TEMES CLAU EN EL DEBAT ELECTORAL

Les eleccions del País Basc, es caracteritzen, per una clara divisió entre els partits majoritaris, és cert però que també existeixen altres partits com Askatasuna o el Partit Humanista, però ténen un percentatge molt ínfim de vots i no entren en aquesta coneguda divisió.

Així doncs, el debat electoral serà fàcil de distingir, ja que només hi hauran dues grans parts en conflicte i d'altra banda un partit que mantindrà una política que voldrà allunyar-se d'aquesta divisió (Ezker Batua).

Per un costat estan les forces polítiques, les quals les hem definit com a partits nacionalistes espanyols PSE, PP-UA, ja que adopten una postura més centralista, o perque simplement són dirigits desde la seva central de Madrid . Durant la campanya electoral aquests partits es van autoanemonar partits Constitucionalistes, referint-se a la seva lleialtat amb la constitució i titllant indirectament de no-constitucionalistes els altres partits, per això aquesta distinció no ens ha semblat correcte degut a que d'aquesta manera sembla que els partits nacionalistes no respectin el marc constitucional, i no és cert.

Per altra banda hi hauria el PNB-EA, EH,EB, i els hem com a partits nacionalistes bascos, ja que els interessos d'aquests partits recauen només en l'àmbit del País Basc, i no mostren interès pels problemes de la resta de l'Estat, al contrari, dins les estratègies polítiques d'aquests partits mostren una clara voluntat de voler-se fragmentar o separar de la resta de l'Estat espanyol, aquest fet fa que els partits , anomenats, nacionalistes espanyols, titllin de no-Constitucionalistes a aquests. Al que diferencia un partit nacionalista basc d `un altre, és la rapidesa amb què es vol portar a terme aquest procès de fragmentació.

En una tercera línea de divisió dels partits de les eleccions al País Basc, trobem Ezker Batua, filial de Izquierda Unida al País Basc. Tot i que és una filial d'un partit de Madrid, EB ha demostrat una postura molt més diferenciada que els partits nacionalistes espanyols, ja que en més de una vegada ha demostrat la voluntat d'aglutinar l'expressió esquerrana basca, apropant-se més al poble, sense ficar-se en qüestions nacionalistes de cap tipus; per tant creiem correcte col.locar aquesta força en una tercera línea.

Però aquesta distinció nacionalista (amb l'excepció d'EB), que ha quedat reflectida durant el debat electoral, no és la única, ja que la problemàtica d'ETA, ha fet també dividir aquests tres grups.

Els partits nacionalistes espanyols, opten per la solució del problema del terrorisme, per la via policial o persecutòria (persecució dels membres de la banda), i la il.legalització del partit que no condemna els atemptats, Euskal Herritarrok, i que suposadament té una estreta relació amb la banda terrorista.

Aquesta mateixa postura davant el problema del terrorisme dels dos partits, PSOE i PP, va quedar reflectida en el pacte que van realitzar cinc mesos abans de les eleccions (fet que fa pensar que era un acte electoral, per desbancar les forces nacionalistes basques), anomenat, Pacte Antiterrorista.

Pel que fa a la campanya dels partits nacionalistes bascos, el PNB-EA s'ha distanciat bastant de l'extrema posició de EH, però tot hi així les dues parts han mostrat punts de coincidència. Aquests punts són per exemple, el tractament favorable del dret de l'Autodeterminació.

A diferència de les altres forces polítiques, EB torna a marcar un nou camí fugint, com he dit abans de postures extremistes, i marca una línea neutre en la política basca, ja que respecta el Marc Constitucional vigent, i creu suficients les elevades quotes d'autogovern que gaudeix el País Basc.

La campanya electoral de la coalició PNB-EA, va estar marcada per pancartes reivindicadores d'un Estat Basc. Durant la campanya es va penjar unes pancartes on hi havia una foto del del Sr.Ibarretxe i al costat amb gran un BAI, vol dir SI en euskera, referint-se indirectament al dret d'autodeterminació. La utilització de símbols patriòtics bascos com l'ikurriña, i els balls tradicionals bascos van ser utilitzats en aquesta campanya de forma també electoral, per fer que l'electorat basc senti encara més les diferències que té amb la resta de l'Estat.

També va resultar molt important saver si el PNB-EA, tornaria a formar govern conjuntament, ja que existien discrepàncies dins el mateix partit sobretot entre Arzalluz i Ibarretxe, ja que realitzaven declaracions molt diferents: Arzalluz: Ibarretxe no tendrá más remedio que aceptar los votos de EH, però durant la campanya electoral, el candidat Ibarretxe ja va fer entendre que no tornaria a pactar : No utilizaré los votos de EH,ni directa ni indirectamente.

Otegui, potser veient el que passaria va declar també: Si PNV quiere podemos ganar a Mayor, en la oferta va un proyecto de construcción nacional. Una vegada més queda reflectit la incertesa que tenien els partits nacionalistes bascos davant la figura de Mayor Oreja.

En canvi, els partits nacionalistes espanyols, han coincidit, en realitzar una campanya de xoc social, és a dir traumatitzar al elector, amb tota una sèrie de referents als atemptats realitzats per ETA. La constant referència legítima o no, als morts de cada partit, han estat potser un dels motius pel qual han fracassat en les eleccions. El tractament per part d'aquests partits del tema de l'autodeterminació del País Basc, s'han limitat ha expressar la seva no voluntat que es realitzi, ja que aquest dret no queda reflectit en la constitució espanyola, per tant aquest dret és titllat d'inconstitucional. El PP, també va declarar que el País basc estava en una situació caòtica i que ells portaries la llum a Euskadi: Mayor Oreja:sacaremos a Euskadi del túnel con los que están en el Estatuto.

L'encant de les eleccions del País Basc, ha estat la contínua referència als sentiments patriòtics bascos o espanyols, deixant a banda els criteris polítics de dreta i esquerra. Això ho podem observar en la coalició formada per PNB i EA, ja que encara que la política social i econòmica d'aquests dos partits són diferents, els uneix molt més la idea d'un Estat Basc, que els seus propis objectius polítics a curt termini. Els partits nacionalistes bascos són abans bascos que de dretes o esquerres.

Així doncs, tot i que la situació econòmica del País Basc, és la primera o segona millor de tot l'Estat, també hi ha diferències econòmico-socials importants, també hi ha pobresa, o sigui que hi ha temes a tractar i a discutir, però tot això no ha marcat les eleccions basques, sino que els sentiments nacionalistes bascos i espanyols, el fet diferenciador, a prevalgut davant totes aquestes qüestions.

Annex 1 Pacte Antiterrorista PP i PSOE, 8 de Desembre del 2000

PACTO ANTITERRORISTA PP-PSOE

Acuerdo por las libertades y contra el terrorismo

El Partido Popular y el Partido Socialista Obrero Español, decididos a reforzar su unidad para hacer plenamente efectivas las libertades y acabar con el terrorismo, entienden que es su responsabilidad ante la sociedad española adoptar el siguiente acuerdo:

El retorno de ETA a la violencia terrorista, tras el cese temporal anunciado en septiembre de 1998, ha puesto dramáticamente en evidencia la situación en el País Vasco. Con ello, ha quedado también de manifiesto el fracaso de la estrategia promovida por el PNV y por EA, que abandonaron el Pacto de Ajuria Enea para, de acuerdo con ETA y EH, poner un precio político al abandono de la violencia. Ese precio consistía en la imposición de la autodeterminación para llegar a la independencia del País Vasco. La estrategia de ETA no puede ser más evidente: tratan de generalizar el miedo para conseguir que los ciudadanos y las instituciones desistan de sus principios, ideas y derechos y así alcanzar sus objetivos que, por minoritarios, excluyentes y xenófobos, no lograrían abrirse camino jamás con las reglas de la democracia.

El abandono definitivo, mediante ruptura formal, del Pacto de Estella y de los organismos creados por éste, por parte de ambos partidos, PNV y EA, constituye una condición evidente y necesaria para la reincorporación de estas fuerzas políticas al marco de unidad de los partidos democráticos para combatir el terrorismo. La recuperación plena de esa unidad para luchar contra el terrorismo debe llevarse a cabo en torno a la Constitución y el Estatuto de Guernica, espacio de encuentro de la gran mayoría de los ciudadanos vascos. Asimismo, la ruptura del Pacto de Estella y el abandono de sus organismos constituye, para el PP y el Partido Socialista, un requisito imprescindible para alcanzar cualquier acuerdo político o pacto institucional con el Partido Nacionalista Vasco y Eusko Alkartasuna. Desde el acuerdo en el diagnóstico y en las consecuencias políticas que del mismo se derivan, el PP y el PSOE queremos hacer explícita, ante el pueblo español, nuestra firme resolución de derrotar la estrategia terrorista, utilizando para ello todos los medios que el Estado de Derecho pone a nuestra disposición. Queremos, también, reforzar nuestra unidad para defender el derecho de los vascos, el de todos los españoles, a vivir en paz y en libertad en cualquier lugar de nuestro país.

Acuerdo

1. El terrorismo es un problema de Estado. Al Gobierno de España corresponde dirigir la lucha antiterrorista, pero combatir el terrorismo es una tarea que corresponde a todos los partidos políticos democráticos, estén en el Gobierno o en la oposición. Manifestamos nuestra voluntad de eliminar del ámbito de la legítima confrontación política o electoral entre nuestros dos partidos las políticas para acabar con el terrorismo.

2. La violencia es moralmente aborrecible y radicalmente incompatible con el ejercicio de la acción política democrática. Quienes la practican, quienes atentan contra la vida de aquellos que no piensan como ellos sólo merecen la condena y el desprecio de los partidos políticos democráticos y del conjunto de la sociedad. No existe ningún objetivo político que pueda reclamarse legítimamente en democracia mediante coacciones o asesinatos. El único déficit democrático que sufre la sociedad vasca, el verdadero conflicto, es que aquellos que no creen en la democracia ejercen la violencia terrorista para imponer sus objetivos a la mayoría. Por ello, el PP y el PSOE nos comprometemos a trabajar para que desaparezca cualquier intento de legitimación política directa o indirecta, de la violencia. Por eso, también, afirmamos públicamente que de la violencia terrorista no se extraerá, en ningún caso, ventaja o rédito político alguno.

3. Durante más de dos décadas de democracia, el pueblo vasco ha desarrollado su capacidad de autogobierno en el marco de la Constitución y del Estatuto de Guernica. Ese marco ha permitido la expresión política, cultural y social de la pluralidad que alberga la sociedad vasca. Cualquier discrepancia política existente entre vascos puede y debe plantearse en ese marco institucional. Cualquier proyecto político, incluso aquellos que pretenden revisar el propio marco institucional, debe respetar las reglas y los procedimientos en él establecidos. El diálogo propio de una sociedad democrática debe producirse entre los representantes legítimos de los ciudadanos, en el marco y con las reglas previstas en nuestra Constitución y Estatuto y, desde luego, sin la presión de la violencia. La paz, la convivencia libre y el respeto a los derechos humanos son valores no negociables.

4. La defensa de los derechos humanos y de las libertades públicas corresponde, en primer lugar al conjunto de las Fuerzas y Cuerpos de Seguridad del Estado: Guardia Civil, Cuerpo Nacional de Policía y, en su ámbito, la Ertzaintza. De su capacidad y eficacia depende que se erradique en el País Vasco y en el resto de España la violencia, las amenazas y los chantajes de los terroristas y de quienes los sostienen. Por ello, reiteramos nuestra confianza en su trabajo y apoyaremos su dotación adecuada de medios humanos y materiales para desarrollar la labor que tienen encomendada. Es una confianza, un apoyo y un compromiso que queremos hacer extensivo a Jueces y Fiscales, a todos los que trabajan al servicio de la Justicia para asegurar nuestra convivencia libre y pacífica.

5. Los delitos de las organizaciones terroristas son particularmente graves y reprobables porque pretenden subvertir el orden democrático y extender el temor entre todos los ciudadanos. Nuestro sistema penal ofrece una respuesta jurídica adecuada para reprimir esos delitos. No obstante, si nuevas formas delictivas o actitudes y comportamientos que constituyeran objetivamente colaboración o incitación al terrorismo exigiesen reformas legales, nos comprometemos a impulsarlas en el marco del mutuo acuerdo. La política penitenciaria forma parte de la estrategia de persecución contra las bandas terroristas y, por tanto, se sitúa en el marco de acuerdo entre ambos partidos y con el Gobierno. Dentro de nuestro ordenamiento jurídico, la legislación penitenciaria ha de aplicarse asegurando el más completo y severo castigo a los condenados por actos terroristas. La política penitenciaria contemplará las formas de reinserción de aquellos que abandonen la organización terrorista y muestren actitudes inequívocas de arrepentimiento y voluntad de resocialización tal y como establece nuestra Constitución.

6. La experiencia de las actuaciones policiales ha puesto de manifiesto reiteradamente la importancia que tiene la cooperación internacional para la lucha antiterrorista. Los partidos firmantes del presente Acuerdo nos comprometemos a trabajar para reforzar nuevas iniciativas de cooperación, singularmente con Francia y en el marco de la Unión Europea. A tal efecto, ambos partidos creemos necesario mantener una actividad informativa permanente, a escala internacional, en el ámbito de las instituciones y de las organizaciones políticas y ciudadanas.

7. Las víctimas del terrorismo constituyen nuestra principal preocupación. Son ellas quienes más directamente han sufrido las consecuencias del fanatismo y de la intolerancia. Sabemos que la democracia nunca podrá devolverles lo que han perdido, pero estamos dispuestos a que reciban el reconocimiento y la atención de la sociedad española. La Ley de Solidaridad con las Víctimas del Terrorismo ha sido una expresión unánime y cualificada de su reconocimiento moral y material. Pero nuestras obligaciones no han terminado. Debemos esforzarnos por preservar su memoria, por establecer un sistema de atención cotidiana y permanente. Su colaboración con la sociedad española en la batalla contra el terrorismo sigue siendo necesaria ya que nadie mejor que las víctimas para defender los valores de convivencia y respeto mutuo que quieren destruir aquellos que les han infligido tal sufrimiento. Para promover esa colaboración, ambos partidos nos comprometemos a impulsar, junto con las asociaciones de víctimas, la creación de una Fundación en la que estén representadas dichas asociaciones que coordinará sus actividades con las fundaciones ya existentes.

8. Pero la definitiva erradicación de la violencia terrorista en España no es una tarea exclusiva de los partidos políticos democráticos. Exige el compromiso activo de todos, instituciones, gobiernos y ciudadanos en la afirmación constante de los valores cívicos y democráticos. PP y PSOE reafirman su determinación de impulsar y apoyar la movilización de los ciudadanos en contra de la violencia terrorista y en repudio de los asesinos. Ambos partidos expresan su apoyo a los medios de comunicación y a los profesionales que en ellos trabajan y subrayan la importancia de su función para transmitir los valores que garantizan la convivencia entre los españoles y que aparecen recogidos en nuestra Constitución. La libertad de expresión y el pluralismo informativo constituyen un patrimonio democrático esencial frente a la coacción, la amenaza y la imposición del silencio buscada por los asesinos y sus cómplices. En este Acuerdo, queremos dirigir un llamamiento especialmente a los jóvenes. Son ellos los que deben protagonizar, de una forma singular, la rebelión contra la violencia. Es a ellos a quienes corresponde principalmente extender la ética de los valores democráticos y de la convivencia. ETA debe perder toda esperanza. Y esa esperanza la perderá con la respuesta firme unida y democrática de los ciudadanos vascos y del conjunto de los españoles a cada una de sus vilezas. Nuestro compromiso es poner en España y singularmente en el País Vasco, toda nuestra energía de partidos democráticos para conseguir un gran impulso cívico al servicio de la salvaguarda de las libertades y de los derechos de todos los ciudadanos. Éste no es un compromiso coyuntural. Queremos dar a nuestro acuerdo eficacia de presente y proyección en el futuro. Para ello trabajaremos conjuntamente para que los valores y principios plasmados en este acuerdo alcancen el máximo apoyo social y de las instituciones, en las que ambos partidos nos comprometemos a defenderlos.

9. El objetivo de este Acuerdo, impulsar conjuntamente las libertades y la política contra el terrorismo, exige una colaboración permanente entre el Partido Popular y el Partido Socialista Obrero Español, que implica el intercambio de información, la actuación concertada en los ámbitos recogidos en el presente Acuerdo -reformas legislativas, política penitenciaria, cooperación internacional, movilización ciudadana e instituciones- y la búsqueda de posiciones conjuntas ante todos los acontecimientos que afecten a la política antiterrorista. A tal fin, se creará una comisión de seguimiento que se reunirá periódicamente y en la que se integrarán representantes de ambas fuerzas políticas y, con el acuerdo del Gobierno, representantes de éste.

10. Con la firma del presente Acuerdo PP y PSOE queremos ratificar públicamente nuestro compromiso firme de trabajo en común, para la defensa del derecho a la vida y a la libertad de todos los ciudadanos españoles. Ambas formaciones políticas coincidimos en los principios que deben inspirar la lucha antiterrorista y, en los términos aquí recogidos, en la política que debe desarrollarse.

Queremos, finalmente, convocar a las demás fuerzas democráticas a compartir estos principios y esta política, convencidos como estamos de que son un cauce adecuado para expresar su voluntad de colaboración en el objetivo de erradicar la lacra del terrorismo.

En Madrid, a 8 de diciembre de 2000.

Breu Resum del Pacte Antiterrorista

El Pacte realitzat per les forces nacionalistes espanyoles PP i PSOE, es tracta d'un manifest on confirmen la seva voluntat de acabar d'una vegada per totes amb el terrorisme, per la via policial i jurídica, ja que els intents anteriors dels partits nacionalistes, van fracassar (Pacte d'Ajuria Enea). Amb aquest pacte, doncs , es vol enderrocar l'estratègia de la banda terrorista ETA, basada en la por i el terror. Així doncs aquest pacte reafirma la unitat entre els dos partits, per reforçar els drets dels bascos i les basques.També fa èmfasi en les vícitmes del terrorisme, fet que serà utilitzat sobretot, en la campanya del Partit Popular.

Conseqüències Institucionals

Les eleccions del País Basc, són democràtiques dins un Estat definit com a Monarquia Parlamentària. La victòria del PNB-EA, un 42.7% dels vots, la podem definir com a una àmplia majoria parlamentària, a més a més del recolzament d'una altra força política (EB amb un 5.5% dels vots), és a dir 36 escons al Parlament Basc. Això farà que es governi amb molta tranquilitat.

La composició del govern basc després de les eleccions ha canviat de manera molt clara, ja que el PNB en l'anterior govern tenia el recolzament de EH, i ara el PNB s'ha distanciat d'aquests, hi ha format govern, amb Eusko Alkartasuna i també amb Ezker Batua.

El PNB, com hem vist, va entrar a les urnes amb coalició amb EA, i aquest fet va marcar després la composició del govern aconseguint tres conselleries: Conselleria d'Educació Universitat i Investigació, encapçalada per Anjeles Iztueta Azkue, la Conselleria de Justícia Treball i Seguretat Social, dirigida per Joseba Azkarraga i la Conselleria d'Ordenació del Territori i Medi Ambient.

Però gràcies a l'actitud dialogant del lehendakari Ibarretxe i a la voluntat de formar govern amb el màxim de formacions polítiques, Ezker Batua va entrar a formar govern obtenint també una Conselleria de Vivenda i Asumptes Socials, dirigida pel cap del partit EB-IU, Javier Madrazo Lavín.

Així doncs, amb el recolzament d' aquestes forces polítiques, el PNB va formar el govern, però sobretot gràcies a la gran victòria electoral, que el va portar a encapçalar aquest. El repartiment de les Conselleries es va fer de la següent manera:

El govern encapçalat pel cap de llista, Juan José Ibarretxe, la Vicepresidenta del govern, Idoia Zenarruzabieta, la Conselleria d'Hisenda i Administració Pública, Idoia Zenarrazubieta, la Conselleria d'Interior dirigida per , Javier Balza, la Conselleria d'Indústria Comerç i Turisme, Josu Jon Imaz, la Conselleria de Sanitat encapçalada per Gabriel María Inclán, la Conselleria de Cultura per Mirien Azkarate, la Conselleria de Transports i Obres Públiques i la Conselleria d'Agricultura i Pesca, dirigida per González Saén de Samaniego; un total de set Conselleries una Vicepresidència i la Presidència.

Després de veure els resultat de les eleccions, els partits vençuts o que van registrar un fort descens del percentatge de vots, van realitzar una profunda reflexió.És el cas sobretot del PSE, encapçalat en el moment per Nicolás Redondo. Degut al descens de vots aconseguits, dins el partit es va crear una forta crisis, de la qual va sorgir la dimissió de Nicolás Redondo. Dins el PSE, semblava que Redondo tingués un fort bàndol en la seva contra i això va fer caure'l, ja que se l'acusava de tenir un forta tendència espanyolista, aquests èren partidaris de pactar més amb el PNB que amb el PP. Així doncs es va convocar un Congrès Federal per elegir a un nou candidat al govern per les pròximes eleccions i es van presentar, Patxi López, Gemma Zabaleta i Carlos Totorika, i el 23 de Març del 2002 sorgí elegit Patxi López.

També degut a la forta caiguda del recolzament electoral a EH, de catorze escons a set, es va crear una certa crisis i reflexió dins el partit, i es va obtar per un canvi del nom del partit, donant a veure una reflexió i reforma dins aquest, d'aquesta manera EH va passar-se a dir Batasuna, però va ser dirigida igualment per el líder d'EH, Ornaldo Otegui. Després de les eleccions i sobretot de l'atemptat a les Torres Bessones, el govern Espanyol, va intensificar la duresa contra la trama terrorista i va involucrar a Batasuna en el blanqueig de diner de la bana terrorista ETA.

Això va fer que Batasuna, tot i declarant-se innocent obtès per un altre canvi de nom i pssès a anomenar-se Grup de Parlamentaris Socialistes Bascos, però tot i així el govern continua investigant i intentant crear una llei per il.legalitzar l'antiga Batasuna.

PSE-EE: Partit Socialista d'euskadi o Euskadiko Ezkerra

PP: Partit Popular UA: Unió Alabesa

PNB: Partit Nacionalista Basc EA Eusko Alkartasuna

EH: Euskal Herritarrok “Nosaltres els Bascos”

ETA: Euskadi ta Askatasuna

Veure Annex, Pacte Antiterrorista PP i PSOE , 8 de Desembre del 2000.