L'elaboració d'un quadern de bitàcola

Procediment.

Com ja hem anat treballant aquests darrers dies, la primera cosa que ha de controlar qualsevol estudiant de gramàtica és la naturalesa de cada tipus de paraula.

Hi ha dues característiques claus per començar a detectar la categoria lèxica de cada paraula:

Per realitzar les següents activitats, pots consultar els següents llocs web:

http://www.ub.es/slc/autoaprenentatge/gramatik/

http://www.iecat.net/institucio/seccions/Filologica/gramatica/default.asp (especialment l'apartat Les categories lèxiques i gramaticals)

Activitat 1:

Escriu cinc exemples de cada categoria lèxica (tipus de paraula):

Activitat 2:

Situa cada una de les categories lèxiques anteriors a la columna que correspongui:

Activitat 3:

Digues quines d'aquestes categories lèxiques recullen paraules invariables i quines es poden flexionar. En aquest segon cas, indica quins trets gramaticals contenen.

Activitat 4:

A més a més de tot això, hi ha moltes altres informacions que ens poden servir per identificar les categories lèxiques.

Arrossega les següents afirmacions dels teus companys a la graella de la categoria lèxica que els correspon. Modifica la redacció si ho trobes pertinent.

• serveix per identificar algun objecte, persona, animal...

• es pot identificar per l'acció que fa algú

• paraula que defineix la qualitat d'un nom

• es pot conjugar

• la seva funció principal és relaciona dues oracions

• la paraula que substitueix el nom

• és una paraula que pot indicar el lloc, el temps... on està situada l'acció. També pot indicar la manera.

• Situa on es troba el nom, paraula que determina el nom.

• la seva forma d'infinitiu acaba en AR, ER, IR o RE.

• Uneix paraules dins d'una oració tot marcant una dependència. Són partícules d'enllaç entre les paraules.

• S'identifica perquè normalment es pot comptar.

• Concorda amb gènere i nombre amb el nom al qual acompanya.

Si has trobat alguna informació important a les web que et pugui servir per a la identificació de les categories lèxiques, afegeix-la.

Activitat 5:

Ara es tracta justament de fer el quadern de bitàcola. Endreça tota la informació que has recollit de la manera que et sigui més útil per manipular-la i estudiar.

Quan estiguis, desa-la a la teva carpeta (dins del disc S) i envia-te-la per correu per tal que et serveixi per estudiar. Recordeu-vos de posar-hi el vostre nom.

Activitat informàtica 3

Avui continuarem amb el Quadern de Bitàcola.

Repàs activitat anterior

Noves Activitats

• Què és un sintagma?

És una estructura gramatical formada per un nucli i un o més complements. Hi ha diferents tipus de sintagma, tants com categories lèxiques menys el pronom, el determinant i les conjuncions. En tots ells la paraula que forma el nucli és d'una de les categories lèxiques esmentades abans. Per exemple, el SN té per nucli un nom, el SV té per nucli un verb...

4. Recorda que cada tipus de sintagma té per nucli la categoria lèxica que li dóna nom. Subratlla a l'exercici anterior el nucli de cada sintagma.

5. Ara jugarem amb el més llarg dels vostres sintagmes. Trasllada'ls a les següents graelles i proposa diferents possibilitats d'especificadors i complements per a cada nucli seguint l'exemple. Observaràs que no tots funcionen igual:

6. Reformula tot el que has après referit al concepte de sintagma i al seu funcionament i afegeix-ho al teu quadren de bitàcola.

7. Per acabar, fes una síntesi dels conceptes fonamentals de la unitat 1 referides a gramàtica al quadern de bitàcola:

a) Les modalitats de l'oració (recorda les dels exercicis de la pàgina 38.

b) La veu activa i la veu passiva

8. Com sempre, recorda que has de desar el document correctament i enviar-te'l al teu correu com a mesura de seguretat. Fixa't bé que aquest document ha de desaparèixer ja que l'has de fusionar amb l'anterior.

Apunts quadern de bitàcola

Noms(variables en gènere i nombre): un nom serveix per identificar algún objecte, persona, animal, etc. S'identifica perquè normalment es pot comptar. 5 exemples: gat, Marta, taula, impresora i ulleres.

Verbs(conjugables): es pot identificar per l'acció que fa algú. Es pot conjugar i la seva forma d'infinitiu acaba en ar, er, ir o re. 5 exemples: saltar, cantar, treure, substituir i llegir.

Adjectius(variables en gènere i nombre): els adjectius són paraules que defineixen qualitats d'un nom. Concorden en gènere i nombreamb el nom al qual acompanyen.5 exemples: alt, esquifit, ros, petit i simpàtic.

Preposicions(invariables): uneix paraules dins d'una oració tot marcant una dependència. Són partícules d'enllaç entre les paraules. 5 exemples: a, en, de, amb i sota.

Determinants( variables en persona, gènere i nombre): paraula que determina el nom. Concorda en gènere i nombre amb el nom al qual acompanya. 5 exemples: aquest, aquell, massa, algun i un.

Adverbis(invariables): és una paraula que pot indicar el lloc, el temps... on està situada l'acció. També pot indicar la manera. 5 exemples: millor, gens, avall, de seguida i també.

Conjuncions(invariables): la seva funció principal és relacionar dues oracions. 5 exemples: i, però, doncs, sinó i encara que.

Pronoms(variables en g`enere i nmobre): és una paraula que substitueix un nom. 5 exemples: mi, vós, vostès, li i ho.

Interjeccions(invariables): 5 exemples: ai!, ui!, au!, ei! i oix!.

Hi ha 4 tipus de modalitats:

• La modalitat enunciativa o declarativa expressa un fet o un sdeveniment de manera objectiva.

• La modalitat interrogativa serveix per preguntar les coses. És per això que, en l'escriptura, ha d'anar marcada pel signe d'interrogació. Hi ha de 2 tipus: l'oració interrogativa general i l'oració interrogativa parcial.

• La modalitat exhortativa expressa un mandat o una prohibició. En el mandat s'utilitza el mode imperatiu i en la prohibició, el subjuntiu.

• La modalitat exclamativa es caracteritza per l'èmfasi peculiar amb què es pronuncia. Per això en l'escriptura, l'oració acaba amb el signe d'exclamació.

Una oració es pot expressar en veu activa o en veu passiva:

• En la veu activa el subjecte gramatical és l'agent que realitza l'acció.

• En la veu passiva el subjecte passa a ser pacient, és a dir, l'element sobre el qual recau l'acció. Hi ha dos tipus de veus passives: la passiva perifràstica i la passiva pronominal.

El subjecte i el predicat

• El SN que fa de subjecte concorda en nombre i persona gramatical amb el SV que fa de predicat.

• Sobint el subjecte no apareix en una oració perquè queda sobreentès pel context. Això també pot passar amb el verb, direm que es un verb el.líptic.

• Les oracions impersonals són aquelles que no poden tenir subjecte.

• Si ens fixem en el verb del SV, les oracions poden ser de predicat nominal o de predicat verbal.

• El predicat nominal està format per un verb copulatiu i un complement atributiu.

• El predicat verbal està format per un verb predicatiu i els seus complements.

Perífrasis d'ús freqüent

• Obligació (haver de + inf./ haver-se de + inf.)

• Necessitat (caldre que+ inf/ cldre+ inf.)

• Imminència (estar a punt de + inf.)

• Possibilitat ( poder + inf.)

• Repetició (tornar a + inf.)

• Inici (posar-se a + inf.)

• Duració (estar/ anar + ger.)

• Continuïtat (continuar + ger.)

• Resultat (tenir + part.)

Objectiu: Elaborar un document d'estudi individual sobre un determinat tema. En el nostre cas, es tracta de recollir tots els nostres aprenentatges sobre aspectes gramaticals de manera que els puguem anar consultant a mesura que avanci el curs.

Els avantatges d'elaborar aquest document en un suport informàtic són diversos:

Anirem ampliant aquest quadern sistemàticament.