Quin tebi pler

En aquest poema, els moviments d'Avantguarda que hi predominen són el dadaisme i el surrealisme, com es mostra en la següent cita: “Quin tebi pler estimar d'amagat / tothom qui ens veu quan ens veu no ho diria”. En ell, l'autor expressa els seus sentiments, i està en un àmbit de transició entre el dadaisme i el surrealisme.

Tirania de l'amor

En aquest poema, hi predominen el cubisme i el surrealisme. El text és cubista perquè hi predomina el trencament de versos, com és el cas a “tota la il·lusió que tinc / la vols teva / quan et prengui”. I també és surrealista perquè hi ha una expressió dels sentiments per part de l'autor, com es reflexa a la següent cita: “Tirania de l'amor / si et vull deixar, dius: no em deixis”.

És fadrineta i com un sol

Aquest poema, titulat És fadrineta i com un sol, té un marcat caràcter surrealista, com és demostrable en la següent cita: “Si a cada pit porta un robí / em diu l'afany: li robaria / ­-Ella es guardava sols per mi / si ara els volia ara els prenia”. Aquí trobem que el poeta expressa els seus sentiments narrats en primera persona; ens explica el que sent mitjançant metàfores.

Perquè és alta i esvelta

En aquest poema l'autor descriu una noia utilitzant metàfores (“pels clotets de la sina / s'hi perdien gotims!”) , per tant trobem un marcat caràcter surrealista i una pinzellada de cubisme, perquè hi ha un vers -concretament l'últim- que resta inacabat quant a mètrica en relació amb els altres: “- Més avall si arribaven / floria l'omelic”.

Ulls clucs l'amor

Els moviments d'Avantguarda que predominen en aquest poema són, principalment, el cubisme i el futurisme. Diem que és cubista perquè hi ha un trencament exagerat dels versos, important característica d'aquest moviment: “ulls clucs / l'amor / sap que la vida sempre és una festa”. També afegim que és futurista perquè hi ha una relació amb les màquines: “Déu se l'estima com la llàntia encesa / (…) / xiula i feineja”.

El cal·ligrama, i 2

En aquest cal·ligrama hi trobem tres clars moviments: el futurisme, ja que la forma que té és de vaixell -maquinària- i toca el tema d'artefactes mariners (“Presa una noia en mon batell / (…) / sota les veles la captindré”); el dadaisme, perquè l'autor expressa sentiments i apareixen fragments escrits en una altra llengua -el francès- (“Marseille port d'amour / Notre dame de la garde priez pour nous”); i el cubisme, perquè hi ha un exageradíssim trencament del versos, al col·locar-los en forma de dibuix, formant un cal·ligrama.

Si la despullava

El moviment d'Avantguarda que predomina en aquest poema , Si la despullava, és el surrealisme. “Si la despullava / oh, la meva amor! / un botó que queia / ja em donava goig”. En aquesta cita es demostra el moviment predominant, perquè hi ha una total expressió dels sentiments de l'autor; usant metàfores.

Visca l'amor

En aquest poema hi trobem clarament dos moviments: el cubisme, perquè hi ha un trencament dels versos, alterant la mètrica exacta d'aquests (“Visca l'amor que Ella també es delia: / visca l'amor / la volia i l'he pres”); i el surrealisme perquè hi ha una expressió per part de l'autor dels seus sentiments, de manera notòria (“Visca l'amor que m'ha donat l'amiga / fresca i polida com un maig content!”).

Blanca bruna

“blanca / bruna / i fina com un pa de mel”. Sense cap dubte, gràcies al trencament dels versos i la desigualtat entre la mètrica dels tres versos, podem assegurar que un dels moviments d'Avantguarda que predominen en Blanca bruna és el cubisme. També es pot dir que un altre moviment que hi predomina és, com en el cas del poema anterior, el surrealisme: “si ahir era poncella ara és mon tresor / - com la satalia cada pit rodó”; veiem que l'autor expressa llurs sentiments i ens els deixa palesos mitjançant metàfores i recursos estilístics.

I quan confiats els arbres

En aquest poema que Joan Salvat-Papasseit divideix en dos, hi fa predominar dos moviments propis de l'estètica d'Avantguarda. Un d'ells és el dadaisme, perquè trobem una descripció que expressa els sentiments de l'autor i no és totalment surrealista: “ la seva sina com una sageta / - una sageta el seu gest marxant”. L'altre moviment, com en el poema anterior és el cubisme, perquè hi ha un clar trencament dels versos, alterant la mètrica de tot el poema: “fletxa / arc / sageta / sagrari de carn”.

Si n'era un lladre

En aquest poema, “si n'era un lladre cor robador / mirada bruna, llavi de foc / - ai, la padrina, m'ha pres el dot” el moviment d'Avantguarda que hi predomina és el dadaisme, perquè hi trobem present una descripció on l'autor expressa els sentiments, però sense ser del tot surrealista.

La carn fa carn

En aquest poema, trobem que el moviment que hi predomina és el surrealisme, ja que trobem que tot el poema és una gran metàfora, ja que relaciona la carn amb els sentiments que la noia li produeix: “- oli d'arrels / naixien ales als meus turmells / - M'estreny l'amada contra els seus béns.” En aquesta cita també trobem un altre moviment, que, tot i que no predomini en el poema, també és present: el cubisme; ja que hi ha trencament de versos.

Quin desvetllar-me

El moviment de l'estètica d'Avantguarda que hi predomina és el surrealisme. Bàsicament és l'únic que es fa present d'una manera clara, perquè en tot el poema no es fa més que expressar els sentiments de l'autor (“quin desvetllar-me el seu cos tot un / era un fanal que em feria la cara”), encara que hi podem trobar un lleuger rastre de cubisme, perquè trobem un espai exagerat en el cinquè vers (“Ja et sóc fidel com ho és el rat-penat”).

Més d'aquest somni

L'únic moviment que es mostra de manera més notòriament explícita en aquest poema és el surrealisme, perquè el que més fa l'autor en ell és expressar els seus sentiments fent ús de metàfores i recursos estilístics: “Més d'aquest somni d'Orient / ens despertava el bell matí / era el llençol trement trement / la seva carn com de setí”.

Si anessis lluny

A si anessis lluny, el poeta hi mostra tres moviments d'Avantguarda, que, per ordre d'importància, són: el surrealisme, ja que l'autor expressa els seus sentiments vers la noia de manera metafòrica, usant recursos estilístics per embellir el seu relat (“un ram de noies no em fóra conhort / ni la cançó sota el dring de la copa”); el futurisme, ja que a la part final del poema es deixa veure de manera explícita que l'autor ens parla de maquinària nàutica (“vaixells de guerra vinguéssin al Port / prou hi aniria, mariner de popa”); i, finalment, hi trobem un lleuger rastre de cubisme, perquè al començament hi ha el trencament d'un vers en dos (“Si anessis tan lluny / tan lluny que no et sabés”).

Rails i més rails

En aquest poema, es mostren de manera clara dos tipus de moviments d'Avantguarda: el primer, que és el que salta més a la vista, és el cubisme, perquè hi ha molt trencament de versos i desigualtat entre la mètrica d'ells (i més rails - / (la xemeneia fa el seu nom blanc / en marxa”) i en l'exagerament del tamany dels dos últims versos. I el segon moviment que hi ha en el poema Rails i més rails és, clarament, el futurisme. Diem que ho és perquè en tot el poema es parla explícitament d'un tren i dels rails per on circula per portar l'autor cada cop més lluny de la llibertat. (“més rails que vols d'ocell / la matinada clara”)

Tanca

En el poema Tanca, (“l'altra banda de la serra / té un encís que no he dit mai / -per la joia que m'espera / cada pi em dóna la mà”) el moviment que l'autor més ens fa vuere és el surrealisme, perquè el que més es mostra són els sentiments de l'autor.