El poema de la rosa als llavis

Danny Serra Mayne

Els moviments d'avantguarda europeus:

Els moviments d'avantguarda són els que, alhora, elaboren una nova teoria de l'art, essent l'expressió cultural i intel·lectual de la nova societat industrial de començament de segle, i tenen les seves contradiccions i encerts.

Aquests moviments s'inicien l'any 1909 i són liquidats l'any 1940 per la invasió nazi de París.

Els moviments avantguardistes responen a uns objectius comuns que poden resumir-se en tres punts:

-Destrucció de la tradició anterior.

-Provocació com l'arma més eficaç per crear un antiart i una de les pràctiques més genuïnes de les avantguardes, propagandística i programàtica alhora.

-La recerca de noves formes artístiques, en la línea de valorar l'originalitat com a base de la modernitat.

Aquest moviment es divideix en:

-Futurisme (1909-1920). El fundador del futurisme fou Felippo Tomaso Marinetti, el qual al 1909 establí les bases moviment que proclama una ruptura total amb el passat i la tradició, fa apologia de la guerra, la lluita i la violència; exalta l'esport, la velocitat i el dinamisme, les invencions tècniques i mecàniques, l'aventura i risc, i sobretot manifestaa un culte al jo i a la joventut.

-Cubisme (1907-1914). Neix coom a moviment pictòric a París. És un art intel·lectual en el qual es demana la participació de l'espectador, que la de reconstruir mentalment l'obra.

-Dadaisme (1915-1920). És el moviment més radical i rebel de tots els avantguardes i es caracteritza per una actitut lliure i independent, la negació constant de la moral tradicional, les bones maneres i fins i tot el bon gust, i sobretot un rebuig violent de la racionalitat.

-Surrealisme (1917-1940). Aquest moviment representa la culminació del moviment avantguardista. El surrealisme pretén arribar al coneixement més recòndit de la realitat, és a dir, arribar a una suprarealitat i més concretament al fons més amagat de la subjectivitat humana.

L'avantguarda a Catalunya

El moviment avantguardista a Catalunya es manifesta bàsicament en dues etapes:

• Del 1916 fins al 1924, des de l'inici de la revista Trossos fins a la mort de Salvat- Papasseit.

Es difon el cubisme i el futurisme a través de revistes i les publicavions de les primeres obres avantguardistes.

El poeta Josep Maria Junoy, considerat l'introductor de l'avantguarda francesa a Catalunya, comença a publicar i a dirigir la revista Trossos (1916-1918). També cal destacar altres publicacions, moltes de les quals són impulsades per Salvat- Papasseit, així com l'aparició del seu recull poètic “Poemes en ones hertzianes”

• De 1925 fins a 1930. Es caracteritza per la influència del surrealisme en els intel·lectuals i artistes catalans i la fa més important i productiva, d'entre dels quals es destaquen en tres grups.

-El grup de Sabadell (1925) amb la fundació de l'editorial Miranda.

-El grup de Sitges (1926-1928) amb J. V. Foix, entre altres, entorn a la revista “L'amic de les arts”.

-El grup de la revista “Hèlix” (1929-1931). J. V. Foix i Salvador Dalí.

• Es podria definir una tercera etapa, de la dècada dels cinquanta, amb Josep Palau i Fabra i Joan Brossa.

Salvat Papasseit, Joan

1894-1924. Va essser el més emblemàtic dels poetes catalans.

Tot d'una mostrà les seves inquietuts avanguardistes com impulsor de revistes literàries de vida efímera “Un enemic del poble” (1917), “Arc voltaic” (1921) i “Proa” (1921).

Al 1920 va divulgar el seu manifest futurista “Contra els poetes en minúscula” mostrat així un moment d'entusiasme avantguardista amb les obres “Poemes en ones hertzianes”(1919), “L'irriador del port i les gavines” (1921). Però després va fer uns canvis cap a les formes més tradicionals, la poesía popular, amb les obres: “El poema de la rosa als llavis” (1923) considerat un dels més grans llibres de la poesia eròtica europea, i “Ússa menor”(1925), publicat pòstumament. Salvat- Papasseit va morir a Barcelona, víctima de tuberculosis.

El poema de la rosa als llavis

Aquest llibre és la narració emocionada d'una experiència amorosa i eròtica que descriu els moviments més íntims d'unes imatges netes i luminoses.

El poema unitari està compost per trenta-un poemes distribuïts en una introducció i vint seccions d'extensió desigual, autònomes però interdependents.

També el poema es pot dividir en dos àmbits diferents que mantenen punts de contacte:

• L'àmbit líric en el qual s'explica el procés d'una història amorosa com: l'aprenentatgee amorós, els peparatius de la comunió amorosa, etc...

• L'àmbit líric en el qual el poeta descriu la seva alegria exultant.

I l'estructura del llibre en dos blocs:

• L'amor és sotmés a un procés de sacralització que confereix una dimensió quasi mística a l'amor que està vivint.

• L'estimada és comparada insistentment amb la naturalesa, sobretot amb les flors, per tal d'exaltar-ne la bellesa.

I finalment hi ha com a tercer apartat, un apèndix de la narració amorosa en el qual, un cop acabada la història, els amants que s'han de separar, es prometen fidelitat i mostren el seu enyorament.

En aquest llibre els elements avantguardistes cal destacar els dos cal·ligrames que recorren a diferents tipus de lletra i sobretot al color de la tinta com a elements simbòlics i decoratius, així com la forma que dibuixen i el significat que ténen.