ÍNDEX

Fitxa tècnica pag 2

Resum pag 3

Comentari de la lectura pag 6

Personatges pag 6

Biografia pag 6

Bibliografia pag 7Fitxa Tècnica:

Nom: El perfum

Autor: Patrick Süskind

Editorial: Booket

Data de publicació: Febrer de 1996

Nombre de capítols: 4

Nombre de pàgines: 251

El perfum es un llibre escrit en tercera persona, tot-i-que apareixen bastants diàlegs en primera persona, i amb un narrador omniscient. Està inspirat en la vida al segle XVIII, o sigui que em de remuntar-nos dos-cents anys per entendre bé l'historia.

Aquest llibre descriu la vida d'un home, anomenat Jean-Baptiste Grenoille, nascut a França però amb dues característiques que el feien únic: tenia el millor nas del món, podia recordar totes les flaires que ensumava i fins i tot crear-ne de noves al seu cap; i la segona era que ell mateix no feia cap olor, ni les aixelles, ni els peus, ni cap lloc del cos.

La seva infància va ser una mica estranya, va néixer al 1738, en mig d'un mercat, i allà era on volia abandonar-lo la seva mare, i cap dida volia quedar-se'l, a causa de que no feia cap olor i això les espantava. Finalment va créixer a casa de madame Gaillard, on va descobrir el seu do per recordar totes les flaires de la casa, del bosc, de les persones, i de tot el que ensumava.

Quan va fer vuit anys va ser venut a Grimal, un adobador de pells. Grimal aviat el considerà un noi molt útil, treballava sense descans i sense queixar-se de res, i era molt resistent a les malalties. Al dotze anys va aconseguir tenir els diumenges lliures, cosa que aprofitava per caminà per tots els carrers i anant ensumant l'olor que feien. Aprengué moltes olors noves que desconeixia, però un dia ensumà una d'especial, una que mai avia ensumat, que el feia sentir d'una manera única, i pensà que tenia que saber d'on provenia i posseir-la.

Llavors la seguí fins al lloc d'on prevenia, i descobrí que emanava d'una noia pel-roja d'uns tretze anys que netejava prunes. S'apropà lentament, i quan estava només a uns passos d'ella, l'escanyà per poder aspirar la seva flaire totalment. Després fugí d'allà, perquè el perseguia la policia, i s'amagà fins al dia següent.

Giuseppe Baldini era un dels pocs perfumers que havien estudiat de valent i que utilitzava les tècniques tradicionals que calia per crear perfums, però les coses no li anaven massa bé, perquè estava fent-se vell, s'estava quedant sense diners i el seu nas ja no era el mateix que abans.

Un dia, quan estava a punt de tancar la seva tenda de perfumeria a causa de que ja no se li ocorrien perfums nous, aparegué Grenoille amb un encàrrec que portava a Baldini de part de Grimal, cosa que Grenoille aprofità per demanar-li ser el seu aprenent.

Grenoille li proposà a Baldini que el deixi crear un dels perfums que ell deia que dominava, ja que al seu cap n'hi havia milers, i ho va aconseguir, deixant bocabadat al vell Baldini. Al dia següent, Baldini comprà Grenoille a Grimal, el qual acceptà ràpidament perquè desconeixia el do que tenia el seu ajudant.

Des de aquell dia Grenoille passà uns quants anys fabricant perfums per Baldini, el qual es feu ric i famós arreu de tota França, i mentrestant, ell aprenia el negoci de la perfumeria. Aprengué com s'extreien les olors de les flors i dels olis, per mitjà d'un alambí, l'evaporació de l'aigua i la destil·lació. Però aquest mètode no servia amb molts objectes, com pedres, fusta, animals, etc.

Un dia Grenoille marxà de París per buscar altres mètodes d'extreure aromes, però durant el seu camí s'anà allunyant cada vegada més de les persones i es refugià en una cova durant se anys, només pensant i recordant flaires, sobretot la de aquella noia pel-roja. Però una nit decidí que tenia que seguir caminant fins a trobar l'olor que ell feia.

En arribà a Pierrefort, el marquès Taillade-Espinasse el va rebre amb els braços oberts, el rentà i li donà roba neta. Grenoille va se utilitzat com a conillet d'índies, però tingué l'oportunitat de fabricar-se un perfum propi, amb l'olor que fan les persones. Des de aquell dia ningú no tingué por d'ell, i llavors Grenoille decidí que crearia un perfum diví, amb les millor flaires del mon que tenia al seu cap.

Seguí caminant fins arribar a Grasse, on hi havia els millors perfumers del mon. Allà trobà de nou una olor molt semblant a la d'aquella noia que va matar a París, però aquesta noia era molt més espectacular, i pensà que aquesta era l'olor que volia que fes el seu perfum. Però descobrí que aquella noia encara no era adulta, i la seva flaire no estava desenvolupada del tot, que encara li quedaven dos anys perquè ho estigués del tot.

Llavors es va instal·lar a la ciutat, va trobar feina com a segon oficial en una perfumeria. Treballava per a madame Arnulfil, una viuda que vivia amb Druot, el primer oficial. Aprengué una nova tècnica per extraure'n les olors a tota mena d'objectes, fins i tots a éssers vius.

Llavors i durant moltes setmanes, van haver-hi assassinats de noies boniques a la ciutat de Grasse, a les quals els mancaven els cabells i la roba. Grenoille era el qui les matava, per fer els preparatius pel seu perfum. Matà a vint-i-quatre noies i omplí vint-i-quatre flascons, cadascun amb l'essència de cada noia. Ara estava preparat per la seva peça clau.

Aquella noia es deia Laure, filla del conegut Antonie Richis, el Segon Cònsul. Richis s'adonà que aquells assassinats eren de noies molt boniques i pensà que la seva filla estava en perill, o sigui que feu les maletes i s'anà de la ciutat.

Pensà que així despistaria l'assassí i evitaria que la seva filla morís, però desconeixia que l'assassí hauria seguit a Laure fins a la fi del mon, i que amb el seu nas no li costà massa trobar-los.

Grenoille, en veure que la seva peça central que li calia per crear el seu perfum no hi era, sortí de la ciutat i seguí el seu rastre. Aviat descobrí que es dirigien a Napoule, un poble a la vora del mar, s'avança a ells i esperà a que apareguessin.

Una vegada que Richis i Laure arribaren, s'instal·laren en un hotel sense cridar massa l'atenció. I una vegada s'hagueren adormit profundament, Grenoille pujà fins l'habitació de Laure, la matà per poder treure-li l'essència de la manera que havia estat practicant tants cops, i es tornà cap a Grasse a treballar en el perfum.

Després de descobrir el cadàver, la policia començà a investigar i aviat descobriren a Grenoille, el qual admetí els crims i no digué res més. Va ser condemnat a morir en una creu a la plaça del poble.

El dia que el condemnaren a mort, estava tot el poble a la plaça, tothom volia veure l'assassí de les noies. El portaren en un carruatge, i quan Grenoille sortí, tothom es sentí molt estrany. Primer sentiren llàstima d'ell, i ningú volia que el matessin, després sentiren una gran excitació, i començaren a fer l'amor els uns amb els altres, tot això sense cap explicació aparent. Darrere de tots aquells fets, estava Grenoille amb el seu perfum diví, del qual només s'havia posat una gota.

Ell sentí llàstima de la resta de persones, perquè es deixaven dominar fàcilment sense saber que estaven sota l'influencia del seu perfum, sentí fàstic d'ells, i decidí marxar ràpidament de la ciutat. Volia tornar a París, al lloc on havia nascut, i morí allà.

I així ho va fer, quan va arribar, va anar al mercat on va néixer, es posà el que li quedava de perfum, i les persones que hi havia començaren a mossegar-lo i a arrencar-li els membres del cos fins a cruspir-se'l completament.

Aquest llibre no em va agradar massa al començament, ja que comença descrivint la seva infantesa i joventut, i la seva vida com a aprenent de adobador de pells. Després d'assassinar la primera noia, em començà a agradar més i el llegí amb més entusiasme, i tot-i-que el final el trobo una mica estrany, tot això que passa a la plaça del poble i la manera de morir de Grenoille.

També hi havia paraules que no entenia, però està escrit de manera que et fa sentir la por i les sensacions que té el personatge en tot moment.

Trobo que els personatges que surten al llibre son molt repetitius, es a dir, cada vegada que Grenoille arribava a un lloc diferent, coneixia només a un personatge important amb el qual està en tot moment fins que torna a canviar de ciutat: a París amb madame Gaillard quan és petit i després amb Grimal quan treballa d'adobador, amb Baldini quan treballa de perfumer, amb Taillade quan està a Pierrefort, i amb Druot quan treballa a Grasse. Apart també sortien alguns personatges secundaris que no tenen un gran paper a l'historia, com madame Arnulfil, Richis, o Laure.

Patrick Süskind, nascut al 1949, va estudiar historia a Munich i escrivia per a la televisió abans de que escrivís el perfum, que li donà una reputació mundial. Després va fer més llibres que més endavant es convertiren en obres de teatre.

Amb molt d'ingeni, una imaginació gòtica i originalitat considerable, Süskind va crear el perfum a partir de la idea de “un noi amb el millor nas del mon” en un conte fantàstic de assassinats que absorbeix a el lector fins al final.

BIBLIOGRAFIA

Biografia del autor:

http://www.penguin.co.uk/nf/Author/AuthorPage/0,,0_1000016142,00.html