Anàlisi d'una pel·lícula nord-americana actual.

- Títol original i traducció: “Father of the bride” i “El padre de la novia”.

- Any : 1991.

- Director: Charles Shyer

Els protagonistes principals de la pel·lícula són en George, que és el típic pare preocupat per la seva família, s'autodefineix com un pare americà normal, i la núvia (la seva filla l'Annie) és molt agraciada ,intel·ligent, defensa la independència de la dona i estudia arquitectura, ell és un senyor de 50 anys aproximadament, i ella és una noia de 22 que després de tornar d'estudiar de Roma comunica els seus pares que ha conegut un noi ,s'han enamorat i es volen casar.

El pare no esta d'acord amb el matrimoni per que creu que son massa joves, però és convençut, el noi que havia escollit la seva filla no li agradava però la mare estava encantada amb ell.

Els pares de la núvia eren els encarregat d'organitza la boda i pagar-la, van discutir molt sobre com seria el casament i finalment van decidir deixar-la en mans d'un organitzador de bodes.

La boda els costa molts diners per que tenen que invitar a més de 500 persones però s'ho poden permetre, la boda es un èxit a tothom l'agrada el pastis, el menjar, la beguda i la decoració.

Són una família de quatre persones: George (el pare),Nina (la mare), Annie (la filla gran), Matty el fill petit, que viuen en una casa de fusta molt gran i maca plena de complements luxosos, en un barri on totes les cases eren igual de grans i boniques i amb jardí, la majoria de les cases no tenen tanques en el jardí i si les tenen són decoratives o per separar el seu jardí de del veí, el terra de les cases són de fusta per que en l'hivern fa molt fred. Viuen en un poble petit molt bonic al sud de California.

Els veïns no apareixen en la pel·lícula però tenen molts amics i clients que s'han convertit en amics.

El pare té una empresa de sabates esportives, la mare també té una empresa i a més a més fa de mestressa de casa.

El basket és l'esport favorit de la família i el seu hobbie, tenen un camp al pati de casa seva on juguen tots excepte la mare.

El pare porta sabates de la seva empresa per a tota la família fins i tot per el novio de la seva filla.

Tenen un Austin Healey (cotxe esportiu descapotable dels 50) que és del pare i un Jeep (4x4) que és de la mare.

Els pares del noi són rics i es poden permetre viatges a l'estranger per que sembla ser que tinguin molt temps lliure, tenen una mansió enorme amb moltes habitacions on tan sols viuen dues persones, serventes i elements de decoració que diria que són peces de col·leccionista o antiguitats molt valuoses, varis cotxes luxosos, jardí immens, piscina, dos Dovermans i un Bulldog, i estan amaestrats i el regal de bodes que li van fer al seu fill va ser un cotxe descapotable nou.

La pel·lícula és una comèdia, la família intenta arreglar els problemes parlant-los, per exemple quan havien d'escollir com farien la boda es va seure a la taula a sopar i ho van parlar, la ultima paraula la té el pare però sempre té en compte les opinions dels altres ,sobretot l'opinió de la mare que sempre dona la seva opinió i intenta aconsellar al seu home.

Quan fan alguna cosa junts hi ha molt companyerisma i sembla ser que es diverteixen molt.

Quan el pare es sent atabalat pels problemes de la llar surt a fer un volt amb l`esportiu per relaxar-se conduint i escoltant la radio.

Treballen en equip, per exemple l'organitzador de bodes, ell i els seus ajudants treballen en equip i es complementen encara que hi ha un que els mana a tots o quan la família juga a basket no hi han individualitats en el joc i tots participen per igual.

En la pel·lícula l'amor ocupa una part molt important, els nuvis s'estimen molt al igual que el pares i quan estan en família és normal escoltar que s'estimen, en aquesta pel·lícula les famílies estan molt unides i felices, i sembla ser que no tinguin problemes.

La pel·lícula acaba quan la núvia ja casada se'n va amb presa de la festa que és fa desprès de la boda i sense despedir-se del seu pare, puja a la limusina que la portarà a l'aeroport per anar-se'n a Hawai de lluna de mel.

El pare estava a casa seva amb la seva dona ,deprimit, després de la festa, estaven tristos per la marxa de la seva filla, sobretot el pare que no s'havia despedit d'ella, quan de sobte sona el telèfon, era ella que es despedia del seu pare i li deia que l'estimava molt, ell es va quedar molt feliç per la trucada i es va posar a ballar amb la seva dona molt romànticament i així va acaba la historia.

Hi ha una escena interessant en la qual en George va al supermercat a comprar salsitxes i pans de hot dog, volia comprar vuit salsitxes i vuit pans, però els pans es venien per dotzena i va treure quatre pans de la bossa per que si no havia de pagar vuit pans que no necessitava, va venir un empleat del supermercat i li va dir que no podia fer això per que els pans no es venien individualment, i en George li va dir que no es venien individualment per que la fabrica de salsitxes i la de pans s'havien posat d'acord per robar al poble americà per que creien que el poble americà era una bandada de cretins que pagaria abans de queixar-se i que ell no estava dispost a pagar el que no necessitava. D'aquesta escena es pot deduir que els americans son molt consumistes i com tenen bastants diners compren més del que necessiten i que es una cosa normal i sobretot que s'ho poden permetre, en George va fer això per que estava alterat, si hagués sigut una situació normal no ho hauria fet, encara que aquest exemple es una mica exagerat crec que es aquesta l'idea que vol transmetre.

En aquesta pel·lícula no hi ha de dolents i tots són molt bons, graciosos i afectuosos sobretot els protagonistes, físicament són atractius en especial l'Annie, vesteixen molt elegants sempre, encara que hi vagin a comprar i un altre curiositat és que usen molt les sabates esportives amb roba que lo normal seria posar-se sabates de pell.

El valor que més es pot apreciar en aquesta pel·lícula és la igualtat de drets entre dones i homes, per que l'Annie no era partidària a casar-se per que no volia estar sotmesa a cap home que la tractes com a un objecte i ara es vol casar per que el seu novio es molt comprensiu i se l'estima molt.

També he pogut trobar un referència de llibertat, la llibertat que es reconeguda als seus fill que ja són majors d'edat i que poden escollir per ells mateixos el que és bo o dolent, en aquest cas si es veuen casar o no per que són joves i encara estan estudiant.

Hi ha molta diversitat racial per exemple en la fabrica de en George hi han moltes persones que semblen ser hispanes, en la mansió hi ha una serventa que també sembla ser hispana, també en algun moment de la pel·lícula s'ha pogut veure gent de Dinamarca, i de Europa que tenen negocis pròspers .

L'objectiu a la vida dels protagonistes és treballar del que els agrada, formar una família i viure feliços. Per exemple el novio semblar ser que la seva feina no té moltes sortides però li agrada treballar d'això. Tot allò que fan és mirant el seu futur o el futur del seus fills.

Les semblances:

• Aquí les cases comencen a ser igual de grans que en allà.

• Les modes.

• En Pare Noel.

• Halloween.

• Un o dos cotxes per família.

• Manera de celebrar les bodes.

• Ens podem permetre alguns luxes.

• La religió predominat es la catòlica.

Les diferencies:

• Les cases són de fusta.

• El terra de les cases és de fusta.

• Els jardins no tenen tanques.

• No hi ha tants gratacels.

• No comprem tantes coses innecessàries.

• L'idioma.

• No hi ha tants locals de fast food

El que m'agrada més de les semblances és la moda i el que ens poden permetre alguns luxes.

De les diferencies m'agraden més l'idioma i les ciutats per que no hi han tants gratacels.

El que menys m'agrada de les semblances es que agafem festes que no són nostres i que ens roben identitat .

I el que menys m'agrada de les diferencies és que el jardins tinguin tanques seria molt bonic que aquí siguin iguals.

Jo crec que gairebé tot és una exageració però que hi ha alguna cosa de realitat, hi ha treball, diners, oportunitats, que molta gent viu molt bé però que també hi ha gent pobre que malviu i que dorm al carrer i gent que anava per que pensava que tot era fàcil i allí es donen conte que no era com ho havien vist a la televisió o com s'ho havien dit i que la realitat es un altre.

Hi ha també moltes coses que són realitats que es mostren molt poc a la televisió o altres medis de comunicació per que no els interessa fer aquest tipus de publicitat, estic parlant de la delinqüència, la violència, la drogaaddicció o lo fàcilment que un menor pot aconseguir un arma.

No estic d'acord en dir que Estats Units és la terra de les oportunitats ni que tenen el millor estil de vida per que crec que en part tu decideixes com serà el teu estil de vida, tampoc m'agrada que tinguin tanta influencia a tot el món per que ens transmeten costums impròpies de la nostre cultura i perdem identitat, això no ho fan tan sols a Europa si no que ho fan a tot el món.

4