1. FITXA

El nombre de la rosa; llibre d'Umberto Eco

2. Situa històricament i geogràfica el film, i fes referència a la situació política, social i religiosa.

1) Històrica i geogràficament la pel·lícula està situada entre el 1316 i 1334, al segle XIV, en una zona entre Itàlia i França; els Alps. Actualment els Alps són una important cadena de muntanyes situada a l'Europa central. El seu punt culminant és el Mont Blanc, amb 4.810 metres d'altitud. Alps son afavorits per rius importants de cabal uniforme i riques terres de conreu on hi trobem alfals, panís, blat, raïm, patates i fruiters que són els cultius més freqüents. Ara per ara els Alps estan administrativament repartits entre quatre estats: França, Suïssa, Àustria i Itàlia.

EUROPA A L'ANY 1360

2) Pel que fa a l'àmbit religiós, anterior en aquest període trobem el fet que el Papat, de 1309 a 1377, va passar la seva residència de Roma a Avinyó i de 1378 a 1417 es va veure involucrat en l'Occident. El Període d'Avinyó ha sigut denominat com a cautivitat de Babilònia. Aquest pas de Roma a Avinyó va començar quan el Papa Clement V va traslladar la seva residència pontífica a Avinyó (França), degut a que el Papat tenien temor a les famílies dels güelfs, sector de Roma que estava en contra de la influència de França, per tant va decidir marxar a França on allà trobaria la protecció del rei i on es va signar un compromís amb aquest rei: Felip el Bell. Aquestes relacions de Felip amb el papat d'Avinyó ha marcat una fita important en la història de l'Església.

Pel fet que fa durant el període de 1316 i 1334 ens trobem en que l'aparell administratiu desenvolupat al llarg del s.XIII assolí el punt màxim al pontificat de Joan XXII (1316-1334). Durant aquest papat els recaptadors d'impostos tenien comissions fixes i podien excomunicar a qui no pagués. Joan XXII desarticulà l'aliança feudal que va començar Felip V de França. Aquest rei estava ne contra de la pobresa evangèlica dels franciscans i de la seva doctrina i al 1323 es va crear la “doctrina de la pobresa”. Els Papes van tenir sempre la intenció de tornar a Roma i els plans de tornada van començar amb Joan XXII i Benet XII, que es traslladaren a Bogonyà (Itàlia).

I per finalitzar, posteriorment ens trobem en el Gran Cisma d'Occident (1337-1378). Cap a l'any 1376 la situació a Roma era pacífica, la qual cosa va permetre la tornada de Gregori XI. Després de la seva mort, quan ja havia passat dos greus crisis externes van esdevenir una de caràcter intern. A Bari es va nomenar Papa del poble a Urbà VI (1378-1389). La gent volia que ell continués seguint la política de la Santa Seu, com havien promès els Papes d'Avinyó. El 1363 els cardenals obligaven al futur papa a prendre decisions del govern amb el col·legi Cardenalici (el cardenals volien compartir els seus poder amb els Papes). Urbà denegà la pretensió i els cardenals van decidir que no era l'indicat pel càrrec i al 1378 el van fer fora del càrrec i el 20 de setembre van escollir com a nou Papa a Robert de Ginebra, que va assumir el títol de

2) situant-nos política, econòmica i socialment tenim a:

Aquest segle pertany a la fi de l'Edat mitja compresa entre els segles V i XV. L'Europa occidental d'aquesta època s'organitzava segons un model econòmic i polític cridat feudalisme que a partir del s.XII començà a entrar en crisi a conseqüència del gran auge econòmic que començà a haver; les ciutats que abans eren molt petites comencen a créixer i amb elles es multipliquen les rutes comercials. La societat estava dividida en tres estaments: els eclesiàstics, els nobles i els pagesos. La descomposició del feudalisme és clara ja en aquest segle en el qual hi ha una època de crisi general: violentes revoltes, lluites despietades entre els propis aristòcrates, gran inestabilitat política, divisió dintre de l'Església (el Cisma d'Occident amb l'existència de diversos papes simultanis, ordres mendicants, heretgies diverses, proliferació de moviments militaristes). A tot això se li suma les successives onades de pesta que assoten Europa i que provoquen la fugida dels camperols a les ciutats i la falta de braços per a treballar en les terres. Lluita per l'hegemonia entre l'Església i l'Estat.

Com a rei trobem a Felip IV el Bell, que va regnar de 1285 a 1314, va saber defensar la corona contra les pretensions del papa Bonifaci VII i Lluís X, en el seu efímer regnat (1314-1316), va portar a terme l'emancipació dels serfs. En els segles XIV i XV (1336-1453), França es va veure embolicada en la guerra dels Cent Anys, fins que la intrepidesa i l'heroisme de Joana d'Arc van aixecar l'esperit francès i van lliurar de la invasió a la seva pàtria (1429-1431) Lluís XI (1461-1483) va entaular amb Carles el Temerari un duel que va acabar amb la mort del duc de Borgonyà en la batalla de Nancy (1477). Carles VIII (1483-1498).

I socialment: la relació entre l'ésser humà i la terra era en l'època medieval molt estreta, tal com podem apreciar en les obres de sant Francesc d'Assís. L'ésser humà era un element més de la Creació igual que les plantes, els animals, la terra o l'aigua. Però la vinculació amb la terra és tremendament forta, estant considerada com l'element primordial, la pròpia naturalesa formava part de la vida quotidiana. Bé és cert que la relació entre home i naturalesa tampoc era idíl·lica -l'eliminació de les escombraries i aigües residuals, la precarietat de la higiene o l'acció del ser humà provocaria danys ecològics d'importància. No hem d'oblidar les greus conseqüències de les condicions meteorològiques en l'agricultura que vindrien acompanyades de fam i mort. la crisi viscuda en l'any 1316 en Flandes on a causa de les pluges torrencials, la penúria augmentava de dia en dia. A causa de les intempèries i de la fam intensa, els cossos van començar a afeblir-se i les malalties a desenvolupar-se i van provocar una mortaldat molt elevada.

La pesta, la fam i la guerra, eren la trilogia de les grans catàstrofes que, com si dels genets de l'Apocalipsi es tractés, van sacsejar els fonaments d'Europa en el transcurs del segle XIV. Tant les pestes com la fam o les guerres van tenir conseqüències demogràfiques evidents, la primera de totes un espectacular augment de la mortaldat com ja he esmentat anteriorment.

La crisi agrària dels anys 1315-1317 es va traduir, com en un espectacular augment de la mortaldat.

3. Fes un resum de l'argument de la pel·lícula

Ens situem entre els anys 1316 i 1334, quan el FraGuillermo de Baskerville, un monjo de mitjana edat, antic inquisidor, i membre de l'ordre franciscana, és requerit pel superior d'una important abadia perquè descobreixi a l'autor d'una horrible mort esdevinguda en el lloc. Durant set dies de terror apocalíptic, l'assassí copejarà una vegada i una altra, mentre Guillermo i Adso, el seu fidel ajudant, investiguen les complicades relacions entre els monjos i intenten penetrar en els secrets de la biblioteca, on es troben els més valuosos manuscrits de la cristiandat i entre els murs de la qual, Guillermo sospita que es troba la clau per a aclarir els crims. Hi es van desenvolupant històries d'àmbit policíac, religiós, d'amor i la relació entre el mestre, Guillermo i Adso.

Quan comencen a descobrir els fets perquè ha mort el primer monjo, a la vegada passen més accidents que porten a més morts. Els monjos pensen que és obra del mal que està entre al parets d'aquell monestir, però després de molta investigació Guillermo veu que tots els morts tenen taques negres a la seva llengua i decideix pujar a la biblioteca a veure el llibre que aquella mateixa tarda un monjo no li havia deixat llegir, el llibre de llatí que estava traduint el primer mort, i el llibre prohibit del riure d'Aristòtil. El tan misteriós assassí resulta ésser el llibre les pàgines del qual estaven tintades amb verí negre, al utilitzar les mans i haver-les ficat anteriorment a la boca per ajudar-se a passar les pàgines se'ls quedava el verí al dit i aquest el passava a la boca, el qual provocava una tràgica mort i la taca negre de la llengua.

Una altra de les històries que es relaten es la primera vegada d'Adso, un noi jove que cau en les temptacions d'una noia pobra i sentint-se culpable li explica al seu mestre, que ja ho sabia tot, el que havia passat per l'aconselli. I aquella primera vegada va ser la primera de tot una relació que al final de la pel·lícula la noia i Adso emprenen.

Una altra història filmada és les dues formes de veure la vida el qual el misteri del llibre prohibit d'Aristòtil i el fet que Jorge no vol que es descobreixi tenen molt a veure. Aquest llibre és amagat dins de la torra plena de laberints complicadíssims de seguir. Jorge no volia que es mostrés aquest llibre perquè la gent descobriria com Aristòtil descrivia el riure i tothom deixaria de tenir por en el mal i així deixarien de tenir fe en Déu i la gent podria pensar per sí mateixa, cosa que Jorge no volia. Pel que fa a al religió ens trobem en un debat entre franciscans i els enviats del Papa en el monestir benedictí. Els primers opinaven que l'Església havia de ser pobra i amb igualtat als demés, mentre els segons opinaven totalment el contrari.

Una altra dels fets que es reflecteix a la pel·lícula i que va lligada amb l'anterior, són les relacions que manté l' Església amb el poble, el poble és molt pobre i s'alimenta del que troba per carrer o del que els hi tiraven muntanya avall els monjos, o sinó també hi havia una altra manera, que la observem amb la noia jove i pobra. Aquella noia havia de tenir relacions sexuals amb els monjos per tal de menjar, la qual més tard és dita bruixa. Els monjos ho feien ja que tot el dia havien d'estar entre homes i no tots eren de tendència homosexual encara que abundaven molts.

I per últim podem apreciar la relació que hi ha entre el Fra Guillermo i el jove Adso. Adso és el fill petit d'un noble i està sota l'educació de Guillermo, el jove li té molt respecte i admiració al seu mestre perquè d'ell aprèn moltes coses que no són en els llibres i que són útils per la vida. Li demana consells i sens dubte els segueix sempre, és un noi molt obedient i intel·ligent que vol seguir els passos del seu gran mestre, que fins i tot m'atreviria a dir, que l'arriba a veure com un pare durant els temps k són fora de casa.

4. Analitza els principals personatges

Guillermo de Baskerville: monjo franciscà. Li ha estat encomanada la missió de descobrir el misteri de la mort d'un monjo en l'abadia.

En els moments en que arriben a l'abadia Guillermo és per a Adso el seu referencial, el seu tutor i podríem dir que fins i tot com un pare. És un home molt llest, curiós, observadors, savi i que anteriorment havia format part del Tribunal de la santa Inquisició però va ser desterrat però dur-li la contraria a Bernardo Gui, màxim membre de la Inquisició. Guillermo abans de tot sempre estava la veritat encara que ho hagués ge pagar fins i tot amb al seva vida. Tant ell com l'Adso pertanyien a una ordre mendicant, eren franciscans i no tenien monestir on viure. Podem dir que eren l'ordre pobra de l'Església.

A aquest mon jo li apassiona la lectura i és feliç dedicant al vida al que fa.

Adso de Melk: és el fill petit del baró de Melk i està sota la criança d'en Guillermo. És un monjo novici protagonista de la història. Deixeble i amanuense de Guillermo de Baskerville, a qui acompanya en la seva missió. És un noi amb un gran afani d'aprendre del seu mestre, és molt curiós i tot li crida l'atenció hi ha a vagades que sap que fer i no dubta en consultar-li en qui per a ell és un gran home i molt savi, el seu mestre. És un nen amb ganes d'aprendre i que encara que es pensa que enganya al seu mestre, es veu com no és així. Ell se n'adona que hi ha dos diferents corrent; la del seu mestre que és la de pensar i recapacitar i la de Jorge (el savi cec i més vell del monestir benedictí) que no vol que la gent pensi perquè així es podrien descobrir molts secrets amagats.

Inquisidor: Bernardo Gui. Màxim membre del tribunal de la Inquisició que va al monestir dels benedictins per intentar solucionar, també, l'assumpte de les morts i intentar donar el culpable. Al seu torn pren part en la política dels franciscans, enfront dels benedictins. Utilitza l'assumpte de les morts per a criticar als heretges i franciscans. És un home llest encara que no tant com en Guillermo qui és qui acaba descobrint-ho tot. Aquest home té un cert de rancor a Guillermo, ja que aquest en els seus temps d'Inquisidor es va atrevir a dur-li la contrària a Bernardo ja que ell no era qui tenia al raó.

És un home que pertany a l'Església rica, amb creences de superioritat i que pensa que l'església ha d'estar per sobre de les demés persones i ha de continuar sent “rica”.

Jorge de Burgos: és el monjo més gran de l'abadia. Pertany a l'ordre benedictina. És molt savi i cec però es coneix cada racó del monestir com si fos la seva pròpia mà i antigament havia estat el bibliotecari del monestir. Aquest personatge mostra una forma de veure al vida i de pensament molt diferents a les de Guillermo de Baskerville. No vol que es descobreixi el llibre d'Aristòtil del plaer de la vida, perquè si es descobreix la gent veuria moltes coses noves per a ells i perdrien la por. Jorge diu que el riure (cosa que explica en el llibre) és dolent perquè amb aquest no existeix la por, si no hi ha por la gent no té fe i si la gent no té fe llavors deixen de creure en Déu, i al no creure en Déu veuen l'altra part, la mart maligna; el Dimoni i d'aquesta manera la gent ja no serà submisa a l'Església i podrà pensar i decidir per si mateixa que és el que ell vol evitar; vol que tothom estigui sota el poder de la Gran i Poderosa Església.

La noia pobra: aquesta noia prestava el seu cos per tenir relacions sexuals als monjos per tal de guanyar-se menjar. Fins que un dia arriba i es troba a Adso, un noi jove i bonic i el converteix en un home. Més tard aquesta noia serà dita bruixa perquè la troben amb Salvatore a l'estable i se'ls hi crema, la crucifiquen però al final se'n salva ja que tothom va a veure l'incendi del monestir.

I al final de la història es veu com l'amor del no cap a la jove fa que es quedi amb ella i no marxi amb el seu mestre.

* Altres persontatges:

Remigio de Varagine: Cillerero

Adelmo d'Otranto: primera víctima. Era copista i tenia aspecte efeminat. El seu cadàver va aparèixer al fons del barranc, davant l'edifici, però cap finestra estava oberta.

Ubertino de Casale: va ser un franciscà espiritualista. La secta va ser declarada heretge i es va refugiar en l'ordre benedictina i en l'abadia. Era amic de Guillermo de Baskerville, els dos van ser inquisidores, però amb un esperit diferent; per això Guillermo ho va abandonar. Va tenir una relació espiritual amb Chiara de Montefalco que va marcar la seva vida.

Severino de Santemerano: herbolari

Malaquías de Hildeshein: bibliotecari

Venancio de Salvemec: traductor del grec i de l'àrab. Segona víctima.

Bencio de Upsala: retòric escandinau

Berengario d'Arundel: ajudant de bibliotecari. Tercera víctima.

Nicola de Morimondo: mestre vidrier. Prepara unes lents a Guillermo, quan a aquest li roben les seves.

Alinardo de Grottaferrta: indica el truc per a entrar a la biblioteca des de l'ossera.

Pietro Sant Albano: escriu una història de la heretgia.

Salvatore: al parlar barreja moltes llengües. Té un passat herètic al costat de Dulcino. Un tret que destaca molt en els el físic és la manera en que parla i la seva gepa.

5. Comenta tres aspectes que destaquis en l'ambientació del film

m'ha semblat una peli molt ben feta i ben situada en la història, és a dir, el decorat ha reflectit molt bé cada un dels moments esdevinguts al segle XIV. El monestir s'emblava que fos ben bé d'aquella època, no s'hi ha presentat cap detall modern o actual. Els llibres semblaven antics i verdaders del moment, la gent anava vestida igual que en aquells anys i es comportaven de mateixa forma.

Un altre dels aspectes a destacar podríem dir que és el paisatge, aquell paisatge nevat que demostra la fredor dels Alps; el monestir situat sobre aquella petita muntanya, les terres del voltant del monestir i de l'abadia, aquell paisatge tan fred que no veu com toquen els raigs del sol directament a la seva terra... I per últim, es veu com en els moments de diàleg i tranquils la càmara es mou lentament i no hi ha música o una musica molt suau, lenta, tranquil·la, clàssica i en canvi en els moments d'acció el plànol de la màquina és molt més ràpid i la música canvia a ser més estrident, sorollosa i una mica més carregada.

6. Anàlisis històric:

6.1 Quines dues visions de l'Església s'observen en la pel·lícula? Defineix-les i digues en què es diferenciaven bàsicament

Trobem dues visions de l'Església; primerament els franciscans: dels quals els personatges principals són Fra Guillermo i l'Adso. Aquesta ordre era mendicant, és a dir vivien de la caritat i no posseïen monestirs a diferència dels benedictins. Els franciscans i els enviats del Papa es diferenciaven tant per la seva visió de l'Església com per la seva forma de ser i vestir. Els primers vestien amb una vestimenta molt pobra; un hàbit gris i amb la semblança de vell. Fent referència al seu pentinat veiem que portaven una rasura al cap, la qual cosa volia dir que eren monjos. Els cabells havien de ser curts perquè els cabells llargs s'immobilitzaven feminitat, la qual era luxúria i això significava desig el qual era pecat. Els franciscans es veu que són d'una ordre pobra pel seu estat físic: són molt prims ja que no tenen prous diners per comprar menjar. El seus transports també són de pobres; Guillermo va arribar al monestir amb una mula i els altres a peu. I fent referència al seu pensament ells creien que l'Església havia de ser tan pobra com els demés i ser igual, no tenir superioritat de condicions ni viure millor que els demés, mentre a fora del monestir hi havia gent morint de gana i de fred.

Pel que fa als enviats del Papa i als del Tribunal de la Santa Inquisició veiem que són superiors en tot, en vestimenta, em riquesa, en superioritat com a persones, en intel·ligència... o almenys és això el que es creuen ells. El seu estat físic és molt més complex i molt més ampli que el dels franciscans, això vol dir que ells si tenen prous diners com per viure com a reis i poder tenir el luxe (en aquella època i encara en aquesta en alguns llocs subdesenvolupats) de comprar-se simplement un tros de pa per menjar. Pel que fa a la vestimenta, portaven túniques molt luxoses carregades de sivelles d'or, d'adornaments... i la forma de pensar era totalment diferent a la dels franciscans. Aquests pensaven que l'Església havia de continuar sent superior a tothom, que Déu així ho havia volgut. Ells havien de ser la part rica de la societat juntament amb els nobles i els reis, ells havien de gaudir de qualsevol privilegi i no podien ser iguals que els pagesos que havien fora d'aquell món per a ells, el monestir. Ells havien de ser superior a la demés gent, ells havien de viure com a reis mentre l'altra gent moria perquè no tenien ni un tros de pa per ficar-se a la boca, però a ells això els hi podia importar ben poc.

6.2 En la pel·lícula el monestir actua com el centre d'un nucli econòmic, autàrquic, típic del sistema feudal, defineix aquest sistema econòmic i posa'n tres exemples que es vegin en el film

Els monestirs o abadies havien de ser construïts fora de la ciutat perquè s'entenia com un món fora del terrenal, veien l'abadia com la reconstrucció de Jerusalem, pel que havia de ser emmurallada i concebuda com una unitat arquitectònica, en la qual tots els elements se subordinen a una idea central: l'altar, que era on es custodiava el cos de Crist. tots els monestirs constaven de 2 parts: l'església estava construïda sobre terreny sagrat i orientada amb la capçalera cap a l'Est, d'on neix el sol, perquè aquest és símbol de llum i la llum està identificada amb Crist, que és el símbol de la vida. L'església tenia forma quadrada i en el seu centre una font de la qual confluïen quatre camins o rius, identificats amb els quatre llibres bíblics; o un arbre ja que creix de la terra al cel. I la rosassa pel qual entra llum a través de les vidrieres és símbol de Déu.

El monestir era com una fortalesa. Estava situat sobre d'una muntanya. Era d'estil romànic i utilitzava els capitells per a explicar coses dibuixades perquè la de l'època no sabia llegir i amb allò ho entenien. Quan es refereix al monestir com territori autocràtic es refereix a que allà es produeix el que el monjos necessiten sense necessitat de sortir a l'exterior. El monestir era ja com una petita ciutat. Dins el monestir hi trobem una torra hexagonal perfecta, on a dins hi ha un laberint en el qual és impossible no perdre's i només la saviesa ho impedeix.

Un exemple el podríem veure quan al Fra Guillermo li roben les seves inseparables lents i allà mateix dins el monestir el mestre vidrier; Nicola, li prepara unes de noves. Un altre cas és el de Severino, l'herbolari, que preparava les “pocions i infusions” ell mateix amb els ingredients que ja hi ha en el monestir i l'últim exemple està en els aliments que menjaven els monjos, el menjar no feia falta sortir a comprar-lo fora de l'abadia sinó que el conreaven ells mateixos monjos i havia vegades que rebien menjar de l'exterior.

6.3 A la cultura clàssica estava reservada a una minoria, en el film s'observen dues posicions davant aquest fet; en què consisteixen? Qui les representen? Quina es va imposar a l'època medieval?

En aquesta pel·lícula hi trobem dos pensament diferents; els representants de les quals són: Guillermo de Baskerville i Jorge de Burgos:

Guillermo de Baskierville és una persona de gran intel·ligència, escèptic i molt observadora això li ajuda a descobrir les causes dels assassinats i suïcidis que s'estaven cometent en l'abadia. Es basava en les lleis lògiques, es fixava molt en la naturalesa a l'hora d'investigar, deia que en la naturalesa es quedaven gravades totes les pistes una Altra forma d'investigar que tenia era desfer el problema en altres menors per a anar resolent-lo pas a pas i sense multiplicar les explicacions ni les causes mentre no hagués estricta necessitat de fer-lo, una vegada resolts els petits problemes els uniria i a l'analitzar-lo en conjunt s'anirien lligant caps.

Quan Guillem està cercant la solució d'algun misteri es fixa en tots els signes possibles, que són la manera d'orientar-nos en el món, i a partir d'ells elabora moltes teories aquesta ideologia aporta llibertat: ell vol saber discernir per ser lliure, per això ell dubta de les coses.

Els nous intel·lectuals ja no busquen el coneixement en les sagrades escriptures ni en els sants del passat. Ells miren a la natura i busquen la màgia natural(avanços científics; no com la màgia negra de Salvatore, la qual és prohibida per l'església). Estan deixant de cercar Déu i intenten usar el coneixement per a millorar la vida. Creuen que es descobriran màquines per a volar i altres coses que segons els que defensen la concepció antiga amb la filosofia d'Aquino, serien declarades com idees d'heretgia (com a concepció antiga entenc la concepció del món màgica com la d'Aquino que pensava que el que havia en la ment era el mateix que el que havia en l'exterior, sent això impossible en la nostra filosofia actual).

Està naixent una nova concepció del mon, la racional, amb la seva filosofia empírica. Està convivint amb altra concepció de la vida, la qual ja ha estat massa temps intentant sufocar les noves concepcions del món. Ja no es pot evitar la dialèctica que, com Plató va dir, estudia la veritat en forma de preguntes i respostes. Hegel va pensar que la evolució de les idees es produeix mitjançant aquest conflicte dialèctic, en el qual un concepte s'enfronta amb un altre oposat, i com a resultat naix la síntesi. Allò que alimenta la dialèctica és el dubte. Si no n'hi ha, tampoc haurà una antítesis. Ha d'haver sempre una hipòtesi que critiqui la anterior.

L'altra forma de pensar és la de Jorge de Burgos que és el gran defensor de la concepció tomista o màgica front a la racional i representa a tots els monjos que pensen com ell. Per a aquesta concepció tot el que hi ha al exterior és copiat a la nostra ment exactament igual, com si portàrem la realitat dins de la nostra ment. Això és fals segons la concepció racional de Guillem. La idea d'Aristótil es basa en unes regles per a establir un raonament encadenat, que mai produirien una conclusió falsa si es partia d'una premissa vertadera . la filosofia de Jorge no prové directament de la aristotèlica, és la de Tomàs d'Aquino que ha adaptat les idees aristotèliques a les catòliques. Ell està defensant la seva ideologia, la ideologia de l'església de la nova concepció del món que l'amenaça amb acabar predominant. No vol que ningú llija aquestes pàgines que donaran lloc a crítiques a l'església. Ell és dogmàtic i ja no vol concebre una altra ideologia, ni vol que els altres ho facin. Ell ja ha après i està segur que és així.. Jorge ja ha quedat cec a coses noves; Guillem no vol perdre l'habilitat de continuar aprenent.

Jorge fa servir el discurs de l'Apocalipsi per a espantar als altres de la nova concepció del món. Però l'Apocalipsi realment acaba ocorrent.

Jorge també odia el riure perquè quan rius veus les coses des d'un altre punt de vista I es contraposa a la por, i en aquella època l'església feia servir la por de la gent per que obeïssin i no tingueren idees “herètiques”.

La edat mitja seria l'època en què la visió de Jorge seria la que estria present i es va imposar.

6.4 En el film s'observa l'inici del pensament racional i científic que s'havia perdut des de l'època clàssica, comenta 5 escenes de la pel·lícula on s'observi aquest fet.

En aquesta pel·lícula hi torbem bastants símbols que ens ajuden a la identificació de fets:

El primer símbol, per exemple, el trobem quan Guillermo i Adso estan a l'habitació i el primer treu el cap per la petita finestra de la seva habitació i veu que en mig d'aquell fred, glaçat i nevat paisatge hi ha un corb sobre una tomba, això vol dir que allà sota hi ha carn fresa per tant és evident que el mort fa poc ha estat enterrat. La terra ha estat estovada i remoguda la qual cosa ha atret al corb que olora carn morta “recent”, olora el que pot ser un bon àpat.

El segon símbol el trobem ben aviat ha començat la pel·lícula, quan Guillermo i Adso van a descobrir la mort de Venencio de Salvemec (traductor del grec i del àrab i la segona víctima) i mira en la neu y descobreix que algú l'ha portat fins la tina, aquestes passades l'ajuden a comprendre que algú en sap quelcom sobre el tema de les morts i no vol dir-ne res.

Seguidament un darrer exemple és quan Guillermo als últims de la pel·lícula es queda atrapat a la biblioteca del monestir i no sap sortir ja que no es coneix aquells laberints. Adso aconsegueix sortir i quan està fora ja dóna per mort al seu mestre, però de sobte es veu una figura com surt per la porta i tot de rates que s'han lliurat del foc. Aquella figura negra, pel foc, era Guillermo que havia aconseguit sortir d'aquell lloc seguint a les rates, ja que aquestes també es volien salvar del foc i el marcaven el camí de la llibertat.

Un altre exemple el podem identificar amb la fugida de ràpida velocitat de la noia pobra quan surt de la cuina i acaba de tenir relacions sexuals amb l'Adso. Guillermo quan veu que la noia surt tan ràpidament i després veu a l'Adso que surt als pocs instants després de que surti ella, ja s'imagina el que ha passat allà dins però per a despistar a l'Adso li diu que l'home amb qui deuria haver tingut relacions seria un home molt lleig i per això la ràpida fugida d'ella.

I l'últim símbol el trobem quan els heretges estan apunt de ser cremats i estan crucificats a les tres creus i en aquell mateix moment es crema el monestir, incendi que han provocat sense voler-lo Jorge, Guillermo i Adso, aquest símbol ens mostra la saviesa, ja que el monestir està entre flames igual que els heretges que eren innocents.

6.5 L'ordre dels franciscans va ser fundada per sant Francesc d'Assís, fes una biografia del personatge remarcant els principals aspectes del seu pensament. Creus que la seva visió de l' Església Catòlica és actual? Raona la resposta

Sant Francesc d'Assís (nascut a Assís, Itàlia l'any 1182; mort el 3 d'octubre de 1226) va fundar l'ordre franciscà. És el sant patró dels animals i el medi ambient.

Va ser batejat com a Giovanni Bernardone, però va ser conegut comunament com a Francesco. El seu pare, Pietro, va ser un mercader de teles reeixit. Poc és sabut sobre la seva mare, Pica. Francesc va tenir molts germans.

Rebel cap al negoci del seu pare i el seu interès per la riquesa, Francesc passaria la major part de la seva joventut llegint llibres (irònicament el diners del seu pare li va garantir una excel·lent educació i es va convertir en poliglota, parlant amb fluïdesa diversos idiomes, incloent el llatí) o bevent i gaudint la companyia dels seus amics, els quals eren en la seva majoria fills de nobles. Poc després es trobaria desil·lusionat amb el món al seu al voltant.

El relat de la seva joventut conta que en una ocasió els seus amics i ell es van trobar amb un captaire en tornar a les seves cases després de divertir-se. El captaire els va demanar ajuda, davant el que el seus amics tants sols van ignorar les seves paraules. Francesc, per contra, va donar a l'home tot el que tenia a les seves butxaques. Els seus amics ho van prendre a burla per la seva estupidesa i, en tornar a casa seva, el seu pare el va reptar enardit.

L'any 1201 es va unir a una expedició de l'exèrcit contra Perusa. Va ser pres presoner i va romandre captiu durant més d'un any. És probable que els seus pensaments més seriosos sobre la seva conversió hagin brollat gradualment durant aquell any.

Va passar molt temps en llocs solitaris, sol·licitant a Déu que l'il·luminés. Després de la seva graduació, Francesc va acudir a cura de les víctimes més repulsives en la casa de LLàtzer, prop d'Assís.

Després d'un pelegrinatge a Roma, on va pregar a l'església que obrís les seves portes als pobres, va tenir una visió en la que va escoltar una veu que li va indicar que devia restaurar l'església de Déu que havia caigut en decadència. Francesc es va dirigir a la capella de Sant Damià, prop d'Assís, decidit a establir-s'hi per a la seva comesa. La capella es trobava llavors molt deteriorada i després d'una nova visió, en la qual Jesús li encomana la restauració de la capella, Francesc va vendre el seu cavall i teles del mercat del seu pare per fer complir el seu objectiu. El seu pare, Pietro, indignat va intentar fer-lo entrar en els seus cabals, primer mitjançant amenaces i després tancant-lo en la presó familiar, castigant-lo corporalment. Després d'una entrevista en presència del bisbe, Francesc va renunciar a tota expectativa del seu pare, deixant fins i tot les peces per ell atorgades i per un temps es va convertir en captaire. Temps més tard va retornar a la capella de Sant Damià per a acabar de restaurar-la i originar la primera ordre franciscana o fundació dels Germans Menors a l'any 1209, any que San Francesc va obtenir verbalment l'aprovació de la regla per Inocencio III, que es coneix comunament com la segona regla dels Germans Menors, és la qual avui dia es professa en tota la Primera Ordre de San Francesc. L'origen i fundació de la Segona Ordre Franciscana, Les Clarisses Pobres o Dames Pobres, data de l'any 1212 es va fundar ja que Santa Clara duia temps demanant-li a San Francesc que li autoritzés a acollir la forma de vida que ell havia instituït. ell va consentir i ella l'estableix en San Damià, prop d'Assís, al costat d'altres servidores piadoses que la seguien. La tradició establix l'any 1221 com el de la fundació dels Germans i Germanes de la Penitència, la Tercera Ordre, també cridats Terciaris. Aquesta va ser concebuda per San Francesc com un tipus de punt mig entre el claustre i el món, per a aquells que desitjaven seguir els passos del fundador però el seu estat, ja sigui matrimonial o d'altra naturalesa impedien l'entrada dels mateixos a la Primera o Segona Ordre.

7. Opinió personal

Aquesta pel·lícula ha satisfet la meva curiositat com a espectadora. M'ha agradat molt la història que es tracta i de la manera que es fa, ja que ho fa d'una manera que t'aconsegueix “enganxar” aconsegueix que l'espectador tingui ganes de veure-la i de saber el final, final que no s'espera.

En el pel·lícula s'ha representat l'època molt correctament i d'una forma que al menys a mi a vagades em costava entendre el que passava però això fa que t'augmenti la intriga i intentis descobrir el que no has entès. Es veu clarament la intel·ligència de l'autor i com ha treballat i s'ha nodrit en els temes relacionats amb aquesta època i com després a sabut il·lustrar-los a la pel·lícula, i això és una de les coses que m'ha agradat ja que t'ajuda a entendre les formes de pensar, les pors de la gent, les regles establertes, la cultura de l'època, la qual cosa és bastant interessant, El que també m'ha sorprès és la intel·ligència i el caràcter que se li ha donat a Guillermo, home racional que vol la veritat per davant de tot. També el que m'ha agradat molt és la història d'amor d'Adso amb la noia pobra i la relació que aquest manté de respecte i admiració cap al seu mestre.

En conclusió penso que és una pel·lícula molt bona i molt ben feta, però també he de fer referència la llibre d'Umberto Eco; el llibre de la rosa, ja que aquesta pel·lícula s'ha basat en aquesta obra literària

8. Bibliografia

• ECO, U. El nombre de la rosa. Barcelona: Plaza & Janés Editores, S.A. Edición de bolsillo, 2000

• Gran Història de la Humanidad. Aribau 185, Barcelona: Ed.: Planeta Deagostini, S.A, vol. 5. Any 2000

• Història Universal. Loreto 16, Barcelona: Ed.: Edicions Nauta, S.A, vol. 2. Any 1987

Suports informàtics:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Francesc_d'Ass%C3%ADs

http://mb-soft.com/believe/tsn/francisc.htm

http://traductor.ya.com/translator.asp

http://en.wikipedia.org/wiki/Pope_Clement_V

http://www.artehistoria.com/historia/contextos/1249.htm

http://www.legionhermosillo.com.mx/juanXXII.html

http://cibernautes.com/didaclopez/dies/20050507/

http://en.wikipedia.org/wiki/Pope_Urban_VI

http://images.google.es/images?q=el+nombre+de+la+rosa&hl=es

http://ca.wikipedia.org/wiki/Sant_Francesc_d%27Ass%C3%ADs