Índex

Pàgina

Fitxa bibliogràfica 3

Argument 4

Vocabulari 5-6

Preguntes generals 7

Preguntes específiques 8

Fitxa bibliogràfica

• Autor: Jordi Folck.

• Títol: El manuscrit de les bésties.

• Editorial, col·lecció: Editorial Barcanova.

• Lloc i data d'edició: Barcelona, octubre del 2004.

Argument

Jordi Folck, un autor de llibres, rebé una misteriosa carta junt amb vuit quaderns escrits a mà d'una senyora anomenada Esther Dandridge,.

1938, l'Esther Dandridge i el seu germà bessó, l'Alfons, van ingressar a l'escola Saint Mary orfes. Passats uns dies, els germans Dandridge van anar coneixent, poc a poc, tot el professorat, i també el director, un home sever. També van coneixer un noi, en George, que fou l'amor de l'Esther.

Amb el temps, van anar descobrint la violència i amb el rigor amb que en Dean actuava. Cada nit ell deixava anar uns gossos afamats pel claustre de l'escola, per tal d'evitar que ningun alumne sortís de les seves respectives habitacions.

La convivència al Saint Mary era soportable, fins que es van començar a expulsar a molts dels companys de l'Esther i l'Alfons, inclòs en Geoge. L'Esther, desesperada per en George, el seu amor ja platònic, l'intentà buscar, però només va averiguar que habia desaparegut.

Desesperats per tenir notícies d'en George, l'Esther i l'Alfons, decidiren entrar furtivament al despatx d'en Dean amb l'esperança de trobar algun document relacionat amb ell. Entraren sense ser vistos, i remenaren tot el que van poder. Entre alguns calaixos van trobar una fotografia de tota l'escola, on sortien tots els alumnes i tots els seus companys expulsats amb un cercle i una creu circumscrita. Ells dos tenien només un cercle. Remenant també van trobar unes instruccions per sostreu-re diners a les persones amb un pretext religiós.

Una nit, cridaren als germans Dandridge i els van dur davant la presència del director. Allí el Dean els va fer firmar la seva expulsió. Un cop firmat el document, el director tení un canvi d'actitud radical, i els oferí vi i pastissos. L'Esther es malfià i no menja res, pero l'Alfons, que era més ingenu, s'ho menjà. Llavors en Dean els dugué on eren els gossos enganyant-los, i els tanca amb els rottweilers. Asustats, l'Esther i l'Alfons s'arraconaren, però poc a poc es van anar adonant de que aquells gossos no eren pas ferotges.

Era de nit quan l'Alfons, de sobte, començà a escupir sang i a tenir violents espasmes. Després d'una estona sense saber que fer, l'Esther, veié com el seu germà s'estava convertint en un gos per culpa del pastís que en Dean anterioment els havia ofert i ell havia menjat. Llavors, qui havia enverinat l'Alfons, entrà en la cel·la sense veure l'Esther, que se li tirà a sobre enfurismada junt amb els rottweilers que acabaren amb en Dean.

Jordi Folk, l'autor que rebé la carta de l'Esther amb els manuscrits on explicava la seva estada en el Saint Mary, junt al propietari de la editorial on estava a punt de publicar els manuscrits van anar a l'escola Saint Mary. En Jordi estava alterat, i més quan entrà en una de les habitacions de l'escola i veié unes cartes on explicava que l'Esther s'havia convertit en rottweiler voluntariament per conviure amb el seu germà Alfons. Confós, en Jordi, prengué, per compromís, un tros de pastís que li havia ofert el director de la editorial. El pastís l'havien trobat a la mateixa habitació on eren.

En Folk es desmaia, i visqué en un somni on tothom el tractava de bèstia.

Vocabulari

Dissortadament (pàg. 13).

Dissortadament, no puc ser breu en allò que em porta a vós.

Definició: Desgraciadament.

Tarannà (pàg. 28).

De vegades, pensava que la seva curiositat, el seu tarannà optimista i tafaner, que mai no parava de fer preguntes, no era sinó una careta que amagava les seves pors.

Definició: Caràcter d'una persona, manera d'ésser i d'obrar.

Univitel·lins (pàg. 29).

Permeteu-me afegir que érem bessons univitel·lins, es a dir, d'una semblança física extraordinària.

Definició: Dit de cadascun dels bessons formats a partir d'un sol òvul.

Estintolada (pàg. 29).

L'escola era bastida damunt els murs i estances d'un antic convent; per aixó, les nostres habitacions eren d'una simplicitat i una pobresa exemplars; un armari, una calaixera, una tauleta de nit amb una llàntia, una tauleta estintolada de petges fràgils i dos llits.

Definició: recolzada.

Petges (pàg. 29).

L'escola era bastida damunt els murs i estances d'un antic convent; per aixó, les nostres habitacions eren d'una simplicitat i una pobresa exemplars; un armari, una calaixera, una tauleta de nit amb una llàntia, una tauleta estintolada de petges fràgils i dos llits.

Definició: En els mobles i altres objectes que en la part inferior acaben en tres barres o més amb què recolzen al soler o paviment, cadascuna d'aquestes barres.

Abolida (pàg. 29).

Havien pertangut a una comunitat de monges catòliques, ja abolida, com passava sovint a l'Anglaterra protestant, dos segles enrere.

Definició: Destruit, anul·lat, dit especialment de costums, usos, lleis, institucions.

Beatitud (pàg. 32).

Crec que ben pocs dels alumnes que haurien passat pel Saint Mary oblidarien mai aquella imatge de beatitud, de solemnitat i, alhora, de disciplina i rigor, imatge de la qual ell era del tot conscient.

Definició: Felicitat perfecta; benaurança.

Lícit (pàg. 40).

No era lícit que una joveneta com jo tingués aquells desitjos, vaig dir-me aplicant-me un sentiment de culpabilitat que ni arrelava ni acabava de creure'm.

Definició: Permès, no defès per la llei, no contrari a la moral.

Pueril (pàg. 70).

També en el servei militar i en els anys universitaris l'exercici pueril de les patentes es manifesta.

Definició: De nen, propi d'un nen.

Patentes (pàg. 70).

També en el servei militar i en els anys universitaris l'exercici pueril de les patentes es manifesta.

Definició: Patent, allò que, en ingressar algú en una corporació, els antics del cos fan pagar al nou entrat.

Relegar (pàg. 79).

El destí em prenia el George i em relegava al paper d'espectadora, i qui sap si d'alcavota.

Definició: Reduir a un estat d'inferioritat, de supeditació o de cessació de drets.

Alcavota (pàg. 79).

El destí em prenia el George i em relegava al paper d'espectadora, i qui sap si d'alcavota.

Definició: Mitjancer, encobridor, de relacions sexuals considerades il·lícites.

Missiva (pàg. 144).

...havíem considerat la possibilitat d'enviar una carta a la policia en què informàvem dels esdeveniments, però no en sabíem l'adreça i temíem que aquella missiva mai no arribés a la seva destinació o, en el cas d'arribar, sense el nostre testimoni directe, fos malinterpretada.

Definició: Dit de l'escrit que hom tramet per comunicar un missatge.

Lacònic (pàg. 144).

Li va demanar que, en cap concepte, obrís el sobre i que a qualsevol pregunta formulada per l'agent havia de respondre amb un lacònic “obri el sobre, tot el que vol saber és al seu interior”.

Definició: Que expressa el pensament amb molt poques paraules.

Cartesiana (pàg. 204).

Aquella història que una ment cartesiana com la meva no deixava de bandejar era pura invenció, malgrat la insistència de l'autora per fer-me creure el contrari.

Definició: Relatiu a Descartes, a les seves teories o a la seva filosofia.

Preguntes generals

“De vegades, l'Alfons i els seus companyons passaven dies fora. Jo patia que no els passés alguna cosa. Però sentia molt endins un extrany plaer, un desassossec que l'omplia i que el capgirava, que l'atrapava. Un dia, esgarrifada pel que sabia que feia en aquelles fugides després que jo en prengués consciència, vaig portar-lo que el capessin Ell m'ho agrairia. Aquell noi verge no podia fer allò. Ell ho entendria.”

Aquest text, personalment m'ha deixat realment bocabadat i sense paraules. M'ha impactat per diversos motius, i m'agradaria senyalar-los.

• El primer de tots ha sigut que l'Esther capi el seu germà. Em sembla impressionant com li pot fer aquesta cosa tant horrible a l'Alfons, que tot i ser un gos abans havia sigut humà i, a sobre el seu germà bessò. Es que només per respecte no ho hauria d'haver fet. Crec que l'hauria d'haver deixat fer sense ficar-si en mig.

• El segon motiu es que com pot l'Esther a més de capar-lo dir que ho entendria. Que ha d'entendre?? Que li han tallat quirúrgicament els testicles, part de l'aparell reproductor, els ous!!! A part d'aixó per a més inri diu també que li ho agrairia.

En conclusió, l'Esther mai hauria d'haver fet el que li va fer al seu germà sota ningun concepte.

En general aquest llibre m'ha encantat. M'ha encantat la intriga que es guarda fins al final de tot de la novel·la, la manera com l'autor s'expressava i explicava la història. Com l'autor fa versemblant la història que en realitat es del tot irreal, i que mai podria passar. Tot aixó m'ha encantat.

Malgrat que la novel·la m'ha encantat, també té alguns defectes des del meu punt de vista. Un exemple es que hi ha fragments del llibre que costa entendre el que significa. Crec que l'autor li volia donar confusió, però crec que és massa exagerada i complicada.

El vocabulari no era molt complicat, i la història no era difícil d'entendre per culpa seva. Tot i això hi havia algunes paraules més complicades, les quals figuren a la meva llista de vocabulari.

Per últim, m'agradaria acabar dient que aquesta novel·la ha estat genial, que he passat una molt bona estona llegint-la i que, ni molt menys, se m'ha fet pesada de llegir.

Preguntes específiques

En el recurs en que jo més m'he fixat ha sigut en la omissió de fets. Amb aquest recurs l'autor pretenia mantenir intriga fins amb el final, i d'aquesta manera fer que el lector es sentís atret per acabar el llibre i conéixer el final.

També crec que la història en sí serveix, sense recursos, per fer aquesta novel·la de terror gòtic. La història és “molt forta”, es a dir, dient-ho més formalment impactant, impressionant.

Per últim m'agradaria remarcar una cosa que fa l'autor, que no crec que sigui un recurs però es també un afegit que fa que la novel·la sigui del gènere que és. El que fa l'autor és, en moments realment importants i decisius, confón als lectors introduint molta informació en poc text, cosa que a mí em confonia i em feia rellegir la part en que m'havia perdut.

Els fets coincideixen amb la Segona Guerra Mundial, fet que li provoca dificultats de treball i diners alhora. Just quan l'Esther escapà de l'escola Saint Mary, quan anava pidolant caritat pública pel carrer, començà aquesta guerra, que l'afecta negativament i va fer-li la vida encara més difícil del que li era.

També, al principi del primer manuscrit es menciona que el pare de l'Esther i l'Alfons mor quatre anys després de la Gran Guerra per les ferides que li quedaren de lluitar-hi en ella. En aquesta guerra el pare de l'Esther lluità sota les ordres de Jordi IV. Aquesta guerra no sé si ha existit, però al llibre la menciona.