Clara Vall-llosera

1r B Batx.

Curs 2001-2002

1.- Confecciona una nova piràmide feudal substituint el nom dels diversos grups socials pel dels personatges que apareixen a l'obra (indica-hi el número de la pàgina on surten).

2.- Busca informació de vàries manifestacions artístiques i literàries contemporànies de la data de l'escriptura de l'obra que estudiem: un edifici, una escultura, una pintura i una obra literària (territori de l'antiga corona catalanoaragonesa).

Un edifici:

La catedral de Santa Maria

La catedral de Santa Maria és d'estil romànic. Ha sofert un llarg procés de construcció. Va existir un temple visigot i més tard un de pre-romànic. A principis del segle XI es va començar a esdevenir un edifici romànic. D'aquest segle és la torre de Carles Magne, que era el campanar, i més tard ha esdevingut una part de la nau gòtica. Es pot dit que a la segona meitat del segle XII estava construïda del tot. És una de les més interessants i belles de Catalunya. La planta d'aquest edifici és irregular (trapezòide). Hi ha multitud d'arcs de mig punt, suportats per parelles de columnes. Formen una bellesa escultòrica.

Una obra literària:

Llibre De Natura Angélica

El llibre està escrit a la primera meitat del segle XV. L'autor és Francesc Eiximenis (1327(?)-1409), predecesor de Ramon Llull.

El manuscrit no té gaire color. El títol del capítol está en vermell, amb les lletres majúscules en dos colors (blau i vermell), adornades amb floretes. Al primer full hi ha un dibuix que representa la Verge i el Nen assentat a la seva falda i amb la bola del món. Tota aquesta escena està envoltada d'àngels.

Una pintura:

Pintura mural

Dins de les moltes col·leccions romàniques a la corona catalanoaragonesa, destaquem les mostres de pintura mural als edificis (claustres, monestirs, esglésies, etc.) i als museus.

Aquest és el frontal de l'altar pintar sobre un tauló, anomenat `Frontal de l'Apostolat'. És del s. XII. Es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), de Barcelona

3.- Anàlisi de l'obra: fes un breu resum argumental per capítols i una llista de tots els exemples que apareixen (també per capítols).

Capítol I:

Al regne animal volen elegir un rei. Quasi tots volen que ho sigui el lleó, però hi ha una minoria que vol que ho sigui el cavall, ja que no es menja a cap dels que serien els seus súbdits. La rabosa els intenta treure'ls la raó diguent que Déu va fer les lleis de la naturalesa així. Surt elegit rei el lleó. Com que el bou i el cavall tenen por, decideixen marxar a treballar per l'home. En veure que aquest els explota i els hi dona les gràcies intentant-los matar, volen tornar al bosc.

Exemple:

L'elecció del bisbe (p. 32)

Capítol II:

El lleó, en veure que ha de prendre decisions difícils, vol uns consellers. Tria al lleopard, l'ós, la pantera, el llop i la serp. La rabosa, amb els seus enganys, vol que també la facin membre de la conselleria, amb el suport dels animals herbívors. El lleopard creu que la rabosa seria un perill, i no convé que en formi part. El lleó li fa cas i decideix que l'últim membre del consell sigui el gall.

Exemples:

L'Evangeli (p. 38)

La guerra entre un comte i un rei (p. 39)

Capítol III:

Com que la rabosa està enrabiada, decideix venjar-se. Per fer-ho, li diu a l'elefant que ell podria arribar a ser rei, però primer ha de morir el rei. L'elefant accepta.

Exemples:

L'esclau que volia matar el seu amo (p. 41)

Els desitjos de la rata (p. 42)

L'home que es fià de la seva dona (p. 43)

El reflex del lleó (p. 44)

El poll del rei (p. 46)

La serp que va enganyar a Eva (p. 46).

Capítol IV:

El bou, aconsellat per la rabosa, torna penedit cap al regne de les bèsties. Li explica al lleó que l'home és molt dolent i que el hi pot fer molt de mal a tots. Els envien regals perquè no els faci mal. La rabosa aconsegueix ser portera (decideix qui pot sortir i entrar) i el bou cambrer reials.

Exemples:

El rei malvat (p. 48)

El bisbe dolent (p. 49)

El corb al que se li menjaven els ous (p. 53)

L'agró mentider (p.54)

L'ermità salvador i l'home traïdor (p. 61)

Val més enginy que força (p. 63)

Les armes de Déu (p. 64)

Capítol V:

Quan la pantera i el lleopard van arribar a la ciutat, volien veure el rei per donar-li els regals. Aquest els desprecià. Un ciutadà demanà al rei que fos més honrat. El rei no li va fer cas. Els missatgers es van trobar aquest home plorant, perquè el seu rei havia fet que tots es quedessin en la misèria. Els oficials van anar a veure el seu cap demanant-li que fos més comprensiu. Quan el lleopard i la pantera van tornar al regne de les bèsties, la rabosa els va explicar que el seu rei, el lleó, havia abandonat a la seva dona i havia violat a la lleoparda.

Exemples:

La baralla dels dos bous (p. 66)

Les virtuts del rei comprades (p. 67)

El bon príncep (p. 77)

La reina submisa ( p. 78)

Capítol VI:

La rabosa, quan aconsegueix formar part del consell, intenta que tots vagin en contra del lleó. Aquest s'enfada amb el lleopard, i ofereix una recompensa a qui el mati. La pantera s'hi baralla, però no ho aconsegueix. Ell mateix i lluita i el mata.

Un dia el lleó tenia gana i, aconsellat per la rabosa, es va menjar el bou.

Quan el gall li diu al rei dels animals que ha de posar més consellers, la rabosa se'l menja. Només queda ella al consell.

Exemples:

El judici de Déu (p. 82)

El llaurador que volia honor (p. 88)

L'home que parlava amb els animals (p. 90)

El simi i el foc (p. 93)

Capítol VII:

La rabosa va proposar a l'elefant de matar el rei. L'estratègia era: després de que el lleó s'hagués barallat amb el senglar, ell només havia d'anar a matar el rei, que estaria cansat per el combat. L'elefant no volia, però li va dir a la rabosa que acceptava. A l'hora que l'elefant havia de donar l'últim cop, va explicar-ho tot al rei i aquest va matar a la rabosa i tot tornà a la tranquil·litat.

4.- Tractament de la dona dins el Llibre de les bèsties.

La dona és tractada com un objecte. El marit és l'amo i el responsable de la seva muller i ella no té cap dret, i molts de deures. Hi ha una misogínia exagerada.

Pag. 43: Una dona que es casa amb un home que ja té un fill. Aquesta no s'estima a la criatura i se'n vol desempallegar. Li diu al seu marit que se li ha insinuat. Aquest fa fora al seu fill de casa seva. (Tot és per culpa de la dona, i a més la tracten de mentidera).

Les dones no guarden cap secret segons Llull.

Pag. 43: La lleoparda, explica la rabosa, ha estat violada per el lleó, encara que sap que és ella la culpable i ha sigut ella que se l'ha emportat per la força. L'únic animal femella que surt és violat.

La filla del rei només plora i juga, i s'adorna amb garlandes. No serveix per res.

Pag. 88: Les filles només s'utilitzen per intentar pujar d'estament social. El llaurador que volia fer casar la seva filla amb un cavaller.

Pag. 90: El gos diu que s'ha de ser senyor de la dona, i que se l'ha d'adreçar a base de pals.

El gall surt elegit perquè és savi i de bona figura, perquè sap governar les gallines i li donaria exemple al rei per sotmetre la reina al governar. Es refereix a la dona dient: només és una dona.

5.- Explica les finalitats didàctico-morals d'aquesta novel·la lul·liana.

Les finalitats d'aquesta novel·la són ensenyar que la dona només és un instrument, que no té aspiracions a res i tampoc serveix per res.

Un altre aspecte serien les traïcions. Sempre n'hi ha hagut hi continuarà havent-hi. La rabosa és el clar exemple de la malícia, de l'enginy per finalitats cruels, sempre pensant en arribar a ser superior als altres.