ÍNDEX

ESTRUCTURA DE L'OBRA

El llibre de les Bèsties, segons Pere Bohigas, és una novel·leta al·legòrica d'animals, en la qual Llull pinta una cort del seu temps, amb les seves antigues intrigues i els seus vicis.

Com diu Martí de Riquer, és un apòleg o un conjunt d'ells. Mostra l'ascensió i caiguda posterior de Na Renard a la cort dels animals, de la qual és el rei el Lleó.

Llull planteja el desenvolupament de la narració en set capítols i una introducció, que és el lligam amb el Llibre de meravelles i un dels llocs on apareix el seu protagonista, Fèlix.

El Llibre de les Bèsties, comença quant Fèlix troba a uns homes i ells li diuen que en una plana, unes bèsties, volen elegir rei. Fèlix se'n va cap a la plana a veure el que passa. Amb això comença el llibre.

El llibre comença amb l'elecció del rei i en surt el Lleó. El bou no hi està d'acord, perquè es pensa que el lleó se'l menjarà, a ell i a tots els herbívors, per què el rei és carnívor. El bou prefereix el cavall, perquè és humil... i menja herba.

El bou i el cavall, farts de tot, decideixen anar al país dels homes, però el bou decidirà tornar, perquè, segons l'imatge que tenen els animals, se'ns el mostra com un personatge que esclavitza als animals. En canvi, el cavall, decidirà quedar-se. Els animals, havent-hi ja un rei, decideixen qui serà el conseller. No es posen massa d'acord per por de què es mengin entre ells. Finalment decideixen la guineu, la qual ella es voldrà trair al rei per poder-lo matar. Amb la tornada del bou, la guineu inventa estratègies per poder ser porter del rei. La guineu li abona al bou la idea que l'home ha de ser temut pels animals. A continuació el lleopard i la pantera se'n van a terres d'homes i veuen coses negatives. Més tard en la cort succeeix un fet que serà fatal, la violació de la lleoparda. El lleopard i la pantera s'enfronten, i el rei mata al lleopard, perquè ha matat a la pantera. La guineu comença a fer estratègies per anar eliminant les bèsties i així poder ser el rei. Vol matar el bou, perquè té por de què la delati. Després continua amb el senglar, elefant... encara que no el mata.

Finalment, totes les estratègies que ha enganyat la guineu no li han servit de res, només de la seva mort. A partir d'aquest fet tota la cort queda tranquil·la.

! En el primer capítol De l'elecció del rei el tema és l'elecció del rei, el qual surt el lleó, i els herbívors no el volen, perquè tenen por de què se'ls mengin.

! En el segons capítol Del consell del rei el tema és l'elecció del conseller, volen triar un conseller, però no es posen d'acord, perquè tenen por de què es mengin entre ells.

! En el tercer capítol De la traïció que Na Renard tractà contra el rei, tal i com el nom indica, és la venjança i la traïció que sent envers el lleó, el qual se'n vol desfer.

! En el quart capítol En qual manera Na Renard fou porter del rei és la tornada del bou i les estratègies que ingènia la guineu per ser porter.

! En el cinquè capítol Dels missatgers que el Lleó tramès al rei dels homes és, sobretot, la violació de la lleoparda, el qual afectarà el capítol següent.

! En el sisè capítol De la batalla del Lleopard i de l'Onça és, com diu el títol, l'afrontament del lleopard i la pantera, i la seva mort (del lleopard). També. Un altre tema, seria l'estratègia de la guineu per matar al bou.

! En el setè capítol De la mort de Na Renard són les estratègies que ingènia la guineu, però que al final, com ens indica el títol, la seva mort.

PERSONATGES

Na Renard comença el seu pla traïdor quan el rei no la vol que sigui del Consell.

Les estratègies són:

• En el capítol III: Amb l'excusa de l'enemistat entre carnívors i herbívors, la guineu proposa de ser rei l'elefant, al qual demostra que no s'ha de refiar del gall ni de la serp, però l'elefant, sospitant alguna possible traïció de la guineu i respon amb l'eximpli de L'ermità i la rata-dona. L'elefant accepta ser rei si el lleó mor.

• En el capítol IV: La guineu va trobar el bou, que torna indecís a la cort amenaçat per un carnisser, i li explica la malvestat reial. La guineu el convenç, perquè es quedi a la cort a fi d'ajudar el rei a actuar dreturerament. Aleshores la guineu aconsella el bou que es refaci i, un cop refet, bramuli tan fort com pugui, tres cops durant el dia i tres més durant la nit. Així, aconsegueix atemorir el rei i la cort amb els bramuls del bou, presentar-se davant seu i fer-se la valenta. Just aleshores, els bramuls del bou espanten tothom i la guineu s'ofereix per anar a trobar aquella bèstia espantosa. Quan troba el bou li diu que es presenti a la cort humilment i que expliqui al lleó l'organització dels homes i que li aconselli amistat amb el seu rei.

• En el capítol VI: La guineu, sabent que el lleopard havia anat a la cort, es volgué assegurar el suport del rei demanant-li de ser del seu consell, cosa a la qual accedí. Malgrat l'acostament lleó-guineu va desplaure tothom, el seu substitut a la porteria va ser el paó. El lleopard es presentà davant del lleó, l'acusà de traïdor i li sol·licità un duel amb algú que el defensés. L'endemà el lleó reuní consell per demanar com respondre a la sol·licitud del rei dels homes. La guineu proposa que enviï l'ós i el llop més forts i savis, és a dir, els del seu consell. Per honradesa, cap se n'excusà. Aleshores la guineu proposà que la serp fos la missatgera reial, la qual, abans de complir aquell paper.

• En el capítol VII: Quan el bou va entendre que la serp l'acusava va fer el bocamoll i explicà que la guineu l'havia fet bramular. Això va desplaure a la guineu, de manera que un dia de fred i neu en què el lleó cercava menjar, aconsellà al paó de dir al rei que el bou estava malalt de mort. El lleó pensà a menjar-se'l, però no volia trencar el pacte de seguretat que li havia promès. La guineu, aleshores, alliçonant al corb d'oferir-se al lleó i de refusar la seva carn quan se li oferís ella, com també faria amb la del corb, avisà el bou. La guineu li promet ajuda, cosa que no sols no compleix sinó que segueix el pla rumiat amb el corb, de manera que s'ofereixen al rei, el fan refusar i aconsegueixen que també s'ofereixi el bou, que mor sota les urpes del lleó. El substituí en el càrrec de cambrer el conill, sense que el gall, per por de la guineu, gosés obrir boca; així i tot, gosà aconsellar d'augmentar el consell (havien desaparegut l'onça, el lleopard, la serp i el bou), però la guineu escomet i afalaga el gall. El gall respon amb l'eximpli de El papagai, el corb , el simi i la lluerna. El rei entén que l'eximpli va per ell (ell és el nici) i fa mala cara al gall. La guineu ho aprofita per mejar-se'l. Es queda, doncs, com a única consellera, amb el conill de cambrer i el paó de porter. Només torba la seva felicitat la conxorxa feta amb l'elefant i es decideix a actuar per por de ser descoberta.

• En el capítol VII: Així, un dia, la guineu digué a l'elefant que ja havia arribat l'hora de pensar a fer morir el lleó. Aleshores, tanmateix, l'elefant, vist que la guineu també el podria trair a ell, es repensà el fet de ser rei, decidí ser astut, guanyà temps esperant la serp i pensà a desfer-se de la guineu, de manera que ambdós es lliuraren a un reguitzell d'enganys. Així, li va fer explicar el pla per desfer-se del lleó (que no era altre que el de fer-lo barallar amb el senglar) i li féu confessar el desig de ser la seva única consellera (cosa que l'elefant aprofità per prometre-li davant de testimonis com el conill i el paó). Mentre ella era a trobar el senglar, l'elefant descobrí, penedit, tot el pla al lleó. El lleó reuní tots els animals davant seu. La guineu, creient que el conill i el paó no descobririen la conxorxa, adduí que havia fet finta d'aquell pla de traïció amb el senglar i l'elefant per provar si eren fidels al rei. Aleshores, davant dels brams del lleó, el conill i el paó confessaren la veritat i el lleó matà la guineu.

L'evolució del Consell del Lleó és:

• Primerament comença a entrar al Consell el gall. Després el gat és anomenat cambrer reial i el ca porter. La serp també consellera del rei. Després l'onça i el lleopard seran missatgers. El bou i la guineu cambrers i porters. La guineu proposa que enviï l'ós i el llop més forts i savis, és a dir, els del seu consell. El bou és substituït en el càrrec de cambrer el conill. Al final el conill és de cambrer i el paó de porter.

Els errors que comet el rei, són majoritàriament a causa de confiar amb la guineu, que l'únic que volia ella era desfer-se'n d'ell.

R. Llull, el que vol és donar tota la culpa que passa al regne al lleó, perquè no fa bé la feina reial. Per això, sobretot en aquest llibre, ens vol mostrar la mala influència del rei en la societat medieval.

El lleó és responsable de molts problemes:

• El lleó agafa por de l'home; en adonar-se'n la guineu, exposa que l'home és orgullós i avar: per això caldria enviar-li ambaixadors i regals, de manera que el lleó aconseguís la seva estimació. El lleó alliçona els ambaixadors sobre el seu comportament. Mentre passava tot això a la cort dels homes, a la dels animals la guineu, portera reial, lloà tant davant del lleó la bellesa de la muller del lleopard, que aquest se n'enamorà i la força a ser la seva esposa contra el parer de tothom. El lleó reuní consell per demanar com respondre a la sol·licitud del rei dels homes. Va ser influenciat per la guineu. El lleó es menja al bou per culpa de la guineu. El lleó reuní tots els animals davant seu. Aleshores, davant dels brams del lleó, el conill i el paó confessaren la veritat i el lleó matà la guineu.

EXIMPLIS

Els eximplis que apareixen i el passatge en el qual s'insereixen tenen relació, perquè tant el que ens explica en el llibre com els eximplis que es posen, tenen relació i ens explica el mateix, però en forma d'eximpli. Ex:

• “El rei de mals costums” (Un rei de mals costums, amb un Consell malvat, fa sofrir els súbdits). Ens explica que la guineu vol insinuar una traïció justificada del bou.

• “La serp i el rei” (Un home savi i sant, cridat a la cort d'un rei, s'adona que un dels consellers és la serp i, amb referències bíbliques, li recomana matar-la, cosa que fa.). Ens explica que a la guineu li interessa demostrar que mai la serp serà bona consellera.

Algú eximpli que ens mostra la maldat dels homes, seria:

• “La sitja i l'argenter desagraït” (Un ós, un corb, una serp i un home que era argenter caigueren en una sitja. Un ermità, en sentir les promeses que tots feien si se'ls ajudava a sortir d'allí, els alliberà, si bé la serp aconsellà que no deixés franc l'home, perquè només n'obtindria mals. L'ós portà bresques a l'ermità i el corb una garlanda preciosa que havia pres del cap de la princesa. Però els servents reials proclamaren premis per qui tornés la garlanda i càstigs per al que l'amagués. L'ermità la confià a l'argenter i aquest l'acusà davant la cort. Només gràcies a la serp, que mossegà la princesa i donà l'antídot a l'ermità quan ja era a la masmorra reial s'aconseguí l'alliberament d'aquest i el càstig de l'argenter)

Dos eiximplis que es poden trobar sobre l'astúcia, podrien ser:

• El del “lleó i la llebre” (Una llebre que s'ha d'oferir com a menjar d'un lleó es retarda amb l'argúcia que un altre lleó l'havia reclamada abans. El primer lleó vol que li presenti aquest altre i el porta davant d'una bassa d'aigua murada: en veure's reflectit el primer lleó s'abraona contra l'aigua creient veure l'altre i s'ofega.

• El del “el corb, la serp i la garlanda de la filla del rei” (Una serp es menjava cada any els fills del corb. Aquest, vist que no s'atrevia a pugnar amb la serp, se les enginyà perquè d'altres la matessin posant prop del riu del rèptil la garlanda d'or i pedreria que la filla el rei havia deixat en un arbre. Els servents de la princesa la van voler recuperar anant on l'havia deixada el corb i, en trobar la serp, la mataren.

Algun eiximpli que es podria trobar del paper secundari de la dona, seria:

• “ La dona tafanera, el gall i l'amo que comprenia el llenguatge de les bèsties” (Un home, a qui Déu havia atorgat el do d'entendre el llenguatge de les bèsties, sota pena de morir si ho deia a algú. L'home que era amo de les bèsties i n'entenia el llenguatge rigué de l'engany de l'ase davant la seva muller, i aquesta volgué saber de què reia. Ell no li ho podia dir i ella li assegurà que no menjaria ni beuria fins que no ho sabés. Aquell home, que s'estimava la muller, preparà el testament, i es disposava a explicar-ho tot a la seva dona quan, segons la guineu, ella mateixa [ull a la veu homodiegètica!] va sentir què comentaven el ca i el gall d'aquella casa, quan aquell amonestà al gall que no cantés quan l'amo feia testament i cercava de morir, perquè la seva esposa visqués. El ca trobava bé que l'amo morís si no sabia ser senyor de la seva dona. Ell, amb les gallines, feia el que volia, i si es trobés en la situació de l'amo apallissaria la muller fins que mengés. L'amo, en sentir-ho, ho posà en pràctica, i a muller va menjar i beure)

Algun eximpli amb aclariment consegüent del seu significat, podrien ser:

• “L'agró i el cranc” (Un agró vell espaordeix un cranc dient-li que uns pescadors arrasaran les aigües de l'estany on tots dos viuen. El cranc espaordeix els peixos i l'ocell proposa com a solució traslladar-los volant a un altre estany proper. L'agró comença el trasllat de peixos, però en comptes de portar-los en cap nou lloc se'ls menja. El cranc vol conèixer les noves aigües i, en ple trasllat, quan albira les espines dels peixos morts, escanya l'agró i conta als amics la seva traïció) ! La serp insinua al rei una possible traïció de la guineu.

• “El burgès ric i bo” (Un jove ric, havent heretat dels seus pares, requerit per totes bandes, es decideix a invertir els diners construint un hospital per a pelegrins i un pont, i així fer mèrits davant Déu) ! El prohom planteja en què consisteix el bon regiment (fer hospitals i ponts, és a dir, servir els altres).

• La guineu argumenta a l'elefant que no ens hem de refiar de gent d'altres classes ni grups (com el gall i la serp, amb l'eximpli “El sarraí infidel”

• Presentat per la guineu a favor de l'elecció com a rei del lleó en detriment del cavall proposat pel bou (mandataris sense poder). Per exercir autoritat, doncs, cal força i poder, amb l'eximpli “Elecció d'un bisbe ximplet”

• La guineu convenç el bou de romandre a la cort per ajudar a actuar bé el rei, amb l'eximpli “L'ermità i el rei convertit”

• La guineu fa el fatxenda davant del rei: amb astúcia mataran la bèstia dels bramuls, amb l'eximpli “El corb, la serp i la garlanda”

LA CORT DELS HOMES

En arribar a la presència del rei dels homes, li lliuren la carta del seu sobirà.

El rei dels homes dóna el gat a un draper i el ca a un caçador, cosa que desplau als missatgers (i provoca mala consciència al ca, ja que haurà d'ajudar al caçador contra els súbdits del rei dels animals)

El rei dels homes convida a la seva cort els missatgers, on cambrers i joglars (segona referència) són deshonests. Entra un home pobrament vestit i els recrimina les seves malvestats. Aleshores un savi escuder s'ofereix per lloar al rei el que faci bé i criticar-li el que faci malament, però el monarca s'hi nega. Entra un veguer amb un home, el qual, per haver-ne assassinat un altre, injustament, li demana clemència, cosa a què el rei no s'avé. Els missatgers s'adonen de les contradiccions del rei, i, arribats a l'hostal, l'hostaler els comenta que el rei manlleva diners a tothom i que, si fa corts, tothom s'empobreix. Els missatgers, previ suborn als porters, tornen davant del rei, el qual honora més al lleopard que no a l'onça, quan arriben vuit prohoms a queixar-se dels oficials (funcionaris) reials. El Consell (que té amistat amb alguns) no els fa cas. El lleopard pregunta al rei dels homes quin missatger té per al dels animals; el primer demana un ós gros per combatre amb un senglar i un llop per fer-ho amb un alà. En retornar a la seva terra els ambaixadors retroben els vuit prohoms i el lleopard els demana si el rei té la culpa del mal que provoca. Un dels prohoms respon amb l'eximpli El burgès ric i bo.

El lleopard comprèn com serà castigat el rei dels homes amb l'infern i prefereix ser bèstia irracional mortal que home immortal curull de culpes.

Les Corts Catalanes

Tot i que el govern del Regne de Catalunya i Aragó estava en mans del rei, aquest tenia un consell d'assessors -la Cort- format bàsicament per nobles i representants de l'Església. A aquest consell, s'hi van afegir a partir de 1214 representants del poble, anomenats ciutadans. Aquest fet va ser important, perquè a partir d'aquí les Corts van tenir una certa representativa popular.

Per poder recaptar els diners de les Corts, Pere el Gran va haver d'acceptar que aquestes es constituïssin en òrgan legislatiu, o sogui que poguessin fer lleis consensuades entre la monarquia i els representants dels braços socials: Església, nobles i ciutadania. D'aquesta manera s'estableix el que anomenem el pactisme català, que esdevé un precedent democràtic a tot Europa.

El Consell de Cent

Durant els segles XIII i XIV a Catalunya es va produir la consolació de les institucions municipals gràcies al desenvolupament de les ciutats. El Consell de Cent, reglamentat per Jaume I el 1274, és el model més representatiu del govern de les ciutats. El govern municipal de Barcelona, el Consell de Cent, estava integrat pels diferents grups socials: la mà major, formada per l'estament militar i ciutadà, que malgrat ser un grup minoritari era el que exercia el poder; la mà mitjana, formada per mercaders, formada per mercaders, artistes i professionals relacionades amb el comerç, i la mà menor, formada per menestrals i artesans.

La Diputació del General

L'evolució de les Corts va portar a la creació d'un òrgan permanent que representava els tres braços i que es va institucionalitzar en temps de Pere III el Cerimoniós. Aquest òrgan, conegut com a Diputació del General o Generalitat de Catalunya, va prendre un paper important com a institució executiva de les Corts, ja que va anar creant tot un cos de funcionaris que recaptaven impostos i que, de fet, eren la garantia del manteniment de les lleis catalanes. Un exemple de la seva feina administrativa és el primer cens de població (foratge, ja que es comptava la població de focs o famílies) encarregat per Pere III el 1365.

CREACIÓ

L'HISTÒRIA DESENGANYA

En un país llunyà, on molts pocs es coneixen, habiten, entre d'altres, quatre animals, que ja han vist món i estaven pensant com solucionar amb alguna entitat o associació els ciutadans defraudats. De cop va saltar l'elefant:

Però en aquesta associació no hi hauria gaires joves. Els desenganys arriben amb els anys.

La llebre, que és la més astuta, va començar a rumiar d'on venen aquests desenganys i va dir:

Hi ha molta gent del món, gairebé la majoria, que han tingut algun propòsit de realització o un projecte irrealitzable, desitjos personals, etc... que les actituds o fets polítics han estat frustrats.

Però la serp també els va fer recordar:

La història ha canviat allò que la gent esperava. Molta gent arrossega alguna frustració per algunes esperances dipositades en persones o llocs que no es van complir.

El gos, que mai és callava per res, va explicar:

Hi ha persones defraudades per alguns líders que no mereixen la confiança que en elles es va dipositar.

L'elefant va tornar a saltar posant algun exemple, i va dir:

Per exemple totes les promeses d'acabar amb els desequilibris socials del planeta, l'oposició de tota mena d'innovacions de l'Església Catòlica i/o pels somnis traïts.

Finalment, quan recordaven tots aquests desenganys de la societat van trobar una possible solució de fer entitats o associacions, el qual els joves també hi podrien col·laborar per tal que així no trobessin tants entrebancs pel camí de la vida.

BIBLIOGRAFIA

I

I