LLIBRE DE LES BÈSTIES de Ramón Llull

Ramón, l'infatigable

Vet aquí un home, que va voler canviar el món. Molts al llarg de la història han tingut aquesta aspiració; pocs han estat capaços de comprometre-hi tot el que eren i tot el que tenien. La vida de Ramón Llull va ser intensa, apassionada i extraordinaria, com poques n'hi deu haver hagut. Aquest home del segle XIIV va recorrer milers de quilòmetres per tot Europa al nord d'Àfrica i l'Orient Pròxim; al mateix temps, escribia milers de pàgines de totes les ciències i de tots els temes imaginables.
Fins els 30 anys, va portar una vida fácil i despreocupada a la cort del rei de Mallorca. Tanmateix, alguna cosa va passar que el va fer abandonar tot el que tenia i renegar de com vivia. Va entendre que Déu el cridava per servir la veritat, difondre el missatge de Jesús,aconseguir que els musulmans i els joves coneguessin aquest missatge. Ramón Llull va enendre que calia donar la vida per aquesta empresa, si era necessari.
Són ideals que avui en dia, ens poden semblar quimèrics propis d'un foll (boig). També ho van semblar a molts dels seus contemporanis, que el consideraven un boig. El cert és que els objectius quie s'havia proposat el van supear sempre i no va aconseguir el que volia. Tanmateix, va ser capaç, amb audacia i tenacitat de crear els mitjans, de buscar les vies reals i concretes que fessin posibles aquests objectius. Sobretot ho va fer en dos camps: El de la ciencia i el de l'acció.

1) Ciencia
Llull no va estudiar mai en cap universitat; no obstant, amb un esforç autodidacte, va ser capaç de crear un sistema filosòfic completament revolucionari a la seva època, que permetia demostrar de forma irrefutable les veritats de la fe cristiana i reduïa gairebé a una qüestió de càlcul l'existència de Déu, la Trinitat o l'Encarnació de Jesús.
Aquest sistema, servia de fonament per a totes les ciències i era un mitjà per accedir a qualsevol coneixement sense necessitat de seguir estudiar universitaris. D'aquesta manera, seguint el seu sistema filosòfic Llull va ser capaç d'escriure obres de medicina, d'astronomia, de pret, de tecnología, de filosofia, de lógica, de retòrica, de geometría...va escriure obres politiquees, literàries, místiques etc fins un total de 265 títols.

2) Acció
Pel que fa a l'acció Llull va aconseguir de relacionar-se intensament amb els cercles més alts del poder polític, intel.lectual i espiritual de l'edat mitjana, per tal d'interessar-los en els seus propòsits i aconseguir-ne suport i actuacions efectives.
Va viatjar i va fer estades a París, a la cort i a la Universitat, que era la més important i la més influent de l'època; a la cort de diversos papes; a Barcelona, a la cort de Jaume II; a les ciutats italianes de Génova i de Pisa; a l'Orient Pròxim; a Sicília també va arribar a anar en 3 ocasions a terres d'infidels al nord d'Àfrica per posar en pràctica ell mateix el seu sistema amb gran risc de la seva vida.
Al peincipi de la seva acció va obtenir del rei Jaume II de Mallorca la fundació d'un monestir on 13 frares es preparaven per ser missioners i aprenien el seu sistema i les llengües dels infidels. I cap al final de la seva vida va tenir un cert reconeixement per part de la Universitat de París de la cort francesa i catalana i del concili de Viena. Entremig, múltiples incomprensions i decepcions.

Donar ciencia al poble

En el pròleg del Llibre de les meravelles, Llull ens explica el desencís d'un home que, lluny de casa seva, experimenta la força del mal al món, malgrat la noblesa i la bondat que Déu hi ha posat.
Aquí, Llull no fa altre cosa que, retratar-se ell mateix, que en la seva primera estada a París (1287-1289), sentía de forma punyent la dificultat de fer-se entendre i la incomprensió i la extranyesa que causaven els seus plans i les seves obres.El llibre de meravelles l'autor es proposa d'ocupar-se de Déu i tot l'univers creat per Déu.
El llibre de les bèsties és el capítol de l'obra que correspon als animals (setè), Llibre de meravelles és com una encilopèdia novel.lada. Llull, que s'amagfa en l'ome trist i abatut, encarrega a un fictisi fill seu (Fèlix) que vagi pel món meravellant-se de tot el que vegi ; en la seva peripecia, Fèlix es troba amb tota mena de personatges i pregunta el que no sap a ermitans, filòsofs i pastors que s'han tornat savis. A través dels diàlegs, Llull introduirá la informació que correspon a cada tema d'una forma exhaustiva. El llibre de meravelles una enciclopedia en forma de novel.la i construida a base de petites narracions amb doble significat (els exemples) va ser concebut per Llull com una eina d'ensenyament per el poble i per aquells que no tenien cap preparació intelectual. La ficció doncs, és un ham que enxampa la atenció del lector que sense adonar-se es troba implicat en la comprensió d'una idea abstracte i difícil. Llull mateix va dir en una ocasió que volia donar ciencia al poble.

El llibre de les bèsties: El llibre dels humans

és una part del llibre de meravelles, dedicada als animals però en realitat els animals són una excusa per parlar del comportament humà ja que tot el llibre és una faula que utilitza els animals per retratar els humans. Així, el llibre de les bèsties és una història que mostra en tota la seva cruesa, l'aspecte més tenebrós de la condició humana: Com cometem tota mena d'atrocitats quan ens regim pel principi que diu que el fi justifica els mitjans. Aquí, el fi que cal aconseguir no és enmarcat per cap ideal: Es tracta d'arribar a controlar tots els mecanismes del poder únicament en benefici propi, i per tant tot s'hi val. Na Renard, la guineu, conscient que no pot aspirar a ser rei per la seva baixa condició entre els animals, és prou llesta per saber que també es pot gobernar desde un segon terme, manipulant al rei. Desde el principi sabem com a lectors que la guineu ambiciona el poder i que fará el que calgui per aconseguir-lo.
Al final del llibre de les bèsties s'ens diu que Fèlix va dur l'onbra a la cort d'un rei perque anés amb aompte a l'hora de refiar-se de segons qui. És molt probable que Llull escribís aquest capítol del llibre de meravelles com a advertiment per el rei de França Felip IV amb qui havia tingut contactes aquells anys. Tanmateix més que donar solucions, el que fa Llull es plantejar els fets; però en tot cas, aquesta és la lliçó del llibre que adverteix que mes val fiar-se de gent noble per naixement, que no pas de gent de baixa condició. Al final un personatge ho expressa d'aquesta manera: “En un vas petit no hi pot cabre gaire vi, ni en una persona que sigui del vil estament no hi cap gran honrament ni gras lleieltat”.
La lectura del llibre de les bèsties està conduïda per les maquinacions cada cop més espantoses de Na Renard, un personatge mesquí, baix i cínic que és capaç d'arribar a utilitzar Déu mateix per els seus propòsits perversos. Al principi, quan la guineu és exclosa del concell del rei, posa Jesucrist com a exemple indiscutible d'algú que va triar els seus concellers (apòstols) entre gent de baixa condició social.
En tota la seva obra, Llull denuncia moltes vegades la gran responsavilitat que tenen els dirigents de la societat en tot el que afecta els seus súbdits; les males influencies dels mals concellers no en son una excusa. Per aixó, és interesant fixar-se en el personatge que resulta més manipulat en tota la història: El Lleó, el rei, que s'anirá corrompent de mica en mica. La degradació moral pregressiva a que el porten els concellers de la guineu, el fará causa cada cop més en errors i li fará acumular injustícies, fins el punt que les seves facultats mentals en resulten afectades; forçaré la dona de Lleopard, no respectaré les regles d'una batalla que el posa en evidencia i assasinació a traició al Lleopard, que acaba de demostrar la seva raó.
Llull ens fa un retrat implacable del cantó més fosc de la política, que resulta encara més punyent que el fet que el protagonitzen enimals en funció d'humans. Llull al final es permet una ironía i ens explica la visita als animals a la seva cort del rei dels humans, els missatgers, son linxs, i el lleopard en surten esgarrifats per la maldat i el mal govern de que són capaços els humans.
Però, ens equibocaríem si volguéssim veure en el llibre una visió desenganyada amarga i pesimista del món dels humans; Llull és d'un optimisme radical i profund: primer perquè confiava plenament en la justicia i amb la bondat de Déu; i segon perquè va caure sempre en la capacitat de tota persona de raonar per tal de fer el bé, si se li donaven els instruments adecuats.