Literatura


El libro de las bestias; Ramon Llull


DEPARTAMENT DE LLENGÜES

LLENGUA I LITERATURA CATALANES de 1r BATXILLERAT

TREBALL SOBRE EL LLIBRE DE LES BÈSTIES (Editorial BROMERA) DE RAMON LLULL

1. Confecciona una nova piràmide feudal (p. 113) substituint el nom dels diversos grups socials pel dels personatges que apareixen a l'obra (indica-hi el número de pàgina on surten). Exemple: estament no privilegiat, a la ciutat, dins les classes populars, meuques, p. 66.

'El libro de las bestias; Ramon Llull'
Rei

Alta noblesa

Alt clergat

Baixa noblesa

Privilegiats Baix clergat

No privilegiats Pagesos lliures

Artesans i comerciants rics

Serfs (pagesos no lliures)

Classes populars urbanes

Rei: Rei o monarca.

Alta noblesa: Emperador, reina, dames, princesa, príncep, compte, jutges, alcaldes, consell, veguer, procuradors.

Alt clergat: Bisbe i canonge.

Baixa noblesa: Patges, cavallers, homes notables, savi escuder, noble burgès, fill del noble burgès, escrivà, fill del cavaller, muller del cavaller, donzelles, honrats barons.

Baix clergat: Fèlix, apòstols, ermità, pelegrins.

Pagesos lliures: Amo del bou, pescadors, gent del poble, llaurador i filla del llaurador.

Artesans i comerciants rics: Burgès i muller del burgès.

Serfs (pagesos no lliures): Hortolà, muller de l'hortolà, agricultor, filla de l'agricultor i camperol.

Classes populars urbanes: Home pobrament vestit, dones públiques, joglars, carnisser, sarraí, argenter, dones de la vida i draper.

2. Busca informació de vàries manifestacions artístiques i literàries contemporànies a la data d'escriptura de l'obra que estudiem: un edifici, una escultura, una pintura i una obra literària (territori de l'antiga corona catalanoaragonesa).

Manifestacions artístiques i literàries del segle XII

Edifici:

'El libro de las bestias; Ramon Llull'
L'arquitectura arribà a la seva plenitud al segle XII amb el monestir de Sant Pere de Galligants i les esglésies de Sant Esteve d'en Bas, Besalú i Sant Joan de les Abadesses constitueixen clars exponents d' aquesta etapa. En aquest període l'arquitectura esdevingué més monumental, amb esglésies de tres o més naus, diversos absis i absidioles i en alguns casos cimbori que cobreix la cúpula.

A finals de segle sorgí un important nucli entorn del monestir de Sant Pere de Rodes i el Rosselló que escampa la seva influencia per les comarques gironines; es caracteritza per la seva funció didàctica sobretot en els capitells i portades.

Escultura:

'El libro de las bestias; Ramon Llull'
Durant el segle XII, l' escultura trobà un nou camp en la imatgeria policromada, caracteritzada per la seva rigidesa i inexpressivitat. Les peces escollides ofereixen una aproximació a l'evolució de l'escultura monumental del segle a Catalunya. El Capitell d'Àger, del segle XII, pertany a l'anomenat primer romànic. Són de la segona meitat del segle XII el Capitell del claustre de Sant

Serni de Tavèrnoles y el Cap de lleó de Ripoll, petit fragment relacionat, segurament, amb un baldequí. Aquesta última obra, que és una recuperació recent del Museu y serà exposada al públic per primera vegada, constitueix un magnífic exemplar de l'activitat dels tallers del gran monestir de Ripoll. 

Pintura:

'El libro de las bestias; Ramon Llull'
La pintura mural constituí un altre focus important d'expressió. Els temes religiosos dominaren, representant-se el Crist tipus Majestat, envoltat per l'ametlla mística i acompanyat pels quatre evangelistes. La Mare de Déu també es va representar i reuneix unes característiques similars al Pantocràtor. Apareix asseguda amb el nen, però sense que entre ells dos hi hagi cap mena de relació, com dues figures aïllades. Les pintures de Sant Quirze de Pedret i de Taüll són potser les més representatives. Tècnicament són pintures planes i poc naturalistes.

Obra literària:

Al comtat d'Urgell, a mitjans del segle XII, hi va haver una gran difusió joglaresca de temes literaris de tota mena, importats d'enllà dels Pirineus. N'és una clara i evident prova l'Ensenhamen, que, abans del 1160, escriví en vers provençal Guerau de Cabrera, el qual blasma el seu joglar Cabra per tal com ignora tot un seguit de temes de cançons de gesta (les referents a la batalla de Roncesvalls, les que canten Guillem de Tolosa, reconqueridor de Barcelona, i el seu llinatge, les dedicades a vassalls rebels com Raül de Cambrai, Otger de Dinamarca, Gormond i Isembard, etc.).

3. Anàlisi de l'obra: fes un breu resum argumental per capítols i una llista de tots els exemples que apareixen (també per capítols).

Introducció:

Fèlix és un cristià que volta pel món fent el bé i pel camí es trobà amb dos homes de l'ordre dels apòstols que li digueren que en una vall propera, els animals estaven buscant rei.

Capítol 1:

Els animals van fer una cort per elegir un rei i, gràcies a l'astúcia de la rabosa, van atorgar el càrrec al lleó.

Tot va anar bé fins que un dia, que el lleó tenia molta gana, es va menjar el fill del bou i el cavall. Els pares, van marxar i es posaren al servei de l'home, però com que aquest tractava malament el bou, es va escapar.

  • Exemple pàg. 30: Déu i seva creació.

Capítol 2:

El rei va formar un consell en el qual la rabosa n'estava exclosa i aquesta es va enfadar molt perquè per molt que va intentar convèncer al rei, aquest no cedí, car el lleopard i la pantera li ho impediren.

  • Exemple pàg. 38: Apòstols.

  • Exemple pàg. 39: Compte.

Capítol 3:

La rabosa amb odi en el cor, va tramar una traïció contra el lleó i convencé a l'elefant perquè volgués ser rei, a canvi de que ella matés el felí.

  • Exemple pàg. 41: El cristià i el sarraí.

  • Exemple pàg. 42,43: L'ermità i la rata.

  • Exemple pàg. 43: El cavaller.

  • Exemple pàg. 44: El lleó i la llebre.

  • Exemple pàg. 46: El rei i els dos patges.

  • Exemple pàg. 46: La serp, Eva i Adam.

Capítol 4:

El gat i el gos foren anomenats pel consell a ser cambrer i porter respecti-vament.

La rabosa anà a cercar el bou i quan l'hagué trobat, el posà en contra del rei i dels seus consellers. Llavors li digué que bramulés molt fort per tal d'espantar al lleó i ella fer-se la valenta, guanyant un lloc al costat dels carnívors.

Poc després, la guilla feu agafar molta por dels humans al seu rei i proposà que enviés obsequis com el gat i el gos acompanyats per la pantera i el lleopard amb la finalitat de ser ben acceptat per aquell rei humà tant malvat.

  • Exemple pàg. 48-49: Rei malvat.

  • Exemple pàg. 49: Bisbe dolent.

  • Exemple pàg. 50: L'ermità i el rei.

  • Exemple pàg. 52: el joglar.

  • Exemple pàg. 53: El corb i la serp.

  • Exemple pàg. 54-56: L'agró vell.

  • Exemple pàg. 56: Eva i la serp.

  • Exemple pàg. 57-58: El rei i la serp.

  • Exemple pàg. 61-62: L'ermità i l'home desagraït.

  • Exemple pàg. 63: El rei, la força i l'enginy.

  • Exemple pàg. 63: Les armes de Déu.

Capítol 5:

La pantera i el lleopard arribaren al poble dels homes i s'enutjaren molt, ja que era un home vil, igual que el seu consell, que treia els diners als seus súbdits. Tot i això hi anaren a parlar i a obsequiar-lo. Llavors el rei els demanà un os i un llop, però honorà mes el lleopard que la pantera i això feu que aquesta s'enutgés. Pocs dies després marxaren.

Mentrestant, la rabosa va fer que el lleó lo prengués la muller al lleopard i feu que anés contra la seva dona i el seu fidel súbdit.

  • Exemple pàg. 66: El burgès.

  • Exemple pàg. 66: Els dos bous i la rabosa (dins l'exemple del burgès).

  • Exemple pàg. 67-68: Els reis i el cavaller.

  • Exemple pàg. 68: L'amistat entre el rei i l'emperador.

  • Exemple pàg. 70: Lliçó de l'home pobrament vestit.

  • Exemple pàg. 77: El burgès.

Capítol 6:

El rei va protegir la rabosa del lleopards fent-la consellera. El lleopard, enfadat per la traïció del seu rei va dir que lluitaria amb tots aquells que defensessin el rei i l'enveja de la pantera per l'honor que els homes no li havien atorgat, la va conduir a posar-se en contra del lleopard. El lleopard vèncer la pantera i avergonyí el lleó, però això el rei es va tornar contra ell i el va matar.

El rei convoca al rei i la rabosa li digué que havia d'enviar al rei dels homes l'os i el llop del consell perquè eren els mes forts, acompanyats del conseller mes savi, la serp. La rabosa també ca fer matar el bou i el gall. Llavors se'n recordà

del tracte que havia fet amb l'elefant.

  • Exemple pàg. 85: La rabosa.

  • Exemple pàg. 88: El llaurador.

  • Exemple pàg. 90-93: L'home savi.

  • Exemple pàg. 93: El papagai, el corb i el simi.

Capítol 7:

La rabosa feu un pla amb l'elefant per matar el rei, però com que l'elefant veié que la rabosa era traïdora, li contà els mals pensaments de la guilla al rei i quan aquest se n'adonà de la traïció que havia tramat, la matà i elegí un nou consell.

4. Tractament de la dona dins el Llibre de les bèsties.

El tractament de la dona dins aquesta obra, és molt diferent del que hi ha ara, ja que és característic del segle XII i voltants.

En aquella època la característica més important que tenia la dona era que simbolitzava el pecat, com molt be es pot observar en els exemples que hi ha en el llibre:

  • A l'exemple de la pagina 56, esta representada com el símbol del primer pecat i de la seducció amb males arts.

  • Al de la pàgina 66, apareix una dona que esta casada i peca amb uns altres homes.

  • A la pagina 65 i 66 s'explica com el lleopard i la pantera van entrar a la ciutat i el primer que van trobar van ser dones públiques que pecaven amb molts altres homes.

Encara que en les dones d'alt llinatge té una imatge bleda:

  • Dins l'exemple del corb i la serp, la princesa és il·lustrada com una bleda, ja que apareix jugant amb les seves donzelles i quan el corb li treu el collaret, ella es posa a plorar fins que un grapat d'homes forts el troben i li tornen.

5. Explica les finalitats didacticomorals d'aquesta novel·la lul·liana.

La característica més important d'aquesta novel·la és el seu caràcter didàctic i moralitzant, ja que és un instrument d'inducció cap a una determinada conducta.

La importància didàctica hi destaca perquè el Llibre de les bèsties és una obra al·legòrica, ja que la història no té valor en si mateixa, sinó que adquireix la seva importància quan la traspassem al món real. Per aquesta raó, els protagonistes són animals, humanitzats i d'aquesta manera els errors, defectes i males conductes dels homes es veuen augmentades i més agreujades.

La intencionalitat moral hi apareix quan sorgeixen diverses conductes criticades i s'explica quines són les més correctes.

Per poder dur a terme aquestes dues finalitats principals, cal la brevetat i la concisió que caracteritza les obres lul·lianes, juntament amb la

seva dedicació passional a la predicació envers els fidels i infidels.




Descargar
Enviado por:Betzabe
Idioma: catalán
País: España

Te va a interesar