EL DIT ESCAPÇAT

Bill S. Ballinger

Índex

Índex 1

Resum argument 2

Anàlisi de modes narratius 4

Opinió sobre el protagonista 5

Proves circumstancials i a la presó 6

Valoració del llibre 6

Resum argument

Lew Mountain era un home nascut a Iowa que treballa com a il·lusionista i en aquells moments, a Nova York. Allà es va trobar amb una dona que no tenia diners i ell l'ajudà. Després la va convidar a prendre un té i la dona li va dir que es deia Tally Shaw, venia de Filadèlfia i portava una maleta que pesava molt. Després, a la cambra d'hotel d'en Lew, varen dormir. Aviat ells van començar a tenir una relació seria, fins i tot treballaven plegats i al poc temps es casaren i la maleta pesant desaparegué.

Un temps després van haver de marxar a Filadèlfia per qüestions de treball, tot i que Tally no hi volia anar. Al cap d'una setmana van rebre una trucada misteriosa que deia que els donaria vint-i-cinc dels grossos i llavors ella li explicà la història de quan ella vivia a Filadèlfia: al seu oncle, Will Shaw, un gravador, el van despatxar perquè era massa vell i no trobava feina, llavors es va veure obligada a treballar, mentre que l'oncle estava molt trist, però un dia va tornar molt content, i cada divendres portava un taló signat per un tal Greenleaf per un valor de 35 dòlars i poc a poc Tally va descobrir que estava fent Will, planxes falses de bitllets de dòlar, les quals ella agafà i les guardà en un lloc segur i marxà a treballar. Quan va tornar l'oncle era mort. La policia va dir que era una mort accidental, però ella s'adonà que no havia estat així, que Greenleaf havia regirat lleugerament alguns armaris, però no ho digué a la policia. Després rebé una trucada que deia que li donés les planxes i al final va dir “l'han ulot” i tot seguit marxà a Nova York.

Ella li ensenyà les planxes, Lew marxà a donar un vol i quan tornà va veure Tally estirada al terra del carrer, morta. Després d'un interrogatori al que va ser sotmès, s'adonà que les planxes no hi eren, però no ho digué a la policia, com tampoc digué que Greenleaf havia tirat a la seva estimada pel balcó.

Lew s'arruïnà, però amb una mica d'ajut i jugant a pòquer va guanyar 3000 dòlars. Amb aquest diners va contactar amb un detectiu que va descobrir que la residència de Greenleaf era al carrer Spruce, un catedràtic en llengües que li va dir que “l'han ulot” podien ser uns mots francesos “l'un ou l'autre”.

Al carrer Spruce va trobar la informació que buscava, una descripció física de Greenleaf: alt, prim, cabells grisos i nas gros. L'assassí podia fer servir 3 personalitats i com que Lew no sabia s'havien vist, va canviar el seu físic, i es va fer passar per Isham Reddick, un amic seu que havia mort feia temps, a continuació, es va posar a treballar de taxista per tenir més contactes i una nit va recollir amb el taxi a Greenleaf, però ara es deia Humphries que interpretava el paper de texà ric, llavors Isham li féu una pregunta i va descobrir que no era de Texas i el taxista va ser contractat per l'assassí per fer de xofer. Una nit va descobrir com s'ho feia per imprimir els bitllets, primer entrava en un club nocturn i al cap de poca estona sortia per la porta de darrera i tornava a entrar amb els diners falsos.

Un dia, Isham va trobar les planxes, però just quan les trobà, entrà Humphries a l'habitació. El taxista va treure la pistola, va fer baixar el texà fins al subterrani i aquest va agafar una destral que tirà a Reddick que li va escapçar un dit i tot seguit l'assassí es desmaià, Isham agafà la destral, hi enganxà uns pèls seus, escampà sang per tot arreu, va cremar 8 quilos de vedella per simular que el seu cos havia estat cremat, va agafar una tíbia de mentida, li cremà els extrems i la tirà per terra.

Als jutjats hi havia Cannon que l'advocat que havia de demostrar que Humphries havia matat Isham Reddick i l'advocat defensor, Denman. Pels jutjats hi van passar moltes persones: Daniel Mikleson, del departament de policia, que va explicar tot el que va veure quan va arribar a l'escena del crim; després Harold Lafosky, de la policia científica va identificar els objectes que li ensenyava Cannon; Howard Eggleston, un forense que va reconèixer tots els objectes ensangonats; Lincoln Means va testificar que Isham va treballar en una companyia de taxis; Alvin G. Hartney, un expert en cal·ligrafia va comprovar que totes les notes que es van trobar van ser escrites per Reddick; el taxista s'havia comprat moltes coses de molt elevat preu, per així simular que li feia xantatge a Humphries. Finalment, Greenleaf va declarar davant del jurat i va dir la veritat a partir del moment en què va veure a Lew a la seva cambra i va dir que li feia xantatge i que per això ho va fer, finalment l'assassí restà tota la seva vida a presó; mentre que Lew Mountain estava content, havia comès un crim perfecte.

Anàlisi de modes narratius

El tema és la venjança, la por i l' odi, dins l'estructura hi ha el conflicte, que comença quan maten a Tally; la introducció va des del principi fins que marxen a Filadèlfia, es presenten els personatges, el temps, l'espai; el tercer punt de l'estructura és el nus va des que marxen a Filadèlfia fins que baixen al subterrani Isham Reddick i Humphries, es presenta i es desenvolupa el conflicte; l'últim punt de l'estructura és el desenllaç, que va des que baixen al subterrani fins al final, es resol el conflicte.

L'ordre de l'estructura és trama paral·lela passen accions simultànies però una va abans en el temps i al final lliguen; també hi ha un flash-back, que és quan ell recorda la seva primera actuació, pel que fa al clímax narratiu és quan estan baixant al soterrani l'Isham Reddick i en Humphries; respecte al final és tancat, el conflicte es resol, en Humphries va a la presó i en Lew se salva. El següent punt és el títol, el qual és referencial ja que el títol del llibre, “El dit escapçat”, esmenta un element present en el text.

Ara toca parlar dels personatges, dels quals protagonista del text és en Lew Mountain perquè és el centre de la història i està en el centre de l'argument, a ell se li presenta i resol el conflicte. És un personatge rodó perquè té molts matisos, moltes cares i evolucionen els seus sentiments; primer, amor; després odi, por i venjança. Els secundaris són la Tally i en Humphries pel que fa als fugaços són molts i alguns no han sigut esmentats en el resum com l'Ozzie, la criada d'en Greenleaf, els jugadors de pòquer, el detectiu (Dave Sherz), el catedràtic en llengües... i tots fan una acció puntual.

El següent punt és el temps narratiu d'aquesta obra deu ser aproximadament un any, mentre que el del judici deu ser un mes, i el temps històric, en totes dues històries, deu ser temps actuals perquè diu que hi ha molts taxis, pel que fa a l'espai és realista perquè l'espai descrit s'assembla al món real.

Dins dels modes narratius hi ha els dos punts de vista: el punt de vista és intern a la història de Lew Mountain, i a més, és narrador protagonista, en Lew és el centre de la història, utilitza la primera persona verbal, com cita en el text:“Tally i jo compartíem un petit camerino”(Pàg.53); el punt de vista en el judici és extern, fa servir la tercera persona verbal, però el narrador és objectiu, només explica el que coneix i no expressa la seva opinió, com es cita en el text: “No hi hagué cap objecció per part de Denman i el fiscal continuà”(Pàg.18).

Respecte al diàleg, hi ha diàleg directe, es reprodueixen exactament les paraules dels personatges, s'indica amb uns signes de puntuació concrets (guionets, dos punts i cometes), cita del text: “-Sí, senyor”(Pàg.100); també hi apareix diàleg indirecte, les paraules del personatge són adaptades i per trobar el diàleg directe hi ha una fórmula: Identificació el personatge+ verbs de dicció+ que/si nexe+paraules del personatge adaptades. La cita del text és:”Declarà que també havia estat present...”(Pàg.47); també hi ha monòleg, el diàleg d'un personatge sol i pren forma de diàleg directe (guionets, dos punts i cometes), com cita el text: “- Fill de puta -digué-. Qui era el qui em condemnà? Qui era, qui era? ” (Pàg.191)

Per finalitzar hi ha descripció subjectiva, que és la descripció que es percep amb els sentits i també una opinió personal, com es cita: “No posseïa allò que podria qualificar-se d'una gran bellesa”(Pàg.14); tot i que també hi ha descripció objectiva, la descripció física (la que perceben els sentits) però sense opinió, com es cita en el text : “És la clau d'un bany calent, un llit bastant dur, quatre parets a prova de sons, i un terra i un sostre dubtosos.”(Pàg.15)

Opinió sobre el protagonista

Lew Mountain era un home que pel que semblava, abans de conèixer Tally Shaw passava la seva vida sense pena ni glòria, però amb ella tot canvia i és per això que quan assassinen la seva estimada reacciona, jo estic d'acord amb això, però jo no ho hauria fet, la seva actuació és justa, però no és la més correcta ja que corre el risc d'anar al corredor de la mort i acabar morint per pena de mort.

Si jo hagués sigut Lew Mountain també hauria volgut venjar-me matant Humphries, però no hagués actuat així, el que jo faria seria buscar proves per inculpar Humphries i que anés a la presó sense “embrutar-me les mans.”

Al principi de l'obra Lew sembla un home avorrit sense res a fer, que només treballa per viure, però quan apareix Tally a la seva vida tot canvia perquè s'enamora i treballa amb ella, però quan ella mor es tanca molt, l'odi i la venjança fan que deixi de ser una persona normal per ser una persona que només pensa en matar a Humphries (Greenleaf), personalment m'agradaria saber una part més de la vida de Lew Mountain per poder-ho valorar més extensament.

Proves circumstancials i a la presó

Jo estic en contra d'aquest sistema que es practica als Estats Units, que allà deuen aplicar aquest sistema seguint un refrany que diu que “és millor prevenir que curar”, però jo crec que no funciona perquè vaig veure una entrevista que li feien a un home que havia sortit del corredor de la mort, el qual hi havia entrat per culpa d'unes proves circumstancials i explicava que un cop fora no podia dormir, menjar i a més els psicòlegs deien que li quedarien seqüeles per tota la vida.

Les normes en els corredors de la mort són molt estrictes, els presos passen gairebé tot el dia a la seva cel·la, només surten una hora i quart, que es el temps que tenen per dutxar-se i per esbargir-se (dades a l'estat de Mississipi) les altres hores, acostumen a ser passades llegint o mirant la televisió, si en tenen. Molts cops qui més pateix és la família que veu com un familiar és engarjolat sense proves suficients i a vegades el maten sense raó.

Jo només puc estar d'acord amb aquest sistema si es fica a la presó a la gent que tingui proves reals, i no circumstancials,que els inculpin.

Valoració del llibre

“El dit escapçat” és un llibre que m'ha agradat molt, tot i que és una mica confús, per això és recomanable llegir-lo “de cop”, és a dir, que hi hagi una constància per part del lector perquè així es poden comprendre les dues històries.

Quan vaig llegir el llibre del primer trimestre (El mag de Terramar) vaig pensar que si els del segon trimestre eren com aquell seria bastant avorrit, però en aquest trimestre m'ho he passat bé llegint, tot i que m'ha costat una mica trobar-lo.

Al veure la segona llista de llibres per llegir aquest trimestre no tenia molt clar quin agafar, però quan vaig llegir la contraportada i el pròleg de “El dit escapçat” ho vaig decidir i he encertat. Jo recomanaria “El dit escapçat” per tres raons: la primera, perquè no és gaire llarg de llegir, la segona, perquè a partir de mig llibre m'hi vaig enganxar i la tercera és perquè aquest llibre li agradarà a tothom que li agradin les novel·les policíaques.

1