Títol: David de Donatello.

Autor: Donato de'Bardi, conegut com Donatello.

Data: 1434

Lloc on es troba actualment: avui es troba al Museu del Bargello de Florència.

El David és una escultura de volum rodó, és a dir, exempta.

Material: Bronze.

Tipologia: és una figura aïllada, la postura de David és influència de l' estil del grec Praxítel·les, que va introduir-la i que és coneguda amb el nom de "corba praxiteliana".

Estat de conservació: està ben conservada gràcies el material utilitzat ja que és d'un material resistent, en aquest cas, el bronze.

El David és una escultura de volum rodó, és a dir, exempta, feta en bronze. Li va encarregar Cosme de Mèdici, possiblement per a un espai públic, però avui es troba al Museu del Bargello de Florència. És una escultura del cos d' un jove nu, amb un barret de pagès de la Toscana al cap, amb una espasa a la mà dreta i una pedra a l' esquerra. L' escultura es recolza sobre una laurea.
El David és una figura amb una certa sinuositat, provocada per la postura del cos, que es recolza amb la cama dreta. Aquesta postura és influència de l' estil del grec Praxítel·les, que va introduir-la i que és coneguda amb el nom de "corba praxiteliana". És una composició tancada. La figura s' inscriu en una el·lipsi imaginària, de manera que si féssim un recorregut visual, aquest ens portaria del cap al braç dret, d' aquest a les cames, braç esquerre i un altre cop el cap.
La composició:
- Proporcions. l' escultura té un cànon allargat, més pròxim també a Praxítel·les que a Políclet. L' harmonia entre les parts del cos d' aquest jove és perfecta, fet que va impressionar molt als contemporanis.
- Eixos. L' eix que marca la figura és un eix vertical. Malgrat que les dues meitats del cos són diferents, d' altra banda guarden un perfecte equilibri. La prominència del colze esquerre es compensa per l' espasa de l' altre cantó. D' altra banda, podem observar com determinades formes ens marquen eixos diagonals, com és el cas de l' espasa, la cama i el braç esquerre.
- Moviment. Aquesta és una escultura estàtica, el personatge està quiet en un punt de l' espai. Aquesta impressió es veu mediatitzada per la particular postura del David, que descansa tot el pes del cos en la cama dreta i que ens dóna una sensació d' estar en balanceig.
- Expressió. Donatello era un autor que li agradava mostrar sentiments de la pròpia personalitat dels personatges, era tant important com la fidelitat en el disseny de les anatomies. Precisament en aquest aspecte es pot dir que Donatello va superar els clàssics grecs, en el fet que ell esculpia persones, no ideals. En aquest cas, el David és retratat com un jove sensual, alegre per la victòria. L' acabat d' aquest bronze és suau i llis. Hi ha una intencionalitat en fer-lo verosímil, naturalista, imitant l' aspecte de la pell humana, "ad natura similitudine" tal com deien a l' època. Aquests trets que acabem d' analitzar constitueixen, en bona part, la base de l' estil donatellià, un estil inspirat en els clàssics grecoromans i en el naturalisme de l' últim gòtic. L' interès per captar l' essència de la persona, tant físicament com psicològicament sempre va estar en la base del seu treball.

El contingut del David ens remet a la història bíblica del jove pastor jueu que matà al gegant filisteu anomenat Goliat i que es troba a l' Antic Testament (Samuel,17). És, per tant, una obra de contingut bàsicament religiós, encara que com veurem, només aparentment. L' aparença de David no es correspon amb la que descriu la Bíblia, perquè segons els textos sagrats, David va rebutjar l' espasa de Saül i va armar-se amb cinc pedres. A l' obra de Donatello apareix amb una espasa a la mà dreta i una pedra a l' esquerra. En qualsevol cas, David apareix com un guanyador, amb un posat fatxenda. No coneixem antecedents rellevants que haguessin servit com a inspiració per a aquesta escultura. En canvi, sí que coneixem una obra important que es va realitzar quasi setanta anys després. Es tracta del David de Miquel Àngel Buonarroti, també realitzat i ubicat a Florència. Les diferències d' estil entre ambdues són notables, però reflecteixen la idea d' aquell noiet que va ser capaç de derrotar un gegant i convertir-se en un mite. La interpretació que podem atribuir al David de Donatello està relacionada amb la persona que li va fer l' encàrrec: Cosme de Médici, prohom florentí que en retornar al poder al capdavant de la República florentina s' identifica amb el mateix David. És un símbol de la victòria davant els seus enemics, de manera que en el David hi hem de veure la figura de Cosme retornant de l' exili com a triomfador.

La funció del David tindria doncs, una finalitat commemorativa alhora que simbòlica, allunyada de l' aparent tema religiós que està en l' origen de la història de David i Goliat. La societat florentina, culta i coneixedora, per tant, del mite de David i de la realitat política que els envoltava, no hauria de tenir cap problema en trobar la veritable finalitat de l' obra, que no era altra que una representació de qui portava les regnes del govern de Florència.

E. Panofsky afirma que "el David de Donatello parece un Apolo", referint-se a l' evident inspiració de l' escultor florentí en els models clàssics que tan bé coneixia, el cert és que a Donatello, els temes principals giren al voltant de la iconografia cristiana i sempre l' aparent classicisme està al servei de la religió. De la mateixa manera, Donatello també supera el classicisme perquè les seves figures estan plenes d' una vida que els clàssics no sabien o no volien donar a les seves obres, així que el resultat és d' un naturalisme sorprenent. Per això, Donatello pot ser considerat com l' escultor més gran del seu segle i no serà fins la irrupció del Buonarroti que algú eclipsarà la seva manera de treballar.