EL CONEIXEMENT

EL CONEIXEMENT PRE-CIENTÍFIC

Gairebé tots els filòsofs s'han preocupar per distingir la ciència del que no ho és, sobretot per investigar quina és la veritat.

Ordinari: es basa en el sentit comú (el que diu la majoria) i es considera que la realitat és de la mateixa manera que com el coneixem a través dels sentits. Per tant, es creu que com més observacions fem hi ha més coneixement. És un coneixement espontani i directe però que serveix per a fer front a la vida diària. Es diferència del coneixement científic perquè aquest no es basa en el sentit comú, cal investigar i aprofundir.

Ex: el coneixement d'alguns pagesos i alguns pastors que saben bastant superficialment.

Mític o religiós: es basa en explicacions més o menys fantàstiques on apareixen Déus i herois, i que intenten donar respostes a preguntes molt generals (qui és l'home?, d'on venim?...) i expliquen petites veritats.

Ex: Adam i Eva, Edip, Ariadna i Teseu,...

Es diferencien de la ciència en que són immodificables i no es poden criticar, i en canvi, la ciència es va complicant amb el temps i estan obertes a la crítica. És un instrument cultural que intenta unir l'home amb les coses sagrades o ocultes, contenen alguna veritat, però són dogmàtiques (no es dóna cap mena d'explicació). La ciència es argumentativa.

Ex: cristianisme, musulmà, mauritana (islàmica), hindú (budista), evangelisme...

Tècnic o pràctic: s'obté per un procés d'assaig-error (anar provant una cosa fins a aconseguir el bon resultat) i es poseeix per habilitat i aprenentatge (experimentar). La diferència respecte la ciència és que aquesta és teórica i utilitzen tècniques també teóriques, inclús la tecnologia és també una ciència teórica que pot tenir aplicacions pràctiques.

PREGUNTES:

1-Què és el coneixement ordinari i quines diferències té amb la ciència?

Es basa en el sentit comú (el que diu la majoria) es considera que la realitat és de la mateixa manera com la coneixem a través dels sentits. És espontani i directe pe`ro serveix per fer frons a la vida diària.

Que l'ordinari es basa en el sentit comú, cal investigar i aprofundir.

2-Què és un mite? Posa'n 4 exemples:

Narració fantàstica en la que intervenen divinitats o semidivinitats per explicar les teories cosmogóniques que tracten problemes essencials i contenen algunes veritats.

Teseu i Ariadna, Troia, Hercules i Rómul i Rem.

3-Indica 4 exemples del coneixement pràctic:

Aprenent d'electricista, de mecànic, de manobra, de lampista,...

4-Explica el mite de Prometeu en 5 línies:

Zeus va encomanar a Prometeu i a Epimeteu que repartissin les qualitats dels éssers vius arreu del món. Només ho van fer coherentment amb els animals ja que al arribar als humans no ho van saber repartir igualitàriament, perquè no els hi quedaven més valors.

A conseqüència d'això, Prometeu va haver de robar-li el foc (saviesa) a Zeus per a repartir-lo entre els homes, Epimeteu el va delatar. També van haver de repartir la justícia i la vergonya.

5-Indica 4 arts o cultures que posseïen els homes:

L'agricultura, l'arquitectura, el llenguatge, la religió...

6-Què significa que la justícia prové dels déus?

Què és una cosa perfecta, tenim la idea del que és però moltes vegades s'aplica malament.

CONCEPTE DE LA CIÈNCIA:

Instrument cultural que intenta trobar la veritat mitjançant uns mètodes per ampliar el nostre coneixement i facilitar la vida (matemàtiques, ciència i psicologia). Aquest tipus de coneixement és superior a la simple observació i també existeixen altres formes de coneixement que no són ciències però que també són molt importants per a l'home (art, religió, emocions, ciències ocultes).

Es pot entendre objectivamentconjunt de frases que busquen la veritat d'una forma general i que es troba formulada en molts llibres. Les proposicions (frases) científiques són més aviat generals i no pas particulars perquè ha de regir el principi de contradicció (principi d ela lògica, una cosa no pot ser i no ser a la vegada) .En canvi les proposicions particulars no segueixen el principi de contradicció. I també subjectivamentproducte dels homes igual com qualsevol forma de cultura, però cal evitar la subjectivitat perquè la ciència ha de ser universal i necessària i, per tant neutral.

Ex: alguns animal són mamífers - alguns animals no són mamífers.

Les proposicions que interessen a la ciència són les generals.

La característica més important és que es va construint i modificant amb els temps i, per tant, no és una activitat tancada sinó més aviat obertes.

CLASSES DE CIÈNCIA

1.Formals o ideals 2.empíriques o experimentals 3.fàtiques o humanes

- -	mètode	tècnica	Exemples
formal	inductiu	Raonament /intuïció	Matemàtiques/ lògica
empírica	deductiu	Observació/ experimentació	Astronomia/ física/química
fàtica	Inductiu/ deductiu	Argumentació/ explicació	Sociologia/ antropologia

Existeixen moltes classificacions de les ciències i aquesta és una:

1-tracte sobre ens o éssers ideals que no tenen una existència física (números, paraules...). Utilitzen el mètode inductiu (van des de la particularitat fins al concepte general) i les tècniques són el raonament, la intuïció, la demostració i en elles es regeix el principi de contradicció.

Ex: aritmètica, geometria...

2-es basen en l'evidència sensible, estudia la realitat material utilitzant mètodes deductius(astronomia, geologia,...) i l'experimentació (química, medicina,...)

3-tracten sobre els fets humans i socials i l'home mateix. S'utilitzen els deductius i els inductius en l'argumentació i l'explicació, l'anàlisi i la síntesi.

Ex: història, psicologia,...

1-Indica el mètode, la tècnica i la classe de les següents ciències:

Ètica	Inductiu/deductiu	Observació/Argumentació/Explicació	Fàtica
Medicina	Deductiu	Observació/Experimentació	Empírica
Trigonometria	Inductiu	Raonament/ Intuïció/ Demostració	Formal
Biologia	Deductiu	Experimentació/Observació	Empírica
Astrologia	-	-	-
Mineralogia	Deductiu	Observació	Empírica
Geografia	Inductiu/deductiu	Observació	Fàtica
Anatomia Humana	Deductiu	Observació/experimentació	Empírica

CARACTERÍSTIQUES DE LA CIÈNCIA

- Ha de ser comprovable, que vol dir que tothom por observar aquests fets, ja sigui d'una manera directa o bé reproduint-los en un laboratori. Per tant, la ciència pot ser dogmàtica. En les ciències empíriques hi ha dues formes de comprovació: Verificacionisme (positivises lògics) i Falsacionisme (K.R Popper).

La primera va ser proposada pels positivistes lògics que eren un grup de científics del segle XX que volien unificar els mètodes de totes les ciències afirmant que “si havien realitzat un nombre considerable de observacions sobre un fet, aquest s'havia de considerar com a científic”.

Exemple: Si observem molts cignes blancs, haurem d'arribar a la conclusió de que tots són blancs.

En canvi, en la segona, Popper proposa que “el verificacionisme” no és correcte perquè hauríem de recórrer a un nombre tan gran de casos que mai podríem afirmar res i , per tant, cauríem en dogmatismes i no pot ser. Proposa el falsacionisme com a criteri de demarcació de les ciències, que consisteix en intentar negar o falsar una sola vegada una proposició i si aquesta es resisteix, s'accepta com a vàlida provisionalment.

Exemple: Tots els cignes són blancs si i només si no hi ha cap negre.

En conclusió, les proposicions científiques mai poden ser verificades però si refutades o falsades i d'aquesta manera la ciència es va reconstruint en el temps.

PREGUNTES:

1-Quines classes de ciències hi ha? Posa exemples

Formal (lògica) Empírica (física) Fàtica (sociologia)

2-Què és el falsacionisme? Posa exemples.

Segons Popper és un criteri de demarcació de les ciències que consisteix en intentar falsar o negar una sola vegada una proposició i si aquesta es resisteix s'accepta com a vàlida provisionalment.

Exemple: una cosa és així si i només si després no es nega.

3-Per què les ciències ocultes no són ciències?

Perquè no es basen en cap raonament, no tenen mètodes de comprovació.

4-Què significa que la ciència ha de ser comprovable?

Que tothom pot comprovar-ho, ja sigui d'una manera directa o bé reproduint-ho en un laboratori, tot el contrari del dogmatisme.

5-Quines classes de ciències són:

Matemàtiques (formals) Biologia(empírica) Poesia (formal) Estètica(-)

- És temporal i incomplet, vol dir que apareixen contínuament noves experiències, altres versions que modifiquen les teories científiques. Incomplet és perquè la ciència es va construir al llarg del temps i sembla com un edifici que va augmentant.

Ex. La medicina ha canviat les seves tècniques.

- És teòric i no fa únicament descripcions sinó que analitza, classifica, compara, relaciona,... i converteix els fets en teories, la ciència transcendeix els fets, i això significa que va més enllà dels fets i fuig d'un coneixement vulgar.

- És analítica i sintètica, pot utilitzar aquests mètodes intel·lectuals, genèrics que consisteix en dividir els components més elementals a partir d'un element per entendre-ho millor. La síntesis és el procés contrari, a partir dels elements més petits es pot reconstruir una totalitat.

Exemple: La química.

- La ciència és fragmentària i especialitzada, tot i que tracta aspectes generals no pot arribar a la totalitat dels coneixements i per això avança amb lentitud gràcies als articles que van fen els savis i els científics. Especialitzat significa que, degut a les nostres limitacions humanes només dominem algunes tècniques i mètodes i cal treballar en equip i d'aquesta manera apareixen noves ciències.

Ex. Bioquímica.

- Ha de ser pública i comunicable, es a dir, ha de ser acceptada per diferents persones objectivament i en les mateixes circumstàncies, qualsevol persona ha de poder entendre aquestes inscripcions. En conseqüència, qualsevol enunciat que no pugui ser expressat amb paraules no pot es pot considerar com a científica.

- Sistemàtica , es a dir, no es pot procedir a la ciència de qualsevol manera sinó d'una forma ordenada, això confirma que és fragmentària perquè van aparèixer noves teories.

- És metòdica perquè utilitza unes regles que es desenvolupen en el metòde científic. Els mètodes més coneguts són l'inductiu i el deductiu

PREGUNTES

1.Què és el verificacionisme?

És una forma de comprovació que consisteix en observar un fet, bastant, i afirmar-lo.

2.Què és una ciència empírica?

És una classe de ciència que utilitza mètodes deductius i els tracta(objectius)

3.Què vol dir que la ciència és teòrica?

Que es basa en les teories (classifica, compara, ...)

4.Quan la ciència és comunicable?

Ha de ser objectiva, es a dir, s'ha de tractar objectivament

5.Per què s'ha de ser ordenat en el procediment científica?

Perquè sigui més comprensible, es pugui avançar més,...

6.Què vol dir que la ciència és sintètica?

Que a partir d'una cosa complicada es pot arribar a un aspecte més concret i curt, per a una millor comprensió

És un procés que va de general a particular

7.Per què es recorre a la especialització?

Degut a que els homes tendeixen a dominar unes tècniques i, per tant, ens hem d'acostumar a treballar en equip.

8.Què és la comprovació?

Característica de la ciència que consisteix en observar un fet diferents cops, experimentar-lo en un laboratori.

LES CIÉNCIES

EL PROCEDIMENT CIENTÍFIC

Hipòtesi (mètode + comparació)tesi o llei teoriaciència

Les hipòtesis són el primer pas de el procediment científic i són unes suposicions que encara no estan experimentades i poden arribar a ser unes tesis.

Exemple: Els nens comencen a llegir als cinc anys.

Les proposicions científiques poden ser generals quan afecten als inductius, poden ser particulars quan afecten algun element. Poden ser concretes, individuals, quan afecten un sol individu. Evidentment les proposicions que més interessen són les generals.

Aquestes hipòtesis, després d'un seguit de comprovacions, poden arribar a ser tesis o lleis que són veritats comprovades que expliquen alguna part de l'univers.

Exemple: Llei de la gravetat (força interior de la terra que atrau)

Una teoria és un conjunt de lleis o tesis que estan explicades d'una manera ordenada.

Un teoria és un conjunt de lleis o tesis que estan explicades d'una manera ordenada. Un conjunt de teories és una ciència

EL MÈTODE CIENTÍFIC

Passos o estructura:

Plantejament del tema

Estat de la qüestió

Formulació de la hipòtesi

Metodologia-Comprovació

Inferència de la conclusió

Conclusions.

Un dels aspectes més importants de la ciència és l'aplicació d'un mètode de treball adequat a partir d'unes hipòtesi per poder arribar a lleis o tesis.

El mètode és el camí ordenat que a partir d'unes hipòtesis, s'arriba a la veritat mitjançant uns passos però no qualsevol és vàlid per a una ciència.

1- Hem de delimitar molt bé el tema que es vol tractar, indicant els interessos o motivacions que ens han portat a conèixer el tema. També s'han de seleccionar els fets concrets que es volen treballar.

2- Una vegada s'ha delimitat el tema no es pot començar des de zero i cal fer referència a altres científics que hagin tractat aquest tema. La qual cosa significa que dominem el vocabulari temàtic.

3- A continuació, cal també definir amb molta precessió les hipòtesis a les quals es vol donar una resposta.

Aquesta hipòtesi s'ha de formar de forma clara i precisa.

4- S'ha d'aclarir també el mètode que s'utilitzarà per tractar aquesta hipòtesi, és a dir, si s'utilitzaran experimentacions, explicacions o altres tècniques i a continuació s'explicaran tots els suports racionals i empírics que serveixen com a comprovació.

5- Una inferència és un procés pel qual, a partir d'unes dades que s'han obtingut, s'arriba a una conclusió.

En aquest cas la conclusió pot ser corroborada o refutada i cal plantejar una de nova.

6- Una vegada hem arribat a definir la tesis, es poden deixar obertes o tancades a noves investigacions o interpretacions per si pot formar part de una o altre teoria. Com a conclusió final, s'ha de dir que mai hi ha prou amb la simple argumentació o experimentació, per tal de procedir en la investigació científica.

EL MÈTODE HIPOTETIC-DEDUCTIU

Segons Popper aquest és el mètode més característic de les ciències empíriques.

Es basa en la formació de una hipòtesi i la comprovació de les conseqüències deduïbles d'aquestes hipòtesi. Els passos a seguir són aquests:

Formulació de la hipòtesi davant d'un problema científic, derivació de les conseqüències d'aquesta i comprovació d'aquestes variables que poden ser acceptades provisionalment o bé refutades; aquest procés té el nom de contrastació.

Existeixen molts mètodes científics que cal adaptar a cada ciència concreta, la qual cosa, enriqueix la pràctica científica perquè no es pot escollir qualsevol mètode en una investigació concreta.

ACTIVITAT

Col·loca el numero que correspon a aquestes frases en el lloc que li pertoca:

Hipòtesis contestable a partir del problema.

Si la predicció no es compleix es busca una altra hipòtesi

Es fa un experiment per comprovar la veritat.

Comencem amb un problema científic

Si la hipòtesi ha passat les proves, es proposa un nou problema

Deduïm una conseqüència observable de la hipòtesis.

Si la hipòtesi es compleix es proposa un altre conseqüència.

L'ÉTICA I LA POLÍTICA

En l'home hi trobem la raó teòrica que tracta de “què són les coses?” i, en canvi, la raó pràctica tracta del “què cal fer?” que és del que s'ocupa l'ètica. L'ètica és una ciència filosófico-pràctica que tracta del comportament humà a nivell individual. La moral és el conjunt de normes que ens fem els homes per tal de definir la nostra personalitat. La raó és la capacitat humana que consisteix en escollir lliurement i distingir el que és un valor que consisteix en pensar i actuar sense coacció.

Ex. Llibertat física, moral (pensament), política (ideals).

La responsabilitat és la capacitat de poder donar respostes del que fem lliurement, si tens llibertat tens responsabilitats. Les accions que més interessen a l'ètica són les voluntàries perquè tenen una finalitat concreta ni suposen responsabilitat. Els actes reflexos són aquells que depenen de la pròpia naturalitat humana.

Ex. Respirar.

PREGUNTES

1- De què tracta l'ètica i quines seccions l'interessen¿

D'allò que cal que les persones han de fer, accions voluntàries.

2- Què és la llibertat i què suposa?

És un valor que consisteix en actuar i pensar sense cap tipus de coacció. Suposa la responsabilitat i la raó.

3- Les persones són totalment lliures?

No perquè no és possible ja que hi ha persones lliures i estem condicionats a ells.

4- En quina època de la vida som més i menys lliures?

Hi ha menys o poca en la infantesa per la inconsciència, que no pas en els adults

5- Què és la responsabilitat?

És la capacitat de poder donar respostes del que fem lliurement. Si ets responsable també lliure

6- Indica tres actes voluntaris i tres de no voluntaris

voluntaris: maltractar, menjar, caminar involuntaris: cremar-se, caure, dir alguna cosa sense voler.

Les accions morals suposen un subjecte que té una moralitat. El subjecte és un individu que té el principi de individualitat i és desconegut per a ell mateix i els demés. La moralitat és un conjunt de normes ètiques que ens fem per regular les nostres conductes i formar la nostre personalitat: ser puntual, amable, … On millor es pot aplicar la raó és en les accions morals i en la ciència i, per tant, l'home que té autonomia es regeix pels imperatius categòrics i, en canvi, rebutja les morals retroromanes (religions que diu que ha de fer). Hi ha dos formulacions del imperatius que es puguin convertir en llei universal de la naturalesa (el què fem ho pot fer una altra persona en la mateixa situació) i que “no facis als altres el que no vulguis per a tu” “Actua de manera que no utilitzis mai els homes com a mitjans per aconseguir els teus propòsits sinó que els has de tractar com a finalitats” (no es pot esclavitzar als homes)

Segons David Hume no és pas la raó la que dirigeix els actes morals ni tampoc els imperatius categòrics, sinó que ens guiem per les emocions, les sensacions i els sentiments. D'això se'n diu emotivisme moral.

ELS VALORS

CARACTERÍSTIQUES

Tenen un sentit econòmic però el que interessa són els valors qualitatius. Són qualitats que donen les persones per entendre la seva manera de ser.

Ex. Bellesa, justícia,…

• Estan entre la objectivitat i la subjectivitat, són ens (éssers) ideals i perfectes però també estan condicionats per la persona que valora.

• Hi ha valors positius i negatius, es diu que coneixem millor un valor quan el trobem a faltar. Ex. Amor-odi, bé-mal,…

• Cal distingir entre els judicis de fet (informa) i els de valor. Ex. Avui plou. I això està dolent.

PREGUNTES

1- Què és l'ètica i de què tracta?

És una ciència filosofico-pràctica que tracta del comportament humà a nivell individual

2- Què és la racionalitat?

És una capacitat humana que ens permet pensar lliurement i decidir les nostres accions, dir el que és cert o fals.

3- Defineix els imperatius categòrics:

Actua de manera que el que facis es converteix en una llei universal de la natura, sense utilitzar a les persones com a mitjans dels propósits.

4- Què són els valors?

Són qualitats que donem a les persones, o a objectes per entendre la seva forma de ser.

5- Indica tres judicis de fet i tres de valor:

FET: avui es divendres //em dic Fran//plou moltíssim

VALOR: fa bon dia//m'agrades poc//avui estic content

6- Indica quatre valors positius i els seus contraris:

bo-dolent, bé-malament, simpàtic-antipàtic, maco-lleig

- Són relatius segons les cultures i el temps históric, això significa que depenen de les nostres preferències i la nostra educació. D'aquesta manera, el que pot ser bo per algú també pot ser dolent per a un altre. Exemple: hi ha que mengen insectes.

- Existeixen escales de valor que depenen de les persones i també del lloc o socialització en que es viu. Així doncs, els fets i els objectes es diu que tenen valors relatius i un preu, en canvi les persones tenen valors absoluts que no tenen preu que formi la seva dignitat i intimitat.

- Existeixen diferents classes de valors: INSTRUMENTALS (indiquen la utilitat) ESTÈTICS (referència a la bellesa) VITALS (referència a la salut i a la naturalesa de les persones) MORALS/ÈTICS (referència al comportament) INTEL·LECTUALS (tracten l'aprenentatge i la ciència) RELIGIOSOS (referència a les actituds i a les maneres de ser religioses) SOCIALS (corresponen als que existeixen en una societat) POLÍTICS(referències a les creences i ideals sobre aquest tema)

- Alguns pensador so filòsofs consideren que els valors no depenen ni de la raó ni de la sensibilitat, sinó que provenen de la intuïció emocional que els capta a priori.

- Es poden trobar en l'hàbit individual, a nivell social o de grups i en les formes o sistemes polítics.

JUSTIFICACIÓ DELS VALORS

Existeix el problema que si els homes posseeixen llibertat total per triar els seus valors. Alguns psicòlegs consideren que la moralitat esta molt determinada per l'afectivitat de la infància i també per la genètica. L'altre resposta és que a la vida es presenten moltes decisions que tenen uns condicionats

Ex. L'experiència, el lloc on es viu, el temps que es te per a decidir, les perspectives de futur,…

Tot això ens permet formular el que els homes volem ser, encara que a vegades no ho aconseguim. Existeixen dos tipus de justificacions morals: les étiques materials que tenen unes finalitats que s'aconsegueixen amb unes normes heterónimes (normes externes), i les ètiques formals que tenen unes normes autònomes i que no busquen cap finalitat concreta sinó viure bé amb tothom.

Ètiques material

Emotivisme moral: justificació ètica-material que afirma que els actes materials depenen dels sentiments i emocions i no de la raó, per tant, són purament subjectius igual que la seva justificació.

Hedonisme: justificació ètica-material que proposa que “s'ha de buscar el plaer i evitar el dolor”. Es refereix sobre tot al coneixement. També proposa l'ataraxia que és la impossibilitat davant de tots els coneixements, i l'autarquia que és el govern d'un mateix (busco el plaer i fujo del dolor)

Estoicisme: justificació que afirma que també “s'ha de buscar el plaer, però suportar el dolor”. Els homes han de buscar l'ataraxia i el coneixement s'ha de basar en la recerca de les lleis de la natura.

Utilitarisme: justificació ètica material que proposa que s'ha de buscar el màxim benefici per al major nombre de persones, com a conseqüència el millor és beneficiar a la majoria.

Pragmatisme: justificació ètica material que proposa que tots els actes humans estan justificats per la seva utilitat.

Religions: justificació ètica material que es basen en unes normes o manaments i creuen en un futur. Relacionen l'home amb allò que és ocult o amagat.

Intuicionisme: justificació ètica material que afirma que tots els actes morals es basen en intuïcions o instints i que es van realitzen d'una forma pràctica

PREGUNTES

1- De què depenen els nostres valors¿

D'un mateix, de la família, de l'aprenentatge genèric, el lloc, el temps, les perspectives de futur, `experiència, la gent que ens envolta.

2- Què és l'utilitarisme i l'intuicionisme?

Utilitarisme: justificació ètica material que proposa que s'ha de buscar el màxim benefici per al major nombre de persones, com a conseqüència el millor és beneficiar a la majoria.// Intuicionisme: justificació ètica material que afirma que tots els actes morals es basen en intuïcions o instints i que es van realitzen d'una forma pràctica

3- Quines diferències hi ha entres les materials i formals?

Materials: normes heterònomes, finalitats (felicitat)

Formals: normes autònomes, accions (viure)

4- Quines ètiques afirmen que s'ha de buscar:

El plaerhedonisme (evitar el dolor), estoicisme (suportar el dolor) //Utiltat pragmatisme //Món millor religions //Ataraxia estoicisme (recerca de les lleis de la natura), hedonisme (impossibilitat davant de tots els coneixements) //Sentiments emotivisme moral.

5- Quins factors intervenen en el moment d'escollir els nostres valors?

Els sentiments, la genètica, l'educació, la socialització familiar, …

6- Quines justificacions utilitzes en algunes ocasions?

Emotivisme moral

Ètiques formals

Es basen en l'autonomia i la llibertat, i no proposen normes, sinó que es basen en l'acció i no tenen cap finalitat concreta ni tampoc creuen en la felicitat.

• La primera classe és la del FORMALISME KANTIÀ, es basa en els imperatius categòrics que es fonamenten amb la raó pràctica i que no suposa cap finalitat ni recompensa.

• La segona és la ÈTICA COMUNICATIVA/DISCURSIVA, diu que tots els membres de la comunitat han de tenir autonomia per a comunicar-se i dialogar arribant a uns acords o consensos

REPÀS

LA CIÈNCIA Coneixement Mític Religiós

Pre-científic Pràctic

Ordinari

Ciència (instrument cultural que busca la veritat amb mètode)

per millorar la vida

per ampliar el nostre coneixement

OBJECTIVAMENT

SUBJECTIVAMENT

Classes Formal/ideal (mètode inductiu, tècniques del raonament i la intuïció)

Empírica/experimental (mètode deductiu, tècniques de l'observació i l'experimentació)

Fàtica/humana (mètodes inductiu i deductiu, tècniques d'explicacions i l'argumentació)

Verificacionisme

Característiques Comprovació Falsacionisme

Analítica/sintètica

Teòrica

Fragmentària/especialitzada

Metòdica

Pública/comunicable

Temporal/Incompleta

Sistemàtica

PROCEDIMENT CIENTÍFIC - hipòtesis tesis teoria ciència

Definició: és el camí pel qual es passa de les hipòtesi a la veritat ordenadament.

Passos 1- Plantejament de problema

2- Selecció dels fets

3- Estat de la qüestió

4- Formulació de la hipòtesi

5- Metodologia - Comprovació

6- Inferència de la conclusió

7- Conclusions finals

Mètode hipotétic-deductiu (Popper) - a partir de les conseqüències de la hipòtesi poden contrastar-les i arribar a la corroboració o la refutació.

Ètica	Ciència filosòfica que tracta del comportament individual humà
Raó	Capacitat humana de distingir el que és vertader del fals, seguint un mètode
Llibertat	Valor de pensar i actuar sense coacció (física, moral, …)
Responsabilitat	Valor que consisteix en saber donar respostes del que fem lliurement
Subjecte	És un individu que és desconegut per a ell mateix i té moralitat
Moralitat	Conjunt de normes internes que fem els homes per demostrar la personalitat (ser puntual, ordenat, …)
Imperatius Categòrics	“Actua de manera que el que facis es converteixi en llei universal” (no facis als altres el que no vulguis per a tu) “Actua de manera que no utilitzis mai els homes com a mitjans pels teus propòsits”

L'ÈTICA Definicions

(Hume) emotivisme no és la raó la que guia les accions

humanes sinó els sentiments, agradables o desagradables.

VALORS Definició: qualitats que donem a les persones per

definir la seva manera de ser.

Caractacterístiques 1- Entre l'objectivitat i la

subjectivitat

2- Relatius

3- Judicis de fet i de valor

4- Escales de valors . Relatius i

absoluts

5- Classes

6- Intuïcions

7- Individuals, social, polític

Justificacions Es poden adquirir o canviar

els valors?

dels valors - es tenen genèticament per

imitació

o aprenentatge (psicologia)

- hi ha condicionats:

expectatives,..

Ètiques materials (tenen finalitats i

normes heterònimes)

- emotivisme

- estoicisme

- hedonisme

- pragmatisme

- religions

- intuicionisme

- utilitarisme

Ètiques formals

- Formalisme Kantià es basa en la

raó i l'autonomia reflectida en els

imperatius

- Ètica discursiva (Habermas) es

basa en el diàleg, la comunicació per

arribar a acords

ACTIVITATS

(SI o NO)

NO 6- SI

SI 7- NO

SI 8- NO

NO 9- SI

SI 10- NO

FOLOSOFÍA POLÍTICA

És una ciència filosofico-pràctica que tracta del comportament humà a nivell social i fan incidència els seus orígens, les seves formes i les seves conseqüències.

Els temes que es poden tractar són diversos:

Qüestions ètiques o morals referides a una comunitat (costums, tradicions, …)

Formes bàsiques de govern que poden ser autoritàries i no autoritàries.

Conjunt de lleis que tenen els estats i que sostenen l'activitat política

Tractar les diferents formes de llibertat a nivell teòrica (classes de llibertat: física, moral o de consciència i de política). La llibertat política té diferents tipus com d'expressió, d'associació, del dret de vaga i de reunió.

Tractar les formes de justícia que existeixen en un país

Formes d'associació i institucions que es tracten dins de la sociologia

Formes d'autoritat i de govern, estudiar-les. Hi ha la carismàtica, el govern tradicional i la racional.

Sistemes econòmics que es tracten dins de la economia política

Reflexionar sobre l'activitat política i les ideologies que tenen els partits polítics.

Estudiar els conceptes que utilitzen en la política (politicologia)

Les teories sobre els orígens de les formes de govern.

Conclusions sobre l'aspecte de la política

Cal diferenciar molt bé entre les lleis de la naturalesa que són rígides i deterministes(determinisme: teoria que afirma que tot és un seguit de causes i efectes). En canvi, les lleis polítiques són fetes pels homes i són determinades o indeterministes perquè hi ha llibertat i conseqüències no desitjades de les accions.

La segona conclusió: no existeix un deu ni una raó universal que guiï la història sinó que cada època té unes característiques culturals, morals, diferents en la seva evolució.

La tercera conclusió: segons Aristòtil (s IVaC), l'home és un ésser social per naturalesa i això significa que necessita la societat, en canvi, Rosseau (s. XVIII) afirma que la societat ens perjudica i ens enganya.

Racional

inhibitòria carismàtic

Autoritat super-jo Govern tradicional

Anònima racional

A nivell comunitari o de societats petites, existeixen quatre formes d'autoritat:

- Es troben els mateixos interessos i finalitats que els subordinats, acaba desapareixent i també es caracteritza perquè hi ha un respecte i un coneixement.

Ex. El mestre respecte els alumnes, els pares i fills.

- Hi ha diferents interessos amb el subordinat, aquesta permaneix i de vegades hi ha admiració cega vers l'autoritat, també hi pot haver molt odi.

Ex. L'empresari i els treballadors.

- Concepte que s'identifica amb la consciència, les normes morals i la cultura de l'home que influeixen en la seva personalitat.

- Es basa en el sentit comú, en l'opinió pública o amb allò segons Marx Webber (1864-1920), hi ha una classificació de tres formes d'autoritat pures de dominació o d'autoritat.

- Es basa en l'elecció d'un cabdill que destaca per alguna qualitat excepcional (força, intel·ligència, el valor,…). La justícia que administren es basa en decisions personals i les seves sentencies són taxatives i inapel·lables. Es tracta d'una forma molt autoritària però legitima, escollida pel poble.

- Es basa en l'autoritat del senyor o d'un rei que es obeït pels seus plebeus o súbdits que accepten la seva autoritat per fidelitat. La seva justícia es basa en normes tradicionals i el seu propi criteri, es tracta d'una forma d'autoritat patriarcal i immobilista (no es pot canviar), conservadora que protegeix els poderosos no acceptat cap tipus de canvi. És perpetua de forma hereditària.

- S'identifica amb els governs democràtics o oberts que es basen en la sobirania popular. Aquest sistema es caracteritza perquè es trien els governants per un temps limitat, hi ha una divisió de poders (legislatiu, executiu i federatiu), existeixen totes les llibertats polítiques, el governant pot ser revocat (suprimit) sinó compleix les normes bàsiques (constitució, estat).

Justícia: lleis establertes per un país

PREGUNTES

1- Què és l'autoritat racional segons Fromm?

És una forma d'autoritat en la qual es troben els mateixos interessos i finalitats que els subordinats acaben desapareixen i també es caracteritza perquè hi ha respecte i reconeixement

Ex. Pare de família.

2- En què s'identifica l'autoritat anònima?

En el sentit comú, opinió pública o allò que fa tothom.

3- Quin tipus de justícia hi ha en les tres formes de govern¿

Carismàtic: Decisions personals i les sentencies del cabdill.

Tradicional: autoritat del senyor o rei que és obert pels súbdits

Racional: Sobirania popular

4. Què és el governs carismàtic?

Es basa en una qualitat extraordinària, es fan ells mateixos les lleis i és molt autoritaria (caps de tribus)

5- Quines són les característiques d'un govern democràtic o racional?

Aquest sistema es caracteritza perquè es trien els governants per un temps limitat, hi ha una divisió de poders (legislatiu, executiu i federatiu), existeixen totes les llibertats polítiques, el governant pot ser revocat (suprimit) sinó compleix les normes bàsiques (constitució, estat). Hi ha sobirania popular

Formes genèriques de poder

Un estat és una organització política que procura el benestar (bé comú), té com a base unes lleis o una constitució, disposa de la violència legitima i esta situada en un territori.

Ex. França, Alemanya, Gran Bretanya.

Una nació és una comunitat d'individus que tenen uns trets culturals (llengua, història, …) i que té la voluntat de convertir-se en un estat.

Ex. Catalunya, País Basc, …

Una gran majoria de ciutadans es dedica a treballar, escullen els seus representants i participen de diferents maneres. En canvi, una minoria de ciutadans governen i administren els bens comuns i els distribueixen de forma justa i equitativa.

- Existeixen problemes quan molts ciutadans volen manar o es practica abstenció.

CONCLUSIÓ qualsevol persona en un regim democràtic pot formar part del seu govern (un dels drets humans)

PREGUNTES

1- Què és el poder segons Arangunen?

És la força que tenen algunes persones, no es cega sinó que esta encaminada cap a una finalitat exterior a un mateix irracional.

2- Què significa que el poder és degoniá?

Que és ambivalent moralment, a vegades es pot dir que esta ben fet i altres que esta malament, o el fet de prometre coses i després no complir-les.

3- Quines formes de violència legitima té el poder?

Mitjans policíacs, violència física, empresonaments.

4- Què és un estat?

Un estat és una organització política que procura el benestar (bé comú), té com a base unes lleis o una constitució, disposa de la violència legitima i esta situada en un territori.

Ex. França, Alemanya, Gran Bretanya.

5- A què és dediquen la major part dels ciutadans?

A treballar, escullen els seus representants i participen de diferents maneres

6- Quina és la diferència entre un estat i una nació?

La nació té molt interès en convertir-se en estat

Estats autoritaris i democràtics

(monolític, dictadura, tirania, monarquia absoluta, autocràtic)(Racional, obert, parlamentarisme i pluralisme)

Partit políticConjunt de ciutadans que tenen un projecte de govern i poden portar-lo a terme.

SindicatGrup de treballadors que defensen els seus interessos i poden estar associats a un partit polític.

Un règim autoritari es caracteritza perquè el poder esta en una persona o en un partit polític, ja que existeixen sindicats verticals i també perquè existeix la censura cultural.

Els règims pluralistes o democràtics, en canvi, es caracteritzen perquè el poder esta dividit o distribuït (executiu, legislatiu, judicial/federatiu ), s'accepten totes les ideologies que es consideren com un benefici, existeixen diferents partits polítics i els governants son escollits pel poble per un temps determinat.

Exemple: democràcia, monarquia parlamentaria,...

Diferències- en el democràtic hi ha llibertat de pensaments i d'expressió, en canvi, en l'autoritari no s'accepta que es puguin expressar les pròpies idees lliurement.

-Els règims democràtics estan escollits per el poble perquè el poder esta en el poble i son una representació del mateix pobre i aquest esta dividit entre varies persones o constitucions, en canvi, en un sistema autoritari el poder no es pot canviar i controlar molt directament el poder legislatiu i el judicial.

-En un govern autoritari els mitjans de comunicació i la cultura estan dirigits per persones adictes al règim i es practica la cesura, en canvi, en els règims democràtics els mitjans de comunicació estan controlats per diferents persones o grups.

-Els sistemes autoritaris només tenen un sol partit amb unes ideologies molt concretes, en canvi, els governants democràtics tenen pluralitat de partits polítics, sindicats, ...

Excepcions entre aquests* Alguns règims autoritaris permeten que hi hagin intel·lectuals, científics o artistes que critiquin en poder.

*Prous règims democràtics no ho són.

*Algunes vegades els règims democràtics no accepten tot allò que va contra la convivència i la crítica política.

PREGUNTES:

1- Què és un règim pluralista o democràtic?

El poder esta dividit o distribuït, s'accepten totes les ideologies que es consideren com un benefici, existeixen diferents partits polítics i els governants son escollits per el poble per un temps determinat, i hi ha divisió de poders.

2- Què és la censura? Qui la practica?

Característica del règim que retalla la llibertat d'expressió als mitjans de comunicació.

3- Indica la diferència entre els dos règims:

En l'autoritari un no pot ser un mateix, sinó el que manen els poderosos, en canvi, en el pluralista hi ha el dret de vot i mana el qui vol la majoria.

4- Què és la sobirania popular?

Existeix en el règim democràtic, sabent escoltar al poble.

5- Què és la llibertat d'expressió? En que consisteix?

Es el fet de que cadascú pugui opinar sobre un tema sense ser castigat o repudiat pels seus ideals//classe de llibertat política que consisteix en donar opinions sobre qualsevol tema en l'estat, en la política,...

6- Perquè es caracteritza, sobretot, un règim democràtic?

En que el poder el te el poble, la llibertat.

Teoria sobre l'origen de la política:

Teoria organicista: Considera que l'Estat és superior als individus i que cadascú ha de complir la seva tasca perfectament i, a més a més, proposa uns grups socials.

En aquest sistema hi ha tres grups socials que tenen una forma piramidal: en la base s'hi troben els treballadors, els comerciants, els artesans que tenen propietats i famílies i es dediquen a la producció; a continuació, hi ha els soldats que han de procurar solucionar els conflictes i vigilar els enemics interns i externs; en la part més alta s'hi troben els governants que procuren fer lleis justes per la bona convivència; i al pic de dalt de tot, està el rei que és el coneixedor de la justícia i procura la bona marxa de tota la societat, repartint equitativament els bens comuns.

Les formes de govern que proposa aquesta teoria són cícliques:

MONARQUIA(governa una sola persona), quan aquesta forma es deteriora apareix l'ARISTOCRÀCIA en el govern dels nobles que saben administrar bé les riqueses i quan es deterioren apareix la DEMOCRÀCIA, que és el govern del poble que és difícil de portar a terme ja que el poble no es pot governar a ell mateix.

Teoria contractualista:

Estat naturalcontracte socialestat civil

	Thomas Hobbes	John Locke	J.J Rousseau
ESTAT NATURAL	Homes dolents	Llibertat i propietats	Homes bons
CONTRACTE SOCIAL	Tracta per la força LEVIATHAN	Conveni lliure i acceptat	Contracte social
ESTAT CIVIL	Monarquia absoluta	Règim parlamentari, divisió de poder	Democràcia moderna

Teoria sobre l'origen de la política, consta de tres elements:

1- L'estat de naturalesa és l'època primitiva de l'home.

2- Pacte social on s'escull un representant del poble.

3- S'arriba a l'estat civil amb una forma determinada de govern.

Thomas Hobbes diu que l'estat de naturalesa esta format per uns homes que segueixen les lleis de la natura i tenen por i desconfiança entre ells. En un moment determinar, aquests homes renuncien a la seva llibertat i queden sotmesos a una monarquia anomenada LEVIATHAN, i finalment, l'estat civil és una monarquia absoluta que no és relativa i protegeix a tots els súbdits, ell proposa unes lleis úniques per a tothom que representa la voluntat general.

Contractualisme: Locke i Rosseau

Segons Locke, l'estat de naturalesa esta format per individus que tenen llibertats i també propietats, que poden ser individuals i privades (objectes, coses,…). Per mitjà d'un conveni lliure i acceptat (el teu cos), els individus donen una part dels seus drets per defensar les seves propietats. D'aquesta manera s'arriba a un govern parlamentari, on existeix la divisió de poders (legislatiu, executiu, federatiu) i també defensa la tolerància religiosa.

Segons Rosseau, l'estat de naturalesa és que els homes tenen llibertat i són bondadós. Els drets naturals es transformen en drets civils que respecten la voluntat general. Finalment, s'arriba a la democràcia que defensa la sobirania popular i existeixen totes les llibertats.

Teoria Utilitarista

Filòsofs Preutilitaristes Spinoza (1632-77) s. XVII

Hume (1711-76) s. XVIII

Mandeville (1670-33) s. XVII-XVIII

Existeixen alguns procedents de la teoria utilitarista, que és la base de l'anarquisme i del comunisme. Spinoza (Espanyol) proposa la teoria de connatus, que consisteix en que tots els homes, el que desitgen es continuar sent el que són (preservar en el ser), per tant, l'egoisme pot arribar a ser virtuós.

Per Hume el contracte social no és un fet empíric (no vist) que mai s'ha pogut portar a terme perquè ningú donaria els seus drets i llibertats a ningú. A conseqüència, és per l'egoisme, que l'home crea la societat civil per tal de buscar la utilitat per a tots els individus. Mandeville proposa que els vicis privats poden ser beneficis públics i afirma tres proposicions:

• “Els vicis no són dolents, sinó que són útils perquè produeixen prosperitat” (industrial, l'amo produeix el lloc de treball)

• “El govern ha de frenar els vicis que no són viciosos amb habilitat”

• “Mitjançant els vicis es poden obtenir conseqüències no beneficioses no desitjades

PREGUNTES

1- Què és el contractualisme?

Teoria que afirma que el poder es basa en el poble

2- Quin autor afirma que els homes són bons o dolents per naturalesa?

Bons: Rosseau Dolents: Hobbes

3- Quines propietats té l'home segons Locke?

Privades ( possessió d'objectes mobles o immobles)

Individuals ( propietari d'ell mateix)

4- Què és la teoria del connatus?

Segons Spinoza, és la voluntat de seguir sent el que som.

5- Per què el contracte social no és un fet empíric?

Perquè ningú l'ha vist.

6- Per què Mandeville afirma que els vicis són bons?

Perquè diu que no són dolents, sinó útils perquè produeixen prosperitat, que el govern els ha de frenar, els que no són viciosos, amb habilitat i que mitjançant els vicis es poden obtenir conseqüències beneficioses no desitjades.

Jeremy Bentham (1748-1832)

*pare de l'utilitarisme, el cartisme:

Bentham és el teòric del utilitarisme, que afirma que “ s'ha de produir el màxim benefici per al major nombre de persones”. Té algunes idees reformadores:

Cal substituir la monarquia per una república

Cada individu ha de representar un vot i el que guanya ha de representar-nos a tots

L'estat polític hauria de ser mínim i els governants haurien de actuar amb mà invisible (sense que és notés)

La burgesia hauria d'assumir el poder.

El cartisme recull aquestes idees de Bentham i és un moviment de protesta dels pobres contra els rics, que desembocarà en l'anarquisme, i és també la primera forma de sindicalisme (associacions de treballadors). Es divideix en dos grups: El de la força moral que intenten convèncer als empresaris per a que els tractin bé, i l'altre els de la força física que són partidaris de la revolució i s'uneixen a la lliga dels justos, constituint la lliga dels comunistes.

4

1

6

3

5

7

5

Ètiques materials

(normes i finalitats)

Ètiques formals

Religions

Emotivisme

Pragmatisme

Utilitarisme

Hedonisme

Estoicisme

Formalisme Kantià

Ètica comunicativa (Habermas)

Justificacions