La història comença en la capella de l'auster centre Welton, perdut entre els turons de Vermont, estan tots els alumnes asseguts als bancs. De sobte, entra el director de l'escola, el Sr. Gale Nolan, que després d'unes paraules d'amistat i de tradició, els anuncia l'inici de les classes. Els nois es queden sols ja que tots els pares se'n van cap a casa i el deixen a ells per a que estudiïn molt. Un cop repartides les habitacions, en Todd i en Neil i presenten, ja que seran companys d'habitació. I continua el matí gairebé sense novetats, en totes les classes els comencen les lliçons i els posen un munt de deures, fins que arriben a la classe de literatura amb el nou professor. Aquest en comptes de fer una classe normal, els porta a una sala plena de fotografies i records. El professor aprofita això per ensenyar-los-hi el tema de Carpe Diem. En acabar les classes, els nois no fan més que parlar del nou professor i de l'estrany que és. En la següent classe de lite, els fa arrancar unes pàgines del llibre, i amb una mica de temps, tot ho fan. Aquí comencen a adonar-se els altres professors dels estranys mètodes d'ensenyament del Sr. Keating. El professor es va fent cada vegada més amic del nois, i un dia els explica, ja que ells havien obert el tema, que era el “Club dels poetes morts” i en que consistia. Davant les paraules del professor, els nois decideixen tornar a obrir el club, i així ho fan, a les nits, es reuneixen i va a una cova a llegir poemes. Un dia, inviten a Knox, un dels nois, a un sopar amb uns amics dels seus pares, i allí hi coneix al que serà l'amor de la seva vida, la Chris. Els nois continuen reunint-se i Knox continua pensant en la Chris, fins que un dia la truca i el convida a una festa. Ell hi va, i encara que no és el que es pensava, va poder aprofitar una ocasió que se li va presentar, encara que en adonar-se'n Chet, el va apallissar. Neil mentrestant, sense que ho sabes el seu pare, ja que no ho voldria, anava a assajar una obra de teatre que havia de representar, la obra era: “El somni d'una nit d'estiu”; el dia en que el seu pare se'n va adonar, li va prohibir que la interpretés, llavors Neil va anar a demanar consell a l Sr. Keating, i ell li va dir que parlés seriosament amb son pare, però ell no ho va fer i al dia següent, quan li va preguntar si ho havia fet, ell el va mentir. I aquella mateixa nit, Neil va fer la representació, li va sortir perfecte, tothom el va aplaudir i ell es va emocionar molt fins que li van dir que el seu pare l'estava esperant. Aleshores el seu pare se'l va emportar a casa i el va renyar. I quan tots eren al llit, es va sentir un soroll molt fort, el Sr. Perry, va baixar corrent les escales en veure que el seu fill no era a la seva habitació, i el va trobar allà, al terra, mort, s'havia suïcidat amb el seu revòlver. Al dia següent, tots els companys del noi, s'ho van passar ven malament, i fins i tot el Sr. Keating va plorar. Llavors, el consell escolar va emprendre una investigació, volien carregar-li el mort al nou professor, i ho van ben aconseguir. Després de fer firmar als nois una declaració de Cameron, els de l'escola el van fer fora. Mentre els xicots estaven fent classe de literatura amb Nolan, el Sr. Keating va entrar a recollir les seves coses, i es va adonar que els estava fent llegir les pàgines que ell els havia fet arrancar. Quan va acabar, en el precís moment en que anava a sortir de l'aula, Todd va saltar tot d'una sobre el seu pupitre i va cridar ben fort “Oh capità, mon capità!”, i gairebé tots els companys van fer el mateix. El Sr. Keating sols va dir “Gràcies senyors”, i se'n va anar per sempre.

El punt de vista narratiu és extern ja que el narrador és absent de la història que explica i s'adopta la tercera persona gramatical. Però el punt de vista extern, admet dos tipus de narradors segons el grau de coneixement que aquest té dels personatges, per tant cal dir que em sembla que a part de ser extern, és omniscient, ja que ho sap tot sobre els nois.

L'escola es diu Welton, i és una institució privada d'ensenyament situada en el cor dels turons de Vermont. Els quatre principis que la regeixen són: Honor, Tradició, Disciplina i Excel·lència. L'honor és la dignitat moral per el compliment del deure. La tradició és l'amor a l'escola, a la pàtria i a la família, en Welton, ser els millors. La disciplina, el respecte als pares, als professors i al director de l'escola. I la excel·lència, el fruit del dur treball, la clau de l'èxit tan en estudis com en la vida.

Gale Nolan

Nolan és el director de Welton. És una persona molt esquerpa i que ha lluitat possiblement molt per la vida, i ara no vol regalar res. El seu gran problema és un grup de nois que fan reunions de nit que es fan dir el Club dels poetes morts…

Knox Overstreet

Knox és un jove una mica romàntic que queda enamorat completament de la bella Chris. Gràcies a la insistència que el noi té, aconsegueix el que es proposa. El seu paper dins l'escola és el d'estudiant, com tots els del grup.

Charlie Dalton

En Charlie és el típic noi que passa una mica dels estudis i fa una mica el passerell. Sempre vol ser el centre d'atenció i ho aconsegueix de diverses maneres, fent brometes, tonteries. El seu pare és banquer i en principi ell ho serà també quan acabi els estudia a Welton i la carrera. Per culpa del seu comportament, serà expulsat de l'institució, encara que també és una mica per culpa de Cameron.

John Keating

John Keating és el professor de literatura a Welton, els seus mètodes d'ensenyament, no són gens corrents en aquella institució, i per culpa d'això i d'algun pare irresponsable i que fa mal feta la seva funció, amb l'ajuda dels altres professors i un alumne “xivato”, aconsegueixen fer-lo fora i fins i tot que no ensenyi mai més en cap escola.

Sr. Perry

El Sr. Perry és el pare de Neil Perry. És un home molt esquerp, i com tots els de l'època, no deixen mai parlar als seus fills, i encara que ho facin, ni els escolten. Potser per això, el seu fill es suïcida amb un revòlver que tenia a l'escriptori de la sala. L'home no sap com afrontar-ho i el que fa és carregar les culpes cap al professor de literatura el Sr. Keating, el qual no te res a veure.

Neil Perry

En Neil és un dels millors estudiants de Welton en quant a notes. El seu pare és un home que no el deixa parlar ni opinar, la qual cosa el portarà a la desesperació i s'arribarà a suïcidar. Possiblement la cosa que li havia agradat més fer a la vida era la obra de teatre que el tenia tant entusiasmat que havia representat aquella mateixa nit fatídica. Al noi, li agradava mot interpretar teatre.

Chris

Chris és una noia rossa que roba el cor a Knox. Chris estudia a Ridgeway Hill mentre que com ja sabem, Knox va a Welton el qual sol és de nois. Ella te un novio que va al mateix institut que ella per tant, Knox ha d'intentar aconseguir-la davant un rival força difícil de vèncer.

Todd Anderson

En Todd en general és un noi bastant tímid. Al principi molt, i al final ja gairebé no ho és. Té la sort de compartir habitació amb en Neil cosa que serà molt beneficiosa per a ell, ja que vulguis que no li obrirà els ulls i “l'obligarà” a participar en el club. Possiblement el millor amic de l'actor ( en Neil ) és el que més pateix després de la seva mort.

Richard Cameron

En Cameron al principi és un bon noi i bon estudiant com tots els altres, però ja des que comencen amb el club que ell ja comença a canviar, de tal manera que al final acaba delatant als seus propis companys i aconsegueix fer fora al Sr. Keating.

Steven Meeks

Un altre membre del Club del Poetes Morts. En Meeks és un petit geni, ajuda als altres tant com pot en els estudis, encara que a vegades sigui una mica lent en comprendre algunes coses de la vida.

Gerard Pitts

Un membre més del club. El seu pitjor problema, com el de tots els altres és la dissolució del club i expulsió del senyor Keating del centre.

Sr. McAllister

El Sr. McAllister és el professor de llatí. En un principi rebutja com tots els altres els mètodes d'ensenyament de Keating, però al final de la novel·la, ell acaba ensenyant de la mateixa manera. I mentre va passejant pel jardí, es gira i saluda a Keating el qual està a punt de ser expulsat.

Sr. Hager

El Sr. Hager és el professor encarregat de la vigilància nocturna, el que fa es vigilar perquè els alumnes no surtin de nit.

Recoged ahora las rosas de la vida

Porque el tiempo jamás suspende su vuelo

Y esta flor que hoy se abre

Mañana estará marchita.

5.1- Busca en els apunts de l'any passat informació sobre l'origen d'aquest tema.

El famosíssim “Carpe Diem”, procedeix de la gran obre mestre d'Horaci ( va néixer l'any 65 aC a Venúsia, fill d'un esclau emancipat, esdevingut cobrador de contribucions, ofici, però, que no li va permetre mai un millorament econòmic o social. Ell va estar en l'exèrcit de Brutus.) anomenada Odes, escrites a imitació de la primitiva lírica grega.

6- Quina obra interpreta Neil Perry?

Autor: W. Shakespeare Segle: XVI

Títol: Somni d'una nit d'estiu Gènere: Comèdia

Llengua/país gènere:

Altres títols significatius:

Comèdies Tragèdies

6.1- Argument de “Somni d'una nit d'estiu”

En un bosc encantat, poblat de fades i semidéus, es desenvolupa la complicada situació sentimental de diverses parelles, que veuen contrariats llurs amors, agreujat tot per l'acció del nan Puck, que reparteix equivocadament pocions màgiques que provoquen situacions extremes, que al final es resolen satisfactòriament.

7- Qui és Walt Whitman?

Poeta nord-americà. De mare d'origen holandès i de pare anglès, fou el segon de nou fills d'una família de recursos migrats. Encara adolescent, treballà en una impremta. Molt aviat, però, es decantà cap al periodisme i fou director del diari ``Brooklyn Eagle'' (1846-48). Anà a Nova Orleans (1848) per tal de treballar en el diari ``Crescent'', i allà descobrí la vàlua de les províncies americanes i, en certa manera, clausurà la convencionalitat del seu període de periodista a Nova York. A desgrat d'una forta incomprensió en el moment de la seva publicació, a Leaves of Grass (1855) emprengué --i l'aconseguí-- una renovació dràstica de la poesia nord-americana per la seva dicció distinta de tot el que s'havia fet anteriorment, pels seus ritmes irregulars i per la franquesa d'escollir la pròpia autobiografia com a tema, alçant-se com a cantor d'un país nou, amb una fe extraordinària en el poder de la democràcia, en la iniciativa privada i el valor de l'erotisme. Leaves of Grass tingué nou edicions en vida de l'autor, cadascuna de les quals amb un bon nombre de poemes nous. La cinquena inclogué el que també es conegut com a Drum Taps, poemes de la guerra civil, contesa que Whitman seguí de prop, servint en els hospitals de ferits. En prosa escriví una sèrie de pamflets patriòtics i Specimen Days (1882). Tot i que conegué la incomprensió i la censura, és considerat un dels més grans poetes americans de tots els temps, i la seva influència encara perdura.

7.1- Busca la cita de Walt Whitman i copia-la tot seguit.

¡Oh, yo! ¡Oh, vida! Todas estas cuestiones

que me asaltan

Estos cortejos sin fin de incrédulos

Estas ciudades pobladas por idiotas

¿Qué hay de bueno en todo esto, oh, yo, oh, vida?

Respuesta

Que tú estás aquí - que la vida existe, y la identidad,

que el prodigioso espectáculo sigue,

y que, quizá, contribuyes a él con tu rima.

8- Busca informació sobre el poeta Tennyson.

Poeta anglès. Fill d'una família benestant, sembla que començà a escriure poemes a vuit anys, imitant A.Pope, Scott i Milton, encara que la seva gran admiració fou lord Byron. A 19 anys publicà un primer volum juntament amb el seu germà Charles, Poems by Two Brothers (`Poemes de dos germans', 1827). Ingressà a la universitat de Cambridge, on guanyà ja algun premi amb composicions poètiques, encara que no completà els estudis. Allí fou membre d'una prestigiosa societat secreta, The Apostles, juntament amb el qui fou el seu amic íntim, Arthur Hallam, que morí prematurament, mort que li inspirà un dels seus poemes més famosos, In Memoriam (1850), una seqüència de poemes especulatius sobre la condició humana segons el tarannà victorià i que li valgué el reconeixement fins i tot de la reina Victòria i d'ésser nomenat poeta llorejat. Un dels seus primers llibres importants fou Poems, Chiefly Lyrical (`Poemes, bàsicament lírics', 1833), on ja comença a mesclar el mite clàssic amb la llegenda medieval per tal d'aconseguir un comentari moral i on palesa també el seu domini mètric, les grans qualitats rítmiques que el distingeixen i el fan, juntament amb G.Hopkins, M.Arnold i T.Hardy, un dels representants més destacats de la poesia victoriana, consolidadora, en definitiva, de la tradició romàntica. Publicà un curiós poema a favor de l'emancipació femenina, The Princess (`La princesa', 1847), que assolí un gran èxit. A partir del 1874 assajà el drama poètic (amb més èxit a l'Amèrica del Nord que al seu país), del qual són representatius Becket (1884, any en el qual fou nomenat par del regne) i Tiresias (1885). Lloat al final de la seva vida i pels crítics postvictorians, ha sofert una consideració contradictòria en dates més recents: E.Pound el refusà i T.Eliot el considerava un mestre indiscutible de la rima.

8.1- Copia el seu poema “Ulisses” que hi ha a la novel·la.

Venid amigos míos

no es demasiado tarde para partir en busca

de un mundo nuevo

porque sigo teniendo el propósito

de bogar más allá del sol poniente

y si hemos perdido esa fuerza

que otrora movía el cielo y la tierra,

los que somos lo somos;

corazones heroicos y del mismo temple

debilitados por el tiempo y el destino,

pero fuertes por la voluntad

de buscar, luchar, encontrar, y no ceder.

9- Per que creus que la novel·la duu per títol “El Club de los Poetas Muertos”?

Crec que la novel·la duu el títol de “El Club de los Poetas Muertos” ja que és possiblement és, d'una manera o d'una altra, el que desencadena tota la història. A partir d'això fan fora al senyor Keating, ja que era ell el qui els havia insinuat que podien fer aquest club ( després de veure que ells tenien el seu anuari… ) i en Neil i tots els altres treien les energies i les ganes de Carpe Diem d'aquestes reunions. D'altra banda, el club, és el més important en quant a durada de tot el llibre, i tots els protagonistes, formen par ho n'han format part en alguna etapa de la seva vida.

10- Hi ha alguna diferència argumental entre la pel·lícula i la novel·la? Quina o quines?

La veritat és que si que hi ha algunes diferències entre la pel·lícula i la novel·la. Una d'aquestes és en el dia de l'aniversari d'en Todd, Neil el veu a fora de l'escola, arrepenjat a la paret i mig plorant, Neil li pregunta quin és el problema, Todd li diu que avui és el seu aniversari. Neil es sorprèn, i es fixa en el joc d'escriptori que hi al terra just davant l'altre noi i li pregunta si és el mateix que li van regalar l'any anterior, Todd ho afirma, aleshores Neil en la pel·lícula comença a comentar que sembla que tingui ganes de volar i deixa que Todd el tiri al carrer, mentre que al llibre no passa res d'això i entren com si res a l'escola. I alguna altra diferència és per exemple, com Knox s'aprofita de l'avinentesa a la festa de la casa de Chet, i una altra, una classe del Sr. Keating e que els ensenya que alhora de fer un examen s'ha d'estar concentrat.

Que et sembla millor la versió literària o la cinematogràfica, per què?

Normalment, sempre m'agraden més les versions literàries de totes les obres, ja que tens tota la llibertat del món de pensar com són els personatges, mentre que a la pel·lícula no, t'apareix un noi dient-te que ell és en Todd o en Neil, t'ho has d'imaginar així i prou. Però en canvi hi ha altres coses que són millor veure-les en pel·lícula ja que t'entren més a l'interior, com pot ser la última escena en que tots es posen de peu sobre llurs pupitres i li diuen “¡Oh capità, mon capità!”. Però en tot cas, jo prefereixo, com he dit des d'un bon principi, la versió literària.

11- Creus que és un bon professor el Sr. Keating? Té alguna cosa que no tenen els teus professors actuals?

Jo crec que el Sr. Keating és un molt bon professor, i els seus mètodes són molt originals. L'important per un professor és ensenyar, i ensenyar bé, per tant el mètode que utilitza encara que no sigui gaire ortodox, és molt efectiu i això és el que compta. Per altra banda, el Sr. Keating té moltes coses que els professors actuals no tenen. Ell té molt sentit de l'humor, un qualitat extrema per entendre a la gent i aconsellar-la, unes tècniques molt divertides, etc…

12- Hi ha algun moment que t'hagi emocionat molt? Per què?

La veritat és que el moment que més m'ha emocionat tant en el llibre com en la pel·lícula, i potser fins i tot més en la segona, és aquell en que primerament entra el Sr. Keating a l'aula de literatura i veu que en Nolan, està fent llegir als alumnes unes pàgines, que ell els havia fet arrancar. En acabar de recollir les seves coses, i en el precís instant en que anava a obrir la porta per marxar, en Todd es posa de peus sobre el pupitre i crida “Oh capità, mon capità”, i gairebé tota la resta de companys l'imiten.

13- Creus que aquest llibre pot estimular-te més a l'hora d'estudiar literatura?

La veritat és que no crec que cap llibre pugui estimular-te més a l'hora d'estudiar literatura, ja que no és un llibre el que t'ensenya, sinó un professor. Hauria de ser ell qui es llegís el llibre i després imités al Sr. Keating. La literatura, com tot, et pots agradar o et pot desagradar, i no crec que amb aquest llibre et faci canviar radicalment la teva opinió sobre aquesta assignatura, però pot ser que una mica hi ajudi, encara que seria una forma transitòria, i en adonar-te que tot segueix igual, et tornaria a semblar exactament el mateix d'abans.