Literatura


El carrer estret; Josep Pla


El carrer estret

1.

Que té raó perquè no tot el que diuen els llibres és veritat. Hi ha autors que expliquen

històries realistes, però d'altres que les inventen i expliquen situacions ficticies només

perquè sap que agradaran al lector; i la gent es pensa que tot el que està escrit a un llibre

és veritat, però després quan ells van passant diferents situacions a la vida se n'adonen

de les coses són diferents.

2.

  • Palafurgell (Baix Empordà), 1897

  • Una familia de pagesos humils.

  • Batxillerat a Girona, començà medicina i després estudià dret a la Universitat de

  • Barcelona.

  • En: “Revista de Gerona”, “Baix Empordà” i “Cenacle de Manresa”

  • Al 1918 a “Las notícias”, després a “La Publicidad”, com a corresponsal a “La veu

  • de Catalunya” i ; col.laborà als diaris de Madrid “El Sol” i “Fígaro”, i altres

    publicacions com “La revista de Catalunya”.

  • Fora de Catalunya com a corresponsal. (França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya, la

  • Unió Soviètica, Madrid, etc.)

  • “Coses vistes” (1925), “Enric Casanovas” (1920), “Negre i taronja” (1924),

  • “Rússia” (1925), “Llanterna” (1926), “Relacions” (1927), “Vida de Manolo” (1928),

  • Cartes de lluny” (1928), “D. Carles” (1928), “Cartes meridionals” (1929), “Madrid (Un

    dietari)” (1929), “Francesc Cambó” (1928-1930), “El sistema de Francesc Pujols”

    (1931), “Vint-i-cinc anys de política catalanista” (1931), “Madrid (L'adveniment de la

    República)” (1933) i “Viatge a Catalunya” (1934).

  • Diputat provincial de Girona pel districte de la Bisbal (1921).

  • De la Lliga i de Cambó.

  • Marxà de Catalunya i feu llargues estades a l'estranger i a l'Espanya

  • franquista.L'any 1939 s'instal.là definitivament a Catalunya sense moure's pràcticament

    de l'Empordà.

  • Utilitzà la guerra com a justificació política a “História de la segunda República

  • Española” (1940-1941); que va ser rebutjada i inclós ell mateix la va rebutjar més

  • tard.

  • “Destino”

  • “Guía de la Costa Brava” (1941), “Las ciudades del mar” (1942), “Viaje en

  • autobús” (1942), “Humor honesto y vago” (1942), “La huída del tiempo” (1945),

    “Rusiñol y su tiempo” (1942), “El pintor Joaquín Mir” (1944) i “Un senyor de

    Barcelona” (1945).

  • A partir del 1947 fins al 1956.

  • “Cadaqués” (1947), “Bodegó amb peixos” (1950), “L'illa dels castanyers” (1951),

    “Pà i raïm” (1951), “Un senyor de Barcelona (traducció al català)” (1951), “El

    carrer estret” (1951), “Llagosta i pollastre” (1952), “El vent de garbí” (1952),

    “Girona” (1952), “Els pagesos” (1952), “Nocturn de primavera” (1953), “Els anys”

    (1953), “Les hores” (1953), “Contraban” (1954), “Peix fregit” (1954),

    “L'empordanet” (1954), “Cartes d'Itàlia” (1955), “Santiago Rusiñol i el seu temps”

    (1955), “Els moments” (1955), “Week-end d'estiu a New York” (1955) i “De

    l'Empordanet a Barcelona” (1956).

  • El 1966.

  • Quaranta cinc. Prop de trenta mil.

  • Utilitza un llenguatge popular però molt precís, s'inventa paraules, fa moltes

  • descripcions, marca molt el pas del temps, fa crítiques socials i retrats psicològics.

    Q2) El 1968.

  • La Medalla d'Or de la Generalitat.

  • 1981, Llofriu (Baix Empordà).

  • 3.

  • “El quadern gris”, “Girona” i “Notes disperses”.

  • “Tres biografies”, “Un senyor de Barcelona” i “Homenots”.

  • “Viatge a Catalunya”, “Les illes”, “Cartes de lluny” i “Cartes d'Itàlia”.

  • “El carrer Estret” i “La vida amarga”.

  • “Els pagesos” i “Els anys”.

  • “Cròniques parlamentàries”.

  • 4.

    El vol d'un ocell em recorda a aquell vent suau que hi ha sovint a la costa. L'ocell sembla un ésser màgic per sobre dels edificis i dels arbres. Dona la impressió de ser lleuger i àgil; amb els seus moviments calmats que donen una espècie de tranquil.litat en contemplar-los, l'ocell acaba cada gir amb una innocència elegant i traça a l'aire formes arrodonides amb les seves ales que s'ondulen com onades i es reposen al planejar. És increible veure com desafia la gravetat amb aquella simplicitat i amb aquells canvis de sentit pausats, sense presa, sense angunia.

    5.

    Contemplar el mar em relaxa. Veure els moviments corbats de les onades com si ballessin; l'escuma blanca i esponjosa a la vista que es forma quan arriben a la sorra de la platja i com es trenquen en gotetes amb un cop a les roques de pedra massissa de l'espigó. M'agrada notar com m'arriba la brisa amb olor a mar a la cara i sentir el soroll d'aigua en moviment que fan les onades ; perquè de sobte em trobo més a prop de la naturalesa, m'hi sento un element més.

    6.

    Rellotge: precís, exacte, puntual, cuadrat, blanc, petit, acompassat, sorollós, enèrgic i antic.

    L'adjectiu que més el caracteritza és: precís.

    7.

    Còpia: Reproducció d'un escrit.

    Plagi: Copia d'una idea que després s'utilitza com a pròpia.

    8.

    La portera que treballa al meu edifici ha tingut un fill i quan es va quedar embarassada tothom feia comentaris sobre qui seria el pare. Jo vaig escoltar que deien que potser seria fill d'un veí de l'escala perque els havien vist junts molts cops, i tots els veïns se la miren de reüll cada vegada que entren o surten de l'edifici; la pobra dona deu estar tipa.

    9.

    Marina:Sector de costa més o menys accidentat i cobert de vegetació.

    Repeu: Part baixa d'una muntanya.

    Secà: Terres de conreu que només reben aigua quan plou.

    Gra d'aresta: Apèndixs filiformes i rígids com els de l'espiga del blat i altres.

    Giragonses: Revolts consecutius d'orientació contraposada.

    Olivets: Llocs plantats d'oliveres.

    Collada: Depressió d'una certa amplària o extensió a la carena d'una serralada.

    Folgada: Ampla.

    “Amfiteatre de muntanyes”: Cercle de muntanyes.

    Carena: Línia divisòria de dos vessants en una muntanya o serralada.

    “Joia de l'esbatanament”: El benestar que produeix l'espai.

    Dilatant: Que es va fent més gran.

    Esvaïts: (us sentiu esvaïts) Sentir que desapareixes.

    Ponent: Oest.

    “L'horitzó remot”: El punt més llunyà on arriba la nostra vista.

    10.

    La vida a una masia abans era tranquil.la. Les families es dedicaven al conreu i a la ramaderia.

    Ara algunes s'utilitzen com a segona residència i d'altres han estat renovades i convertides en hotels pel turisme rural.

    11.

    Pagesos rics: Tenien una o dues masies i moltes terres.

    Pagesos benestants: Eren masovers i conreadors que tenien poques terres.

    Pagesos pobres: Tenien un hortet i unes petites terres llogades.

    Petit comerç: Es dedicaven a la venta de tota clase de producates a Torrelles.

    12.

    Pagesos rics: Conservadors, clericals i tradicionals.

    Pagesos benestants: Conservadors, indiferents, complidors estrictes del precepte, sensibles al progrés.

    Pagesos pobres: Deixen de ser simples servs, per ser igual de considerats que els propietaris de les terres on treballen.

    Petits comerciants: Conservador, collfred i d'un liberalisme ostensible.

    13.

    Dèvil o desvalgut.

    La gent de les classes socials més baixes.

    14.

    Té un llit i un llum molt alt.

    Vol afegir una taula, una cadira i arreglar el llum.

    15.

    A Madrid hi ha un lloc que durant la tardor i l'hivern és un restaurant elegant, a la primavera s'hi dediquen a organitzar banquets pels batejos, comunions i noces; i a l'estiu es converteix en un pub molt modern. És una sala molt gran i lluminosa que té una barra al costat d'una de les parets, té una part només per ballar, una altra amb taules i una entrada amb sofàs.

    16.

    El Teatre Lliure es va obrir l'1 de setembrede 1976. L'objectiu des d'aleshores del Teatre Lliure ha estat fer obres tant antigues com modernes i fer projectes innovadors; i sobretot apropar el teatre a tothom. El teatre també volia acollir la resta d'arts escèniques (ball i música) i ho van fer a les primeres dues temporades. El Teatre Lliure ha sigut sempre un teatre a l'abast de qualsevol persona, amb actors i actrius molt bons que hi dediquen moltes hores, i a més ha estat molt elogiat pels crítics i per la gran majoria dels espectadors. Es troba a l'espai reformat de la cooperativa de consum gracienca La Lleialtat, però ara el traslladaran al recent reformat Palau de l'Agricultura; on faran dues sales: el Teatre Fabià Puigserver i l'Espai Lliure.

    17.

    Mossèn Gratacós: Bona persona, amistós i amable.

    Jutge Vinyes: Respectable, seriós i bon amic.

    Doctor Roig: Obert i parla molt.

    Advocat Peiret: Enèrgic i entusiasta.

    Propietari Cotoliu: Soberbi però a la vegada de bon tracte.

    Agrimensor Martorell: Molt animat i simpàtic.

    18.

    Es sent molt sola perquè s'ha quedat vidua i per això prefereix viure recordant els bons moments que ha viscut, que viure en la realitat.

    19.

  • Donya Pura.

  • Anita.

  • Simoneta.

  • Elvira.

  • Conxita.

  • Martí.

  • Un ase.

  • Epifani.

  • Masseguer.

  • Dolors Martí.

  • 20.

    Mossèn Gratacós i Mossèn Frederic.

    21.

    Personatge Professió Grup social

    Joaquim Grau Empleat a la fàbrica de sabò Obrer

    Pistó

    Roseta Merceria Petit comerç

    Masseguer Rellotger Petit comerç

    Epifani Fa espardenyes i altres objctes d'espart. Petit comerç

    Felip Barber Petit comerç

    Miquelet Mecànic Petit comerç

    Remei (cap) Petit-burgesa

    Vinyes Jutge Facultatiu

    Pairet Advocat Facultatiu

    Cotoliu Propietari Burgés

    Martorell Agrimensor Pagès benestant Martí Pagès Pagès pobre

    Sebastià Sabater retirat Familia de petits

    Comerciants

    Enric Soler Farmacèutic Petit comerç/

    facultatiu

    Ramon Farnés Bosquerol Classe mitjana

    22.

    Riteta: Als baixos del nº12.

    Simoneta: Al pis de sobre del del veterinari.

    Francesc Valls: A una habitació llogada a Masseguer, que viu a la casaque hi ha davant de la del veterinari.

    Enric i Teresa: Al nº8 del carrer Estret.

    Felip: Als baixos d'una de les cases del carrer Estret.

    Roseta: Tres o quatre portes més amunt de la casa del veterinari.

    23.

    Físic: Que donya Pura és una dona vella, baixeta, que es conserva bé, té els ulls blaus, les galtes rosades, els cabells blancs i prims, té les mans molsudes i amb clotets; vesteix de negre amb un ribet blanc al coll del vestit i portava unes sabates amb botons a l'antiga.

    Altres: Parla amb calma i en un to de veu uniforme i segur que a vegades tremola, i no gesticula al parlar.

    24.

  • Tibat: Dit d'una persona estirada, entonada i orgullosa. (Negatiu)

  • Caparrut: Obstinat, tossut. (Negatiu)

  • Caragirat: Traïdor, fals. (Negatiu)

  • Competent: Que té aptituds per fer una cosa determinada. (Positiu)

  • Educat: Que té bones maneres. (Positiu)

  • Egocèntric: Que vol ser el centre d'atenció sempre. (Negatiu)

  • Eixelebrat: Que actua sense pensar. (Negatiu)

  • Entusiasta: Que posa ganes per fer activitats. (Positiu)

  • Insolent: Que usa expresions o paraules no respectuoses. (Negatiu)

  • Babau: Persona sense personalitat ni malicia. (Negatiu)

  • Llepafils: Persona a la que li agraden les coses perfectes. (Negatiu)

  • Meticulós: Persona que es fixa molt en els petit detalls. (Negatiu)

  • Mesquí: Persona que té malicia. (Negatiu)

  • Observador: Que mira les coses amb atenció i fixan-s'hi. (Positiu)

  • Orgullós: Que es té massa estima a ell mateix i es creu superior als altres. (Negatiu)

  • Panxacontent: Que mai es s'amoïna per res. (Positiu)

  • Pocasolta: Amb mala educació. (Negatiu)

  • Primmirat: Meticulós i delicat. (Negatiu)

  • Indolent: Que no es dona ànsia per res. (Negatiu)

  • Viu: Amb energia i ganes de fer coses. (Positiu)

  • Sorrut: D'índole closa i poc tractable. (Negatiu)

  • Trempat: Franc, amb bon humor i bona disposició. (Positiu)

  • Ximplet: Que no té seny complit. (Negatiu)

  • Fatxenda: Que tot ho fa per fer-s'hi veure. (Negatiu)

  • Polit: Net. (Positiu)

  • 25.

  • Senyora Remei.

  • 45 anys.

  • Flaca, alta, pàl.lida, ressecada i xuclada.

  • Cabell negre, molt dens i escarolat.

  • Nas de cartílags prims.

  • Boca amb llavis prims i linials gairabé morats, dents petites i afilades, però apagades.

  • Ulls negres, rodons, brillants i amb molta mobilitat.

  • Celles obscures i espesses.

  • Front estret, nerviós, amb petites arrugues, revellit i fatigat.

  • 26.

  • Ser molt feliç.

  • Ser molt alt.

  • Estar completament sol.

  • Ser molt lent.

  • Ser molt dolç.

  • Ser molt fort.

  • 27.

    Que utilitza molts diminutius.

    No, perquè no crec que el treball tingui res a veure amb la manera de parlar.

    28.

  • Trucar-hi.

  • Pretendre coses de molta categoria.

  • Aplaudir.

  • Fer feina en va.

  • Reprendre algú.

  • Sortir perjudicat en un negoci.

  • Irritar-lo.

  • 29.

  • Espavilar a algú.

  • És tard per fer alguna cosa.

  • Tractar-se d'un altre tema.

  • Que està tot plè.

  • Cadascú pel seu camí.

  • Amb diners es pot fer gairabé tot.

  • Fer una bona feina.

  • Tenir grans avantatges.

  • Ser molt baix.

  • Resoldre tot a algú.

  • Carregar-li les culpes a algú.

  • Explicar alguna cosa amb molts detalls.

  • Trobar-se malament, estar decaigut.

  • Una cosa passatgera.

  • 30.

    -Anar amb compte amb els pagesos.

    -Tractar a tothom igual.

    -Ser natural i senzill sempre.

    31.

    Que no es torni com la gent del poble i que no es barregi amb ells ni faci les seves activitats; però que tampoc s'aïlli.

    32.

    La xafarderia.

    33.

  • - Joaquim i Simoneta.

  • - Ella li va trepitjar el peu amb el taló de la seva sabata perquè no la va voler acompanyar al cinema i va ser brusc en dir-ho.

    - A casa seva.

    • Un dimecres a la tarde.

    b)

    • L'Epifani, el Murillo i el senyor del cafè.

    • L'Epifani va anar a prendre cafè al Bar Montseny amb el seu gos, però ni l'encarregat del cafè ni la gent volien que entrés el gos, i l'Epifani es va indignar, va marxar a casa seva, i va prometre que mai més sortiria de casa seva.

    • Al Bar Montseny.

    • Una tarda d'hivern.

    35.

    Avui al matí he sortit a fer la meva passejada habitual. Feia un sol del mil i l'aire olorava a flors probablement d'algun jardí proper. M'hagués estirat allà mateix a prendre el sol, però al aixecar el cap i veure'm envoltada d'edificis grisos, semàfors, gent i cotxes que no paraven de fer soroll se'm van treure les ganes.

    Jo caminava lentament amb pasos petits i amb molta calma, perquè no tenia cap presa i a més m'agrada observar tot el que m'envolta. No anava en cap direcció concreta simplement seguia la línia dels carrers encreuats del barri antic. Mentre caminava m'hi fixava sobretot en la gent. M'agrada veure les persones i imaginar-me, mirant els ulls, com seran. De vegades em fa l'efecte que tothom em mira i aquesta idea m'inquieta però de seguida penso que són ximpleries meves i començo a pensar en les meves coses; per això de vegades sembla que no m'enteri de res, però a la vegada que penso en els meus problemes o en les coses que haig de fer durant el dia m'adono de tot el que pasa al meu voltant (encara que no reacciono). Passejant durant molta estona i donant voltes sense una direcció fixa vaig arribar al lloc més bonic que hi ha al món: el mar.

    Jo he estat milions de vegades a la platja de Barcelona; però cada vegada que veig aquella inmensa massa d'aigua on es formen onades, la sorra, el sol; quan sento el soroll de l'aigua i de les gavines, quan l'aire marí m'arriba a la cara suaument i em despentina..., és com si el veiés per primer cop a la meva vida. És una sensació de pau, de benestar, de tranquil.litat, de calma, de relax..., casi em falten les paraules per descriure-ho.

    Quan he comentat això amb amics o coneguts em prenen per boja (fent broma, es clar) o se'n riuen, però el que sento quan veig el mar no es pot explicar.

    RESUMS

    Capítol 1: El protagonista explica la seva arribada a Torrelles com a nou veterinari; diu que el paisatge és molt bonic, peró a la fonda el van rebre malament.

    Capítol 2: El veterinari va a veure a la vídua de l'antic veterinari del poble, i ella el rep molt bé i l'anima. Li diu que lloguen un pis al carrer Estret.

    Capítol 3: Explica la transformaciño de Torrelles durant la història, explica com és el poble i les classes socials que hi ha.

    Capítol 4: El veterinari va a veure a la senyora Pura i es troba amb unes dones a casa seva que són familiars de Pura. La senyora aconsegueix una dona per netejar-li la casa.

    Capítol 5: El senyor va aveure el carrer Estret, el descriu i n'explica la història i l'entorn.

    Capítol 6: El veterinari va a casa de la senyora Pura per veure la Francisqueta i parla amb ella sobre el que farà i quant cobrarà.

    Capítol 7: Explica com es trasllada a la casa del carrer Estret i té una conversa amb la Francisqueta.

    Capítol 8: Parla dels senyors Grau, que viuen al pis de sobre del seu. Un dia ell i la Francisqueta senten un “Ai!” sospitós i investiguen el que ha passat.

    Capítol 9: Parla del rellotger Massaguer, molt aficionat al teatre, però una mica obsesionat; quan veu obres després les representa als seus clients, que ja estan acostumats.

    Capítol 10: El veterinari explica que cadascú sap el sentit de la seva pròpia vida, i el de la Francisqueta és xafardejar.

    Capítol 11: Elvira i la seva neboda Montserrateta parlan del xicot d'aquesta.

    Capítol 12: Montserrat i el seu xicot van a la platja i el narrador explica com és aquesta i el camí per arribar-hi.

    Capítol 13: El veterinari explica com és Torrelles a l'estiu; i com són el Bar Montseny i el seu propietari; que és un bon home encara que té mala fama; i Francisqueta no troba bé que el veterinari vagi a aquest bar.

    Capítol 14: Dalmau i la resta de la justa del partit polític al que es troba l'Enric, fan fora l'Enric perquè va cantar la marxa reial quan tenia febre.

    Capítol 15: Francisqueta està enrabiada amb la senyora Maristany perquè quan arriba el seu fill amb la dona de Barcelona li posa el matalàs bo del fill del poble.

    Capítol 16: El veterinari explica com és l'estiu a Torrelles, especialment el Bar Montseny.

    Capítol 17: La Francisqueta fa propaganda del veterinari.Ell parla amb la senyoreta Remei i descobreix que al contrari del que diu la Francisqueta, és interessant; i li explica els seus somnis.

    Capítol 18: El veterinari li explica a Francisqueta el somni de la senyoreta Remei, i aquesta li explica també els seus somnis.

    Capítol 19: El senyor Francesc Valls porta una vida monòtona i està bastant aïllat del món. No fa cap activitat ni sol parlar amb ningú.

    Capítol 20: La senyora Riteta és una senyora pobra que recull d'amagat els fems dels animals per abonar les seves flors que després ven.

    Capítol 21: Els cementiris dels pobles són indiferents per als seus habitants, pero alhora els hi tene una gran por. El veterinari només vol veure'ls per curiositat.

    Capítol 22: Parla del seu oncle Eduard que l'aconsellava que no fes una vida de poble; i explica com és l'Ateneu Recreatiu i la gent que li presenta el Mossèn Gratacós.

    Capítol 23: Roseta és una noia de vint anys que trevalla a una merceria. El seu pare (Martí) trevalla a l'olivar i a la vinya i té un burret molt maco i dòcil que agrada a tothom.

    Capítol 24: Al costa de la merceria hi ha una taverna regentada per una senyora vídua, solitària i grassa, qu; que viu apartada de la vida del carrer (al contrari que Francisqueta) i un caçador furtiu li porta aus a l'hivern.

    Capítol 25:El Felip té una barberia i és molt bo en la seva feina. És una mica presumptuós. Està casat amb la Conxita, que està malalta i la cuida; però no la sap consolar perquè és molt fred, i discuteixen bastant.

    Capítol 26:El senyor Epifani té una botiga de productes d'espart i sempre està allà amb el seu gos, perquè no vol sortir al carrer perquè una vegada hi va haver un “incident”.

    Capítol 27: Martí Roig i la seva difunta germana eren molt rics perquè no gastaven res. Eren bones persones, però tan avariciosos que casi no menjaven per estalviar.

    Capítol 28: La dona del senyor Masseguer, Caterina; està decaiguda perquè diu que el seu marit no li dona amor. Li explica això a la Francisqueta perquè es coneixen des de petites, i el veterinari, que sempre les sent parlar; li pregunta a la Francisqueta qué és el que pasa.

    Capítol 29: Al carrer Estret hi ha una camiseria portada per un matrimoni que té un fill (Jordi) i que viu amb el seu pare (Sebastià), que disfruta amb el nen. Un dia el Jordi s'empassa un franc antic i tots es preocupen molt i es queden mirant l'orinal per si fa la moneda.

    Capítulo 30: A la nit algú pica a la porta. El veterinari fa veure que no hi és, però la Francisqueta obre i es posa a parlar amb el visitant. El veterinari parlar amb donya Pura, que li explica que és el seu nebot al qui dona diners.

    Capítol 31: L'Encarnació i la seva filla van al cementiri per veure la tomba del seu difunt espós. Es troben soles, i l'Encarnació està bastant decaiguda i de seguida es posa a parlar amb el veterinari.

    Capítol 32: La Montserrat li explica a la seva tia que ja no surt amb el Miquelet, però hi ha dos homes que li han demanat que s'hi casi.

    Capítol 33: Les tertúlies al Recreatiu només serveixen per jugar a les cartes i xafardejar; i el veterinari que és foraster s'hi sent desplaçat. Coneix al senyor Soler, que li presenta els seus amics, però no li fan molt bon efecte; parlaven de negocis i també de dones però amb despreci.

    Capítol 34: La Montserrat s'ha quedat embarassada i quan la seva tia s'entera es posa histérica. El Miquelet diu que es casarà amb ella, però la Montserrat no en vol saber res.

    Capítol 35: Ramon, un bosquerol que va sortir amb la Montserrat, va a veure a l'Elvira per dir-li que es vol casar amb la Montserrat; però ella no vol saber res d'ell ni del Miquelet.

    Capítol 36: L'Enriquet va a veure a l'Elvira per dir-li que es vol casar amb la Montserrat; però aquesta tampoc li fa cas.

    Capítol 37: La Montserrat li diu a la seva tia que trii ella amb qui s'ha de casar. La Francisqueta està molt amoïnada pel tema de la Montserrat.

    Capítol 38: L'Elvira envia a la Francisqueta a parlar amb el rector que li diu que en dos dias li decidirà amb qui s'ha de casar la Montserrat.

    Capítol 39: Els tres nois van a la rectoria i el rector parla amb tots. Francisqueta està una mica amoïnada perquè no sap amb què s'entretindrà després de que això s'acabi.

    Capítol 40: El rector tria al Ramon per que es casi amb la Montserrat, i tothom hi està d'acord.

    Capítol 41: El veterinari diu en definitiva que tot al carrer Estret és i serà igual sempre.




    Descargar
    Enviado por:Dro
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar