PRIMER BLOC

CAPITOLS I-XII

RESUM

La Cecília és abandonada al carrer de les Camèlies, al peu d'un reixat de jardí, on es recollida pel vigilant i els senyors de la casa, que ja eren grans però no tenien fills, es queden amb ella. Li posen el nom que duia escrit a un paper enganxat al pit amb una agulla imperdible, encara que el nom no estava complet li deixen el nom de Cecília Ce, malgrat que la seva veïna, la senyora Rius, deia que no li posessin aquest nom per evitar que la venguessin a reclamar els pares naturals. I dedueixen que deu tenir tres mesos.

Cecília va creixent i escolta les senyores del carrer parlen dels que deuen ser els seus pares naturals i diuen que el seu pare devia ser lladre o una persona dolenta i pobre.

Un dia s'escapa per cercar al seu pare i se'n va molt nerviosa perquè es la primera vegada que surt sola, però només aconsegueix topar-se amb una home i la seva filla, i torna a casa. El mateix dia, el senyor Jaume la puja a la torratxa (torreta) de la casa on hi ha una butaca groga des en la qual ell es seu a mirar el cel per les quatre finestres de la torreta, i allà li diu a Cecília que no anirà a escola i que ell li ensenyarà tot el que ha de sabre.

Cecília es va tornar a escapar per anar al Liceu a veure els músics, la tragueren del Liceu i va parlar amb un noi que obria les portes dels cotxes i desprès acaba en un cafè on es troba amb la cosina del senyor Jaume i la senyora Magdalena, na Maria-Cinta, que la va reconèixer i amb al seu amic la portaren a casa seva amb el seu luxós cotxe negre, conduït per un xofer. Desprès d'aquesta sortida Cecília va caure malalta i va estar a punt de morir-se, aleshores el seus pares prometeren a la Mare de Déu que si la salvava li regalarien un vestit de seda brodat amb or i amb pedres. Cecília es va salvar i el vestit va ser brodat per unes monges i donat a l'església, on no varen ser gaire agraïts.

Desprès el senyor Jaume la va seguir ensenyant.

Cada divendres la Maria-Cinta la feia venir a cercar i Cecília passava tot el dia a casa seva, la banyava i li regalava vestits.

Un dia Cecília sentí un xiulet del carrer i va veure el noi del Liceu, va parlar amb ell, passejaren junts i ell digué que s'anomenava Eusebi, quan es va fer fosc i ja s'havien aturat per descansar, van veure uns coets i finalment dormiren junts, baix un pi a la serena. Això de passar la nit fora no els agradà a la senyora Magdalena i al senyor Jaume, i la senyora Magdalena li donà una bufetada i la castigà amb moltes estones tancada, encara que ella s'escapava sempre que volia. D'ença l'Eusebi i la Cecília es feren molt amics.

Quan Cecília tingué dotze anys arribà la guerra i amb ella la desaparició de l'Eusebi, la destrucció de l'església on hi havia la Verge que portava el vestit, i Cecília s'adona de que el seu cos avia canviat: les seves cames ja no eren rectes, tenien forma i començava a tenir pits.

La senyora Magdalena va oferir a la Paulina, que era la minyona de la senyora Rius, anar a escombrar la casa els diumenges, i així ho feien d'amagat de la senyora Rius; però un diumenge la senyora Rius va anar a casa de la senyora Magdalena i la Cecília i la Paulina s'amagaren al cobert de les eines, on tingueren molt de temps per parlar fins que la senyora Rius se'n va anar. La Paulina li digué a la Cecília que estava enamorada de l' Eusebi i que pensava que totes les dones, com ella, es delien pels homes no per fer-hi broma, si no per dormir-hi. La Paulina i la Cecília es convertiren en bones amigues i escombraven el carrer sempre a la mateixa hora per veure's.

Dos anys desprès de la guerra l'Eusebi tornà a veure la Cecília, fet un home, i un parell de dies més tard sortien junts i una nit van anar a la barraca de l'Eusebi, que vivia sol perquè el seu germà s'havia mort, i la Cecília no va tornà mai més a casa seva.

PERSONATGES PRINCIPALS

Cecília Ce: és la protagonista de la historia, es abandonada amb uns tres mesos i durant aquest bloc viu la seva infantesa i pre-adolescència. Té la mania de cremar coses i no li agrada el color vermell.

Senyora Magdalena: és la senyora de la casa on recullen a la Cecília. Ja és gran, però no té fills. Segons la Cecília té els colzes lletjos i vermellosos.

Senyor Jaume: és el senyor de la casa on recullen a la Cecília. Ja és gran, però no té fills. Ensenyava a la Cecília tot el que tenia que sabre, en contés de dur-la a l'escola.

Maria-Cinta: és cosina del senyor Jaume i la senyora Magdalena. Té una mica més de trenta anys, però es conserva conquistadora i bonica. Al contrari que la senyora Magdalena té els colzes bonics. Té un amic molt ric i un cotxe negre, color avellana per dintre i amb xofer. Viu al Passeig de Gràcia a una casa bastant luxosa i normalment du brillants.

Raquel: és cosina del senyor Jaume i la senyora Magdalena. Té una mica més de trenta anys, però es conserva conquistadora i bonica. Al contrari que la senyora Magdalena té els colzes bonics. Té un amic més pobre que el de Maria-Cinta i porta un collaret de perles petites amb una de grossa penjada al mig.

Senyora Rius: és la veïna de la ca la Cecília i quan era petita cada vespre li anava a fer la creu al llit perquè Déu la protegís. El seu marit la va deixar amb tres fills que quan foren grans la tractaven com una promesa duent-li flors i triant-li la tela dels vestits que s'havia de fer.

Eusebi: la Cecília el coneix al Liceu on ell esta per obrir les portes dels cotxes. És un noi espallingat amb un ble de cabells negres damunt el front. Durant aquest bloc també creix i es transforma en adolescent.

Paulina: fa de minyona de la senyora Rius. És prima com un vímet, té els cabells estirats, secs i durs i els du tallats molt curts. S'enrabia de seguida per qualsevol cosa i li agraden molt els homes. Quan la Cecília té dotze anys ella en té disset.

SEGON BLOC

CAPITOLS XIII-XXXIX

RESUM

La Cecília i l'Eusebi viuen a una barraca que està feta de dues parets de maó i les altres de llauna i fustes. Des de una escletxa a una de les parets la Cecília mira al noi de la barraca del costat, hi tonteja i es sent atreta físicament per ell.

La Cecília coneix a una veïna de unes quantes barraques més avall, la senyora Matilde, aquesta li llegeix les ratlles de la mà i li tira les cartes amb les que diu que viurà a una casa amb roses dalt de les finestres com les estàtues de les persones.

A la barraca li cobriren el sostre de paraigües i una nit que va fer gran tormenta i l'Eusebi encara no havia tornat, la Cecília i el veïnat, que es deia Andrés, es quedaren sols i l'Andrés li digué que l'estimava.

Un vespre la Cecília estava a la font amb l'Andrés i la Tere, una noia del barri. L'Andrés va agafar la Cecília del braç per apartar-la d'uns esquitxos de la Tere, però l'Eusebi estava allí i li va tirar un gerro al cap a l'Andrés, i s'emportà la Cecília cap a casa. Després d'això la Cecília va anar cada dia durant una setmana a curar a l'Andrés.

Quan l'Andrés va estar curat i la Cecília s'estava banyant, ell hi va anar per ajudar-la i li tirava galledes d'aigua des de fora, però l'Eusebi va arribar i el va fer aturar, va portar la Cecília dins la barraca, la deixà nua i amb tota la roba fora de la barraca i se n'anà a apallissar l'Andrés.

Dos mesos més tard la policia es va endur l'Eusebi i el amic el vell de les gallines. La senyora Matilde explicà a Cecília que ells dos anaven robant tot el bronze i eines que podien.

La gent aconsellà a Cecília de que anés a veure al governador civil per treure a l'Eusebi de la presó i li deixaren roba decent, però ella no va tenir coratge per anar-hi i acabà vivint amb l'Andrés.

Al cap de poc l'Andrés morí i Cecília comença a cosir per guanyar-se la vida, com ho feia la Tere, la senyora Matilde li va regalar una màquina de cosir molt bella, però a la Cecília no li anava bé i va decidir deixar-ho i anar a la Rambla a fer homes. La senyora Matilde li digué que no estava bé fer això però ella va seguir i, fins i tot, va quedar embarassada i la senyora Matilde la va fer avortar.

Cecília va continuar fent el carrer i un dia un noi li prengué el portamonedes, i un mariner mallorquí de permís la va dur al seu hotel on la tingué tres dies, fins que Cecília s'escapa.

Un dia Cecília es troba davant la casa de la Maria-Cinta, i quan va pujar a veure si encara hi vivia es va trobar amb la Paulina. Amb la Paulina van anar a casa seva, que vivia amb un senyor de Tarragona, la Paulina li va dir que la Maria-Cinta era morta i que de la Raquel no se n'havia sabut mai més res.

L'endemà el vell de les gallines va anar a la barraca i li explicà a la Cecília que l'Eusebi s'havia intentat escapar dos o tres cops i cada vegada l'havien apallissat, que va arribar a embogir i que se n'oblides. La Cecília li va donar dobles i el vell se'n va anar.

Després la Cecília es va posar malalta i quan encara no estava bé del tot va sortir al carrer i sense dobles anà a un cafè i demanà menja, i a l'hora de pagar quan digué que no tenia dobles, es fer un gran enrenou però un jove li va pagar. Un home la va treure del cafè i la porta a la seva fonda (restaurant) on hi passar més de dos anys, va tenir un avort i tenia boig per ella a aquell home que s'anomenava Cosme.

La Cecília s'escapà de la fonda, més de dos anys després, i va anar a casa de la Paulina. El senyor de Tarragona va cercar un jove, que tenia la dona malalta i dos fills, per la Cecília. Es deia Marc i la va portar un pis tota sola i l'anava a veure alguns cop a la setmana. Cecília va quedar embarassada però no va estar molt per avortar. El Marc anava a veure-la poc i ella li queia la casa a sobra, i anava a passejar i a un cafè on va conèixer un home vell, un exgeneral, que la convidà a casa seva, Cecília va anar a dinar o sopar més d'un cop a casa del vell. La veïna de la Cecília, la senyora Constància, no li caia molt bé i quan va intentar esquivar-la, ella va començar a fer-li la vida impossible.

La Cecília va descobrir un altre cafè més petit i on sempre anaven uns homes en un dels quals s'hi va fixar, i tornava sovint al cafè per veure aquell home que no li feia gens de cas. Al seu pis quan tornava de passejar sempre es trobava l'estoreta d'eixugar-se els peus de manera distinta a com l'havia deixat, fins que va decidir entrar l'estoreta dins el pis quan se n'anava, els vespres es sentien quatre copets a la paret que es repetien tot el vespre, davant casa seva sempre hi havia un cotxe de color de cafè amb llet de no se sap qui, li trucaven per telèfon i sempre deien que s'havien equivocat, es trobava retrats del Marc amb la seva família i el sastre que vivia al davant no deixava d'espiar-la des de la finestra.

Més tard l'Eladi , un amic del Marc que ja li havia presentat a la Cecília, va anar al pis i li va dir a la Cecília que anés a casa seva, que ell arreglaria les coses amb el Marc. L'Eladi va amagar la roba de la Cecília i la anar nua tot el dia, i ella no feia més que anar del llit a la taula a menjar, ell sempre l'emborratxava amb conyac i la feia passejar nua davant ell. Al principi l'Eladi no la tocava però més endavant l'emborratxava molt i en feia el que volia. Un dia que la Cecília estava clara s'adonà que estava embarassada perquè els pits li feien mal, el mateix dia l'Eladi tragué la roba i li digué a la Cecília que es vestís i se l'emporta contra la seva voluntat un altre vegada al pis on esperava el Marc i el sastre veïnat que portava uns retrats d'ella al cafè amb el vell i entrant a casa del vell i sortint de l'altre cafè on hi havia aquell home bonic. El Marc va començar a pegar-li i el sastre l' aguantava. Al final se n'anaren tots quatre amb el cotxe i després de recórrer molts carrers el Marc la va abandonar amb una creu de brillants al clatell, el Marc li havia demanat a Cecília que volia que li regales quan trencarien i ella li va dir que voldria una creu com aquella.

PERSONATGES PRINCIPALS

Cecília Ce: ha crescut i viu malament durant aquest bloc: es veu obligada a robar, fer senyors per la Rambla, i li peguen. No li agraden els ascensors i té els pits petits.

Eusebi: s'ha convertit en un home que roba i es empresonat i apallissat. Abans de ser empresonat vivia la seva barraca amb la Cecília.

Andrés: quan la Cecília vivia a la barraca ell vivia a la barraca del costat. Era ros, tenia el pit enfonsat i pell blanca. Era guixaire i sempre duia pols blanca per sobre. Era xarnego (castellà immigrat).

Senyora Matilde: viu unes quantes barraques de la barraca de la Cecília i l'Eusebi. Era de Cartagena. Havia tingut set fills: tres, els més grans, morts a la guerra i els altres quatre, dos nois i dues noies els tenia escampats pel món. Sabia llegir les ratlles de la mà i tirar les cartes. I imitava a una mosca de forma graciosa.

Paulina: ha deixat la casa de la senyora Rius i està amb un home més gran, viu a casa seva i està bastant millor que la Cecília.

Tere: noia jove del barri de les barraques, veïna i amiga de la Cecília a la que va ensenyar a cosir.

Vell de les gallines: home vell que enraonava, grasset, una mica gronxat perquè havia treballat a la marina mercant. Anava per les barraques a recollir fulles i peles de patata. Era amic de l'Eusebi, jugaven junts a les cartes i sortien els vespres a robar.

Cosme: té un xap al llavi pel qual es veu un clau d'or, ulls molt negres i mans petites com si als catorze anys no li haguessin crescut més. Era l'amo de una fonda (restaurant).

Marc: noi jove amb el pel damunt el front com l'Eusebi. Té un cotxe descapotable negre amb la capota blanca. Portà la Cecília a un pis on la fa espiar, la tormenta i l'acaba apallissant i abandonant.

Senyora Constància: era alta i grossa, tenia les cames i genolls inflats i una berruga a la llengua. Es la veïna de pis de la Cecília quan està al pis del Marc.

Vell: és prim, té els cabells blancs i la barbeta també blanca acabada en punxa. Va ser general i és ric. Coneix a la Cecília en un cafè i la porta a casa seva per convidar-la a menjar i ensenyar-li coses sobre plantes.

Eladi: té els cabells rossos, un ull tapat amb un drap de seda negra tallat rodo i l'altre ull blau. És amic del Marc i s'emporta la Cecília a casa seva on li fa el que vol.

Ernestina: era alta i anava de negre. Havia estat dida de l'Eladi i li feia de minyona i persona de confiança.

Senyor de Tarragona: està amb la Paulina, té una fabrica de conserves i va presentar el Marc a la Cecília.

REFERÈNCIES HISTÓRIQUES

• L'Eusebi diu que després de la guerra va estar malalt, i per tant va deixar la casa una mica abandonada i se li va ficar gent dins, que li havia costat molt de treure. (pag. 55)

• La Tere diu que l'amic de la Maria-Cinta havia mort a la guerra durant l'Arrabassada. (pag. 81)

• A la senyora Carolina, primera senyora de la Paulina, buscava un pis perquè d'ença de la guerra li feia por viure en una torre. (pag. 81)

• La Paulina conta que dos policies havien anat a buscar al fill de la senyora Rius, perquè es veia amb gent que vivia amagada. (pag. 81)

• El vell de les gallines explica a la Cecília les pallisses que donaven a l'Eusebi a la presó i diu que el més gros va ser que, quan ja el donaven per boig, algú va descobrir que durant la guerra havia estat d'un comitè. Però l'Eusebi li havia dit que havia estat soldat i abans de ser soldat, era criatura. (pag. 85)

• L'home de Tarragona explica a la Cecília que en el carrer on l'autobús es parava hi havia matat set o vuit persones els primers dies de la revolució. (pag. 101)

• L'home del primer cafè on anava la Cecília quan vivia en el pis li diu que havia estat general i que tenia dos castells separats per un riu que també era seu.

RELACIONS AMOROSES

• La Cecília viu amb l'Eusebi.

• La Cecília se'n va a viure amb l'Andrés després de que s'emportin l'Eusebi a la presó, encara que ja hi havia tontejat abans i ell li havia dit que l'estimava.

• La Cecília se'n va a fer senyors a la Rambla, desprès de la mort de l'Andrés. Fent això queda embarassada i la senyora Matilde la fa avortar.

• A les Rambles un mariner mallorquí de permís la porta al seu hotel on la té tres dies fins que ella s'escapa. El mariner la volia portar a Mallorca i casar-s'hi.

• La Cecília explica que ho va fer amb un senyor molt senyor a un llit molt gran i amb moltes i molt boniques coses per les que no li bastaven els ulls per mirar-les totes.

• La Paulina explica que va estar enamorada del fill petit de la senyora Rius, però tingueren que separar-se perquè la família d'ell no volia que estigues amb la minyona.

• Després la Paulina viu amb un senyor de Tarragona al que no estima massa perquè és massa gros i massa gran.

• La Cecília està més de dos anys a casa de en Cosme, un fondista que l'estimava molt i que era un gelós que la seguia sempre que sortia sola.

• Després la Cecília està amb el Marc, un jove que li havia presentat el senyor de Tarragona. Aquest la deixa a un pis i la va a visitar de tant en quant, a la Cecília només li agrada al principi quan ell és amable i cortès amb ella.

• L'Eladi, un amic del Marc, se'n porta la Cecília un més a casa seva, la fa anar sempre nua, l'emborratxava i fa que vol amb ella.

• El Marc talla amb la Cecília i li pega, desprès d'assabentar-se de que ella anava a cafès i casa d'un senyor vell mentre ell no hi era.

TERCER BLOC

CAPITOLS XL-L

RESUM

Desprès de que el marc l'abandones la Cecília anava pels carrers sense casi agontar-se dreta i un home dels que anaven al cafè on ella anava la va dur a una clínica. Va estar a la clínica on la curaren i va avortar i quedar impedida de tenir fills. El senyor del cafè del que ella n'estava la va treure de la clínica quan va sabre que no tenia casa ni família, i la va portà a una casa que tenia ell, on la Carmela, una jove que feia feina per ell, i una monja la cuidaven.

L'Esteve, així es deia l'home del cafè, i la Cecília van fer l'amor i pareixia que havien de fer bona parella.

Un dia la Cecília va arribar fins a ca l'Esteve i la portera li digué que era al Liceu amb la seva senyora, i ella va anar a veure-ho a la sortida i ell la mirava des de lluny.

L'Esteve va deixar a la Cecília, però li va regalar la casa on la tenia. Un notari es va encarregar de entregar-li la possessió de la casa on s'hi quedaren la Cecília i la Carmela.

Més tard la Cecília va anar a veure a la senyora Constància i li va dir que li volia comprar el rellotge de les dues torres i li va demanar que li cerqués un home d'edat avançada molt ric. La senyora Constància li deia que havia tingut molta paciència quan ella i el sastre la vigilaven perquè el Marc els ho havia demanat.

La senyora Constància li va presentar un nebot seu, l'Ignasi, que va donar una quantitat a la Constància per si es cansava de la Cecília i la va colocar a un pis, la cosa va durar tres anys fins que ell es va casar i la Cecília no va voler un home que estant amb ella es casava amb un altra.

El segon nebot de la Constància es deia Estanislau, va donar una quantitat menor que l'Ignasi i la va colocar a un pis.

Mentre Cecília mirava una botiga, la Paulina la va veure i varen anar a berenar juntes a un cafè, la Paulina s'havia casat amb el senyor de Tarragona, perquè la seva dona havia mort de càncer, i n'estava molt del seu fill però la família del senyor de Tarragona li volia prendre perquè no consentien que s'hagués casat amb una dona amb la que tenia relacions mentre la seva dona era viva.

Més tard un home la va aturar pel carrer i com la senyora Constància li sortia molt cara perquè s'enduia un trenta per cent, va deixar l'Estanislau sense tornar-li cap doblers dels que ell li va donar ni la diadema que li va regalar, i se en va anar amb el Martí que li va regalar un pis.

El Martí li deia que la volia veure bonica i ella es maquillava, li va regalar un collaret de brillants i li va demanar que li agradaria molt, i la Cecília li va dir que voli anar al Liceu a veure una obre d'un geperut que al final passejava amb la seva filla morta dins un sac (era l'obra preferida de la Maria-Cinta), el Martí li va comprar l'entrada i li va fer un vestit vermell tal com ella volia i li va fer anar sola perquè ell anava amb la seva família, però durant l'obra la Cecília s'entristí molt i no va poder mirar.

En sortir del Liceu i asseguda a les rambles aparegué el Cosme que tot d'una la Cecília no va conèixer, es segué devora d'ella i li va dir que s'havia fet molt ric i li explicar que del seu avort en va sortir una nena encara sense acabar i no se la podia treure del cap i va fer pintar un dibuix d'una nena per representar aquella criatura morta abans d'hora. Aquest encontre va caure molt malament a la Cecília i va marxar perquè el seu xofer, en Miquel, l'havia de portar a casa i ella li va dir que la portés a casa seva no al pis del Martí, on va passar una mala nit. Al dia següent la Cecília es va recordar del vigilant que l'havia trobada i va sortir a cercar-lo i tingué que anar demanant d'un a un altre fins que li varen dir on vivia i encara li va costar de decidir-se a trucar a la porta. Al principi el vigilant, que ja no era vigilant perquè era vell, li deia que se n'anés però finalment va entrar i varen parlar d'ella quan era petita. El vigilant li explicava que de petita li agafaven manies molt rares: que un dia la van trovar envoltada dels rosaris de la senyora Magdalena i se'ls va ocórrer disfressar-la de monja i ella no es volia treure la disfressa. Una altra d'aquestes manies va ser la d'escaparse perquè tenia un ocell dins la gàbia de caçar-lo i quan el van passar a la de viure només intentava fugir, i ella va agafar la gàbia buida i hi va ficar una pedra i deia que era l'ocell. La Cecília està encantada escoltant al vell com li explicà tot això i li va demanar s'havia vist el que l'havia deixada, però el vigilant només va veure una ombra que corria que l'hagués empaitada si no hagués vist que un gos s'acostava al paquet i que la nena somicava. El vigilant també li va explicar que quan ella se'n va anar el senyor Jaume i la senyora Magdalena varen continuar igual i deien que si li havia passat res dolent ja lis ho dirien i si no volia estar amb ells que no tornés, més tard el senyor Jaume va acabar per pujar el seu llit a la torratxa i quedar-se a viure allà fins que es va morir, i quan la senyora Magdalena va quedar sola també va pujar a la torratxa i la casa va quedar abandonada i plena de gats, la senyora Magdalena també va morir sola a la torratxa. El vigilant diu a la Cecília que la va canviar de porta perquè l'havien deixada als graons de la senyora Rius i ell va pensar que aquesta ja tenia els fills grans i que el senyor Jaume i la senyora Magdalena no tenien fills i lis va donar a ells; diu que ell n'estava molt d'una noia del veïnat que es deia Cecília i va morir de nena i va voler que la Cecília tingués aquest nom i va voler escriure en un paper Cecília Cecília però una finestra es va obrir i ell es va espantà i li va caure el llapis i no el va trobar, li va enganxar el paper amb una imperdible i la va entregar després de gronxar-la un poc.

PERSONATGES PRINCIPALS

Cecília Ce: comença una ratxa de sort, té molts de doblers i viu bé. Porta tots els seus doblers amagats a la roba interior. Se li nota en la cara que s'ha fet gran, encara que no té cap arruga.

Monja: té les galtes enceses com de pagesa i mans de reina. Cuidava la Cecíla al pis de l'Esteve quan ella està malament.

Carmela: és una mica com la Paulina però més bufona, amb els cabells pentinats enlaire, prima com un cuc i de tot just divuit anys. Cuidava la Cecília al pis de l'Esteve i va viu amb ella quan la casa es d'aquesta.

Esteve: és el senyor del cafè de les falgueres que quan s'entera que la Cecília no té casa ni família se l'emportà. Era arquitecte, però la Cecília no va voler sabre res d'ell perquè s'estimava més no sabreu.

Senyora Constància: és la senyora que vivia a l'altre mig pis de quan la Cecília estava amb el Marc. Es sorprèn molt de tornar-la a veure. Li cerca uns nebots seus a la Cecília.

Ignasi: té cara, pit i braços coberts de pigues i sempre volia que la Cecília li passes la mà pel front perquè la trobava fresca. És el primer nebot que li presenta la senyora Constància, deixa un doblers a conta i està tres anys amb la Cecília fins que es casa.

Estanislau: és petit i prim, anava molt net, semblava que l'haguessin escatat de net que anava. És el segon nebot de la senyora Constància i li regala a Cecília una diadema de brillants que ella no li torna quan el deixa.

Paulina: s'ha casat amb el senyor de Tarragona, s'estima molt el fill d'aquest i passa molta pena perquè la seva família li vol prendre, ja que no consentien al senyor de Tarragona que s'hagi casat amb una dona amb la que mantenia relacions mentre la seva dona encara era viva.

Martí: és un home ja gran, té els cabells grisos, anava elegant que matava, era polític i li va regalar un pis i un collaret de brillants a la Cecília.

Cosme: s'ha fet ric, té el millor hotel de tota la costa i no sap que fer amb els doblers. Encara viu a la fonda i continua estant-ne molt de la Cecília.

Vigilant: és molt vell i té els ulls entre color d'avellana i verd fosc. Ja s'ha retirat i viu amb la seva filla al barri on havia estat vigilant. Enyora molt la vida nocturna.

ESTUDI I INTERPRETACIÓ DELS SÍMBOLS

Cactus: aquest cactus floreix el dia que troben la Cecília i una espècie de cactus que només floreix una vegada en l'any, per tant coincideix amb el dia que trobaren la Cecília.

Flames: l'Eusebi de petit anava al cementiri a veure les flames dels nixols, quan la Cecília està a casa del Eladi, embarassada, borratxa i en un molt mal estar físic veu en al·lucinacions unes flames i quan la Cecília ja està bé i viu a la casa de l'Esteve anava a una església i demana als sants de fusta i a les flames dels ciris que l'Esteve no és canses d'ella.

Aquestes flames representen la mort i la gent morta que s'ha transformat en flama. Quan Cecília veu les flames a ca l'Eladi, es perquè està molt a prop de la mort.

Flors: apareixen al llarg de tot el llibre, però només apareixen en els moments en que Cecília es feliç i està bé. Les flors representen la felicitat i a vegades apareixen quan la Cecília recorda bons moments o quan veu algú o alguna cosa relacionat amb la felicitat o bona situació social.

Til·la: apareix quan Cecília està malalta de petita per haver sortit a cercar el seu pare, quan està malalta de gran, quan de gran passeja per davall les fulles dels til·lers i li entra angunia i al final quan està amb el vigilant recordant els temps de quan ella era petita.

Sempre apareix amb relació amb la infantesa de Cecília i més concretament el la obstinació de trobar el seu pare, pateix del complex d'Edip.

Agafar de la mà: quan Cecília de petita s'escapa per cercar al seu pare es troba amb un home i la seva filla agafada de la mà i ella també li agafa la mà. I quan fa senyors un dia es desperta agafada de la mà d'un senyor. Aquesta acció d'agafar de la mà és un altre símbol del complex d'Edip.

1