ÌNDEX

Introducció..................................................................................... Pàg. 2

1.1. Guió inicial del treball.............................................................. Pàg. 3

Evolució del marc legal des de 1857 fins 1989............................... Pàg. 4

Explicació de la LOGSE................................................................ Pàg.10

Valoració de la LOGSE................................................................. Pàg.11

Explicació de la Llei (3/1991) de Formació de Persones Adultes... Pàg.12

Explicació del Decret (72/1994).................................................... Pàg.16

Valoració de la Llei (3/1991) de Formació de Persones Adultes i del Decret (72/1994)....................................................................................... Pàg.19

Altres països, anys 90/ tendències actuals..................................... Pàg.24

.Prespectives de millora.................................................................Pàg.27

Valoració del treball................................................................... Pàg.30

Bibliografia................................................................................ . Pàg.31

INTRODUCCIÓ

En aquest treball pretenem fer un anàlisi del marc legal que afecta a l'Educació d'Adults. I així tenir més coneixements d'aquest, ja que és un tema que normalment no s'hi aprofundeix molt, i nosaltres hem cregut que era un aspecte important dins d'aquest àmbit.

Aquest treball l'hem dividit en cinc parts, que són:

Una primera part, a on explicarem quina ha sigut l'evolució d'aquest marc legal des del 1857 fins el 1989.

Una segona part, farem una valoració crítica del títol III de la LOGSE, que fa referència integrament a l'Educació d'Adults.

En la tercera part, també farem una valoració crítica de la Llei de Formació d'Adults de Catalunya i el Decret (72/1994).

Una quarta part, en la que realitzarem una comparació entre altres països sobre els diferents sistemes que es fan servir.

I finalment, una cinquena part, que elaborarem unes perspectives de millora, segons el nostre punt de vista sobre l'Educació de Persones Adultes.

1.1. GUIÓ INICIAL DEL TREBALL GRUPAL CORRESPONENT EL TEMA DE MARC LEGAL D' EBA

Introducció.

Evolució del marc legal des de 1857 fins 1989.

3. LOGSE i títol III.

Emmarcament

Valoració crítica.

Altres països, anys 90/ tendències actuals.

Perspectives de millora.

5.1.Valoració crítica

2. EVOLUCIÓ DEL MARC LEGAL DES DE 1857 FINS 1989

Llei d'instrucció pública de 9 de Setembre de 1857 ( Llei Moyano )

L'Estat es fa responsable i ha de fomentar el sector de l'educació d'adults, que fins ara ho feien els Ajuntaments i les Diputacions.

Aquesta educació pretenia cobrir els defectes del sistema educatiu en la població infantil ( era com una segona oportunitat).

Reial decret del 4 de Setembre del 1906

Nova fase en l'educació d'adults

El seu objectiu era com l'anterior llei ampliar i perfeccionar l'educació donada a les escoles primàries.

L'educació d'adults es diferencia de l'educació de nens, la reducció del temps a l'hora d'impartir classe. Els infants ho fan en 9 mesos els adults ho realitzen en 5 mesos tots els dies menys diumenge.

Reial Decret del 19 de Maig de 1911

- Les dones poden anar a l'escola d'adults als 12 anys, en canvi els homes no hi poden anar fins els 15 anys. ( fins el 1913)

- El període de classe de les dones és de 8 mesos, dos dies a la setmana.

- L'educació de dones adultes serà exercida per professores que cobren menys que els professors.

Reial Decret del 31 d'Agost de1922

Es comença la lluita contra l'analfabetisme i a partir d'aquí es crea “La comisión central” que depèn de la Direcció General de Primera Ensenyança .

Aquesta el que pretén es que en un període mínim de dos anys es redueixi i/o elimini el nombre d'analfabets.

Decret del 29 d'Octubre de 1931

Creació del patronat de Missions Pedagògiques, aquests tenien l'encàrrec de difondre la cultura per tal d' educar als pobles.

Aquest patronat es va sorgir, ja que les zones rurals son les que més pateixen la falta d'educació

( d'instrucció ).

Tres fronts educatius:

- Relació amb el foment de la cultura general.

- Relació amb l'orientació pedagògica

- Relació amb l'educació ciutadana.

Ordre Ministerial de l'1 de Desembre de 1932

Accepta la coeducació en el camp de l'educació d'adults.

En aquests moments estan separats per sexes tant en el sector infantil com en l'adult.

Aquest procés educatiu i social es trenca amb el Franquisme.

Decret del 27 de Maig de 1955

Per primera vegada queda contemplat en la legislació Espanyola el nexe entre educació i treball.

S'organitzen classes per els nens dels treballadors i per els obrers analfabets. L'empresa està obligada a fer-les. (Això és un component afegit a la campanya d'alfabetització arreu d'Espanya).

Decret del 24 de juliol de 1963 i el Decret del 10 d'Agost del 1963

Creació d'un màxim de 5000 escoles especials d'alfabetització d'adults que la seva funció bàsica es fer desaparèixer l'analfabetisme.

Per poder dur a terme aquesta campanya dicten una sèrie de mesures fins el punt que una d'elles deia que si una persona no tenia la “ Tarjeta de Promoción Cultural” no podien obtenir ni passaport, préstecs, prestacions econòmiques de la seguretat social...

Referent a l'ordre del 15 d'Octubre del 1963 es plantegen tres línies bàsiques d'actuació a la campanya que són:

- Alfabetització ràpida i urgent de tots els analfabets absoluts, per tal de donar una bona imatge de cara a l'estranger.

- Augmentar els nivells mínims d'instrucció de la població espanyola.

- Adequació de les necessitats del desenvolupament social, professional i econòmic del país.

Llei general d' educació i finançament de la reforma educativa, del 4 d' Agost de 1970

Aquesta Llei també és coneguda com Llei Villar Palasí.

A partir d'aquesta Llei l'Educació d'Adults s'anomena Educació Permanent d'Adults.

Els objectius de l'Educació d'Adults són:

- Seguir estudis equivalents d'E.G.B, B.U.P i F.P per aquelles persones que per qualsevol raó no van poder cursar-los en el seu temps.

- Perfeccionament, promoció, actualització i readaptació professional, així com la promoció i extensió cultural a diferents nivells.

Aquesta llei destaca el paper important que tenen les Universitat en l'educació d'Adults.

Es comença a tractar aquesta educació igual que els altres sectors educatius.

També es recull el concepte i aplicació de l'Educació a Distància (possibilitat que pugui estudiar tothom).

Es tracta per primera vegada el tema d'educació per a immigrants.

Ordre del 5 de Juliol de 1973

Es suprimeixen les escoles especials per a l'Alfabetització d'Adults. Així es suprimeix “la Campaña Nacional de Alfabetización”, ja que el Govern pensa que ja ha aconseguit el seu objectiu principal.

Ordre del 26 de Juliol de 1973

Es crea el programa d'Educació Permanent d'adults, el qual estarà vigent fins l'aparició de la L.O.G.S.E. al 1990. Aquest programa és l'encarregat de desenvolupar i portar a terme els objectius previstos en l'ordre de l'educació d'adults i la iniciació d'experiències en aquest camp.

Per realitzar aquest programa es crea la Subdirecció General d'Educació Permanent i Especial.

Ordre del 12 de Febrer de 1974

S'aproven les orientacions pedagògiques per l'Educació Permanent de persones Adultes a nivell d'E.G.B.

D'aquesta manera l'educació permanent d'adults a nivell d'E.G.B. queda constituïda com un segon E.G.B., en la que els passos a seguir son similars per ambdues modalitats.

Decret del 9 d'Octubre de 1975

Es crea l'Institut Nacional de Batxillerat a Distància. (I.N.B.A.D.)

Reial Decret del 20 de Febrer del 1979

Es fan les gestions per plasmar la idea de crear un nou centre a distància, per aquells alumnes que no hagin superat l'educació primària.

L'E.P.A comença a oferir diferents alternatives, ajudant a ampliar les possibilitats educatives. Al 1993 es crea el CIDEAD ( Centre per la Innovació i Desenvolupament per Educació a Distància).

El CENEBAD (Centre Nacional d'Educació Bàsica a Distància) es suprimeixi en el territori MEC ( al igual que l'INBAD).

Reial Decret del 27 d'abril de 1983

Es crea un programa d'Educació compensatòria en benefici d'aquelles zones geogràfiques o grups de població que per les seves especials característiques requereixen una atenció educativa preferent.

Amb aquest es crea un programa d'educació compensatòria. Com a conseqüència d'aquest es posa en marxa un sistema de convenis amb Diputacions, Ajuntaments i altres Entitats per desenvolupar campanyes d'alfabetització, d'acord amb les característiques dels alumnes.

L'Educació d'Adults incorpora altres perfils de professionals que complementen els funcionaris que en aquests moments estan realitzant aquesta feina.

Llei Orgànica reguladora del dret a l'educació 3 de Maig 1985

L'Educació de Persones Adultes en aquesta Llei queda desvaloritzada, ja que en cap capítol s'esmenta aquest tema. No es desenvolupa, ni reglamenta cap dels òrgans col·legiats i unipersonals que podrien tenir en l'Educació d'Adults.

Encara no existeix un Reglament Orgànic de Centres per l'EPA en l'àrea de gestió del Ministerio de Educación i Cultura. Les Comunitats Autònomes amb competències educatives si que han tingut present aquesta problemàtica i han reglamentat aquesta situació.

Ordre del 21 de Novembre de 1985

Es suprimeix la prova final en l'EPA.

A través d'aquesta es considera l'avaluació continua en EPA, ja que aquesta permet un coneixement del grau en que l'alumne ha aconseguit els objectius d'una manera més amplia que els que hagués obtingut per mitja de una prova final.

Ordre de 17 de Febrer de 1989

Es crea un Comitè Nacional per la celebració de l'any internacional de l'Alfabetització. Aquests estarà organitzat i orientat per l'UNESCO.

Mitjançant aquest Comitè es pretén posar en marxa diferents activitats que tinguin com objectiu central l'alfabetització. Aquesta decisió internacional es assumida per tots els països que componen la UNESCO i d'aquesta manera es pretén posar remei a l'analfabetització.

Ordre del 8 de Maig de 1989

Es pretén estructurar els centres públics d'EPA dependents del MEC.

A cadascun d'aquests centres se'ls assignarà un àmbit territorial sobre el que s'exerciran funcions de coordinació, desenvolupament i extensió de l'educació d'adults.

Un altre concepte nou que sorgeix és el Plan Provincial d'Educación de Adultos en el que hi han els programes educatius a desenvolupar per la xarxa provincial dels centres públics d'educació d'adults.

Un altre tema que tracta és el corresponen als àmbits de la oferta educativa que tenen aquests centres.

Els professionals que podran impartir aquesta educació són categoritzats com tots els funcionaris acadèmics amb rang no universitari.

També es crea les Juntas Provinciales en educació d'adults i paral·lelament es creen les Juntas locals (aquestes no s'han desenvolupat àmpliament).

Aquest ordre segueix vigent en el moment actual en la majoria els seus apartats, encara que s'hagi promulgat la LOGSE un any més tard.

3. EXPLICACIÓ DE LA LOGSE

El títol III de la LOGSE fa esment a la legalització de les escoles d´ adults com a recurs educatiu per garantir l'adquisició de coneixements de les Persones Adultes.

Aquest títol es fragmenta en quatre articles :

El primer exposa els objectius els destinataris, així com l'organització i la metodologia emprada a l'Educació Bàsica d'Adults.

El 2on article manifesta les diferents opcions que l'administració ofereix als adults per tal que puguin obtenir el Graduat en Educació Secundària.

De tal manera i com queda reflectit al 3er article, l'administració promourà mesures a tots els ciutadans per accedir a altres nivells superiors que no són obligatoris però que estan regulats per la llei.

L'últim article , fa referència a l'ubicació dels centres on es podran impartir els cursos de formació adreçats a adults, així com la titularitat específica dels professionals.

4.VALORACIÓ CRÍTICA DE LA LOGSE

Considerem que la manca d'aspectes i la poca especificació del títol III d'aquesta Llei, incita a l'ambigüitat en la seva interpretació.

Un altra de les crítiques sobre la LOGSE que hem considerat important a l'hora de realitzar el nostre treball, és el fet que en cap dels seus articles d'aquest títol queda reflectit de manera detallada, per una banda el perfil dels professionals que han de dur a terme aquests tipus d'educació i per un altre costat, la metodologia adient que han d'emprar aquests professionals per tal de

realitzar una intervenció adequada.

Aquest fet fa que pel que fa als professionals, s'apliqui el que hi ha establert en la resta de la LOGSE “... La interpretació actual de la LOGSE, per la qual només poden accedir diplomats de magisteri a les escoles d'adults i es tanca el pas de llicenciats, no deixa de ser, a més de restrictiva, incongruent. Apliquem immediatament la LOGSE en relació a la titulació requerida als professionals, per donar uns títols actuals ( Certificat - Graduat ) que la pròpia LOGSE suprimeix.

És, no obstant, significatiu .Significa que mantenim més enllà dels discursos una mentalitat de formació bàsica d'adults = “ segona oportunitat”: el que diu la LOGSE de les etapes infantils i primària és en el fons el que s'aplica normativament a l'ensenyament de les persones adultes.

Si es defensa un paral·lelisme entre Educació Bàsica d'Adults i educació escolar, si l'alfabetització de persones adultes s'assimila a l'alfabetització infantil, és coherent que els mestres amb una preparació per l'educació infantil i primària siguin les persones que les institucions contractin com a professionals de l'Educació Bàsica d'Adults, però pensem que un professional que està preparat per donar classes a primària no té la formació necessària per impartir-les a adults, ja que són col·lectius molt diferents amb unes característiques, expectatives ... molt diferents, tant és necessari utilitzar una metodologia, material... diferent.

5. EXPLICACIÓ DE LA LLEI 3/1991, de 18 març, DE FORMACIÓ D´ADULTS

Abans de desenvolupar la llei es fa una prèvia introducció, on s´esmenta “ que la millor manera de promoure i garantir els dret a la igualtat és per mitjà de l´E.P. “

Educació Permanent, com a procès on la Formació d´Adults té un paper de complementarietat. Està considerada com el conjunt d´activitats de tota mena que tendeixen al desenvolupament de la persona.

• L´article 1, Emmarca la formació d´adults a partir de tres àmbits :

a ) La formació instrumental i la formació bàsica; ha de permetre l´accés de la persona adulta a tots els nivells d´ensenyament reglat.

b ) La formació pel món laboral ; aprenentatge inicial per poder integrar-se en el món laboral

c ) La formació per al lleure i la cultura ; finalitat formativa i aprofitament del temps lliure

• Seguint el mateix criteri d´abans, a l´article 2 anomena els objectius ; ( cal tenir en compte que la llista és molt llarga, però nosaltres proposem els que hem cregut més interessant i importants )

a ) Eliminar progressivament l´analfabetisme

b ) Procurar que tots els ciutadans adults tinguin la possibilitat d´assolir la Formació Bàsica.

c ) Promoure el coneixement de la realitat nacional

d ) Afavorir l´accés a l´educació reglada, obligatòria i no obligatòria.

e ) Possibilitar el dret que té tota persona a l´actualització i el perfeccionament del seu coneixement i destreses

f ) Contribuir a atendre les necessitats de formació proposades pels agents socials, i l´assoliment, per tota la població adulta, dels nivells de creació i participació cultural.

g ) Fomentar els hàbits de responsabilitat cívica i participació social.

El TÍTOL 1 globalitza l´ensenyament.

• Durant l´ article 3 es defineix com a recurs que ha de :

a ) Possibilitar la permeabilitat entre ensenyament reglat i no reglat

b ) Utilitzar metodologia adaptada a les característiques personals dels alumnes i les peculiaritats pròpies del context en el qual es desenvolupin.

c ) Complentar actuacions específiques adreçades a sectors de població que no hagin assolit els nivells bàsics de formació.

d ) Preveure l´accés a diversos nivells del sistema educatiu sense que això comporti necessàriament reconeixement dels nivells previs ni de la titulació corresponen.

e ) Tenir en compte el desenvolupament de tots aquells aspectes que permetin incrementar el grau de satisfacció i de benestar de la persona.

• Tal com s´ha dit, en el article 4 es disposa a parlar de les modelitat de formació d´adults dient que aquesta es pot dur a terme en : i

a ) el marc dels ensenyaments reglats.

b ) en el marc de la llei 7/ 1986, del 23 de maig, d´Ordenació dels Ensenyaments no reglats en el Règim Educatiu Comú.

c ) mitjançant les diferents modalitats de formació ocupacional i professional.

d ) mitjançant cursos de català que es facin al centre.

TITOL 2 : Dels diplomes i les certificacions dels centres, dels formadors i dels alumnes.

• Cal separa els diplomes i les certificacions ( article 5 ) : la Formació d´Adults dóna lloc a l´ obtenció de les mateixes titulacions acadèmiques previstes en el sistema educatiu vigent.

Dels centres de Formació d´Adults ( articles del 6 al 9 ); els defineix com a centres on es desenvolupen aquestes activitats,en qualsevol àmbit d´actuació ( Formació Bàsica, Formació pel món laboral i la formació pel lleure ). Aquests centres poden ser de titularitat pública, aquells on les administracions públiques són titulars, o bé privada, promulguts per persones físiques i jurídiques privades. Als dos casos han de ser creats o autoritzats per la Generalitat d´acord amb la normativa.

• Dels formadors article 10 al 13 s´extreu el següent :

L´obtenció d´un títol ha de ser impartit per professionals que tinguin els requisits establerts per la llei. Els ensenyament no reglats han d´estar impartit per persones expertes i especialitzades que hi acreditin l´adequada capacitació. Els formadors han de contribuir a l´orientació i a la formació integral de la persona.

A part d´això la Generalitat ha de promoure l´organització d´activitats i cursos de reciclatge apropiats pels formadors d´adults, tenint en compte la seva titulació.

Es parlara d´alummes tota persona adulta, que havent superat l´edat màxima de permanència, volgui accedir als àmbits proposat a l´inici. A canvi, els alumnes participaran a la programació i planificació de les sessions.

El TITOL 3 va encaminat a la Programació i coordinació

• Article 19 i 20: El Programa General de Formació d´Adults ha d´ordenar globalment les activitats a desenvolupar per a la realització personal i per donar resposta a les necessitats socials i culturals existents. També caldrà tenir en compte els programes específics per satisfer les demandes dels col.lectius o àmbits concrets.

En quan la coordinació cal dir que els organs competents en la matèria han de fomentar la relació i la coordinació entre els diferents organismes que actuen i realitzen activitats en l´àmbit de formació d´adults d´una zona. El Consell Assesor de Formació d´Adults és l´òrgan d´assesorament. Aquest Consell Assesor de Formació d´Adults es compon, com a mínim dels vocals següents :

a ) Set representants de la Generalitat.

b ) Els president del Consell Assessor de Formació d´Adults pot nomenar membres del del Consell fins a quatre persones que consideri que són adequades a les funcions pròpies del Consell.

c ) Un representant de l´Associació Catalana de Municipis

d ) Un representant de la Federació de Municipis de Catalunya.

E ) Un representant de les entitats que desenvolupen activitats en els àmbits de formació d´adults...

- És secretari del Consell Assessor, un funcionari del Departament competent en matèries de formació d´adults, nomenat pel consell.

• Aquest Consell Assessor tenen funcions bàsiques que es descriuen a l´article 23 :

a ) d´Assessorament :

Per l´elaboració de programes i plans específics

Per la coordinació de les actuacions relacionades referents a la Formació d´Adults amb la Generalitat.

Per garantir una correcta informació a tota la població adulta de les diverses activitats que es realitzen en aquest camp.

b ) de proposta :

De les mesures necessàries per tal de garantir el dret a la formació d´adults.

D´iniciativa i actuació per a la millora de la formació d´adults

El Capitol 4 fa referència a la creació de la Comissió Interdepartamental per a la Formació d´Adults, els seus objectius prioritaris ( promoure i coordinar les activitats ) i les seves funcions bàsiques ( Elaborar, promoure i evaluar un programa ).

• Aquest tema dóna pas a les competències que es parlen durant tot el TITOL 4.

• Correspon al Govern de la Generalitat regular, programar, fomentar, supervisar i gestionar activitats relatives a la Formació d´Adults. El Govern de la Generalitat té les competènxies principals; aprovar el Programa General de Formació d´Adults i dictar les normes per l´establiment d´aquestes. El Departament competent en la matèria ha de desenvolupar les funcions de : Promoure les activitats de formació, organitzar i dirigir els serveis propis. Aprovar el Programa General de Formació d´Adults. Coordinar les activitats realitzades en els consells comarcals i els altres locals. Per finalment otorgar les ajudes per a la realització d´activitats de Formació d´Adults. ( article 24 al 30)

6. EXPLICACIÓ DEL DECRET 72/ 1994, de 6 d'abril, pel qual es regulen :

Posteriorment a la Llei 3/1991 de formació d'Adults la qual estableix el marc general de la Formació d'Adults i la necessitat d'una normativa, s' estableix el decret 72/1994 de FA pel qual es regulen els centres de Formació d'Adults.

El capítol 1, d' aquest Decret fa referència als centres de formació d'adults i la seva creació.

Es defineix com a centres de FA aquells en els que es desenvolupen activitats en qualsevol dels àmbits d'actuació; F. instrumental i la Formació Bàsica.

En aquests centres es poden impartir ensenyament reglats i no reglats.

Són centres públics de formació d'adults aquells dels quals són titulars les administracions públiques, a les quals correspon la iniciativa de llur creació.

Són centres privats de formació d'adults els promoguts per persones físiques i jurídiques privades, els quals han estat autoritzats per l'Administració de la Generalitat d'acord amb els requisits que s'estableixin per reglament.

Tots els centres públics i privats de Formació d' Adults s'han d'inscriure en el Registre de Centres de Formació d'Adults.

Els professionals hauran de tenir la titularitat requerida pel nivell d'ensenyament reglat neutre , en canvi, els no reglats han de ser impartits per persones especialitzades que hi acreditin amb la titulació corresponent llur adequada capacitació

Tenint en compte la demanda formativa, l'horari haurà de ser flexible i s'haurà d'aprovar pel Departament de Benestar Social.

Cal dir, que aquesta formació va destinada a totes les persones adultes les quals han superat l'edat màxima de permanència en els centres cursant l'ensenyament bàsic fixat pel sistema educatiu.

En l'ampliació del Decret 163/1989 la Inspecció d'Ensenyament vindrà regulada per aquest.

És ,en l'article 6, es defineixen els requisits mínims dels centres de Formació d'Adults. Aquests requisits són : tenir 3 taules, espai polivalent, espai dedicat a professor, secretaria i direcció, serveis higiènics.

Per respondre a la gran demanda poden tenir diferents locals, tot i que, aquests dos tipus de formació (instrumental i bàsica) poden estar en el mateix centre.

Al capítol 2 del Decret anteriorment esmentat, es desenvolupa el tema del Registre general de centres de formació d'adults, el qual queda adscrita a la Direcció General de Formació d'Adults del Departament de Benestar Social.

L'ingrés i les baixes s'hauran de fer-se amb la sol·licitud prèvia.

El capítol 3, del mateix Decret fa referència als òrgans de govern .Per un costat, unipersonal: director, el secretari, administrador i el cap d'estudis i, per un altre costat, els col·legiats, el consell de centre i el Claustre.

El Consell Escolar estarà format pel director del centre, el cap d'estudis, un representant de l'ajuntament, un nombre determinat de professors, representats del alumnes, el secretari i l'administrador del claustre.

Les atribucions d'aquest Consell seran triar el director i designar l'equip directiu, proposar la renovació del nomenament del director, resoldre els conflictes i imposar les sancions en matèria de disciplina d'alumnes, aprovar el projecte de pressupost del centre, aprovar i avaluar la programació general del centre, supervisar l'activitat general del centre en els aspectes administratius i formatius.

El claustre està integrat per personal docent i per personal contractat pel Departament de Benestar Social. Tal i com s'ha dit anteriorment, les competències d'aquest han de ser: programar les activitats formatives del centre, elegir els seus representants al Consell de centre, fixar i coordinar els criteris sobre la tasca d'avaluació i seguiment del alumnes, promoure iniciatives dins l'àmbit de l'experimentació o la investigació pedagògica.

En l'article 11, d' aquest Decret apareixen les funcions del director, del secretari, l'administrador i el cap d'estudis.

Pel que fa la formació el Govern de la Generalitat ha de promoure l'organització d'activitats i cursos de reciclatge. D'aquesta manera els programes han de potenciar els coneixements i l'intercanvi d'experiències amb altres països, impulsar la investigació i l'aprofundiment teòric, especialment en col·laboració amb les universitats, promoure el concurs de les universitats, les empreses, les associacions i les entitats d'iniciativa social en la captació d'adults, dedicar una atenció especial a les dades estadístiques i als estudis sociològics que expliquin tant els canvis socials com les previsions d'evolució en un futur immediat.

El títol 3, del Decret abans citat defineix el programa que ha d'ordenar les activitats a desenvolupar per donar resposta a les necessitats socials i culturals existents i previsibles.

Dins del capítol 3, del mateix, es fa referència al Consell Assessor de Formació d'Adults com a òrgan d'assessorament creat amb la finalitat d'incorporar les diverses instàncies socials amb incidència en aquest camp i els seus components que el formen.

En l'article 23, aquest Decret ens parla de les funcions d'aquest Consell, que es divideixen en les d'assessorament i en les de proposta.

Al capítol 4 d'aquest títol es parla de la creació, objectius i funcions de la Comissió Interdepartamental per a la formació d'adults. Així, d'aquesta manera, es parlarà de les competències durant tot el títol 4.

7. VALORACIÓ CRÍTICA DE LA LLEI DE FORMACIÓ D'ADULTS DE LA GENERALITAT I DEL DECRET.

Entre els aspectes negatius d'aquesta Llei cal destacar en primer lloc, la confusió que s'extreu a l'analitza les funcions i els objectius del Departament competent i la Comissió Interdepartamental, específicament entre el programa general de formació d'adults i el programa interdepartamental.

Un altre punt a criticar és la manca de coordinació que es manifesta entre el discurs obert, renovador de la llei de formació d'adults, la qual deixa oberts molts dels aspectes que es tracten en aquest àmbit i d'altres que ni tan sols els anomena. Molts dels “buits” d'aquesta llei, es complementen amb la LOGSE, per tant, es continua utilitzant alguns mètodes i tècniques, que s'imparteixen en el sistema escolar. Encara que és bo que es deixi un marge de flexibilitat, en l'actuació dels diferents centres, per tal que puguin donar una resposta més adequada a les demandes dels seus educands.

Posteriorment el decret 72/1994 de Formació d'Adults. La revista Paper d'Educació d'Adults va elaborar una crítica sobre aquest, alguns dels aspectes els quals compartim.

Aquest decret reflexa les tensions i les contradiccions del Govern de la Generalitat sobre el tema d'Educació d'Adults.

En aquest es diu que es regulen els Centres de formació d'adults, però això no es compleix, ja que només es regulen els centres d'Educació Bàsica d'Adults i es deixen de banda altres tipologies de cursos com són la postalfabetització, els neolectors, els cursos de cultura general, l'aprenentatge del català, el pregraduat, els tallers,...

Per tant considerem que aquest decret és incomplet i creiem necessària la realització d'altres decrets on es reguli l'EA en la seva globalitat.

Veiem que es considera com a sistema reglat només l'obtenció del títol de Graduat Escolar, per tant queden exclosos la resta d'aprenentatges i fins el moment no es veu cap intenció de millorar, d'introduir aquests aprenentatges en el sistema reglat.

L'article 11, diu que els ensenyaments no reglats han d'ésser impartits per persones expertes, especialitzades i acreditacions, amb la titulació corresponent, amb adequada capacitació. A quina titulació es refereix? En cap article d'aquesta llei, ni del decret s'especifiquen quins són aquests títols, ni les característiques d'aquests professionals que hi treballen en aquest àmbit, ni quina ha de ser la metodologia utilitzada. Potser als llicenciats o mestres (les quals no es recullen en aquesta llei sinó a la LOGSE)? Aquests donen la formació necessària per dur a terme una tasca d'Educació d'Adults adequada? Nosaltres, creiem que no, que s'hauria de fer una formació específica homologada com ara algun Màster. Actualment, els Màsters que existeixen sobre aquest àmbit no estan homologats, i a més, el seu elevat preu fa que siguin de difícil accés per a molts. Per tant, segons la llei actual, els mestres estan més preparats que els que han cursat aquests Màsters, el que trobem força incoherent.

Tal i com queda reflexat a la LOGSE i en el decret es dedueix que la seva intenció és fonamentalment d'adaptar els criteris escolars als centres d'adults. Per tant, es contradiu amb alguns articles de la llei. Com per exemple: en l'article 3b diu que s'hauria d'utilitzar una metodologia adaptada a les característiques personals dels alumnes i les peculiaritats pròpies del context sòcio-cultural en el qual es desenvolupin, i incorporar-hi, d'una manera sistemàtica, els avenços tecnològics destinats a optimitzar els recursos aplicats a la formació d'adults.

des de el nostre punt de vista veiem convenient realitzar un projecte educatiu concret per cada col·lectiu.

Pensem que l'educand ha de ser un participant actiu en la seva pròpia educació, però en el Decret aquesta idea inicial no queda reflexada.

És important que per primera vegada quedi exposada a la Llei la superació del model escolar, acadèmic, reglat, però hi ha una ambigüitat en ella, ja que encara que la visió global d'aquesta llei dóna a entendre que es vol treballar des d'un model crític, entre línies i a través de la utilització de termes que fan una clara referència al model escolar, com alumnes, professorat, personal docent,... Aquest últim segons el Diccionari de la Llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans es defineix com:” Qui ensenya o instrueix, que serveix per ensenyar o instruir. Persona que es dedica a la docència, acreditada generalment pel títol acadèmic corresponent”.

Per tot això trobem que hi potser s'hauria de dir que hi han coses contradictòries, ja que per una banda es parla de la superació del model compensatori amb la participació dels alumnes en la seva pròpia educació, per una altra banda, s'utilitzen termes, tal com s'ha dit anteriorment, que fa una referència clara a un sistema escolar, per tant, a un model compensatori, en lloc d'utilitzar una metodologia adequada als adults el que es fa és adaptar l'escolar. A més el fet de que s'imparteixi una educació d'adults única d'un model tradicional, fa que molts dels objectius d'aquesta llei, recollits a l'article 2, puguin assolir-se, com per exemple contribuir a entendre les necessitats de formació proposades pels agents socials, i l'assoliment dels seus coneixements i destreses o “fomentar els hàbits de responsabilitat cívica i la participació social”, ja que a l'hora d'organitzar aquesta educació, l'educador no té en compte, ni el bagatge, ni les característiques, ni les necessitats dels educands, sinó que ho fa des del seu punt de vista de quines són les seves necessitats, es a dir, no hi ha una participació directa i real dels interessats en les estructures organitzatives dels Centres d'Educació d'Adults, per tant, no faciliten la participació de l'adult en la confecció, l'orientació del seu propi procés formatiu, el que segons la llei s'hauria de fer.

Una altra crítica a aquest decret, és que no fa referència als Plans locals, ja que els Centres d'Adults no poden ser una cosa aïllada, sinó que han de formar part d'una xarxa.

Segons aquesta llei la formació "ha de ésser atesa, promoguda adequadament pels poders públics", però en realitat els ajuts econòmics destinats a l'educació d'adults són insuficients, això fa que els centres que imparteixen aquest tipus d'educació no tinguin tot el material didàctic adequat, ni el número de professionals necessaris. Molts d'aquests centres funcionen amb voluntaris, que no tenen una formació adient, és a dir, no responen adequadament a les necessitats dels educands.

Un dels objectius d'aquesta educació és que l'educand comprengui millor l'entorn que l'envolta, però una de les conseqüències de que no hi hagi un control més estricte que obligui als centres que imparteixen EA a utilitzar un model crític, basat en les competències dels educands, en lloc d'un model tradicional, basat en les deficiències dels educands. El model escolar fa que encara que els educands sàpiguen llegir i escriure, no assoleixin aquest objectiu, o sigui que aquestes persones no sàpiguen desenvolupar-se en el seu propi entorn i acabin sent persones analfabetes funcionals, com per exemple no saber utilitzar un caixer automàtic.

La llei diu que "la dinàmica canviant en les necessitats de la formació d'adults fa necessària l'actualització, l'especialització constant dels formadors", però no posa els mitjans necessaris per fer-ho. Hauria de crear més cursos de reciclatge, tal com s'especifica en l'article 16, en horaris compatibles i assequibles a aquests professionals i que no siguin ells els que hagin de pagar-se aquests cursos. I a més, segons la nostra opinió, hauria de ser obligatòria assistir-hi, per tal que el professional no es quedés endarrerit en la seva metodologia, material emprat, ...

Al llarg tant de la llei com del decret, hi han aspectes que trobem positius com per exemple el que es tracta a l'article 12. " Han de contribuir a l'orientació i la formació integral de la persona" o l'article 18, que diu que "el Govern de la Generalitat ha de promoure la creació de centres, de recursos especialitzats en les diferents modalitats de la formació d'adults", ja que és important que es tingui en compte totes les dimensions de la persona, per tal d'afavorir el seu desenvolupament, tant personal com social. Encara que, cal remarcar que s'hauria de concretar com assolir aquests objectius i prendre mesures per tal que es duguin a terme en tots els Centres d'Educació d'Adults.

També valorem com a positiu que aquesta Llei tingui en compte els tres grans àmbits de l'EA, com són la Formació Bàsica d'Adults, la Formació en el temps del lleure i la Formació Ocupacional.

Tal com s'estableix, per exemple a l'article 15 "els alumnes participen en la programació i la planificació de les activitats de formació". Aquest és un dels aspectes més importants d'un model crític.

Així com que doni un paper de participant actiu de la seva pròpia educació a l'educand, tal i com es veu en l'article 15, anteriorment citat.

Encara que en realitat, a molts Centres Educació d'Adults, no es dugui a terme, almenys hi ha constància a la llei de que hauria de ser així, donant protagonisme als educands i no pas als educadors.

Però mancarà que les forces polítiques vulguin portar-ho a terme, que els moviments socials lluitin per aconseguir el que queda reflectit en la llei.

Per una altra banda, també creiem positiu la creació de la Comissió Interdepertamental que té com a objectiu la intenció de concretar tot el que la llei ha deixat obert, ja que són molts els aspectes que encara s'han de regular dins de l'educació d'Adults.

Un altre dels aspectes positius d'aquesta Llei són els objectius que marca, aquests els podem trobar en l'article 2 i els que nosaltres els hi donem més èmfasi són concretament els punts b i d, que a continuació comentarem.

Article 2b

Un dels objectius d'aquesta Llei és "procurar que tots els ciutadans adults tinguin la possibilitat d'assolir la formació bàsica que la societat actual demana", però creiem que són molts els que no coneixen l'existència d'aquests centres o d'aquesta formació, que això és un dels motius pels quals la demanda de realitzar aquesta formació no és major (potser s'hauria de fer una millor o major campanya de divulgació/publicitat).

Article 2d

Un altre objectiu és "afavorir l'accés a l'educació reglada, obligatòria, no obligatòria, en les seves diverses modalitats i amb la metodologia adequada a la formació d'adults", però aquest objectiu es fa difícil d'assolir, en alguns casos, ja que hi han centres que no compleixen aquest últim requisit per tant, per part de l'Administració, hauria de dur a terme un control , per tal que entre altres coses tots els centres on s'imparteix l'Educació d'Adults, compleixin les normes o requisits mínims establerts per la llei i reuneixin unes característiques que assegurin que es dinarà resposta de manera adequada a les demandes dels educands.

8. ALTRES PAÏSOS , ANYS 90 / TENDÈNCIES ACTUALS

El 1985 va tenir lloc la IV Conferència a París en la qual es va fer un recull de dades sobre el desenvolupament de l' educació d' adults partint de les respostes de 73 països d'una enquesta que es va realitzar.

Arrel d'aquest recull es va classificar en tres grups els països en funció de les estructures i formes

d'organització de l' Educació d' Adults . Veure annex nº.... ( pàg. 26).

En aquesta classificació, es posa en primer lloc, els països que estan menys desenvolupats en aquest àmbit i en l'últim l els que ho estan més.

El grup I està format, entre d'altres països, per Xile, Espanya, Índia... Les característiques d'aquest model són les següents:

- Hi ha una organització o bé un organisme especialitzat que s'encarrega de l'educació d'adults en el Ministeri d'Educació o depenent d'aquest Ministeri. Segons els països, aquest direcció o aquest organisme gaudeixen d'una major o menor autonomia d'iniciativa.

- Hi ha una participació dels diferents ministeris en la organització de programes específics ( agricultura, salut, formació professional...)

- Existeix un comitè o bé un consell nacional que es l'encarregat de la coordinació multinacional, en el que estan representats les principals institucions interessades, governamentals i no governamentals.

- Una tendència cada vegada més afirmada en el sentit de descentralitzar l'organització i la administració dels programes, amb serveis de coordinació en els plans regional i/o local;

- Segueixen un funcionament paral·lel al de l'ensenyament escolar, amb poques relacions estructurals entre els dos sistemes.

En el segon grup hi trobem països com : la República Socialista Soviètica, URSS, República Democràtica Alemanya, Romania... entre d'altres .El que caracteritza aquest model és que:

- Hi ha una estructura piramidal en la que s'integren les organitzacions socials i en la que es preveuen mecanismes de coordinació a cada nivell;

- Existeix una descentralització controlada tant a nivell de la organització dels programes com la seva execució.

- Té lloc la multiplicació i una especialització de les institucions encarregades a l'educació d' adults;

- En la majoria d'aquest països, hi ha una tendència cap a la integració del conjunt dels elements del sistema educatiu.

En el darrer grup trobem països com, la República Federal Alemanya, Estats Units, Suècia, Suïssa, Itàlia, Àustria, Austràlia... Aquest model està caracteritzat per :

- Un nombre considerable i una gran diversitat d'organismes no governamentals i privats que són els encarregats de diferents activitats educatives;

- Una tendència molt pronunciada al agrupament d'aquests organismes durant els 10 anys, encara que ,en general, no existeix un òrgan central de coordinació;

- Hi ha una creixent participació en diferents formes, dels poder públics en l'educació de persones adultes.

- Una importància que va en augment de les estructures dels centres d'iniciatives regionals i locals.

- L' establiment de vincles amb el sistema escolar amb més freqüència que no pas en el passat, especialment amb tot allò que respecta a l'ensenyament superior.

El grup I mostra una Educació d'Adults que encara ha d' avançar i desenvolupar-se des de el punt de vista de l'Europa occidental, atraçada. El fet que hi hagi una dependència del Ministeri D'Educació , com és en el cas d'Espanya, comporta una estructura massa escolaritzada.

Espanya es troba en el model més atraçat com és pot veure, però la seva situació comença a empitjorar quan en adonen compte que Espanya no disposa d' un comitè o consell nacional coordinador.

9. PERSPECTIVES DE MILLORA

Tenint en compte que un Decret sempre especifica la llei aquest cop ens trobem en una contradicció entre el Decret ( 72/ 1994) i la intencionalitat de la llei de formació d'adults de la Generalitat de Catalunya.

Degut a que la realització del Decret no respecten les orientacions de la llei, encaminem la nostra proposta al voltant de la cita de Freire: “... Les persones són éssers de transformació i no d'adaptació...”.

Aquesta iniciativa ha de sorgir, en un principi dels professionals que pertanyen als moviments de l'Educació d'Adults, que treballen en aquest àmbit.

Aquest han de motivar, organitzar i mobilitzar als propis educands d'Educació Bàsica d' Adults així com la resta de població, ja que són aquest primers, els qui tenen major coneixement del marc legal existent que regula aquest àmbit i les necessitats d'aquests.

Creiem que la seva organització i la seva perspectiva en reivindicacions generals i contra hegemòniques és l'encarregada d'aconseguir-ho amb la finalitat de superar les situacions desiguals malgrat que és de suposar que aquest fet vindrà donat per la motivació i possibilitats d'accedir-hi.

A partir d'aquí un cop estiguin dins del centre serà feina de l'educador motivar-los per aconseguir aquesta transformació social. Per això creiem que seria positiu la creació de situacions de participació i de diàleg com a metodologia a seguir, a fi d'aconseguir un anàlisi crític i d'aquest manera evitar la manipulació.

Aquest aspecte no és una iniciativa nostre, ja que es va expressar clarament en la declaració d'Hamsburg. D'aquesta manera: “... de la participació a la participació conscient...”. El que sí proposem és la posada en pràctica.

Optem per un model social i crític basat en els usuaris, les seves necessitats i la societat. Defensem el fet que aquest model quedi reflectit en la filosofia tant de la LOGSE, la llei 3/1991, de 18 de març, de formació d'adults, com el decret 72/ 1994, de 6 d'abril, deixant de banda, d'aquesta manera, el model escolar, que sovint marca la filosofia de fons de l'Administració.

Proposem que, de cara a un futur immediat, s'hauria de regular tot el que fa referència al Graduat escolar en secundària, ja que aquesta titulació serà la base per tal de tenir accés al mercat laboral. I que els que actualment tenen el Graduat Escolar, el qual està deixant de tenir validesa, haurien de fer un curs pont per tal que els hi sigui homologat aquest títol, amb l'actual GES, . Creiem que ells estarien d'acord amb aquesta proposta, ja que, per a molts d'ells, el que és realment important és aprendre, encara que necessiten aquest . Aquests cursos s'haurien de programar en funció de la disponibilitat horària dels usuaris.

Creiem que és necessari que s'estableixin unes mesures de control per part de l'Administració, a fi d'assegurar que el que hi ha regulat per Llei, es compleixi a tots els centres on es realitza aquest tipus de formació, afavorint d'aquesta manera, que la seva tasca es dugui a terme de forma adequada, és a dir, que doni una resposta que cobreixi la demanda dels educands, i es vetlli pels seus drets.

Actualment, ens trobem que el personal que hi treballa per l'Administració i , que en teoria, ha d'estar al servei dels ciutadans, en el moment de marcar la franja horària en la que tindran lloc les diferents classes, prioritzen la seva disponibilitat davant de la dels usuaris del servei. Una de les conseqüències d'això, és que les persones que volen utilitzar aquests recursos tinguin dificultats per accedir-hi, i per tant, la seva assistència en ells sigui minoritària.

Hem reflexionat sobre el possible paper de l' educador social en aquest àmbit. Com ja hem dit en la valoració crítica de la LOGSE, la Llei i el Decret, en cap d'aquests documents el tipus professional i la formació que ha de poder-se desenvolupar en l'àmbit de forma competent.

L' Educador Social és un professional que està emergent i que s'ha d'anar obrint camí en els àmbits que pot treballar. De totes maneres encara que tenim moltes ganes de poder treballar en aquest àmbit crèiem que encara no tenim la formació necessària per treballar-hi. Si que és cert que disposem d'una assignatura de caràcter obligatori que és l'educació permanent i una altre d'optativa que és aquesta la d' Educació Bàsica d' Adults i a més a més tenim a la nostra disposició unes pràctiques, que si volem les podem realitzar en aquest àmbit, malgrat això creiem que caldria una formació més específica. No volem entrar en la polèmica si el fet de treballar amb persones adultes es una cosa que correspondria a l' Educador Social o bé els mestres, però de segur que coincidim alhora de pensar que cal un professional especialitzat per tal de deixar enrera el model escolar i el fet que segons la LOGSE només pot ser un diplomat en magisteri el que pugui " donar classes" a les persones adultes, tenint en compte que ell té una formació especialitzada per ensenyar els infants .Referent aquest punt l' any 1996 es va realitzar una proposta que es va donar a la Generalitat i on van participar 5 universitats d' arreu de Catalunya.

En aquest curs hi podien participar molts tipus de professionals, com podrien ser mestres, treballadors socials, educadors socials entre d' altres i tots haurien de realitzar aquest curs però tenint en compte les assignatures ja realitzades per cada un d'ells , d' aquesta manera cada persona depenent dels seus estudis haurien de realitzar una part del curs o post-grau ja esmentat, amb els mateixos coneixements i per tant amb un alt nivell per poder dedicar-me a l' ensenyament per a persones adultes.

Des de l' antiguitat s'ha avançat molt per aconseguir que l' infant se'l considerés com un ésser humà diferent els adults, s'ha lluitat per la seva diferència, se'l ha estudiat i gràcies això, amés de moltes altres coses actualment en les nostres universitats trobem una llicenciatura de Pedagogia on es transmeten tots els coneixements referents a l'ensenyament, s'intenta potenciar les habilitats i capacitats dels futurs professionals perquè puguin ensenyar adequadament els infants. En canvi l' andragogia (4). Per tant totes aquelles persones que vulguin conèixer molt més i especialitzar-se en l' aprenentatge de la persona adulta, no podrà realitzar la llicenciatura d' Andragogia justament per què no està reconeguda com a tal.

Hi han molts punts que voldríem millorar, moltes fites que voldríem aconseguir però avui per avui ens trobem la realitat que hi ha i hem la qual hem de conviure, l' EBA la formació ocupacional, tallers en diferents llocs com centres cívics, cases de cultura...Aquesta realitat davant la qual ens trobem sovint es contradiu hem les propostes que hem realitzat i amb el que ens agradaria de fos l'educació de persones adultes. Cap de les dues coses es positiva, que l' Educació de Persones Adultes segueixi com fins ara i tampoc que de cop i volta tot fos com nosaltres voldríem. Cal que hi hagi un apropament sobre la realitat existent cap als objectius que ens hem plantejat, és del tot necessari. Llavors podrem construir entre tots un futur millor.

10.VALORACIÓ DEL TREBALL

Després de realitzar aquest treball el que hem pogut comprovar és que hi ha moltes incongruències entre la teoria i la pràctica, ja que normalment quan et llegeixes una Llei, penses que estar correcte, però després quan mires la realitat veus que no es compleixen molts dels articles que exposen les lleis.

Aquest treball ens ha servit per conèixer les lleis que estan relacionades amb l'Educació d'Adults i saber una mica més sobre aquest àmbit, ja que segurament si no haguéssim fet el treball sobre aquest tema, l'únic que coneixeríem de les lleis seria el que s'ha comentat a classe.

El no estar acostumades a fer valoracions crítiques sobre les lleis, ens vam trobar que això era una dificultat a l'hora de realitzar aquest treball, però gràcies alguns articles del dossier i l'esforç que vam fer creiem que ens hem vam sortir.

També veiem que nosaltres podem anar posant cullerada, però no podem fer-hi gaires coses,

Un altre aspecte que vam poder és que el Títol III de la LOGSE és molt breu i poc concret i això fa que cadascú pugui interpretar el que vulgui. Creiem que a Catalunya i a les comunitats autònomes a on hi ha competències sobre el tema d'Educació d'Adults potser, es concreta una mica més tot aquest àmbit, però també hem pogut comprovar que hi han moltes incongruències, sobretot entre la Llei de Formació d'Adults i el Decret (72/1994).

Finalment, creiem que és important que tot educador conegui les lleis que estan relacionades en el seu àmbit, per poder ser més crític i intentar transformar aquelles coses que ens semblen que no són coherents, ja que si no és coneix tot continuarà funcionant com fins ara i no es podrà avançar sobre aquest tema i nosaltres valorem de forma positiva la realització d'un canvi.

10. BIBLIOGRAFIA

GARCIA SUAREZ, J.A. I FLECHA, R. “ Tendències actuals en l'educació de persones adultes” dins Temps d'Educació, 15 !r semestre, 1996 Universitat de Barcelona. Divisió de Ciències de l'Educació.

FLECHA, R (1990) Educación de personas adultas. Propuestas para los años noventa. Barcelona. El Roure.

SÁINZ DE LA MAZA, C.E. PÉREZ, M.L. (1997) Legislación sobre educación de adultos 1857-1996. Salamanca: Junta de Castilla y León.

FORMARIZ, Alfons. “20 años de educación de adultos en cataluña: 1973-1993”. En Requejo, A. (comp.). 1995. Política y praxis en educación de adultos. Santiago de Compostela: Tórculo.

LOGSE. Títol III: de l'Educació de Persones Adultes.

Llei 3/1991 de Formació d'Adults de Catalunya

Decret 72/1994 pel qual es regulen els Centres de Formació d'Adults.

Revista PAPERS d'Educació d'Adults, núm. 22, juny 1994. Comentari al Decret de Centres de la Generalitat de Catalunya (Decret 72/1994).

TREBALL GRUPAL

D'EDUCACIÓ BÀSICA D'ADULTS

TEMA: MARC LEGAL