Eduardo De Filippo va néixer el 1900 a Nàpols, sota l'influencia d'una ciutat on es percebia l'espectacle i la poesia. Amb tan sols 4 anys d'edat va debutar a la companya del seu pare, un comediògraf important. Els següents anys els passà treballant en companyies diferent, així poc a poc mentre s'endinsava dins el mon del teatre, s'anà desenvolupant com actor, però sobretot com autor amb un estil propi on barrejava tradició i innovació.

Cap als trenta va obtenir grans èxits i un reconeixement. Llavors juntament amb els seus dos germans, fundà una companyia de teatre que representava comèdies creades per ells, que agradaven tan al gran públic com a crítics i literaris.

En la immediata postguerra, va crear una nova companyia sense els seus germans on assolí la maduresa creativa, sent més profund i alhora cívic. En aquest moment era autor, actor i director i valorava com un altre personatge al públic.

Quan tenia 50 anys, va ordenar i publicar les seves comèdies en dues parts cronològicament ordenades “La Cantata dei giorni dispari” que recull les seves disset peces escrites entre 1920-1942 (els anys d'entreguerres) i “la cantata dei giorni dispari que recull les obres compostes des del 1945 fins al 73 (els anys després de la segona guerra mundial). Aquesta recopilació mostra el canvi de la mentalitat de la societat italiana explicada en dos temes, el drama de les incomprensions mútues, familiars i privades; i el de les injustícies socials. Del primer tema es del que es basa la comèdia “Dissabte, diumenge i dilluns”, escrita el 1959, en la qual la família és influenciada pel els canvis socials, aquesta idea també es tractada a la comèdia “Mia famiglia” escrita cinc anys abans.

Els últims anys de la seva vida, va dedicar-se a fer classes de dramatúrgia a Florència i Roma, on gràcies a la seva experiència explicava les seves teories.

Estructura interna:

- El desenvolupament és el dissabte, on es mostra com es prepara la família per el dinar del diumenge, presentant-nos els personatges, determinant un clima tens i introduint les dificultats de la relació familiar en un canvi social.

- El nus és el diumenge, quan durant el dinar familiar tradicional a Itàlia en aquella època, comença una gran baralla provocada per la gelosia entre Peppino i Rosa (els caps de família i personatges principals), on Peppino acusa a la seva dona d'haver comès adulteri amb el seu amic i veí Luigi, el qual es mostra molt agradable i atent amb Rosa. Ella se sent molt ofesa per les falses acusacions i desvela el motiu pel qual es van casar, un amor molt intens que en aquests moments creu que ja s'ha perdut i la trasbalsa profundament.

- El desenllaç es produeix al dilluns, dia en que Peppino, desprès d'adonar-se del seu equívoc gràcies a Giulianella, es disculpa amb tots els personatges que ha ofès i es reconcilia amb la seva dona. També aquest dia, Giulianella es reconcilia amb el seu xicot Federico, desprès d'intentar-lo posar a prova.

Estructura externa:

L'obre es divideix en tres dies, que coincideixen amb el desenvolupament, el nus i el desenllaç.

- L'espai extern és Nàpols, una ciutat marcada en el moment per un canvi social.

- L'espai intern és la casa dels Priore, concretament la cuina i el menjador, ja que l'obra ens vol mostrar la vida quotidiana en un principi, d'una família Italiana de petit burgesos.

- El temps extern és el 1959, en plena postguerra (després de la segona guerra mundial).

- El temps intern, es desenvolupa en tres dies: dissabte el més curt (55 min. de durada), diumenge el més llarg (65 min. de durada) i dilluns ( 60 min de durada).

- El tema principal és la gelosia que afecta als personatges principals (Rosa i Peppino) allunyant-los per culpa de no crear una intimitat per poder parlar dels seus sentiment, per tant és la base del nus (el conflicte del diumenge).

Peppino està gelós del seu veí, perquè pensa que Rosa li fa més cas que a ell, i Rosa està gelosa de la seva jove ja que Peppino li fa compliments sobre el seu menjar i a ella, la seva dona, no li té en compte tota la feina que fa per la casa i la família.

Altres subtemes són :

- El tema amorós, tractat per Peppino i Rosa, per Giulianella i Federico i per la tieta Amèlia que dona el seu punt de vista liberal; ens mostra que ni la família, ni els fills, ni la casa, etc. mantenen unida una parella, sinó que és l'amor.

Un altre tipus d'amor és el que hi ha entre Amèlia i el seu fill Attilio. Amèlia estima tant el seu fill, que el vol protegir massa, el noi es com una mica atontat i depèn únicament de la seva mare.

- L'amistat, en aquella època a Itàlia era molt valorada,

- El negoci familiar creat per Antonio Piscopo (pare de la Rosa), comença com una butiga de barrets. Al heretar-la el seu gendre Peppino, la transforma en una botiga de confecció per l'home i barrets. Rocco, el fill de Peppino, crea la seva pròpia botiga de confecció en un dels carrers més rics de Nàpols i per això és guanya tot el amor i confiança del seu avi.

- La dona té un gran pes dins la família, s'encarrega que tot vagi bé.

- Peppino Priore és el personatge principal juntament amb la seva dona Rosa Piscopo.

- Giulianella és la seva filla, una noia que seguint els consells de la seva tieta, intenta aconseguir llibertat i importància.

- Rocco germà de Giulianella, i té una gran iniciativa i ganes de lluitar com el seu avi quan era jove.

- Roberto és el germà gran, fill de Peppino i Rosa, el qual està viu gràcies a l'amor entre els seus pares.

• Antonio Piscopo és el pare de la Rosa i mostra una altre generació.

- Amelia Priore, germana de Peppino és una dona feminista molt directe, que no té por de la veritat i que diu les coses sense embuts, però es preocupa de l'altre gent i la intenta ajudar.

- Attilio, fill d'Amèlia, es un noi que a causa de l'accessiva protecció de la seva mare, ara ja només depèn de ella.

- Raffaele Priore, germà de Peppino, és un empleat de banca que el diumenge recita en una companyia de teatre fent d'últim Pulcinella. Ens mostra un punt de vista extern, comparant la vida de cada personatge amb un actor còmic i per tan el conjunt amb una companyia de teatre.

- Federico, amic de Roco i xicot de Giulianella, es deixa humiliar, trepitjar i passa vergonya per no perdre el seu amor.

- Maria Carolina es la dona de Roberto, la causant indirecte de la gelosia de la Rosa.

-Luigi Ianniello és el veí de Rosa i Peppino, el qual a causa de la seva amistat cap a Rosa i els seus detalls, crea la gelosia de Peppino.

- Elena és la dona de Luigi,

- Virgina és la criada, persona a les ordres de Rosa que l'ajuda a portar la casa, tot i que les tasques més importants les fa la Rosa.

- Michele és el germà de Virgina, el qual a causa d'una força extraordinària i de la seva ira, apallissa a tothom qui gosa riure's d'ell.

- El Doctor Cefercola és l'amant de l'Amèlia i l'encarregat de solucionar els problemes de salut de la família.

- Catiello, és el sastre que tota la vida a confeccionat per Antonio.

Jo crec que tots els detalls de l'escenografia estan molt treballats, tant el vestuari com la realitat del menjar i de la llum, però suposo que això ja és normal en un Teatre Nacional. Tot hi això hi ha afectes, com les finestres fictícies i la llum artificial que sembla realment i d'altres com quan passa la quina a ser menjador que impressionen una mica de lo ben aconseguits i treballats que estan.

Dins l'obre i havia objectes i detalls que no de manera casual ens transmetien informació. Com el rellotge que es para indicant un parèntesis en el temps, a causa de la tensió; la cadira en la que seu Peppino durant el dinar del diumenge que no té respaldo per els braços simbolitzant que ell no és el cap de família, sinó que ho és l'Antonio; i el fet de mostrar un teatre dins un teatre que suposo que simbolitza el fet que a causa de no explicar el sentiments, creava una certa falsedat dins de la família que aparentment era normal.

Realment és una obra que engloba molts temes de la vida quotidiana d'aquell temps en una família, alguns ja són simples costums històrics però d'altres en canvi actualment encara succeeixen. Per això, podria afirmar que és una obra que t'ensenya tant d'història com de la vida mateixa i que a més a més és una comèdia amb humor. Tot això permet extreuen força suc a la hora que et diverteixes, tot i que algun tros se'm va fer una mica llarg i feixuc, però tot te dues cares i la

ÍNDEX

l'obre de l'autor i l'època..................................