Economia del Franquisme

A les xifres del balanç demogràfic , cal afegir-hi l'augment de la mortalitat per les males condicions laborals, higièniques i alimentaries de la dècada de 1940, les persones que van emigrar d'Espanya i l'elevat nombre de població reclusa per motius polítics .

La caiguda de la natalitat ( la major part de les persones mortes i empresonades eren joves), l'augment de la mortalitat i la disminució del nombre d'homes respecte del de dones.

Cal fer esment de la profunda divisió entre els vencedors i els vençuts.

Catalunya va propiciar una oferta important d'ocupació laboral des del començament de la dècada de 1940. La guerra provocà el retorn de moltes persones al camp, encara així es va generar un flux migratori creixent cap a Catalunya.

El creixement natural

Passats els anys de la postguerra, l'evolució demogràfica va continuar caracteritzada per un decreixement de les taxes de natalitat i mortalitat. Rellevant va ser el creixement de la natalitat a la dècada de 1960. Aquest creixement coincidí amb el procés accelerat d'industrialització i urbanització del país.

Els moviments de població

Durant la dictadura, es donaren els fluxos de població més importants de tota la historia d'Espanya.

La migració interior va seguir un doble sentit: de les zones agrícoles de l'interior fins a la perifèria industrial i, dins de cada regió, dels nuclis de població més petits als més grans. Les principals zones d'acollida van ser Catalunya, Madrid i el País Basc; i les zones migratòries, Andalusia, Extremadura, i Castella la Manxa i Galícia.

A la dècada de 1960, la migració interior s'intensificà, cosa que es va mantenir fins al final de la dictadura. La població immigrant s'establí en àrees suburbanes sense infrastructures.

La migració exterior. Les causes d'aquesta migració van ser els efectes del Pla d'Estabilització, que provocà molta desocupació, i l'oferta de llocs de treball a l'exterior, motivada per l'onada expansiva de l'economia europea, a partir del 1958.

La migració interior la van protagonitzar, en general, famílies, mentre que l'exterior afectava fonamentalment homes sols que feien arribar a la família part del sou que guanyaven cada mes.

La migració exterior va tenir conseqüències socials i polítiques importants arran del contacte de la població emigrant amb els sindicats lliures i les organitzacions polítiques estrangeres.

La població activa

Durant la dictadura la poblacio activa del sector primari es va reduir a més de la meitat, tendencia que va continuar els anys posteriors. L'augment de la població activa en els sectors industrial i serveis.

Catalunya va doblar els efectius humans durant el periode de la dictadura. La raó fou l'onada migratoria que s'inicia pocs anys despres d'haver-se acabat la guerra civil. La causa de l'atraccio de Catalunya va ser la demanda de mà d'obra per part de la industria.

L'evolució Economica

Podem dividir l'evolució economica durant el règim en dos grans periodes delimitats per l'any 1959: l'etapa que coincideix amb la fase totalitaria (1939-1959), caracteritzada per la depressio i l'estancament; l'etapa que comprèn el període d'expansió economica propiciada pel Pla d'Estabilització i la crisi final de la dictadura.

La llarga postguerra

L'estancament i la depressió económica continuessin durant vint anys.

Durant els anys quaranta la renda i la producció es van mantenir per sota del que havien estat abans de la guerra. Només es va arribar al nivell de 1935 a partir dels anys 1953-1954, quan s'inicia un petit creixement. Va caldre uns quinze anys per recuperar el nivell econòmic anterior a la guerra.

Els motius d'aquesta situació econòmica a Espanya: van ser causes importants moltes situacions i decisions propiciades per la mateixa dictadura franquista.

L'Autarquia (1939 - 1950)

Tots els testimonis del 1940 recorden aquella època com el temps de les restriccions elèctriques, la fam i la misèria. L'obsessió de la població era obtenir aliments. Aquesta situació es donava fonamentalment per la política econòmica de la primera etapa de la dictadura, a més de les dificultats afegides que comportava la situació internacional.

El primer franquisme va optar per l'autarquia econòmica que a Espanya es va caracteritzar fonamentalment per dos fets:

• La voluntat d'aïllar-se econòmicament de l'exterior, el refús de l'entrada de capital estranger, limitació de les importacions i les exportacions.

• La intervenció de l'Estat en la producció i la distribució de béns i en la fixació de preus i de valors de canvi de la moneda.

El 1941 es va crear l'INI (Instituto Nacional de Industria), amb la finalitat que l'Estat pogués fabricar aquells productes necessaris que l'empresa privada no estava en condicions de produir. L'INI va estar molt mal gestionat, i va esdevenir una font de dèficit públic.

Aprofitar els recursos propis, es va demostrar impossible, Espanya no produïa matèries primeres, com cotò, ni posseïa prou fonts d'energia. No produïa els aliments suficients per a tota la població. Es racionaven per mitja de cupos de l'Estat.

La intervenció de l'Estat en la producció i la distribució de béns, va dur a la manca d'aliments, el seu racionament i l'existencia d'un mercat negre.

Com a causa de distorsió econòmica, els intents conscients i deliberats de desindustrialitzar Catalunya i el Pais Basc, territoris que els vencedors consideraven desafectes i socialment perillosos. Franco 1944, va afirmar “descongestionar las grandes y peligrosas concentraciones industriales de Vizcaya y Barcelona”. La creació de fàbriques noves només s'autoritzava fora de Catalunya i a la decada de 1940 es va obligar a algunes empreses catalanes a traslladar-se a altres indrets d'Espanya.

No tothom va patir de la mateixa manera els efectes de la depressió económica. Les persones dedicades a l'estraperlo i del funcionariat corrupte, bastants empresaris es van beneficiar de la pau social imposada pel régim. La classe treballadora va haver de resignar-se al deteriorament de les seves condicions de vida, la baixada real dels salaris, van retrocedir fins al nivell real de 1913, tot i l'augment constant dels preus.

La baixada real dels salaris explica dos aspectes socioeconòmics.

• L'augment del marge de beneficis de les empreses

• L'oferta de llocs de treball, els empresaris van preferir augmentar el nombre de treballadors, cosa que els resultava barata, més que no pas renovar la maquinària.

L'epoca de l'autarquia va suposar un increment de les desigualtats socials, un empobriment de la població.

La decada de 1950

Entre 1951 i 1957, Espanya va començar a recuperar la situació economica del 1935. El règim va suprimir algunes mesures intervencionistes com la cartilla de racionament (1952). La fi de l'aïllament internacional i l'ajut nord-americà va permetre un creixement econòmic moderat.

El creixement no va ser equilibrat, va tenir dues conseqüencies:

• Augment important de la inflació arran dels increments salarials, que repercutien en els preus

• El pagament de les importacions cada vegada més nombroses i cares, que feia disminuir les reserves de divisa. Cosa que al 1957 va portar a l'estat a l'insolvencia.

De l'expansió a la crisi (1959-1975)

Els canvis econòmics d'Espanya a la decada de 1960:

• Conseqüencies del Pla d'Estabilització (1959-1962)

• El anomenat Milagro español (1963-1973)

Expansió economica (1959-1973)

1957 s'incorpora al govern un grup de tècnics experts en economia, tecnocrates. Pla d'Estabilització i Liberalització de 1959.

Pla ideat per Joan Sardà i Deixeus, tenia dos grans objectius: Aturar l'inflació, estabilitzar els preus i els salaris; liberalitzar el sector exterior, deixar d'importar capital i donar més llibertats a les importacions i les exportacions.

Devaluà la pesseta. Reforma fiscal

Pla d'estabilització va consistir en la modificació de l'autarquia per un sistema ecònomic capitalista classic.

Franco se'n va malfiar, aquesta politica anava en contra de la seva ideologia, i va acceptar-la per por a la fallida de l'Estat

Durant els primers mesos, els resultats van ser negatius: la productivitat de les empreses van caure, els sous van baixar, i l'atur es va incrementar.

Els efectes positius es van notar a partir del 1961.

Moltes fàbriques van traslladar-se a l'area de Barcelona (ZAL).