ÍNDEX

INTRODUCCIÓ 1

TIPUS DE DROGUES 2

PRINCIPALS DROGUES DE DISSENY 3

EFECTES DE LES DROGUES DE DISSENY 6

SITUACIONS DE RISC 7

REDUCCIÓ DE RISC 7

CONCLUSIÓ 8

BIBLIOGRAFÍA 9

UNIVERSITAT RAMON LLULL.

Escola Universitària d'infermeria i fisioteràpia Blanquerna

1er Curs de la diplomatura d'Infermeria

DROGUES DE DISSENY: QUE SÓN I ELS EFECTES SECUNDARIS

Data de lliurament: 24 d'octubre de 2002

INTRODUCCIÓ

El treball que s'exposa a continuació tracta sobre les drogues de disseny a Catalunya i bàsicament dels tipus i efectes causats per aquestes sobre el cos humà.

No s'ha pogut troba informació sobre l'estat de les drogues a Catalunya, tal com percentatges i tipus de drogues consumides pels diferents tipus d'edat ja que tan en els organismes públics com privats les relacions de dades i drogues eren totes a Espanya o a nivell internacional majoritàriament als EEUU. Per això aquest treball està enfocat a nivell d'informació bàsica i per donar una base de prevenció de riscos a aquells que no ho vulguin de deixar de consumir perquè tinguin coneixements de no barrejar diferents substàncies en una nit per prevenir efectes negatius de cada una d'elles.

TIPUS DE DROGUES

Dintre del grup de drogues de disseny podem trobar 4 grups:

• Drogues anàlogues de les amfetamines:

• Anàlogues de les fenitalamines

• Anàlogues de les mescalina

• Opioides sintètics

• Narcòtics similars a la morfina, opi i heroïna

• Arilhexamines

• Es la font de numeroses drogues de disseny com per exemple, PCP O pols d'àngel

• Derivats de la metacualona

• Quaalude, és fa servir com a hipnòtic

PRINCIPALS DROGUES DE DISSENY

MDMA ( ÈXTASIS)

• El seu nom científic és 3,4-metilenedioxi-N-metilanfetamina

• Va ser el.laborada pels laboratoris Merck

• Al 1914 es va patenta com anorexígen però no va passar de l'etapa preclínica

• Als anys 60, terapeutes la van fer servir il·lícitament per ajudar als seus pacients

• Als anys 70-80 va créixer el consum extens i clandestí de la droga

• En l'any 1985 es classifica a la llista I del conveni sobre substàncies Psicotròpiques de les nacions unides

• A la dècada dels 90 amb les “rutes del bakalo” s'associa el consum d'aquesta droga

• Es distribueix en forma de pastilles, amb noms i dibuixos diferents, produint una abstinència psicològica i no física

Estructura molecular de l'èxtasi

DOM( STP )

• El seu nom científic és 2,5-dimetoxi-4-metilanfetamina

• És més potent que la seva droga principal, la mescalina

• És una de les drogues més visionàries que existeixen

• A finals dels 60 era popular entre els hippies de San Francisco

• Se la coneix com STP ( Serenitat, Tranquil·litat, Pau )

• La difusió incontrolada va provocar llargues fases de terror, episodis paranoics, i altres trastorns psicòtics

• Els “mal viatges” són freqüents i les reaccions psicòtiques poden durar anys

TMA

• El seu nom científic és 3,4,5-metoxianfetamina

• Va ser la primera fenietilamina, totalment sintètica

• Entre 50 i 100 mg es comporta com la mescalina, i a dosis de 250mg té efectes anfetaminics, provocant amb freqüència estats d'ansietat i agressivitat

• El principi de l'experiència sempre genera nàusees

MDA

• El seu nom científic és 3,4-metiendioxianfetamina

• És la precursora de la MDMA

• Se la coneix com píndola de l'amor

• És una droga amb gran potencial d'abús i amb fort reforços

• Les dosis tòxiques per sobre dels 200mg poden resultar mortals

DOET

• El seu nom científic és 2,5-dimetoxi-4-etilanfetamina, derivat etílic del DOM

• Té efectes semblants a la MDMA

• Amb dosis baixes s'intensifica l`autoconsciència i no produeixen distorsions visuals ni psicosis

EFECTES DE LES DROGUES DE DISSENY

Els principals efectes que produeixen les drogues de disseny poden ser de dos tipus:

SITUACIONS DE RISC

• Barreja de drogues: Com major és la mescla, major és el risc de tenir problemes seriosos

• Drogues i fàrmacs: Pot ser perillós a causa de la interacció de les dues substàncies

• Treball, conducció i drogues: Els efectes duren moltes hores

• Drogues i embaràs: Pot suposar problemes al fetus u posteriorment al fill.

• Drogues i estat emocional: És pot tenir una experiència negativa si els sentiments i emocions són negatius, encara que la droga pot alleugerir els problemes, un cop s'hagi passat l'efecte es tornarà està com abans.

REDUCCIÓ DE RISC

• No prendre drogues amb antecedents de malalties mentals

• Quan el consum provoca por o ansietat davant els efectes de les drogues

• Si es consumeix fer-ho amb gent de confiança i en un ambient agradable

• Quan es consumeix la droga convé menjar productes vitaminats i ensucrats

• Descansar regularment durant la sortida nocturna per evitar la deshidratació i l'esgotament

• Consumir alhora èxtasis, Ketamina, Speed i altres substàncies pot provocar sobredosis

• Informar-se de la qualitat i quantitat que porta la droga que es vol prendre

• La barreja de substàncies provoca una processos de tolerància i dependència de les drogues.

CONCLUSIÓ

Amb aquest treball es pot arribar a la conclusió de que la Generalitat no s'ha involucrat massa en el món de les drogues ja que tota la informació que es troba en els seus documents sobre les drogues, tots són a nivell nacional o conjuntament amb la Unió Europea, però no sobre Catalunya en si.

Per això he decidit enfocar el treball de la forma en que s'ha exposat, explicant les principals drogues de disseny, les seves característiques, els seus efectes sobre la salut humana, i les situacions de risc i reducció de danys que es pot fer amb aquestes substàncies.

Tota la informació que s'ha trobat dels dos últims punts del treball és a través del projecte clubdenit de l'empresa IRES de les Illes Balears on ho està aplicant gràcies a una subvenció del Consell Insular de les Illes Balears.

La Generalitat com un organisme públic que és podria donar subvencions perquè el jovent català pogués saber com actuen aquestes substàncies en el seu cos i ajudar-los a no consumir-les.

BIBLIOGRAFÍA

IRES ( Projecte clubdenit ), [Pàgina WWW].Disponible: http://www.clubdenit.com/ [ 07 d'octubre de 2002 ].

Las drogas, [ Pàgina WWW ]. Disponible: http://www.users.servicios.retecal.es/rafalloren/ [10 d'octubre de 2002 ]

IREFREA, [ Pàgina WWW]. Disponible: http://www.irefrea.org/ [ 10 d'octubre de 2002]

Carpenoctem, [Pàgina WWW]. Disponible: http://www.pastillas.org/ [8 d'octubre de 2002 ]

Sin drogas, [Pàgina WWW ]. Disponible: http://www.tusalud.com/ [ 8 d'octubre de 2002 ]

Federación de ayuda contra la drogadicción, [Pàgina www ]. Disponible: http://www.fad.es/ [ 8 d'octubre de 2002 ]

Melero, Juan Carlos., Pérez de Arróspide, Jesús A. ( 2001 ). DROGAS: +información-risegos ( Tu guia ). Madrid: Ministerio del interior. Delegación del gobierno para el Plan Nacional sobre Drogas. Secretaría General Técnica

Sang més espessa i major dificultat de circulació

Pèrdua de líquids i electrolits

Pobre pressió del oxigen

Referència persecutòria

Experimentació de la droga temps després d'haver-la deixat de consumir.

Cruixir de dents.

4

8