1. SISTEMA DE RETRIBUCIONS

LES RETRIBUCIONS DEL PERSONAL FUNCIONARI

• Determinat pel grup de titulació de pertinença.

• Quantia fixada a la LPGE.

El sistema actual, establert a partir de l'any 1984, és un sistema retributiu mixt, ja que determina la retribució total del funcionari tenint en compte criteris subjectius (titulació, antiguitat, formació, rendiment personal, etc.) i criteris objectius (determinats pel lloc de treball en un sentit estricte).

L'estructura retributiva és la mateixa en totes les administracions públiques i es fixa als articles 23 i 24 de la Llei 30/1984 (LMRFP).

RETRIBUCIONS BÀSIQUES	RETRIBUCIONS COMPLEMENTÀRIES
Sou base Triennis Pagues extraordinàries	Complement de destinació Complement específic Complement de productivitat Gratificacions per serveis extraordinaris
En funció del grup de titulació i l'antiguitat (circumstàncies personals). Quantia fixa establerta a la Llei General de Pressupostos de l'Estat	En funció del lloc de treball (circumstàncies objectives) o del rendiment del funcionari (circumstàncies subjectives valorades en funció de paràmetres objectius). Establertes a la LGPE mitjançant una quantia determinada o un increment anual màxim.

Els funcionaris només poden ser remunerats per aquests conceptes, per tant, no es poden aplicar terceres pagues ni altres fórmules diferents a les previstes legalment.

El capítol referent als drets retributius de la LEBEP no entrarà en vigor fins que s'aprovin les lleis de funció pública que el desenvolupin. La LEBEP preveu la desaparició de les actuals retribucions complementàries, que seran substituïdes en quantia i estructura per les que fixin les lleis de cada Administració pública atenent, entre altres, als següents factors:

• La progressió assolida pel funcionari dins la carrera administrativa.

• L'especial dificultat tècnica, responsabilitat, dedicació, incompatibilitat, exigible per al lloc de treball o les condicions en què aquell es desenvolupa.

• El grau d'interès, iniciativa o esforç amb què el funcionari desenvolupa el seu treball i el rendiment o resultats obtinguts.

• Els serveis extraordinaris prestats fora de la jornada normal de treball.

2. Les retribucions bàsiques dels funcionaris

El Sou

• Determinat pel grup o subgrup de titulació de pertinença.

• Quantia fixada a la LPGE de cada exercici.

El sou és la retribució bàsica en sentit estricte. El seu valor ve determinat anualment per la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat en funció de cadascun dels grups o subgrups de titulació en què s'organitzen els diferents cossos i escales.

Cada funcionari percebrà el sou corresponent al nivell de titulació acadèmica que se li va requerir per ingressar al cos o escala a què pertany (grup o subgrup de classificació per titulació).

El sou dels funcionaris del grup A (A1) no podrà excedir en més de tres vegades el sou dels funcionaris del grup E (actuals agrupacions professionals) segons la Llei 30/1984.

Els Triennis

• Import en funció del grup o subgrup en què es compleixin, per cada tres anys de servei.

• Quantia fixada a la LGPE de cada exercici.

Els triennis consisteixen en una quantitat igual per a cada un dels grups o subgrups de titulació, no molt elevada, que incrementa la nòmina del funcionari cada tres anys. Els triennis es van acumulant fins al final de la relació de serveis.

Han de reconèixer la totalitat dels serveis prestats des que es va començar a treballar a l'Administració i en qualsevol d'elles. Des de l'entrada en vigor de la LEBEP ja no és necessari tenir la condició de funcionari de carrera per poder cobrar triennis. L'article 25.2 d'aquesta norma, referent a les retribucions dels funcionaris interins, estableix que se'ls reconeixeran els triennis corresponents als serveis prestats abans de l'entrada de la LEBEP.

L'Estatut dels Treballadors també reconeix el dret del personal laboral temporal a cobrar l'antiguitat en els mateixos termes que el personal laboral fix.

El trienni comença a cobrar-se a partir del moment que es compleixen 3 anys de serveis efectius, bé en la mateixa administració, bé per acumulació en diferents administracions. En aquest darrer cas, l'interessat haurà de demanar a les administracions corresponents el certificat de serveis prestats i després sol·licitar el seu reconeixement per l'entitat on presta serveis.

Còmput dels serveis a efectes de reconeixement de triennis

Computen	No computen
Els serveis prestats a l'administració, siguin continuats o no, en qualitat de funcionari de carrera, interí, eventual o contractat laboral o administratiu.	Els serveis prestats de forma simultània en dos llocs de treball o les jornades superiors a les ordinàries.
		Els serveis prestats amb caràcter de prestacions personals obligatòries.
Els serveis prestats com a funcionari en pràctiques.	Els serveis prestats com a becari d'una administració pública.
Els serveis prestats en administracions públiques d'un altre Estat membre de la UE.	Els serveis prestats com a laboral si en extingir-se el contracte es va rebre la indemnització corresponent i es va renunciar a tot altre dret que se'n pogués derivar.
Els serveis prestats en qualsevol de les Administracions públiques i els seus organismes autònoms.	Els serveis prestats en societats mercantils públiques.

Les pagues extraordinàries

• Any 2007: sou + triennis + complement destí + % complement específic.

• 2 a l'any (juny i desembre)

Les pagues extraordinàries són dues a l'any, per un import mínim cada una d'elles d'una mensualitat del sou i triennis, i es meriten els mesos de juny i desembre.

No obstant això, la quantia de les pagues extres ha estat modificada progressivament per les lleis generals de pressupostos de l'Estat des de l'exercici 2003. Per a l'any 2007 ja s'ha previst el cobrament íntegre del complement de destinació en 14 mensualitats i s'ha iniciat el camí per aplicar progressivament aquesta norma també al complement específic.

En aquest sentit, la LEBEP ja preveu que les pagues extraordinàries seran d'una mensualitat sencera de sou, triennis i retribucions complementàries del lloc de treball (aquest capítol encara no ha entrat en vigor).

3. Les retribucions complementàries dels funcionaris

Les retribucions complementàries són el complement de destinació, el complement específic, el complement de productivitat i les gratificacions per serveis extraordinaris.

El complement de destinació

1. El complement destí retribueix característiques objectives dels llocs de treball a través de l'assignació d'un nivell a partir de: RLT. Criteris de: especialització responsabilitat competència i comandament complexitat territorial i funcional 2. El nivell del superior jeràrquic ha de ser superior al dels llocs subordinats. 3. La quantia per cada nivell vindrà fixada a la Llei General de Pressupostos de l'Estat. 4. Es consolida mitjançant el grau personal.

La finalitat d'aquest complement salarial és doble: d'una banda, retribueix circumstàncies objectives dels llocs de treball, de l'altra, és un instrument de la carrera administrativa perquè constitueix el grau personal del funcionari, un dret individual i personal de caràcter subjectiu.

Els nivells del complement de destí van de l'1 al 30 i les quanties pels mateixos es fixen anualment a la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat. És un complement retributiu que està lligat al contingut i característiques del lloc de treball, en relació a la seva jerarquització dins l'organització, a la preparació tècnica que requereixi el seu desenvolupament i/o a l'especial responsabilitat de les funcions, i que es fixa a la relació de llocs de treball (interval de nivells segons grup de titulació).

La consolidació del grau personal com a garantia de la carrera administrativa.

Via ordinària. Per exercici d'un o més llocs de treball del nivell corresponent durant dos anys continuats o tres amb interrupció. Si es modifica el nivell d'un lloc de treball abans d'haver-lo perfeccionat, el temps de prestació de serveis en aquest lloc es computarà amb el nivell més alt als efectes de consolidació del grau personal. Malgrat això, si s'obté un lloc de treball superior en més de 2 nivells al corresponent al propi grau personal, cada dos anys es consolidarà el grau superior en 2 nivells al que es posseeix.

Via extraordinària: per cursos de formació específics o compliment d'altres requisits objectius, aprovats pel Ple de la Corporació.

El complement específic

Retribució de caràcter objectiu que es valora atenent a l'especial dificultat tècnica, dedicació, responsabilitat, incompatibilitat, perillositat i/o penalitat dels llocs de treball. Requereix una valoració prèvia dels llocs de treball. S'assigna per a cada lloc de treball a l'RLT. Aprovació en els pressupostos anuals.

El Complement Específic està destinat a retribuir les condicions particulars d'alguns llocs de treball atenent a l'especial dificultat tècnica, el grau de dedicació, la responsabilitat, la incompatibilitat, la perillositat o la penalitat. El fet que la llei parli d'alguns llocs de treball ha portat nombroses controvèrsies jurídiques, ja que inicialment la jurisprudència no admetia que tots els llocs tinguessin complement específic. Avui dia però, a totes les Administracions públiques tots els llocs de treball en tenen un d'assignat.

L'establiment o la modificació del complement específic exigeix que amb caràcter previ es porti a terme una valoració del lloc de treball atenent a les circumstàncies assenyalades anteriorment. Una vegada efectuada la valoració, el Ple de la Corporació aprovarà l'RLT, amb els seus complements específics. La forma de valoració del complement específic no està determinada normativament, de manera que es poden fer servir diferents tècniques de valoració tant quantitatives com qualitatives sempre que es garanteixi l'objectivitat. La jurisprudència ha determinat l'obligació de negociar l'RLT amb les organitzacions sindicals legitimades, si bé, en cas que no s'arribi a un acord, l'Administració podrà aprovar-la en exercici de la seva potestat organitzativa.

• Aquest complement es fixa atenent a les característiques concretes de cada lloc de treball i té un caràcter objectiu, ja que valora les condicions particulars de cada lloc i no el grup de titulació ni les característiques individuals del funcionari.

El complement de productivitat

Es fixa en base a criteris subjectius objectivament valorats: especial rendiment, activitat extraordinària, interès i iniciativa. És de coneixement de tots els funcionaris. No genera drets respecte a valoracions posteriors.

El complement de productivitat té caràcter subjectiu o individual i està destinat a retribuir l'especial rendiment, l'activitat extraordinària i l'interès o iniciativa amb que el funcionari desenvolupa les seves funcions.

La valoració de la productivitat s'haurà de realitzar en funció de circumstàncies objectives relacionades directament amb el desenvolupament del lloc de treball i dels objectius assignats al mateix.

Com a norma general, les quantitats percebudes per aquest concepte durant un determinat període de temps no originaran cap tipus de dret individual respecte a les valoracions o apreciacions de períodes posteriors.

En tot cas, les quantitats que percebi el funcionari per aquest concepte seran de coneixement públic pels altres funcionaris de l'entitat i pels representants sindicals.

Les gratificacions per serveis extraordinaris

Serveis prestats fora de la jornada ordinària. No són fixes en la seva quantia ni periòdiques en la seva meritació.

Les gratificacions retribueixen serveis realitzats fora de la jornada normal i en cap cas poden ser fixes en la seva quantia ni periòdiques en el temps.

Les indemnitzacions per raó del servei

S'atorguen per conceptes concrets, o perquè existeix una prèvia despesa suportada pel funcionari o per la realització d'activitats concretes en l'àmbit de la funció pública. La legislació les predetermina, o bé fixant-ne els imports o bé establint uns límits màxims per a cada concepte.

Les indemnitzacions es meriten per les següents causes:

• Comissions de serveis: es tracta de serveis circumstancials en un terme municipal diferent al de residència oficial del funcionari. S'abonen sempre excepte si els serveis estan retribuïts per import igual o superior al de la indemnització que correspondria, o si la comissió té lloc per iniciativa pròpia del funcionari o bé si aquest renuncia expressament a la indemnització. Es divideixen en dietes (per despeses diàries de manutenció i allotjament), indemnitzacions per residència eventual i despeses de viatge. L'import es fixa en funció del país de destí i de la categoria del funcionari.

• Desplaçaments dins del terme municipal per raó del servei: s'indemnitza el cost del desplaçament, preferentment en mitjans de transport col·lectiu, quan el funcionari està obligat a practicar actuacions fora del seu centre de treball però dins del mateix terme municipal.

• Trasllats de residència: es perceben per trasllat forçós del funcionari, i en el seu cas, de la seva família, per canvi de destí, tant a Espanya com a l'estranger, sempre que no sigui a conseqüència de sanció. Per aquest concepte el funcionari té dret a l'abonament de les despeses de viatge, inclosos els de la família, a dietes durant els dies de trasllat, incloses les de la família, i a les despeses de transport de mobiliari i utensilis. Si el trasllat és a l'estranger, també té dret en certs casos a una quantitat per despeses d'instal·lació, de viatge per matrimoni i vacances a España, i per defunció.

• Assistències: es perceben en els següents casos:

• Per concurrència del funcionari a certs òrgans col·legiats de l'Administració i als consells d'administració d'empreses públiques. Les retribucions per aquest concepte no poden superar el 40% de les corresponents al lloc de treball de principal (càlcul anual).

• Per participar en tribunals d'oposicions i concursos. Les retribucions per aquest concepte no poden superar el 20% de les corresponents al lloc de treball principal (càlcul anual).

• Per la col·laboració no permanent ni habitual en instituts o escoles de formació i perfeccionament del personal al servei de l'Administració (conferències, cursos, seminaris, congressos, etc.). El total d'aquestes col·laboracions no pot superar les 75 hores a l'any ni el seu import global ser superior al 25% de les retribucions del lloc de treball principal (càlcul anual).

LES RETRIBUCIONS DEL PERSONAL LABORAL

• Aplicació del dret laboral comú, amb intervenció de la negociació col·lectiva.

• Aplicació amb caràcter bàsic de la LGPE pel que fa als increments anuals.

El model retributiu del personal laboral és més obert i flexible que el del personal funcionari. La pràctica totalitat dels conceptes es traslladen a la negociació col·lectiva i s'aplica essencialment el dret laboral comú. Això no obstant, també els són d'aplicació els màxims d'increment retributiu fixats a la LPGE, tot i que si bé en el cas dels funcionaris aquests límits es preveuen directament relacionats amb conceptes retributius concrets, en el cas del personal laboral el límit s'aplica sobre la quantia global de la massa retributiva.

La Llei General de Pressupostos de l'Estat fixa anualment i amb caràcter bàsic l'increment que han d'experimentar les retribucions del personal al servei de les administracions, organismes i ens públics, en funció de l'augment de l'I.P.C. que el Govern preveu que es produeixi durant l'exercici econòmic que s'inicia. Els últims anys aquest increment ha estat del 2% aplicable a totes les retribucions, incloses les diferides.

Cap administració pública pot aplicar increments retributius per sobre d'aquesta quantitat. Amb caràcter excepcional i singular però, es permet superar aquest increment anual en determinats casos, amb incidència sobre les retribucions complementàries del personal funcionari i conceptes equivalents del personal laboral:

• per realitzar adequacions que resultin imprescindibles per modificar el contingut funcional dels llocs de treball.

• per realitzar adequacions que resultin imprescindibles per modificar quantitativament el nombre d'efectius assignats a cada programa.

• per realitzar adequacions que resultin imprescindibles per a la consecució dels resultats o objectius fixats per a cada programa.

2. LA JORNADA I L'HORARI DE TREBALL

• L'aprovació EBEP ha comportat alguns canvis en la regulació de la jornada, respecte l'anterior normativa: ara cadascuna de les Administracions Públiques és cometent per fixar la jornada dels seus funcionaris i aquesta podrà ser-ho a temps complet o parcial.

Què ha comportat l'aprovació de l'EBEP respecte de la regulació de la jornada?

En primer lloc, la nova regulació estableix que sigui cada Administració Pública la que fixi la jornada general i les jornades especials dels seus funcionaris públics. És a dir, cada administració és la competent per fixar la jornada dels seus funcionaris públics, sense que aquestes hagin de respectar cap còmput anual, mensual o setmanal.

En segon lloc, l'EBEP recull expressament la possibilitat que les Administracions Públiques puguin fixar jornades a temps complet o a temps parcial.

L'aprovació de la jornada i de l'horari s'ha de fer prèvia negociació amb la representació sindical.

El nostre ordenament funcionarial reconeix el dret del personal funcionari a la interrupció de la seva activitat, normalment sense reducció dels drets retributius, en diferents supòsits que inclouen tant períodes de descans periòdic (vacances i descans dominical), com suspensions ocasionals de la prestació per diferents causes, de més o menys durada (permisos i llicències).

3. VACANCES

Els funcionaris tindran dret a gaudir durant cada any complet de servei actiu d'unes vacances retribuïdes d'un mes o dels dies que en proporció els corresponen si el temps realment treballat és menor. El moment en què hom gaudeixi d'aquestes vacances serà subordinat a les necessitats del servei.

4. ELS PERMISOS I LES LLICÈNCIES

Els permisos i les llicències dels funcionaris públics s'estableixen legalment i reglamentària, si bé és indispensable un tràmit previ de negociació amb la representació sindical corresponent. La LEBEP estableix uns permisos amb caràcter de norma bàsica; per tant, els podran gaudir els funcionaris de totes les administracions públiques.

La legislació autonòmica de desenvolupament estableix uns permisos i llicències complementaris, que milloren els establerts amb caràcter de norma bàsica en la LEBEP.

Finalment, els funcionaris de les entitats locals poden gaudir dels mateixos permisos i llicències que els funcionaris autonòmics; si bé és habitual que a través de la negociació col·lectiva s'introdueixin millores sobre aquests.

Llicències

• Per estudis sobre matèries directament relacionades amb el lloc de treball, sempre que hi hagi un informe favorable del cap de la unitat orgànica en la qual el funcionari presta els seus serveis.

Si la llicència es concedeix per interès propi de l'Administració el funcionari té dret a percebre totes les seves retribucions.

• Per a assumptes propis, sense cap retribució, la durada acumulada de les quals no pot excedir en cap cas els sis mesos cada dos anys. La concessió d'aquesta llicència s'ha de subordinar a les necessitats del servei.

• Per raó d'una malaltia que impedeixi el desenvolupament normal de les funcions públiques, d'acord amb el que disposa la LGSS.

• Per exercir funcions sindicals, de formació sindical o de representació de personal.

Permisos

• Per trasllat de domicili sense canvi de residència, un dia. Si comporta trasllat a una altra localitat, fins a quatre dies.

• Per a exàmens finals en centres oficials, un dia, i per a altres proves definitives d'avaluació i alliberadores en els esmentats centres, el temps indispensable per fer-les.

• Per a deures inexcusables de caràcter públic o personal, durant el temps indispensable per complir-los.

• Per assumptes personals sense cap justificació, com a màxim 9 dies l'any. La concessió d'aquests dies de permís serà subordinada a les necessitats del servei

Permisos per a la conciliació de la vida personal, laboral i familiar

Aquests permisos són retribuïts, excepte el permís per atendre un familiar.

1. Per matrimoni o per inici de convivència en el cas de les unions estables de parella

2. Per matrimoni d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.

3. Per maternitat (part, acolliment o adopció).

4. Per naixement, adopció o acolliment.

5. Per paternitat.

6. Per lactància

7. Per atendre fill prematurs o que hagin d'ésser hospitalitzats.

8. Per atendre a fills discapacitats.

9. Permís prenatal: Les dones embarassades poden absentar-se el temps necessari per assistir a exàmens prenatals i tècniques preparatòries al part.

10. Per mort, accident, hospitalització o malaltia greu d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat.

11. Per atendre un familiar fins el segon grau d'afinitat o consanguinitat: entre un mínim de 10 dies i un màxim de 3 mesos, prorrogable excepcionalment, fins a 3 mesos més.

12. Per situacions de violència de gènere: absència del lloc de treball, més la flexibilitat horària que, d'acord amb cada situació concreta, sigui necessària per a la protecció o assistència social.

13. Flexibilitat horària recuperable: absència del lloc de treball d'un mínim d'1 hora i d'un màxim de 7 durant la setmana, per a visites o proves mèdiques d'ascendents o descendents fins al segon grau de consanguinitat o afinitat o per a reunions de tutoria amb els docents responsables dels fills. El temps d'absència s'ha de recuperar dins de la mateixa setmana.

Reduccions de jornada

1. Reducció de la jornada per tenir cura d'un fill amb la percepció de la totalitat de la retribució:

2. Reducció de jornada per tenir una discapacitat legalment reconeguda: les persones que com a conseqüència de la discapacitat han de rebre tractament en centres públics o privats, poden reduir la seva jornada de treball en el temps que dediquen al tractament, sense reducció de les retribucions.

3. Reducció de la jornada en 1/3 amb dret al 80% de les retribucions o reducció de la jornada en 1/2 amb dret al 60% de les retribucions:

- Per tenir cura d'un fill menor de 6 anys si es té la guarda legal.

- Per tenir cura d'una persona amb discapacitat psíquica, física o sensorial que no faci cap activitat retribuïda, si es té la guarda legal.

- Per tenir a càrrec un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb una discapacitat reconeguda igual o superior al 65% o amb un grau de dependència que li impedeix ser autònom, o que requereix una especial atenció.

- Per ser dona víctima de la violència de gènere i necessita fer efectiva la seva protecció o el dret a l'assistència social íntegra

Els permisos per a la conciliació de la vida personal, laboral i familiar de l'EBEP

- El permís per part

- El permís per adopció, acolliment preadoptiu, permanent o simple

- Permís de paternitat pel naixement acolliment o adopció d'un fill

5. LES SITUACIONS ADMINISTRATIVES

La situació de normalitat de la relació de servei del personal funcionari (servei actiu), que es correspon amb el supòsit normal en el qual ocupa efectivament el lloc de treball que li correspon, presta els seus serveis amb regularitat, percep les seves retribucions, etc.., es pot veure eventualment alterada, per causes objectives o subjectives, que generin la seva interrupció o alteració, però sense que l'extingeixin. Aquestes modificacions que no extingeixen la relació funcionarial les anomenem “situacions administratives” del personal funcionari.

En aquestes situacions la relació estatutària no s'extingeix com en els supòsits de pèrdua de la condició funcionarial, sinó que s'interromp i roman en estat latent, de manera que possibilita, en el futur, el retorn a la situació de servei actiu.

A) Situacions administratives regulades al TUFPC

1. En actiu

Es troba en situació de servei actiu el funcionari que ocupa una plaça dotada pressupostàriament i està prestant efectivament els seus serveis en qualsevol lloc de treball de l'Administració que, conforme la relació de llocs de treball corresponent, estigui adscrit al personal funcionari.

En aquesta situació el funcionari té tots els drets, deures i responsabilitats inherents a la seva condició: dret al càrrec, a la carrera administrativa, a les vacances, als permisos i llicències, a la Seguretat Social, i drets de contingut econòmic. De fet, és l'única situació que comporta la plenitud de drets, deures i responsabilitats inherents a la condició funcionarial, sempre i quan el funcionari estigui efectivament desenvolupant les funcions pròpies del seu càrrec.

La situació en actiu s'inicia en el moment que el funcionari adquireix la condició de funcionari de carrera, i es mantindrà fins que cessi aquesta relació.

Cal tenir en compte, però, que existeixen determinats supòsits on tot i no donar-se l'efectiva prestació de serveis el funcionari continua estant en la situació administrativa de servei en actiu. Aquests supòsits són:

• Quan es produeix una suspensió temporal de la prestació de serveis: vacances, llicències i permisos.

• El període existent entre el cessament en un lloc de treball per haver obtingut un altre mitjançant qualsevol dels procediments de provisió de llocs de treball.

• Quan cessa en un lloc de treball sense haver-ne obtingut un altre.

• En els supòsits de suspensió provisional, si aquesta no es declarada ferma. En aquest supòsit, el període de la suspensió provisional computarà com de servei en actiu, amb reconeixement dels drets econòmics des de la data de la suspensió.

Finalment, recordar que els funcionaris en comissió de serveis estan en servei actiu: la comissió de serveis no és una situació administrativa diferent del servei actiu, sinó una forma de provisió dels llocs de treball.

2. En excedència voluntària

Situació declarada a petició del funcionari, que comporta el cessament temporal de la prestació de serveis sense dret a percebre cap tipus de retribució. El temps que es roman en aquesta situació d'excedència no computa a efectes de triennis, grau i drets passius, ni comporta reserva de la plaça ni del lloc de treball. Hi ha les modalitats següents:

a) Per interès particular.

Supòsit normal: La llei exigeix haver prestat serveis efectius en qualsevol administració pública durant els 5 anys immediatament anteriors, i caldrà estar-s'hi, com a mínim, 2 anys continuats.

Supòsit extraordinari: El segon paràgraf de la lletra a) de l'article 86 TUFPC contempla un supòsit d'excedència voluntària on aquesta voluntarietat podem dir que no existeix: es produeix perquè, finalitzada la situació que va determinar el pas a una situació diferent a la de servei actiu, s'incompleixi l'obligació de sol·licitar el reingrés en el termini establert reglamentàriament.

b) Per incompatibilitats. Aquesta situació es podrà declarar d'ofici o a instància de part quan el funcionari es trobi en situació de servei actiu en un altre cos o escala de qualsevol de les administracions públiques o passi a prestar serveis en organismes o entitats del sector públic, sempre que no li correspongui quedar en una altra situació i llevat que hagi obtingut la corresponent autorització de compatibilitat.

Un cop finalitzada la relació de serveis que va donar origen a la situació d'excedència voluntària per incompatibilitats, el funcionari ha de sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini màxim d'un mes. En cas de no fer-ho, el funcionari passarà a la situació d'excedència voluntària per interès particular que hem vist abans.

3. Situació de serveis en altres administracions

Situació que correspon als funcionaris que, mitjançant els sistemes de provisió de llocs de treball o per transferència de serveis, passen a ocupar amb caràcter permanent llocs de treball en altres administracions.

Conserven la condició de funcionaris de l'administració d'origen, no de la nova administració, però sense reserva de plaça ni de lloc de treball. Se'ls aplica el règim de l'administració en què presten serveis efectius.

4. Serveis especials

En serveis especials es troba el funcionari que presti els seus serveis en les administracions u organismes següents:

• En organitzacions internacionals o supranacionals.

• En programes de cooperació. En ONG o en missions per períodes superiors a sis mesos en organismes, governs o entitats públiques o en projectes de cooperació nacional o internacional.

• A la Generalitat, Govern de l'Estat o altres comunitats autònomes com a càrrec polític.

• En òrgans constitucionals o altres òrgans quan siguin designats per les Corts Generals.

• Quan accedeixi a la condició de diputat de les Corts Generals o del Parlament de Catalunya o senador, si renuncien al servei actiu.

• Quan sigui un càrrec electiu retribuït i de dedicació exclusiva en les corporacions locals.

• Quan sigui nomenat per càrrecs de designació política incompatibles amb l'exercici de la funció pública.

• Quan estigui al servei militar o prestació equivalent (que es passi a formar part de les forces armades).

• Quan sigui adscrit al Tribunal Constitucional.

• Quan adquireixin la condició de personal al servei del Parlament i del Síndic de Greuges.

• Quan siguin escollits membres del Parlament Europeu.

En aquestes situacions, als funcionaris se'ls computa el temps a efectes de triennis, drets passius i tenen dret a la reserva de plaça o lloc de treball, i rebran les retribucions del lloc o càrrec efectiu que ocupin, amb excepció dels triennis.

Quan s'acaba la causa que va donar lloc a aquesta situació, s'haurà de sol·licitar el reingrés al servei actiu en el termini de 30 dies des del cessament d'aquesta situació.

5. Suspensió d'ocupació

Es declara com a resultat d'un procediment judicial o disciplinari. La suspensió de funcions pot ser provisional (estem davant d'una mesura cautelar) o ferma (es tracta d'una sanció).

La suspensió comporta que el funcionari queda temporalment privat de l'exercici de les seves funcions, així com dels drets inherents a la seva condició.

La suspensió ferma ha de ser conseqüència d'una sentència penal condemnatòria i ferma o d'una sanció disciplinària ferma. Tant la condemna com la sanció de suspensió, comportaran la pèrdua del lloc de treball, que es podrà proveir mitjançant algun dels sistemes de provisió de llocs de treball

La suspensió per condemna criminal d'inhabilitació per a l'exercici de càrrecs i de funcions públiques, és podrà imposar com a pena principal o accessòria i en els termes que la sentència acordi. Si la inhabilitació ho és respecte de la carrera del funcionari o per a l'exercici de funcions públiques i ho és amb caràcter perpetu, determinarà la baixa definitiva del funcionari en servei.

La suspensió per sanció disciplinària, no podrà excedir del temps màxim assenyalat per a aquest tipus de sanció, i durant aquest període el funcionari no té dret a cap retribució.

6. L'excedència forçosa

Els supòsits on és procedent la declaració d'aquesta excedència, són els següents:

• Si, d'acord amb es procediments legalment vigents, es produeix una reducció de llocs a conseqüència dels quals el funcionari perd el seu lloc de treball sense que n'hi hagi d'altres de vacants amb dotació pressupostària.

• Quan el funcionari que ha estat declarat en situació de suspensió ferma sol·licita el reingrés, i aquest no és possible per manca de vacant amb dotació pressupostària.

Tots els excedents forçosos tenen dret a percebre les retribucions bàsiques. El reingrés al servei actiu es pot imposar de manera obligatòria sempre que sigui en llocs de característiques semblants al lloc ocupat anteriorment.

7. Expectativa de destinació

En aquesta situació estan els funcionaris als quals se'ls ha suprimit el lloc de treball com a conseqüència d'un pla d'ocupació de recursos humans o altres mesures de racionalització de l'organització del personal i que no hagin obtingut una nova destinació per manca de lloc de treball adient.

En expectativa de destinació, el funcionari percep les retribucions bàsiques, el complement de destinació i el 50% del complement específic.

El període màxim d'aquesta situació és d'1 any, passat el qual el funcionari passa a la situació d'excedència forçosa.

B) Situacions administratives regulades a la llei de conciliació

Condicions generals per al gaudiment d'aquests quatre tipus d'excedències voluntàries :

• la seva finalitat és la de conciliar la vida personal i familiar amb la vida laboral.

• es regiran per allò que disposi aquesta llei, i supletòriament pel TUFPC.

• no es poden acumular dos períodes d'excedència per als supòsits que esdevingui una nova causa.

• si durant el període d'excedència un nou subjecte causant dóna dret a un nou període d'excedència, l'inici d'aquest nou període posa fi a l'anterior.

• l'exercici simultani per dues persones que presten serveis en el sector públic i que tingui com a causa un mateix fet causant, només està permès amb autorització prèvia i no afecta el funcionament dels serveis.

• l'excedència per tenir cura d'un fill o per tenir cura de familiars, és incompatible amb l'autorització de compatibilitat que quedarà suspesa fins el finiment de l'excedència

• finalitzada l'excedència, el funcionari té un mes per sol·licitar el reingrés. En cas de no fer-ho passarà a la situació d'excedència voluntària per interès particular.

1. Per a tenir cura d'un fill. Pot sol·licitar-se en qualsevol moment a partir de del naixement, o de la sentència o resolució administrativa en el cas d'acolliment o adopció.

Té una durada màxima de tres anys, a comptar de la data del naixement o de la sentència o la resolució judicial en el cas d'acolliment o adopció.

Computa a efectes de triennis, consolidació de grau i drets passius. Existeix reserva del lloc de treball amb destinació definitiva. Si el funcionari ocupa un lloc de treball amb destinació provisional conserva els drets generals sobre aquest.

2. Per a tenir cura d'un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, amb la condició que no es pugui valer i que no pugui exercir cap activitat retribuïda.

L'excedència es podrà concedir per un període d'entre 3 mesos i un màxim de 3 anys. Afegeix la llei que “el període concret d'excedència es determinarà segons l'acreditació del grau de dependència i la durada estimada d'aquesta”.

Computa a efectes de triennis, consolidació de grau i drets passius. Existeix reserva del lloc de treball amb destinació definitiva. Si el funcionari ocupa un lloc de treball amb destinació provisional conserva els drets generals sobre aquest.

3. Per al manteniment de la convivència. Podrà sol·licitar-se quan el cònjuge o el convivent hagin de residir en un altre municipi perquè ha obtingut un lloc de treball estable.

Té una durada mínima de dos anys i màxima de quinze. No computa a efectes de triennis, ni de consolidació de grau ni de drets passius, ni comporta reserva de destinació.

4. Per violència de gènere. S'atorga a les dones víctimes de la violència de gènere, pel temps que sol·licitin.

Computa a efectes de triennis, consolidació de grau i drets passius. Existeix reserva del mateix lloc de treball durant 6 mesos.

6. EL REINGRÉS AL SERVEI ACTIU

La possibilitat de reingressar en les condicions que la llei determina és un autèntic dret subjectiu del funcionari, si bé cal tenir en compte que és condició necessària que existeixi un lloc vacant dotat pressupostàriament.

El reingrés al servei actiu dels funcionaris que no tinguin reserva de plaça i lloc de treball s'efectuarà, sempre que hi hagi una vacant dotada pressupostàriament pels sistemes de:

• Participant en les convocatòries de llocs de treball mitjançant concurs o lliure designació, sempre que compleixi amb els requisits i les condicions de la convocatòria.

• Per l'adscripció provisional, sempre i quan el funcionari reuneixi els requisits i les condicions necessàries per ocupar el lloc de treball.

7. RÈGIM D'INCOMPATIBILITATS DELS EMPLEATS PÚBLICS

QUÈ ÉS LA INCOMPATIBILITAT?

El règim d'incompatibilitats és aquell règim jurídic en virtut del qual, tot el personal que presta els seus serveis a l'Administració pública, ja sigui funcionari o personal laboral, té prohibit exercir cap altra activitat professional o lucrativa, ja sigui en el sector públic o en el sector privat, llevat dels casos en que la llei ho permeti. Es considera sector públic qualsevol ens públic o empresa que tingui una participació del capital públic o dels ingressos públics de caràcter majoritari.

ELS PRINCIPIS GENERALS QUE REGEIXEN EL RÈGIM D'INCOMPATIBILITATS

• En relació a altres activitats públiques, el sistema d'incompatibilitats és molt estricte i està inspirat en tres principis: el de dedicació a un sol lloc de treball, el d'incompatibilitat econòmica i el d'imparcialitat i independència de l'empleat públic. La incompatibilitat és quasi absoluta, amb les excepcions que expressament estableix la llei.

• En relació a les activitats privades, el sistema és més flexible, només regeix el principi d'imparcialitat i independència de l'empleat públic. La majoria d'activitats són compatibles, limitant-se només aquelles que puguin afectar a la imparcialitat del funcionari.

A) Respecte d'altres activitats públiques regeixen tres principis:

Principi de dedicació a un sol lloc de treball. El personal comprés en l'àmbit d'aplicació de la llei d'incompatibilitats no podrà fer compatible la seva activitat amb el desenvolupament d'un segon lloc de treball, càrrec o activitat en el sector públic, llevat de les excepcions que estableixi la llei.

Principi d'incompatibilitat econòmica. El personal comprés en l'àmbit d'aplicació de la llei d'incompatibilitats no podrà percebre més d'una remuneració amb càrrec als pressupostos del sector públic. Per remuneració hem d'entendre qualsevol dret de contingut econòmic derivat, directa o indirectament, d'una prestació o servei personal.

Principi d'imparcialitat i independència de l'empleat públic. El personal comprés en l'àmbit d'aplicació de la llei d'incompatibilitats no podrà exercir càrrecs, professions o activitats públiques que puguin impedir o menyscabar l'estricte compliment dels seus deures o comprometre la seva imparcialitat o independència.

En concret, la llei catalana d'incompatibilitats ens diu que el personal comprès en el seu àmbit d'aplicació únicament podrà tenir un segon lloc de treball o una segona activitat en el sector públic si ho exigeix l'interès del mateix sector públic i en els concrets supòsits que la llei estableixi.

B) Respecte d'altres activitats privades regeix únicament aquest principi:

Principi d'imparcialitat i independència de l'empleat públic. El personal comprés en l'àmbit d'aplicació de la llei d'incompatibilitats no podrà exercir càrrecs, professions o activitats privades que puguin impedir o menyscabar l'estricte compliment dels seus deures o comprometre la seva imparcialitat o independència.

INCOMPATIBILITAT DE DUES O MÉS ACTIVITATS PÚBLIQUES

La regla general, com ja hem vist, és la dedicació exclusiva a un sol lloc de treball: cap persona al servei d'un ens públic pot prestar un segon lloc treball o activitat en el sector públic llevat que ho exigeixi l'interès del mateix servei públic.

Activitat en el sector públic serà qualsevol activitat que es porti a terme en l'Administració entesa de manera extensa, és a dir, qualsevol ens o empresa privada amb capital majoritari públic, així com l'activitat desenvolupada pels membres electius de les corporacions locals, de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes, pels alts càrrecs i per la resta del personal dels òrgans constitucionals i estatutaris, i de totes les administracions, inclosa l'Administració de Justícia, i dels ens, organismes d'elles dependents incloses en les entitats concertades col·laboradores de la Seguretat Social en la prestació sanitària.

Excepcions.

A) Podrà autoritzar-se la compatibilitat en els següents casos:

Per a ocupar un lloc de treball com professor universitari associat en règim de dedicació a temps parcial i amb una durada determinada

Els catedràtics i els professors titulars d'universitats i els catedràtics d'escoles universitàries, per a ocupar un lloc segon lloc de treball en el sector públic sanitari o de caràcter exclusivament d'investigació en centres públics de recerca, i sempre que els llocs estiguin autoritzats com de prestació a temps parcial.

Els professors titulars d'escoles universitàries d'infermeria, per a ocupar un segon lloc de treball en el sector sanitari, sempre que el lloc estigui autoritzat com de prestació a temps parcial.

Els catedràtics i professors de música que prestin serveis en els conservatoris superiors de música i en els conservatoris professionals de música, per a ocupar un segon lloc de treball en el sector públic cultural, sempre que el lloc estigui autoritzat com de prestació a temps parcial.

Quan ho exigeixi l'interès del mateix sector públic.

ACTIVITATS PRIVADES

La regla general és que es pot reconèixer compatibilitat al personal que ocupi un lloc de treball en el sector públic amb l'exercici d'un lloc en el sector privat, sempre que no afecti la independència i imparcialitat amb que ha d'actuar l'empleat públic i que no interfereixi en el desenvolupament de les funcions pròpies del seu lloc de treball.

A) Activitats privades respecte de les quals en cap cas es podrà autoritzar la compatibilitat:

Activitats que es relacionin directament amb les que desenvolupa el sector públic en què es presta serveis la persona afectada.

Activitats professionals que s'han de prestar a persones a les quals s'està obligat a atendre en el desenvolupament del càrrec públic.

La pertinença a consells d'administració o a òrgans rectors d'empreses o entitats privades, si l'activitat d'aquestes està directament relacionada amb les que desenvolupa el sector públic en què presta serveis la persona afectada.

Activitats privades respecte d'assumptes en que intervingui o hagi intervingut en els dos darrers anys o en els que hagi d'intervenir per raó del lloc públic.

Qualsevol càrrec en empreses o en societats concessionàries, contractistes d'obres, serveis o subministraments, arrendatàries o administradores de monopolis o amb participació o aval del sector públic, sigui quina sigui la configuració jurídica d'aquestes.

La participació superior al 10% del capital de les empreses o societats del punt anterior.

Activitats el resultat de les quals hagi de ser sotmès a autorització, llicència, permís, ajuda financera o control de l'entitat en que presti serveis el personal.

Activitats que requereixin d'una coincidència horària.

Activitats de gestoria, mediació, representació i defensa d'interessos davant de l'entitat o els seus organismes.

B) Activitats privades respecte de les quals es pot autoritzar la compatibilitat

Quan la persona afectada ocupi un lloc de treball en el sector públic en règim de jornada ordinària i la suma de jornades de l'activitat pública principal i l'activitat privada no superi la jornada ordinària de l'Administració incrementada d'un 50%.

Quan el càrrec que s'ocupa al sector públic tingui un horari igual o superior a la meitat de la jornada ordinària en règim de prestació a temps parcial.

Quan la persona afectada tingui autoritzada la compatibilitat amb un segon lloc de treball públic, les jornades dels quals no superin la jornada màxima de l'Administració.

En darrer lloc, aquests articles recullen la següent regla: no es podrà reconèixer la compatibilitat si la suma de la jornada pública més la de la jornada privada, superen la jornada ordinària incrementada en un 50 %. Aquesta regla NO es aplicable als punts 2 i 3.

INCOMPATIBILITAT ENTRE UN LLOC DE TREBALL I UNA PENSIÓ PÚBLICA

La pensió de jubilació es incompatible amb l'activitat en el sector públic corresponent a l'activitat de diputat del Parlament de Catalunya; membre de les corporacions locals; alts càrrecs; i resta del personal de les administracions públiques catalanes

La pensió de jubilació parcial serà compatible amb un lloc de treball a temps parcial quan el vincle jurídic entre l'Administració i l'empleat públic sigui laboral.

PROCEDIMENT PER DECLARAR LA COMPATIBILITAT

La persona que vol exercir una segona activitat o ocupar un segon lloc de treball, ha de formular prèviament la declaració d'activitats corresponent i en el model establert reglamentàriament. En aquesta declaració s'indica, tant respecte del lloc principal que s'ocupa com del lloc que es vol comptabilitzar, el règim jurídic de la persona interessada, si és funcionari o laboral; el lloc de treball que ocupa; la seva jornada; les seves retribucions; i l'activitat que es vol comptabilitzar.

L'exercici de la segona activitat requereix d'autorització expressa prèvia.

Si s'accedeix a un nou lloc de treball del sector públic, que d'acord amb la llei sigui incompatible amb el que s'està ocupant, s'ha d'optar per un dels dos abans de la pressa de possessió. En cas de no fer-ho s'entén que opta pel nou lloc de treball, i respecte del primer passa a romandre en la situació administrativa que li pertoqui. Si el nou lloc pot ésser declarat compatible amb l'anterior, caldrà demanar l'autorització en el termini de 10 dies a comptar des de la pressa de possessió.

Els reconeixements de compatibilitat no poden modificar la jornada ni l'horari de treball.

Quan l'empleat públic tingui dret a ocupar dos llocs en el sector públic i la llei no permeti la seva compatibilitat, podrà escollir entre un dels llocs. Això es produirà quan els funcionaris accedeixin a un nou lloc de treball.

8. RÈGIM DISCIPLINARI DELS FUNCIONARIS PÚBLICS

• És el sistema que permet exigir responsabilitat administrativa als funcionaris que incompleixen els seus deures.

• Els principis que regeixen la potestat sancionadora són el de legalitat i tipicitat, irretroactivitat, culpabilitat, proporcionalitat, presumpció d'innocència i prescriptibilitat.

• Les faltes i sancions dels funcionaris públics es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

• La responsabilitat disciplinària s'ha d'exigir a través del procediment disciplinari, que pot ser sumari en el cas de faltes lleus. En tot procediment s'ha de formular el corresponent plec de càrrecs i donar audiència a l'interessat.

El règim disciplinari és aquell procediment que apliquem als funcionaris públics per exigir-los responsabilitat administrativa en el supòsit d'incompliment dels seus deures, sempre i quan, aquest incompliment impliqui la comissió de fets o omissions constitutius d'una falta.

Nosaltres ens estem referint a la potestat sancionadora i al procediment sancionador que exerceix l'administració i que, en cap cas, hem de confondre amb els fets constitutius de delictes i faltes de l'àmbit penal (respecte dels quals únicament són competents, òbviament, jutges i tribunals).

L'aprovació de l'EBEP, ha suposat la introducció d'algunes novetats en el règim disciplinari. Una de les més significatives es concreta en l'àmbit personal d'aplicació del règim disciplinari: pel que respecta a les faltes molt greus, s'aplica tant al personal funcionari com el personal laboral. El règim de faltes i sancions greus i lleus del personal laboral serà el fixat a cada conveni col·lectiu.

El llistat de faltes molt greus que conté l'EBEP, és un llistat obert, de manera que les lleis de desenvolupament de les CCAA podran tipificar altres faltes molt greus per als seus funcionaris i pels funcionaris locals. Els convenis col·lectius, poden fer el mateix per al personal laboral. Pel que respecta a les faltes greus i lleus, l'EBEP remet a les lleis de desenvolupament i als convenis col·lectius.

Pel que respecta a les sancions, també s'estableix un catàleg obert que haurà de ser completat per les lleis de desenvolupament per als funcionaris i pels convenis per al personal laboral.

PRINCIPIS DE LA POTESTAT SANCIONADORA DE L'ADMINISTRACIÓ

Principi de legalitat

Únicament poden considerar-se infraccions administratives aquelles conductes que prèviament hagin estat tipificades com a tal, i únicament podran imposar-se les sancions assenyalades en la legislació aplicable.

Principi de tipicitat

Únicament tindrà la consideració d'infracció administrativa aquella que estigui prevista com a tal per una llei, de manera que tan sols podrem imposar sancions per la comissió d'aquestes infraccions.

Principi d'irretroactivitat

Hem d'aplicar les disposicions sancionadores vigents en el moment de produir-se el fet que constitueix infracció.

La regulació de les infraccions i sancions, no la podrem aplicar retroactivament en relació a fets comesos abans de l'entrada en vigor de la llei.

Principi de culpabilitat

Únicament poden ser sancionades per la comissió de la infracció administrativa les persones físiques que siguin les responsables del fet. L'existència d'aquesta responsabilitat fa necessària una prova de càrrec suficient, aportada per l'Administració i que acrediti la comissió del la infracció administrativa.

Principi de proporcionalitat

Per graduar les faltes i sancions es tindrà en compte el principi de proporcionalitat. En aquest sentit, es valorarà:

a) La intencionalitat.

b) La pertorbació en els serveis.

c) Els danys produïts a l'Administració o als administrats.

d) La reincidència en les faltes.

e) La participació en la comissió o en l'omissió.

Les sancions administratives no poden implicar privació de llibertat.

Principi de presumpció d'innocència

Està emparat a l'article 24.2 CE i exigeix per sancionar una prova de càrrec suficient per destruir la referida presumpció d'innocència.

Principi non bis in idem

No poden sancionar-se els fets que ja han estat sancionats penal o administrativament en els casos que existeixi identitat de subjecte, fet i fonament.

CLASSIFICACIÓ DE LES FALTES

Les faltes disciplinàries es classifiquen en molt greus, greus i lleus.

Faltes molt greus:

• L'incompliment del deure de fidelitat a la Constitució o a l'Estatut en l'exercici de la funció pública.

• Les actuacions que signifiquin discriminació per raó de raça, sexe, religió, llengua, opinió, lloc de naixement o veïnatge o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

• L'abandonament del servei.

• L'adopció d'acords manifestament il·legals que causin perjudici greu a l'Administració o als ciutadans.

• La publicació o la utilització indeguda de secrets declarats oficials per llei o qualificats com a tals.

• La falta notòria de rendiment que comporti inhibició en el compliment de les tasques encomanades.

• La violació de la neutralitat o de la independència política servint-se de les facultats atribuïdes per influir en processos electorals de qualsevol naturalesa i àmbit.

• L'incompliment de les normes sobre incompatibilitats.

• L'obstaculització de l'exercici de les llibertats públiques i dels drets sindicals.

• La realització d'actes dirigits a coartar el lliure exercici del dret de vaga.

• La participació en vagues als qui la tinguin expressament prohibida per la llei.

• L'incompliment de l'obligació d'atendre els serveis mínims que es fixin en cas de vaga, per tal de garantir la prestació de serveis que es considerin essencials.

• La realització d'actes dirigits a limitar la lliure expressió del pensament, de les idees i de les opinions.

• El fet de causar, per negligència greu o per mala fe, danys molt greus al patrimoni i béns de la Generalitat.

• El fet d'haver estat sancionat per la comissió de tres faltes greus en el període d'un any.

Faltes greus:

• L'incompliment de les ordres que provenen dels superiors i autoritats.

• L'abús d'autoritat en l'exercici del càrrec.

• La falta de consideració envers els administrats o el personal al servei de l'Administració en l'exercici de llurs funcions.

• El fet d'originar enfrontaments en els centres de treball o prendre-hi part.

• La tolerància dels superiors respecte a la comissió de faltes molt greus o greus dels seus subordinats.

• Les conductes constitutives de delicte dolós relacionades amb el servei o que causin un dany a l'Administració o als administrats o als companys.

• L'incompliment del deure de reserva professional, pel que fa als assumptes que coneix per raó del seu càrrec, quan causin perjudici a l'Administració o s'utilitzin en benefici propi.

• La intervenció en un procediment administratiu quan hi ha motius d'abstenció establerts legalment.

• La negativa a complir tasques que li són ordenades pels superiors per satisfer necessitats de compliment urgent.

• L'emissió d'informes, adopció d'acords o actuacions manifestament il·legals quan causin perjudici a l'Administració o als ciutadans i no constitueixin falta molt greu.

• El fet de causar danys greus en els locals, materials o documents del servei.

• L'atemptat greu a la dignitat dels funcionaris o de l'Administració.

• L'exercici d'activitats compatibles amb el desenvolupament de les seves funcions sense haver obtingut l'autorització oportuna.

• La manca de rendiment que afecti el normal funcionament dels serveis i no constitueixi falta molt greu.

• L'incompliment injustificat de la jornada i l'horari de treball que acumulat suposi un mínim de deu hores per mes natural.

• La tercera falta injustificada d'assistència al treball en un període de tres mesos, quan les dues anteriors hagin estat sancionades de falta lleu.

• Les accions o omissions dirigides a evadir els sistemes de control d'horaris o a impedir que siguin detectats els incompliments injustificats de la jornada i l'horari de treball.

• La greu pertorbació del servei.

• En general, l'incompliment greu dels deures i les obligacions derivats de la funció encomanada al funcionari.

• Reincidència en faltes lleus.

Faltes lleus:

• El retard, la negligència o el descuit en el compliment de les funcions.

• La lleugera incorrecció envers el públic o el personal al servei de l'Administració.

• La manca d'assistència al treball injustificada d'un dia.

• L'incompliment de la jornada i l'horari sense causa justificada, quan no constitueixi falta greu.

• Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada.

• La negligència en la conservació dels locals, del material i dels documents del servei, si no causa perjudicis greus.

• L'incompliment de les normes relatives a incompatibilitats, si no comporta l'execució de tasques incompatibles o que requereixen la compatibilitat prèvia.

• L'incompliment dels deures i les obligacions del funcionari, sempre que no constitueixin falta molt greu o greu.

LES SANCIONS

No es podran imposar sancions que suposin una reducció de la durada de les vacances o de qualsevol altre dret de descans, ni es podrà imposar cap multa.

La sanció no pot suposar violació del dret a la dignitat de la persona.

Les sancions que es poden imposar són:

• Separació del servei.

• Acomiadament disciplinari del personal laboral que comportarà la inhabilitació per a ser titular d'un nou lloc de treball amb funcions similars a les que desenvolupava. Procedirà la readmissió del personal laboral fix quan l'acomiadament sigui declarat improcedent.

• Suspensió de funcions, amb pèrdua de retribucions.

• Trasllat de lloc de treball amb canvi de residència.

• Destitució del càrrec de comandament.

• Trasllat de lloc de treball dins la mateixa localitat.

• Rescissió del nomenament d'interí.

• Amonestació.

• Deducció proporcional de retribucions.

• La pèrdua d'un a tres graus personals.

EL PROCEDIMENT DISCIPLINARI: ORDINARI I SUMARI PER FALTES LLEUS

L'exercici de la potestat sancionadora necessita d'un procediment legal o reglamentàriament establert, de manera que no es podrà imposar cap sanció que no s'hagi tramitat d'acord amb el procediment establert:

• Qualsevol sanció imposada sense l'existència d'un procediment sancionador on es garanteixi l'audiència al presumpte infractor i la separació entre l'òrgan instructor i l'òrgan encarregat de la resolució, incorre en vici de nul·litat de ple dret.

• L'expedient sancionador que pateix defectes formals que causin indefensió en el presumpte infractor, incorre en un vici d'anul·labilitat.

• El procediment s'iniciarà d'ofici en tots els seus tràmits.

1. Procediment sumari per faltes lleus

Aquest procediment únicament es podrà aplicar per als supòsits de faltes lleus.

1.- Davant la realització d'un acte per part d'un funcionari que pugui ser constitutiu de falta lleu, el responsable de l'àrea en la qual presti els seus serveis el funcionari procedirà a obtenir les dades necessàries i les comprovacions pertinents per tal d'aclarir els fets, si fos necessari, mitjançant la pressa de declaració dels funcionaris afectats.

2.- Si d'aquestes actuacions preliminars es dedueix una presumpta infracció, l'òrgan esmentat formularà immediatament el corresponent plec de càrrecs, que haurà de contenir els fets imputats, la falta que es consideri comesa, la responsabilitat del funcionari inculpat i la sanció prevista en el present Reglament per a la falta de què es tracti.

En la tramitació d'aquest tipus de procediment no caldrà el nomenament formal d'un instructor.

3.- Es donarà trasllat del plec de càrrecs al funcionari inculpat, per tal que en el termini de 5 dies formuli les al·legacions que consideri oportunes, proposi les proves i efectuï, si cal, la seva compareixença.

4.- Practicades les al·legacions, presentades les proves i realitzada la compareixença del funcionari, l'òrgan corresponent dictarà la resolució que posarà fi al procediment.

2. Procediment disciplinari ordinari per faltes lleus, greus o molt greus

Aquest procediment s'aplicarà necessàriament per als supòsits de faltes greus i molt greus, i potestativament en el de faltes lleus.

Iniciació

1.- Inici del procediment. S'iniciarà per acord motivat de la unitat organitzativa d'adscripció de la persona en relació a la conducta susceptible de ser tipificada com a falta administrativa de caràcter no lleu. L'òrgan competent pot disposar la realització d'una informació reservada o instruir diligències prèvies abans de decidir sobre la incoació de l'expedient disciplinari. Aquestes actuacions prèvies seran trameses a l'instructor quan sigui nomenat, i aquest decidirà si passen a formar part de l'expedient disciplinari.

2.- Incoació de l'expedient. L'òrgan competent per a la incoació de l'expedient disciplinari és el president de la corporació a el membre d'aquesta que per delegació d'aquell exerceixi el comandament directe del personal.

3.- Nomenament d'instructor i si s'escau del secretari. En la resolució per la qual s'incoï l'expedient es nomenarà l'instructor que ha de ser un funcionari que pertanyi a un cos o escala d'igual o superior grup al de l'inculpat.

Quan la complexitat dels fets a investigar ho exigeixi, es procedirà al nomenament d'un secretari que també ha de ser un funcionari.

4.- Notificació de la resolució d'incoació de l'expedient disciplinari. La resolució d'incoació, junt amb el nomenament de l'instructor i del secretari, s'ha de notificar al funcionari inculpat així com als nomenats com instructor i secretari.

5.- Abstenció i recusació. L'abstenció i la recusació es plantejaran davant l'òrgan que ha acordat el nomenament del secretari i de l'instructor, que haurà de resoldre en el termini de 3 dies hàbils.

Desenvolupament

1.- Diligències preliminars. Correspon a l'instructor realitzar aquelles diligències que siguin adequades per a la comprovació dels fets, i en particular per a l'obtenció de les proves que puguin conduir a l'aclariment de l'expedient.

L'instructor procedirà a citar i rebre declaració de l'inculpat que pot comparèixer acompanyat d'assistència lletrada. Si a l'expedient consta la citació de l'inculpat o la manca de citació únicament imputable a l'inculpat, la seva incompareixença no paralitzarà el procediment.

Del que resulti de les actuacions practicades i en un termini no superior a un mes, comptador a partir de la notificació de la incoació de l'expedient, termini que serà prorrogable per un altre mes, l'instructor podrà proposar l'arxiu d'actuacions, el sobreseïment o formular el plec de càrrecs, i també el que sigui convenient en relació amb l'aplicació de mesures preventives.

2.- Plec de càrrecs. El contingut del ple de càrrecs comprendrà els fets que s'imputin amb expressió dels deures i obligacions del funcionari que presumiblement han estat vulnerats, la normativa infringida i, si escau, la falta presumptament comesa i les sancions que puguin correspondre.

Es redactarà de manera clara i precisa, en paràgrafs separats i numerats per a cadascun dels fets i incompliments que s'imputin.

Es notificarà a l'inculpat, el qual disposarà d'un termini de deu dies per a presentar les al·legacions i aportar els documents que cregui convenients en la seva defensa. En aquest tràmit podrà sol·licitar i proposar la pràctica d'aquelles proves que consideri necessàries. Es facilitarà còpia completa de la documentació de l'expedient a l'inculpat que ho sol·liciti.

3.- Pràctica de les proves sol·licitades. Una vegada contestat el plec de càrrecs per l'inculpat, l'instructor pot acordar la pràctica de les proves sol·licitades que jutgi oportunes i d'altres que consideri pertinents, obrint el període probatori corresponent, per un termini no superior a quinze dies i notificant l'acord a l'interessat.

L'instructor podrà denegar l'admissió i la pràctica de proves per a esbrinar qüestions que consideri innecessàries, havent de motivar la denegació, que serà notificada a l'inculpat, sense que procedeixi contra aquesta la interposició de cap recurs.

La intervenció de l'instructor en totes i cadascuna de les proves practicades és essencial i no es pot suplir per la del secretari, sens perjudici que l'instructor pugui interessar de qualsevol òrgan de l'administració la pràctica d'altres diligències.

4.- Vista de l'expedient. Un cop finalitzades les diligències que hem enumerat (declaració de l'inculpat; redacció del ple de càrrecs i pràctica de la prova), l'instructor acordarà obrir el tràmit de vista de l'expedient i ho notificarà a l'interessat.

Durant aquest tràmit de vista de l'expedient, i en un termini no superior a deu dies, la documentació de l'expedient es posarà de manifest a l'afectat, el qual podrà al·legar allò que estimi convenient en la seva defensa i aportar els documents que consideri d'interès.

5.- Proposta de resolució. Finalitzat el tràmit de vista de l'expedient, i dins dels deu dies següents, l'instructor formularà la proposta de resolució on figuraran amb precisió:

a) Els fets que hagin estat provats.

b) La valoració jurídica que correspongui.

c) La determinació i la graduació de la falta que s'estimi comesa.

d) La responsabilitat exigible a la persona a qui s'obre l'expedient i la sanció que cal imposar.

La proposta de resolució formulada es notificarà a l'interessat, el qual, en el termini de cinc dies, podrà al·legar davant l'instructor tot el que consideri convenient en la seva defensa.

6.- Trasllat de l'expedient. Escoltat l'inculpat o transcorregut el termini sense cap al·legació, l'expedient complet s'ha de remetre, amb caràcter immediat, a l'òrgan competent perquè dicti la decisió que correspongui o si escau, ordeni la pràctica de les diligències que consideri necessàries.

L'òrgan competent per imposar la sanció pot retornar l'expedient a l'instructor per a la pràctica de les diligències que resultin imprescindibles per a la resolució. En aquest cas, abans de remetre novament l'expedient a l'òrgan competent per imposar la sanció, s'haurà de donar vista a l'inculpat del que s'ha actuat a fi que, en el termini de cinc dies, al·legui allò que estimi convenient.

7.- Ampliació de terminis. Qualsevol dels terminis establerts en aquest capítol pot ser ampliat per l'instructor sempre que hi hagi causa justificada i que així es faci constar en l'expedient.

La durada màxima de l'expedient no podrà ésser superior a sis mesos, llevat que l'instructor justifiqui una pròrroga expressa o hi hagi una conducta dilatòria de l'inculpat.

Resolució

2.- Contingut de la resolució. La resolució que posa fi al procediment disciplinari ha de resoldre totes les qüestions plantejades en l'expedient.

La resolució ha de ser motivada i no s'hi poden acceptar fets diferents dels que van servir de base al plec de càrrecs i a la proposta de resolució, sens perjudici de la seva diferent valoració jurídica.

En la resolució s'ha de determinar, amb tota precisió, la falta que, si escau, s'estimi comesa i s'han d'assenyalar els preceptes on aparegui recollida la classe de falta, el funcionari responsable i la sanció que s'imposa; o bé la inexistència de falta disciplinària o la inexistència de responsabilitat per al funcionari inculpat, a part de fer expressa declaració en ordre a les mesures provisionals adoptades durant la tramitació del procediment.

Si la resolució estima la inexistència de falta disciplinària o de responsabilitat per al funcionari inculpat, ha de fer les declaracions pertinents en ordre a les mesures provisionals.

La resolució s'ha de notificar a l'inculpat, amb expressió del recurs o recursos que s'hi puguin interposar, l'òrgan davant el qual s'han de presentar i els terminis per interposar-los. Si el procediment es va iniciar com a conseqüència de denúncia, la resolució s'ha de notificar al seu firmant.

3.- Execució de la sanció. Les sancions disciplinàries s'executen segons els termes de la resolució en la qual s'imposin, una vegada que aquesta sigui definitiva en via administrativa, i en el termini màxim d'un mes, llevat que, per causes justificades, se n'estableixi un altre de diferent a l'esmentada resolució, sempre per temps inferior al de la seva prescripció.

4.- Comunicació als òrgans de representació de personal. S'ha de donar compte de la incoació i el resultat dels expedients disciplinaris als òrgans de representació de personal.

42

Personal al servei de les entitats locals: formes de vinculació, retribució, cotització i tributació. Afectació per les incidències en la prestació dels serveis. - convocatòria S-40/05 -

18

Increment anual de les retribucions

DRETS I DEURES DELS FUNCIONARIS PÚBLICS

EXPECTATIVA DE DESTINACIÓ

EXCEDÈNCIA FORÇOSA

SUSPENSIÓ D'OCUPACIÓ

SERVEIS ESPECIALS

SERVEIS EN ALTRES ADMINISTRACIONS

EXCEDÈNCIA VOLUNTÀRIA

SERVEI ACTIU

SITUACIONS ADMINISTRATIVES