DRET PROCESSAL LABORAL (2º RRLL)

TEMA 1. L'ORDRE JURISDICCIÓNAL SOCIAL.

ORGANS I COMPETÈNCIES.

Ordre Jurisdicciónal

- social (processal / civil)

- civil

- contenciós-administratiu

- penal

Normativa a utilitzar

Art 24 CE

Art 117 a 127 CE

LOPJ 6/1985

L.O 16/1994

Llei 38/1988

L.O 2/1987

Llei 1/1996

LPL / RD legislatiu 2/95

Llei enjujtament civil

Ordre Social

Conflictes individuals i col.lectius que versen sobre la rama social del dret

Art 1 LPL

Art 2 LPL (assumptes de l'ord, jurisdicciónal social)

Art 3 LPL (els que no són de l'ord, jurisdicciónal social)

Art. 2 LPL (competència ord, jurisdicciónal social)

- questions litigioses entre empresa/ris com a conseqüència del contracte de treball

- temes SS (inclòs el desempleo)

- aplicació de sistemes de millora de l'acció protectora de la SS (inclosos plans de pensions, contractes de seguro; sempre que la causa derive del contracte de treball o c.c)

- conflictes entre associats i mutualitats, fundacions laborals i els seus beneficiaris

- conflictes contra l'Estat i este tinguera atribuida responsabilitat segons la jurisdicció laboral (legislació laboral)

- constitució de personalitat jurídica dels sindicats (Estatuts.....)

- matèria de règim jurídic específic dels sindicats (afiliats.....)

- constitució personalitat jurídica de les organitzacions empresarials (Estatuts....)

- règim jurídic específic conflictes col.lectius, convenis...... impugnació (cooperatives, SRL, entre socis i treballadors...)

Art 3 LPL (no competència de l'ord, jurisdicciónal social)

- pretensions sobre la impugnació dels actes de las administracions públiques subjectes al dret administratiu

- resolucions dictades per la TGSS en matèria de recaptació , cotització ......

- tutèla dels drets de llibertat sindical i dret de vaga relatiu als funciónaris públics

Art 4 LPL

(Que el procediment siga ràpid)

- Totes les questions conexes els realitzarà l'ordre jurisdicciónal social i sols surteix efecte en eixe proces

- En supost de falsetat de documents l'ordre social s'absté per a determinar la seua falsetat o no

- S'esten en fase executiva, únicament es podrà suspendre si la falsetat es després de dictar setència

Solució extrajudicial dels conflictes laborals

(......)

Organs de l'ordre jurisdicciónal social

-Jujat de lo Social

-TSJ (CCAA)

-Audiència Naciónal

-Sala de lo Social (Audiència Naciónal)

-Sala de lo Social (T Suprem)

Jujat de lo Social (art 6 LPL)

Coneixen en única instància de tots els procesos atribuits a l'ordre jurisdicciónal social els que estiguen atribuits a la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justícia

Àmbit territorial provincial i existeixen en cada provincia un o varios Jutjats de lo social

(s'han creat alguns d'àmbit inferior ex: Elx, Alacant...)

*Competència:

Regles generals:

-dret per l'elecció que faça el demandant en les 2 possibilitats:

/el lloc de prestació dels serveis

/domicili del demandant (art 10.1 LPL)

-si els serveis es presten en diferents jurisdiccions territorials aleshores el demandant pot triar el Jutjat on te el domicili, ... on es va fer el contracte i el domicili del demandat

- si són varios els demandants en qualssevol dels domicilis dels demandants

Regles específiques:

(art 10.2, per a determinats suposts)

Ex: conflicte SS, el domicili del demandant o lloc on es dicte la resolució

En el organ jurisdicciónal social no es permet la resolució expresa a un determinat organ jurisdicciónal ( no es permet que les parts puguen disposar....)

Sales de lo Social del TSJ de cada CCAA

Seu en la capital, organ col.legiat (president i magistrats)

*Es competent en primera instància de:

- constitució, reconixement de la personalitatl jurídica, impugnació Estatuts, modificació Estatuts, règim jurídic intern i RR amb els afiliats dels sindicats

- temes de tutela de llibertat sindical......impugnació de c.c.....

Les dos anteriors, quan els litigis afecten a territori superior al Jutjat de lo Social sense superar l'àmbit de CCAA

- recursos de suplicació interposats contra setències del Jutjat de lo social

- per coneixer i resoldre les questions de competència que es donen entre els Jutjats de lo social..... en la seua respectiva CCAA

- per resoldre recusacions contra els seus membres (però no el president...."especial")

- per coneixer i resoldre les solicituds d'Audiència al comdenat rebelde

Art 11

Quan hi ha diferents sales de lo social en diferents en el TSJ segons el tema cada sala

Sala de lo Social de l'Audiència Naciónal

Organ col.legiat competència en tot el territori naciónal (Madrid)

- mateixes competències que el TSJ però ho coneixera quan l'àmbit territorial superior al de CCAA

- les setències de l'Audiència Naciónal recusaran en casació davant el T.Suprem, també resol recusacions contra els seus membres excepte el president

Sala de lo Social del T.Suprem

Es el superior de tots els organs constituciónals

Sala 4ª del T. Suprem

Organ col.legiat en tot el territori naciónal (Madrid)

- coneixer els recursos de casació que s'interposen contra les setències que dicten les sales del T. Superior de Justícia i Audiència Naciónal (d'instància) .....

- .....d'instància....

- coneixer del recurs de casació per unificació de doctrina, este recurs se pot interposar contra determinades sentències dictades, resolvent en recurs de suplicació pels Tribunals Superiors de Justícia (sols en fets, fonaments i pretensions substancialment iguals, distints organs o el mateix Tribunal Suprem ha dictat setències contradictories, aleshores per unificar la doctrina)

- per coneixer del recurs de revisio que es pot interposar contra les setències fermes de qualsevol altre organ de l'ordre social

- Per coneixer recursos de queixa

- les solicituds d'Audiència al rebelde

- questions de competència entre els Tribunals i Jutjats de lo Socialde les distintes comunitats

- questions de recusació contra els seus membres excepte el president

Examen de la competència per a cada organ judicial

Art 9 LOPJ (assumptes atribuits per llei)

Material i funciónal

1º) vore si es competent material i judicialment (ho fa d'ofici eixe examen)

2º) sino es competència ha de noficar al Mº Fiscal i a les parts (3 dies per escoltar-los) ha de decidir auto on rebutge la competència d'eixe assumpte i motivació e indicant a les parts l'organ competent per resoldre l'assumpte

(la setència no pot entrar en el fons de l'assumpte)

(els autos seran recurribles davant l'organ superior)

Territorial

*(hi ha dos postures)*, * segons el llibre no es d'ofici sino a instància de part*

- la part al.lega i el Jutge valora si te rao o no, la setencia no entra en el fons i es declara improcedecia.....

- Art 14 si es declara incompetent, els terminis de caducitat quedaran suspesos des de la interposició de la demanda fins a setència ferma

- tambe es pot fer esta al.lgeció davant de l'organ que ell considere que es competent, aleshores primer al organ que esta resolvent per dir.li que ell es el competent

- la part que considere que l'organ es incompetent ho pot fer davant eixe organ o l'organ que considere que és competent

Conflictes de competència

- no pot ser que dos Jutjats siguen competents e incompetents, ales hores els problemes.. per soluciónar estes questions:

/questions de competència

/conflictes de competència

/conflictes de jurisdicció

* questions de competència:

-entre dos organs judicials del mateix ordre jurisdicciónal, respecte del qui és competent

-no es pot donar mai respecte a organismes superiors als que planteja la questio, han de ser del mateix rango

-el que resol qui dels dos organs és el competent és l'organ superior

*conflictes de competència:

-organ judicial de distint ordre jurisdicciónal (ex: civil i social)

-si plantegem davant un organ que no és el competent, aleshores es dicta auto que posa on s'ha de plantejar i si este segon organ diu tambe que no es competent aleshores es planteja recurs per defecte de jurisdicció davant el darrer organ que ha considerat que no es competent cal esperar que la Sala de Conflictes del Tribunal Suprem en 10 dies resolga i dirà quin dels dos organs és el competent

*conflictes de jurisdicció:

-entre un organ judicial i un organ de l'administració ho decideix el Tribunal de Conflictes

Organs Judicials (persones f´ísiques que duen endavant les actuacions)

- necessaria garantia d'imparcialitat

- independència, innamobilitat i responsabilitat

/independència, LOPJ, els Jutges no han de tindre pressió econòmica i política

(imcompatibilitats)

/inmobible, ni jubilat, ni suspes, ni excedira sense els criteris que marca la llei

/responsabilitat, responsables de resolucions que dicten

/Imparcialitat subjectiva:

Incompatibilitats:

- abstenció

- recusació

si el magistrat considera que no va a ser imparcial en un aleshores pot abstindre's i comúnicar-ho a la sala de govern i esta pot:

- comúnicar-li que admet l'abstenció

- no li contesta en 5 dies, aleshores accepta l'abstenció

- consideren que ha de continuar

LOPJ: Situacions;

-questions basades en que no siga conyuge fins a 4º grau de consanguinitat

-familia dels lletrats que porten l'assumpte 2º grau

-enemistat manifesta

-dicta en assumpte anterior en menor jerarquia....

.............

La Recusació

-ho plantegen les parts que intervenen en el conflicte

-per les dos mateixes questions anteriors

-hi ha problematica que la recusació en 1ª instància s'ha de fer abans que l'acte de conciliació........

-i si es davant un recurs abans de la votació del fallo.....

Tot lo anterior podria produir indefensió de les parts ......

- "És irrecurrible"

TEMA 2. LES PARTS PROCESSALS

El conflicte sempre es crea entre dos parts, una que creu que te un dret i es pretensió contra l'altra part i l'altra s'oposa.

Per a un proces judicial

- capacitat processal

- capacitat material

- legítimació

/Material

per ser persona, la te tot el titolar de drets i obligacions, aleshores Dret civil i les demes disposicions del dret substantiu

/Processal,

capacitat per obrar, ple exercici dels drets civils propis, art 16.2.3 LPL

persones amb mes de 16 anys i menys de 18 són excepció si els pares varen autoritzar per a treballar, per a celebrar contracte de treball aleshores tenen capacitat per no necessitar representant

processal de persones jurídiques aleshores necessiten representant

els que no tenen capacitat processal necessiten representant

(les comunitats de bens no tenen personalitatl jurídica, però es pot demandar als directors o gestors d'estes comunitats)

/Legítimació

Pot ser activa o passiva

Activa, el possible titolar d'un dret legítim reclamat en el proces eixe dret o interes legítim

Passiva, el possible obligat a satisfer el dret demandat (oposa resistencia a eixes obligacions)

Art 17.1 LPL, legítimació col.lectiva per als sindicats i associacions empresarials (pels interessos socials i econòmics que els són propis)

Hi ha legítimació extraordinària per Mº Fiscal, FOGASA, TGSS

Cap la possibilitat que dins d'un proces laboral hi haja varios demandats i demandants

Pluralitat de parts

-liticonsorsi necessari ( per llei establint necessitat que hi haja varies parts al procediment)

-liticonsorci opcional (cap la possibilitat que demanden a varies parts)

-coayugancia (es permet que en el proces comparesca subjecte amb interes indirecte en la posició que una de les parts soste en el litigi)

Intervenció del FOGASA

Posició del FOGASA en el proces laboral:

-part passiva principal. sempre contra resolucions del FOGASA per demanda del treballador

-liticonsorci passiu necessari, que determinades parts processals estiguen demandades, casos de suspensio de pagaments, quebra , que haja desaparegut, insolvent, s'ha de demandar al FOGASA

-liticonsorci opcional, en art 21 , no es necessari que el FOGASA siga citat per al jui l'empresa no esta en el supostos anteriors

-exercitant en l'execució laboral, art 24, quan un treballador ha demandant a l'empresa si li recorren els deutes però el FOGASA li paga abans que este execute el dret

Postulació, representació i defensa

/Art 18 LPL, possibilitat de ser representada la persona que te un drets reconeguts

/TGSS,Entitats gestores, etc. lletrats de l'administració de la SS, els representara en els juis (però la possibilitat que li donen a un altre lletrat per a casos concrets)

/Administració Estatal, representats pels advocats de l'Estat

/CCAA, entitats locals; els seus lletrats o qualssevol altre al que es vulguen donar la representació

La representació únicament es pot donar per compareixença amb el secretari del Jutjat o mitjançant escritura pública

Art 21.3 LPL, forma per donar-li la representació a un advocat (en la demanda ha de posar en que acudira a un jui representat per un advocat) 2 dies abans de la citació del jui

Intervenció del sindicat como a representant voluntari

Art 20 LPL, per a la defensa particular dels seus afiliats....... sempre que existesca una comúnicació al treballador de la voluntat.....d'anar en nom seu.

LPL art 19 si hi ha més de 10 actors cal representació

Art 19.3 possibilitat que encara que s'haguera nomenat el representant pel cas de 10 actors, pot ser que un d'ells vulga compareixer sols o......

La forma en que s'otorga la representació en casos de 10 actors igual que en la voluntària però a mes a mes es pot otorgar davant l'SMAC

La Defensa

En 1ª instància no cal advocat

En interposició de recurs es necessari la firma d'un advocat

A més a més regeix en procediment laboral el principi de gratuitat (no hi ha costos per al que perd excepte que quan l'empresari haja actuat de mala fe multa fins a 100.000 i els costos de l'advocat del treballador)

El benefici de justícia gratuita, (art 2.d)) o la llei ho reconeix o insuficencia de recursos

Pel fet de ser treballador o prestació de SS, aleshores dret a justícia gratuita

Entitats gestores de la SS, justícia gratuita

Ingresos inferiors al duplo del SMI , dret a justícia gratuita

(justícia gratuita, aleshores no costos d'advocats , ni ..........)

Existeix una comissió per otorgar...si compleix els requisits de justícia gratuita)

TEMA 3. PROCES, PROCEDIMENT, ACTUACIONS PROCESSALS

Les actuacions que es facen dins d'un determinat termini, proces laboral.

Proces Declaratiu

Actuacions tendents a delimitar el conjunt de drets i obligacions que corresponen a les parts en les matèries subjectes al conflicte.

Vore si el que diu te dret li correspon o no

Si no complira aleshores Proces Executiu que es complisca el que es va determinar en la setència

Proces Cautelar

Per evitar que quan es dicte setència, mesures cautelars per asegurar que es complesca allò que dicte la setència (sobre tot si els conflictes s'allarguen en el temps)

Totes les actuacions davant l'organ de l'ordre social es el Procediment i esta ajustat a la llei de procediment laboral

Procediment, escrit (civils.....), oral (laborals.......)

Principi del proces laboral

- dualitat

- contradicció (que les dues parts puguen al.legar els seus drets o provar....)

- igualtat de les parts (que les dues parts tinguen les mateixes possibilitats per al.legar o provar i que va ser tractades igual en les actuacions processals i que le Jutge va a ser imparcial)

Art 74.1 Altres principis del procés laboral

- oralitat (jui oral, al.legacions orals....)

- immediació (que el Jutge estiga present en totes les fases)

- celeritat (el procediment sols se suspenen per questions concretes i han d'acabar-se totes les questions fins a la setència)

Obligació de les parts d'actuar de bona fe

Actuacions processals per l'ordre social

- actuacions de les parts

- actuacions personals judicial

- actuacions no personals judicial

- actuacions de tercers

*actuacions de les parts

- fent solicituds a l'organ judicial

- formals solicituds respecte a una actuació que haja de fer l'empresari

- al.legacions

- obligació de cada part per aportar proves

- disposar dels drets o interesos de les parts

*actuacions del personal jurisdicciónal (Jutges i magistrats)

- adoptar acords (actuacions orals del Jutge per resoldre en el jui oral o qualssevol altra actuació que es produira en presencia judicial)(l'acord judicial ha de constar en acta)

- les providencies (actuacions destinades a l'ordenació material del proces, tramitació del procediment)

- autos (resolució es poden adoptar quan es puga fer ni setencia , ni providencia, han de ser motivats, aleshores separació clara entre fets i raonaments jurídics, exemple, indicació de no readmissio....etc)

La Setència

La resolució més característica dels Jutges i magistrats poder ser de varies:

- definitives (encara es poden modificar per recurs)

- fermes (no cap recurs sols el de revisio del T Suprem)

- material (va a resoldre les pretensions plantejades per les parts)

- processals (no entra en el fons del litigi però resol)

La LPL, les setències s'han de dictar 5 dies des que acabe el jui oral (però no pasa res si es fera fora d'eixos 5 dies ...art 43 LPL....)

La setència ha de ser dictada pel Jutge que estaba present el dia del jui oral)

Ha de dictar-se en paragrafs separats i numerats:

1. antecedents del fet (el que pasa en el jui)

2. els fets que el Jutge considera provats

3. els fonaments jurídics

4. la part dispositiva (la solució que es dona)

(si la comdena es liquida (en diners) s'ha d'indicar en la setència)

La forma normal d'una setència és escrita, encara que es pot fer oral per a:

- quan s'acabe el jui, el fallo del conflicte i després redactar per escrit

- setència "in voce" (art 51) per a determinats supostos

Hi ha setències que mai es poden fer oral (art 50.2):

- acomiadament

- prestacions de SS

- conflictes col.lectius

- impugnació de convenis col.lectius, estatuts, tutela de llibertat sindical i demes drets fonamentals

(oral, únicament el Jutge d'instància mai les sales)

Les setències (tant escrites como orals)poden imposar a litigat de mala fe sancions i si es l'empresari pagara els costos del litigi dels treballadors.

Les setències han de ser precises, clares i congruents

Totes les questions que es plantegen en el jui el Jutge ha de consentir-ho

(mai es pot demanar mes del que demanen les parts)

Les setències han de publicar-se després de ser dictades i noficar-se a les parts en termini de 2 dies

Les setències ha de constar en elles si es ferma o no i sino ho es quins recursos es poden plantejar i on.......

Actes d'aclaració

267.1 LOPJ

Si es fa d'ofici si hi ha error manifest i no hi ha temps limit

Personal no judicial/actuacions

LOPJ

LPL

Secretari Judicial (......)

Actuacions de tercers

(......)

Regles Generals de les Actuacions Processals

- Han de fer-se voluntariament, sino seran nules

- Setència ferma (no es pot impugnar, excepte T.C)

- En castella

- En CCAA amb altra llengua oficial es podra fer en eixa llengua sempre que cap de les parts s'opose per al.legar indefensió per no entendre eixa llengua

- Els documents presentats en altra llengua és admissible immediatament, si pasa a una altra CCAA a de traduir-se al castella si així correspon en eixa comunitat

- Es necessari que qualssevol actuació processal es comunique a les parts

- El lloc, el Jutjat de lo Social.......

- Les parts han de presentar els escrits en el registre de cada Jutjat o Tribunal

- El secretari ha d'incloure hora i data de presentació dels escrits

- Situació que es planteja ( Art 45 LPL)

Requisits per fer la demanda

- únicament es fara en el Jutjat de guardia si es l'últim dia del termini

- en proces que no estigueren oberts els registres de l'organ al que va dirigit

- al dia seguent que l'interessat ha de deixar constància del que ha fet el dia abans

- per correu es considera el dia en que aplega al Jutjat

Temps de les actuacions

LOPJ, el mes d'agost es inhàbil per fer actuacions judicials, però per a determinades questions LPL permet que siga hàbil en eixes questions (exemple drets fonamentals ...)

Tambe que el Jutjat haja de pendre decisions sobre embargament de bens.....

Cap la possibilitat d'hàbilitar dies inhàbils

Els terminis que fixa la llei de procediment laboral, la llei marca 5 dies però si es fa després no pasa res.

Els Escrits han de notificarse el dia de la publicació o al seguent dia

En els escrits dirigits a organ judicial hi ha que incloure el domicili al que han de dirigir les actuacions (tambe acus de rebut)

Sino es pot fer la comúnicació per correu, es pot fer mitjançant cèdula, els agents judicials es presenten en els domicilis(poden deixar-la a qualsevol vei o familiar)

Si tampoc es pot fer així aleshores al Butlleti Oficial corresponent....

TEMA 4. EVITACIÓ DEL PROCÈS

Actes previs a la demanda:

- conciliació preprocessal

- reclamació prèvia

Art 63.2 LPL

Es requisit previ a l'intent de conciliació davant el servei administratiu corresponent

A València a l'SMAC es on es presenta la papereta de tramitació

No es necessari previ a la demanda l'acte de conciliació en el supostos que:

- siga necessaria fer reclamació prèvia

- SS

- matèria electoral

- d'ofici

- impugnació de conveni col.lectiu

- impugnació d'estatuts de sindicats i associacions empresarials

- (.........)

Quan anem a demandar a l'Estat, varios particulars no caldra l'acte de conciliació però si la reclamació prèvia front a l'Estat

Quan la demanda se dirigesca a persones distintes a les inicialment demandades tampoc caldra l'acte de conciliació

Junt a la demanda que presentem l'acta de l'acte de conciliació.... o la papereta de la demanda per fer l'acte de conciliació

La citació de les parts

En la papereta data de l'acte de conciliació (per correu conta el dia que aplega.....)

L'acte de conciliació, interromp la suspensio de la caducitat i de prescripció se reanudara al dia seguent de la conclusio o 15 dies sino s'hagues celebrat

Les parts poden acudir en persona o representats

Si la solicitud no es presenta, s'arxiven les actuacions (excepte que ho justificaren)

Si no acudeix cap part el mateix

Sino compareix el demandat aleshores se dira que l'acte de conciliació s'ha intentat sense efecte i se'l podra demandar judicialment

Quan no acudeix el demandant, quan interromp la demanda podem demanar que li se comdene a pagar els costos dels lletrats i que pague multa

Si compareixen les dues parts i no apleguen a un acord cal alçar acta on s'específicara que no hi ha acord aleshores, via judicial

Si s'aplega a un acord no te sentit iniciar el procediment judicial

(per demanar la indemnització al FOGASA cal setència o resolució administrativa no val l'acte de conciliació)

Impugnació de la conciliació

Art 67.2 LPL

Pot ser impugnat l'acord de conciliació per les parts o 3º implicats en 30 dies des que s'haja produit

Es necessari fer reclamació prèvia entre les parts que vagen a plantejar contra l'Estat i demes entitats publiques ...este acte es fa prèviament una reclamació, dos supostos:

- Respecte a accions laborals contra l'Estat o altres entitats publiques

- Respecte SS

Respecte a accions laborals contra l'Estat o altres entitats publiques

Art 120,121, 125 .......... 30/1992 , art, 69 i 70 LPL

Excepcions: contra el FOGASA............. *(vore llibre)*

Reclamació davant l'administració i ens pot contestar o si pasa 1 mes des que es presenta sense que ens conteste s'entendra denegada per silenci administratiu

S'ha de dirigir al Jefe administratiu u organisme on presta els serveis el treballador

Per interposar reclamació prèvia normalment s'interposara contra una resolució de la que volem.....

- fets

- dates

- firma

Suspen els termes de caducitat i suspen la prescripció

- Administració pot acceptar, jo no seguim per via judicial

- Administració accepta sols una part, el que no ens ha concedit via judicial

- Administració denega, hi ha dos mesos a partir que ens notifica per demandar eixe ente public però sera de 20 dies si la reclamació es per acomiadament

- Si l'Administració no contesta, 2 mesos per demandar a l'ente ... o 20 dies si es per acomiadament

En matèria de SS

Sempre es necessari fer reclamació prèvia però segons la regulació de l'art 71 LPL

Reclamació prèvia però la diferencia es que per interposar la demanda termini de 30 dies

- expressament

- per silenci administratiu (30 dies)

TEMA 5. INICI DEL PROCES DECLARATIU

Inici del proces ordinari (modalitat "general")

Actes preparatoris, art 76 i 77 LPL se van a fer a que qualssevol de les parts tinga elements necessaris.. (Exemple, coneixer qui el legítimat passivament per a demandarlo.....)

Si el Jutge es nega a la practica d'eixe examen no cap recurs contra eixa decisio del Jutge però si contra la setència dictada posteriorment

Es pot demanar examinar el llibre de comptes i comptabilitat de qui anem a demandar

*Demanda:

- l'escrit on anem a determinar, designació de l'organ davant el qual es presentara la demanda

- dades de la persona que fa la reclamació....

- enumeració clara i precisa dels fets per fonamentar la pretensio que tenim contra els demandats

- dir clarament la nostra pretensio que el que estem reclamant, la suplicació que fem...

- si el demandant litiga per ell mateix, cal incloure el domicili on van o practicar-se totes les actuacions, la localitat.......

- si anem amb advocat cal indicar-ho en la demanda...

- la demanda ha de presentar-se en el seu organ competent

- la demanda es presentara en el Jutjat de guardia en els casos que ja hem dit abans..

*Documents que acompanyen a la demanda

- tantes copies com demandats (1 copia per al Jutjat i altres per a nosaltres)

- justificants d'haver els actes previs (conciliació preprocessal.......) sino el presenten l'organ judicial dona 15 dies per.....

- si litiguem mitjançant representant document que justifique la representació

*Una volta presentada la demanda

- vore la competència material i funciónal, si es o no competent per resoldre

- requisits.....del procediment judicial.....

- sino es competent ho comúnica a les parts e indica quin organ es el competent

- vore si la demanda esta correctament redactada sino li dona 4 dies per subsanar-la, però l'admet provisionalment i si a la fi no compleix s'arxivara la demanda

Acumulació d'accions i acumulació d'autos

En 1ª Instància (art 27 i 28 LPL/ art 29 a 32 LPL)

*d'accions

Supost que una persona tinga davant una altra varies pretensions, el que pot fer es acumular totes les accions en la mateixa demanda i en un sol jui resoldre-les

La llei art 27.2, accions que no es poden mai acumular, acomiadament, extinció del contracte ET 51 i 52, matèria electoral, la impugnació de c.c i dels estatuts de sindicats i organitzacions empresarials, tutela de la llibertat sindical i drets fonamentals, de SS

*d'autos

Distintes persones contra el mateix demandat, amb les mateixes pretensions, s'acumula en un sols proces

Es donara sempre que diverses persones tinguen les mateixes pretensions contra el mateix demandat

Els autos s'acumularan en el Jutjat que primer haguera conegut de l'assumpte

En la setència per cada pretensio hi hauria un fallo

TEMA 6. EL JUI ORAL

El Jutjat cita a les parts per al jui oral.

Una volta admesa a tramit la demanda en 10 dies citara a les parts

El Jui Oral consta de 3 fases:

- al.legacions, el demandant al.lega les seues pretensions i el demandat s'oposa

- prova, qui dels dos te rao

- conclusions, de cada part

La convocatoria per al jui oral sols es pot suspendre a petició de les dues parts o per motius justificats, sino va al jui el demandat es celebrara igual, però si acudeix el demandant s'enten que ha desistit i no hi haura setència

Quan ens citen per al jui, el Jutge convoca a les parts per intentar una conciliació (es un 2º intent d'aplegar a un acord)

Quan ens citen a jui es fa sempre per a conciliació i jui. Si les parts apleguen a un acord el jui ja no es celebrara

Si hi ha acord, el Jutge el firma i tambe les parts, es un document de caracter public.

Sols no es permetra al Jutge eixe acord quan considere que l'acord es perjudicial per alguna de les parts, o es considere celebrat en frau de llei o abus de dret.

Si hi ha acord sols es pot impugnar en el termini de 15 dies des de la data de celebració

Sempre es pot aplegar a acord fins al moment abans que es dicte setència del jui

Sino hi ha acord, aleshores anem al jui oral.

El jui es comença amb les al.legacions de la part demandant, la part demandant pot ratificar-se en l'escrit de la demanda i solicitar que el jui a la fase de prova (les pretensions de la demanda se poden reduir però mai augmentar-les....)

Amb les al.legacions del demandant, pot afirmar-se i ratificar el que ha dit en la demanda, al.legar menyx del que es va fer en quant a la pretensio economica en el seu cas, ampliar la demanda però no substancialment.... (si afecta a una pluralitat de persones hi ha possibilitat d'accions que puguen aplegar a suplicació)

Després el demandat haura d'acceptar o negar expressament els fets de la demanda i expressar la seua posició de fons i quina setència vol que es dicte i solicitar que el jui es decidisca a prova, tambe pot al.legar fonaments jurídics i totes les questions, excepcions que poden plantejar un demandat.

- incompetència de jurisdicció

- incompetència territorial

- falta de personalitatl en els actes que no acreditara la capacitat material processal, ni legítimació activa

- falta de personalitatl en el representant per falta de poders

- falta de legítimació passiva

- quan no s'acredite o falte la reclamació prèvia preprocessal

- defecte legal en la manera de plantejar la demanda (requisits art 80 LPL) Es la part la que li diu que hi ha defecte, es suspen el jui i les actuacions anteriors fins a subsanar

- litispendencia, les parts i pretensio esta veent-se tambe en un altre Jutjat, la part demandada al.lega que ja esta jutjant-se en un altre Jutjat

- de cosa jutjada anteriorment ja hi ha setència anterior, i no es pot iniciar nou procediment

- prescripció i caducitat

- suspensio de la qüestio litigiosa a arbitratge, si hem pactat soluciónar-ho per arbitratge no podem interposar la demanda

Tambe es pot plantejar reconvensio, que el demandat tambe te pretensio contra el demandant (es una especie de acumulació d'accions mes o menys) sols es pot plantejar si ho va indicar en el moment de l'acte de conciliació preprocessal o en reclamació prèvia

Una volta fetes les al.legacions si els fets són controversies al vore quina part te rao, aleshores s'obri el periode de prova

Periode de prova

No sera necessari practicar les proves quan els fets siguen notoris, hi ha acord, presumció de certesa, fets negatius.

En principi sols s'admetran les proves que pugen practicar en l'acte del jui, però si per problemes de salut, edad avançada.... interessa que testifique abans del periode de prova o quan la prova haja de fer-se fora de la seu jurisdicciónal i siga imprescindible per a resoldre l'asumpte.

No s'admetran proves obtingudes mitjançant la violació drets fonamentals.... violentació de les parts...

Si el Jutge no admet una prova pot efectuar la protesta i fer-ho constar en l'acta

La carrega de la prova li correspon al demandant, però el joc de presuncions que produeix l'efecte de d'invertir la carrega de la prova en relació amb els fets o conseqüències que es presumeixen certs.

Prova de Testics

Art 92 LPL (llei d'enjujtament civil art 637 es una llei supletoria de la LPL)

Testificar consisteix en una declaració verbal davant el Jutge o Tribunal per tercer de les preguntes que li puga fer la part que a proposat eixa prova o a les preguntes que faça l'altra part.

En la testifical el fet de presentar un informe escrit no els converteix en prova documental

Si el numero de testics es excesiu el Jutge pot limitar-los sempre que siguen testics de la mateixa acció.

Si es proces laboral no resulta aplicable la taxa de testics que diu la llei d'enjutjament civil art 660

Prova de Detectius

Cas que un detectiu segueix al treballador, no es valid si no va el detectiu a declarar es considera una prova testifical no documental, es el document no hi ha prova

Els Testics han de declarar un a un i fora de les sales del jui i estaran quan tinguen que fer la prova testifical.No es poden comúnicar entre si varios testics.

Prova de Perits

Sty 93 LPL i 620 i seguents de la llei d'enjutjament civil, es sol donar en procesos d'invalidesa, ho hem de demostrar mitjançant proves pericials , no es dona insaculació que es dona en el procediment civil (que una de les parts el demandat vol prova pericial i demane que ho faça cas concret si les dos parts estan d'acord no pasa res, si no ho estan es fa per sorteig)

En el procediment laboral quan una part du els seus perits i el Jutge determina qui te més veracitat. El Jutge pot demanar la intervenció del metge forense quan els perits de les parts no el convencen. El Jutge fa una valoració de conjunt.

Prova documental

Art 94 LPL i 596 i seguents de la llei d'enjutjament civil, consisteix en l'aportació dels documents que cadascuna de les parts tinga per donar com a valides les al.legacins (art 92 LPL)

Pot ser que no tinguen eixos documents el que ha de fer es que abans que pasen 3 dies del jui que aporte els documents pot estimar-se com aprovat el s'haja al.legat cada part

Si el document que jo vull el te l'altra part se comúnica al Jutjat que li comunique al demandat que duga els documents i sino el du el dia del jui es donara com a provat el que diguem i s'ha de fer amb 3 dies d'antel.lació al jui.

Si el document es public en principi fan prova plena, el Jutge li dona validesa al que diga el document

Si es document privat sera prova plena si es reconegut per l'altra part en comfesio en jui

Es necessari que la prova documental de una part li done a l'altra part el document

Prova d'assesors e informes

Com a una modalitat especial de prova pericial l'art 95 LPL permet que el Jutge o Tribunal si ho estima escolte el dictamen d'una o varies persones en la questio objecte del pleit....

Reconeixement Judicial

Mig provatori en el que el Jutge se desplaça de l'organ judicial la prova la que es imprescindible

El Jutge ha de valorar les proves i el criteri a seguir ha de ser sobre el conjunt de les proves i en funció de la raciónalitat

Fase de Conclusions

87.4 LPL Una vegada efectuades les proves el Jutge o Tribunal donen pas a que facen al.legacions sobre la prova aportada i el que demana

En el cas de considerar quantitats que es fixe la quantitat liquida que es demana

Conclusio: quan les parts fixen quines són les seues pretensions

Tots els fets arreplegats en el jui es refleteixen en :

Acta del jui:

- lloc

- data

- Jutge o Tribunal que a presidit el jui.....

- breu referencia a l'acte de conciliació

- breu resum de les al.legacions de les parts (peticions, excepcions...)

- ...reconvensio si hi ha

- documents aportats específicant el nombre de documents

- petició definitiva de les parts

- queden per a setència els actes d'eixe procediment

Tots firmen l'acta

(es pot demanar una copia de l'acta)

El jui queda vist per a setència

Es pot demanar fer diligencies per a "millor preveure"

(Art 88 LPL) sols es poden fer si es el Jutge el que o determina no les parts ,( no vinculen al Jutge)

Si el Jutge decideix la practica de proves per aquest sistema de millor preveure donara un termini si no es fan, en donara un altre i si tampoc es fan dictara setència

Si es fera per a aportar documents o practicar comfesio el Jutge pot donar per confes o provats eixos documents o fets, si la part implicada no ho fa

(En definitiva la potestad de millor preveure es del Jutge)

Acabat el jui es dicta setència on es decideix quina part te rao

Tipus de setències:

- fermes (no cap recurs, sols el de revisio del Tribunal suprem)

- definitives (si que cap recurs)

Tambe poden ser

- material (entra en el fons de la questio)

- processal (no entre en el fons de la questio)

Sempre abans que es dicte setència les parts poden aplegar a un acord o desistir del procediment

TEMA 7. MODALITATS PROCESSALS

LPL titol II, diverses modalitats processals

Art 102, el que no estiga previst en aquest titol regiran les questions establertes en el proces ordinari

*Modalitat processal "acomiadament disciplinari" (Art 103,113 LPL)

Art 103.1 LPL

Art 59.3 ET

- Quan el treballador vulga reclamar contre l'acomiadament de l'empresari 20 dies seguents a l'acomiadament, eixe termini sera el de caducitat a tots els efectes

- Caducitat des del dia seguent hàbil des de l'acomiadament

(dies hàbils sempre del Jutjat on es planteja la questio, sols són inhàbils els diumenges i festius)

- La caducitat es apreciable d'ofici pel Jutge (al contrari que la prescripció que es apreciable a instància de part)

- El termini de caducitat no s'interromp per presentació defectuosa, per incapacitat , ni per detenció o empresónament del treballador

Demanda per acomiadament

Art 140 necessariament ha de contindre:

- lloc de treball

- categoria professional

- salari

- forma i temps en que es produira el pagament del salari

- antiguetat del treballador acomiadat

- data en la que efectivament ha estat acomiadat i la forma en que s'ha produit i els fets que ha al.legat el demandat per acomiadar-lo

- si el treballador ostenta o ha ostentat l'any anterior a l'acomiadament la qualitat de delegat sindical o representant dels treballadors....

- si esta afiliat o no a un sindicat

El jui per acomiadament

Art 105 LPL ratificar la demanda en al.legació, prova i conclusio es el demandat el qui al.lega, l'empresari el qui al.lega en primer lloc la prova de les conclusions ( en el jui ordinari ho fa el demandant)

- la carrega de la prova la te l'empresari (el demandat)

- art 103.2 si se demanda per acomiadament a una persona erronea i en el jui s'acreditara que l'empresari es un altre, aleshores un nou termini de caducitat de 20 dies a contar des que es reconega que l'empresari demandat es un altre

Contingut de la setència (dels fets provats)

Art 107 LPL

Necessariament en els fets provats de la setència:

- data de l'acomiadament

- salari del treballador

- lloc de treball

- antiguetat

- si es o no representants dels treballadors

* En el fallo de la setència l'acomiadament pot ser calificat com:

- procedent

- improcedent

- nul

* El Jutge no podra entrar a valorar si els fets no són causa d'acomiadament no pot entrar a valorar si són causa de sanció o no.....

Acomiadament procedent

Quan quede demostrat que s'hagen donat les causes i la no culpabilitat del treballador en eixos fets

Acomiadament improcedent

Quan no queden acreditats els incumpliment que al.legat l'empresari en la comúnicació de l'acomiadament i tambe si en la comúnicació no s'hagen complit els requisits de forma (art 55 ET)

*La forma de comúnicació de l'acomiadament al treballador ha de ser per escrit incloent els fets al.legats....i en cas de ser representant dels treballadors necessitat de l'expedient contradictori i si es afiliat a un sindicat Audiència prèvia als.....

/Forma:

- notificació escrita al treballador amb els fets.....

- data en que es fa efectiu l'acomiadament

- els convenis col.lectius poden determinar altres requisits obligatoris i hauran de complir-se necessariament

Sempre que l'empresari intente la notificació es considera que el tramit ha estat correctament efectuat

Si el conveni col.lectiu estableix requisits de forma a banda de l'article 55 ET han de complir-se

Si l'acomiadament no ha complit les formalitats de l'art 55 o c.c l'empresari podra efectuar un nou acomiadament en els 20 dies seguents a partir del primer acomiadament complint els requisits formals que no va complir en el primer acomiadament, deura pagar els salaris des del primer despido efectuat incorrectament i cotitzant per ell a la SS eixos dies

*Formalitats per als representants dels treballadors

Obrir expedient contradictori i han de ser escoltats l'interessat i els altres membres del comite o representants.....

*Formalitats per als treballadors afiliats a un sindicat

Audiència prèvia als delegats sindicals del sindicat al que esta afiliat (provar que l'empresari coneixia que esta afiliat al sindicat en el jui)

Efectes de l'acomiadament improcedent

Si fet el jui es declara l'acomiadament improcedent (per no complir requisits de forma o no hi ha causes......)

El fallo de la setència, el empresari a que opte:

- readmetrelo en les mateixes condicions anteriors

- indemnitzar-lo amb una quantia 45 dies per any treballat, prorrogant-se per mesos els periodes inferiors a l'any amb un tope de 42 mensualitats (sempre pagara els salaris de tramitació, des que es va efectuar l'acomiadament fins la notificació de la setència)

art 110.3 LPL, la comúnicació per escrit o comparesca..... 5 dies des de la notificació de la setència ha d'optar per la readmissio o indemnització, sino opta per cap cas s'enten readmissio

Per escrit al treballador la data de reincorporació al treball en un termini no inferior a 3 dies, 10 dies seguents a la notificació del termini de reincorporació

Si l'acomiadament es declarat improcedent per incompliment dels requisits de forma que marca l'article 55.1 i l'empresari haguera optat per la readmisio es pot fer un nou acomiadament en 7 dies des de la notificació de la demanda

Cas d'indemnització

- quantia, 45 dies salari per any de servei, prorratetgan-se per mesos els periodes inferiors a l'any amb tope de 42 mensualitat

- si els treballadors tenen una RRLL especial, esportistes professionals, alta direcció....tenen la indemnització que marque el real decret que els regula

- en un c.c es poden fixar quanties superiors però no inferiors

- la indemnització el que paga són els danys i perjuis (per això es prova al jui el perjui que ha sofrit)

- tots els conceptes salarials que es venen percibint abans de l'acomiadament seran els que s'inclouran per calcular la indemnització (s'exclouen els extrasalarials)

- diferenciar entre antiguetat i temps efectivament treballat

- contar des del dia en que es va acomiadar

Salaris de tramitació

- quantitat de salaris des de l'acomiadament a la notificació de la setència de l'acomiadament improcedent

- els salaris d'eixe periode ha de provar-se i sino es poden calcular es presumeix SMI, si el treballador diu que es inferior al SMI ha de demostrar-ho

- els dies del salari de tramitació tambe es cotitza per ells a la SS

- art 56.2 ET limita els salaris salaris de tramitació des de l'acomiadament a la data de la conciliació prèvia amb els requisits seguents:

a) supost en que l'empresa tinga l'exercici d'opció entre readmissio e indementzació

b) que de l'acte de conciliació l'empresari reconega que l'acomiadament es improcedent

c) 45 dies de salari per any amb tope de 42 mensualitats

d) posar-se en el Jutjat de lo Sociala disposició del treballador en un termini de 48 hores

*Si després es declara l'acomiadament nul, els salaris de tramitació seran des de la data d'acomiadament a la notificació de la setència (no queden limitats des de la data de l'acte de conciliació prèvia)

*si la setència declara que no es correcta, des data d'acomiadament fins notificació de la setència

Acomiadament Nul

- Art 55.5 ET, LPL

- Quan l'acomiadament tinga com a mobil causes de discrimació, CE.....

- Quan es faça d'extinció per circumnstancies objectives i s'infrisquen formalitats de l'article 54

- Acomiadament col.lectiu sense autorització administrativa

- El treballador al.lega i ha de demostrar que hi ha discriminació

- Quan el Tribunal declara la nulitat sols cap la readmissio immediata del treballador amb les mateixes condicions i als salaris de tramitació corresponents

TEMA 8. PROCES D'IMPUGNACIÓ DE SANCIONS

Art 114 i 115 LPL

- Qualssevol sanció que impose l'empresari al treballador es pot impugnar

- 20 dies com en l'acomiadament (termini sera el de caducitat tambe)

*Sancions greus i molt greus, requisits de forma si es fa als representants dels treballadors, primer expedient contradictori i que s'escolte a la resta dels representants

El treballador pot recorrer qualssevol sanció imposada per l'empresari, els fets imputats al treballador per a la sanció són els únics que pot al.legar l'empresari......

Pot ocorrer que el Tribunal, declare la nulitat de la sanció

- si s'imposara sense els requisits formals llei o c.c o amb defectes greus que no permeten alcançar la finalitat per la qual s'imposa

- requisits de forma 58.2, greus o molt greus als representans, expedient contradictori i Audiència prèvia als demes representans o membres del comite

-greus o molt greus a afiliats al sindicat ha d'escoltar-se als delegats sindicals

- la comúnicació de greus o molt greus per escrit, data i fets que motiven la sanció

- la sanció prohibida legalment o no tipificada es nula (art 58.3)

- quan la sanció tinga per movil una discriminació o violació dels drets fonamentals, alehores s'acudeix al procediment de tutela de la llibertat sindical i drets fonamentals per a impugnar

- la sanció ha d'estar en proporció a la infracció

Pot ser que el Tribunal revoque la sanció

- total o parcialment, per no poder demostrar els fets encara que complesca requisits de forma

- el Jutge mai pot imposar una sanció de grau superior

*Les setències que resolen els procediments per impugnació de sancions en principi són irrevocables, sols cap recurs contra setències que conformen les sancions imposades per faltes molt greus

(Excepte supost que la setència conforme sancions imposades per faltes molt greus , sols les pot recorrer el treballador)

TEMA 9. RECLAMACIÓ A L'ESTAT DEL PAGAMENT DELS SALARIS DE TRAMITACIÓ EN JUDICIS PER ACOMIADAMENT

Art 57,1 ET

Únicament per al supost d'acomiadament improcedent si transcorren mes de 60 dies hàbils des que es va presentar la demanda fins que es dicta setència cap la possibilitat que l'empresari reclame a l'Estat que els salaris de tramitació no els tinga que pagar l'empresari (quan el despido es nul els salaris de tramitació els paga l'empresari)

Requisits per poder reclamar a l'Estat per part de l'empresari els salaris de tramitació:

- 60 dies hàbils des de la demanda a la setència que el declare improcedent

- que la setència siga ferma

- que anteriorment a la presentació de la demanda els haja reclamat administrativament

*Excepcions:

- si s'ha donat mes dies per subsanar.....

- si s'ha suspes el jui deguta que una de les parts al.legue que els documents siguen falsos i queden suspes fins a resolució del jui oral

El subjecte legítimat per reclamar els salaris de tramitació es l'empresari, tambe el treballador en cas d'insolvencia de l'empresari

Sols pot reclamar l'empresari quan efectivament ja li'ls ha pagat

L'organ judicial competent es el mateix organ judicial que va coneixer en 1ª instància el proces d'acomiadament

Te un any per a poder reclamar eixos salaris de tramitació a l'Estat

En el jui han de citar a l'empresari, al treballador i a l'adovocat de l'Estat

TEMA 10. EL PROCES D'EXTINCIÓ DEL CONTRACTE PER CAUSES OBJECTIVES. ALTRES FORMES D'EXTINCIÓ.

Art 120 LPL i seguents

Se va a ajustar a les normes del despido i la modalitat processal per a sancions

Art 53.3 ET, el treballador pot recorrer com si es tractes d'un despido disciplinari, 20 dies per a impugnar l'extinció del contracte ( es el de caducitat)

En el cas d'estos acomiadaments 30 dies de preavis abans del despido, aci cap la possibilitat que es faça la impugnació amb el preavis (30) o en la data efectiva , però el periode de caducitat es des de la data efectiva del despido ( al dia seguent )

Sempre que extinció siga objectiva, cal posar a disposició del treballador la indemnització en el moment de la comúnicació amb l'excepció que si la causa que s'al.legue siga l'economica (sino es posa la indemnització a disposició del treballador el despido sera nul)

*La calificació judicial per al despido per causes objectives:

- procedent

- improcedent

- nul

Procedent

Art 53 ET

- escrit amb les causes...si són les causes de l'art 52 c)

- indemnització el tope de 12 mesos

- copia als representants dels treballadors

- empresari acredite les causes

• preavis 30 dies al treballador

Improcedent

Quan havent-se complit els requisits formals exigibles no quede acreditada la concurrencia de la causa legal indicada en la comúnicació escrita.

L'empresari opta entre readmissio o indemnització de 45 dies de salari per any treballat amb el tope de 42 mensualitats i l'abonament en els dos casos dels salaris de tramitació

/Però si l'import dels salaris de tramitació del seu import poden deduir-se els corresponents al periode de preavis i la indemnització de 20 dies de salari amb el tope de 12 mensualitats que per a l'extinció per causes objectives fixa l'article 53.1 b) ET i que l'empresari va haver de posar en el seu dia a disposició del treballador simultaniament a l'entrega de la comúnicació escrita el seu règim es el seguent: si l'empresari procedira a la readmissio el treballador haura de reintegrar-li la indemnització percebuda....

En definitiva l'únic cas en que no procedira el reintegrament de la indemnització percebuda pel treballador sera el del representant dels treballadors amb contracte improcedentment extingit que hagues optat per la readmissio i esta no s'hagues produit efectivament.

Nul

En qualsevol dels casos la declaració de nulitat de l'acte extintiu ha de fer-se d'ofici.

/nulitat per raons de forma, quan l'empresari no complira els requisits de l'art 53.4 encara que el propi article exclou la declaració de nulitat laa no concesio del preavis oportu supost en el que l'extinció sols cabra qualificarla de procedent o improcedent.

D'este cas hi ha dos formes per les que hi ha nulitat: quan no hagues complit les formalitats legals de la comúnicació escrita i quan no s'hagues posat a disposició del treballador la indemnització corresponent.

/nulitat per raons de fons, quan la decisio extintiva resulte discriminatoria o contraria als drets fonamentals i llibertats publiques del treballador i quan s'haja efectuat en frau de llei, eludint les normes establertes per a acomiadaments col.lectius.

/efectes de la declaració de nulitat de la decisio extintiva, l'empresari sera comdenat en els termes previstos per a l'acomiadament disciplinari, consequentment readmissio immediata del treballador amb abonament dels salaris deixats de percebre , diferents segons LPL es preocupa de mantindre com a distints els salaris de tramitació dels corresponents al periode de preavis al disposar que aquestos salaris de tramitació no poden deduir-se dels corresponents al periode de preavis (en els supostos en que procedisca la readmissio el treballador haura de reintegrar la indemnització rebuda

II. Els acomiadaments col.letius per causes economiques organitzatives, tecniques o de producció

Distinció entre acomiadaments econòmics col.lectius te trascendencia des d'una perspectiva procedimental en quant que per als col.lectius hi ha un procediment formalitzat que requereix la intervenció dels representants dels treballadors i l'autorització administrativa.

L'actuació de l'administració en els casos de l'art 51 de l'ET són revisables davant l'ordre jurisdicciónal contenciós-administratiu i davant de l'ordre social

*Nulitat dels acomiadaments col.lectius no autoritzats

TEMA 11. EL PROCES DE VACANCES

Art 125, 126 LPL procediment de preferencia i sumarietat

• termini de 5 dies i setència en 3 dies

• vacances ha de coneixer-se el periode amb 2 mesos d'antel.lació

• si el treballador no esta d'acord amb les dates de les vacances aleshores el procediment 125 i 126 LPL

Si es demanda a l'empresa per poder disfrutar vacances com la resta dels treballadors, hi ha que demanar a l'empresa i tambe a eixos treballadors.

Art 125

• si la data es del c.c o acords, o fixada unilateralment per l'empresari, te 20 des que te coneixement per plantejar la demanda

• si no esta fixada la data de les vacances, termini per a impugnar es de 2 mesos d'antel.lació a la data de vacances pretesa pel treballador

La setència que determine si s'accepta o no la pretensio es irrecurrible

Este proces sols s'utilitza per determinar la data de vacances dels treballadors individual o col.lectivament però per cap cosa mes.

TEMA 12. EL PROCES EN MATÈRIA ELECTORAL

Hi ha dos supostos

• el normal, art 76 ET, per impugnar temes de matèria electoral prèviament a la via jurisdicciónal ha de sometre la pretensio a arbitratge (eixe laudo es podra impugnar després per via judicial)

• directament per via judicial, art 133 a 136 l'única excepció respecte a matèria electoral sobre l'arbitratge, si l'oficina publica denega el registre de l'acta electoral, aleshores impugnar a jurisdicció social competent

*Legítimació activa, qualsevol dels sindicats amb representant elegit, en l'acta pot presentar eixa impugnació

*Legítimació passiva, l'oficina publica sera sempre part en eixe procediment i aquells amb candidat a les eleccions i no van obtindre representant

*Motius pels quals es pot impugnar la resolució denegada de la inscripció de l'acta electoral:

• 75.7 quan no s'haja fet promoció eleccions a l'oficina publica

• model incorrecte

• falta firma president de la mesa electoral

• omissio dades

• il.legibles

*Termini execució de l'acció 10 dies des de rebuda notificació de denegació

*Procediment , urgent, el Jutge competent per coneixer esta impugnació demana a l'oficina publica (en 48 hores) l'expedient administratiu

*La setència, si estima la demanda ordenara d'inmediato el registre de l'acta electoral i la desestimació de la demanda convalida judicialment la resolució denegatoria de registre feta abans

*El procediment per impugnar laudos en matèria electoral

LPL 127 a 132

• legítimació activa, qualsevol amb interes legítim inclosa l'empresa

• legítimació passiva, qualsevol organització o persona que es veja afectada pel laudo objecte d'impugnació

/Motius d'impugnació del laudo:

art 128 únicament per eixos supostos:

• laudo no resol eixe supost sino altre diferent

• presentat fora del termini ET

• que l'arbitre no haja escoltat les parts o no hagen pogut presentar proves

/la setència del laudo contra ella no cap recurs i pot declarar revocar el laudo o comfirmarlo desestimant la demanda

TEMA 13. EL PROCEDIMENT DE CLASSIFICACIÓ PROFESSIONAL

L'objecte del proces únicament que s'adeque les funcions que el treballador fa a la categoria que te en l'empresa

Reclamar les diferencies entre la categoria que realitza i les funcions que fa realment (prescripció 1 any)

Pot demanar que el reclassfiquen i que li abonen les diferencies (6 mesos en 1 any i 8 mesos en 2 anys són els periodes per......)

Prèviament a interposar la demanda ha de reclamar a l'empresa que li adequen a la categoria que s'ajusta a les funcions que realitza realment, aleshores si l'empresa es nega ha d'interposar la demanda corresponent

Art 137 LPL junt a la demanda informe del comité d'empresa o dels delegats de personal en el que s'especifiquen si es veritat el que diu el treballador aleshores es necessari que el Jutjat que demane informe a la inspecció de treball respecte de les questions relatives a que si eixe treballador realitzaba funcions superiors

La setència es irrecurrible

TEMA 14. EL PROCES EN MATÈRIA DE MOVILITAT GEOGRAFICA I DE MODIFICACIÓ SUBSTANCIAL DE CONDICIONS DE TREBALL

Art 138 LPL

• este procediment es preferent i urgent

• acte del jui dins dels 5 dies seguents a la demanda, setència en 10 dies

• setència es irrecurrible

*La impugnació de modificacions condicions de treball:

• individual

• col.lectiva

/El trasllat:

• via judicial

• via conflicte col.lectiu, paralitzat fins que es resolga

El proces per demandar dels treballadors afectats per la decisio empresarial, l'objecte de la demanda es impugnar la decisio empresarial del trasllat o de modificació substancial de les condicions i les questions o les raons empresarials al.legades

L'empresari es el demandat

L'acord entre l'empresari i els representants dels treballadors una vegada iniciat el proces no interromp la continuació del procediment

Termini de 20 dies per impugnar el trasllat

Si el treballador demandara que impugna la decisio empresarial fos per preferencies a altres treballadors, tambe ha de demandar-los a ells (a estos treballadors)

La setència declara justificada o no la movilitat o modificació:

• Justificada

• Injustificada (a les hores el treballador torna al lloc anterior)

• Nula la decisició

TEMA 15. PROCESOS DE SEGURETAT SOCIAL

Art 139-145 LPL, demanda contra entitats gestores o serveix comuns de la SS

Si l'entitat gestora es la que actua com a demandant, aleshores sera un procediment ordinari i no l'anterior

Poden ser els treballadors o els beneficiaris de prestacions els que puguen plantejar la demanda

Es necessari que es faça abans de presentar la demanda la reclamació administrativa prèvia i en cas que no s'hagues efectuat, el Jutge dona 4 dies per subsanar i si no es fa s'arxivara

Art 141---Si no es coneguera el nom de l'entitat gestora o se..... el Jutge dira a l'empresari demanant document acreditatiu de tindre cobert el risc per contingencies professionals podran demandar una vegada escoltada la TGSS podra embargar-se els bens de l'empresari....

El Jutge una volta admesa la demanda pot demanar a l'administració copia de l'expedient administratiu.

Si en 10 dies l'expedient demanat pel Jutjat a l'entitat gestora, el demandant pot demanar que suspenga el jui. Si fora dificultos explicar allo que s'al.lega en la demanda es donaran per provats els fets sino s'emetera l'expedient administratiu (art 143)

Art 145----Revisar d'ofici les resolucions de la SS quan aquesta vulguera revisar una resolució de qualssevol dels seus beneficiaris, haura de solicitar la demanda davant el Jutge i este desestimara si se canvia. Este demanda no es proces de SS, s'exceptuara la correcció d'errors matematics.

L'acció de revisio prescriu als 5 anys

(Una vegada acabada no es pot revocar d'ofici , cal demandar davant de la jurisdicció de lo social al beneficiari de la prestació de SS)

TEMA 16. PROCEDIMENT D'OFICI

Art 146-150 LPL, No s'inicia perque un particular ho demane, sino que s'enceta perque l'autoritat laboral ho comúnica al Jutge, aleshores el Jutge ha d'encetar el proces i dictar setència

*Un procediment d'ofici pot encetar-se per:

• 146 a) quan hi ha una resolució sanciónadora en la que es comdene a l'empresari a una determinada sanció perque ha incomplit qualsevol norma laboral contra els treballadors de la seua empresa, en els que hi ha perjuis econòmics per als treballadors afectats, aleshores si els treballadors no demanden per por a represalies es la propia autoritat laboral la que enceta el procediment, aleshores la resolució ha de ser ferma perque no es revoque......

En este procediment les parts són: l'administració, els treballadors perjudicats (però no poden desistir del proces ni solicitar la suspensio), l'empresa.

La demanda ha de tindre els requisits generals de l'art. 80.....

Una vegada inciat el procediment sols es podra otorgar la conciliació quan als treballadors se'ls paga el perjuis ocasionats (econòmics).

Els pactes entre treballadors i empresa posterior a l'acta d'infracció sols tindra eficacia en els supostos que s'hagen fet davant l'inspector de treball.

Els fets continguts en l'acta d'infracció no van a revisar-se

• Quan en les extincions de contractes col.lectius o suspensio d'empleo (expedients de regulació d'empleo) l'autoritat laboral aprecia que s'aplegat per fraude de llei, dolo, amenaça.....

Les parts d'aquest seran: representant legal dels treballadors, empresa, administració

• 146 c), ens remet al 149. Es podra iniciar el proces d'ofici en virtud de comúnicació que haura de dirigir la autoritat laboral al Jutjat, quan qualsevol acta d'infracció alçada per la Inspecció de Treball i de SS haja estat impugnada pel subjecte responsable en base a al.legacions i proves que poden desvirtuar la naturalesa laboral de la relació jurídica objecte de l'actuació inspectora.

*La declaració de nulitat de l'acord en fase de consultes en acomiadaments o suspensions col.letives

“si l'autoritat laboral apreciara d'ofici o a instància de part l'existencia de frau, dolo o coacció o abus de dret en la conclusio de l'acord, el remetra, amb suspensio del plaç per dictar resolució a l'autoritat judicial, a efectes de la seua possible declaració de nulitat”

Subjecte que poden instar a l'autoritat laboral:

Encara que el procediment s'inica d'ofici per la autoritat laboral, esta demanda es presentara d'ofició o a instància de part, aleshores hi ha subjectes que poden instar, distinguir entre subjectes col.lectius i individuals.

Dels col.lectius tant el sector de la representació que hagues negociat amb l'empresari i que hagues manifestat la seua discomformitat a l'acord, com altres representacions leals o sindicals existents i amb interes legitm en la declaració de nulitat de l'acord corresponent....

Pel que fa als subjectes individuals es en relació amb els treballadors, ja que a l'empresari tindria prou amb no actuar el que s'hagues acordat.

¿Apreciació de dolo, la coacció o el frau per l'autoritat laboral?

Quan l'autoritat laboral apreciara d'ofici l'existencia d'alguna de les causes que poden originar la nulitat de l'acord alcançat, plantejara demanda davant l'organ judicial social en els termes de l'art 146. El tema es si aquest mateix imperatiu juga per a l'autoritat laboral quan es a instància de part la solcitud de demanda d'ofici.

La demanda d'ofici i les seues conseqüències

Quan l'autoritat laboral, d'ofici o a instància de part, hagues apreciat l'existencia de dolo frau, coacció o abus de dret en la conclusio de l'acord, remetra, pues, la documentació oportuna amb valor de demanda, al organ judicial, a efectes de la seua possible declaració de nulitat.

Així ja que es tracta d'obtindre una setència que aprecie o no la nulitat pretesa per l'Administració, s'aplica per a aquest supost el previst en l'art 51.5 ET: la presentació de la demanda per l'autoritat laboral comporta la suspensio del plaç que la mateixa disposa per dictar la resolució autoritzatoria

En segon lloc, l'administració ocupa en el proces el lloc de demandant, clarament en el cas que hagues presentat demanda per la seua propia iniciativa. Però eixa postura processal l' ocuparan igualment les persones que hagueren instat a l'Administració a presentar aquesta demanda d'ofici, en aplicació del disposat en l'art 148.2 LPL

Demandant ho seran aquells que hagueren intervingut en la conclusio de l'acord la nulitat del qual es preten, normalment l'empresari i la corresponent representació de treballadors

*El procediment d'ofici amb finalitat qualificatoria

Finalitat

Les sancions que puga imposar l'Administració laboral són susceptibles de ser judicialment recorregudes davant l'ordre contenciós-administratiu

El proces per a la qualificació de la relació. Consequencies

El primer supost es el de l'art 149.1 LPL, “tambe es podra iniciar el proces d'ofici a virtud de comúnicació que haura dirigir l'autoritat laboral al Jutjat, quan qualsevol acta d'infrancció alçada per l'Inspecció de Treball i SS haja estat impugnada pel subjecte responsable com a base en al.legacions i proves que puguen desvirtuar la naturalesa laboral de la relació jurídica objecte de l'actuació inspectora” Són diversos els requisits necessaris destacables:

- la demanda d'ofici es produeix dins d'un procediment sanciónador que encara no ha aplegat al seu termini

• les alegacions i proves del subjecte responsable de la infracció ha d'estar necessariament dirigides a “desvirtuar la naturalesa laboral de la relació objecte de l'actuació inspectora”

• la impugnació per part del subjecte responsable pot ser-ho en contra “qualsevol acta d'infracció”

Quan es donen aquests presuposts anteriors es donen “es podra iniciar el proces d'ofici a virtud de comúnicació que haura de dirigir l'autoritat laboral al jujtat” Plantejant-se la questio de si davant les al.legacions i proves presentades pel subjecte impugnant l'acta, l'Administració pot considerar-les insuficients continuant el procediment sanciónador, o si pel contrari, esta en tot cas obligada a presentar la demanda d'ofici.

Senyalar que la finalitat del procediment d'ofici que ara es considera inclina la interpretació per l'obligatorietat de l'Administració a la presentació de la demanda, encara que valore negativament les al.legacions i proves de l'impugnant

Com a demanda d'ofici serveix la comúnicació escrita a l'autoritat laboral dirigida al Jutjat. Comúnicació que haura de consignar els requisits generals exigits per la LPL, per a les demandes. Y a la qual “l'autoritat laboral acompanyara copia de l'expedient administratiu”

La demanda es dirigeix contra el subjecte responsable que es, precisament, qui nega el caràcter laboral de la relació que ha servit de basse a l'actuació inspectora.

L'art 150.3 LPL declara expresament aplicable a este proces l'apartat a) de l'art 148 LPL, segons el que “el procediment es seguira d'ofici, encara sense assitencia dels treballadors perjudicats, que tindran la consideració de part, si be no podra desistir ni solicitar la suspensio del proces”

El proces per a la calificació del fons de l'assumpte

El segon dels supostos que pot donar orige al procediment d'ofici es refereix segons l'art. 149.2 LPL alcas “que les actes de infracció versen sobre alguna de les matèries comtemplades en els apartats 5,6 i 10 de l'article 95 i 2, 11 i 12 de l'art 96 ET i el subjecte responsable els haja impugnat en base a al.legacions i proves de les que es deduesca que el coneixement del fons de la questio esta atribuit a l'ordre social de la jurisdicció segons l'art 9.5 de la LOPJ.

L'objecte del proces va a ser aleshores algun dels seguents:

• el carácter col.letiu o individual de les condicions de treball modificades unilateralment per l'empresari

• l'utilització empresarial fraudulenta o no de les modalitats contractuals o de la contractació temporal

• si les condicions de treball establertes en l'empresa són inferiors o no a les reconegudes legalment o per conveni col.lectiu.....

• si existeix o no cessio temporal de treballadors a traves de contracte diferent del de posada a disposició....

• si les decissions unilaterals de l'empresari han estat discriminatories

TEMES 17, 18, 19 DRET PROCESSAL LABORAL

TEMA 17 EL PROCEDIMENT DE CONFLICTE COL.LECTIU

Noció de conflicte col.lectiu

151.1 LPL

• la pretensio haura d'afectar a interessos generals d'un grup generic de treballadors

• haura de versar sobre l'aplicació e interpretació d'una norma estatal, conveni col.lectiu qualsevol que siga la seua eficacia o d'una decisio o practica d'empresa

Conflictes col.lectius i conflictes individuals

Possibilitat de curs simultani o succesiu de processos individuals col.lectius sobre una mateixa questio litigiosa si no tots els interessos i drets individuals poden ser objecte de reclamació per la via de c.c

Conflictes col.lectius i conflictes plurals

No se genera necessariament un proces de conflicte col.lectiu per la circumnstancia que un grup de treballadors en identica situació laboral o estatutaria.

Conflictes jurídics

El conflicte col.lectiu haura de versar sobre l'aplicació e interpretació d'una norma estatal, conveni col.lectiu qualsevol que siga la seua eficacia o una decisio o practica d'empresa

El conflicte col.lectiu haura de versa sobre l'aplicació o interpretació de :

• una norma estatal

• un c.c qualsevol que siga la seua eficacia

• decisio o practica d'empresa

Consequencies derivades de l'objecte del proces

- En el proces de conflicte col.lectiu no va a entrar en joc la prescripció

• Lo que se preten amb el proces de conflicte col.lectiu es fer cesar una situació d'incertidumbre en punt a la interpretació o aplicació d'una determinada normativa o practica d'empresa; finalitat que s'aconsegueix mitjançant una decisio judicial clarificadora al respecte

• Es ve exigint de manera rigurosa l'exteriorització d'unes situacions de fet on es desrpren la necessiarietat de la tutela, l'existencia d'un interes legítim, actual, concret, efectiu i controvertit de manera que la situació jurídica a constatar estiga perfectament definida i delimitada.

Legítimació Activa

Podran exitir:

• conflictes col.lectius d'àmbit superior al de l'empresa

• conflicte col.lectiu d'empresa o d'àmbit inferior

Legítimació activa en conflictes d'empresa o d'àmbit inferior

Estaran activament legítimats per plantejar-los, l'empresari, els organs de representació legal o sindical dels treballadors i els sindicats quan el seu àmbit d'actuació es corresponga o siga mes ample que el del conflicte.

Legítimació activa en conflictes col.lectius supraempresarials

Els sindicats, l'àmbit d'actuació dels quals es corresponga o siga mes ampli que el del conflicte i les asociacions empresarials amb eixa mateixa correspondencia entre àmbit d'actuació i del coflicte.

La regla de la correspondencia amb l'àmbit del conflicte

En tot cas, la legítimació activa dels subjectes col.lectius menciónats, sols existeix en un conflicte col.lectiu concret si es compleix estrictament la regla de la correspondencia entre l'àmbit del conflicte i la capacitat representativa del subjecte que actua, tal com s'exigeix en l'art 152

Legítimació Passiva

En els conflictes col.lectius d'empresa o inferiors

si són els sindicats o les representacions de treballadors les que inicien el conflicte, la legítimació passiva l'ostenta l'empresari ja que tambe pot ser legítimat actiu en este tipus de conflictes

si el conflicte es iniciat per l'empresari pareix clar que ostentant la unitaria representació del conjunt dels treballadors, sera a esta a qui haura de demandar

En conflictes col.lectius supraempresarials

si es tracta de conflicte sobre la interpretació de c.c, qualsevol que siga el subjecte que ho inicia, la demanda hauria de dirigir-se contra els subjectes col.letius firmants del c.c en questio

si el conflicte col.lectiu es planteja sobre la interpretació de norma estatal ( la via mes segura sera la de considerar legítimats passius a aquells subjectes que en base a lo disposat en l'art154 LPL, poden negociar un acord d'eficacia general en l'àmbit de la norma la interpretació de la qual es discuteix.

Necesitat d'intent de conciliació prèvia

El proces de conflicte col.lectiu pot iniciar-se be a instància de qualsevol dels subjectes legimats o be pot iniciar-se d'ofici por comúnicació de l'autoritat laboral a instància de les representacions referides en l'art152. En qualsevol de tots dos casos s'exigeix l'esgotament de l'intent d'una prèvia conciliació.

La demanda

Intentat sense exit la conciliació prèvia, el proces s'inicia mitjançant demanda dirigida a l'organ judicial competent al que haura d'acompanyar certificació d'haver-se intentat.

Tambe:

• la designació general dels treballadors i empreses afectats pel conflicte

• una referencia als fundaments jurídics de la pretensio formulada

Desenvolupament del proces

158.1 LPL, l'organ judicial una vegada rebuda la demanda haura de citar a les parts per a la celebració de l'acte del jui a celebrar en única convocatoria dins dels 5 dies seguents al d'admissio a tramit de la demanda

95.2 LPL, quan en un proces es discuteix sobre la interpretació d'un c.c l'organ judicial podra escoltar o recabar informe de la comissio paritaria del mateix

Setència col.lectiva

El dictat de la setència haura de produir-se dins dels 3 dies seguents a la finalització de l'acte del jui

Setència normativa

El caracter normatiu o no de les setències recaigudes en el proces col.lectiu

Consequencies:

• el carácter normatiu de la setència “la setència que es dicta en proces de conflicte col.lectiu defineix el sentit en que s'ha d'interpretar la norma discutida o la manera en que esta ha de ser aplicada i per aixo participa d'alguna manera de l'alcanç i efectes que són propis de les normes

• la impossibilitat de directa execució d'este tipus de setències que necessitaba de les corresponents accions individuals dels afectats pel conflicte col.lectiu i a les que la setència de conflicte servia, precisament de “premisa iuris”

Possibles setències col.lectives de comdena

LPL ha vingut a donar cabuda a possibles setències col.lectives que no siguen merament declaratives, sino de comdena.

LPL que l'objecte del proces de conflicte col.lectiu pot versar sobre una decisio o practica d'empresa esta admitint tambe que la setència que es dicte no realitze una intepretació general sino referides a questions d'estricta aplicació enl'àmbit empresarial, lo que ha de deixar oberta la possibilitat de setències de comdena en este tipus de pleit.

Esta admes que cap el plantejament de conflicte col.lectiu per subjectes col.lectius sobre questions que sols indirectament afecten als col.lectius que representen.

301 LPL les setències que recaiguen en els processos col.lectius seran executives des que es dicten segons la naturalesa de la pretensio reconeguda

L'eficacia general de la setència col.lectiva

Les setències normatives en sentit estricte ha de fer-se referencia a altra questio. Si la setència normativa incorpora a la norma que interpreta i es susceptible d'execució mitjançant les corresponents accions individuals, es precis reconeixer el carácter erga omnes de la setència col.lectiva mateixa. En la determinació de l'alcança d'esta eficacia general de la setència col.lectiva cap utilitzar dos parametres: l'àmbit de la norma interpretada o el de l'àmbit del conflicte que s'ha plantejar.

El TS “la setència que es dicta en el proces de conflicte col.lectiu....participa d'alguna manera de l'alcanç i efectes que són propis de les normes extenent la seua aplicació a tos els afectats pel conflicte

Els efectes de la cosa jutjada sobre el processos individuals

158.3 LPL “la setència ferma produira efectes de cosa jutjada sobre els processos individuals pendents de resolució o que puguen plantejar-se, que versen sobre identic objecte.

En tot cas, el carácter de cosa jutjada de la setència col.lectiva implica dos coses: una que en el proces individual no es pot tornar a considerar lo ja Jutjat en el conflicte col.lectiu, altra que el proces individual ha de fallar-se comforme a la setència dictada en el conflicte col.lectiu.

En tot cas l'efecte de cosa jutjada de la setència col.lectiva ho es respecte dels processos individuals pendents de resolució o que puguen plantejar-se que versen sobre identic objecte.

TEMA 18 EL PROCES D`IMPUGNACIÓ DE CONVENIS COL.LECTIUS

Es preveu la impugnació de convenis col.lectius qualsevol que siga la seua eficacia, es va distinguir entre impugnació de c.c estatutaris i extraestatutaris.

Les causes que justifiquen la impugnació són les mateixes per a tots dos tipus de c.c la il.legalitat del conveni o la seua lesivitat a tercers.

La impugnació d'ofici per l'autoritat laboral dels c.c estatutaris

Si l'autoritat laboral competent considera que el conveni col.lectiu estatutari lesiona greument l'interes de tercers o conculca la legalitat vigent pot promoure d'ofici la seua impugnació mitjançant comúnicació remesa a l'organ judicial competent

L'actuació de l'autoritat laboral pot produir-se a) per propia iniciativa b) prèvia solicitud de qui la LPL denomina tercers reclamants que invoquen lesio greu del seu interes o denunciants de la il.legalitat del conveni. En este segon cas la solicitud a l'autoritat laboral ha de fer-se si el conveni col.lectiu no estiguera encara enregistrat.

Impugnació d'ofici i registre del conveni

El registre inclus la publicació del c.c no exclouen la seua possible i valida impugnació d'ofici.

Autoritat laboral, denunciants i tercers lesionats

Els denunciants poden ser-ho segons l'art161.2 els representants legals o sindicals dels treballadors o els empresaris que sostingueren la il.legalitat del conveni.

No se tindra per tercers els treballadors i empresaris inclosos en l'àmbit d'aplicació del conveni. D'esta manera els tercers han de ser ajenos a la unitat de negociació corresponent.

En tot cas el tercer ha de ser-ho presumptament lesionat i de manera greu.

La comúnicació demanda d'ofici

Els requisits de la comúnicació-demanda d'ofici de l'autoritat laboral són els seguents:

si la impugnació es basa en la il.legalitat del conveni

• concreció de la legislació i extrems d'ella que es consideren conculcats

• fonaments jurídics de la il.legalitat

• relació de les representacions integrants de la comissio negociadora del conveni

si la impugnació es basa en la lesivitat

• relació de les representacions integrants de la comissio negociadora

• relació de tercers reclamants, presumptament lesionats

• indicació de l'interes dels tercers que es tracta de protegir

En tot cas a la comúnicació d'ofici s'acompanyara el conveni impugnat i copies del mateix per quants siguen parts en el proces concedint-se a mes un plaç de 10 dies per subsanar defectes

Les parts

Les parts en el proces seran:

com a demandant actuara l'autoritat laboral quan la comúnicació d'ofici hagues formulat a la seua propia iniciativa, es citara tambe Advocat de l'Estat (o be els tercers reclamants presumptament lesionats o els denunciants davant l'autoritat laboral de la il.legalitat del conveni

demandants seran les representacions integrants de la comissio negociadora del conveni

En tot cas estara sempre el Mº Fiscal.

Impugnació directa del conveni col.lectiu (estatutari i extraestatutari) pels tramits del proces de conflicte col.lectiu.

Supostos

quan es tracte d'un conveni col.lectiu estatutari

• amb anterioritat al enregistrament del c.c pot haver-se solicitat de l'autoritat laboral i pels subjectes legítimats per aixo, la corresponent comúnicació-demanda d'ofici. Si l'autoritat laboral no contesta a la solicitud en al plaç de 15 dies o la desestima l'art161.3 obri la via a la impugnació directa del c.c

• tambe queda oberta la impugnació directa del conveni quan esta ja haguera estat enregistrat

quan es tracte d'un conveni col.lectiu extraestatutari tambe cap la seua impugnació directa pels subjectes legítimats

..../....

Subjectes legítimats

legítimació activa

• legítimació activa per a impugnar convenis col.lectius fonamentada en la il.legalitat del conveni correspon als organs de representació legal o sindical dels treballadors sindicats i asociacions empresarials interessades

• legítimació activa per a impugnar c.c bassada la impugnació en la lesivitat del conveni correspon als tercers l'interes dels quals haja resultat greument lesionat. No se tindra per tercers als treballadors i empresaris inclosos en l'àmbit d'aplicació del conveni

legítimació passiva

al tractar-se de la impugnació d'un c.c legítimats passius seran totes les representacions integrants de la comissio negociadora del conveni, el Mº Fiscal sera sempre part en estos processos, a la demanda haura d'acompanyar el conveni impugnat i les copies corresponents

Jui i setència

Tant si es tracta d'impugnació d'ofici com directa, l'organ judicial assenyalara per a jui, tant al Mº Fiscal i a les parts corresponents. En la seua comparecença a jui les parts citades al.legaran en primer terme la postura processal que adopten.

La setencia es dictara dins dels 3 dies seguents, siguent executiva des d'el moment en que es dicte, no obstant el recurs que poguera interposar-se contra ella.

La setència adoptara les mesures que procedisquen a l'objecte de subsanar les suposades anomalies prèvia Audiència de les parts

La impugnació del conveni col.lectiu pel procediment ordinari

Quan el treballador litigue pel seu propi i directe interes no li sera inadmitida la seua pretensio i es que l'atribució de legítimació a uns subjectes representatius no va acompanyada per tant del sacrifici de les possibilitats de defensa de l'individuo.

En tot cas l'utilització del procediment ordinari per al treballador per a la impugnació del c.c cap contra els actes d'aplicació del conveni.

TEMA 19 IMPUGNACIÓ D'ESTATUTS SINDICALS O DE LA SEUA MODIFICACIÓ

Impugnació de la resolució de l'oficina publica que denegue el diposit

Legítimació activa

Els promotors del sindicat i els firmants de l'acta de constitució del sindicat sempre que siguen subjectes diferents

Objecte de la pretensio

La impugnació ho es la de la resolució de l'oficina publica que rebutge el diposit dels estatuts sindicals

Plaç per a l'exercici de l'acció

10 dies hàbils a partir d'aquell en que siga rebuda la notificació de la resolució denegatoria expressa o transcorrega un mes des de la presentació dels estatuts sense que hagueren notificat als promotors defectes a subsanar

La setència

Si la setència es desestimatoria convalida la resolució de l'oficina denegatoria del diposit d'estatuts mentre que si la setència estima la demanda ordenara d'immediat el diposit de l'estatut sindical en la corresponent oficina publica, a partir d'este moment comença a correr el plaç de 20 dies per a l'adquisició de personalitatl jurídica i plena capacitat d'obrar del sindicat

Impugnació d'estatuts de sindicats

Legítimació

Legítimats actius el Mº Fiscal i aquells que acrediten un interes directe, personal i directe, legítimats passius seran els promotors del sindicat i els firmants de l'acta de constitució així com aquells que legalment representen al sindicat cas d'haver adquirit este ja personalitatl jurídica

Plaç per a la impugnació

Podra fer-se tant en el cas que estiguen en fase de constitució com en el que hagen adquirit personalitatl jurídica , no existeix en consequencia un terme preclusiu per a l'exercici de l'acció corresponent

La setència

La setència que haura de comúnicar-se a l'oficina publica corresponent podra ser estimatoria o desestimatoria de la pretensio corresponent

Si resulta desestimatoria es ve a declarar judicialment l'adequació a la legalitat dels estatuts o de la part dels mateixos objecte d'impugnació

Si la setència es estimatoria declarara la nulitat de les clausules estatutaries que no siguen comformes a dret o dels estatuts en la seua integritat

TEMA 20. MODALITAT PROCESSAL DE LA TUTELA DELS DRETS DE LLIBERTAT SINDICAL I DEMES DRETS FONAMENTALS.

Art 175 a182 LPL

Este procediment es pot aplicar per:

• vulneració de llibertat sindical

• vulneració dret fonamental

Però sera competència de la Jurisdicció Social quan la pretensio siga una questio laboral.

Art 182

Excepció a la regla general. Encara que el procediment normal es este quan les pretensions siguen les seguents, sera el procediment concret de cada pretensio:

• acomiadament

• extinció

• vacances

• impugnació estatuts sindicats

• matèria electoral

• conveni col.lectiu

Les persones legítimades per poder iniciar aquest tipus de procediment:

• qualsevol treballador o sindicat amb interes legítim i considere vulnerats els seus drets fonamentals o llibertat sindical

• però en els casos que el treballador que si li ha afectat aune com a part principal el sindicat al que pertany o...el sindicat mes representatiu com a coadyugant

• tambe el ministeri fiscal sempre sera part en aquest tipus de procediment

(vore altre legítimacions jurisprudencia)

L'objecte art 176 LPL

Coneixement de la lesio de llibertat sindical o qualsevol altre dret fonamental

Tramitació

• el plaç de prescripció de l'acció 177.2 LPL, remisio al termini de l'art 59 ET(1any)

• el procediment es preferent i urgent, prioritat maxima (art 177.1)

La sumarietat qualitativa

• te carácter facultatiu en quan que si es vol , cap prescindir d'ella per acudir al proces de cognició ordinari

• l'objecte del proces sumari esta limitat a la verificació de siha existit vulneració o no del corresponent dret fonamental

• la demanda a mes dels requisits generals exigits en la present llei haura d'expressar amb claredat els fets constitutius de la vulneració alegada

• impossibilitat d'acumular les accions,

• l'opció oberta al organ judicial en l'art 177.4 de rebutjar de ple la demanda que no ha de tramitar-se d'acord amb esta modalitat processal que es comentat, advertint al demandant del cau processal corresponent per promoure l'acció o dirctament donar a la demanda la tramitació ordinària o especial que puguera correspondre-li

• Cap que l'organ judicial estime que la demanda adoleix de falta de concreció dels fets o pretensio aleshores dona 3 dies per subsanar

La sumarietat quantitativa

Si la demanda s'admet a tramit, els actes de conciliació i jui hauran de tindre lloc dins del plaç de 5 dies segunets a l'admissio de la demanda i la setència es dictara en 3 dies

No juga en aquesta modalitat l'inhàbilitació del mes d'agost (el mes este no es inhàbil en este cas)

Suspensio judicial dels efectes de l'acte impugnat

En el mateix escrit d'interposició de la demanda l'actor podra solicitar la suspensio dels efectes de l'acte impugnat, les parts compareixen en 48 hores i sols s'admeten alegacions i proves sobre la suspensio solicitada, l'organ judicial adopta les mesures per ressoldre la situació

El necessari pronunciament sobre el fons de l'assumpte

En la modalitat processal de la tutela dels drets de llibertat sindical no existeix una disposició analoga al prevista en l'art 108.3 per a l'acomiadament si s'acreditara que la causa del despido es alguna de les previstes en l'apartat d) del numero anterior discriminació o violació de drets fonamentals o llibertats publiques del treballador el Jutge es pronunciara sobre ella amb independencia de quin haja estat la forma del mateix

L'activitat provatoria

Per què el Jutge o Tribunal puguen apreciar discriminació o lesio de drets fonamentals del demandant en l'acte impugnat, s'ha de dur a terme l'activitat provatoria, en l'acte del jui una vegada constatada la conrurrència d'indicis que s'ha produit la violació....correspondra al demandat l'aportació d'una justificació objectiva i raonable.....

Setència desestimatoria

Si la setència estima que no concorren en la conducta del demandat les violacions denunciades, haura d'entendre que entra en joc les doctrines STC 21 març 1986, quan el magistrat d'instància va descartar l'existencia d'una discriminació perque el demandant no ho va poder provar

Setència estimatoria

Si s'aprecia l'existencia de la vulneració denunciada, la setència prèvia declaració de nulitat de la conducta...ordenara el cese immediat del comportament antisindical i la reposició de ls situació al moment anterior a produir-se el mateix així com la reparació i les imdemnitzacions que corresponguen.

TEMA 21. ELS MITJANS D'IMPUGNACIÓ (I)

A)Concepte i finalitat

Els mitjans d'impugnació regulats en el Llibre III de la LPL són segons la doctrina,instruments legals a disposició de les parts per intentar modificar o anular les resolucions judicials. La seua existencia es justifica en perque l'activitat humana judicial es perfactament falible

B)Condiciónants constituciónals del sistema de recursos

La importancia del paper del sistema de recursos dins de l'ordenació processal. Implica que puga ser examinat des de la perspectiva del dret fonamental a la tutela judicial efectiva proclamada per l'art 24.1 CE.

C)Sistematica de l'exposició

A efectes sistematics la LPL classifica els mitjans d'impugnació en atenció a la forma i naturalesa de la resolució impugnada. En primer terme els recursos contra providencies i autos i en segon lloc els dirigits contra setències no fermes(suplicació i casació) i els que pugen establir-se contra setències fermes (el de revisio)

Recusos de Reposició i Suplica

A)Caracterització general

• tots dos són recursos no devolutius perque la competència per resoldre la impugnació correspon al organ que va dictar la resolució que es recorre

• tenen una finalitat comuna

Però sols caben front a decisions judicials i no respecte a les diligencies d'ordenació imputables al Secretari judicial que compten amb un especial procediment de revisio.

El tipus de resolucions que són susceptibles de ser impugnades en reposició o suplica: les providencies i els autos (encara que existeixen supostos de providencies i autos que no són susceptibles de reposició o suplica)

Els recursos de reposició i suplica no tenen cap dels dos una regulació autonoma en LPL, la major part de la regulació resulta de la remissio a la previsio de la Llei d'Enjutjament Civil que realitza l'art 186

*La diferencia, entre reposició i suplica es troba en l'orige de la ressolució impugnada, el recurs de reposició es dona contra els autos i providencies dictades per el Jutjat de lo Social, mentre que el de suplica es permet front a eixes resolucions quan són dictades per una Sala de lo Social

B)El recurs de reposició

184.1 LPL, contra providencies i autos que dicten els Jutges de lo Social podra interposar-se recurs de reposició, existeixen tanmateix, excepcions a esta regla general:

• no cap recurs de reposició contra les providencies i autos que es dicten en el procesos de conflicte col.lectius i en les d'impugnació de c.c

• determinades resolucions adoptades abans, durant o a la fi del jui oral no són susceptibles de resolució

• (entre les primeres s'inclouen les relaciónades amb la practica anticipada de prova, i de les segons les decisions judicials relaciónades amb la continuació de la practica d'una prova admesa i després renunciada per la part proponent)

• tampoc són recurribles en resolució aquelles decisions que d'acord amb la LPL, són susceptibles directament d'un recurs diferent de carácter devolutiu, el supost fonamental es el dels autos recurribles directament en queixa

*Procediment,

- l'art 186LPL remet a LEC, el recurs ha de interposar-se davant el Jutjat en els 3 dies seguents a la notificació de la resolució que s'impugna, en l'escrit ha de citar-se la disposició d'esta llei que haja estat infringida

• presentat en temps i en forma el recurs de reposició, es donara trasllat a la part o parts contraries que disposaran de 3 dies per impugnar el recurs estant este plaç comu si existeixen diverses parts recorregudes, transcorregut este plaç amb impugnació sense ella el Jutge disposa de 3 dies per ressoldre el recurs de reposició mitjançant auto

• la interposició del recurs de reposició careix de tot efecte suspensiu, la resolució impugnada es portara a efecte sense perjui de la seua presentació

• l'art 184.2 LPL estableix que contra l'auto resolutori del recurs de reposició no es donara nou recurs, excepte en els supostos expressament establerts en la present llei sense perjui de la responsabilitat civil que en el seu cas procedesca

C)El recurs de suplica

Es molt similar a la prevista en matèria de reposició 185.1 LPL, són susceptibles de suplica les providencies que no siguen de mera tramitació i els autos que dicten les Salas de lo Social.

Són susceptibles de suplica els autos i providencies dictades per qualsevol de les Sales amb competència en matèria social (dels TTSSJJ, de laa AN o del TS) i ho són tant quan actuen com a Tribunals d'instància com quan resolguen els recursos per als que són legalment competents

Hi ha excepcions:

• s'exclou la suplica contra els autos i providencies dictats en les modalitats processals de conflicte col.lectiu i d'impugnació de convenis col.lectius (tant d'instància o per via de recurs)

• per rao de la matèria queden excloses del recurs de suplica certes resolucions dictades per les Sales de lo Social, d'un costat quan estes coneixen de la instància, són d'aplicació les mateixes regles que ja es veren en relació amb el recurs de reposició: certes resolucions adoptades abans, durant o a la fi del jui oral seran irrecurribles en suplica i de la mateixa manera no seran recurribles en suplica els autos que siguen susceptibles d'altres recurs com el de queixa

• LPL estableix la irrecurribilitat de determinades resolucions recaigudes durant la sustanciació per les Sales de lo Social dels recurs de suplicació o casació, s'exclouen per un costat determinades decisions respecte a la inadmissio dels citats recursos i per altre altres certes decisions en relació amb la admissio de proves durant la seua tramitació

*Procediment,

LPL remet a LEC, el plaç per a la interposició de suplica es de 5 dies, ajustant-se la resta de la tramitació, plaç per impugnar i resoldre a lo previst per a la reposició

*Resolució e impugnacions ulteriors

el recurs de suplica es resol per auto que es en principi irrecurrible, sols admet recurs de casació davant el TS els autos dictats per el TTSSJJ o la AN en el casos dels paragrafs 2º i 3º de l'art 204 LPL

El Recurs de Queixa

A)Caracterització general

A diferencia dels anteriors el recurs de queixa es un recurs devolutiu, per quan que la resolució correspon a un organ diferent i jerarquicament superior al que dicta la resolució impugnada, es caracteritza per la seua instrumentalitat o accesorietat respecte a un recurs principal tambe de carácter devolutiu

B)Resolucions recurribles i competència per decidir el recurs

En el camp del proces laboral les resolucions recurribles en queixa seran dictades pels organs d'instància en relació amb la inadmissio dels recursos de suplicació i casació en qualsevol de les seues modalitats

Estes resolucions adopten sempre la forma d'auto però no vol dir que tots els autos siguen susceptibles de ser recorreguts en queixa......(la competència per ressoldre el recurs corresponent, logicament al que la te per ressoldre el recurs principal)

C)Procediment

L'art 187 LPL es remet a la LEC per a la sustantació de la queixa

• actuacions previes: l'entrega de la copia certificada, en l'acte de notificació d'auto denegatori es donara copia certificada del mateix al que hagues intentat la preparació del recurs de casació (o en el seu cas l'anunci del de suplicació). L'entrega d'esta certificació es una obligació que incumbeix a l'organ judicial, ha de fer-se constar en la certificació, diligencia respecte a la data en que es produeix l'entrega, pues a partir d'eixe moment corre el plaç per interposar la queixa

• el plaç per interposar el recurs de queixa es de 10 dies, a comptar des de l'indicat moment (es fa la interposició del recurs que es realitzara a traves de la presentació directament davant la Sala competent acompanyada la copia certificat de l'auto denegatori, la Sala sense mes tramits o prèvia reclamació d'autos dictara la resolució que procedesca)

• LEC, estableix que la presentació del recurs de queixa no s'interromp el curs del procediment (la suspensio sols cas que la Sala competent estime la queixa i per tant ha d'obrir-se de nou la tramitació del recurs principal)

• Acabada la tramitació la Sala dictara la resolució que procedesca, aleshores la posara en coneixement del organ a quo, en els termes i amb els efectes previstos en art 1702 LEC

• Contra la resolució del recurs de queixa no es donara cap recurs

Recursos contra setències: Consideracions generals.

La instància única i el carácter extraordinari dels recursos contra setències

El proces laboral es un proces d'única instància, este principi relaciónat amb el de celeritat del proces laboral no implica que contra la setència dictada no capia recurs sino que els recursos procedent contra ella tindran carácter extraordinari......

B)Criteris d'articulació dels recursos contra setències

La casació ordinària i la suplicació se diferencien en l'orige de la resolució impugnada, dependra de qui haja conegut la la instància

(vore llibre diferencies entre estos recursos.....)

TEMA 22. ELS MITJANS D'IMPUGNACIÓ: EL RECURS DE SUPLICA

El recurs de suplica és un recurs devolutiu, i els organs que van a intervenir són el Jutjat de lo Sociali el TSJ/Sala de lo Social.

Art 188 i 189 LPL

Les resolucions dictades pels Jutjats de lo Socialsón recurribles en suplicació davant la Sala de lo Social del Tribunal Superior de Justícia.

El Jutjat de lo Social, dicta :

• setències

• autos

Les parts que poden intervindre per interposar recurs de suplicació han de ser parts integrants en el proces laboral (perjudicats per la setència......)

Una part es la que recorre i l'altra la recurrida.

Quan s'interposa recurs de suplicació no cap adhesió a la suplicació.

* Art 190 dos regles per acumulació de demandants si un supera les 300.000, els altres tambe els afectara i poden recorrer en suplicació, tambe quan un mateix demandant tinga acumulades diverses pretensions contra un mateix demandat es poden acumular

Requisits:

• el recurs de suplicació es necessari que intervinga lletrat (en 1ª instància no calia)

• si el que ho fa es un treballador o empresari amb el benefici de justícia gratuita i no presenta lletrat per interposar el recurs de suplicació aleshores se li nomena un d'ofici

Resolucions recurribles:

• les dictades pels Jutjats de lo Social(188.1)

• les que determine la llei (188.2) (setències dictades pels Jutjats de lo Sociali els autos 189.2.3.4)

Però no totes les setències dictades pel Jutja de lo Social són recurribles sols les dels requisits de l'art 189 LPL:

1º) Quedarà determinat si la setència es pot recorrer o no en funció de les setències dictades pel Jutjat de lo Social, sempre que la quantia supere 300.000, es a dir les que superen eixa quantia seran recurribles..........Però hi ha excepcions:

.../...

la primera excepció a la regla general art 189, quan no es supere la quantia de les 300.000 si que es poden recorrer en suplicació:

• el procediment d'acomiadament

• quan els procesos seguixen una questio que afecte a un gran nombre de treballadors o beneficiaris de la seguretat social o haja alegada i provada en jui

• tots els procesos que versen sobre demanda de pretensions de S.S, desempleo...

• contra setències dictades per reclamacions que tinguen per objecte subsanar una falta esencial del procediment u omissio del intent de conciliació obligatoria preceptiva, sempre que s'haja formulat la protesta en temps i forma i hagen produit indefensio

• questions competèncials, en els casos que el procediment d'instància hagues plantejat questions de caracter competèncial

• tambe procedira el recurs de suplicació amb indepencia de la quantia contra setències dictades en matèria de conflictes col.lectius, impugnació de convenis col.lectius, impugnació dels estatuts dels sindicats i tutela de la llibertat sindical i demes drets fonamentals

Setències irrecurribles

L'article 189.1 compte un llistat de setències que no són susceptibles de recurs de suplicació a banda de les que no alcancen la quantia minima per recorrer, este llistat compren algunes de les modalitats processals previstes en la LPL:

• les recaigudes en la modalitat processal de vacances, relativa a les setències en procesos sobre la data de gaudiment de vacances

• les recaigudes en la modalitat processal d'eleccions sindicals

• les recaigudes en les modalitats processals de classificació professional i de movilitat geogràfica i modificació substancial de les condicions de treball

• les recaigudes en la modalitat processal d'impugnació de sancions

autos recurribles en suplicació

consideracions generals Els numeros 2,3 i 4 de l'art 189 LPL estableix certs supostos en els que el recurs de suplicació pot interposar-se no front a setències sino front a autos dictats pels Jutges de lo social:

• el recurs de suplicació sols cap front a autos i no front a les providencies

• normalment el recurs de suplicació ha de vindre precedit de la repocisio

• la recurribilitat dels autos en suplicació apareix com una clara excepció a la regla general de que front a les resolucions d'este tipus dictades pels Jutges de lo social sols cap el recurs de reposició, sent irrecurribles les decisions recaigudes en este

autos recaiguts en l'execució de la setència

• es refereix a que no tots els autos recaiguts en matèria d'execució poden accedir a la suplicació s'exigeix expressament art 189.2 LPL “la setència executoria hagues estat recurrible en suplicació”

• el recurs es refereix a els autos dictats “en execució de setència”

• el precepte es refereix sols a l'execució provisional de les que no tinguen este carácter

• en qualssevol cas no hi ha prou que existisca un auto que reunesca totes les caracteristiques anteriors per que siga possible interposar el recurs de suplicació front a ell, es precis a mes que el auto resolga “punts substancials no controvertits en pleit, no decidits en la setència o que contradiguen l'executoriat”

Autos que declaren no haver lloc al requeriment d'inhibició

D'acord amb l'art 189.3 LPL cap recorrer en suplicació els autos que declaren no haver lloc al requeriment d'inhibició, respecte de l'assumpte que segons el previngut en este article hagues pogut ser recorregut en suplicació

Autos en matèria de competència per rao de la matèria

D'acord amb l'art 189.4 LPL són recurribles “els autos que resolguen el recurs de reposició interposat contra la resolució en que el Jutge acte seguit de la presentació de la demanda es declare incompetent per rao de la matèria

*Objecte del recurs: els motius de suplicació

D'acord amb el seu carácter extraordinari, el recurs de suplicació no possibilita una reviso completa de les actuacions de la instància i de les questions alli resoltes, pel contrari l'art 191 LPL tasa els motius en que pot fonamentar-se la suplicació

Infraccions procedimentals

Infracció procedimental, infracció de normes o de garanties del procediment

Existencia d'indefensio, un perjui concret per part del recurrent consistent en menoscabo de les seues legítimes facultats de defensa

Protesta prèvia, la viabilitat del recurs per infracció procedimental requereix la protesta prèvia de la part

Revisio dels fets declarats provats

Prova hàbil, el motiu ha de fonamentar-se en una prova hàbil, ha de ser una prova obrant en autos o de carácter documental o pericial

Error del jutjador, la prova al.legada ha d'evidenciar l'error del jutjador que tindre qualsevol sentit

Trascendencia del fallo, per poder ser apreciada la revisio instada ha de ser capaç juntament amb el motiu jurídic, d'incidir en el fallo variant el seu sentit, en cas contrari el motiu no podra prosperar

Revisio del Dret Aplicat

El darrer motiu de suplicació permet utilitzar el recurs per examinar infraccions de normes sustantives o de la jurisprudencia comesa per la resolució impugnada

Tramitació i resolució del recurs:

S'articula en dues fases:

• la primera es desenvolupa danvant l'organ judicial a quo (el Jutjat de lo social)

• la segona es desenvolupa davant l'organ superior (la Sala de lo Social TSJ)

La major part es fa davant el Jutjat de lo Sociali el TSJ es limita sols a estudiar i resoldre les questions plantejades

Tramitació davant el Jutjat de lo Social

l'anunci del recurs

El subjecte interessat en recorrer en suplicació primer ha de fer l'anunci del recurs, dins dels 5 dies seguents a la notificació de la setència amb la mera manifestació de la part o del seu advocat o representant al fer-li la notificació a aquella del seu proposit, d'entablar-lo, tambe podra anunciar-se per comparecencia o per escrit a de les partso del seu advocat o representant davant el Jutjat que dicta la resolució impugnada, dins del plaç indicat

el diposit per recorrer

227.1 LPL, imposa a tot aquell que intente interposar recurs de suplicació, la carrega de consignar com a diposit la quantitat de 25.000 pts

Finalitat, es tracta d'una mesura tendent a la serietat dels recursos amb caracter extraordinari o reprimir la contumacia del litigant vençut

Subjectes obligats, els subjectes obligats a realitzar el diposit de quantitat fixa, no ho són tots els potencials recurrents en suplicació, 227.1 LPL estableix com a subjecte obligat a tot el que intente interposar el recurs de suplicació sense tenir la condició de treballador o causahabiente seu o beneficiari del règim public de la SS així l'obligació de dipositar la quantitat fixa de l'art 227.1 LPL es correspon amb els empresaris i entitats gestores o col.laboradores de la SS

Aspectes objectius, les 25.000 Pts han de ser consignades en metal.lic sense que capien mitjans alternatius com en el cas de la consignació

Moment, no es necessari fer el diposit quan s'haja constituit el temps de l'anunci, hi ha prou que s'acredite en el moment de l'efectiva interposició

Efectes de l'incompliment de l'obligació, no pot conduir a la inadmissio del recurs de suplicació sense que abans el Jutjat de lo Socialhaja concedit el tramit de subsanació legalment procedent

Desti, depen de l'exit del recurs interposat, si la sala acorda la inadmissio del recurs, el diposit ha de ser tornat, pel contrari, admes i resolt el recurs el desti del diposit variara en funció del sentit de la setència que es dicte, si el recurs s'estima total o parcialment el diposit ha de ser tornat totalment al recurrent, pel contrari desestimat el recurs el diposit sera ingresat al Tresor Public

Consignació o asegurament de l'import de la comdena

Abanda del diposit de quantitat fixa de l'art 228 LPL obliga al recurrent al anunciar el recurs de suplicació a consignar la quantitat objecte de la comdena

Finalitat, la consignació es per garantir la serietat dels recursos extraordinaris interposats front a les setències laborals, es tracta d'evitar els recusos merament dilatoris sense possiblitats d'exit que s'allarguen injustificadament, l'abonament per l'empresari i la percepció pel treballador de les quanitats reconegudes en la instància

Subjectes obligats, 228 LPL, es refereix sols al recurrent no gaudira de justícia gratuita, però a la fi els subjectes obligats a realitzar la consignació són els mateixos

Aspectes objectius, d'acord amb el 228 LPL, la consignació sols opera quan la setència impugnada hagues comdenat al pagament de la quantitat, per tant en certs casos la consignació no sera precisa. La consignació de la quatitat no plantejara problemes quan la condena es referesca precisament a una quantit liquida. Aquesta consignació si que admet la substitució del metal.lic per l'asegurament mitjançant aval bancari on haura de constar la responsabilitat solidaria de l'avalista

La consignació de l'import de la comdena, d'acord amb l'art 228 LPL es precis que el recurrent, al anunciar el recurs de suplicació acredite haber-la realitzat en els termes legals, per tant en el moment de l'anunci de la consignació ja ha d'haver estat efectuada

Efectes de l'incompliment, els efectes de l'incompliment en temps i forma de l'obligació de consignar l'import de la comdena són molt mes drastics que els que corresponen al de l'obligació de diposit de quantitat fixa, 193.2 LPL la infracció del deure de consignar o d'asegurar la quantitat objecte de la comdena condueix a una decisio d'inadmissio de l'anunci del recurs i per tant acaba la tramitació d'este, no obstant este efecte queda reservat per als casos d'incompliment total del deure

L'asegurament del pagament de les prestacions de SS

A més del diposit de quantitat fixa previst per l'art 227 LPL i de la consignació de l'import de la comdena de l'art 228 LPL, el numeros 2,3,4 art 192 LPL, estableixen un tercer requisit d'admissibilitat dels recursos de suplicació, previst per als casos en els que la setència que es preten recorrer haja estat dictada en matèria de SS i reconega al beneficiari el dret a percebre prestacions, en aquestos casos per que puga recorrer el comdenat al pagament d'aquesta prestació, sera necessari que haja ingresat enla TGSS corresponent, el capital import de la prestació declarada en el fallo, amb l'objecte d'abonar-la a els beneficiaris durant la substantació del recurs

Subjectes obligats, d'entrada pel que fa als subjectes obligats l'art 192.2 LPL es refereix simplement al comdenat al pago de la prestació, sense intorudir cap matització

Aspectes objectius, els aspectes objectius de l'ingres de l'art 192.2, el precepte es refereix de forma generica a setències que reconeguen el dret a percebre prestacions de la SS, ha de referir-se a prestacions de naturales economica i abonament succesiui d'entre estes les pensions que siguen susceptibles de capitalització (si la prestació reconeguda no reuneix estos requisits haura d'aplicar-se les regles generals que conduiran en certs casos a la inexistencia d'ingres algu, a falta de previsions legals en altre sentit, l'ingres haura de fer-se en metal.lic, sense probabilitat de recorrer a altres aseguraments)

Moment, el moment oportu per complir les prevencions de l'art 192 LPL es diferent segons que es tracte d'Entitat Gestora o de la resta de possibles comdenats al pagament de prestacions de la SS, respecte de les primeres l'art 192 diu que la presentació de la certificació acreditativa ha de produir-se al anunciar el seu recurs, tanmateix quan juguen l'obligació d'ingresar el capital coste de la prestació, el moment de l'ingres es fixa d'acord amb l'art 192.3. El recurs s'anuncia amb normalitat i una vegada anunciat el recurs el Jutge dicta providencia donant trasllat a l'Entitat Gestora o servei comu per a que es fixe el capital importe de la pensio a percebre. Quan l'entitat gestora comúnica al Jutge la quantia corresponent este ho notifica al recurrent per a que en el plaç de 5 dies efectue la consignació requerida en la TGSS.

Efectes de l'incompliment, referent a l'incompliment de les obligacions de 192, s'estima que el recurs de suplicació no s'ha anunciat correctament i es finalitza el seu tramit

Admissio e inadmissio de l'anunci del recurs

Realitzat l'anunci del recurs i complits els requisits complementaris el Jutjat de lo Sociales cridat a realitzar una valoració sobre la procedencia o no de la suplicació pretesa, esta decisio ha d'adequar-se a les regles de l'art 193 LPL que distingueix 3 probabilitats:

el Jutge pot detectar que existeixen defectes insubsanables en el recurs, enumerats en l'art 193.2 LPL, poden ser la irrecurribilitat de la setència, la infracció total del deure de consignar o asegurar l'import de la comdena o l'extemporaneitat de l'anunci. En estos casos el Jutjat mitjançant auto motivat, tindra per anunciat el recurs, finalitzant la tramitació sense perjui del recurs de queixa davant la sala

si els defectes detectats en l'activitat prèvia del recurrent prèvia del recurrent són els previstos en l'art 193.3 LPL, la solució es diferent, en cas de compliment defectuos del deure de consignar o asegurar l'import de la comdena, de defecte en la constitució del diposit de quantitat fixa per recorrer de l'art 227 LPL o de problemes en l'acreditació de la representació ostentada per l'anunciant, aquell precepte imposa al Jutge la concesio a la part recurrent d'un plaç (el que estime pertinent amb el maxim de 5 dies) per procedir a la subsanació del defecte advertit

si el Jutge no adverteix defectes en l'anunci i si la part ha procedit a la subsanació permesa, tindra per anunciat el recurs amb els efectes de l'art 193.1 LPL, en concret una vegada admes l'anunci, el Jutge acordara posar els autos a disposició del lletrat designat per a que en el plaç d'una Audiència es faça carrec d'aquells e interposa el recurs en el dels 10 dies siguents al del venciment d'aquesta Audiència, s'obri així la fase d'interposició del recurs

Interposició del recurs

Entrega d'autos, esta fase comença amb l'entrega dels autos, amb la finalitat de permetre al lletrat del recurrent l'estudi de l'assumpte i la fundamentació del recurs, l'article 193.1 LPL preveu la posada a la seua disposició dels autos, en principi el lletrat ha de recollir-los el dia seguent al de la notificació, però si no ho fa, no perd la possibilitat de recollir-los en els dies posteriors

Lloc i plaç de presentació de l'escrit d'interposició, la regla de l'art 193.1 LPL permet concluir que el plaç per presentar l'escrit d'interposició del recurs de suplicació es d'11 dies a comptar des d'el moment que es notifique al lletrat que els autos estan a la seua disposició, aquest plaç resulta de sumar el d'una Audiència que se li concedeix per recollir-los i els 10 dies seguents al venciment d'esta Audiència que se li asignen per a l'efectiva formalització, el lloc on ha de fer-se es davant el Jutjat que dicta la resolució recorreguda(sense perjui aplicació regla general art 45.1 LPL)

Requisits de l'escrit d'interposició; en especial, la formulació dels motius, la LPL no regula amb detall els requisits formals de l'escrit d'interposició, però en primer lloc, per analogia cal fer constar la identitat de les parts, determinar la resolució recorreguda i datar-lo i firmar-lo. Tambe art 196 LPL, obliga a indicar un domicili notificació i d'acord amb 194.1 LPL l'escrit d'interposició ha d'anar acompanyat de tantes copies com parts recorregudes. I una serie d'exigencies formals degut al seu carácter extraordinari:

• l'art 194 LPL no diu res respecte a la justificació de la recurribilidad en suplicació de la resolució impugnada ni en general, respecte al correcte compliment de les formalitats, la pertinencia a la que es refereix l'últim incis de l'art 194.2 LPL no pareix situar-se en este terreny sino mes be en el terreny de l'argumentació

• la primera exigencia legal es que en l'escrit d'interposició s'expresen amb suficient precisio i claredat, el motiu o els motius en que s'ampare

• la segona exigencia legal no es refereix tant a l'estructura de l'escrit quan a la formulació dels concrets motius que la integren en linia amb l'exigencia de claredat que estableix el primer incis de l'art 194.2 LPL

Verificació de la correcta interposició, l'art 195 LPL, regula la tramitació posterior a la interposició del recurs i en concret la vinculada amb la formalització de la impugnació per les parts recurrents , (l'esmentat precepte presuposa que abnas d'obrir-se la fase d'impugnació existeix un moment de control pel Jutjat dels eventuals defectes existents en l'escrit d'interposició)

Impugnació del recurs i elevació dels autos

Una vegada admes l'escrit d'interposició l'art 195 LPL imposa que en els 2 dies seguents es done trasllat del mateix a la part o parts recorregudes per un plaç de 5 dies, plaç únic en el que les parts recorregudes hauran de presentar l'escrit d'impugnació del recurs

Respecte a este tramit d'impugnació pareix oportu indicar primer que la diferencia del que ocorre en el moment de la interposició, la impugnació no s'obri amb la posada a disposició dels autos sino amb el simple trasllat de l'escrit formalitzant el recurs de suplicació

La tramitació davant el Jutjat de lo Socialacaba una vegada tancat el plaç per presentar la impugnació, en efecte d'acord amb l'incis final de l'art 195 LPL, transcorregut este plaç havent presentat o no escrits d'impugnació, s'elevaran els autos a la Sala de lo Social del TSJ, junt amb el recurs i amb aquells escrits, dins dels 2 dies seguents

Tramitació davant el Tribunal Superior de Justícia i resolució del recurs

L'elevació dels autos i les actuacions desenvolupades davant el Jutjat a la Sala de lo Social del TSJ obri la segona i última fase del recurs de suplicació que condueix normalment a la seua resolució. En la tradició legislativa esta fase era extraordinàriament senzilla, però a partir de 1990 la situació varia

Admissio e inadmissio per la Sala de lo Social

Designació del magistrat ponent, aplegat el recurs a la Sala, la primera activitat que procedeix desenvolupar, encara que la LPL, res diu al respecte, es el nomenament de Magistrat ponent d'acord amb els criteris del art 203.1 LOPJ, aquesta designació ha de ser notificada a les parts del recurs per imperatiu de l'art 203.2 LOPJ pugent aplegar a ser de suma trascendencia l'omissio d'esta comúnicació, el Magistrat ponent asumira les competències previstes en l'art 205 LOPJ i molt significativament el despatx ordinari i cuidado de la seua tramitació i la de proposar els autos decisoris d'incidents, les setències i les demes resolucions que hagen de sometre's a discusio de la Sala o Secció i redactar-los definitivament, excepte el cas de discrepancia

Admissio e inadmissio per raons processals, realitzades estes activitats, la Sala ha d'afrontar la decisio d'admetre o inadmetre el recurs de suplicació. Esta decisio es troba regulada en els articles 197 i 198 LPL, el primer d'estos preceptes es refereix a la eventual inadmissio per raons de carácter processal. D'acord amb l'art 197 LPL si la Sala apreciara rebuts els autos, defectes u omissions subsanables en el recurs, concedira a la part el plaç que estime suficient i en cap cas superior a 8 dies, per que s'aporten els documents omitits o se subsanen els defectes apreciats. Logicament si la part desaten el requeriment o l'aten incorrectament a jui de la Sala, es posa fi al tramit del recurs de suplicació, la sala dictara auto declarant la inadmissio del recurs i la firmesa de la resolució recorreguda amb devolució del diposit constituit i remissio de les actuacions al Jutjat de procedencia. Esta decisio sols es recurrible en suplica.

Inadmissio per raons de fons, l'art 198 LPL regula un especial tramit d'inadmissio per raons de fons. D'acord amb l'apartat primer d'este precepte instruit dels autos per 3 dies el Magistrat ponent donara compte a la Sala del recurs interposat i este podra acordar la inadmissio del mateix, amb Audiència del recurrent, per haver ja desestimat la Sala en el fons altres recursos en supostos substancialment iguals.

Acumulació de recursos

Algo paregut al que ocorre amb el tramit d'inadmissio de l'art 198 LPL, succeix amb el d'acumulació de recursos previst amb caracter general en els articles 33 i 232 LPL, per agilitzar la tramitació dels recursos de suplicació i per aixo permet que aquells que presenten certes identitats poden ser acumulats amb la possibilitat de discutir-se conjuntament i resoldre's en una sola resolució totes les questions plantejades

Prohibició d'admetre documents i al.legacions de fet i les seues excepcions

La regla general de l'art 231 LPL, recull un vell principi de la ordenació del recurs de suplicació en virtud del qual la Sala no admetra a les parts documents ni al.legacions de fets que no resulten dels autos. Però la extraordinària rigidesa que esta regla tenia en la legislació processal anterior fou matitzada per el TC que va establir la doctrina que la prohibició d'admetre escrits ni al.legacions de les parts no podia ser interpretada en detriment de els drets fonamentals. Respecte a estes excepcions:

En primer terme pareix clar que l'admissio de la possibilitat d'aportació documental directa davant la Sala que ha de ressoldre la suplicació es anomala dins d'un recurs extraordinari d'esta manera resulta parcialment desnaturalitzat.

Els aspectes substantius de les regles de l'art 231 LPL requereixen primerament indicar que s'ha assenyalat que les excepcions a la prohibició general que el precepte estableix es refereixen a la aportació d noves proves documentals però sempre sobre fets ja debatuts en la instància, sense que siga possible l'al.legació de fets nous

Des de la perspectiva processal cal dir en primer lloc que l'aportació pot ser protagonitzada per qualssevol de les parts del recurs. Per altra banda res es diu pel que fa al moment oportu per realitzar-la el que condueix a entendre que cap be fins al moment de l'asenyalament per deliberació i fallo o inclus fins el mateix moment de la deliberació

La setència i el seu contingut

Una vegada admes el recurs després de l'eventual substanciació dels diferents incidents descrits en els apartats anteriors, s'obri la fase de decisio. D'acord amb l'art 199.1 LPL d'admetre's el recurs, la Sala dictara setència dins del plaç de 10 dies.

La setència ha d'ajustar-se a les exigencies generals de tota setència dictada en un recurs de carácter extraordinari. En concret, com a setencia, haura de ser motivada i congruent amb les pretensions de les parts. Pel que fa a la setència dictada en un recurs huara de respectar la prohibició de la reformatio in peius, en virtud de la qual el recurrent, en virtud del seu propi recurs, no pot quedar en pitjor condició de la que se li reconegue per la resolució recorreguda:

.../...

Pronunciaments principals, d'entrada en cas que s'estime el recurs, la setència pot contindre els pronunciaments asenyalats en els arts 200 i 201 LPL, segons quin el tipus de motiu acogit. El primer precepte es correlatiu amb el motiu de suplicació del art 191 a) LPL (quebrantment de forma) e implica l'anulació del procediment d'instància des d'el moment en que es va produir la infracció procedimental sense analisi per part del TSJ de les questions de carácter substantiu plantejades en el litigi.

Per la seua banda l'art 201 LPL presuposa la hipotesi de l'estimació d'un motiu de l'art 191 c) LPL prèvia o no l'estimació d'un motiu factic, En este cas la setència revocara total o parcialment impugnat, donant solució al problema de fons en funció dels criteris jurídics que a jui de la Sala, resulten aplicables.

Pronunciaments accesoris: els costos, a banda d'estos pronunciaments principals, les setències dictades en suplicació han de contindre una serie de pronunciaments accesoris. D'entrada es precis resoldre el desti del diposit de quantitat fixa així com de les consignacions i aseguraments prestats. A mes en els casos que la setència siga desestimatoria ha de contindre pronunciaments respecte d'altres matèries. D'entrada els relaciónats amb eventuals sancions per temeritat interposades en la instància. Es precis en certs casos fer un pronunciament sobre els costos del recurs d'acord amb l'art 233 LPL.

La comdena en costos, que grava sols al recurrent el recurs del qual es desestimat, incloura els honoraris de l'advocat de la part contraria que hagues actuat en el recurs sense que eixos honoraris puguen superar la quantitat 100.000 pts en recursos de suplicació. Però la comdena en costos no sera possible quan el recurrent disfrute del benefici de justícia gratuita ni tampoc en certes modalitats processals. Tanmateix estes excepcions tenen a la vegada una excepció: sempre sera possible la comdena en els casos de temeritat.

En definitiva la setència haura de contindre la preceptiva advertencia de recursos art 100 LPL ja que sera susceptible d'unificació de doctrina. Esta mateixa rao fa que no es notifique sols a les parts sino tambe al Ministeri Fiscal (199.1 LPL)

TEMA 23 ALTRE RECURSOS CONTRA SETÈNCIES

El Recurs de Casació

Es un recurs devolutiu i extraordinari.

.../...

Configuració general del recurs

Elements subjectius

Els organs judicials implicats en la tramitació, com organ a quo, les Sales de lo Social dels TSJ o de la AN i com a Tribunal ad quem, la Sala de lo Social del TS i necessaria intervenció de lletrat.

Resolucions recurribles

204 LPL, les setències recurribles són totes les dictades en única instància per les sales de lo Social dels TSJ o de la AN amb independencia de l'eventual repercusio economica de l'assumpte.

Són tambe recurribles els autos dictats per les Sales de lo Social dels TSJ o de la AN en dos casos:

• els autos que decidesquen el recurs de suplica interposat contra els que en execució de setència dicten aquestes sales quan resolen punts substancials no controvertits en el pleits, no decidits en la setència o que contradiguen l'executariat

• els autos que resolguen el recurs de suplica interposat contra la resolució en que la Sala, acte seguit a la presentació de la demanda, se declare incompetent per rao de la matèria

Motius del recurs

Com a recurs extraordinari el de casació no permet qualsevol impugnació de la resolució recurrida, sols pot ser per algun dels cinc motius previstos 205 LPL:

Exces o defecte de jurisdicció, “abus, exces o defecte en l'exercici de la jurisdicció” relaciónat amb la competència material dels Tribunals laborals.

Incompetència o inadequació de procediment, dos manifestacions diferents, la incompetència fa referencia a les questions vinculades amb la competència objectiva, funciónal i territorial, d'altra, amb la inadequació de procediment s'aludeix a la selecció de les regles procedimentals i la corresponent opció entre les del jui ordinari i les d'una determinada modalitat processal o entre este entre si.

Quebrament de forma, l'art 205 c) admet com a motiu de casació el quebrament de les formes esencials del jui, este concepte inclou infraccions de dos tipus:

• les normes reguladores de la setència

• les que regeixen els actes i garanties processals sempre que en este darrer cas s'haja produit indefensio per a la part

4. Error de fet, L'art 205 d) pemet la impugnació de la setència per error en l'apreciació de la prova bassat en documents que obren en autos que demostren l'equivocació del jutjador, sense resultar contradits per altres elements provatoris.

5. Infracció de l'Ordenament, l'últim motiu de casació es relacióna amb la infracció de les normes de l'ordenament jurídic de la jurisprudencia que foren aplicables per resoldre les questions objecte del debat.

Tramitació

Tramitació davant l'organ a quo

Preparació, el moment inicial del recurs es la preparació regulada en l'art 206 LPL, a realizar davant la Sala que dicta la setència que es preten impugnar. La preparació del recurs de casació ha d'anar precedida de la consignació o asegurament de l'import de la comdena, en definitiva l'acte de preparació es tambe adequat per a la designació del lletrat (si es que este no va intervindre en la instància) en casació la possibilitat subsisteix després de la preparació fins el moment de la personació davant el TS

Admissio e inadmissio de la preparació: l'emplaçament, una vegada manifestat per la part recurrent el seu proposit de recorrer, la sala del TSJ o de la AN realitza un estudi preliminar de la preparació del recurs en els termes de l'art 207 LPL, si detecta defectes insubsanables, “la sala declarara mitjançant auto motivat tindre per no preparat el recurs” estant esta decisio susceptible de recurs de queixa” per altra banda si el que es detecta són defectes subsanables 10 dies per subsanar, si no es procedeix a la subsanació “ la sala dictara auto que pose fin al tramit del recurs” contra el que cap interposar el recurs de queixa. Complits els requisits establerts la sala tindra per preparat el recurs, amb els efectes previstos. La sala procedeix a efectuar l'emplaçament de les parts per que comparesca personalment o mitjançant lletrat o representant davant la Sala de lo Social del TS, este emplaçament te una duració de 15 dies hàbils si el tingues en la peninsula i 20 si fos fora ( dins dels 5 dies seguents a l'emplaçament la sala a quo esta obligada a remetre els autos a la Sala de lo Social del TS davant la qual seguira la resta de la tramitació)

Tramitació davant la Sala de lo Social del Tribunal Suprem

Personació, la tramitació davant el TS principia per la personació davant la Sala de lo Social, dins del terme de l'emplaçament, les parts estan obligades a compareixer davant la Sala de lo Social del TS per adquirir la condició de parts en el recurs.

• a pesar que l'art 208 LPL es refereix sols a la personació de la part recurrent, la personació es refereix a totes les parts tant la recurrent com les recurrides

• la personació ha de realitzar-se personalment o per mig de representant

(la falta de advocat es subsanable)

• la personació ha d'anar acompanyada, en el cas del recurrent amb l'acreditació d'haver constituit el diposit de quantitat fixa per recorrer al que es refereix l'art 227 LPL, legalment fixada en 50.000 pts.

• la personació disposa del seu propi tramit de subsanació regulat en l'art 209 LPL en virtud del qual “de no haver-se presentat poders que acrediten la representació de la part o resguardo d'haver constituit el diposit legalment exigit o d'apreciar-se en ells algun defecte, la sala concedira a la part el plaç que estime pertinent sense que excedisca 10 dies, per que s'aporten els documents omitits o subsane els defectes apreciats, de no efectuar-se la sala dictara auto declarant la inadmissio del recurs i la fermesa de la resolució recurrida

Formalització del recurs, per a la formalització, el lletrat recurrent disposa de la possiblitat de retirar els autos per al seu estudi, el plaç per presentar l'escrit de formalització que, en casació es de 20 dies, la manera de computar este plaç per quant, en casació, no exiteix el terme d'una Audiència fer-se carrec d'aquells, tanmateix la regla que el plaç per formalitzar corre amb independencia del moment que el lletrat retire els autos. La LPL guarda silenci sobre el contingut de l'escrit de formalització, per remissio a les normes de la LEC en matèria de casació, el recurs a banda de les mencions relaciónades amb la identificació de l'assumpte, ha d'expresar el motiu o els motius en que s'ampare, citant-se les normes de l'ordenament jurídic o la jurisprudencia que es consideren infringides, havent-se en tot cas raonar la pertinencia i fonamentació del recurs en relació amb els motius que la Llei permet.

Admissio e inadmissio del recurs, l'art 221 LPL regula un tramit destinat a que la sala decidesca sobre l'admissio o la inadmissio del recurs ja formalitzat. Del tramit d'inadmissio 211 LPL destaca:

• les causes d'inadmissio hi ha tres, la primera es d'ordre processal i es concreta amb l'incompliment de manera manifesta e insubsanable dels requisits per recorrer (haver-se ja destinat en el fons altres recursos en supostos substancialment iguals), i la falta de contingut casaciónal de la pretensio la concreció de la qual no es clara.

• en quant al procediment d'inadmissio l'art 211.1 LPL, indica que intruit dels autos per 3 dies el Magistrat ponent donara compte a la sala del recurs interposat i este podra acordar escoltar el recurrent sobre la inadmissio del recurs.

• l'incident acaba amb la resolució de la sala que pot admitir el recurs o inadmetre'l amb els efectes del art 211.4 LPL (imposició de costos al recurrent, devolució del diposit, fermesa de la setència impugnada) del mateix modo l'art 211.4 permet l'admissio parcial dels motius de casació en la formalització en eixe cas continuara la tramitació del recurs sols respecte d'aquests.

Impugnació del recurs e informe del Mº Fiscal, admes el recurs es passa a la fase d'impugnació per les parts recorregudes, la impugnació no esta a l'alcanç de totes les parts recurrides sino que l'art 212.1 sols li ofereix a les recurrides i personals comforme a l'art 208 LPL, la part recurrida si te dret a que se li entreguen els autos durant el periode de 10 dies, a comptar desde la posada a disposició d'aquells, en que pot formular la seua impugnació. Si el Mº Fiscal no hagues sigut part en el pleit, passaran a ell seguidament els autos per que en el plaç de 10 dies informe sobre la procedencia o improcedencia de la casació pretesa.

Altres incidents (remissio), en la tramitació d'este recurs poden obrir-se altres incidents en virtud de les regles generals, es possible l'acumulació de recursos a la que es refereixen els art 33 i 232 LPL, i d'altre encara que en casació juga la prohibició d'aportar fets o documents nous, queda oberta la possibilitat, en els termes de l'art 231 LPL d'aportar documents durant la seua substantació.

Resolució, una vegada tornats els autos pel Mº Fiscal, la tramitació del recurs entra en la seua última fase: la resolució, la Sala de lo Social del TS, si ho estima necessari, pot senyalar dia i hora per a la celebració de vista, en tot cas senyalara dia per a la votació i fallo. La setència haura de ser dictada en els 10 dies seguents a la finalització de la vista o a la celebració de la votació. La setència pot desestimar el recurs en aquest cas es comfirma la dictada en instància. Per la seua banda en cas que la setència estime el recurs, el pronunciament principal sera diferent en funció del motiu acceptat. Per als motius de les lletres a) (falta de jurisdicció) i b) (incompetència o inadecuació de procediment) el procediment de casació es merament anulatori, s'anulara la setència i es deixara a salvo el dret d'exercitar les pretensions davant qui corresponga o pel procediment adequat. En segon lloc, si s'estima un motiu relaciónat amb el quebrantament de forma afecta al procediment, es dicta un pronunciament de nulitat de les actuacions reponent-lo en el moment de la infracció ( i si es va produir en el jui al moment de l'assenyalament; en segon lloc si la infracció versara sobre les regles reguladores de la setència, la sala haura de resoldre el debat de fons amb l'única excepció de la insuficiencia dels fets provats. En aquest últim supost, el pronunciament tambe sera anulatori, reponent actuacions al moment de dictar setència. En cas d'estimació del recurs, es precis disposar la devolució de la consignació o asegurament de l'import de la comdena o de la diferencia (si la comdena en casació es inferior a la prevista en instància). En quant al diposit de quantiat fixa, ha de tornar-se en tot cas d'estimació, encara que esta fos parcial. Pel contrari, si el recurs es desestimat, la consignació es perd (i l'asegurament es mante fins l'execució de la setència comfirmada) Y el mateix ocorre amb el diposit de quantiat fixa, a mes d'acord amb l'art 233 LPL, en estos casos s'imposen els costos a la part recurrent.

El recurs de casació per a l'unificació de doctrina

Consideracions Generals

Este recurs permet impugnar les setències dictades en suplicació art 216 LPL davant el TS, a condició que les mateixes siguen contradictories amb altres dictades en casació o suplicació art 217 LPL. Este recurs no te una finalitat merament interpretativa. S'obri de 1990 la possibilitat d'un tercer pronunciament de fons sobre la questio controvertida.

Presupostos del recurs

La legítimació per a recurrir

218 LPL, la legítimació es reconeix d'entrada a les parts, han de ser precisament les vençudes en suplicació, però a mes per poder accedir al RCUD es precis que la part haja desenvolupat una activitat diligent en el tramit de la suplicació, no pot accedir al RCUD qui perjudicat ja per la setència de instància, no va procedir a interposar el recurs de suplicació. Reconeix tambe legítimació per interposar el recurs al Mº Fiscal.

Resolucions recurribles: el carácter contradictori de la setència impugnada i les setències de contrast

216 LPL, indica que el RCUD sols es admissible contra les setències dictades en suplicació per les sales de lo social dels TSJ. Es precis a mes que la mateixa siga contradictoria amb altres pronunciaments ja que sols en aquest cas es viable un recurs que, com afirma 217 LPL te per objecte la unificació de la doctrina. 217 LPL afirma que el RCUD sols procedeix en ocasio de setències dictades en suplicació per les sales de lo social dels TSJ que foren contradictories entre si amb la d'altra u altres sales dels referits TSJ o amb setències del TS. Estes últimes setències es comparen amb la impugnada són les que s'anomenen setències de contrast.

Ha de tractar-se de setències, el pronunciament de contrast ha de ser necessariament una setència

Procedents d'organs de l'ordre jurisdicciónal social, la setència de contrast ha de procedir precisament d'ogans de l'ordre jurisdicciónal social

Setències dictades en suplicació per un TSJ o en casació ordinària o per a la unificació de la doctrina pel TS, que la setència, es precis a mes que este siga un dels aludits per art 217 LPL, d'esta forma la setència de contrast sols pot provenir de la Sala de lo Social d'un TSJ, dictada en suplicació, o de la del TS, dictada en casació o en unificació de doctrina.

Setències precedents de carácter ferm, que el pronunciament de contrast siga anterior a l'impugnat i haja adquirit fermesa

Els requisits substantius de la contradicció

La comparació entre la setència impugnada i les que s'aporten com a setències de contrast han de conduir a la conclusio que existeix una contradicció entre elles, la setència impugnada i les de contrast han de refererir-se supostos molt similars, ventilats en processos que tambe hagen estat semblants, entenent-se per tals aquells referits als mateixos litigants u altres diferents en identica situació....en merit a fets, fonamentals i pretensions substancialment iguals, la contradicció exiteix, en segon lloc, quan a pesar de tals identitats, les setències comparades han aplegat a pronunciament diferents.

Les identitats requerides, no s'aplega a demanar una identitat absoluta, de dificil concurrencia, si que s'exigeix un elevat grau d'igualtat entre les resolucions comparades.

• la igualtat no alcança a la identitat subjectiva

• els fets si que han de ser identics, els recollits en le setències comparades amb la important precisio que la identitat factica ha de resultar d'aquelles

els fets es determinen amb certa flexibilitat, el TS pren en consideració no sols els expresament inclosos en la declaració de fets provats sino tambe aquells que hagen estat ubicats incorrectament per les setències anteriors dins de la fonamentació jurídica

• la identitat de fonaments refereix segurament a les normes aplicades per les diferents setències que es pretenen comparar

• la identitat de les pretensions podria referir, a la posició material pretesa per les parts en litigi, tanmateix la solució doctrinal pareix apuntar cap a una interpretació mer rigida d'esta última identitat, exigint-se la perfecta igualtat processal de la pretensio exercida

Els pronunciaments diferents, la contradicció sorgira en dues setències caracteritzades per les identitats referides, es detecta l'existencia de pronunciaments diferents.

Motius del recurs: la infracció legal

Al TS no sols li competeix uniformar els criteris interpretatius sino fer-ho de la forma mes acorde amb la legalitat vigent, necessitat de l'existencia d'una infracció legal

1. La impossibilitat d'analitzar questions factiques, donat el carácter excepciónal del recurs, no cap suscitar questions d'ordre factic, es concreta d'una banda en la impossibilitat de tota pretensio de revisio de fets formulada en CUD i tambe en les dificultats per a l'analisi de les regles de Dret aplicables en matèria de valoració de proba en la instància o de revisio dels fets provats en suplicació.

La infracció legal: limits.

Sols poden suscitar-se questions de caracter jurídic, siguent admissibles tant les de carácter substantiu com les de caracter processal. Les doctrines discrepants que han de ser homogeneitzades i unificades mitjançant recurs seran substantives unes voltes i processals unes altres, LPL no limita l'àmbit de casació per a la unificació de doctrina a solament la substantiva sino que quan exigeix com a requisit del recurs, d'acord amb la seua naturalesa casaciónal, l'expressio de la infracció legal comesa fa implicita remissio al camp de les infraccions en la casació i ahí, tant en la casació civil....com en la laboral.....qualsevol tipus de norma infringida i de qualsevol ordre pot ser invocat el recurs i servir com a fonament a la setència.

C) Tramit del RCUD

• escrit davant la Sala de lo Social TSJ, que haja dictat la suplicació

• termini 10 dies des que es va notificar la setència

• l'escrit firmat pel lletrat (sino es pot subsanar)

• en l'escrit de preparació ha de dir-se quina es la setència o setències de contrast que anem ha utilitzar en el RCUD “Açò es insubsanable”, sino s'inclou es perd el recurs immediatament

• Sala de lo Social del TSJ, ha de comprobar si reuneix els requisits per al recurs RCUD

*Una vegada la Sala de lo Social admet a tramit, han de personar-se davant la Sala de lo Social del TS

-10 dies en la peninsula

-20 dies fora de la peninsula

si no es persona, aleshores inadmissio del recurs

En el moment que ho notifiquen comença a comptar els dies per interposar el recurs (els 20 dies)

*Escrit d'interposició del recurs

• relació precisa i circumstancial de la contradicció al.legada

• fonamentar la infracció legal que s'ha comes en la setència de suplicació que estem impugnant

• aportar copia certificada de la setència o setències de contrast (eixa setència ha de ser ferma)

La interposició del recurs en sales de lo social del TS ( que vora si esta correctament interposat i si te o no contigut casaciónal)

El Tribunal suprem:

• admet, alehores a les altres parts 10 dies perque impugen el RCUD

• no admet, 3 dies perque al.lege la part i 8 dies al Mº Fiscal perque done l'opció si ha d'admetre o no el RCUD (per a estudiar-lo i dictar setència)

*El TS dicta setència unificant la doctrina be revocant la setència recurrida o be desentimant el RCUD, aleshores la setència de suplicació quedaria ferma

( si es desestima el RCUD, la setència de contrast no li afectara, sols afecta a la setència de suplicació)

La setència ferma no es pot modificar, però caben dos recursos contra setències fermes.

*Recursos contra setències fermes:

• Audiència al demandat rebeld

Es fa per evitar la indefensio del demandat que no ha conegut el jui i es troba afectat per setència contra els seus interessos,

• s'ha d'haver produit la citació per compareixer al jui....

• 3 mesos seguents a la publicació de la setència en el butlleti oficial corresponent

• ha d'acreditar el demandat que no se li va entregar la citació i encara que s'haja publicat per edictes ell es trobava ausent quan es van publicar

• setència irrecurrible o que haja transcorregut el terme per al recurs (setència ferma)

Si s'estima aleshores es tornara a fer el jui

• Recurs de revisio

Art 184 LPL, permet revisar setència ferma dins d'un supost que regula la LEC

• que després del pronunciament ferm es recobren documents decisius retinguts per força major o perduts per força major

• que la setència hagues recaigut en relació a documents que ignoraba alguna de les parts haver sigut declarats falsos o la falsetat dels quals hagues estat declarada després

• que després es coneguera la falsestat d'una prova testifical, després es demostrara que el testimoni era fals

• que es demostrara que la setència ferma ha estat guanyada per l'altra part amb violencia, coacció......

• si es demostrara que el subjecte no ha partiticipat en eixe fet que se li acusa

Hi ha 3 mesos de termini des que la part perjudicada te coneixement de les circumstancies que ho possibiliten.

TEMA 24 L'EXECUCIÓ LABORAL

Segons la Constitució Espanyola, els organs jurisdicciónals:

• Jutgen

• han de fer executar lo Jutjat

Fer executar el que s'ha dictat en un “Titol Executiu”

(en execució cal pagar els costos ja no hi ha justícia gratuita)

LPL Art 234-203

*Titol Executiu

Es un document on queda reflectida l'existencia d'una obligació que una persona esta obligada a fer en benefici d'uns altres......

*Tipus de Titols Executius

Jurisdicciónals

• Setència, fermes i de comdena es poden executar

• Altres resolucions jurisdicciónals que la llei diu que encara que no siguen setències es poden executar

No jurisdicciónals

• conciliació judicial, el Jutge intenta que les parts apleguen a un acord abans de dictar setència i es ratificat pel Jutge, l'acta on es certifica eixa conciliació i aixo es converteix en titol executiu

• conciliació extrajudicial, en alguns casos es obligatoria la conciliació prèvia, aleshores davant l'organ competent (SMAC) si s'aplega a un acord el certificat d'eixa acta es titol executiu que es podra executar seguint els tramits reglamentaris per a l'execució

• laudo arbitral, en determinats supostos previs al procediement judicial, es pot ressoldre per mig d'un arbit amb un laudo arbitral com a solució d'eixe conflicte, este laudo es titol executiu, es podra executar pels tramits que equivalen a execució de setència

• Sols es pot executar el que es titol executiu, una part obligada a complir una obligació respecte a una altra part que pot demanar l'execució del titol executiu davan l'organ jurisdicciónal

Pretensio Executoria

Encara que el titol executiu es pressupost basic i necessari per a l'execució, per si mateix no pot posar en marxa el proces executiu. L'execució no s'inicia d'ofici, es la part la que ha de solicitar l'actuació jurisdicciónal per a que esta realitze lo necessari per a que siga satisfet el dret documentat en el titol. Identifiquem pretensio executiva amb la petició a l'organ jurisdicciónal que una part realitza front a altra amb la finalitat d'obtindre l'efectivitat del dret reconegut en el titol executiu.

L'organ judicial competent

117 CE segons el qual la potestad jurisdicciónal compren les funcions de jutjar i fer executar el Jutjat en tot tipus de procesos, es l'atribució exclusiva als organs jurisdicciónals de l'execució en matèria laboral.

Com a regla general la LPL atribueix la competència en el proces d'execució al Jutge que hagues conegut l'assumpte en la instància 235.2 qualsevol que fora l'organ judicial que resolga definitivament l'assumpte per setència ferma, la competència es trasllada a l'organ judicial que en la instància conegue l'assumpte en la majoria dels casos el Jutjat de lo Social.

La norma no serveix per a aquells titols en que la formació no ha intervingut cap Jutge, es tracta de la conciliació extrajudicial i dels laudos arbitrals, en estos casos sera competent el Jutjat en la jurisdicció del qual s'hagues constituit. La territorialitat vincula el lloc de constitució del titol amb la competència judicial.

Dos supostos poden calificar-se d'excepciónals: l'acumulació d'execucions i l'atribució en exclusiva del coneixement de l'execució a determinats Jutjats de lo Socialen l'àmbit d'una mateixa jurisdicció.

Els subjectes en el proces d'execució

La legítimació activa i passiva

En el proces d'execució el concepte de part no sofrix variació respecte de qualsevol proces, la legítimació no ve inmediatament establerta per relació al dret material sino al titol executiu que el documenta. Del titol deriva directament la legítimació en el proces d'execució en la mesura en que aquell estableix qui resulta afavorit per l'obligació que documenta i qui resulte obligat a ella

La norma ve a reconeixer que la legítimació activa o passiva ve determinada pel titol executiu que estableix qui es l'acreedor o legítimat activament i qui el deutor o legítimat passivament.

Però pot succeir que després de la formació del titol s'hagen produit determinats events que comporten l'aparició de persones que sense constar en ell hagen adquirit la corresponent legítimació, legítimació derivada, en els que la legítimació es produeix després de la formació del titol, subjectes que hagen estat declarats succesors dels acreedors o deutors.

• quan el FOGASA, haja abonat prestacions als treballadors que amb anterioritat a l'inici de l'execució, se subrogara obligatoriament en els drets u obligacions dels treballadors, quedant legítimat per a instar e intervenir en el proces d'execució una vegada s'acredite l'abonament de les quantitats satisfetes i que estes corresponguen en tot o en part a les reconegudes pel titol

• possibilitat d'extendre la legítimació passiva a empresaris que no figuraren com a deutors del titol, per considerar-se en eixe moment l'existencia de responsabilitat solidaria en virtud de la transmissio de l'empresa per canvi negocials no transparents o per concorrer determinades circumstancies.....

• l'alcanç de le legítimació dels sindicats prevista amb carácter general en 20 LPL segons la qual els sindicats podran actuar en un proces en nom e interes dels treballadors que així ho autoritzen, defenent els seus drets individuals i recaiguent en estos treballadors els efectes de la citada actuació

Els tercers en el proces d'execució

S'articula la possibilitat que qui no siga part del proces d'execució puga intervindre en el mateix perque els seus drets o interesos puguen quedar afectats per allo que en en l'indicat proces aplegue a ressoldre's.

La intervenció de tercers hi ha prou amb que aleguen un dret o interes legítim i personal per que puguen tindre acces al proces d'execució, les questions sotmeses per tercers resoltes pel propi Jutjat de lo Sociali el fet que el tercer intervindra en el proces en condicions d'igualtat amb les parts, el que suposa conferir-los les facultats processals de les parts en relació als actes processals que indiquen en la relació jurídica de que es titolar el tercer.

L'acumulació d'execucions

El tractament es doble, l'art 235.3 estableix la regla general segons la qual en els supostos d'acumulació d'execucions s'estara per la seua regulació específica, es a dir, l'establerta amb carácter general , d'altra banda l'acumulaco d'execucions condiciónara decisivament el pagament als executants a traves del repartiment de les quantitats obteses que es regula en els articles 268 a 272 LPL.

La regulació de l'acumulació d'execucions pot esquematitzar-se:

En les execucions de setències i demes titols executius contra un mateix deutor podra disposar-se l'acumulació dels mateix tant si es tramiten davant un mateix organ com si es segueixen davant organs judicials distints de la mateixa o de diversa circumnscripció.

LPL dos supostos diferents:

• que les accions exercitades tinguen per objecte obtindre l'entrega d'una quantitat de diners i hi haja indicis que els bens del debitor o debitors podrien ser insuficients, en este cas l'acumulació ha d'acordar-se en tot cas , es a dir te caracter preceptiu. Si les accions estan exercitades davant un mateix jutja, l'acumulació deura decretar-se d'ofici o a instància de part. Quan les diferents accions executives siguen davant Jutjats diferents l'acumulació es decretara a instància de part.

• En els demes supostos, es a dir, les execucions dineraries en les que no hi ha indicis d'insuficiencia dels bens del deutor i en les demes execucions no dineraries, l'acumulació no es preceptiva i podra ser acordada pel Jutjat, d'ofici o a instància de part atenent a criteris d'economia i de conexio entre les diverses execucions la acumulació dels quals es pretesa

L'organ judicial que ha de decretar l'acumulació i asumir el coneixement de les execucions acumulades adopten les mesures per a la seua efectivitat.

Però es necessari que concorreguen dos requisits: que les execucions l'acumulació de les quals es pretenga es tramiten davant organs judicials de diferent circumnscripció i que en l'execució inciada amb anterioritat no figurara inclosa la major part dels treballadors i credits afectats ni embargada amb anterioritat la major part dels bens del deutor comu.

La tramitació de l'acumulació que cap cas suspen la tramitació de les execucions afectades excepte les actuacions referides al pagament als executants de les quantitats obteses amb posterioritat al plantejament de l'acumulació

• l'incident d'acumulació podra plantejar-se d'ofici per l'organ judicial competent per a decretar l'acumulació o be davant este mateix organ a instància de part

• si s'estima procedent l'acumulació, l'organ judicial, escoltades les parts dictara auto reclamant la remissio de les execucions a acumular als organs judicials en que estes es tramiten. Si pel contrari estimes l'acumulació improcedent, l'organ judicial després d'escoltar les parts, així ho declara per auto que únicament sera recurrible en reposició excepte els procesos d'acumulació preceptiva

• si l'organ requerit estimes procedent l'acumulació dictara auto accedint a ell i acordant la remissio de lo actuat. Si pel contrari la estimes improcedent, dictara auto, després d'escoltar a les parts, que sols sera recurrible en reposició excepte els supostos d'acumulació preceptiva

• quan es tracte de supostos d'acumulació preceptiva i el Jutge competent per decretar l'execució o el requerit estimaren improcedent, s'estableix que han d'elevar-se a la Sala de lo Social del Tribunal Superior comu immediat, testimoni suficient de les actuacions, per a cadascun dels Jutjats afectats per que la Sala resolga lo precedent i determini en el seu cas el Jutjat competent per coneixer les execucions

• el temps hàbil per a instar o acordar l'execució s'exten fins el moment en que quede complida l'execució que s'execute o fins que en el seu cas es declare la insolvencia de l'executat

L'acumulació no altera les preferencies que per al cobrament dels seus credits puguen ostentar legalment els diversos acreedors

Principis i disposicions generals del proces d'execució i de la seua tramitació

Iniciació de l'execució

LPL 237 l'execució s'iniciara a instància de part, execepte de les setències que recaiguen en els procediment d'ofici l'execució dels quals es fara d'esta forma, pel propi Jutge una vegada la setència siga ferma.

L'impuls d'ofici

L'execució s'inicia sempre a instància de part , però una vegada iniciada es tramitara d'ofici, dictant-se a l'efecte les resolucions i diligencies necessaries. En el proces laboral inciada l'execució desapareix el principi dispositiu i s'introdueix l'impuls d'ofici de forma que l'organ judicial dictara les resolucions i realitzara els actes processals que siguen necessaris fins aconseguir l'objectiu final: el compliment de l'obligació continguda en el titol executiu

Execuio en els propis termes del titol

• l'opció legal per al compliment específic de l'obligació que es tradueix en l'enunciat principi general que l'execució ha de dur-se a terme en els propis termes establerts en el titol executiu

• esta opció es troba reforçada a traves d'un sistema d'apremis pecuniaris per als executats i de multes coercitives per a tercers

• quan l'execució en els seus propis termes resultara impossible per raons materials o jurídiques, el Jutge escoltades les parts, podra acordar la seua substitució pel seu equivalent en diners o per altra obligació analoga el compliment de la qual resulte possible

• el dret a l'execució en els seus propis termes ha de compendre tambe el de ser indemnitzat per danys i perjuis soferts per l'incompliment

Execució parcial

240 LPL, podra executar-se parcialment una setència encara que s'hagues interposat recurs contra ella respecte dels pronunciaments de la mateixa que no hagueren estat impugnats

Normes sobre la prescripció

Dos regles diferents, una de vocació general segons la qual “el plaç per a instar l'execució sera igual al fixat en les lleis substantives per a l'exercici de l'acció tendent al reconeixement del dret l'execució del qual es pretenga, altra referida al plaç per reclamar el compliment de les obligacions d'entregar sumes de diners que sera d'un any. Estos plaços són de prescripció a tots els efectes i començaran a partir del dia en que l'acció executiva pogue exercitar-se.

Excloure els casos de matèria d'acomiadament quan exitesca obligació de readmetre i l'empresari no ho fera, la norma estableix plaços específics que estudiarem al analitzar les execucions de les setències dictades en matèria d'acomiadament

241 LPL, “iniciada l'execució no s'interrompira la prescripció mentres que no esta complida enla seua integritat l'obligació que s'execute, inclus si les actuacions hagueren estat arxivades per declaració d'insolvencia de l'executat.

F) Suspensio de l'execució

242 LPL, estableix que únicament podra suspendre's l'execució en dos casos: quan així estiga expresament previst per la llei i quan ho solicite l'executant

G) Indisponibilitat dels drets reconeguts per setències favorables al treballador

Es prohibeix la transacció o renuncia dels drets reconeguts per setències favorables al treballador

H) La no gratuiat del proces d'execució

25 LPL en el proces laboral, la justícia s'administra gratuitament fins l'execució de la setència. Es trenca així el principi de gratuitat que presideix el proces laboral declaratiu el que comporta que una vegada iniciada l'execució es devenguen costos que haura de pagar amb carácter general l'executat

Les questions incidentals

En el proces d'execució laboral són questions incidentals aquelles que sense constituir l'objecte mateix del proces estan conectades amb este de forma que constituexen pressupost necessari per a la seua resolució

Les questions incidentals que es promouen en execució se suscitaran citant la compareixença en plaç de 5 dies a les parts que podran al.legar i provar quan al seu dret convinga, concloent l'auto que haura de dictar-se en el plaç de 3 dies.

Classes d'execució laboral

Dins de l'execució definitiva es possible distingir les seguents execucions laborals:

Execucions ordinaries

Execució dineraria

Execució no dineraria

• de fer

• de no fer

• de donar cosa específica

• de donar cosa generica

Execucions especials

De setències fermes d'acomiadament

De setències front a ents publics

Dins de l'execució provisional LPL distingueix:

De setències comdenatories

De setències comdenatories en matèries de SS

De setències d'acomiadament

De setències comdenatories al pagament de quantitats

TEMA 25. LES EXECUCIONS ORDINARIES

Execució ordinària dineraria

Normes Generals

Art 246 a 275 LPL, cal atendre tambe al contingut de la LEC.

Es dineraria, es resol amb l'entrega d'una quantitat de diners, tambe quan una obligació en principi no dineraria, es susceptible de transformació en metal.lic

Solicitud i desenvolupament de l'execució

Tota execució s'inicia instància de part, sera l'acreedor qui aparega en el titol executiu qui haura d'instar a l'organ judicial, mitjançant la solicitud l'execució.

Iniciat el procediment, l'organ judicial ha de dictar auto pel qual, atenent a l'examen del titol executiu denegara o despatxara l'execució

L'auto que despatxa l'execució ha de dictar-se sense Audiència de l'executat i ha de comportar l'embargament de bens per expres manament , el monto total de diners objecte provisional de l'execució, la quantitat que reflexe el titol executiu a la que s'anomena principal cal afegir els interesos i els costos.

• la quantitat a despatxar en concepte d'interesos de demora no excedira de l'import dels que es devengarien durant un any

• en concepte de costos la quantitat no excedira del 10% del principal

Concurrencia d'execucions

concurrencia d'embargaments laborals

Cas que execucions laborals hagen estat acumulades, no procedira l'aplicació d'este normes sobre concurrencia d'embargaments i haura d'estar logicament a les regles ja vistes sobre acumulació d'execucions. Es resol mitjançant un criteri temporal, correspon seguir amb la realització dels bens embargats a l'organ judicial que primer traba embargament sobre els bens

concurrencia d'execució laboral amb un procediment concursal

246.3 LPL disposa que “les accions que puguen exercitar els treballadors per al cobro dels salaris que els puguen ser endeudats no quedaran en suspens per la tramitació d'un procediment concursal. S'estableix l'anomenat privilegi de l'execució separada, per quedar afectat tot el patrimoni del deutor, encara en el supost d'haver-se iniciat, amb anterioritat al concurs, diverses execucions singulars contra el patrimoni del deutor, a partir de la declaració del concurs s'acumulen totes al procediment concursal desplegant-se una especie de “força atractiva” respecte de les execucions que hagen iniciat per separar (força atractiva que no alcança a les execucions dels treballadors tendents al cobro dels salaris que se'ls adeuden, de forma que estos pugen seguir l'execució davant l'organ judicial social fins a la seua conclusio sense perjui de la prelació de credits legalment establerta i de les terceries a que hi haguera lloc.

La notificació de l'execució als representants dels treballadors

250 LPL “atesa la quantitat objecte d'apremi, els autos en que es despatxe l'execució o demes resolucions en que es decreten embargaments, es notificara als representants dels treballadors de l'empresa deudora, a efectes que puguen compareixer en el proces, amb aixo LPL davant la possibilitat que l'embargament de bens pugues afectar de forma decisiva a la normal activitat de l'empresa deudora i per tant als treballadors de la mateixa, propicia que estos mitjançant els seus representants puguen compareixer en el proces d'execució e instar el que al seu dret convinga.

2. L'embargament de Bens

Concepte

L'embargament es per tant una activitat jurisdicciónal que es desenvolupa en l'execució “mitjançant la qual es persegueix la individualització de bens suficients del patrimoni del deutor, declarant-los subjectes a l'execució, per proporciónar al acreedor una quantitat de diners, be directament perque poguera ser tingut o be per mig de la realització d'altres elements patrimonials susceptibles de convertir-se en diners.

Les caracteristiques de l'embargament són les seguents:

• es una afecció d'elements patrimonials del deutor a l'execució

• es fonamenta en una declaració expressa del Jutge en eixe sentit

• recau sobre un o varios elements del patrimoni del deutor susceptibles de ser embargats però no sobre el patrimoni del deutor en el seu conjunt

• no limita la facultad dispositiva de l'executat ni l'expropia de la seua titolaritat dominical

• l'embargant no obte cap dret real sobre l'objecte de l'embargament

• es indispensable per que continue l'execució

Les fases o etapes de l'embargament

• localització i selecció de bens de l'executat

• afecció o traba d'eixos bens

• asegurament de l'afecció

localització i selecció de bens de l'executat

Localització dels bens, propietat del deutor que constituiran el seu objecte

Si l'executat no designara bens o drets suficients sobre els quals fer traba, podra el Jutge a petició de l''xecutant dirigir-se a tot tipus de registros publics, organismes publics i entitats financeres amb la finalitat que faciliten la relació de bens o drets del deutor dels quals es tinga constància

• 247 LPL estableix que “l'executat esta obligat a efectuar a requeriment de l'organ judicial manifestació sobre els seus bens o drets, amb la precisio necesaria per garantir les seus responsabilitats

• si no es tinguera coneixement art 248 LPL estableix que l'organ judicial haura de dirigir-se als pertinents organismes publics amb la finalitat de que faciliten la relació de tots els bens o drets del deutor dels quals tinga constància després de la realització per estos si fora precis les averiguacions legalment possibles

• 248.2 LPL per dirigir-se o recabar la informació precisa amb la finalitat d'aconseguir efectivitat de l'obligació pecuniaria que execute, d'entitats financeres o dipositaries o d'altres persones que, per l'objecte normal de la seua activitat o per les seus relacions amb l'executat han de tenir constància dels bens o drets d'este o pugueren resultar deutores del mateix

Finalitzada la recerca de bens, pot succeir que no s'hagen trobat el que portara a la insolvencia provisisónal i pel contrari si s'han trobat bens l'execució continua el seu tramit

Exiteixen alguns bens que són inembargables:

• Bens i drets sense valor economic (dret a l'honor, a la llibertat, propia imatge .....)

• Bens d'us o domini public

• Per causa d'interes public (Estat , CCAA.....)

• Units a altres bens o drets....

• Per manament legal

• Per causa d'interes social (SMI, del conjuge o fills....)

La selecció de bens esta tambe condiciónada per l'ordre per a procedir en els embargaments establerts per l'article 1447 LEC:

1º Diners si es trobara

2º Efectes publics i titols valors que cotitzen en borsa

3º Alages d'or, plata o pedreria

4º Credits realitzbles en l'acte

5º Fruits i rendes de tota especie

6º Bens mobles o semovientes

7º Bens immobles

8º Sous o pensions

9º Credits i drets no realitzables en l'acte

10º Establiments mercantils o industrials

afectació o traba d'eixos bens

Conclosa amb exit la recerca i selecció de bens. L'afecció de bens consitueix el nucli fonamental ja que eixa actuació judicial es la que permetra que els bens que integren el patrimoni del deutor queden lligats al compliment de l'obligació continguda en el titol

asegurament de l'embargament

La traba o afecció dels bens podria resultar insuficient per garantir l'execució en la mesura en que l'executat podria a pesar d'aquella realizar actes tendents a la disminució o desaparició de bens mitjançant actes dispositius d'altra naturalesa. Per evitar-ho i tambe per que possibles tercers tinguen coneixement de l'afecció dels bens, les normes processals ordenen que la traba siga assegurada per mig d'una serie de garanties que es mantindran fins que el dret o be estiga realitzat.

• si es tracta de bens immobles u altres drets o bens susceptibles d'inscripció en Registre Públic la garantia a utilitzar es l'anotació preventiva d'embargament

• si es tracta de diners, quan el be fisic objecte de l'embargament es diners en efectiu, l'organ judicial a traves de la comissio executiva agafaran eixos diners, procedint a la seua consignació en el compte del Jutjat de “Diposits i consignacions”

• si es tracta de mobles, per a aquest tipus de bens excepte els inscribibles en algun dels regitres indicats la mesura adequada per al seu asegurament es el diposit en virtud del qual el dipositari rete en el seu poder la cosa afecta a l'execució i la guarda fins que per l'organ judicial es dispose la seua entrega a determinada persona

• si es tracta de fruits o rendes o quan per la seua naturalesa dels bens i drets fora necessari, la mesura aseguradora adequada es l'administració o intervenció judicial

El reembargament

Pot succeir que després de la recerca de bens i drets es trobe algun que ja estigues embargat prèviament. Aixo suposa que ja no pot actuar-se i que l'organ judicial ha d'abstindre's de disposar res contra el be o dret prèviament embargat. Al contrari es pot seguir l'execució contra el be o dret que ja estigues embargat. Es el que es coneix com reembargament que es l'afectació a l'execució d'un be o dret que ja estigues afectat a una execució anterior.

L'organ judicial reembargant ha de realizar lo seguent:

• adoptar les mesures oportunes per a l'efectivitat del reembargament

• comúnicar a l'organ judicial o administratiu que primer traba l'embargament, l'existencia del segon i les seues circumstancies

L'organ judicial o administratiu que primerament embarga una vegada se li ha comúnicat el embargament queda obligat:

• acordar lo procedent per qe el segon embargament quede garantitzat

• en el plaç maxim de 10 dies ha d'informar al reembargant sobre les circumnstancies i valor dels bens, quantitat objecte d'apremi del que estos respondran i estat de les seues actuacons

• durant el transcurs de l'execució, ha de comúnicar a l'organ que decreta el reembargament les ulteriors resolucions que pogueren afectar als acreedors reembargants

Incidencies en l'embargament

Establert l'embargament lo normal es que desplegue els seus efectes i l'execució seguisca pels seus tramits, l'embargament pot ser objecte d'una serie d'incidencies regulades LEC i previstes LPL, l'organ judicial podra en qualsevol moment atesa la suficiencia dels bens embargats acordar la millora reducció o alçament dels bens trabats

millora

Quan els bens i drets embargats són insuficients per satisfer el monto total de l'execució hi ha que procedir a embargar mes bens es coneix com millora de l'embargament

reducció de l'embargament

En la situació inversa a l'anterior si els bens embargats donen un valor molt superior a la quanitat per la qual s'ha despatxat l'execució es produira a la reducció normalment a instància del deutor

c) substitució de l'objecte del embargament

Suposa l'afectació d'un element patrimonial diferent de l'embargament i l'alçament de la traba respecte a este.........

d) alçament de l'embargament

L'execució no continua al menys sobre el be l'embargament del qual s'ha alçat amb la seua realització. La principal causa d'aço sol ser que el deutor pague el corresponent per principal, interessos i costos amb lo qual conclou el proces en haver conseguit la seua finalitat.

Les Terceries

Un dels supostos específics d'intervenció de tercers són les anomenades “terceries”, supostos d'intervenció de tercers en el proces defenent drets e interesos legítims que poden vore's afectats per l'execució. L'objecte d'esta es aconseguir que l'obligació incorporada al titol executiu es complesca, escapa a l'interes del tercer, tanmateix durant la seua tramitació s'han produit determinades actuacions que poden afectar els seus drets i interesos per tant per a la seua defensa la llei propicia que puguen intervenir.

Hi ha dos supostos:

• Terceria de domini

• Terceria de millor dret

Terceria de domini

L'objecte es alçar l'embargament sobre el be que es propietat del tercer, lliberar de l'embargament indegut excloent-lo de la via d'apremi.

(La terceria de domini no te per objecte la declaració de propietat del tercer)

El procediment 236 LPL, la solicitud l'ha de fer el tercer fins a eixe moment ajeno al proces d'execució, ho fara contra totes les parts (executant i executat)

La solicitud anira acompanyada del titol amb el qual fara la seua pretensio, la solicitud ha de formular-se abans que es celebre la subasta (15 dies abans de la primera subasta) que quedara suspesa fins que es resolga l'incident plantejat pel tercer.

Si l'organ judicial estima fundat i provat el dret del tercer ordena l'alçament de l'embargament sobre el be en questio (eixe be queda exclos de l'execució), si no s'estima es mantindra l'embargament sobre el be.

Terceria de millor dret

Aci es tracta que el tercer diu que te un credit preferent respecte a eixos bens o drets embargats. Per a este cas es pot plantejar en qualsevol moment fins que es vaja ha fer el pagament a l'executant (als acreedors)

Per a este cas no es suspen el proces d'execució i els bens es subasten

Realització dels bens embargats

Vendre els bens embargats per aconseguir la quantitat de diners pels quals s'haja despatxat l'execució (cas que siguen bens)

Taxar els bens, el perit determina el valor dels bens embargats.

El procediment---Subasta judicial

Subasta judicial

• els bens ja han estat peritats

• es poden vendre els bens per pagar als executats

• pot participar qualsevol persona (s'ha d'anunciar publicament la subasta)

• depenent de la quantitat es publicara en un butlleti o altre

• es van a notificar 3 subastes (per si en la primera no s'aplegara a vendre, es determina lloc i data)

• 20% diposit sobre el valor del be per a poder participar en la subasta

Pagament als acreedors (executants)

Amb els diners obtesos de la subasta es pagaran:

• Principal

• Interessos

• Costos

Insolvencia empresarial

Quan no hi ha bens, l'organ judicial determinara la insolvencia provisional de l'executat i arxivara les actuacions (per si mes tard fora solvent)

Dictat l'auto d'insolvencia provisional, si es tracta de treballadors que reclamen........poden fer-ho contra el FOGASA del pagament d'eixa quantitat.

Execucions ordinaries no dineraries

Hi ha determinades execucions que volen diners, la part solicita que es complesca alguna cosa, obligació de fer, de no fer.

S'expresa que es faça per part de l'executat (deudor) una determinada conducta (acció, que deixe de fer algo....) es preten que es complesca en els propis termes el que diu el titol executiu, però si no es compleixen es poden transformar en diners.......

TEMA 26 EXECUCIONS ESPECIALS

Execució de setències fermes d'acomiadament

La setència que haja declarat l'acomiadament com a improcedent i l'empresari ha optat per la readmissio.

Si l'empresari no compleix en la readmissio, l'obligació de l'empresari es transforma en obligació dineraria

Art 276 LPL “ Quan l'empresari haja optat per la readmissio haura de comúnicar per escrit al treballador, dins dels 10 dies seguents a aquell en que se li notifique la setència, la data de reincorporació al treball, per efectuar-la en un plaç no inferior als 3 dies seguents al de la recepció de l'escrit. En este cas seran per compte de l'empresari els salaris devengats desde la data de notificació de la setència que per primera vegada declare la improcedencia fins a aquella en la que tinga lloc la readmissio, excepte que, per causa imputable al treballador, no s'haguera pogut realizar en el plaç assenyalat”

Art 277, Per a instar a l'execució s'acudira al Jutjat de lo Socialque va vore en primera instància:

• si l'empresari ha assenyalat data per procedir a la readmissio però esta no s'ha produit, el plaç per instar a l'execució sera el de 20 dies seguents a la data assenyalada per l'empresari per procedir a la readmissio

• si l'empresari no hagues assenyalat data per reanudar la prestació laboral, el plaç per solcitar l'execució sera de 20 dies que computaran a partir de la finalització del plaç de 10 dies que tenia l'empresari per notificar la data de la readmissio

• si el treballador considera la readmissio irregular, el plaç per instar l'execució sera de 20 dies seguents a la data en que la readmissio es va produir.

El Jutjat citara de comparecencia a les 2 parts per vore si s'ha efectuat la readmissio i per a transformar-la en diners si cal.

Eixa comparecencia es diu Incident de no readmissio , el treballador al.legara que no ha estat executada o de forma irregular i l'empresari......., el Jutge dictara un auto i si es demostra que la readmissio no s'ha efectuat o es irregular, l'auto que dicte dura estes questions:

• declarara que la relació laboral queda extinguida des de la data de l'auto

• acordara que se li abone al treballador la indemnització de 45 dies per any treballat (prorratejat per mesos) amb un tope de 42 mensualitats, es calculara des de quan va entrar a prestar serveis fins la data que va declarar.......

• salaris de tramitació des de la notificació de la setència ferma que es dicta l'auto (són uns segons salaris de tramitació)

• el Jutge podria tambe acordar condemnar-lo a una indemnització adiciónal de 15 dies per anys treballat amb limit d'una mensualitat.....

Execució específica

Art 280 LPL “ La setència sera executada en els seus propis termes quan:

el treballador acomiadat fora delegat de personal, membre del comité d'empresa o delegat sindical i , declarada la improcedencia de l'acomiadament, optara per la readmissio.

declarara la nulitat de l'acomiadament

Per tal fi, en qualsevol dels supostos menciónats en el numero anterior, el Jutge, una vegada solicitada la readmissio, requerira a l'empresari per que reponga al treballador en el seu lloc en el plaç de 3 dies, sense perjui que adopte, a instància de part, les mesures que disposa l'art 282 ”

Art 281 LPL “ En els supostos a que es refereix l'article anterior, si l'empresari no procedira a la readmissio o ho fera en condicions diferents a les regien abans de produir-se l'acomiadament, el treballador podra acudir davant el Jutjat de lo social, solicitant l'execució del fallo dins dels 20 dies seguents al tercer que, com a plaç maxim per a la reincorporació, dispose l'article precedent.

El Jutge escoltara a les parts en comparecencia que s'ajustara a lo disposat en l'art 278 i apartat 1 del art 279, i dictara auto sobre si la readmissio s'ha efectuat o no i, en el seu cas si fou en la seua deguda forma. En el supost que s'estimara que la readmissio no va tenir lloc o ho va ser en forma regular, ordenara repondre al treballador en el seu lloc dins dels 5 dies seguents a la data d'eixa resolució apercebent l'empresari que, de no procedir a la reposició o de no fer-ho en la seua deguda forma, s'adoptaran les mesures que establesca l'article seguent. “

.../...

Art 282 LPL “ Quan l'empresari no complira l'ordre de reposició a que es refereix l'article anterior, el Jutge acordara les mesures seguents:

que el treballador continue percibint el seu sou amb la mateixa periodicitat i quantia que la declarada en la setència, amb els increments que per via de conveni col.lectiu o mitjançant norma estatal es produesca fins a la data de la readmissio en la seua deguda forma. Per a tal fi el Jutge despatxara execució, en tantes ocasions com fos necessari, per una quantitat equivalent a 6 mesos de sou, fent-se efectives al treballador amb carrec a la mateixa les retribucions que anaren vencent, fins que una vegada efectuada la readmissio en forma regular, acorde la devolució a l'empresari del saldo existent en eixa data

que el treballador continue en alta i amb cotització en la SS el que posara en coneixement de l'Entitat Gestora als efectes procedents

que el delegat de personal..........continuen relitzant, en el si de l'empresa les funcions i activitats............advertint a l'empresari que si s'oposa o impedeix.......es posaran els fets en coneixement de l'autoritat laboral......per sanciónar-lo d'acord amb l'art 9 ET....."

TEMA 27 EXECUCIÓ PROVISIONAL

L'execució provisional

Concepte i naturalesa jurídica

El nostre ordenament jurídic ha previst la possibilitat que puguen ser executades setències no fermes per estar pendents d'un recurs, s'anomena execució provisional (es una excepció a les fermes). L'acreedor vora satisfeta la seua pretensio de forma provisional fins que el recurs siga resolt.

• l'execució provisional es un proces d'execució on el tito no es ferm

• te caracter autonom respecte del proces principal

• sols es prohibeix l'execució provisional de setències i no de la resta de titols que puguen donar lloc a l'execució definitiva, no produint-se als presents efectes, equiparació entre els acords conciliatoris o els laudos i les setències

L'execució provisional en la LPL

Execució provisional 287 a 303 LPL, les regula en 4 modalitats

• setències condemnatories al pagament de quantitats

• setències condemnatories en matèria de SS

• setències d'acomiadament

• setències condemnatories recaigudes en altres procesos: conflictes col.lectius i tutela de la llibertat sindical i demes drets fonamentals

Execució provisional de setències condemnatories al pagament de quantitat

Supost d'aplicació

Una setència en la que s'haguera comdenat a l'empresari al pagament d'una quantitat i s'interposara recurs contra ella.

Els anticipos reintegrables

S'efectua mitjançant els anticipos reintegrables, regulats a l'art 287 LPL, en els supostos d'aplicació examinats, el treballador tindra dret a obtindre anticipos a compte per allo que l'empresari hagues estat comdenat. La peculiaritat fonamental es que el treballador no fa seu definitivament lo percebut mentre no existesca comfirmatoria de l'executada.

quantia de l'anticipo, o el 50%...... o la quantitat a dispondre pel treballador no podra excedir anualment del doble del SMI fixat per a treballadors menors de 18 anys inclosa la part proporciónal de gratificacions extraordinaries, vigent durant el seu devengo

posibilitat per a l'obtenció d'efectiu per satisfer l'anticipo, si per a recurrir la setència que provisionalment s'executa s'hagues efectuat consignació l'organ judicial disposara l'anticipo a carrec d'ella o d'altra banda de no haver estat preceptiu consignar per recurrir l'anticipo l'abonara l'Estat

Procediment

Regeix el principi d'instància de part

L'organ competent es sempre el que va dictar setència l'execució provisional de la qual es preten, encara i tot en el supostos en que existiren varios Jutjats de lo social, el coneixement de les execucions haja estat atribuit amb carácter exclusiu a un d'ells.

A partir de la solicitud regeix l'impuls d'ofici

Efectes de la setència definitiva que resolen el recurs

Supost de comfirmació de la setència executada provisionalment, possibilitat que la setència recurrida es comfirmada pel Tsuperior. L'obligació continguda en la primera setència haura esdevigut ferma i per tant sera susceptible d'execució definitiva

Supost de revocació de la setència executada provisionalment, en aquest cas la setència executada provisionalment ha estat revocada en tot o en part pel Tsuperior i el treballador es converteix en deutor en tot o en part. En esta situació la norma no concebeix l'execució provisional amb autonomia total, al contrari ordena que la situació de fet torne a l'estat inicial

Execució provisional de setències condemnatories en matèria de SS

292 a 294 LPL

aci l'execució provisional es mostra amb el carácter autonom que es predica de la mateixa

l'executant es el beneficiari de la SS

l'executat es l'obligat al pagament de la prestació de SS o a la conducta que dimane de la setència

els supostos venen delimitats en relació a les obligacions nascudes com a consequencia de l'acció protectora del règim public de SS

Setències condemnatories al pagament de prestacions periodiques

292.1 LPL, seran executives quedant el comdenat obligat a abonar la prestació fins el limit de la seua responsabilitat durant la tramitació del recurs

• si es tracta de setència comfirmatoria el beneficiari seguira percibint la pensio

• si la setència augmentara la prestació...se li dona la diferencia

• si la setència favorable al treballador fora revocada totalment o en part les consequencies deriven de l'executivitat immediata d'este tipo de setències i del carácter autonom de l'execució provisional de lo que resulta lo seguent:

el treballdor no estara obligat al reintegrament de les quantitats percebudes durant el periode d'execució provisional

conservara el dret a que se li abonen les prestacions devengades durant la tramitació del recurs i que no hagues percebut encara en la data de la fermesa de la setència

no podran ser compensades les quantitats percebudes durant la tramitació del recurs amb les degudes en atenció a la comdena definitiva

Setències condemnories a prestacions de pagament únic

Condueix este tipus d'execució al sistema de les obligacions de pagament de quantitat:

• no se estableix l'executivitat immediata de les setències en este tipus de condenes

• la setència no porta aparellada indisolublement la seua propia execució provisional tornant-se al sistema d'instància de part

• l'execució es resoldra remetent la seua regulació en els termes establerts en la secció anterior, es a dir mitjançant el dret a obtindre anticipo el règim del qual es l'establert per a l'execució de les setències codemnatories al pagament de quantitats

Setències codemnatories a obligacions de fer o no fer

• Esta execució no opera automaticament ja que es necessaria la solicitud del beneficiari afavorit per la setència que condene l'obligació de fer o no fer

• de la solcitud no es desencadena automaticament la posada en marxa de la provisional execució, ja que la norma la condicióna al criteri judicial

- els efectes d'una ulterior setència revocatoria de l'executada amb carácter provisional no venen descrits en la llei

Execució provisional de setències d'acomiadament

295 a 300 LPL

Àmbit d'aplicació

Exigeix una labor de delimitació de l'àmbit d'aplicació d'esta forma d'execució provisional

el titol executable es exclusivament una setència

les setències han de ser dictades en procesos on s'exerciten accions derivades de l'acomiadament o de decisio extintiva de la relació de treball

les setències recaigudes en estos procesos d'acomiadament o de decisio extintiva de la relació de treball han d'haver declarat la nulitat de l'acomiadament o de la decisio extintiva empresarial o la seua improcedencia sempre que en este últim cas s'hagues optat per la readmissio

es necessari que la setència que declare la nulitat o improcedencia del despido o decision extintiva haja estat recurrida condició esta inherent a la propia execució provisional

El contigut de l'execució provisional

obligació retributiva, en els casos en que la setència declare la nulitat de l'acomiadament o decisio extintiva o la seua improcedencia amb obligació de readmissio interposat algun recurs permes per la llei, l'empresari vindra obligat mentre dure la tramitació del recurs, la mateixa retribució que venia percibint amb anterioritat a produir-se aquells fets

obligació de presentació de serveis per part del treballador, 295.1 LPL “i continuara el treballador prestant serveis a menos que l'empresari preferesca fer l'abonament al.ludit sense compensació alguna”

la garantia de l'exercici de les funcions representatives, si el treballador fora representant legal dels treballdors o sindical l'organ judicial haura d'adoptar en els termes previstos en el paragraf c de l'article 282 les mesures oportunes per garantir l'exercici de les seues funcions representatives durant la substantació del corresponent recurs

Procediment

legítimació activa, poden solicitar la provisional tant el treballador amb setència favorable en un proces d'acomiadament amb declaració de nulitat o improcedencia amb obligació de readmissio , com l'empresari que soporta l'obligació de readmitir.

Forma de solicitud, per escrit o amb comparecença

Organ judicial competent, en matèria d'execució provisional regeix el principi que l'organ competent per acordarla es el que dicta la setència que provisionalment s'executa

Plaç , la possibilitat d'instar d'execució provisional per al treballador en qualsevol moment de tramitació del recurs pot ser el afavorit per la setència, inclus amb efectes retroactius

Tramitació, efectuada la solicitud el Jutge o la sala “escoltades les parts resoldra el que procedisca”

Efectes de la setència resolutoria del recurs

L'execució provisional finalitza quan existeix una setència ferma que resol el recurs

setència provisional executada que es comfirmada per la setència ferma, l'execució provisional finalitzara ja que ha perdut tot sentit i podra executar-se definitivament el pronunciament ferm de la setència resolutoria del recurs

setència provisionalment executada que es revocada per setència ferma, el Tribunal superior revoca la anterior setència i amb ella, la declaració de nulitat o improcedencia de l'acomiadament

Execució provisional de setències d'acomiadament que comporten indemnització

Queden fora de l'àmbit d'esta execució provisional les setències d'acomiadament o decisio extintiva del contracte amb declaració d'improcedencia que per efecte de l'opció es resolen amb indemnització.

El 299 LPL, estableix lo seguent, “En els casos en que no procedisca l'aplicació de les normes d'execució provisional establertes en este capitol si concorren els presupostos necessaris podran concedir-se anticipos reintegrables en els termes establerts en esta llei quan la setencia recorreguda declare la nulitat o improcedencia del despido de les decisions extintives de les relacions de treball.

Execució provisional de setències recaigudes en altres processos

Seran executives des que es dicten, segons la naturalesa de la pretensio reconeguda......

14