Derecho


Dret mercantil


  • DRET MERCANTIL

  • TEMA 1.- EL DRET MERCANTIL

  • El concepte de Dret Mercantil i les fonts del Dret Mercantil. Tant el concepte com el contingut del dret Mercantil ha estat molt discutit per la doctrina, però podem afirmar que es possible parlar d'un dret mercantil definit per la materia. El Dret Mercantil queda englovat dintre del Dret Privat. Podem parlar del Dret Mercantil com una branca del dret o conjunt sistemàtic de normes, i hem de tenir en compte dues idees essencials:

    • Espanya té dos codis que regulen el Dret Privat: El Codi Civil i el Codi de Comerç. A partir d'aquests es fà la distinció pràctica entre Dret Civil i Dret Mercantil.

    • La delimitació i concepte de Dret Mercantil que fà el codi de comerç (Real Decret 22-8-1885) no satisfà les exigencies del tràfic mercantil actual, per això la doctrina prescindeix de la delimitació de la materia que fà el codi de comerç per ampliar-la, incloint-hi subjectes, activitats i contractes (Art. 1 i 2 del Codi de Comerç). El codi de comerç va tenir el seu origen a la Baixa Edat Mitjana i es un dret de formació consetudinaria, basat en el costum.

    El dret Mercantil, com a dret especial, separat del Dret Civil no va existir abans del S. XI, ara bé, com a tal Dret especial pot desapareixer del tot amb la proguesiva unificació del Dret privat. Malgrat aquesta unificació seguirà existint un Dret Mer-cantil específic en relació a la materia (Empresa, empresari i activitats empresarials) La Doctrina distingeix entre el Dret Mercantil en sentit estricte (Art. 1 i 2 del Codi de Comerç) i del Mercantil en sentit ampli (Empresaris mercantils, Dret a la compe-tencia, Totes les altres materies relacionals amb les organitzacions i activitats de l'economia privada). Per això es parla que l'activitat empresarial està dividida en 4 aspectes que son:

    • L'organització

    • La colaboració

    • L'intercanvi

    • La competencia

    Juntament amb l'activitat empresarial, el Dret mercantil s'ocupa de les organitza-cions o institucions jurídiques resultat d'aquesta activitat. Podem definir el Dret Mercantil com a Dret Privat de la institucionalització de l'empresa, de l'establiment i de l'activitat empresarial en els seus quatre aspectes.

  • Fonts del Dret Mercantil. La primera font es el codi de comerç de 1885, ara bé, la legislació mercantil té una gran diversitat de disposicions (Normatives) que comprenen tot tipus de lleis especials, reials decrets, ordres, i altres disposicions reglamentaries. Dintre de les disposicions reglamentaries, hem de citar:

    • Les Circulars del Banc d'Espanya

    • Les Circulars de la Comisió Nacional del Mercat de Valors

    • Les Resolucions del ICAC

    La següent font son els Usos del comerç. Seria com el costum en el Dret Civil. Continuen tenint un important paper com a font del dret mercantil i en especial en el comerç internacional. Perque tingui la consideració d'ús del comerç ha d'esser una pràctica continuada i ha d'haver-hi una convicció social de la seva obligatorietat. Els Usos no han d'esser contraris a la llei, la moral o l'ordre públic, i l'ús de comerç en cap cas es una pràctica unilateral.

    Sentencia del Tribunal Suprem 8/4/1994. Ref. Aranzadi 2733 Caixa de Catalunya cobrava interes real en lloc del nominal. La Caixa alegava que era un Us del Comerç. Els clients es van adreçar al defensor del client.

    La tercera font es el Dret Civil. Té dues funcions:

    • Integrar la llei mercantil

    • Dret Supletori

    La Quarta font es la Autoregulació. Les própies empreses poden crear les seves própies normes perque regulin el seu funcionament. Exemple. El codi de Bona Conducta (Informe Olivencia, Febrer 1998)

    La cinquena font es el dret Comunitari Europeu. El dret Mercantil es, cada vegada mes, dret Comunitari Europeu. S'ha de fer la distinció entre dret originari i dret derivat.

    • Dret Originari. Tres tractats constitutius modificats pel tractat de la Unió Europea del 7/2/1992.

    • Dret Derivat. Format pels reglaments del consell, Reglaments de la Comissió, de les Directives i les Decissions Obligatories. Els Reglaments tenen primacía sobre les normes estatals i son d'aplicació directa, en canvi les directives han d'esser objecte d'incorporació o transposició pels estats. Ara bé els Jutjes han d'interpretar el dret estatal en conformitat amb les directives comunitaries. Les directives son una aplicació d'un resultat, però l'estat pot modular la directiva d'acord a les seves caracteristiques.

    Existeix el tribunal de Justicia de les Comunitats Europees que ha contribuït a la integració Europea, interpretant normes i resolent conflictes que han tingut impacte en la vida social.

  • Metodologia. Revistes Oficials de Dret Mercantil.

    • Actualitat Civil

    • Revista de Dret Mercantil *

    • Especifica de Dret de Societats

    • Revista del Dret Privat

    • Revista crítica de Dret Inmobiliari

    • Revista General de Dret

    • Revista de Dret Bancari i Bursatil

    • Actes de Dret Industrial

    viernes, 26 de febrero de 1999

    TEMA 2. L'EMPRESARI I L'EMPRESA

    L'EMPRESARI

  • Concepte Juridic d'empresari

  • Requisits del concepte legal (Art. 4-5 Codi Comerç)

  • Estatut Juridic del Comerciant

  • Responsabilitat del comerciant

    • Principis Generals

    • Tendencies actuals: Objectivització (llei 22/1991 de 6 de Juliol)

  • Especialitzats régim Juridic del Comerciant Casat

  • La Representació Mercantil

  • Concepte Juridic d'empresari. Tot Subjecte que per ell mateix o mitjançant un representant compromet el seru patrimoni en una activitat de producció de bens i/o serveis

  • Requisits del concepte legal (Art. 4-5) codi Comerç.

    • La Capacitat legal, que consisteix en ser major d'edat i tenir la lliure disponibilitat dels bens. Existeixen altres persones que per la seva situació no poden exercir el comerç, jà sigui perl seu estat civil, sacerdots, i totes les persones que tenen prohivit exercir el comerç segons els articles 13 i 14 del Codi de Comerç. Hi ha un estatut Jurídic dels extrangers que està regulada per la llei orgànica 7/85 i el corresponent Reial Decret 155/1995.

    • L'exercici habitual del comerç. S'entén per comerç la industria, tota l'activitat comercial propiament dita i determinats serveis, en materia de Banca, Assegurances, Transports, etc. I no es activitat comercial les activitats agràries, artesanes i de profesions titulades. El concepte de comerciant o empresari mercantil es dificil de definir, i la doctrina proposa que la distinció entre l'empresari indificual propiament dit es basés en el volum de la inversió, en la xifra de negocis, o fins i tot en el número de treballadors.

    • L'exercici del comerç en nom propi.

  • Estatut Jurídic del comerciant.

  • Responsabilitat del comerciant.

    • Principis Generals. L'empresari del no compliment de les obligacions contractuals respón objectivament excepte que aprovi que s'ha produït un succés imprevisible o encara que fos previsible fos inevitable, que es el que es coneix com el cas fortuit. Les obligacions extracontractuals, si l'empresari no està obligat contractualment nomes respón si el perjudicat demostra (1902 C.C.) les tres condicions següents:

    • Que hi ha hagut una relació de casualitat entre l'acció o omisió de l'empreari i el dany sofert.

    • Que l'acció o omisió es culposa.

    • Que l'acció es antijurídica.

    • Tendencies actuals: Objectivització (llei 22/1991 de 6 de Juliol). La objectivització exonera a la victima de la prova de l'empreari, i ha de pagar en qualsevol cas (gos, victima, propietari del gos, responsabilitat objectiva). Llei 22/1994 del 6 de Juliol de Responsabilitat civil per danys causats per productes defectuosos. Pg. 654.

  • Especialitats del Régim Jurídic del Comerciant Casat. Després de la Reforma del Codi civil del 13 de Juliol de 1981 regeix la igualtat de sexes dintre del matrimoni. Es reconeix actualment als conjuges la llibertat de comerç i la lliure elecció del régim economico-matrimonial abans o durant del matrimoni.

    • Régim de separació de bens, cada conjuge aliena, grava, administra i compromet només els seus bens propis o privatius. Ambdos conjuges han de contribuïr a l'aixecament de les càrregues familiars i en cas d'alienació o gravamen sobre la vivenda familia o l'altre conjuge ha de donar el seu consentiment.

    • Régim de societat de ganancials. En aquest cas hem de distingir dos suposits:

  • Si no hi hà oposició de l'altre conjuge reponen dels deutes els bens del comerciants i els bens ganancials.

  • Si hi hà oposició de l'altre conjuge l'Art. 6 del codi de comerç estableix que només respondràn els bens privatius del conjuge comerciant i els ganancials adquirits nomès a resultes del comerç.

  • Problemes en cas que el conjuge es negui:

    • El conjuge ha d'oposar-se en escritura pública, i s'ha d'esbrinar que acceix si el conjuge no compleix amb aquest requisit i si es eficaç l'oposició davant de tercers, encara que el conjuge s'hagi oposat encara que no fos en escritura pública.

  • La representació mercantil. Es una relació Jurídica en virtut de la qual la voluntat d'una persona produeix efectes en l'esfera personal o patrimonial d'una altra. Dintre de la representació voluntaria de la representació nascuda d'una disposició imperativa, com per exemple la representació del menor. La representació de persones jurídiques té especial importancia. En materia de representació mercantil parlarem dels dependents de l'empreari. Els auxiliars dependents de l'empresari estableixen una doble relació amb aquest, distinguint entre els efectes interns que son amb l'empresari o persona física o jurídica que els ha contractat i els efectes externs que es la materia propiament dita de representació mercantil, distingint entre el factor o apoderat general mercantil o dependents o apoderats singulars.

  • L'EMPRESA

  • Concepte Jurídic.

  • Régim Jurídic de transmisió de l'establiment (609 C.C.)

  • Pluralitat maneres de transmisió

  • Prohivició Competencia

  • Publicitat Transmissió

  • C.V. d'establiment

  • Arrendament de l'establiment

  • Hipoteca mobiliaria

  • Concepte Jurídic. Espai socio-econòmic dintre del qual es convinen els factors de producció i queda limitada la possibilitat de guany, estalvi o perdues. Unitat reliacionada de producció.

  • Règim Jurídic de transmissió de l'establiment. Planteja tres problemes fonamentals:

    • La necessitat de complir el contracte respectant les diferents maneres de transmetre cada element segons la configuració de la prohivició de la competencia.

    • La protecció de tercers mitjançant l'adequada publicitat de la transmissió.

  • Pluralitat maneres de transmisió. S'adquireix per la concurrencia d'un titol jurídic mes la seva tradició.

    • Els Bens Immobles, per la seva eficaç transmissió requereixen la inscripció en el corresponent registre i l'otorgament en escritura pública.

    • Els Bens Mobles no registrables sería objecte de transmissió mitjançant tradició simbólica. Els crèdits podràn i hauràn d'esser transmesos expressament i la seva transmissió haurà d'esser assumida expressament per l'adquirent. Perque l'enterior deutor quedi alliberat es indispensable que cadascún dels creditors consenteixi la substitució del deutor.

    • La cessió dels contractes. Els contractes que hauria estipulat el tiular de l'establiment amb tercers s'exigeix que hi hagi un consentiment entre ambdós. Hi hà una exepció que afecta als treballadors, en determinades contractes els legisladors imposa una cessió automàtica de contractes, es a dir, els contractes que es tenia amb anteriors empresaris.

    • Drets de propietat Industrial nomes es transmeten amb l'establiment i així es pacta expressament.

    • Els llibres de comptabilitat, son propietat del transmitent que té el deute de conservar-les i facilitar-les al nou adquirent perque aquest formi la seva pròpia comptabilitat.

    dimarts, 02 de marzo de 1999

  • Prohivició de la Competencia. Es possible pactar una clausula de prohivició de competencia, en aquesta clausula s'han d'especificar els límits objectius geogràfics i temporals per evitar que aquesta clausula pugui esser considerada com a restrictiva de la competencia.

  • Publicitat en front a tercers. Publicitat en front a tercers. El nostre ordenament Jurídic no estableix un sistema de Publicitat legal ni registral ni per anuncis de la transmissió de l'establiment davant de tercers.

  • Compra-venda d'establiment mercantil. Ve conformat per tres tipus d'obligacions:

    • De donar. Lliurament per part del transmitent de tots els elements que el componen.

    • De fer. El transmitent ha de donar a l'adquirent les circulars de la clientela i en cas de que s'hagi pactat ha de transmetre la propietat industrial.

    • De no fer. El transmitent s'obliga a no fer la compencia al nou adquirent excepte si s'ha pactat el contrari.

  • Arrendament d'establiment mercantil. El contracte d'arrendament d'establiment significa la transmissió d'aquest per un temps determinat per un preu atorgat en un únic moment o bé amb caràcter de periodicitat.

    • Obligacions de les parts. L'arrendador ha de lliurar l'establiment en les condicions necessaries per començar l'activitat. L'arrendatari està obligat a explotar l'establiment destinant-lo a la finalitat pactada.

  • Hipoteca. L'objecte de l'Hipoteca es la totalitat de l'establiment i no cal que el titular de l'establiment sigui comerciant. S'ha de fer sempre davant de notari i inscripció en el registre mercantil.

    • Obligacions de les parts.

    • Deutor Hipotecant, està obligat a continuar el comerç i a tener en el seu establiment mercaderies o materies primes de valor igual o superior al determinat amb escritura pública.

    • Creditor hipotecari, té dret a inspeccionar el gir o tràfic de l'establiment en la forma i plaç estipulat.

    • Propietari del local, pot atorgar el seu consentiment, i en aquests casis, pot augmentar la renda un 5%. Si no atorga la seva conformitat pot exercitar lliurement la resolució del contracte.

    TEMA 3. EL REGISTRE MERCANTIL: CONCEPTE I FONTS DE REGULACIÓ

    El Registre Mercantil es un arxiu públic propietat de l'Estat. El local i les instalacions son propietat privada del “Colegio de registradores, el personal depen directament del registrador. Està regulat en el codi de comerç i en el corresponent reglament del registre Mercantil 1784/1996 del 19 de Juliol.

    • Organització. Existeix un Registre Mercantil en cada capital de Provincia i en 4 ciutats espanyoles (Madrid, Barcelona, Valencia i Bilbao) el Regristre no té caracter unipersonal. En els cassos en que hi hagi mes d'un registrador s'aconsella l'armonització de criteris. Art. 81 del Reglament del Registre Mercantil ens estableix la llista de subjectes de inscripció obligatoria, i s'anomenen titulars Registrals. Per tant son els titulars dels drets que es reflexen en els assentaments.

    • Naturalessa de la Funció Registral. Els Registradors son funciionaris que depenen del Ministeri de Justicia i la seva funció s'assembla a la Jurisdiccional perque el registrador al qualificar i inscriure un document declara la validesa dels negocis Jurídics que conté aquell document.

    divendres, 5 de marzo de 1999

    • Principis Registrals Mercantils. Art. 4 i 89. Estableixen els subjectes els quals estan obligats a inscriure's en el Registre Mercantil.

    • Inscripció en el Registre Mercantil. En base o virtut a document públic Art. 5 Reglament Registre Mercantil.

    • Principi de Legalitat o Qualificació dels documents presentats. Art. 18 apt. 2º del Codi de Comerç.

    • Principi d'exactitut i validesa del contingut dels llibres de Registre. Art. 7 del Reglament del Registre Mercantil.

    • Principi de Publicitat Formal que es tradueix en la difusió dels Assantaments mitjançant Nota simple en l'oficina del Registre o bé per una certificació expedida pel Registrador Mercantil.

    • Resolució Absoluta de que el contingut dels assantaments es conegut per tercers sense possibilats de que aquests puguin alegar i provar la seva ignorància tal i com assala l'art. 21 apartat 1º del Codi de Comerç.

    • Presunció Relativa de que els Negocis Jurídics del Titular Registral inscrivibles i no inscrits no son coneguts per tercers. Art. 21 Apartat 3º Codi Comerç.

    • Principi de fe pública. La declaració judicial de inexactitut o Nulitat dels assantament no perjudicarà els drets de tercers adquirits de bona fé. Art. 8 Reglament Registre Mercantil.

    Comptabilitat Mercantil

    • Concepte i aspectes que compren. La comptabilitat mercantil es el llenguatge en que s'expresa el dret Mercantil com a dret de l'organització i el tràfic emprearis. La terminologia comptable està present en els textes legals i en les directives sobre societats 1º , 4º i 7º. La globalització de l'economia està accelerant la formació d'un dret comptable profesional i la propia comisió ha adoptat la iniciativa d'incorporar-se al Comité de Normes Comptables internacionals. La Comptabilitat Mercantil ofereix tres aspectes fonamentals:

  • Es un aspecte de l'activitat empresarial d'organització consistent en documentar o registrar les operacions econòmiques en compliment d'un deure públic, mitjançant declaracions de coneixement realitzades per l'empresaris individual o els administradors de la Societat.

  • L'activitat Comptable es objecte d'una ciencia que produeix una tecnica comptable cada vegada mes depurada amb un vocabulari propi.

  • Es un sistema d'informació objectiva dirigida a tercers (Creditors, inversors, treballadors, Hicenda Pública, etc.)

    • Deure Públic de Comptabilitat. Es nomes exigible als comerciants o empresaris mercantils i les entitats jurídiques que expresament s'inposa en el nostre ordenament, i així ho estableix l'Art. 25 apartat 1º del Codi de comerç: “Tot empresari ha de portar una comptabilitat ordenada adequada a la activitat de l'empresa que permet un seguiment cronologic de totes les seves operacions així com la elaboració periodica de balanços i inventaris, però en tot cas la pauta fonamental que ha de complir tot empresari mercantil a l'hora de portar la Comptabilitat es que les seves empreses reflexin la imatge publica del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l'empresa. La informació comptable ha d'esser útil o comprensible pels socis, inversors, creditors amb atenció especial en la Comisió Nacional del Mercats de Valors (CNMV)

    • Vocabulari aplicable. Art. 25 a 49 del C.C. i Llei de Societats Anonimes 171 a 222. Pla General de Comptabilitat, regulat per Reial Decret 1643/1990 de 20 de desembre. La ordre de 14 de Gener del 1994 que està modificat per una altra ordre de 14 de abril de 1997 en el qual s'aproven els models de presentació dels comptes anuals pel seu diposits en el Registre Mercantil. La regulació penal de 1995 Art. 290, 392 i 310.

    • Principis Juridics de l'activitat Comptable. Els principis comptables de l'Ordenament Juridic Mercantil:

    • Principi de Claredat, comporta que els comptes anuals es redactin amb detall, minucitat, ordre, i respectant els esquemes dels comptes Anuals.

    • Principi de Exactitut, comporta que les valoracions o quantificacions han d'esser moderades i amb criteris inalterats d'un exercici a l'altre.

    • Principi de Veracitat, prohiveix les partides o assantaments ficticis i la omisió de fets comptables.

    • Principi de Secret comptable, limitat als particulars.

    • Principi Verficació o Auditoria externa, significa que la comptabilitat ha d'esser comprovada per un expert en la materia, i que haurà d'emetre el corresponent informe en relació als comptes Anuals.

    Hi han altres principis de Valoració que conformen el que s'anomena la Comptabilitat Material.

    viernes, 12 de marzo de 1999

    TEMA 5. LA DEFENSA DE LA COMPETENCIA

    En materia de competencia hi hàn dos blocs fonamentals:

    Defensa de la Competencia. Llei 16/1989 de 17 de Juliol. L'àmbit de Regulació de la competencia està defensat pel tribunal de defensa de la competencia. El T.D.C. Es propiament dret privat ja que regula les relacions de competencia entre empreses i el sotmetiment dels Poders públics al dret de la competencia (Només en ambit nacional).

    • Pràctiques que restringeixen la competencia (col.lisories) Art. 1 a 5 de la Llei de Defensa de la Competencia. Es prohiveix tot acord, decisió o recomanació colectiva que tingui per objecte impedir, restringir, o falsejar la competencia en tot o en part de mercat nacional. L'Art. 1 ens anomena tota una serie de pràctiques que restringeixen la competencia. L'Art. 3 estableix la possibilitat de que encara que s'hagi produït un acord, decisió o recomanació que restringeixi la competencia, el Tribunal pot concedir una autorització, en base als criteris següentes:

    • El foment de les exportacions

    • Adeqüació de la oferta a la demanda

    • Elevació del nivell de renda de determinades zones deprimides.

    • Acords d'escasa importancia per afectar propiament la comptencia

    • Abús de la posició de domini. Art. 6 de la L.D.C. El Tribunal de Defensa de la Competencia no restringeix la posició de domini, sinó l'abús que una empresa pugui tenir en el mercat. L'Art. 6 també estableix una serie de pràctiques, les quals, si nosaltres acreditem com a empresaris, automaticament el T.D.C. podrà imposar una multa per abús de posició de domini fà un estudi de mercat per determinar si una empresa està en posició dominant:

  • Definir el Mercat en el qual opera aquella empresa

  • Intenta demostrar que l'empresa té una quota de mercat alta.

  • Intenta demostrar que no es provable que rivals actuals erosionin la posició d'aquesta empresa

  • Intenta demostrar que aquesta posició de domini existeix en el mercat espanyol o en una part del mateix.

    • Falsejament de la competencia mitjançant actes desleials. Art. 7 estableix la facultat del T.D.C. per poder analitzar els actes de competencia desleial que afectin a l'interes públic. A més aquestes conductes no cal que previament constitueixin un acord restrictiu o un abús de la posició de domini.

    • Concentracions d'empreses. Es obvi. Art. 14 a 18 L.D.C. s'estableix que les empreses interesades poden solicitar voluntariament l'elaboració d'un informe per part del T.D.C. que té com a objecte estudiar la posició de mercat de les empreses afectades per la concentració.

    • Ajuts públics. Art. 19 L.D.C. faculta al Tribunal, a solicitut del Ministeri d'Economia i Hisenda a examinar els ajuts atorgats a les empreses en càrrec a recursos públics proposant la seva modificació o fins i tot la seva supresió.

    TEMA 6. REPRESSIÓ DE LA COMPETENCIA DESLLEIAL

  • Concepte de C.D. La llei es 3/1991 de 10 de gener. Prohiveix els actes de competencia deslleial amb la finalitat de protegir la competencia en interes de l'economia en general i de tots els que participen en el mercat. La deslleialtat de l'acte es valora tenint en compte que el comportament del subjecte resulti contrari a les exigencies de la Bona Fe i en particular posi en perill la llibertat de decisió del consumidor.

  • Actes de C.D.

  • Actes de confusió (Art. 6) L.C.D. Es considera deslleial tot comportament que resulti idoni per crear confusió amb l'activitat, les prestacions, o establiment aliens.

  • Actes d'engany (Art. 7) L.C.D. Es considera deslleial la difusió de tot tipus d'indicació incorrecta o falsa o qualsevol tipus de pràctica que sigui susceptible d'induïr a error a les persones a les quals va dirigit el producte o servei.

  • Regals, primers, lots (Art. 8) L.C.D. Només es considera desleial un regal quan pugui induïr a error als consumidor sobre el nivell de preus d'altres productes o serveis del mateix establiment. Quan amb l'acceptació del regal es vegi obligat o amb el compromís greu de contractar la prestació principal.

  • Actes de denigració (Art. 9) L.C.D. Es considera deslleial la difusió de manifestacions sober l'activitat, les prestacions o l'establiment d'un tercer que siguin actes per provocar-li un menyspreu davant del mercat. S'admet “exceptio veritatis”, es a dir, si es veritat, encara que sigui denigrant. No s'admet quan es tracti de manifestacions que tinguin per objecte, la nacionalitat, creences o qualsevol circunstancia extrictament personal.

  • Actes de comparació (Art. 10) L.C.D. Es considera desleial la comparació que impliqui un acte d'engany o un acte de denigració.

  • Actes d'imitació (Art. 11) L.C.D. L'imitació de prestacions i iniciatives empresarials alienes es lliure excepte en els casos en que les prestacions estiguin amparades per un dret d'exclusiva, Exemple, una marca.

  • Explotació reputació aliena (Art. 12) L.C.D. Es dona en tots els suposits de confusió i imitació.

  • Violació de secrets (Art. 13) L.C.D. Es considera deslleial la violació de secrets industrials als quals s'hi hagi tingut accés de manera legítima o de manera il.legítima.

  • Inducció a la inflacció contractual (Art. 14) L.C.D. Es considera deslleial la inducció a treballadors, proveïdors i tota la resta d'obligats a infringir els deures contractuals bàsics.

  • Violació de normes (Art. 15) L.C.D. La infracció que comporti una avantatge significativa per l'infractor i el següent supósit (Art. 14) d'infracció tingui per objecte la regulació de l'activitat contractual.

  • Discriminació (Art. 16) L.C.D. Prohiveix la discriminació de preus i altres condicionants de venda entre els diferents consumidors.

  • Venda a perdua (Art. 17) L.C.D. El legislador no penalitza la venda a perdua, excepte en els següents casos:

    • Quan pugui induir a error als consumidors sobre el nivell de preus o altres productes o serveis del mateix establiment.

    • Quan tingui per objecte desacreditar la imatge d'un producte o establiment aliens.

    • Quan formi part d'una estrategia encaminada a eliminar el competidor.

  • Accions contra la C.D. (Art. 20 i següents) L.C.D.

    • Acció declarativa de la deslleialtat de l'acte, si la perturbació creada pel mateix subsisteix.

    • Acció de anulament de l'acte o de prohivició del mateix, si encara no s'ha posat en pràctica.

    • Acció de remoció (??) dels efectes produïts per l'acte.

    • Acció de rectificació de les informacions enganyoses, incorrectes o falses.

    • Acció de resarciment de danys i perjudicis ocasionats per l'acte, si ha intervingut “dolo”.

    • Acció d'enriquiment injust, que només procedeix quan l'acte lesioni una posició jurídica amparada per un dret d'exclusiva o altre de semblant contingut econòmic.

  • Régim de la Publicitat Comercial. Llei 34/1988 de 11 de novembre. “Llei General de Publicitat” Art. 3 de la L.G.P. regula els supósits de publicitat ilicita. La publicitat ilicita es aquella que atempti contra la dignitat de la persona o vulneri els drets i valors reconeguts en la constitució. La publicitat enganyosa es la que de qualsevol manerea pugui induïr a error als seus destinataris, es pugui afectar el seu comportament econòmic i a més ser una conducta que sigui capaç de perjudicar a un competidor.

  • viernes, 19 de marzo de 1999

    TEMA 7. ELS SIGNES DISTINTIUS (Marques, nom comercial, rétol d'establiment)

  • Significat o funció dels signes distintius.

  • Concepte i classes de marques.

    • Per l'objecte

    • Per la seva enumeració

    • Per la seva funció económica

    • Naturalessa del seu titular.

  • Prohibicions absolutes i relatives (11, 12, 13, 14)

  • Significat o funció dels signes distintius. Son signes distintius els signes i mitjans reconeguts en el dret per distingir els diversos productes i serveis en el mercat. Els signes distintius com a tots estàn regulats com a tal en la llei 32/1988 de 10 de novembre sota el titol de “marques”. Les marques serveixen per distingir les mercaderies o productes fabricats o distribuïts. El nom comercial seveix per distingir a l'empresari dels seus competidors. El nom comercial com a tal identifica les activitats glovals de l'empresa. El retol d'establiment serveix per distingir la seu física on es desenvolupa l'activitat empresarial.

  • Concepte i classes de marques. Concepte de marca està contingut en l'Art. 1 de la Llei de Marques. S'entén per marca tot signe o mitjà que serveix per distingir en el mercat productes o serveix d'una persona de productes o serveis identics o similars d'una altra persona. L'Art. 2 de la Llei de Marques cita que es el que pot constituïr marca:

    • Per l'objecte.

    • De productes.

    • De serveis.

    • Per la seva enumeració.

    • Marques denominatives.

    • Marques gràfiques

    • Marques mixtes

    • Per la seva funció económica.

    • Marques de garantia, son marques utilitzades per una agrupació d'empresaris per garantir una determinada qualitat als seus productes.

    • Marques de reserva, son marques registrades amb la finalitat d'utilitzar-les en un futur immediat.

    • Marques de defensa, marques inscrites no per ser utilitzades sino per reforçar una marca efectiva.

    • Naturalessa del seu titular.

    • Marques individuals.

    • Marques colectives, son les que es volen registrar per un conjunt d'empresaris.

    • Per la seva difussió.

    • Marques notories, resulten per una determinada classe de productes que son coneguts pels consumidors encara que la marca no estigi propiament registrada.

    • Marca renombrada, la que té molta difussió en el mercat i atorga als productes que designa un prestigi empresarial i per tant no pot ser utilitzada per una altra classe de productes.

  • Prohibicions absolutes i relatives. Tot empresari es lliure per escollir el signe que identiviqui els seus productes o serveis. El legislador ha previst una serie de prohibicions absolutes:

    • Les marques generiques que no poden distingir els productes o serveis d'un empresari. Exemple: “Patatas Chips”

    • Marques vulgaritzades, son les composades per signes o indicadors que s'han convertit en habituals en el llenguatge comú per dessignar un determinat producte o servei.

    • Signes purament descriptius, es a dir, que es composin d'indicacions que serveixen per designar l'especie, la qualitat, la quantitat, la procedencia geogràfica o qualsevol altra caracteristica dels productes.

    • Signes contraris a les lleis, l'ordre públic, o els bons costums.

    • El color, excepte si té una forma determinada.

    • Els signes que reprodueixin o imitin qualsevol tipus d'emblema d'Espanya, les comunitats autónomes, els seus municipis, provincies o entitats locals.

    Prohibicions relatives (Art. 12 de la llei de marques) No podràn registrar-se com a marca els signes identics o semblants a una marca anteriorment solictada o registrada per identificar productes o serveis identics o similars. No es pot enregistrar com a marca un signe idéntic o semblant a un nom comercial anteriorment solicitat o registrat per designar activitats relacionades amb els productes o serveis. No es pot registrar com a marca un rétol d'establiment anteriorment solicitat o registrat. L'art. 12 apart. 2º de la Llei de Marques atorga la possibilitat de poder registrar una marca semblant a una altra anteriorment solicitada quan el solicitant presenti un escrit d'autorització de l'anterior titular de la marca.

  • Procediment de concessió de la marca. Art. 24 a 29. Es regula el procediment de concesió de la marca, en el qual s'acredita que no es un sistema de concessió automática sino que el solicitant de la marca ha de complir tots els requisits exigits als art. 25 a 29 de la llei de marques.

  • Martes, 6 de abril de 1999

    TEMA 8. LA PROTECCIÓ DE LES INVENCIONS.

    El principi de lliure empresa té com a conseqüencia el Principi de lliure competencia, que vol dir que tothom té dret a iniciar una activitat empresarial en competencia dels que jà existeixen. Té uns límits:

    • Llei de Defensa de la Competencia (LDC) i Llei de Competencia Deslleial (LCD)

    • La protecció als drets de propietats industrials, que es divideix en:

    • Signes distintius de l'empresa:

    • Marca

    • Nom comercial

    • Retol d'establiment

    • Protecció de les creacions industrials

    • Creacions de forma, creacions estétiques comprenen dos figures específiques, i comprenen els models industrials i els dibuixos industrials.

    • Creacions de fons, les patents i models d'utilitat.

    El límit a la Lliure Competencia consisteix a atorgar als titulars d'aquests drets un dret de caracter exclusiu i temporal i com a justificació té tres punts:

    • Per fonamentar el desenvolupament de la tecnologia i la investigació.

    • Diferencia Productes i empresa.

    • No parteixen de zero.

  • La legislació per creacions industrials.

  • S'aplica la llei 30/88 de 10 de Novembre - Signes Distintius, i la llei 11/86 de 20 de març - Creacions Industrials. També s'apliquen l'Art. 182 i següents de l'Estatut de la Propietat Industrial de 1.929.

  • Patents.

    • Concepte de patent. Titol de propietat industrial que la administració concedeix i que permet al seu titular tenir un dret d'explotació exclusiu sobre la invenció que patenta.

    • Conseqüencies económiques. La patent concedeix un monopoli d'utilització d'un invent.

    • Conseqüencies jurídiques. Es un titol de propietat que concedeix drets i imposa obligacions durant un temps.

    • Requisits de la patent.

    • Requisits positius.

    • Son patentables les invencions que impliquin una activitat inventiva i que siguin susceptibles d'aplicació industrial.

    • La invenció ha d'esser nova, ha de suposar un procés inventiu. Les invencions noves segons l'Art. 6 de la Llei de Patents, son aquelles invencions que no figuren a l'estat de la técnica, que es tot allò que abans de la data de solicitut de la patent s'havia fet accesible al públic a Espanya o a l'extranger. També comprén el contingut de les solicituts espanyoles de patents que s'haguessin pressentat abans de la data en que intentem patentar. L'Art. 7 de la Llei de Patents recull una serie de invencions conegudes però que no formen part de l'estat de la tecnica:

  • Quan la divulgació de l'invent s'hagi divulgat 6 mesos abans a la solicitut de la Patent i concorri en un abús evident en contra del solicitant.

  • Quan la divulgació de l'invent s'hagi fet en una exposició oficial.

  • Quan la publicitat de l'invent s'hagi efectuat pel propi solicitant en forma de prova.

    • Ha de ser conseqüencia d'una activitat inventiva. Art. 8 de la llei de patents. Hi ha activitat inventiva quan l'invent no sigui conseqüencia directa dels invents anteriors.

    • Fa falta que sigui susceptible d'aplicació industrial, que l'invent que volem patentar sigui util a qualsevol tipus d'activitat industrial que existeixi. Es necessita que sigui un invent repetitiu.

    viernes, 25 de abril de 1999

    • Requisits negatius o Exclosions de Patentabilitat. No son invencions en el sentit de l'Art. 4 de la Llei de patents:

    • Els descobriments, les teories cientifiques i els métodes matemàtics.

    • Les obres literaries o artistiques.

    • Els programes d'ordinador.

    • Invencions laborals.

    • D'encarrec. Son les invencions que es realitzen pel treballador durant la vigencia del contracte i que son fruit d'una activitat d'investigació constitutiva de l'objecte del contracte. En aquests casos, les invencions pertanyen a l'empresari en exclusivitat i el treballador no té cap dret a la remuneració.

    • De servei. Son les realitzades per un treballador que no ha estat contractat per investigar però per la consecució han influït coneixements adquirits dins l'empresa. Aquestes invencions corresponen al treballador però l'empresari tindrà dret a reservar-se l'utilització d'aquesta patent.

    • Liures. Son les que es produeixen de manera independent en la condició de treballador. Aquestes invencions pertanyen exclusivament al treballador.

    • Concessió de la patent. S'inicia el procediment amb una instància dirigida a l'Oficina Espanyola de Patents i Marques en la qual ha de constar:

    • La descripció de l'invent.

    • Una o varies reivindicacions en les quals es defineix l'objecte pel qual es solicita la protecció.

    • Els dibuixos.

    • Un resum de la invenció.

    • Efectes de la Patent. El dret de patent dona una exclusiva d'explotació de la invenció i a mes dona la facultat al titular d'impedir que altres realitzin determinats actes d'explotació. Art. 50 i 51 de la Llei de Patents. El Dret de Patent té una serie de límits:

    • Limit territorial: El titolar de la Patent nomes es protegeix contra actes d'explotació de la patent que es realitzin dintre del territori espanyol.

    • Límit temporal. El dret de patent té una durada de 20 anys comptats des de la presentació de la solicitut.

    • El titular també soporta determinades limitacions per la llicencia de la patent.

    • Dret de patent. Art. 82. El Dret de Patent pot pertanyer “pro indiviso” (co-titularitat). La solicitut pot ser objecte d'expropiació, de transmissió plena o limitada. Tant la patent com la solicitut de la patent poden ser atorgades en garantia constituïnt una hipoteca mobiliaria sobre aquestes.

    • La llicencia de patent. En determinats casos, l'administració ens pot obligar a atorgar una llicencia del titular de la patent enfront de terceres persones. Aquest tipus de patents perque puguin ser objecte de llicencia obligatoria han de complir una serie de requisits:

    • Manca o insuficiencia en l'explotació de la invenció patentada.

    • Necessitat de l'explotació

    • Dependencia entre patents.

    • Existencia de motius d'interes públic.

    • L'extinció del Dret de Patent. Pot produïr-se per dos causes:

    • Per la Nulitat. Es declara la nulitat de la patent quan:

    • No concorri en alguns dels requisits de patentabilitat.

    • No es faci una descripció de la patent completa i clara.

    • L'objecte del qual es solicita la patent s'excedeixi del contingut de la solicitut de la patent.

    • Per la Caducitat.

    • Manca de pagaament

    • La manca d'explotació de la patent els dos anys de l'atorgament d'una llicencia obligatoria.

    • La manca d'explotació de la patent per part del titular en els casos previstos en l'article 116.

    • La renuncia del titular de la patent que no vol continuar com a propietari d'aquesta.

    TEMA 9. EL DRET DE SOCIETATS. PRESENTACIÓ I NOCIONS BÀSIQUES.

  • Exercici col.lectiu d'empresa “el sistema de societats i la seva adequació a la pluralitat d'explotacions empresarials.L'empresari pot ser una persona fisica o Juridica. Si es tracta d'una persona fisica que desenvolupa una activitat empresarial ens trobem davant de l'empresari individual. En canvi si parlem de persona jurídica ens trobem davant de l'empresari social, i això ho defineix l'article 1 del Codi de Comerç. El Dret de societats es un dret d'elecció entre les diferents alternatives que ens ofereix el legislador jà que cada tipus social té un cost i una utilitat diferents.

  • Concepte de societat.Está definit en l'Art. 116 del Codi de Comerç quan diu que el contracte de Societat es aquell pel qual dues o mes persones s'bliguen a posar en comú bens i industria per l'obtenció de lucre.El contracte de societat es un contracte Plurilateral, que vincula a dues o mes persones. Excepcionalment es permet la constitució de societats anònimes unipersonals i Societats de Responsabilitat Limitada unipersonals. A partir de l'Any 1.995. En el contracte de societats es obligatori que els Socis facin aportacions que han de constituir el fons comú. Els Socis han de ternir com a finalitat l'obtenció d'un guany, el que es coneix com l'afany de lucre. Art. 116 del Codi de Comerç i el 1.665 del Codi Civil.

  • martes, 13 de abril de 1999

  • Distinció de Societats Civils Mercantils. Si es tracta d'una societat capitalista (anonima o limitada) amb independencia de l'objecte social tindrà sempre caracter mercantil i se li aplicarà sempre momés la Legislació continguda a L.S.A. i la L.S.R.L. Les societats colectives i comanditaries seràn mercantils quan l'objecte sigui mercantil continguda en el codi Mercantil. Quan l'activitat a la qual es dediquin tingui caracter civil s'aplicarà la legislació continguda en el Codi Civil.

  • Classes de Societats en el Dret Espanyol.

    • Societat Colectiva. Es de caracter esencialment personalista que es caracteritza perque tots els seus membres responen personal i solidariament dels deutes socials. Es pot demanar a qualsevol dels socis la totalitat del deute.

    • Societat Comanditaria. Es de caracter personalista però es diferencia en que en aquest tipus de societat hi hà dues classes de socis:

    • Socis Colectius, responen personal i ilimitadament

    • Socis Comanditaris, responen dels deutes fins al límit de la seva explotació.

    • Societat Anónima. Està regulada en el Reial Decret Legislatiu 1564 / 1989 de 22 de Decembre. Es el prototipus de Societat Capitalista en la qual el capital està dividit en accions i aquests socis no responen personalment dels deutes socials.

    • Societat de Responsabilitat Limitada. Llei 2/1995 del 23 març, es una societat capitalista en la qual el seu capital està dividit en participacions. La diferencia amb l'anonima es que les accions poden cotitzar en borsa, i les participacions no. Els Socis responen fins al limit de la seva aportació.

    La gran diferencia entre la Societat Anonima i la Societat Limitada es l'autonomia Estatutaria. A la Societat Anonima es molt mes dificil de modificar.

    TEMA 10. SOCIETAT COLECTIVA I COMANDITARIA SIMPLE.

    SOCIETAT COLECTIVA

  • Concepte, caracteristiques, constitució (Art. 125 del Codi de Comerç). Ha de constar:

    • Nom, cognoms i domicili dels socis.

    • Denominació de la Societat. Es obligatori que sigui el nom d'un o varis socis.

    • L'activitat a la que es dedicarà la Societat i la data de començament de les operacions.

    • El focus social, es a dir el que aporti cada soci.

    • Queda estipulat a qui correspon la gestió i representació de la Societat.

    • El legislador permet ames estipular a l'escriptura qualsevol tipus de pacte licit.

  • Estructura interna de la Societat. Els socis colectius poden aportar a la Societat, Diners, Bens, drets o treball. Al Soci que nomès aporti treball se li coneix com a Soci Industrial.

    • Distribució dels Guanys i Perdues. Art. 139 i 140 del Codi de Comerç. Cada soci té dret a participar en els guanys amb proporció a l'aportació realitzada. El Soci Industrial només rebrà la part de guany que correspongui al soci colectiu de menys participació. En quant a les perdues s'imputen als socis en la mateixa proporció dels guanys exclós el soci industrial.

    viernes, 16 de abril de 1999

    • Gestió de la Societat. Tots els Socis tenen la facultat de dirigir la Societat Colectiva. En l'Escriptura de constitució ha de quedar delimitat el Regim d'Administració i Gestió de la Societat:

    • Sense Pacte de Gestió. Tots els socis colectius participen en la gestió i prenen les decisions per unanimitat dels presents, i han d'estar d'acord. Si qualsevol dels socis manifesta l'oposició a un acord, tot i que no hi estigui present no es podrà prendre aquesta decisió. Si els socis prenen una decissió en contra d'un dels socis. La decició no serà nula davant de tercers, però en canvi els que han pres la decisió seràn responsables dels possibles danys i perjudicis que causi a la societat.

    • Amb pacte dels socis. Es podrà adoptar qualsevol tipus d'administració, que tots els socis siguin administradors, que ho siguin 2 o mes o que nomès ho sigui un. En els casos que es pacti una quantitat determinada de socis que no siguin administradors, aquests no poden interferir en les decisions dels que siguin administradors. Art. 131 Codi de Comerç. Els socis poden pactar l'exclusió d'algun dels administradors.

    • Amb pacte als estatuts de la constitució de la societat. Aquells socis que hagin rebut l'administració son considerats administradors estatutaris, i no podràn ser privats del càrrec. Però si fan malament l'administració, els altre socis podràn nomenar un co-administrador que participi en totes les accions que faci l'administració estatutari.

    • Prohibició de competencia entre els socis. Es la imposibilitat que tenen els socis colectius d'exercir una activitat comercial per compte propi i en competencia directa amb la societat de la que formen part. Cal diferenciar la prohivició per:

    • Socis Industrials: Art. 138 Codi de Comerç. Prohibeix a aquests socis exercir cap negoci o activitat econòmica per compte propi excepte que tinguin autorització expressa de la societat.

    • Socis colectius. Dos duposits:

    • Que la societat tingui un objecte determinat, Art. 137 C.C. prohiveix que els socis colectius exerceixin una activitat igual a la que forma part de l'objecte social de la societat, però es pot dedicar a qualsevol altre negoci al qque hi hagi porhibició expresa de la societat.

    • Que la societat tingui un objecte indeterminat. Els socis colectius necesiten autorització expresa o tàcita per exercir un negoci propi, però la societat no podrà denegar l'autorització sino es demostrant un prejudici efectiu i manifest per ella.

    • Dret de informació. El tenen tots els socis colectius i es manifesta en la possibilitat que tenen d'examinar l'estat d'administració i la comptabilitat de la societat Art. 133 C.Comerç.

  • Relacions Juridiques Externes. Son aquelles que es produeixen entre els socis o la Societat i terceres persones que son externes a la societat. Son dues:

    • La Representació de la Societat. Nomes poden representar la societat els socis que hagin estat nomenats pel càrrec. Perque la Societat quedi obligada en els negocis i contractes que realitzin cal que aquests negocis i contractes siguin firmats per un soci que tingui la representació, i si estàn firmats per un que no la té no obliguen a la societat.

    • Facultats dels representants. Estàn facultats per realitzar tots aquells actes necessaris per aconseguir el compliment de l'objecte social de la Societat. Si s'exedeixen de la facultat (Art. 135 C.Comerç) hi han dos suposits:

    • Un no representant firma en nom de la Societat. El contracte queda nul.

    • Un representant actua mes enllà de les seves facultats. El contracte es vàlid en aquest cas però si el contracte dona beneficis seràn per la societat, i si hi hà perdues, el soci que ha abusat haurà de indemnitzar els danys i perjudicis que hagi causat a la societat. A mes a mes la societat el podrà excloure de la susodicha.

    • El regim de Responsabilitat dels Socis colectius. Responen de forma:

    • Subsidiaria, primer respón la societat, i en el cas que la societat no tingui bens llavors respondràn els socis amb el seu patrimoni personal.

    • Personal, si la societat no te diners, responen els socis amb el seu patrimoni personal.

    • Ilimitada, responen amb els bens presents i futurs.

    • Solidaria, es pot anar per qualsevol dels socis per la quantitat del deute.

  • Alteracions Subjectives. Es produeix quan:

    • S'introdueix un nou soci i marxa un altre. Es produeix per la venda de participacions. Es necesari el consentiment de tots els socis.

    • Quan entra un sense que cap altre marxi. Requereix el consentiment de tots els socis colectius, requereix escriptura pública i s'ha d'inscriure en el registre mercantil.

    • Exclusió d'un o mes socis.

    • Voluntaria. Un dels socis colectius denencia al contracte de societat (demana la seva propia exclusio) se li concedirà sempre que la societat estigui constituida per temps indefinit, però en cas de que la societat sigui per temps determinat caldrà justa causa. Un cop exclós aquest soci s'haurà de liquidar parcialment la societat i se li haurà de concedir la quota de liquidació que li correspongui.

    • Forzosa. Quan els socis fan fora algun dels socis i nomes ho poden fer per les causes que estableix l'Art. 218 del C.Comerç:

    • El fet que un soci utilitzi diners o la firma de la societat per negocis propis.

    • Un soci interfereix en l'administració de la Societat sense ser administrador.

    • Un soci comet frau en contra de la societat i es un administrador. El frau s'entén que ha d'esser en la comptabilitat de l'empresa.

    • Algún dels socis deixa d'ingressar la quantitat que s'hauria obligat en la constitució de la societat.

    • Algún soci fa la competencia a la Societat sense poder-ho fer.

    • Un soci que s'hauria obligat a aportar treball deixa de fer-ho.

    • Per incomplir qualsevol altra obligació dels estatuts.

    • Mort d'un dels socis. La societat s'extingeix excepte que en els estatuts s'hagi pactat la continuació de la Societat amb els hereus del difunt.

  • Alteracions Objectives. Quan es modifica la forma de la societat. Cal la unanimitat de tots els socis, que sigui en escriptura pública i que const en Registre. Si cambien la forma de la Societat pot canviar el régim de responsabilitat dels socis, i la llei preveu que pels deutes anteriors a la modificació els socis sempre respondràn de forma colectiva. Pels deutes posteriors a la modificació respondràn segons la nova forma societaria que adopti.

  • Extinció - Disolució - Liquidació. La extinció es un proces que inclou la liquidació, la dissolució i la cancelació registral.

    • Dissolució. Es pot donar per les causes establertes als Art. 221, 222 i 224 del C.Comerç.

    • Causes (Art. 221):

    • Compliment del termini

    • Compliment de l'objecte Social.

    • Fallida.

    • Perdua de tot el capital social.

    • Causes (Art. 222):

    • Mort d'un dels socis excepte que s'hagi pactat al contrari.

    • Inhabilitació d'un soci gestor per administrar el seu propi patrimoni.

    • Fallida d'un dels socis.

    • Causes (Art. 224):

    • Cas d'una societat colectiva constituida per temps indefinit. Es produeix la dissolució per petició d'un dels socis excepte que els altres socis demostrin que tenia mala fé.

    • Liquidació, un cop resolta la societat sobre la liquidació que consisteix en pagar els deutes que tenia la societat, i repartir la quota de liquidació entre els socis.

    • Cancelació Registral, els liquidadors hauràn de presentar al registre mercantil la petició de cancelació de la societat, es un cop cancelada la societat que aquesta s'ha extingit totalment.

    SOCIETAT COMANDITARIA SIMPLE

    Es aquell a que està formada per socis colectius i socis comanditaris, que la seva denominació social la formarà de forma identica a la colectiva, es a dir, en el nom dels socis colectius o bé d'un soci. La denominació haurà d'acabar senyalant que es una societat comanditaria Simple. El Regim de responsabilitat d'aquestes societat serà diferenciada pels socis colectius i els socis comanditaris:

    • Socis Colectius:

    • Subsidiaria

    • Personal (Solidaria o Ilimitada)

    • Socis comanditaris:

    • Limitada a la aportació que s'havien obligat a fer.

  • Concepte, caracteristiques, constitució (Art. 125 del Codi de Comerç). Ha de constar:

    • Escriptura Pública.

    • Inscripció en el Registre.

    Com a diferencia amb la societat Colectiva, en l'escriptura de Constitució haurà de figurar obligatoriament el Régim de presa de decicions.

  • Estructura interna de la Societat. poden aportar a la Societat, Diners, Bens, drets o treball. Al Soci que nomès aporti treball se li coneix com a Soci Industrial.

    • Els socis colectius han de seguir les normes de la Societat Colectiva.

    • Gestió de la Societat. Els socis comanditaris no poden participar en la gestió de la societat i si ho fàn serà una causa d'exclusió i a mes hauràn d'indemnitzar els danys i perjudicis, i a mes respondràn com un soci colectiu.

    • Dret de informació. Socis comanditaris tenen dret d'informació limitat. Només tenen dret a coneixer el balanç en el moment d'aprovació dels comptes anuals.

  • Relacions Juridiques Externes. Son aquelles que es produeixen entre els socis o la Societat i terceres persones que son externes a la societat.

    • Socis colectius, es l'establert per la societat.

    • Facultats dels representants. Estàn facultats per realitzar tots aquells actes necessaris per aconseguir el compliment de l'objecte social de la Societat. Si s'exedeixen de la facultat (Art. 135 C.Comerç) hi han dos suposits:

    • Un no representant firma en nom de la Societat. El contracte queda nul.

    • Un representant actua mes enllà de les seves facultats. El contracte es vàlid en aquest cas però si el contracte dona beneficis seràn per la societat, i si hi hà perdues, el soci que ha abusat haurà de indemnitzar els danys i perjudicis que hagi causat a la societat. A mes a mes la societat el podrà excloure de la susodicha.

    • El regim de Responsabilitat dels Socis colectius. Responen de forma:

    • Subsidiaria, primer respón la societat, i en el cas que la societat no tingui bens llavors respondràn els socis amb el seu patrimoni personal.

    • Personal, si la societat no te diners, responen els socis amb el seu patrimoni personal.

    • Ilimitada, responen amb els bens presents i futurs.

    • Solidaria, es pot anar per qualsevol dels socis per la quantitat del deute.

    • El régim de Responsabilitat dels socis Comanditaris. Responen de forma limitada, excepte que permetin la inclusió del seu nom en la denominació social o que participin en l'administració de la Societat, llavors respondràn de forma ilimitada.

  • Alteracions Subjectives. Es produeix quan:

    • S'introdueix un nou soci i marxa un altre. Es produeix per la venda de participacions. Es necesari el consentiment de tots els socis.

    • Quan entra un sense que cap altre marxi. Requereix el consentiment de tots els socis colectius, requereix escriptura pública i s'ha d'inscriure en el registre mercantil.

    • Exclusió d'un o mes socis.

    • Voluntaria. Un dels socis colectius denencia al contracte de societat (demana la seva propia exclusio) se li concedirà sempre que la societat estigui constituida per temps indefinit, però en cas de que la societat sigui per temps determinat caldrà justa causa. Un cop exclós aquest soci s'haurà de liquidar parcialment la societat i se li haurà de concedir la quota de liquidació que li correspongui.

    • Forzosa. Quan els socis fan fora algun dels socis i nomes ho poden fer per les causes que estableix l'Art. 218 del C.Comerç:

    • El fet que un soci utilitzi diners o la firma de la societat per negocis propis.

    • Un soci interfereix en l'administració de la Societat sense ser administrador.

    • Un soci comet frau en contra de la societat i es un administrador. El frau s'entén que ha d'esser en la comptabilitat de l'empresa.

    • Algún dels socis deixa d'ingressar la quantitat que s'hauria obligat en la constitució de la societat.

    • Algún soci fa la competencia a la Societat sense poder-ho fer.

    • Un soci que s'hauria obligat a aportar treball deixa de fer-ho.

    • Per incomplir qualsevol altra obligació dels estatuts.

    • Mort d'un dels socis. La societat s'extingeix excepte que en els estatuts s'hagi pactat la continuació de la Societat amb els hereus del difunt.

  • Alteracions Objectives. Quan es modifica la forma de la societat. Cal la unanimitat de tots els socis, que sigui en escriptura pública i que const en Registre. Si cambien la forma de la Societat pot canviar el régim de responsabilitat dels socis, i la llei preveu que pels deutes anteriors a la modificació els socis sempre respondràn de forma colectiva. Pels deutes posteriors a la modificació respondràn segons la nova forma societaria que adopti.

  • Extinció - Disolució - Liquidació. La extinció es un proces que inclou la liquidació, la dissolució i la cancelació registral.

    • Dissolució. Es pot donar per les causes establertes als Art. 221, 222 i 224 del C.Comerç.

    • Causes (Art. 221):

    • Compliment del termini

    • Compliment de l'objecte Social.

    • Fallida d'un soci comanditari.

    • Perdua de tot el capital social.

    • Causes (Art. 222):

    • Mort d'un dels socis comanditaris.

    • Inhabilitació d'un soci comanditari gestor per administrar el seu propi patrimoni.

    • Fallida d'un dels socis.

    • Causes (Art. 224):

    • Cas d'una societat colectiva constituida per temps indefinit. Es produeix la dissolució per petició d'un dels socis excepte que els altres socis demostrin que tenia mala fé.

    • Liquidació, un cop resolta la societat sobre la liquidació que consisteix en pagar els deutes que tenia la societat, i repartir la quota de liquidació entre els socis.

    • Cancelació Registral, els liquidadors hauràn de presentar al registre mercantil la petició de cancelació de la societat, es un cop cancelada la societat que aquesta s'ha extingit totalment.

    martes, 20 de abril de 1999

    TEMA 11. LA SOCIETAT ANONIMA (I) CONSTITUCIÓ, CAPITAL I ACCIONS.

    El primer pas per constituïr una Societat Anonima es que els socis decideixin un nom per la Societat. En base a aquest nom han de solicitat en el Registre Mercantil Central una certificació negativa de la denominació social.

    El segón pas es realitzar les Aportacions Socials, en base a aquests es distribuïrà el volum d'accions entre els accionistes.

    • Aportacions Dineraries. En el moment de constitució de la Societat els socis han d'acreditar que han realitzat efectivament l'aportació dineraria en una entitat bancaria. Hem de distingir entre Suscripció, la quantitat de capital social que l'accionista vol aportar a la Societat. El legislador permet que en el moment de constitució de la soietat es faci un desenvorsament parcial. La part de capital Social que queda per entregar es coneix amb el nom de dividends passius, i l'accionista afectat es coneix com accionista morós. Els dividends passius s'han de distingir dels dividends actius, que son els beneficis que obté la societat i acorda distribuïr entre els socis, però no està obligat a fer-ho.

    • Aportacions no dineraries. Haurem de determinar el valor real, doncs determinarà el número d'accions que rebrà cada accionista. En el moment de constitució s'ha de portar un informe d'expert independient que valori l'inmoble.

    El tercer pas es la redacció dels estatuts socials. El legislador ens imposa una serie de mencions obligatories:

  • La denominació de la societat.

  • Ha de constar l'objecte social que vé determinat per les activitats que l'integren.

  • La durada de la Societat. Si no es diu res, es suposa que es una durada indefinida.

  • La data en que començaràn les seves operacions.

  • El domicili social, el lloc on el legislador suposa que es celebraràn les juntes generals.

  • El capital social, expressant la part de capital no desenborsada i el plaç en que es pagaràn els dividends passius.

  • El numero d'accions en que estigui dividit el capital socil, determinat si existeixen diferents classes d'accions. Al moment de constitució de la societat puc distribuïr als accionistes en diferents classes, però cada classe ha de tenir el mateix conjunt de dret.

  • L'estructura de l'ordre de l'administració.

  • La manera com es deliverarà i es prendràn els acord socials.

  • martes, 27 de abril de 1999

    Junta General. Es celebra 1 vegada a l'any. Has d'estar representat i no es pot votar per correu. Reunió d'accionistes degudament convocada per deliverar i decidir sobre els assumptes socials que els hi son propis. Calen uns quorums mínims perque estigui validament constituïda. En 1ª convocatoria caldrà accionistes que tinguin com a mínim el 25% del capital social. En 2ª convocatoria qualsevol percentatge del capital social. Per determinats acords que es consideren mes importants l'Art. 103 demanarà un quorum mes alt. En 1ª un 50% i en 2ª un 25% del capital social. En segon lloc cal que la junta hagi estat previament convocada, i per que estigui legalment convocada son els administradors que hauràn de publicar la convocatoria en el BORME (Boletin Oficial del Registro Mercantil) i en un diari de la provincia. Té la finalitat de deliverar i decidir sobre els assumptes que els hi son de interes propi i les decisions es prenen per la majoria dels presents que obliguen a la Societat i a tots els socis, tant si no hi estàn d'acord com si no hi son presents.

    • Competencia de la Junta General. Dos criteris:

    • Criteri negatiu. No pot fer per Junta General.

    • No pot intervenir en l'administració i representació de la societat.

    • No pot prendre acord o decisions que vulnerin els estatuts.

    • No pot prendre acords que vulnerin les lleis

    • No pot prendre acords que vulnerin els drets dels accionistes.

    • No pot prendre acords que perjudiquin l'interes de la societat en favor d'un soci o una tercera persona.

    • Criteri positiu. Ha de fer per Junta General.

    • La censura de la gestió social i aportació de comptes i Balanços.

    • Aprovar o autoritzar l'adquisició a titol onerós que realitzi la societat dins els dos primers anys d'existencia i que tingui un valor superior al 10% del Capital.

    • Aprovar o autoritzar l'adquisició d'accions pròpies.

    • Es la única competent per modificar els estatuts.

    • Nomenament i cesament dels Administradors i Auditors.

    • Es l'encarregada de decidir l'acció de responsabilitat contra els administradors.

    • Classes de Juntes Generals. Tres possibilitats:

    • Junta General Ordinaria. Es considera la que compleix dos requisits mínims.

    • Que se celebri dins dels 6 primers mesos de l'exercici social.

    • Que en aquesta Junta es deliveri sobre la gestió Social, l'aprovació o no dels comptes anuals i l'aplicació del resultats anual.

    • Junta General Extraordinaria. Totes les altres.

    • Juntes Universals. Aquelles que, sense previa convocatoria, reuneixen el 100% del capital social.

    • Convocatoria de la Junta. L'han de convocar els Administradors. També es pot convocar a Junta quan ho demanen els socis que tinguin el 5% del capital social. Cas que els Administradors obligats a convocar no ho facin, es pot fer una convocatoria Judicial. Per una Junta Ordinaria, qualsevol accionista pot demanar una convocatoria Judicial, i per una Junta Extraordinaria. L'haurà de demanar el 5% del capital social.

    • Requisits de validesa de la Junta General

  • Que hagi estat legalment convocada

  • Que la Junta se celebri en la localitat del domicili de la societat.

  • Que hi existeixi el quorum necessari.

  • Que es formi la llista d'assistents.

  • Que estigui presidida la Junta pel president nomenat en els estatuts, o bé el president del consell d'administració.

    • Assistencia a la Junta General. Qui té dret a asistir-hi? Doncs tots els accionistes, però els estatuts poden exigir un mínim d'accions que no sigui mai superior al 1 per mil del capital social. Qui té la obligació d'assistir-hi? Doncs els administradors. Els directius Generals i altres alts càrrecs de la societat poden estar obligats si ho estableixen els estatuts. Si son accions al portador podrà assistir a la Junta si obté un certificat de diposit d'aquestes accions. Si son accions son nominatives caldrà certificat de la inscripció en el llibre d'accions. Si son accions per anotacions en compta cal que en el registre informàtic se li doni una certificació de que aquella persona es el titular de les anotacions en compta.

    viernes, 30 de abril de 1999

    Tot accionista amb dret d'assistencia pot exercir el dret de veu, així co el dret de vot, excepte en el cas que s'hagin estipulat accions sense dret a vot regulades en Art. 90-92 de la llei de S.A.

    • Prorroga de la Junta General. Art. 109 de la Llei de S.A. admet la possibilitat de que la Junta prorrogui les seves sessions durant un o mes dies consecutius. Amb independencia del número de sessions es redactarà una única acta. El president ha de tenir en compte que en les properes sessions s'aconsegueixin els quorums previstos per la llei, Art. 102 i 103 de la Llei de S.A. Una vegada celebrada la Junta General s'haurà d'admetre el vot pels accionistes assistents a la Junta General, i la Junta General adopta els acords per correu o per escrit. El legislador ens obliga a ser presents personalment o mitjançant representat. Una vegada celerada la votació s'aixeca acta de la Junta General redactada pel secretari de la Junta. En determinats censos, si els accionistes previament ho han soclicitat, l'acta serà redactada per un notari, que es coneix com a Acta Notarial, i dona fé pública.

    • Impugnació dels Acords Socials. Els acords presos en una Junta General poden ser impugnats via Judicial. El legislador distingueix entre els acords nuls i els acords acumulables. Es considera que un acord de Junta General es nul quan es contrari a la Llei de S.A., i es considera que un acord es acumulable quan va en contra dels Estatuts socials o lesiona en Benefici d'un o mes accionistes els interessos de la Societat. Pel legislador es nul els acords que vagin contra la llei. Exemple d'acord anulable que provoca lesió a la societat en benefici d'un o mes accionistes es la distribució de dividends.

    Els Organs d'Administració.

  • Estructura. Hi hà diferents formes d'organitzar l'administració de la societat:

  • Una administració única.

  • Varis administracios amb facultats solidaris.

  • Varis administradors amb facultats mancomunades (requereix la unanimitat de tots per poder actuar)

  • A traves del consell d'administració format com a minim per tres membres.

  • Nomenament dels administradors. Correspón a la Junta General. Ara bé, hem de tenir en compte que l'origen d'administració jà ha estat constituït en l'escriptura de constitució de la Societat. Per ser nomenat administrador no es requereix la qualitat d'accionista. Els estatuts poden estipular aquesta condició, i també poden ampliar les condicions per ser nomenat administrador d'una societat. Poden ser administrador tant persones físiques com persones jurídiques. Art. 123 Llei S.A. estableix una serie de supósits en que es prohiveix ser administrador a una serie de persones:

    • Els fallits (persones declarades en fallida) i els concursats no reabilitzats (en suspensió de pagaments)

    • No poden ser administradors els menors i els incapaços. Dintre del suposit d'incapacitat s'inclou el suposit de la prodigalitat, la persona que de maneraprovisional es incapaç de gestionar el seu patrimoni.

    • No poden ser els condemnats a penes que comportin la inhabilitació per l'exercici de càrrecs públics.

    • Les persones condemnades per greu incompliment de lleis o disposicions socials (laborals)

    • Les persones que estiguin imposibilitades per raó del seu càrrec.

    Una vegada nomenats, els Administradors han d'acceptar el càrrec, en el moment de celebració de la Junta General o en un moment posterior. Es necesària la inscripció del nomenament en el Registre Mercantil. Els Administradors son nomenats com a màxim per un periode de 5 anys. Poden ser reelegits per periodes d'igual durada.

  • Cessament. Hi hàn mes causes determinades que provoquen el cessament dels Administradors d'una Societat:

    • Pel transcurs del temps.

    • Per la dissolució de la Societat.

    • Per acord de la Junta General. La Junta General pot en qualsevol moment destituïr als Administradors encara que no consti a l'ordre del dia i sense necessitat de Justificació de la causa o el motiu.

    • Per la dimisió de l'administrador

    • Per la mort de l'administrador, si es persona fisica, o disolució de la societat, si es persona juridica.

    • En els casos en que ho decideixi el Jutge segons l'Art. 6 de la llei de suspensió de pagaments.

    El cessament ha de constar en el Registre Mercantil.

  • Remuneració dels Administradors. Haurà d'esser fixada de gorma clara i precisa en els Estatuts Socials. Si no s'estipula, es presumeix que el càrrec es gratuït, si en els Estatuts no s'estableix el contrari, s'entén que la retribució es igual per tots.

  • Responsabilitat dels Administradors. Art. 127 llei S.A. Els Administradors han de desenvolupar el seu càrrec amb la diligencia d'un ordenat empresari i un representant lleial. Aquest es el paràmetre de conducta que es pot exigir a l'Administrador de la Societat. Art. 133 S.A. Estableix una responsabilitat solidària de tots els membres de l'administració que van realitzar l'acord o acte lesiu a menys que aprovin que desconeixen el dany o l'acte o coneixent-lo van fer tot el possible per evitat el dany o al menys es van oposar expresament.

  • martes, 4 de mayo de 1999

  • El consell d'administradors. Es un organ colegiat que actua mitjançant acords. Es necesiten reunir mitjançant sesions convocades pel president. Per que el cnsell quedi vàlidament constituït es necesària l'assistencia de la meitat mes un dels seus components. Els acords del consell s'adoptaràn sempre per majoria absoluta. Es possible que els acors dels consell d'administració s'adoptin per escrit i sense sessió però cap conseller s'ha d'oposar a aquest procediment. Els acords del consell s'ha de redactar en una acta signada pel president i el seu secretari.

  • Impugnació dels acords. Art. 143 llei S.A. quan estableix que els administradors poden adoptar els acords del consell als 30 dies de la seva adopció. Tanmateix també prodràn impugnar als acords els accionistes que representin al menys el 5% del capital social.

  • Auditors de comptes. Son l'organ de control de la Societat, ara bé, el llegislador estableix l'auditoria de comptes de manera obligatoria per algunes societats, i la resta, el nomenament d'auditors, de comptes es purament facultatiu. Aquests casos estàn previstos en funció del volum de negoci de la Societat. Art. 203 llei S.A. A la pràctica, encara que el legislador hagi establert aquests criteris, casi totes les S,A, nomenen “di per se” un auditor de comptes. En els casos que l'Auditor de comptes sigui nomenat per la Junta ho serà per un periode de 3 a 9 anys. Si el seu nomenament ha estat solicitat pel registrador mercantil només podrà realitzar la seva tasca per un exercici econòmic. Els Auditors de Comptes Art. 207 llei S.A. han de comprovar si els comptes anuals ofereixen l'imatge fidel del patrimoni i si concorda l'informe de gestió amb els comptes anuals de l'exercici.

  • LA S.A.: MODIFICACIÓ DELS ESTATUTS.

  • Requisits per adoptar una modificació estatutaria. Art. (144, 103 llei S.A.)

  • Modificació dels estatuts i imposició de noves obligacions als socis.

  • Modificació dels estatuts i classe d'accions

  • Restriccions a la llire transmisibilitat de les accions

  • Substitució total de l'objecte social

  • Canvi de domicili

  • Augment de capital social

  • Reducció del capital social

  • viernes, 7 de mayo de 1999

  • Requisits per adoptar una modificació estatutaria. Art. (144, 103 llei S.A.) Moltes variants: afegir, esborrar, canviar el redactat, etc. Per modificar es necesiten uns requisits especials:

  • Es necesari que l'acord de modificació s'acordi per Junta General (Art. 144 llei S.A.) S'ha d'adoptar per quorum extraordinari (Art. 103 llei S.A.) Hi hàn unes informacions “Garanties” pels socis que accedeixen a la Junta:

    • A la Convocatoria s'han d'expresar amb claredat els aspectes que s'han de modificar

    • Els administradors han de formular un informe escrit que justifiqui la proposta

    • Els accionistes tenen el dret d'examinar l'informe que facin els Administradors com quin es el text de la modificació que es proposa, anant al domicili social i demanant la informació o que te'ls enviïn (gratuitament) però el dret de la demanada d'informació ha de constar a la convocatoria.

    Si no es compleixen algunes d'aquestes garanties, es una infracció de llei, i dona lloc a la nulabilitat de l'acord de modificació d'estatuts. Una vegada adoptat l'acord, la modificació s'ha de elevar a escriptura pública i inscriure-ho al Registre Mercantil. Després s'ha d'inscriure al BORME (Boletin Oficial del Registro Mercantil) Algunes modificacions estatutaries s'han de publicar en diaris, en dos diaris de gran publicació en la provincia on la Societat té el seu domicili Social (Art. 150 llei S.A.) Es imprescindible per inscriure els acords al Registre Mercantil. Aquests acords son:

    • El canvi de nom de la Societat.

    • El canvi de domicili social

    • La sustitució o modificació de l'objecte social.

  • Modificació dels estatuts i imposició de noves obligacions als socis. (Art. 145 llei S.A.) Es necessari el consentiment de tots els socis interessats, no nomes l'acord per majoria.

  • Modificació dels estatuts i classe d'accions. Si nomes es vol modificar una classe d'accions es necesiten dues majories (Art. 148 llei S.A.) cal una majoria general i una majoria dels afectats.

  • Restriccions a la lliure transmisibilitat de les accions. En una S.A. la transmissió de les accions es lliure. Però es poden establir restriccions, quan es fan els estatuts o en un moment posterior. En aquest últim cas s'han de dir dues coses: (Art. 146 llei S.A.)

    • Les modificacions han de complir els requisits dels Art. 63 o 65 de la llei S.A. Els accionistes que no votin a favor de l'acord no hi queden sotmesos durant 3 mesos, a partir de la publicació en el BORME.

    • Yo tambien me pregunto cual es la otra.

  • Substitució total de l'objecte social. Els accionistes que no hagin votat a favor de l'acord poden separar-se de la societat (Dret de separació), es el dret que té l'accionista a que la Societat li compri les accions. Aquest dret apareix en varis casos, un d'ells es la sustitució de l'objecte social. El dret de separació té la justificació en la posible falta d'interes que té l'accionista d'estar en una societat en que no hi té interes, s'ha de comunicar a la societat per escrit i en el termini d'un mes des de la publicació en el BORME. La determinació del preu l'acció es fa de 2 maneres:

    • Si cotitzen en Borsa el valor serà la cotització mitja ponderada del valor a l'últim trimestre.

    • Les que no cotitzen en Borsa la valoració, en cas de no acord entre empresa i accionista la farà un auditor de comptes. Una vegada determinat el valor es realitza la compra. La empresa pot amortitzar-les i reduïr capital, o l'empresa mateixa les pot comprar.

  • Canvi de domicili. Art. 149 llei S.A. 3 suposits:

    • Trasllat del domicili dins del mateix terme municipal. En aquest cas no cal acord de la Junta, ho poden fer els administradors.

    • Trasllat fora del municipi però dintre del territori nacional, segueix el regim general de les modificacions estatutaries.

    • Trasllat del domicili social al extranger.

  • Augment de capital social. Implica una modificació dels estatut, i com tota modificació estatutaria s'han de complir amb els articles 144 i 103, la gran diferencia entre l'augment i la reducció de Capital Social, es que l'acord d'augment pot ser adoptat per l'organ d'administració. En canvi la reducció es competencia exclusiva de la Junta General.

    • Modalitats d'augment de Capital Social.

    • Augment de Capital social mitjançant aportacions dineraries. En aquest suposit la contravalua consisteix en noves portacions dineraries, dels antics o actuals accionstes o per persones externes a la Societat o Augment de Capital Social amb càrrec de aportacions no dineraries.

    • Augment de Capital Social amb càrrec d'aportacions no dineraries. En aquest suposit i al igual que succeeix en le moment de constitució de la Societat segons l'Art. 38 s'exigeix un informe d'expert independent per valorar de les aportacions no dineraries.

    • Augment de Capital Social per compensació de credits. En aquest suposit s'exigeix que al menys un 25% dels credits a compensar siguin liquids, vençuts i exigibles i que el venciment dels restants no sigui superior als 5 anys. En la convocatoria s'ha d'especificar que està a disposició de l'accionista un informe d'un auditor de comptes en el qual es verifica l'autenticitat.

    • Augment de Capital Social amb càrrec a Fons propis. Aquest augment es realitza mitjançant simples modificacions comptables de les diferents partides del passiu, exemple, la Reserve Legal es la part que exedeixi del 10% del Capital Social o els Beneficis d'exercicis anteriors o bé reserves disponibles.

    • Dret de suscripció preferent (Art. 48) consisteix en suscriure un número de noves accions proporcionals al valor de les accions que es tinguin. Aquest dret pot ser suprimit total o parcialment per acord de la Junta General en base a un perjudici a un interes social. La doctrina ha criticat que no hi hà una llista tancada de coses que pugui perjudicar l'interes social. L'accionista minoritari l'únic que podria fer es demanar la impugnació de l'acord.

  • Reducció del capital social. Art. 163 a 170. Al igual que l'augment, com que es modifica la xifra de capital hem de complir amb els requisits de l'Art. 144 i 103. Aquest acord haurà de ser publicat en el BORME i en 2 diaris de gran difusió on la societat tingui el seu domicili social.

    • Reducció de Capital per perdues. Té caracter obligatori, quan la perdua hagi disminuït el patrimoni social per sota de les 2/3 parts de la xifra del capital social i hagi passat un exercici econòmic sense haver-se recuperat aquesta xifra. Si no assolim aquest límit la reducció de Capital Social té caracter voluntari. La llei de Societats Anonimes diu que hi hà necessitat de garantir la igualtat entre tots els accionistes entre tots els accionistes i la reducció haurà d'afectar a totes les accions en proporció al seu valor. Hem de respectar els privilegis establerts entre els accionistes. Exemple, les accions sense dret a vot son les últimes ofertades.

    • Reducció de capital a zero o per sota de la xifra mínima legal. Art. 169 que l'acord de reducció de capital a zero o per sota de la minima legal només podrà adoptar-se quan simultaniament s'acordi la transformació de la Societat a la xifra mínima, 10.000.000 ptes. Amb aquesta operació s'evita la disolució de la societat.

    viernes, 14 de mayo de 1999

    • Reducció del Capital Social mitjançant l'adquisició d'accions pròpies.

    • Reducció del Capital Social per condonació dels dividends passius o devolució d'aportacions socials.

    DRET D'OPOSICIÓ DELS CREDITORS. A l'execució d'un acord . En una reducció de Capital Social els creditors tenen dret a oposar-se a l'execució de l'acord de reducció de capital social. No tots els creditors poden oposar-se a aquesta execució, no mes els que no tinguin garantia dels credits no vençuts. Per la societat, davant d'una oposició donaràn una garantia dels credits mitjançant fiança en una entitat de credit per la totalitat de l'import. Els creditors mai podràn oposar-se a determinades modalitats de reducció de Capital Social:

    • Si redueix el Capital Social per perdues.

    • Si una reducció de Capital Social per constituïr o incrementar la Reserva Legal.

    • Quan la reducció de Capital social es realitza amb càrrec a Beneficis o reserves lliures.

    LA S.A.: CAUSES DE DISOLUCIÓ DE LA SOCIETAT (Art. 260 Llei S.A.)

  • Per acord de la Junta General (Art. 103 Llei S.A.)

  • Pel compliment del termini legal previst en els estatus socials (Art. 9 llei S.A.)

  • Conclusió de l'objecte.

  • Imposibilitat manifesta de realitzar “el Fin Social”

  • Paralització dels Organs Socials.

  • Reducció del Capital Social per sota del mínim legal (Art. 4 llei S.A.)

  • Per la fusió o escisió.

  • Fallida de la Societat.

  • Causes estatutàries (autonomia estatutaria)

  • Les causes de dissolució estàn previstesn en l'Art. 260 de la Llei de S.A., però es permet l'introducció de noves causes de disolució estatutaria i amés hi hà 2 supósits en que també es pot produïr la disolució de la societat.

    • Societat en formació

    • Societats que no haguessin adequat la xifra de Capital Social als 10.000.000 de pts

  • Per acord de la Junta General (Art. 103 Llei S.A.). Perque la Societat pugui adoptar un acord de disolució es necesari que es compleixi amb els quorums de presencia previstos en l'Art. 103 de la llei de S.A. Una vegada adoptat l'acord en la mateixa Junta s'hauràn de designar els liquidadors de la societat (els administradors passen a ser liquidadors)

  • Pel compliment del termini legal previst en els estatus socials (Art. 9 llei S.A.). Aquesta causa opera automàticament, es a dir, que si l'Art. 9 s'ha estipulat que la societat tingui una durada determinada es provoca la seva disolució automàtica.

  • Conclusió de l'objecte. Quan la societat hagi finalitzat l'objecte Social es provoca la disolució de la societat. Ara bé, podem adoptar un acord de substitució de l'objecte social. Aleshores entra en funcionament el dret de separació, i si algú es separa hi hà una reducció de Capital Social per devolució d'aportacions.

  • Imposibilitat manifesta de realitzar “el Fin Social”. Aquesta causa abarca tots els suposits en que per mes raons o altres sigui imposible la realització de la finalitat social, ara bé, aqueata imposibilitat ha d'esser clara i definitiva siguent indiferent si la imposibilitat es originaria o sobrevinguda. No opera automàticament, la Junta ho ha d'acordar.

  • Paralització dels Organs Socials. Està regulada pel legislador perque es considera que la paralització dels organs socials fà impossible el funcionament de la societat.

  • Reducció del Capital Social per sota del mínim legal (Art. 4 llei S.A.). Es provoca la dissolució automàtica de la societat.

  • Per la fusió o escisió. Art. 233 a 251 de la Llei de S.A.

  • Fallida de la Societat. Ens remitim a l'últim tema.

  • Causes estatutàries (autonomia estatutaria). Art. 260.1.7 llei S.A. regula la possibilitat d'establir altres causes de disolució. Ara bé aquestes noves causes de dissolució no poden anar en contra dels principis configuradors de la S.A. Si estàn davant d'una causa de disolució, el administrador ha de convocar la Junta General, sinó en els casos en que la disolució no es automàtica tenen l'obligació de solicitat de disolució Judicial. Si els administradors no convoquen pots demanar-li responsabilitat, jà que els Administradors tenen responsabilitat solidaria. Perque l'acord de disolució produeixi tots els seus efectes ha de publicar-se en el BORME a partir del qual entra en funcionament el periode de liquidació. La liquidació de la Societat (Art. 266 a 281 llei S.A.) Art. 266. La liquidació acaba en un periode mes o menys llarg en el qual s'han de realitzar tota una sere d'operacions societaries que concluiràn a l'extinció de la societat. Es requisit previ la dissolució de la societat, per tant ambdues institucions (dissolució i liquidació) son complementaries i a la vegada succesives en el temps. En el regim de liquidació té caracter imperatiu i per tant els estatuts no es poden modificar. El periode de liquidació comença en el mateix moment en que es produeix la disolució de la societat i finalitza en el moment de la cancelació en el régim de la societat. Aquest periode de liquidació no està sotmés a un plaç determinat. En la liquidació distingirem dues formes:

    • Comença amb el cesament dels Administradors i nomenament dels liquidadors. Aquests liquidadors tenen com a funció el cobrament dels credits, la satisfacció dels deutes socials i la formació d'una massa patrimonial que es pugui repartir entre els socis.

    • Fase divisoria i extintiva. Els liquidadors redactaràn un Balanç Final que permeti calcular la quota de correspón a cada accionista. Determinada la quota es repartirà entre el accionistes i es solicitarà per part dels liquidadors la cancelació de la societat en el Registre Mercantil on la societat tingui el seu domicili social.

    TEMA 13. SOCIETAT LIMITADA.

    Caracteristiques. Regulació Llei 2/1995 de 23 de març 129 articles.

    • La Societat Limitada es un tipus de Societat tancada. Pocs socis i dificil transmisió de participacions, en la qual es reconeix una amplia autonomia de la societat.

    • La Societat Limitada es una societat capitalista en la qual els socis no responen personalment del deute social, sino només fins al limit de la seva aportació.

    • La S.L. té necesariament finalitat lucrativa.

    • El seu Capital Social no podrà ser inferior a 500.000 pts. i des del seu origen aquest capital ha d'estar totalment desenvorsat.

    • La denominació no pot ser identica a una altra Societat de Responsabilitat Limitada preexistent i en tot cas la denominació es completarà amb la indicació “S.L.”

    • Les participacions no tindràn caracter de valors, no podràn estar representades per titols o anotacions en compte ni anomenar-se accions.

    Organs de la Societat: La Junta General.

  • Competencies. Art. 44 ens delimita els catàleg de la Junta General.

    • Censura de la Gestió Social.

    • L'aprovació dels comptes anuals.

    • L'aplicació del resultat.

    • El nomenament o cesament dels administradors i en el seu cas dels liquidadors i en el seu cas dels auditors de comptes.

    • La Junta General pot adoptar un acord d'exercici de responsabilitats. L'autorització dels administradors per dedicar-se al mateix genere o activitat de l'empresa, però la Junta General pot donar-li autorització per fer-ho.

    • Qualsevol tipus de Modificació Estatutaria.

    • Modificacions estructurals.

    • La disolució de la Societat.

    A mes hi hàn altres articles de la Societat Limitada els quals ens determinen que ha d'haver-hi un acord de la Junta General.

    • L'atorgament de credits a socis i administradors.

    • La posibilitat d'excloure el dret de preferencia.

    • L'autorització per transmetre les participacions Socials.

  • Classes de Juntes Generals. En l'anonima es distingeix entre Junta General Ordinaria i Junta General Extraordinaria. Aquesta distinció no tenia raó d'esser perque en els dos tipus de Juntes es podien decidir qualsevol tipus d'acord. Segons l'Art. 43 s'exigeix que els socis estiguin reunits fisicament o bé per representant en la sesió. Evita l'adopció d'acords per correo.

  • Junta Universal. A més d'aquesta Junta General es regula la Junta Universal que ha de complir expresament amb els requisits de l'Art. 48 que es identic al Art. 99 de la Llei de Societats Anonimes.

  • Convocatoria. Qui convoca? Els administradors, els liquidadors o l'organ Judicial.

  • Convocatoria. On es convoca? En el BORME i en un dels diaris de major circulació en la provincia a on la Societat té el domicili Social. Es posible preveure en els estatuts socials un sistema de convocatoria alternatiu, i la comunicació individual als socis de la convocatoria, ara bé, ha d'esser un sistema per escrit i que aseguri la recepció.

  • Asistencia. El legislador, en la Societat Limitada no ha previst un llistat dels drets minims dels socis, Art. 49 ens regula aquest dret mínim en la qual no es pot limitar en els estatuts. En el cas dels Administradors, la Societat Anonima obliga a aquests a asistir a la Junta General. La Limitada no preveu aquesta aquesta obligació, però es presumeix que tenen la obligació d'assistir-hi. En quant a l'assistencia de terceres persones que no son socis, el president té la facultat discrecional d'admetre a terceres persones en la Junta General. Ara bé, la Junta pot revocar aquesta autorització.

  • Representació. Els estatuts socials no poden suprimir aquest dret ni limitar el poder de representació a parsones determinades. Hem d'esser lliures a l'hora d'escollir el nostre representant. Ha d'esser atorgada per escrit i amb poder especial en cada Junta. S'ha d'atorgar de manera individual i per la totalitat de les participacions, no es possible l'assistencia mixta. La representació es sempre revocable i l'assistencia a la Junta del Representant es considera una revocació tàcita.

  • jueves, 21 de mayo de 1999

  • Quorum d'assistencia. Está implicit (Art. 53 LSRL) dintre de la majoria necessària per adoptar un acord en una S.L. Varia segons sigui l'acord que s'hagi de prendre.

    • Majoria General, els acords s'adopten per la majoria dels vots validament emesos sempre que siguin al menys una tercera part dels vots corresponents a les participacions en que es divideix el capital social.

    • Majoria Especial I, S'ha de donar pels acords de augment de capital, reducció de capital i altres modificacions estatutaries. Per adoptar aquest acord es requereix mes de la meitat dels vots corresponent a les participacions en que es divideixi el Capital Social.

    • Majoria Especial II, afecta als acords de modificacions estructurals (transformació, escisió, fusió), supresió del dret de preferencia, exclusió de socis. Aquests acords s'han d'adoptar pel vot favorable de dos terços dels vots corresponents a les participacions en que es divideixi el capital. En el estatuts es pot elevar la majoria, sense arrivar a la unanimitat. A mes en els estatuts poden establir que a mes de majoria de capital hi hagi una majoria de socis.

  • Mesa de la Junta. Lo mimmo que en la S.A.

  • Dret d'informació. Molt semblant al de la S.A.

  • Acta de la Junta. Segueix les mateixes normes que la S.A.

  • Impugnació d'acords de la Junta. Lo mimmo que en la S.A.

  • Conflicte d'interessos. (Art. 52 LSL) Hi hà determinades situacions en les quals el soci, sense estar sancionat, no pot votar. Son situacions en les que el soci té un interés contraposat al de la Societat.

    • No pot votar quan s'hagi d'adoptar un acord que l'autoritzi a transmetre les participacions de que sigui titular.

    • No pot votar quan es vulgui adoptar un acord per excloure el soci.

    • Quan s'hagi de dispensar l'administrador de la prohivició de competencia (no es pot dedicar a la mateixa activitat a que es dedica la Societat)

    • Quan es vulgui alliverar al soci d'una obligació que té establerta o quan se li concedeixi un dret especial.

    La participació del soci es descompte del capital per calcular les majories.

    Els Organs d'Administració. Influit per la S.A.

    • Diferents maneres d'organitzar l'administració. Art. 57 LSL

    • Administrador únic, lo mimmo que S.A.

    • Diversos administradors actuant de forma solidaria. Cadascú pot representar per si sola la societat.

    • Dos o mes administradors que actuin de forma conjunta.

    • Consell d'administració. Mínim de 3 membres i màxim de 12.

    Es pot definir als estatuts, o si els estatuts no diuen res es deixa a la Junta General. A la S.A. ens hem de decantar per quina manera d'administració volum i posar-la als estatuts. A la S.L. podem establir diverses alternatives perque la Junta General trii la que mes convingui.

    • Nomenament dels administradors. Els nomena la Junta General i els nomena sempre la Junta General. La Facultat exclusiva de la Junta General (Art. 45 apt. 4) que es una previsió pel cas en que ens quedem sense administració. Qualsevol dels socis pot anar al jutge i solicitar que es convoqui la Junta es preveu que es puguin nomenar administrador suplent. Requisits per se administrador:

    • No es necesari ser soci excepte que s'estableixi als estatuts.

    • Prohivicions: Iguals als de la S.A.

    • El nomenament d'un administrador ha d'esser acceptat i s'ha de inscriure al Registre Mercantil.

    • Representació de la Societat. La representació externa depen del sistema d'administració que tinguem. Tenim les mateixes normes que en la S.A. Si son diversos Administradors solidaris la representació s'atribueix a cadascún d'ells. De cares a tercers no es pot limitar la capacitat per celebrar contractes. Si son diversos administradors conjunts o mancomunats, la representació es farà per al menys dos d'ells. En el cas del consell d'administració, la representació correspon al consell, que actua colegiadament (les decisions les pren per majoria) Retribució dels administradors, per principi, la llei presumeix que l'exercici del càrrec es gratuït. Si en els estatuts no es diu res el càrrec es gratuït. Sistemes de remuneració. Tres tipus:

    • L'administració cobra d'acord als Beneficis de la Societat. Com a màxim, la participació de l'administració en els Beneficis no pot ser mai superior al 10% dels beneficis repartibles entre els Socis. Aquesta quantitat s'ha de posar en els estatuts.

    • La retribució pot venir fixada per la Junta General.

    • Una part fixa i una part segons els Beneficis. Fixada per la Junta General.

    • La prohibició de competencia. Els administradors no es poden dedicar ni per compte propi ni per compte aliena al mateix tipus (o similar) d'activitat a que es dediqui la societat, excepte si la Societat ho autoritzi. Si fà la competencia sense estar autoritzat, qualsevol soci pot demanar al soci que cesi l'administrador.

    • Finalització del càrrec. Les mateixes de la S.A. Entre d'altres:

    • La separació del càrrec, els socis es cansen de tu i et fan fora. Ha d'esser acordada per la Junta General. L'acord pot ser adoptat encara que no consti a l'ordre del dia. Per evitar maniobres fraudulentes s'estableix que els estatuts no poden exigir per l'acord de separació una majoria que sigui superior a 2/3 de les participacions dels vots corresponent a les participacions en que es divideix el capital social.

    • Responsabilitat dels Administradors. La responsabilitat dels Administradors es regeix pel que diu la L.S.A., amb una norma especial: qui decideix la responsabilitat dels administradors? Doncs els Socis. Aquest acord de la Junta sempre s'adoptarà per majoria ordinaria. Els estatuts no el poden modificar.

    martes, 25 de mayo de 1999

    Art. 70 LSL. Regula la impugnació dels acords del consell d'administració. L'art. 70 de la LSL es copia literal de l'art. 143 de la llei de S.A. ara bé amb una matització important en el sentit de que en la S.L. no es permet la impugnació de les comisions executives o delegades.

    • Regim de la Quota Social. Transmissió de les participacions. La participació social té un régim especific de transmissió. La transmissió es distingeix en tres modalitats diferents:

  • Transmissió voluntaria inter-vivos. Es pot transmetre les participacions entre els socis a favor del conjuge, ascendents, descendents o societats que pertanyin al mateix grup. Es pot restringir aquesta transmisió en els estatuts socials. Si un soci de la limitada vol transmetre a un tercer es requereix acord de la Junta General perque en aquesta Junta General s'atorga la possibilitat de que els socis puguin adquirir en preferencia aquestes participacions. Si hi hà mes d'un soci que vulgui adquirir les participacions es distribuiràn a prorrata (proporcionalment) entre ells. Si no hi hà cap soci interessat aleshores el soci que vulgui transmetre les participacions es lliure de transmetre-les a un tercer.

  • Transmissió Forzosa (embarg Judicial). L'embarg ha d'esser notificat a la Societat que l'anotarà en el Llibre Registre dels socis. En tant que no es porti a terme l'adjudicació final els socis, i en el cas que s'hagi pactat en els estatuts socials, la societat podrà subrogar-se (posar-se en la pell) del creditor mitjançant l'acceptació de totes les condicions de la subasta, i la consignació de l'import (pagant el mateix preu)

  • Transmissió Mortis-Causa, Si un soci palma el succeiràn les persones designades en l'herencia. En els estatuts socials es pot preveure un dret d'adquisició preferent en favor dels antics socis, com a màxim es pot pactar que sigui de tres mesos.

    • Modificació dels Estatuts Socials. Organ competent per modificar correspón a la Junta General la modificació dels estatuts socials (Art. 44 lletra D) Art. 71 Els socis en qualsevol modificació estatutaria tenen dret a examinar el texte integre de la modificació en el domicili social. En l'anonima ha de fer constar en la convocatoria aquest dret d'informació, en la limitada no es obligatori.

    • Majoria Requerida per adoptar una modificació estatutaria. La llei de S.R.L. estableix que es necessari que voti a favor de l'acord al menys la meitat dels vots corresponents a les participacions en que es divideix el capital social En els estattus es pot preveure una majoria mes qualificada sense que es pugui arrivar a la unanimitat.

    • Suposits especials de modificacions estatutaries.

    • En cas de que la modificació impliqui noves obligacions dels socis. Exemple: imposació d'una prestació accesoria. Si hi hà algun canvi en els seus drets, es requereix el consetiment dels interessats per que s'aprovi la modificació.

    • Si es volen incorporar noves causes de separació o exclusió serà necessari el consentiment dels socis.

    • L'acord de la societat de traslladar el domicili a l'extranger només podrà adoptar-se quan hi hagi un conveni internacional vigent a Espanya que ho permeti.

    • La formalització de l'acord. Escriptura pública i inscripció en Registre Mercantil i es publicarà en el BORME.

    • Augment de Capital.

    • Augment de capital Social amb càrrec a aportacions dineraries.

    • Augment de capital Social amb càrrec a aportacions no dineraries.

    • Per compensació de credits

    • Augment de Capital Social amb càrrec a reserves.

    Un augment de capital Social es pot comptabilitzar elevant el valor nominal de les participacions o bé creant-ne de noves. Nomes en aquesta segona modalitat entren en funcionament el dret de preferencia, Art. 75 LSL. El dret de preferencia implica que el soci pot adquirir un número de participacions proporcional a les que poseeix i , igual que amb el Dret de Suscripció preferent es pot escloure total o parcialment per acord de la Junta General. La causa perque es pugui excloure el dret de preferencia es que provoqui una pujada

    • Reducció de Capital. 4 modalitats:

    • La reducció de Capital Social per la restitució d'aportacions als socis.

    • Reducció de Capital Social per compensar perdues.

    • Reducció de Capital Social en els suposits de separació o exclusió.

    • Es l'operació reducció i augment de Capital Social simultànies el que es coneix com operació acordeon.

    • Separació. Art. 95 LSL. Estableix causes legals de separació.

    • Sustitució Objecte Social.

    • Pel trasllat de domicili a l'extranger.

    • Modificiació del régim de la transmissió de participacions.

    • Per l'acord de prorroga o reactivació de la Societat.

    • Transformació de la Societat.

    • Creació, modificació o extinció de les prestacions accessories.

    • Amb el consentiment de tots els socis es poden incorporar noves causes de separació.

    • Exclusió. La societat pot excloure un soci, en un acord pres en Junta General, en 3 casos direrents:

    • Si incompleix una obligació de realitzar una prestació accesoria.

    • Es pot excloure un soci administrador que hagi infringit la prohivició de competencia.

    • Es pot excloure un Soci Administrador que hagi estat condemnat per sentencia ferma per infracció a la Llei de S.L. o als Estatuts Socials.

    En l'acord de la Junta, el soci afectat no pot votar.

    • Valoració de les participacions. Art. 100 LSL. S'intenta arrivar a un acord entre les parts, i si no es possible haurà de fer la valoració un expert independent.

    • Dissolució i liquidació. Art. 104 Causes

    • Pel compliment del termini fixat als estatuts Socials.

    • Per acords de la Junta General.

    • Per manca de l'activitat que constitueixi l'objecte social durant 3 anys consecutius.

    • Per la finalització de l'objecte Social.

    • Per la imposibilitat manifesta de realitzar la finalitat social.

    • Per la paralització dels organs socials.

    • Per reducció de capital Social per sota del mínim legal.

    • Per qualsevol altra causa establerta en els estatuts socials.

    Des del moment de la dissolució fins que finalitzi el periode de liquidació, la societat conserva la seva personalitat jurídica. (Art 120) Els liquidadors no podràn satisfer als socis la quota de liquidació sense haver pagat previament als creditors.

    LA SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA UNIPERSONAL. Un unic soci, tant de manera originaria, com de manera sobrevinguda, es a dir, que els socis venen se seves participacions a un dels socis (Art 125 a 129 LSL)

    TEMA 15. TITOLS VALORS.

    El titol valor es un document esencialmente transmissible, necessari per exercitar el dret en ell contingut.

    • Caracteristiques.

    • El dret incorporat amb els seus límits i modalitats depén de com estigui redactat el títol.

    • El dret que s'incorpora es amb freqüencia un dret de credit que comportar una prestació dineraria.

    • El dret incorporat es autónom, en el sentit de que quan es transmet el títol, el nou adquirent adquireix la totalitat dels drets amb independencia de les relacions que hagin pogut tenir els anteriors titulars.

    • Classificacions.

    • Els titols valors es classifiquen en Titols valors contitutius (El propi document crea un nou dret) o Titols valors declaratius (el document no crea un dret)

    • Titols valors Emesos en serie o Emesos individualment.

    • Titols nominatius a l'ordre o al portador.

    • Titols canviaris de participació o de tradició.

    TEMA 16. LA LLETRA DE CANVI.

    Lliurador. Persona que realitza la prestació dineraria i qui redacta la lletra (Creditor)

    Lliurat. Creditor.

    Es facilment transmissible entre les parts. El lliurador pot transmetre-la a d'altres persones. Llavors el lliurador es converteix en endosant, i la persona a qui li dona la lletra es el endosatari. La obligació de la prestació dineraria es pot garantitzar mitjançant l'aval. Si no paga l'obligat principal, paga l'avalista.

    • Requisits de la lletra de canvi. Estàn continguts en Art. 2 de la llei Canviaria i del xec, que es la llei 19/1985 de 16 de Juliol. Aquesta llei regula la lletra de Canvi i el xec. Requisits a fer constar a la Lletra de Canvi:

  • Denominació de lletra de canvi insertada en el mateix titol valor.

  • Mandat pur i simple de pagar una suma determinada en pesetes o de moneda extrangera convertible admesa a cotització oficial.

  • La persona, el nom de la persona que ha de pagar, anomenat lliurat. La adreça del lliurat es esencial per coneixer la persona a qui s'ha de portar la lletra per la seva acceptació. Només es convertirà en obligat canviari principal quan accepti la lletra de canvi. El lliurat pot ser designat pel seu nom i cognoms, però també per caracteristiques que permetin la seva individualització. Es possible que hi hagi mes d'un lliurat en una mateixa lletra.

  • La indicació del seu venciment, es a dir, quan s'ha de pagar la lletra de canvi.

  • El lloc on ha d'efectuar-se el pagament.

  • El nom de la persona a la qual se li ha de pagar la lletra de canvi.

  • La data de lliurament de la lletra de canvi.

  • Lloc on s'emet la lletra de canvi.

  • La signatura del que emet la lletra, que es l'anomenat lliurador.

    • Acceptació de la lletra de canvi. Es una declaració incondicionada del lliurat, continguda en la lletra de canvi per la qual el lliurat asumeix la obligació de pagar la lletra al seu venciment. Per tant, el lliurat, al acceptar la lletra, es converteix en acceptant i en l'obligat canviari principal. El lliurat pot o no acceptar la lletra. La conseqüencia d'això es que si el lliurat no accepta la lletra, el tenidor de la lletra en el venciment d'aquesta pot dirigir-se directament contra el lliurador i tots els endosants.

    • Endos. Declaració escrita a la lletra de canvi i suscrita pel tenidor que es l'endosant. Declaració que comporta la transmissió de la lletra a una altra persona anomenada andosatari que adquireix tots els drets resultants de la lletra de canvi. (Art. 17 Llei Canviaria i del Xec). L'endos produeix tres classes d'efectes:

  • L'endosatari que poseeix el títol es considera poseidor llegítim de la lletra de canvi. (Art. 19)

  • L'endos produeix la transmissió de tots els drets resultants de la lletra de canvi.

  • Efecte de garantia, en el sentit de que l'endosatari respón davant dels tenidors futurs de la lletra, de l'acceptació d'aquesta i del seu pagament.

    • L'aval. Es una declaració canviaria que té per finalitat garantir el pagament de la lletra (Art 35).

    • Elements personals

    • Avalista. Pot ser un tercer o bé un firmant de la lletra de canvi.

    • Avalat. En la declaració canviaria de l'aval s'ha d'experesar quí dels obligats canviaris es l'avalat. En manca d'indicació expresa l'Art. 36 determina que l'aval es va realitzar per l'acceptant.

    • Responsabilitat de l'avalista

    • Avalista com a obligat directe. L'avalista de l'acceptant resulta l'obligat directe del pagament de la lletra, de manera que si en el seu venciment l'acceptant no paga la lletra ho haurà de fer l'avalista. Per això l'Art. 49 determina que el tenidor de la lletra té acció directa contra tots dos.

    • Avalista com a obligat via de regrés. L'avalista assegura el compliment de la obligació al lliurador o a qualsevol dels endosants. En aquest cas el tenidor de la lletra, acreditant la manca de pagament podrà dirigir-se via regres contra l'avalista.

    TEMA 17. LA LLETRA DE CANVI (II) VENCIMENT, PAGAMENT I EXEPCIONS CANVIARIES.

    • El venciment. La data de venciment ha de quedar reflexada en la lletra de canvi com un dels requisits esencials, i el venciment ha de contenir una serie de requisits:

    • Ha de ser un venciment únic.

    • Ha de ser cert.

    • Ha de ser possible.

    • Alhora de redactar la data haurem d'escollir alguna d'aquestes 4 modalitats:

  • Una data fixa.

  • Un plaç comptat desde una data determinada

  • A la vista

  • Un plaç comptat desde la seva vista.

    • Presentació de la lletra al pagament. Ha d'efectuarse per iniciativa del tenidor del títol. La presentació ha d'efectuar-se al lliurat com a deutor principal i aquesta presentació ha d'efectuar-se també en el lloc determinat a la lletra de canvi. Si no ha quedat determinat aquest lloc en la lletra de canvi s'entendrà que la presentació ha de realitzar-se en el domicili del lliurat.

    • Pagament (prova i efectes). La lletra conté l'ordre de pagar una suma determinada de diners de manera que presentada la lletra el pagament ha de realitzar-se el dia del seu venciment o en els dos dies hàbils seguents (Art. 43) Si no es paga de manera voluntaria, aleshores entren en funcionament les possibles accions que puguin exercitar el tenidor de la la lletra.

    • Prova de pagament. La simple posesió de la lletra després del venciment ens serveix de prova del pagament del títol (Art. 45)

    • Efectes. El pagament ordinari de la lletra de canvi per part del lliurat, tant si ha acceptat la lletra com si no extingeix totes les obligacions canviaries. Si paga el lliurador s'extingeixen totes les obligacions de tots els endosants i els possibles avalistes.

    • Accions canviaries i extracanviaries.

    • Acció directa. Contra l'acceptat i els seus avalistes.

    • Acció de regrés contra els deures obligats canviaris.

    • Excepcions canviaries.

  • Inexistencia o manca de validesa de la declaració canviaria.

  • La manca de formalitats necessàries en la lletra de canvi.

  • La extinció del credit canviari.

    • Excepcions Extracanviaries.

    • Acció causal (Relació Juridica Subjacent) i Acció d'enriquiment injust. Si no hem aconseguit cap resultat i acreditant que una persona s'ha enriquit injustament podem...

    TEMA 18. EL XEC.

    • Concepte. Document que conté un ordre incondicionada del seu lliurador a un banc de pagar a la vista una suma determinada de diners. La regulació està conginguda en el títol 2on. De la llei de Lletra de Canvi i Xec. Un xec ha de contenir per la seva validesa els seguents requisits.

    • Denominació del xec inclosa en el mateix titol.

    • Mandat pur i simple de pagar una suma determinada en pesetes o moneda extrangera convertible.

    • Nom del que ha de pagar (lliurat) que necessariament ha d'esser un banc.

    • Lloc de pagament

    • Data d'emisió del xec.

    • Firma del que emet el xec anomenat lliurador.

    TEMA 19. CARACTERISTIQUES ESENCIALS DELS CONTRACTES MERCANTILS.

    TEMA 20. OPERACIONS ACTIVES I PASIVES BANCARIES.

    Els contractes bancaris es poden dividir en dos grups:

    • Contractes Passius. Son aquells els quals el banc reb diners del públic. L'operació passiva per exel.lencia es fer un diposit.

    • Contractes Actius. Son aquells en els quals el banc atorga un crédit. Aquells contractes tenen múltiples formes. El mes conegut es el prestec. L'obertura del crédit o un descompte també son operacions actives.

    TEMA 21. DEFINICIO I ELEMENTS DEL CONTRACTE D'ASSEGURANÇA

    Ley 50/1980 de 8 de octubre de Contrato de Seguro

    (Art 1)

    El contrato de seguro es aquel por el que el asegurador se obliga, mediante el cobro de una prima y para el caso de que se produzca el evento cuyo riesgo es objeto de cobertura a indemnizar, dentro de los límites pactados, el daño producico al asegurado o a satisfacer un capital, una renta u otras prestaciones convenidas.

    (Art. 8)

    La póliza del contrato deberá contener como mínimo las indicaciones siguientes:

  • Nombre y apellidos o denominación social de las partes contratantes y su domicilio, así como la designación del asegurado y beneficiario, en su caso. La póliza debe ser nominativa, a la orden o al portador.

  • El concepto en el cual se asegura.

  • Naturaleza del riesgo cubierto.

  • Designación de los objetos asegurados y de su situación.

  • Suma asegurada o alcance de la cobertura.

  • Importe de la prima, recargos e impuestos.

  • Vencimiento de las primas, lugar y forma de pago.

  • Duración del contrato, con expresión del día y la hora en que comienzan y terminan sus efectos.

  • Nombre del agente o agentes, en el caso de que intervengan en el contrato.

  • Si el contenido de la póliza difiere de la proposición de seguro o de las cláusulas acordadas, el tomador del seguro podrá reclamar a la entidad aseguradora en el plazo de un mes a contar desde la entrega de la póliza para que subsane la divergencia existente.

    TEMA 22 I 23. FALLIDA I SUSPENSIÓ DE PAGAMENTS. EFECTES.

    Quiebra. Art. 1.001. Se considera en estado de suspensión de pagos a todo comerciante que sobresee en el pago corriente de sus obligaciones, es decir, aquel comerciante que, manifestando bienes suficientes para cubrir todas sus deudas, suspende temporalmente los pagos y pide a sus acreedores un plazo en que pueda realizar sus mercaderías o créditos para satisfacerlas.

    (Art. 1.016) La declaración del estado de quiebra se hace por providencia judicial por solicitud del mismo quebrado dentro de los tres dias siguientes al que hubiese cesado el pago corriente de sus obligaciones, entregando un balance y una memoria que exprese porqué narices está en este fregao.

    Efectos de la quiebra.

    (Art. 1.035-36) El quebrado queda inhibido de la administración de todos sus bienes desde que se constituye el estado de quiebra, y si hace algo es nulo.

    (Art. 1.038) Si el quebrado pagó en los quince días precedentes a la declaración de quiebra en efectivo o efectos con vencimiento posterior a la fecha de declaración de quiebra, se las tendrán que devolver.

    (Art. 1.042) Todo contrato hecho por el quebrado en los cuatro años anteriores a la quiebra en que se pruebe qualquier fraude a sus acreedores se podrá revocar a instancia de estos.

    (Art 1.043) Se supondrán vencidas todas las deudas pendientes del quebrado, bajo descuento del crédito mercantio por la anticipación del pago.

    Ley de 26 de Julio de 1922, de Suspensión de pagos.

    El individuo/a en situación de suspensión de pagos deberá acompañar la solicitud con los siguientes documentos:

  • Balance detallado de su activo y pasivo.

  • Relación de todos (todos) los acreedores (absolutamente todos)

  • Una memoria de porqué narices está en suspensión de pagos, y de los medios que cuenta para salir del embrollo.

  • Una autorización del consejo de administración, en caso de que sea S.A.

  • Els models d'utilitat estàn regulats pels Art. 143 a 154 de la Llei de Patents i l'objecte protegit per un moldel d'utilitat consisteix en una invenció que dona a l'objecte una configuració, estructura o constitució que comporti alguna avantatge pel seu us o fabricació.




  • Descargar
    Enviado por:Angel Manzano
    Idioma: catalán
    País: España

    Te va a interesar