TEMA 1 : INTRODUCCIÓ

Dret =) conjunt de normes que son creades per l'estat, imposades per l'estat i que tendeixen a regular la vida de les persones.

Normes) pautes de conducta, es la norma el que ens indica el que podem o no fer. Les normes que integren el dret son les normes de conducte.

Característiques del dret

• BILATERAL : el dret es refereix a la conducte d'un subjecte respecte un altre

• GENERAL : Les normes que integren el dret tenen una vigència general. Van adreçades a la generalitat de les persones

• IMPERATIVA: Les normes són obligatòries. La norma jurídica conté un manament perquè es compleixi.

• Contingut positiu: Es compleix fent

• Contingut negatiu: Es compleix no fent.

• COERCITIVA: Les normes que integren el dret són coercitives. Pot ser imposada per la força.

El dret esta dividit en dues branques:

• DRET PÚBLIC: Conjunt de normes que regulen l'organització i l'activitat de l'estat i altres entitats públiques i les relacions entre aquestes i els particulars. Sempre que ens trobem una entitat pública parlem de dret públic. Disciplines del dret públic.

• Dret públic

• Dret constitucional

• Dret internacional públic

• Dret penal

• Dret processal

• Dret fiscal

• DRET PRIVAT : Conjunt de normes que regulen tot allò que afecta a l'individu i totes les relacions entre particulars. Disciplines del dret privat:

• Dret mercantil

• Dret internacional privat

• Dret civil

• Dret laboral

DRET CIVIL

El dret civil es un conjunt de normes que regulen les relacions mes comuns entre les persones.

Es regula des del moment en que neix una persona fins a la seva mort. No totes les relacions entre els persones estan regulades pel dret.

QUE INTEGRA EL DRET CIVIL ??

El dret civil esta integrat per un conjunt molt nombrós de lleis. El punt de sortida es el codi civil aprovat per una llei en 1889

El dret civil esta integrat pel codi civil més tota una sèrie de lleis , molt nombroses , que el complementen

COEXISTÈNCIA DE DIFERENTS DRETS CIVILS

El dret civil no és únic. Al territori espanyol coexisteixen diferents drets civils. El que ens interessa és el de la nostre CCAA

Es distingeix:

• Dret civil comú ( dret civil que s'aplica tant a fora de Catalunya com a dins)

• Dret civil foral

La constitució reconeix l'existència de les CCAA amb les seves cultures pròpies.

A Catalunya hi ha un dret foral a més d'una cultura pròpia a més de cultura i llengua pròpies.

Les normes pròpies de la comunitat catalana no abarquen la totalitat de les matèries. En qualsevol cas i en matèria civil Catalunya té moltes normes pròpies. Té el seu propi dret civil.

El que ha fet Catalunya es regular per matèries.

• Codi familiar

• Codi successions

• Codi patrimonial ( en projecte )

FONS DE DRET CIVIL.

Les fonts del dret civil estan regulades en l'article nº 1 del Codi Civil :

• Llei

• Costum

• Principis generals del dret

La llei es la font més important de totes les disciplines del dret. Llei entesa com a norma escrita i general que emana del poder jurídic.

El principi de legalitat és tant important que es difícil trobar un supòsit que no estigui regulat x la llei.

LLEI: Norma escrita que emana de l'estat i tendeix a regular les relacions entre les persones.

Existeixen diferents tipus de lleis que es troben jerarquitzats. Una llei de rang inferior no pot vulnerar-ne una de grau superior

• LLEIS DEL PARLAMENT. Emanen del poder legislatiu. Lleis de diferents tipus. Article 81 constitució 78

• LLEIS ORGÀNIQUES. Regulen els drets i llibertats dels individus , aproven estatuts d'autonomia i règim electoral general . X a la seva aprovació o derogació cal de la majoria absoluta ( ½ + 1 )

• LLEIS ORDINÀRIES: Tracten matèries que no estan reservades a les lleis orgàniques. Son aprovades i derogades x una majoria parlamentaria dels presents.

• LLEIS PRÒPIES DE CCAA. Si una matèria esta regulada x dos normes , una estatal i l'altre autonòmica a nivell de CCAA s'aplicarà la llei d'autonomia. No es segueix un criteri de jerarquia sinó un criteri de competència.

• DECRETS: normes que emanen del poder executiu

• DECRET LLEI: Article 86 constitució. Són normes dictades en cas d'extraordinària i urgent necessitat amb caràcter provisional i que no podran recaure a matèries reservades a lleis orgàniques.

Emanen del govern.

Els decrets llei tenen una vida limitada, duren metre duri la urgència o la necessitat. Dins dels 30 dies el decret haurà de passar pel congrés dels diputats xq els parlamentaris validin o deroguin el decret.

• DECRETS LEGISLATIUS: Normes que emanen del poder executiu en virtut d'autorització expressa de les corts generals.

Dins les facultats del poder executiu es troba la facultat reglamentaria.

• REGLAMENTS: Normes jurídiques subordinades a les lleis i que les desenvolupen.

COSTUM: Norma de conducta nascuda de la pràctica social i considerada obligatòria x la comunitat. No es una norma escrita.

Forma part del dret consuetudinari.

No es troben costums civils aplicables

PRINCIPIS GENERALS DEL DRET : Principis que inspiren l'ordenament jurídic espanyol i estan absorbits x totes les lleis.

• Ppi de justícia

• Ppi d'equitat

• Ppi d'igualtat

JURISPRUDÈNCIA: Font supletòria x interpretar , a partir dels tribunals de justícia, lleis, costums i principis generals del dret.

La jurisprudència es la doctrina del tribunal suprem expressada de forma repetida en les seves resolucions.

APLICACIÓ I EFICACIA DE LES LLEIS.

La norma té un caràcter abstracte. No esta individualitzada. Es en el moment de l'aplicació de la llei quan la norma s'haurà d'individualitzar.

Existeixen dos formes d'aplicació de les normes:

APLICACIÓ PACÍFICA: quan s'apliquen pacíficament, de forma voluntària i sense intervenció d'un tercer.

APLICACIÓ CONTENCIOSA: quan intervé un tribunal de justícia. Quan s'ha de recórrer a una tercera persona. Intervenen altres sistemes alternatius de resolució de conflictes:

• Tribunal de justícia

• Tribunals arbitrals ( encapçalat x un àrbitre)

• Mediació

Eficàcia de les normes =) es pot dir que una llei es eficaç quan es aplicable a la pluralitat de les persones.

Lleis

• S'aproven

• Es promulguen =) cap estat =) tasca simbòlica ( REI )

• Es publiquen =) es donen a conèixer en el BOE o en el cas de CAT en el DOG

Una llei es aplicable al cap de 20 dies de la seva publicació en el BOE . La pròpia lli pot indicar el temps que tardarà en ser efectiva ( aplicable ) si no ho indica =) 20 dies.

L'entrada en vigor de la llei afectarà a totes les situacions que neixin amb posterioritat. En algun cas la lli que entra en vigor es pot aplicar retroactivament

LLEI RETROACTIVA: S'aplica a actes i situacions nascuts amb anterioritat a la seva entrada en vigor de la llei i a tots els actes que neixin amb posterioritat. X a que una llei sigui retroactiva ho haurà d'indicar i només ho serà quan l'aplicació irretroactiva pogués causar greuges entre les persones ( EX: llei divorci )

LLEI IRRETROACTIVA: Llei que no es podrà aplicar a actes i situacions que hagin nascut amb anterioritat a la seva posada en vigor. Generalment totes les lleis son irretroactives , proporciones seguretat jurídica.

RELACIONS JURÍDIQUES

Les relacions jurídiques son les existents entre dues o mes persones regulades x les normes i que produeixen conseqüències jurídiques.

• Matrimoni

• Contracte compra-venta

Una relació jurídica esta formada x tres elements

• Element subjectiu

• Element objectiu

• Element causal

ELEMENT SUBJECTIU: Fa referència als subjectes de la relació entre els quals s'estableix la relació jurídica. Hi ha dos tipus de subjectes:

• ACTIU: Te o ostenta l'anomenat poder jurídic. Te facultat d'exigit quelcom al subjecte passiu

• PASSIU: Ostenta l'anomenat deure jurídic. És l'obligat front el passiu.

En les relacions un mateix subjecte pot ser subjecte passiu i actiu a la vegada.

ELEMENT OBJECTIU: Matèria sobre la qual recau la relació.

ELEMENT CAUSAL: Causa immediata que posa en contacte als subjectes de la relació jurídica. ( contracte divorci =) causa -) liberalitat )

TEMA 2 : PERSONES.

Les persones ( art 29, 30 , 31 Codi Civil ). Es persona tot aquell que neixi amb figura humana i que estigui 24 hores enterament separat del claustre de la seva mare. Són considerats també persones els nasciturus

Hi ha dos tipus de persones:

• PERSONA INDIVIDUAL: Cadascú de nosaltres, ésser humà individualment considerat. Persona física.

• PERSONA JURÍDICA: Agrupació de persones les quals les llis els reconeixen una personalitat diferents a la dels seus membres ( ex: ajuntaments , societats..)

Capacitat de les persones individuals:

• CAPACITAT JURÍDICA: simple actitud x ser titular de drets i obligacions. Aquesta actitud la té tothom pel simple fet de néixer amb les condicions dels articles 29 i 30 de Codi Civil . La capacitat jurídica no requereix cap comportament especial del subjecte. Té capacitat pel simple fet de néixer.

• CAPACITAT D'OBRAR: Actitud x realitzar de forma eficaç actes jurídics. La capacitat d'obrar no la té tothom. Només en gaudeixen els majors d'edat i les persones que es tenen plenes facultats mentals. Art.314 i següents del Codi Civil

• EMANCIPACIÓ : art 314 Codi Civil . Es dona als menors d'edat entre 16 i 18 anys x matrimoni, concessió dels pares o x concessió judicial. La emancipació s'equipara als majors d'edat amb les excepcions de l'article 323 del Codi Civil. Excepcionalment, una persona pot emancipar-se als 14 anys xq en aquesta edat ja és permès el matrimoni.

X a adoptar, s'ha de ser major de 25 anys i tenir 14 anys més que l'adoptat.

• INCAPACITACIÓ: Art 199 i següents del Codi Civil . Es dóna la incapacitació x malalties psíquiques o físiques permanents que impedeixin a la persona governar-se x si mateixa. Cap persona és incapaç si no hi ha cap sentència que així ho declari.

Un jutge ha de declarar la incapacitat juntament amb el grau d'incapacitat. Caldrà determinar també un representant legal . La representació té una finalitat protectora tant x l'incapaç com x a la resta de persones.

EXTINCIÓ DE LA PERSONALITAT

La personalitat s'extingeix amb la mort física de la persona.

La declaració de mort ( art 193 i següents del Codi Civil ) es pot declarar sense haver trobat el cadàver. Tot i això no es pot inscriure en el registre civil.

La declaració de mort es basa en una presumpció. Es possible que darrera d'una declaració de mort no hi hagi una mort física. En el cas d'aparèixer la persona, aquesta recuperarà tots els seus drets.

TEMA 3: OBLIGACIONS

Obligacions =) art. 1088 i següents del Codi Civil

Relació jurídica obligatòria. Obligacions entre persones.

Segons el Codi Civil les obligacions consisteixen en donar, fer o no fer una determinada cosa.

• Contingut positiu

• Contingut negatiu

CONTINGUTS D'UNA RELACIÓ OBLIGATORIA.

• SUBJECTE: Dos o més persones.

En el subjecte hi ha dues parts, la activa, que es troba en condicions d'exigir; i la passiva, obligada a complir.

• PRESTACIÓ: Activitat a la que esta obligat el deutor =) subjecte passiu. Obligat en fer, donar o no fer alguna cosa.

• VINCLE JURÍDIC: vincle d'unió entre els subjectes pel qual queden unides les parts de la relació.

FONTS DE LES OBLIGACIONS Art. 1089 del Codi Civil

LLEI: art 1090 i següents del Codi Civil . Norma jurídica escrita de les que emanen obligacions.

CONTRACTE: Acord de voluntat entre les parts quan expressen la seva voluntat d'obligar-se d'una determinada manera

QUASI CONTRACTES: Art 1887 del Codi Civil i següents. Són fets lícits i involuntaris dels quals resulta obligat el seu autor front a terceres persones o a vegades entre els interessats. Mai hi ha acord de voluntat entre les parts

EX: Transferència banc que va a parar a un compte equivocat art. 1895-1901

Gestió de negocis sense privi mandat art 1888 i següents del Codi Civil . En aquest cas no hi ha acord entre les parts, un cop començada la gestió no es pot deixar a mitges .

ACTES O SUMISIONS QUE TENEN CARÁCTER IL·LICIT O PENAL

Art 1902 Codi Civil =) el que x acció o emissió causa dany a un altre x culpa o negligència està obligat a reparar els danys causats ( x un mateix o x persones de qui ses responsable =) responsabilitat civil extracontractual )

• Accions imprudents =) obligacions de caràcter civil

• Accions voluntàries =) obligacions judicials

COMPLIMENT DE LES ACCIONS art 1156 i següents del Codi Civil

Extinció de les obligacions = compliment de les obligacions.

Art. 1156 Codi Civil. Estableix 6 causes d'extinció de les obligacions.

• Pel pagament o compliment ( art. 1157 - 1181 Codi Civil)

• X la pèrdua de la cosa debuda ( art 1182 - 1186 Codi Civil )

• Condonació del deute ( perdo) ( art 1187 - 1191 Codi Civil )

• Confusió dels drets del creditor i del deutor ( art 1192 - 1194 Codi Civil )

• Novació ( art 1203 - 1213 Codi Civil )

PÈRDUA DE LA COSA: Quan l'obligació consisteix en entregar una determinada cosa i aquesta es perd o es destrueix sense culpa del deutor i abans de que el deutor hagi estat morós l'obligació s'extingeix.

CONDONACIÓ DEL DEUTE: Pot ser un total o parcial . Normalment es dóna en l'àmbit privat i es una renúncia gratuïta del creditor a exigir el deute.

CONFUSIÓ DELS DRETS DEL DEUTOR I DEL CREDITOR : Les obligacions s'extingeixen quan en una mateixa persona concorren la doble condició de creditor i deutor.

PARE FILL

3.000.000

COMPENSACIÓ: es dona quan dues persones son recíprocament deutors i deutors l'un a l'altre

NOVACIÓ : Canvi que pot afectar algun dels subjectes de la relació jurídica obligatòria o l'objecte de la relació. Es una extinció obligatòria on es crea una nova relació.

15.000

A B

15.000 15.000

C

Substituïm un subjecte de la relació x un altre. També es dóna aquesta situació en els casos d'insolvència i s'entrega un objecte x un valor semblant al deute. Es crea una nova relació i s'anul·la l'anterior.

INCOMPLIMENT DE LES OBLIGACIONS

L'incompliment pot ser

• Imputable al deutor: x no complir amb una obligació. L'incompliment es produeix x:

• Dol : intenció

• Culpa : imprudència o negligència.

• No imputable al deutor: fet imprevisible que no permet el compliment de l'obligació. L'incompliment es produeix x :

• Cas fortuït

• Força major.

Entre el compliment estricte i no compliment existeix el compliment defectuós de les obligacions =) Mora.

• DEUTOR INCURREIX EN MORA: Han de concórrer tres requisits:

• Existeixi un retardament

• Existeixi una obligació vençuda

• Cal que el creditor requereixi al deutor el compliment de la seva obligació.

En l'àmbit civil no hi ha un retardament immediat.

Es important saber en quin moment comença la mora xq a aquesta produeix efectes. =) interessos.

Si l'obligació no es dinerària i el deutor incorreix en mora estarà obligat a reparar els perjudicis que hagi pogut causar al creditor.

• CREDITOR INCORREIX EN MORA: 3 requisits

• Que l'obligació estigui vençuda

• Que el deutor ofereixi el pagament

• Que el creditor no accepti el pagament del deutor.

El deutor te dret a complir les seves obligacions.

TEMA 4 : TEORIA DEL NEGOCI JURÍDIC

NEGOCI JURÍDIC: Actes integrats x no o més activitats de voluntat que tendeixen a produir efectes jurídics.

CONTRACTE: Negoci jurídic bilateral. No tots els negocis jurídics són contractes. Hi ha negocis jurídics que són unilaterals =) TESTAMENT

ELEMENTS DEL NEGOCI JURÍDIC 1261 i següents del Codi Civil

• consentiment

• objecte

• causa

Elements sense els quals el negoci jurídic no pot existir.

CONCENTIMENT: Declaracions de voluntat que expressen les parts del negoci jurídic.

Negocis bilaterals =) dos declaracions de voluntat que s'hauran d'unir. El consentiment d'un negoci jurídic és el moment en que es troben les dues declaracions de voluntat.

El consentiment és l'element més important.

El fet que s'hagin expressat les declaracions de voluntat no implica necessàriament que el negoci jurídic sigui eficaç.

Les declaracions de voluntat han de ser lliures i expressades de forma conscient. SI no es així pot ser declarat nul.

Les declaracions de voluntat han de reunir 4 requisits x a la seva validesa:

• Les declaracions de voluntat han de procedir de persones amb capacitat

• No poden estar viciades

• S'hauran d'exterioritzar

• Declaracions de voluntats expressades han de concordar amb la voluntat interna de la persona que les expressa.

Han de ser expressades x una persona amb capacitat. Els menors d'edat i les persones incapacitades no poden celebrar negocis jurídics. La incapacitat té capacitat d'obrar amb una certa limitació. Tot i això, es podran arribar a celebrar , encara que no siguin vàlids , i podrien crear una aparença de realitat.

No poden estar viciades. Art 1265 Codi Civil . Es nul el consentiment prestat x error, intimidació i violència o dol.

Les declaracions de voluntat que expressen les parts negociants no poden tenir defectes.

La llei civil regula 3 tipus e vicis ( defectes del consentiment)

• Error 1266 Codi Civil

• Violència i intimidació art 1267 - 1268 Codi Civil

• Dol art 1269 - 1270 Codi Civil

ERROR: Falsa representació de la realitat. Coneixement equivocat d'un fet. L'error pot recaure sobre les persones sobre la substància o ser un simple ERROR DE CÀLCUL.

L'error en la substància i en la persona són determinants x la celebració del negoci i pot invalidar-ne la seva celebració.

VIOLÈNCIA I INTIMIDACIÓ: Ambdues són coaccions

Violència: 1267 . Utilització de la força física que no necessàriament la pot utilitzar la part contraria que celebra el negoci jurídic

Intimidació: Cocció psicològica. Existeix quan un dels negociants inspira a l'altre un temor de patir un mal greu en la seva persona o família o en els seus bens.

És aquest temor el que arrenca el seu consentiment.

X valorar si hi ha hagut violència o intimidació s'haurà de tenir en compte i l'edat i la condició de la persona que coacciona.

DOL: engany. Quant una persona es induïda a celebrar un negoci que no hagués celebrat x mitja de paraules o maquinacions enganyoses.

Un cop celebrar el contracte té aparença de realitat. La persona podrà demanar davant d'un tribunal la nul·litat del negoci. Si no es sol·licitat judicialment no podran ser declarats nuls.

Declaracions s'han d'exterioritzar. Si la voluntat es expressada es susceptible de realitzar efectes jurídics.

Existeixen actes de silenci que tenen un valor jurídic =) àmbit públic.

Reserva mental =) Manca de concordança. Divergència entre el que pensa i el que fa.

La persona que realitza un contracte amb aquestes condicions realitza un negoci simulat.

Ex. Matrimoni entre espanyola i cubà =) finalitat obtenció nacionalitat.

OBJECTE: Matèria sobre la que recau el negoci. L'objecte ha de ser determinable i lícit.

CAUSA: En els negocis jurídics honerosos la causa es la prestació de cadascú

En els negocis jurídics gratuïts la causa es la llibertat

En els negocis jurídics remunerats la causa es el servei que es remunera

Hi ha un quart element no essencial que es la forma. Es genèricament la forma en que s'exterioritza el consentiment:

• Forma oral

• Forma escrita

La forma e la majoria dels negocis jurídics es regeix x la llibertat.

REPRESENTACIONS

Celebració de negocis jurídics mitjançant altres persones que els representat.

La representació es produeix quan un negoci jurídic es celebra x mitjà d'una altre persona ( representat ) el qual actua en nom d'un altre ( representat ) produint-se els efectes del negoci en l'àmbit del representat.

REPRESENTACIÓ LEGAL: el seu origen es la llei. La seva finalitat es suplir la manca de capacitat del representat. En aquest cas el negoci no es podrà dur a terme sens ela figura d'un representant ( pare / mare / tutor/a)

REPRESENTACIÓ VOLUNTÀRIA : el seu origen es la voluntat de les dues parts. La finalitat es ampliar l'esfera de capacitat del representant. Es produeixen efectes tan si es celebrat x un representant o personalment.

MANDATARI : persona que esta unida al mandant en funció d'un contracte de representació. Art 1709 i següents del Codi Civil

TEMA 5 : CONTRACTES

Contracte =) negoci jurídic bilateral en virtut del qual dues persones o més s'obliguen en virtut d'un acord.

Els contractes no poden existir sense autonomia de voluntat

ELEMENTS ESSENCIALS DELS CONTRACTES:

• Subjecte

• Objecte

• Causa

PERFECCIÓ I CONSUMACIÓ DELS CONTRACTES.

Són moments que normalment es confonen .

PERFECCIÓ: Moment en que el contracte neix en la vida jurídica. Moment en que es generen les obligacions x les parts que intervenen en el contracte.

Les obligacions poden néixer en dos moments:

• Neixen amb l'entrega de la cosa =) CONTRACTE REAL

• Neixen amb en consentiment =) CONTRACTE CONSENSUAL

Un contracte consensual les obligacions neixen en el moment en que es consenteixen, encara que no s'hagi entregat la cosa ni s'hagi pagat el seu preu.

EX contracte consensual =) compra venta. Apareixen les obligacions en el moment en que es firma el contracte , encara que no s'hagi fet l'entrega. Moltes vegades coincideix l'entrega amb el pagament.

En el contracte reals les obligacions neixen a partir del moment en que una part fa entrega de la cosa. El contracte x excel·lència es el contracte de préstec. Generalment es generen obligacions x una sola part.

CONSUMACIÓ: Implica el compliment dels efectes jurídics que emanen dels contractes.

El contracte compra venda es consuma en el moment de l'entrega de la cosa i pagament del seu preu.

Poden coincidir consumació i perfecció.

INTERPRETACIÓ DE CONTRACTES.

La interpretació s'ha de situar en l'esfera de manca de claredat. La interpretació es una activitat que tendeix a determinar el sentit de determinades declaracions de voluntat. Art 1281 Codi Civil

En última instància les interpretacions dels contractes corresponen als tribunals.

El Codi Civil estableix una sèrie e normes x interpretar contractes

• Si la terminologia és clara no deixa lloc a interpretacions

• Es tindran en compte els actes coetanis simultàniament i posteriors a la celebració del contracte.

• Algunes clàusules se'n poden derivar alguns sentits s'escollirà aquella que produeixi més efectes pel contracte

• Una clàusula no clara mai es podrà interpretar en contra d e la persona que no ha intervingut en la redacció de la mateixa.

INEFICIÈNCIA DELS CONTRACTES

Manca de producció d'efectes jurídics.

3 tipus d'ineficiència.

• Nul·litat

• Rescissió

• Resolució

CONTRACTE NUL

• Esta mancat d'un dels elements essencials

• Vulnera una norma legal

• Les declaracions de voluntat de les parts no reuneixen tots els requisits legals

• Un contracte nul haurà de ser declarat com a tal x part d'un jutjat. Mentre no s'anul·li produirà efectes.

RESCISSIÓ :

• Art 1290 i següents del Codi Civil

• Ineficàcia que es produeix quan el contracte produeix un perjudici a una de les parts contractants o bé a un tercer.

RESOLUCIÓ

• Art 1124 Codi Civil

• Es produeix quan el contracte deixa de produir efectes ja sigui xq les parts l'havien subjectat a una condició o sigui, xq un dels obligants ha deixat de complir.

TIPUS DE CONTRACTES

CONTRACTE COMPRA VENDA

Es aquell pel qual una de les parts s'obliga a entregar a altre una determinada cosa i l'altre pagarà x ella un preu cert en diners o signe que representi el diner.

Característiques

• Es tracte d'un contracte consensual

• Contracte translatiu de domini ( propietat ). Es trasllada la propietat d'una de les parts a l'altre.

• Contracte honerós. No es un contracte gratuït

• Contracte principal

• Contracte compra - venda es un contracte intervivios. Produeix efectes en vida de les persones que celebren el negoci.

• Contracte bilateral. Tb. es pot parlar del terme bilateral en funció de les obligacions que genera.. Es bilateral xq intervenen 2 parts i de les dues n'emanen obligacions. Tots els contractes consensuals són bilaterals en els dos sentits.

Obligacions del contracte compra-venta art 1462 al 1505 del Codi Civil

OBLIGACIONS DE LA PART VENEDORA

• Conservar i custodiar la cosa venuda

• Entregar la cosa

• Entregar els títols de propietat

• Prestar garantia en els casos d'evicció i vicis ocults.

Conservar i entregar la cosa

La cosa no s'ha d'entregar en el moment del consentiment. S'ha de conservar allò que s'ha venut xq està obligat a entregar-ho.

Es una obligació temporal. Moltes vegades el consentiment i l'entrega es produeixen al mateix moment. En aquest cas aquestes primeres obligacions desapareixen.

Obligació d'entrega de la cosa venuda.:

Trasllat de la propietat. L'obligació d'entrega va unida a la tercera obligació.

Entrega de títols de pertinença:

L'adquisició de coses immobles va unida a títols de pertinença. El fet que una persona compri i no se li entreguin els títols de pertinença no significa que el contracte sigui nul.

Prestar garantia en els casos d'evicció i vicis ocults. Art 1474 i següents del Codi Civil

Sanejar x evicció: El comprador tindrà dret de posseir de forma pacífica i legal

Allò que ha comprat.

Tindrà lloc evicció quan el comprador sigui privat x sentència i x un dret anterior a la compra de tot o part del que ha comprat.

El venedor ha de respondre en cas d'evicció. En el cas de comprar un be immoble sempre s'ha de mirar el registre de propietat x saber qui es el propietari, si te càrrecs...

EXEMPLE:

Matrimoni . La casa es del marit i inicien tràmits de separació. La defensa de la dona aconsegueix l'ús de la casa x ella i els fills. L'abocat de la defensa ho inscriu en el registre de la propietat.

En el moment en que el marit se n'assabenta ven la casa. Els nous propietaris han comprat la cosa però se n'han vist privats del seu ús xq existeix una sentència anterior a la compra. El venedor ha de sanejar.

Sanejar x vicis ocults. 1484 i següents del Codi Civil

El venedor està obligat a sanejar la cosa del contracte quan aquesta presenti vicis ocults que la fessin impròpia x l'ús normal al que va destinada.

Ha d'existir una equivalència entre les prestacions.

Cosa entregada

Prestacions

Preu pagat

A partir d'aquesta equivalència el preu i la cosa han d'anar units. La cosa s'ha de vendre sense defectes que la fessin impròpia o que disminueixin l'ús d'aquesta cosa. En aquest cas el preu ha de ser inferior x continuar amb el sistema d'equivalència .

Si no es complís el sistema d'equivalència i la cosa presentés defectes el venedor en serà el responsable.

Esta obligat a respondre x vicis ocults quant:

• La cosa presenta defectes que no són aparents

• Que els defectes fessin la cosa inidónia o en disminuïssin el seu ús

• El comprador no pot ser un perit o un expert.

OBLIGACIONS DE LA PART COMPRADORA:

• Rebre la cosa

• Pagar el preu de la cosa

• Abonar les despeses que es puguin generar amb la celebració del contracte

• Despeses de transport

• Despeses de notari

• Despeses fiscals

• ...

L'obligació d'abonar aquestes despeses correspon a la part compradora tot i que el codi civil permet pactar qui assumeix la totalitat de les despeses. Si no es pacte, tot va a càrrec de la part compradora.

CONTRACTE DE DONACIÓ art 618 i següents del Codi Civil

Negoci jurídic bilateral xq l'acte unilateral del donant no es suficient xq es perfeccioni el negoci. Cal que l'altre persona l'accepti.

Donació : Acte de liberalitat pel qual una persona disposa gratuïtament d'una cosa a favor d'una altre que l'accepta. La primera persona es el donador i la persona que l'accepta es el donatari.

CARACTERÍSTIQUES:

• caràcter consensual

• caràcter bilateral =) intervenen dos parts però es unilateral en el sentit que només es generen obligacions en una part.

• Contracte translatiu de domini

• Contracte principal

• Contracte gratuït =) s'entrega a canvi de res.

Existeixen diferents tipus de donacions:

• Intervivos

• Mortis causa

• Donacions condicionades

• Donacions remoneratòries =) la que es fa a una persona pels mèrits o serveis prestats a la persona donant sempre que no constitueixi una remuneració exigible.

CONTRACTE DE PRÈSTEC art 1740 i següents del Codi Civil

Negoci jurídic pel qual una de les parts entrega a l'altre o be una cosa no fungible xq la utilitzi i la torni o bé diners amb la condició de que els tornin.

Hi ha dos tipus de préstec:

• Préstec d'ús o comodat

• Préstec simple o de diners.

Ambdós casos les parts que intervenen són:

• Part prestamista: deixa la cosa o diners

• Part prestatària: part que rep la cosa o els diners.

Són contractes:

• Contractes reals

• Contractes principals

• Contractes bilaterals i unilaterals pel que fa a les obligacions

Tot i això es diferencien xq en el préstec simple i ha translació de domini mentre que en el comodat no i aquest últim es essencialment gratuït.

CONTRACTE DE FIANÇA art 1822 del Codi Civil

Negoci jurídic pel qual un s'obliga a pagar o a complir x un tercer en el cas que aquest no ho faci.

La fiança és un contracte de garantia.

• Contracte accessori. És accessori xq x si sol no podria existir. Necessita d'un contracte principal =) préstec

• Contracte que pot arribar a no ser eficaç malgrat la seva perfecció.

Contracte de garantia personal =) la garantia es una persona

Contracte de garantia real =) x exemple una hipoteca. Garantia morosa.

En un contracte de fiança lo desitjable es que no es consumeixi.

No hi ha cap mena de contracte entre fiador i prestatari. Tot i això x principis el prestatari es veu obligat a tornar els diners al fiador. No es obligatori

CONTRACTE D'ARRENDAMENT: 1542 i següents el Codi Civil

Hi ha dos tipus de contracte d'arrendament:

Contracte d'arrendament de coses: contracte bilateral pel qual una part s'obliga a cedir l'ús d'una cosa determinada a un altre x un temps determinat a canvi d'un preu ( pis, casa...)

Contracte d'arrendament de serveis: Negoci bilateral pel qual una de les parts s'obliga a executar una obra o a prestar un servei x un preu cert.

El contracte d'arrendament té unes característiques comuns:

• Contracte consensual. En el mateix moment en que es presta el consentiment neixen les obligacions

• Contracte bilateral x les parts que intervenen i x les obligacions que genera

• No es un contracte translatiu de domini

• Contracte principal. No cal de l'existència d'un negoci jurídic anterior.

• Contracte honeròs =) contracte no gratuït

• Contracte intervivos.

TEMA 6 : LA POSSESSIÓ, LA PROPIETAT I ALTRES DRETS REALS.

DRET REAL =) Poder directe que les persones tenen sobre les coses xq l'ordenament jurídic els ho consenteix.

DRET REAL PLE DE LA PROPIETAT: La propietat es un dret real ple xq concedeix al seu titular un gran poder sobre la cosa. Això no vol dir un poder il·limitat =) el propietari també té limitacions.

Poders més importants del propietari sobre la cosa:

• PODER DE DISPOSAR: la pot transmetre, vendre, donar, regalar, gravar... Disposició en l'ampli sentit de la paraula

• PODER DE GAUDIR: disfrutar la cosa personalment. El gaudiment de la cosa pot ser:

• Forma física: (ex: viure en un pis sense treure rendiment econòmic)

• Forma econòmica : ( llogar un pis)

• PODER D'EXCLOURE A TERCERS: Impedir que altres persones gaudeixin de les coses de la propietat.

Exemple: Propietari d'un obra d'art ==) interès general x a moltes persones.

El propietari no pot prohibir als demés que admirin aquella obra.

Propietari d'una casa abandonada =) No pot impedir que uns tercers l'ocupin =) prioritat d'interessos.

LIMITACIONS LEGALS AL DRET DE PROPIETAT:

ABÚS DE PROPIETAT: art. 7 Codi Civil

No pot abusar ni exercir un exercici antisocial de la seva propietat. És més important l'interès de la col·lectivitat de les persones que els interessos individuals del propietari.

LIMITACIONS ESPECÍFIQUES:

• Limitacions voluntàries: depenen de la voluntat del propietari

• Limitacions legals: venen establertes en la llei.

Dret real de la propietat

• Propietat individual

• Propietat col·lectiva

• Propietat horitzontal =) tenen elements comuns amb altres propietaris. ( ex: pisos)

DRETS REALS LIMITATS =) es aquell que te dret sobre una cosa aliena. Drets que atorguen al seu titular drets limitats sobre la cosa.

Hi ha tres tipus de drets reals limitats:

• Drets reals limitats de gaudiment

• Drets reals limitats de garantia

• Drets reals limitats d'adquisició

DRETS REALS LIMITATS DE GAUDIMENT Dret real de gaudiment

El titular podrà gaudir lliurament d'una cosa

Que no es seva.

Tindrem al titular del dret real de propietat i al titular

D'un dret real de gaudiment. El titular real de propietat

Tindrà tots els drets menys el de gaudiment.

• Gaudiment personal

• Gaudiment econòmic

El dret real de gaudiment més important es el dret d'usufruit. Art 467 - 522 Codi Civil

USUFRUIT: Dóna dret a disfrutar de bens d'un altre amb l'obligació de conservar la forma i substància de la cosa.

Característiques de l'usufruit:

• Dret real : el dret real dóna poder a els persones sobre les coses

• Dret real limitat: xq el titular de l'usufruit no té plens poders sobre la cosa

• Dret real temporal o vitalici: pot estar limitat en el temps o pot durar mentre visqui l'usufructuari

• Dret real de gaudiment

• Dret real mobiliari / immobiliari. Lo més habitual es que el dret real recaigui sobre coses immobles.

Elements personals que apareixen en el dret real d'usufruït

• NU-propietari : titular del dret real de propietat que no pot gaudir.

• Usufructuari: titular del dret d'usufruït sobre la cosa del NU-propietari

Una propietat usufructuada pot vendres. Es transmet amb l'usufruit.

X valorar una cosa amb usufruit es tenen en compte:

• Valor de la cosa

• Edat de l'usufructuari =) fa canviar el valor de la cosa.

Constitució de l'usufruit:

Constitució Voluntària: Si hi ha voluntat =) hi ha acord =) negoci jurídic.

Acord de voluntat entre NU-propietari / usufructuari . Aquest negoci jurídic s'haurà de fer amb un document públic sempre i quan recaigui sobre bens immobles ( davant de notari)

Aquest negoci jurídic pot tenir caràcter:

• Mortis causa

• intervivos

Constitució legal : La llei indica en quins casos es constitueixen usufruits a favor de determinades persones.

Ex: a Catalunya , una persona que mori sense testament i sobrevisqui el seu conjugue es constitueix x imperatiu legal l'usufruit a favor seu. Els hereus seran els fills. NU-propietaris

Altres drets de gaudiment

• dret d'ús 523

• dret d'habitatge 524

• dret de servitud 530

DRETS REALS LIMITATS DE GARANTIA

Són aquelles que asseguren el compliment d'una obligació mitjançant la concessió d'un poder directe sobre una cosa aliena

Garanties:

• personals =) prestades x la persona ( fiança )

• reals =) garanties que recauen sobre les coses. Son les pròpies coses les que serveixen de garantia o asseguren el compliment d'una obligació.

Garanties més importants:

• Hipoteca : Dret real de garantia sobre una cosa immoble i que assegura el compliment d'una obligació principal de manera que si el deutor incompleix , el creditor podrà promoure o sol·licitar la venta pública subhasta de la cosa.

La principal diferència entre contracte hipoteca i penyora es que la hipoteca normalment recau sobre coses immobles mentre que la penyora recau sobre coses mobles.

Tot i això existeixen casos atípics.

Una altre diferència es que en el cas d ela penyora existeix un desplaçament de la possessió

• Penyora: Dret real de garantia mobiliària. Art 1863 i següents del Codi Civil

El dret real es constitueix sobre una cosa moble que entrega el deutor en garantia del compliment d'una obligació i en el cas que no es compleixi el creditor podrà sol·licitar la venta de la cosa sol·licitada com a penyora, venta que s'ha d'efectuar en pública subhasta.

Parts del contracte de penyora :

• Creditor (pignoratici)

• Deutor

Quan es celebra un contracte de penyora el dret real limitat de penyora recau sobre el creditor

El contracte de penyora es un contracte accessori.

• Creditor té dret a retenir en el seu poder la cosa mentre el deutor no pagui.

• Tb te dret a exercitar qualsevol acció que pugui pertànyer al deutor

El dret real s'extingeix en el mateix moment en que s'extingeix l'obligació principal ( s'extingeix el contracte principal)

DRETS REALS D'ADQUISICIÓ

Permeten a les persones adquirir preferentment.

DRET DE TEMPTEIG: dret que té una persona a adquirir en primer lloc quan el propietari es disposa a vendre

DRET DE RETRACTE: únicament té lloc quan no s'ha pogut exercir el dret de tempteig. Dret que té una persona que ostentava el dret de tempteig x situar-se en la posició de la persona que ho ha adquirit.

EXEMPLE: el dret de tempteig es el dret que té el llogater d'una finca a adquirir-la quan el propietari vol vendre-la. El propietari té l'obligació a oferir en primer lloc al llogater. Un cop ha vengut el llogater té dret de retracta . Té dret a adquirir la finca.

OPCIÓ DE COMPRA: dret que obstenta la persona interessada en adquirir una cosa durant un termini concret i establir un preu determinat.

EL REGISTRE DE LA PROPIETAT

El registre de la propietat es l'òrgan institucional de publicitat dels drets reals immobiliaris.

Té x objecte:

• La inscripció o anotació dels actes i contractes relatius al domini i als altres drets reals sobre bens immobles.

• La publicitat oficial de les situacions jurídiques relatives als bens immobles.

Funcions del registre de la propietat:

• Garantir la seguretat jurídica i el tràfic immobiliari, mitjançant els assentaments , que es practiquen en els llibres corresponents

• Inscripció de les resolucions judicials x les quals es declara la incapacitat legal d'administrar, l'absència, la mort i qualsevol altre xl qual es notifiqui la capacitat civil de les persones xl que fa a la lliure disposició dels seus bens.

• Inscripció de determinats contractes d'arrendament.

Efectes de la inscripció registral:

• PROTECCIÓ DEL TITULAR REGISTRAL: Els drets reals inscrits en el registre de la propietat existeixen i pertanyen al titular en la forma establerta en l'assentament corresponent. Es presumeix que la persona que tingui inscrit el domini dels immobles o drets reals en té la possessió. X tant, tot allò que estigui inscrit en el registre de la propietat es presumeix que es cert, i això comporta una protecció a favor del titular registral, els drets del qual no podran ser legítimament atacats mentre no es demostri, mitjançant demanda de nul·litat o cancel·lació, la inexactitud de la inscripció.

• PROTECCIÓ A TERCERS ADQUIRENTS: Protecció concedida x la llei a una persona que, confiant en la certesa dels assentaments registrats, adquireix un dret real. X tant, la finalitat d'aquest principi consisteix a protegir tota persona que adquireixi un dret fiant-se d'allò que publica el Registre. I també, x tant, si l'adquirent inscriu el seu dret no podrà resultar perjudicat x alguna causa que , sent objecte d'inscripció , no es va fer constar en el registre.

La finca registral : la immatriculació i la inscripció.

La finca en sentit registral es tot allò que obra foli en el registre. S'obrirà un full x a cada finca en el llibre corresponent.

• LA IMMATRICULACIÓ: Accés o entrada d'una finca en el Registre de la Propietat. La immatriculació es pot realitzar mitjançant la practica d'un assentament , que es el de la primera inscripció del domini a favor de l'immatriculat.

• LA INSCRIPCIÓ: La inscripció en un sentit ampli equival a assentament registral i es pot definir com la constatació o expressió formal i solemne feta en els llibres del Registres dels fets, actes i contractes que x la seva naturalesa poden tenir-hi accés. La inscripció és un assentament propi i específic, diferent dels altres que es practiquen en el Registre , i en el qual es constata l'existència d'una mutació jurídica produïda. S'inscriuen els actes i contractes relatius a la propietat i als altres drets reals sobre bens immobles, la constància dels quals, x obtenir la inscripció , s'ha de materialitzar en escriptura pública, executòria o document autèntic expedit x funcionari públic competent.

Títols i drets inscribibles en el registre de la propietat:

• Els títols declaratius o translatius de la propietat o drets reals imposats sobre els immobles.

• Les escriptures x les quals es constitueixin, reconeguin, transmetin , modifiquin, o extingeixin drets d'usufruits, drets d'ús i habitació , censos , emfiteusis, hipoteques, servituds i qualssevol altres drets reals.

L'anotació preventiva

L'anotació preventiva és un assentament principal i provisional que es practica en els llibres d'inscripcions , i que té x objecte:

• Assegurar el resultat d'un judici

• Garantir un dret perfecte però no consumat

• Preparar un assentament definitiu

L'objecte de l'anotació preventiva esta constituït x drets i situacions jurídiques que no són directament inscribibles o bé, perquè no constitueixen veritables drets reals , o bé perquè són situacions purament transitòries.

Quan la persona que tingui constituïda a favor seu l'anotació preventiva adquireixi definitivament el dret anotat, es pot parlar de conversió de l'anotació en inscripció.

Assentament de presentació.

Assentament fet en el llibre diari d'operacions i té per objecte fer constar immediatament , en hora hàbil, el moment d'ingrés o entrada en el Registre de la Propietat de cada capítol presentat al registre.

Aquest assentament caduca al cap de seixanta dies d'haver-se constituït.

TEMA 7 : DRET DE FAMILIA . EL MATRIMONI

El conjunt de normes que organitzen l'economia de la parella s'anomena règim econòmic matrimonial .

El fet de contraure matrimoni implica la subjecció dels cònjuges a algun dels diferents règims econòmics matrimonials existents. La subjecció a un règim pot tenir l'origen en un negoci jurídic o en la llei.

En el cas de negoci jurídic són els mateixos cònjuges els que en virtut d'un document públic anomenat capítols matrimonials, atorgat abans o constant matrimoni, fixen amb àmplia llibertat les normes que han de regir l'economia del matrimoni. En el segon cas és la llei la que , en defecte de pacte, fixa el règim econòmic matrimonial dels cònjuges.

El codi Civil estableix que el règim econòmic matrimonial serà el que lliurament estipulin els cònjuges en capítols matrimonials i si, no pacten res, o si els capítols esdevenen ineficaços, el règim serà el de societat de guanys. L'article 10 del Codi de Família de Catalunya estableix, a manca de capítols matrimonials o davant la ineficàcia dels capítols, el règim legal serà el de separació de bens.

Règims existents a l'Estat espanyol:

• Règim de Guanys

• Règim de participació

• Règim de separació de bens.

Règim de separació de bens

Regulat en el Codi Civil i en el Codi de Família de Catalunya.

En el règim de separació de bens, cada cònjuge té la propietat, el gaudiment , l'administració i la lliure disposició de tots els seus béns dins dels límits establerts en la llei. Així doncs , en aquest règim tots els bens tenen caràcter privatiu, i són propis de cada cònjuge no solament els béns dels quals ja disposava abans de contraure matrimoni, sinó també els que adquireixi després x qualsevol títol.

En el cas de dissolució del matrimoni no s'ha de liquidar res. Seguretat de que el patrimoni està segur.

Desavantatges del règim:

El regim de separació de bens pot provocar grans desequilibris a un dels membres de la parella.

Hi ha mecanismes que no apareixen en el Codi Civil però si al Codi de Família de Catalunya x evitar els desequilibris en separacions matrimonials.

Possibilitat de que el membre de la parella que hagi treballat x l'altre sense retribució o amb retribució insuficient o que hagi destinat la seva vida a la cura de la llar o fills tindrà dret a reclamar indemnització al finalitzar el matrimoni.

Règim de comunitat de béns.

Tots els béns dels cònjuges esdevenen comuns i els guanys o beneficis obtinguts indistintament x qualsevol dels cònjuges els són atribuïts x meitat, llevat que es pacti altrament.

En el règim de comunitat mentre la societat està vigent , els guanys que s'obtinguin pertanyen a la societat, encara que un dels cònjuges hagi tingut una intervenció decisiva a l'hora d'adquirir-los. Es parteix de la consideració que en l'obtenció de tots els guanys han col·laborat tots dos cònjuges , amb la iniciativa, capacitat d'estalvi, sacrifici, etc... Distingim dos béns: els privatius de cada cònjuge i els que pertanyen a la societat.

Bens privatius:

• Béns i drets que ja pertanyien a cada cònjuge en començar la societat.

• Els adquirits després del matrimoni a títol gratuït

• Els adquirits a càrrec o en substitució de béns privatius

• Els adquirits en concepte de rescabalament de danys i perjudicis inferits a algun dels cònjuges o als seus bens privatius.

• Els instruments necessaris x l'exercici de la professió o ofici.

• La roba i objectes personals que no siguin de valor extraordinari.

Bens que pertanyen a la societat

• Béns i drets obtinguts xl treball o la indústria de qualsevol dels cònjuges ( rendiments de treball)

• Els fruits, rendes o interessos produïts tan pels béns privatius com pels béns que pertanyien a la societat.

• Els adquirits a títol onerós a càrrec del cabal comú , tant si s'adquireixen x la comunitat com x a un dels cònjuges

Extinció:

• X dissolució

• Separació

• Divorci

• Nul·litat

• Mort 1 dels cònjuges

• Declaració d'absència

• Incapacitació d'un dels cònjuges

• X liquidació

Llevat del cas de mort, la resta implica el pronunciament d'un jutge.

Una vegada extingit el regim es procedirà a liquidar les parts que es poden posar d'acord o no, en aquest últim cas, els tribunals adjudicaran dos lots d'igual valor a cadascuna de les parts. Aquest règim no produeix desequilibris a l'hora de la seva dissolució.

TEMA 8 : DRET MERCANTIL

Històricament no existia distinció entre dret civil i dret mercantil. Es a partir del moment en que es comença a produir en massa quan el legislador s'adona que cal crear una disciplina diferent x regular el comerç.

DRET MERCANTIL : conjunt de normes del dret privat que ordenen l'activitat professional dels @ris en el mercat.

Elements que integren el dret mercantil

• Empresari

• Empresa

• Activitat econòmica

Empresari:

Persona física o jurídica que actua en nom propi , que ho fa x si mateix o x mitjà de representants i que realitza una activitat econòmica consistent en produir o intercanviar bens o serveis en el mercat.

Hi ha dos tipus d'empresaris:

• Individual

• Societat

Tan si es persona física o jurídica actuen en nom propi i assumeixen els drets i obligacions que emanen de la seva responsabilitat. Assumeixen també els riscos.

Els representats en l'empresa són representants legals. Quan existeix una representació legal significa que ens referim a una persona menor o descapacitada.

Només es pot donar en el cas quan l'empresari mori i els descendents no són capaços , llavors es dóna el cas de representació legal.

L'empresari individual sempre ha de ser major d'edat i capaç.

Empresa:

Empresa es l'organització de capital i treball amb la finalitat de produir i intercanviar. Els factors capital i humà són els integrants de l'empresa. No hi ha empresa sense aquests dos factors.

Capital : establiment mercantil, drets, obligacions...

Activitat econòmica.

Activitat que desenvolupa l'empresari x mitjà de l'empresa.

Fonts del dret mercantil.

• Llei mercantil

• Usus de comerç

• Dret civil

• Principis generals del dret

Com a fonts complementaries

• Jurisprudència

• Condicions generals de la contractació

LLEI MERCANTIL: Normes estatals que versen sobre aspectes mercantils.

USUS DE COMERS: Equivalent al costum civil. Origen consultudinari ( normes creades x la pràctica reiterada els empresaris en els seus negocis. Són pràcticament absolets.

DRET CIVIL

PPIS GENERALS DEL DRET: Comunes en totes les disciplines. Principis incorporats en la pròpia norma

JURIDISPRUDÈNCIA: Doctrina que emana del tribunal suprem que tracta sobre matèria mercantil.

CONDICIONS GENERALS DE LA CONTRACTACIÓ

Contracte tipus : contractes que incorporen clàusules redactades de forma unilateral. Contractes standart.

L'aplicació d'una font o una altre està jerarquitzada. Aplicació de la jerarquia art. 50 Codi Civil

En matèria de contractació mercantil, si no hi ha llei mercantil aplicable aplicarem directament la normativa civil. Ens saltem els usus mercantils.

TEMA 9: EMPRESARI

Hi ha dos tipus d'empresaris:

• Individual =) persona física

• Social ( societat) =) persona jurídica.

Ja sigui persona individual o societat sempre actua en nom propi, x mitjà de representants.

EMPRESARI INDIVIDUAL

La persona que vol emprendre activitat empresarial de forma individual . Ha de reunir 2 requisits:

• Ser major d'edat

• Tenir lliure disponibilitat dels seus bens

L'emancipat no pot ser empresari individual.

Article 5 Codi Comerç: Possibilitat que una persona que no reuneixi els requisits legals continuï amb la causa via testament .

La persona es incapaç x desenvolupar la tasca empresarial quan no reuneix els requisits.

La incapacitat no es la única causa x no poder exercir com a empresari individual. Hi ha 4 causes que impedeixen que una persona sigui empresari individual.

• Incapacitat

• Inhabilitació

• Prohibició

• Incompatibilitat

Incapacitat:

• Menor edat

• Incapacitat x deficiència física o psíquica permanents

L'origen de la incapacitat esta en la minoria d'edat o en una sentència d'incapacitació.

Una persona incapacitada mai ha assolit la condició d'empresari.

Conseqüències:

• La persona incapaç x manca d'edat es situació transitòria. L'efecte immediat es l'incapacitat, efecte que desapareix amb l'asolició de la majoria d'edat

• Sentència d'incapacitació no es poden millorar les deficiències permanents, produeixen com a primer i últim efecte la incapacitat

Inhabilitació:

Pateixen d'inhabilitació aquelles persones que tot i tenir capacitat x ser empresaris es troben en un estat civil que els impedeix ser-ho i x tant qualsevol acte que puguin fer serà nul.

L'origen de la inhabilitació es troba en un estat civil. La persona inhabilitada podrà ser habilitada i tornar a exercir com a empresari individual.

Una situació d'inhabilitació es el cas en que l'empresari es declara en estat de fallida.

Prohibició i incompatibilitat.

Pateixen prohibició o incompatibilitat x l'exercici del comerç aquelles persones que tot i sent capaces x poder-lo exercir no ho poden fer xq existeix una norma legal que els o prohibeix.

No podran exercir la professió mercantil ni intervenir en l'administració de societat mercantils o industrials:

• Magistrals, jutges i funcionaris del ministeri fiscal

• Empleats en la recaptació i administració de Fons de l'Estat , nombrats xl govern

• Agents de canvi i corredors de comerç

• Els que x lleis o disposicions especials no puguin comercialitzar en determinats territoris.

Responsabilitats empresari individual.

Responsabilitat il·limitada . Això implica que el seu patrimoni personal pot beures afectat com a conseqüències de deutes que puguin tenir lloc en l'empresa.

En el cas de empresari individual no hi ha separació clara entre patrimoni personal i patrimoni de l'empresa.

EMPRESARI SOCIAL.

Societat = persona jurídica.

Societat: persones que s'agrupen x motius econòmics xq tant l'empresari individual com la societat pretenen obtenir un benefici de la seva activitat.

Societat mercantil : Associació voluntària de persones que creen un patrimoni comú amb la finalitat d'obtenir un benefici, col·laborant en l'explotació de l'@

Tots els socis aporten quelcom a la societat. X a que en una societat es dugui a terme el seu objectiu es necessari un conjunt de bens ( patrimoni ). Les aportacions han de tenir una atribució econòmica.

Es l'aportació del soci la que li concedeix la condició de soci.

La finalitat d'obtenir beneficis es la característica que millor defineix una societat mercantil.

Associacions automatitzades: Són associacions que no tenen caràcter voluntari. Ne's un exemple les comunitats de propietaris o els col·legis d'advocats.

Casi totes les associacions mercantils estan integrades x una associació de persones . Tot i això hi ha societats formades x una sola persona. Societats unipersonals.

La societat mercantil té un doble aspecte:

• Aspecte contractual

• Aspecte institucional

Aspecte contractual de la societat mercantil. La societat mercantil neix com a conseqüència de la celebració d'un contracte de societats. Com a tot contracte consta dels 3 elements fonamentals:

• Consentiment

• Objecte

• Causa

El contracte de societats es atípic x 2 motius:

No necessàriament és un contracte bilateral ( multilateral / plurilateral )

Interès de totes les persones que intervenen en el contracte és un interès convergent. En els contractes estàndard normalment els interessos són divergents.

Aspecte institucional de la societat mercantil. Particularitat de les societats. Tb és un dels motius pels quals diem que el contracte de societat és atípic. Una vegada celebrat el contracte de societats i aquest s'ha celebrat vàlidament ( una vegada complerts els requisits legals de constitució) neix una persona jurídica anomenada societat.

Que implica tenir personalitat jurídica??

• Es subjecte de dret. Podrà assumir drets i obligacions.

• Té autonomia patrimonial diferent al patrimoni de les persones integrants de la societat.

• Te nom, domicili i nacionalitat pròpia que poden no coincidir amb la dels socis.

• Responsabilitats pròpies

La persona jurídica necessitarà de persones físiques xq puguin manifestar la voluntat de la societat.

La personalitat jurídica s'obté una vegada s'ha constituït la societat d'acord amb les formalitats legals. Art. 116 i 119 del Codi de Comerç. Hi ha 2 formalitats legals:

• Atorgament d'una escriptura pública

• Inscripció d'aquesta escriptura pública en el registre mercantil

El contracte de societats es un contracte formal que s'ha de formalitzar davant de notari. Una vegada atorgada l'escriptura s'ha d'inscriure en el registre mercantil que x territori correspongui.

Una vegada complerts aquests dos requisits la societat adquireix personalitat jurídica.

Si no es compleixen aquests requisits es parla d'una societat irregular , no es parlarà d'inexistència de societat. En tot cas aquesta societat es vàlida entre els socis, com a pacte entre ells, però no gaudeix de personalitat jurídica. Ells hauran d'assumir els riscos que comporti aquesta societat. No hi ha diferenciació entre els bens dels socis i els de la societat.

CLASSES DE SOCIETATS MERCANTILS ( fotocopia )

• Personalistes

• Capitalistes

1ª. Diferència =) en les Personalistes lo important és la condició de la persona i en les capitalistes es el capital que aporta el soci.

Personalistes.

Es busca gent x treballar en una societat amb diferents capacitats x poder treballar.

Capitalistes

Es busquen inversors x crear una societat de capital.

Ambdós casos la finalitat es obtenir lucre.

2ª. Diferència =)

Personalsites

Nom o raó social subjectiu. Terminacions : “ i companyia “

Capitalistes

Denominació objectiva terminacions “ SA “, “ SL “ , “ SRC “

Tant important es la condició dels socis en les societats personalistes que en el nom ha d'aparèixer el nom de tots o alguns dels socis de la societat personalista.

En la societat capitalista no hi ha cap obligació de anomenar la societat amb els noms dels socis. Tot i això no hi ha cap normativa que ho prohibeixi. No es podran posar noms que corresponguin a denominacions socials ( INEM ) ni denominacions amb noms que vagin en contra de la moral, ordre públic ni noms que puguin induir a l'error.

3ª. Diferència =) Societats personalistes només s'hi pot aportar treball, es a dir, tots els socis han d'aportar treball a la societat i l'aportació d'aquest treball els hi atribueix la condició de socis.

En les societats capitalistes necessàriament s'ha d'aportar capital x ser soci. Això no impedir que un soci no pugui aportar treball a la societat.

4ª. Diferència. =) Societat personalista es una societat de responsabilitat il·limitada x lo

contrari, les societats capitalistes són de responsabilitat limitada. Aquest és el motiu de l'existència de poques societats personalistes.

Quan es parla de responsabilitat limitada i il·limitada es fa referència a la responsabilitat dels socis independentment de la responsabilitat de les societats.

Societats personalistes ! responen de forma:

• Personal

• Solidaria

• Subsidiària

Responsabilitat personal : Els socis poden veure afectat el seu patrimoni personal com a conseqüència dels deutes de la societat.

Responsabilitat solidaria: Els creditors es podran adreçar contra qualsevol dels socis exigint la totalitat del deute. El + solvent té + risc

Responsabilitat subsidiària : Els socis no responen en primer lloc , sinó en segon. Els creditors estan obligats a anar en primer lloc contra els bens de la societat. Una vegada feta l'execució dels bens de la societat podran anar en contra dels socis.

Les societats capitalistes tenen responsabilitats limitades. No poden perdre més enllà del que han aportat.

La responsabilitat de la societat com a tal no varia sigui capitalista o personalista.

5ª Diferència =) El capital en les societats personalsites està dividit en participacions socials i les societats capitalistes en accions o participacions socials.

Les accions i les participacions tenen en comú que representen un part proporcional d'una associació

Accions: tenen la consideració de títols valors. Valors mobiliaris que es podran transmetre amb molta facilitat. Podran circular de forma més lliure que les participacions.

Participacions: no tenen la mobilitat de les accions.

És lògic que les accions es puguin vendre sense limitacions i amb més facilitat que les participacions de les societats personalistes xq l'interès en la creació de la societat personalista es la persona i s'intenta limitar l'entrada i la sortida de socis . En canvi en les societats capitalistes no importa qui es el soci sinó el seu capital. Les participacions no poden tenir el valor de mobilitat xq es deixa sense essència a la societat personalista.

6ª Diferència =) en les societats personalistes només els socis poden dur a terme la administració social. Són els socis els encarregats de la administració de la societat. Aquest tipus de societats s'anomenen societats d'autogestió. La pròpia importància de la condició de la societat no permet que sigui una persona aliena la que porti a terme les tasques administratives .

En les societats capitalistes , x lo contrari, no necessàriament els administradors han de ser socis. Poden ser persones alienes a la societat.

7ª Diferència =) En les societats personalistes els socis no poder fer competència comercial a la societat. Els socis de la personalista tb són treballadors de la societat. Aquesta condició de treballador impossibilita que el soci pugui desenvolupar la mateixa tasca fora de la societat.

En el cas de les societats capitalistes:

• SA =) Socis podran perfectament dedicar-se a la mateixa tasca fora de la societat xq no treballen personalment en la societat

• SL =) Tb es podrà x però es necessitarà un acord de la junta general de socis.

A la impossibilitat de fer la competència comercial a la societat a la qual es pertany s'anomena Prohibició de concurrència.

Les societats personalistes són societats tancades ( societats en la que es difícil entrar i sortir) en canvi, les societats capitalistes són societats obertes.

Únicament es pot entrar o sortir d'una societat transmetent les accions o participacions. La transmissió de les accions es fa mitjançant la compra, donació, via herència.

La transmissió en les societats personalistes es restringida, no es podran vendre de forma lliure, tot i que no es una prohibició total.

En les capitalistes el règim de transmissió es completament diferent, sobretot en les S.A

8ª Diferencia =) Societats personalistes per a que tingui caràcter mercantil el seu objecte ha de constituir en una activitat mercantil i a més ha de constituir-se en escriptura pública que ha d'inscriure's en el Registre mercantil.

En les capitalistes es pot trobar societats amb objectes no mercantils.

10ª diferència =) les societats personalistes es poden formar de forma simultània.

S.A es la única que es pot formar de forma successiva. La constitució de la societat i el lliurament de les accions no es fa en el mateix moment.

11ª Diferència =) Les societats personalistes no tenen un capital mínim per a la seva constitució

S.A =) mínim 10.000.000 pts

S.L =) mínim 500.000 pts.

12ª Diferència =) les societats personalistes estan regulades per codi de comerç

• Societat col·lectiva

• Societat comanditària simple

Les societats capitalistes estan regulades per lleis diferents

• S.A =) llei del 22 desembre de 1989

• S.L =) llei del 23 de març de 1995

SOCIETAT ANÒNIMA

Societat estrictament capitalista. El seu capital està dividit en accions.

Característiques de les S.A

• Societat capitalista amb totes les seves característiques generals

• Capital aportat pels socis que necessàriament han d'aportar capital per tenir la consideració de soci

• Responsabilitat limitada dels accionistes. Socis no tenen responsabilitat social, únicament responen amb allò que han aportat.

Constitució de les S.A

La societat autònoma com qualsevol altre societat mercantil s'haurà de constituir mitjançant escriptura pública que es registrarà en el registre mercantil. 2 requisits constitutius:

• atorgació escriptura pública

• Inscripció en el registre mercantil.

A partir de la inscripció en el registre mercantil la societat adquireix personalitat jurídica.

Denominació de les S.A

Denominació objectiva. No ha de contenir obligatòriament el nom dels integrants de la societat. Després del nom s'ha de posar la identificació de la societat ( S.A)

No es poden anomenar societats amb noms que ja existeixin o que corresponguin a institucions públiques o que vagin en contra de l'ordre, l'ètica o la moral. Tampoc poden ser noms que indueixin a l'error. Aquesta tasca de nomenar correspon al registrador mercantil central

Capital mínim art. 4

10.000.000 pts

capital " patrimoni

Capital social = suma dels valors nominals de les accions d'una societat

Patrimoni = conjunt de drets i obligacions de valor econòmic que pertanyen a la societat.

Capital social

Hi han 6 principis que afecten al capital social

Ppi del capital mínim

Ppi de determinació

Ppi d'integritat

Ppi de desenborsament mínim

Ppi d'estabilitat

Ppi de realitat

Ppi del capital mínim: Art 47 de les S.A Capital mínim 10.000.000 pts. No hi ha capital màxim.

Ppi de determinació . Art 9. El capital ha d'estar determinat en l'escriptura pública de constitució de la societat.

Ha de constar:

• La xifra de capital social

• El nombre d'accions en que es divideix el capital social

• El valors de les accions

• La classe d'accions

• Sèrie d'accions

• Com estan representades les accions

Ppi d'integritat: Art 12. El capital social ha d'estar íntegrament subscrit en el moment de constituir-se la societat. Subscripció =) adquisició.

Ppi del desenborsament mínim . Art 12 El capital social s'ha de desemborsar com a mínim en un 25 % del calor de cadascuna de les accions.

Subscripció =) adquisició

Desenborsament =) pagament

Les accions d'una societat han d'estar al 100% subscrites i com a mínim un 25% desemborsades en el moment de la constitució de la societat.

Accions son indivisibles. Això fa que no es puguin adquirir parcialment.

En l'escriptura pública ha de constar quan s'acabarà de fer el desemborsament de la quantitat que falta per acabar de pagar les accions.

La diferència entre el capital subscrit i el desemborsarment s'anomena Dividends de Passiu

Ppi d'estabilitat : la xifra de capital es estable. Es podrà alterar mitjançant operacions jurídiques d'augment o reducció de capital.

Ppi de realitat: El capital social no es fictici. Està veritablement integrat per les aportacions dels socis que s'hauran d'acreditar davant de notari.

Accions com a part del capital

Accions: Són una part proporcional del capital social

L'acció es pot estudiar des de 3 punts de vista diferents:

Acció com a títol

Acció com a expressió de la qualitat del soci

Acció com a un objecte de negocis jurídics.

Acció com a títol

L'acció té consideració de valor mobiliari. Això es deu a que les accions estan sempre representades. Hi ha dos tipus de representació:

Per mitja de títols

Per mitjà d'anotacions en compte

Es poden representar documentalment o informàticament

Acció com a expressió de qualitat del soci

La representació de les accions implica més que un simple suport. Les accions són a la vegada expressió de la qualitat de soci perquè la condició de soci va lligada a la titularitat de l'acció.

Al ser soci s'obtenen dos tipus de drets:

• Drets amb caràcter econòmic

• Drets amb caràcter polític / personal

Ser soci vol dir tenir dret a participar en els guanys =) dret caràcter econòmic.

Tb tenen dret preferent a la subscripció de noves accions. Art 158 de la llei del 89.

En el moment de la constitució de la societat la xifra de capital social = xifra de patrimoni social. Es desitjable que la xifra de patrimoni superi la xifra de capital

Drets amb caràcter econòmic:

• Dret a percebre dividends

• Dret a participar en el repartiment de la societat

Drets polítics:

• Dret a assistir i a votar en les juntes d'accionistes

• Dret a impugnar o recórrer els acords que pugui adoptar la junta d'accionistes

• Dret d'informació

Drets que ostenta el soci que es titular de les accions ordinàries . No totes les accions en que es divideix el capital social són ordinàries, tot i que són la majoria.

Accions privilegiades =) atorguen als seus titulars privilegis o avantatges diferents als que atorguen les accions ordinàries.

Accions sense vot: regulades en l'article 90 i següents de la llei del 89

Un accionista es titular d'una acció però no té dret a vot. Atribueixen drets de caràcter econòmic superiors als de les accions ordinàries.

Hi ha una obligació eventual que poden tenir els accionistes de la S.A : Obligació a desemborsar els dividends passius. En cas que l'accionista no desenborsi els dividends de passiu la societat podrà vendre les accions en nom de l'accionista a un tercer.

Podria ser que algun accionista estigui obligat a realitzar prestacions accessòries a la societat.

Accions enteses com a objecte de negocis jurídics

Les accions sempre tenen la consideració de valors mobiliaris, condició que permet la transmissió de les accions amb facilitat

Transmissió d'accions =) 56-63 de la llei del 89

En la transmissió de les accions només s'estableix 1 prohibició:

Art 62. No es podran transmetre les accions abans de que la societat s'hagi inscrit en el registre mercantil

La llei d'anònimes estableix el principi de llibertat al transmetre les accions. Això no vol dir que els accionistes puguin restringir la transmissió de les accions.

Art 63 =) qualsevol clàusula feta entre els socis que limiti la transició de les accions fins a un punt massa restringent serà clàusula nul·la.

Drets reals que es poden constituir sobre les accions.

Articles 66-73 de la llei del 89 sobre SA

Dret real =) poder que té una persona sobre les coses. Les accions poden ser objecte dels drets reals.

Art 66 =) copropietat de les accions =) propietat compartida.

La titularitat d'una acció comporta drets

Els drets poden tenir caràcter individual. Els copropietaris designen una única persona que gestionen els drets dels socis.

Hi ha drets reals que tenen caràcter limitat

• Dret real d'usufruit

• Dret real limitat de penyora.

Usufruit: la qualitat de soci l'ostenta el NU-propietari. L'usufructuari té dret a percebre els dividends de la societat.

Penyora: art 72. Dret real de garantia. Permet el desplaçament de la cosa. El titular de l'acció continua sent l'accionista.

En cas d'impagament podrà sol·licitar la realització del valor de la cosa tan sigui per la venda de la cosa o per cobrar la cosa. La facultat de gaudir dels beneficis de la cosa es per l'accionista.

Òrgans de la societat anònima

Conjunt de persones físiques que tenen com a funció principal manifestar la voluntat de la societat i executar la seva voluntat.

Hi ha dos tipus d'òrgans socials amb caràcter necessari:

• Junta d'accionistes

• Administració

Poden existir en algunes societats un tercer òrgan:

• Auditors de comptes. No són obligatoris llevat que es compleixi una sèrie de condicions.

Els dos òrgans són necessaris per totes les formes d'associacions mercantils.

S.A =) Junta d'accionistes

S.L =) Junta de socis.

Junta general d'accionistes de la SA

Reunió d'accionistes prèviament convocada que té com a finalitat discutir i decidir un per un sistema de majories sobre temes o assumptes que son de la seva competència.

Reunió de tots els socis que integren la S.A

En principi cada soci pot anar a les reunions i té dret a vot. ES possible que els accionistes als constituir la societat limitin el dret de vot a un determinat número d'accions. Si això no es pacta en la constitució de la societat =) 1 acció = 1 vot

Definim les juntes com a reunions d'accionistes. No sempre són plurals. Hi ha vegades que són unipersonals.

Són aquells casos en que totes les accions / participacions estan en mans d'un únic accionista/ soci de la societat.

Les reunions d'accionistes són reunions convocades. Només són espontànies quan el nombre d'accionistes es limitat i els socis es coneixen.

La finalitat de les juntes es discutir i adoptar acords per majories. Els acords es prenen en democràcies.

Les decisions preses han de ser respectades per tots els socis.

Es discuteixen sobre temes determinats. Quan es reuneixen per discutir i perdre acords ja saben els temes a tractar perquè la convocatòria mostra l'ordre del dia de la reunió

L'assistència pot ser personal o per mitjà de representants.

Termes a tractar són termes de la seva competència. S'exclouen de la seva competència:

• Temes que vagin en contra dels drets dels accionistes

• Temes que vagin en contra dels drets de la societat

• Respecte a la competència dels administradors

• Respecte als interessos de la societat

FOTOCOPIA

Els acords socials són acords que vinculen a la totalitat. Obliguen tant als socis que han votat a favor com a aquells que han votat en contra.

Excepcions:

• Aquells que afecten al canvi dels drets dels accionistes

• Canvi de domicili a l'estranger

• Canvi que afecta a la transformació de la S.A en una altre forma social.

Aquest tres casos són supòsits excepcionals. En aquest cas , els socis desidents tenen dret a separar-se de la societat demanant el reintegrament de les seves accions.

Tots els acords que prengui una junta d'accionistes s'han de documentar en el llibres d'actes on s'anoten totes les reunions que es duguin a terme.

Acords socials) Podrien ser objecte d'impugnació. Qualsevol accionista independentment de la seva participació podria impugnar els acords adoptats perquè consideri:

• Són acords que van en contra de la llei

• Són acords contraris als interessos socials

• Acords que perjudiquen a la societat

Administració de la societat

Òrgan de caràcter necessari però que a diferencia de la junta d'accionistes es un òrgan permanent . No es pot cessar

Pot tenir una estructura molt diversa:

• Unipersonal

• Bipersonal

• Pluripersonal =) Consell d'administració

Funcions principals de l'administració

• Convocar juntes

• Informar accionistes

• Formular els comptes anuals

• Signar els comptes

• Si existeixen auditors, hauran d'entregar comptes als auditors perquè els avaluïn

• Dipositar comptes anuals al registre mercantil

• Representants de la societat

• Executar els acords de la societat

El nomenament dels administradors en fan en el mateix moment de la creació de la societat. Han de constar en el registre. Qualsevol canvi en la persona dels administradors s'haurà d'inscriure en el registre mercantil.

Càrrec d'administrador dura 5 anys. Art. 126. Si no es pacta el contrari , el càrrec d'administrador es gratuït. Es possible que es pacti lo contrari fixant una retribució

Responsabilitat dels administradors

Són els que més responsabilitats tenen en una societat. La responsabilitat dels administradors es personal.

Responen tant pels actes i omissions contraris a l'estatut de la societat i per negligència. La responsabilitat ha de ser declarada per un jutge.

Modificació dels estatuts de la SA

En l'escriptura pública i apareixen els estatuts de la societat =) conjunt de normes i regles que regulen la vida interna de la societat.

El que ha de figurar en els estatuts de la societat es troba en l'article 9 de la llei del 89

• Nom

• Objecte social

• Durada de l'exercici de la societat

• Data d'inici de l'exercici

• Data en que es tanca l'exercici de la societat

• Domicili de la societat

• Accions en que està dividit el capital social

• Tota la informació sobre accions

• Indicar de quina manera s'hauran d'adoptar els acords

• Estructura de l'òrgan administratiu.

Cada vegada que vari aquesta informació s'alteren els estatuts. La llei requereix requisits formals per les modificacions estatuàries que cal que es faci davant de notari en escriptura pública i cal portar-ho al registre mercantil.

Les persones que projectin una nova idea han de dir el perquè del canvi i els efectes que produirà. Per adoptar un nou canvi s'ha de convocar la junta ( art 103)

Excepcions.

Hi ha modificacions dels estatuts que no requereixen tot aquest procediment o be que requerint el procediment comporten efectes diferents.

• Acords de canvi de domicili dins del mateix terme municipal. El canvi no exigeix una junta general d'accionistes .

Canvi objecte social

Mateix procediment que en les modificacions . El que varia son les conseqüències respecte els socis que han votat en contra.

Llei permet als socis desidents que es puguin separar de la societat ( art 147).

Capital social

Xifra fix.

Acords d'augment/reducció capital. Art 161/170 de la llei de S.A

Els creditors d'una societat han de saber quina es la situació econòmica de la societat en cada moment.

Un augment de capital =) operació optimista

Disminució de capital =) operació no ben vista pels creditors. Això s'interpreta com una disminució de les garanties de cobrament per part dels creditors.

La disminució de capital no s'executa automàticament pel fet de protegir als creditors que només tenen com a garantia el patrimoni social.

Els creditors poden oposar-se a la reducció de capital. A partir de la publicació en el BOE de la reducció de capital el creditors tenen tres mesos per oposar-se a la reducció . Davant d'aquestes condicions la societat pot:

• Pagar els crèdits

• Garantir el pagament

Modificacions estructurals

Transformació de la SA Art 223 i següents.

Per efectuar el canvi no hi ha necessita d'extingir la societat.

Els requisits són els mateixos que en el cas d eles modificacions.

Acord de fusió ( art 233-251)

Hi ha dos tipus de fusió:

• Per creació: Totes les societats que es vulguin fusionar es dissolen, s'extingeixen i es constitueix una S.A nova que agrupa a les anterior.

• Per absorció : existeix una societat anònima ja existent que absorbeix les societats dissoltes

Cadascuna de les societats que intervé en una fusió hauran d'aptar els seus propis acords.

Requisits FOTOCOPIA

Escissió ( art 252-259)

Operació contraria a la fusió.

Hi ha dos tipus d'escissió:

• Divisió de tot el patrimoni de tota la SA en 2 o més parts cadascuna de les quals es traspassa a una altre nova societat de nova creació o ja existent.

• Impròpia: una part del patrimoni de la societat es separa i va a parar a una altre societat ja existent. La societat anònima segregada existeix. Només es separa una part.

La societat que decideixi escindir-se haurà de complir els requisits de l'article 103

Acord de dissolució art 260 i següents

Quan la causa de la dissolució aparegui, la societat està obligada a dissoldre's perquè podria incórrer en responsabilitat.

Causes de dissolució : FOTOCOPIA

En el moment en que desapareix l'òrgan administratiu apareix simultàniament l'òrgan de liquidació.

Liquidació

L'òrgan de liquidació es anomenat en el mateix moment en que es pren l'acord de dissolució . sovint els estatuts de la societat indiquen que els propis administradors seran els que adoptaran la funció de liquidadors.

El número de liquidadors ha de ser imparell i no té límit ni per dalt ni per baix.

Una vegada practicada l'extinció de la societat té lloc la cancel·lació de tots els assentaments relatius a la societat. En aquest moment la societat perd la condició de persona jurídica.

En determinats casos es pot demanar l'anul·lació i la reapertura de la liquidació.

SOCIETAT DE RESPONSABILITAT LIMITADA llei del 23 març de 1995

Es la societat mercantil més utilitzada. Hi ha tres principis generals que serveixen de base a la S.L:

Caràcter híbrid =) tenen trets capitalistes i personalistes

• No es necessari que els administradors siguin socis

• Responsabilitat limitada

• Denominació objectiva

• Capital dividit en participacions

Caràcter tancat de la S.L =) implica que les participacions en que es divideix el capital social es podran transmetre però amb limitacions

Caràcter flexible =) en sentit estricte. No hi ha tantes formalitats això suposa menys costos per a la societat. No cal que els administradors convoquin als socis mitjançant anuncis a butlletins oficials. Es podrà establir un règim de convocació més flexible i menys costós. Aquest règim s'ha d'establir en el moment de la constitució de la S.L

Concepte [art1] Societat mercantil que té el capital dividit en participacions integrades per les aportacions dels socis els quals no responen personalment dels deutes socieals sempre i quan no siguin els administradors.

Característiques principals de les S.L

Trets capital :

• Responsabilitat limitada dels socis

• El capital de la societat procedeix dels socis, no aporten treball

• Opera sota una denominació objectiva

• La gestió esta encarregada a l'òrgan administratiu que no han de ser obligatòriament els socis

• Sempre té característiques mercantils, independentment de que es dediqui.

Trets personals

• El capital està dividit en participacions ( " accions ) no són títols mobiliaris, no son documentables/representats i per tant més difícils de transmetre.

El capital.

K min SL = 500.000

Aquest capital esta integrat per les aportacions dels socis que poden ser aportacions dineràries [19] i no dineràries [20], en aquest últim cas, en l'escriptura es posarà el valor monetari d'aquestes aportacions. Aquestes aportacions no cal que siguin valorades per un expert independent designat pel registre mercantil =) manca regidesa/formalitat..

Si sobrevaloren lo aportat [21]estan obligats a respondre per la diferència.

El capital ha d'estar totalment subscrit i totalment desemborsat

Fundació

Únicament pot ser simultània [11-15] Els requisits formals son els mateixos que en totes les societats mercantils:

• Atorgació escriptures públiques

• Inscripció al registre mercantil

• Publicació al BORME

Participacions

Són acumulables i indivisibles a l'igual que les accions. A diferència:

• No estan representades ( no en documents no en anotacions en comptes), per tant, la seva transmissió està més restringida que les accions

Les S.L han de tenir un llibre de registre dels socis on s'anota [27] :

• Qui te les participacions?

• Transmissió de les participacions [ 29 - 34 ]

No es podran transmetre fins que la societat estigui inscrita en el registre mercantil ( fins llavors la societat no té personalitat jurídica)

Tipus de transmissió:

• Transmissió de participacions voluntària per actes “ intervius” [29] p.ex un soci ven participacions a un 3r

• supòsits:

• soci vol transmetre les participacions a un altre soci , cònjuge, ascendents, descendents, ... En aquest cas el soci es lliure de transmetre les participacions. Només cal anotar-ho al llibre de registre.

• La resta de casos. El soci vol transmetre participacions a una persona diferent a les mencionades anteriorment, per transmetre les accions hi ha limitacions, s'ha de seguir tota una sèrie de procediments:

• Comunicar-ho per escrit als administradors . Identificar tots els aspectes ( que, a qui, com, preu, ets..)

• La transmissió quedarà sotmesa al consentiment de la societat, que s'expressarà mitjançant Junta General

• Transmissió obligatòria de participacions, Mortis causa. [30]. Quan un soci mor les seves participacions passen en mans dels seus hereus. ( els establerts en el testaments o els forçosos establerts per la llei)

Els socis podran alterar aquest principi en els estatuts establint en favor dels socis un dret d'adquisició preferent de les participacions del soci difunt.[32]

• Transmissió obligatòria =) es dóna quan hi ha un embargament judicial de les participacions. La resta de socis tindran un dret preferent sobre les accions que s'han posat a subhasta.

La societat es podria trobar que les participacions passessin en mans d'un 3r. Per evitar aquesta possibilitat es pot establir en escriptura pública que en cas de subhasta pública els socis tenen dret preferencial sobre les accions

[35] copropietat de participacions

[36] usufruit

[37] penyora =) en cas d'execució de la penyora regiran les lleis de la S-L

No hi ha diferència entre copropietat, usufruit i penyora d'accions i participacions.

Òrgans socials de la S.L

Regulats en els articles 43-70

Hi ha dos òrgans de caràcter necessari:

• Junta General de socis

• Òrgan d'administració

Junta general de socis.

No distingim entre junta ordinària i extraordinària respecte l'anònima.

La Junta es un òrgan de caràcter deliberant, necessari i no permanent. Té per funció adoptar acords que siguin de la seva competència. Temes de l'art 44-95

Són els mateixos que els de la junta general d'accionistes.

La junta general de Socis s'ha de convocar dins dels primers sis mesos de cada exercici amb la finalitat de censurar la gestió social, aprovar les comptes de l'exercici anterior i resoldre sobre l'aplicació dels resultats.

Convocatòries: a l'igual que en les S.A les convocatòries les ha de fer l'òrgan administrador. LA diferència essencial entre la SL i la SA, es que la SL té la possibilitat de convocar els socis de forma individual, personal i escrita [46]. Entre la primera i la segona convocatòria han de transcórrer un mínim de 15 dies.

La llei estableix la possibilitat de que la junta es convoqui de forma espontània [48]. La no convocatòria de la junta, s'anomena Junta Universal

Òrgan administratiu : [50-70] òrgan representatiu que té caràcter necessari i permanent. Estructura:

• Unipersonal

• Bipersonal

• Pluripersonal

S.L =) estatuts poden establir sistemes alternatius o diferents formes d'organitzar la administració.

Els socis poden optar per un sistema o un altre en funció de les necessitats de la societat.

Per modificar l'estructura de l'òrgan administratiu s'haurà d'inscriure en el Registre Mercantil. Les modificacions es poden fer a mesura que les necessitats ho demanin [57] sense modificar els estatuts ( flexibilitat)

Els socis són els que nomenaran els administradors en el moment de la creació de la societat [60]. Els administradors faran la seva funció en un període il·limitat. Si s'establís una durada concreta s'obligaria a reunir la junta per triar nous administradors, això suposaria uns costos addicionals per a la societat.

Competències de l'òrgan administratiu:

Són les mateixes que qualsevol òrgan mercantil. Òrgan que representa la societat, convoca als socis,...

Els administradors de la S.L al igual que els de la S.A no podran fer la competència a la societat a la qual pertanyen a no ser que la societat expressi lo contrari.

Els administradors es responsabilitzen de forma civil i podran incórrer en responsabilitat penal

L'òrgan administratiu no té retribució a no ser que s'estableixi lo contrari en el moment de la seva constitució. El sistema de retribució es lliure.

Modificacions dels estatuts de la SL [71-83]

La nota més distintiva són els diferents quòrums per optar a la modificació. Són quòrums reforçats.

El quòrum depèn de la transcendència de l'acord

S'haurà de documentar en escriptura pública, registrar-ho al registre públic i publicar-ho en el butlletí mercantil.

La transformació de la SL a SA no es una operació usual.

[104] causes de dissolució de la SL = SA

Liquidació SL = SA

Extinció

No implica l'adopció d'un acord concret. Una vegada s'hagin realitzat les operacions liquidatòries es produeix l'extinció [122]

SOCIETATS UNIPERSONALS

Llei del 1995 [125-129]. Poden ser tant SA o SL

Són societats unipersonals aquelles integrades per un únic individu.

Hi ha dos tipus de societats unipersonals al marge de si són SA o SL

• És societat unipersonal aquella constituïda inicialment per una pluralitat de socis i totes les accions / participacions passen a mans d'un únic soci. La possibilitat de crear aquest tipus de societats ja existia abans de la creació de la llei del 95

• Es tb societat unipersonal aquella que es constituïda per un únic soci. Aquesta possibilitat no es podia dur a terme abans de la llei del 95.

De cara al creditor es diferent contractar una societat unipersonal que una pluripersonal.

La societat unipersonal sembla que no funcioni de manera democràtica perquè una persona obstenta totes les funcions.

[126] obliga a les societats unipersonals a declarar al registre mercantil la seva condició d'unipersonalitat. Si la societat inicialment és pluripersonal i passa a ser unipersonal s'ha d'inscriure en el registre mercantil [129 ] si no ho fa l'únic soci de la societat unipersonal respondrà de manera personal dels deutes obtinguts durant el període d'unipersonalitat .

No hi ha cap impediment perquè l'únic soci sigui també l'administrador.

Els socis tenen responsabilitats limitades si actuen lícitament.

En les societats unipersonals es més probable que els socis/accionistes utilitzin la societat en benefici propi.

FINANÇAMENT DE LES SOCIETATS.

Les societats es poden financiar de diferents maneres:

• Finançament propi

• Finançament aliè

La SA es pot financiar amb capital aliè mitjançant EMISSIÓ D'OBLIGACIONS. Només ho pot fer la SA

Les SA poden emetre 2 tipus de valors:

• Accions

• Obligacions =) només quan tingui la necessitat d'obtenir diners i s'hagin de financiar amb capital aliè

EXEMPLE: govern emet :

• Bons de l'esta

• Lletres del tresor

Són inversions que financen l'estat que es compromet a tornar-ho més un tipus d'interès determinat.

Les SA fan el mateix, emeten obligacions que es comprometen a tornar més un tipus d'interès X

L'únic que tenen en comú obligacions i accions es que totes dues són valors mobiliaris i estan representats per títols.

Diferències accions/obligacions

Accions

Obligacions

És la part proporcional del capital de la societat El titular de l'acció es l'accionista. Forma part de la societat i té una sèrie de drets com a tal. No neixen per ser amortitzades. L'accionista que realitza una aportació a la societat rep una sèrie d'accions. L'accionista no pot disposar de la quantitat que ha aportat. En determinades ocasions les accions poden ser amortitzades. Això succeeix quan els socis desidents no estan d'acord amb els acords presos i demanen la separació de seva separació de la societat. L'accionista té dret a un dividend variable. No sap quant ni en quin moment cobrarà.

Es la part d'un crèdit en contra de la societat El titular de l'obligació és l'obligacionista. Persona aliena a la societat Neixen per a ser amortitzades. L'obligacionista , en un moment concret i determinant podrà exigir el desenborsament d'aquelles obligacions. Malgrat això, en alguna ocasió, les obligacions poden no ser amortitzades. Obligacions convertibles en accions: Arribat el termini no es desemborsarà el valor de l'obligació però facultarà a l'obligacionista a assolir la condició de soci L'obligacionista té dret a un interès fix.

TEMA 10: DRET CONCURSAL

El dret concursal regula les insolvències dels empresaris.

L'empresari per sobre de la condició de d'@ei es persona i estableix relacions jurídiques amb altres persones. Quan aquestes relacions són obligatòries l'empresari pot no complir-les.

En aquests casos l'empresari és el subjecte passiu d'una relació jurídica obligatòria on el subjecte actiu es el que es troba en condicions d'exigir

Davant d'una obligació es poden donar dos casos:

• @ri compleixi

• @ri no compleixi.

En l'última cas es pot trobar que el creditor li exigeixi judicialment el compliment de les seves obligacions. El creditor ho reclama davant de tribunal i acaba realitzant l'execució del patrimoni de l'@ri

Si es tracta d'empresari individual respon personalment, contràriament, si l'execució s'adreça a una societat es la pròpia societat la que respon amb el propi patrimoni sempre i quant, sigui una societat capitalista.

L'empresari es pot trobar amb més d'un creditor que vulgui executar el seu patrimoni. Quant un deutor té una pluralitat de creditors l'execució individual de cada creditor s'haurà de substituir per una execució col·lectiva. Amb això s'aconsegueix equiparar els diferents deutors i encara que sigui parcialment, que vegin satisfets els drets de crèdit.

Les execucions concursals col·lectives es porten a terme mitjançant dos procediment anomenats Procediments concursals

• Procediment de suspensió de pagaments

• Procediment de fallida.

Els dos procediments impliquen una situació d'insolvència de l'empresari.

L'empresari es pot trobar en situació d'insolvència en dues circumstàncies:

• Moment puntual de manca de liquiditat

• Insolvència judicialment reconeguda que es reconeix un cop donada la situació de suspensió de pagament i procediment de fallida.

Són dues situacions diferents. Cap @ri demana a un jutge la declaració d'estat de suspensió si no travessa una situació d'insolvència.

FOTOCOPIA

Tant la suspensió de pagaments com la fallida:

• Pressuposen insolvència de l'empresari

• Pressuposen una pluralitat de creditors

• Pressuposen l'execució col·lectiva per part dels creditors

• Pressuposen l'inici d'un procediment que acabarà en procediment judicial.

Suspensió i fallida =) diferents finalitats.

Suspensió	Fallida
Situació d'insolvència provisional. Actius nets> passiu Situació de l'@ri no es tant greu pq. es tracta de manca de diners. Situació temporal. Davant dels creditors hi ha certes garanties perquè A>P. En el pitjor dels casos, liquidant el patrimoni de la societat s'obtindria líquid suficient per fer front als pagaments. No cal que es produeixi cessament de pagaments per part de l'@ deutora. El propi deutor demana l'estat de suspensió. L'@ri pot estar interessat en l'estat de suspensió pels efectes que produeix. L'@ri suspès no té restriccions ni de tipus personal ni patrimonial. L'@ continua amb la seva activitat per poder arreglar la manca de liquidesa tot i les cauteles judicials que es prenen. La finalitat de la suspensió és superar la situació d'insolvència temporànea. Si el suspès es una societat mercantil aquesta no es dissol necessàriament. La fallida tendeix a l'obtenció i signatura d'un conveni de pagament per aplaçar el pagament amb els creditors. Això no vol dir que la suspensió acabi sempre amb un conveni. No té repercussions penals per l'@ri suspès. El jutge no podrà qualificar la suspensió ni com a dubtosa ni com a imprudent. En un procés de suspensió intervenen: Jutge Interventor Junta creditors SUSPENSIÓ	Situació d'insolvència definitiva. P>A Situació irreversible que ni tan sols liquidant el patrimoni de la societat es pot fer front al pagament dels crèdits. Situació que pot fer incórrer en responsabilitat a la societat o @ri individual. En l'estat de fallida es pressupòsit objectiu que s'hagi produït un cessament de pagament. La fallada la pot sol·licitar tant el deutor com els creditors, tot i que el deutor mai està interessat en la declaració d'estat de fallida perquè els efectes són molt greus. L'@ri fallit té restriccions personals i patrimonials. @ri no pot continuar exercint la seva tasca. Hi ha excepcions via decret per motiu social. Si l'@ fallida és una societat mercantil, aquesta es dissoldrà perquè la fallida persegueix la liquidació de l'@ No totes les fallides acaben amb la liquidació. La declaració d'estat de fallida pot tenir repercussions penals pel deutor. El jutge qualifica la fallida: Fallida per insolvència Fallida fortuïta Fallida imprudent Fallida dolosa En un procés de fallida intervenen: Jutge Síndics Comissaris Junta de creditors Pot tenir efectes retroactius ( pot aplicar-se a situacions que han passat en el passat) . Un jutge podrà retraure els efectes de la FALLIDA
Una suspensió mai pot tenir efectes retroactius.	fallida en un moment anterior a la seva declaració. A la vista de la documentació presentada, pot declarar la situació de fallida en una data anterior a la declaració de fallida. Els efectes comencen a partir de que el jutge ha retrotingut la fallida. Tot allò que ha fet l'@ri en el període de retroacció es declarat nul.

SUSPENSIÓ DE PAGAMENTS llei del 26 juliol de 1922/ Codi comerç [870-...]

La suspensió de pagament consisteix en un estat legal declarat pel jutge a sol·licitud de l'empresari en que es declara la insolvència provisional d'aquest i que normalment finalitza amb un conveni d'espera amb els creditors.

Hi han 3 pressupòsits bàsics.

• Condició d'@ri del deutor

• Sol·licitud del deutor

• Declaració del jutge.

Es el moment de la declaració de suspensió quan la insolvència econòmica passa a ser legal.

Condició de l'empresari

Per quedar sotmès a aquest procediment el deutor ha de ser empresari. Si no fos així es faria un concurs de deutors.

Deutor ha de sol·licitar la suspensió

Sovint al deutor li convé obtenir la suspensió.

El deutor al presentar la sol·licitud de suspensió ha de presentar tota una sèrie de documents:

• Balanç de l'actiu i del passiu de l'empresa

• Relació nominal dels creditors en la que es considera la quantia que es deu i el venciment

• Memòria explicativa de les causes de la suspensió

• Propòsit per pagament dels deutes

• Llibres de comptabilitat

El jutge admet la sol·licitud si elimina la possibilitat que l'empresari es trobi en una situació d'insolvència greu. Si es dona aquest segon supòsit haurà de notificar al deutor la situació i li deixarà 15 dies perquè afianci la diferència entre el passiu i l'actiu. A primera vista semblaria una fallida en comptes d'una situació de suspensió.

Si el deutor dins dels 15 dies no pot complir amb lo imposat pel jutge el cas serà arxivat, això provoca la finalització del procediment. El jutge declara la situació de suspensió de pagaments

En el moment de la declaració de l'estat de suspensió de pagament , de forma automàtica es nomenen 3 interventors perquè controli les operacions de l'empresari.

Automàticament es paren totes les accions individuals d'execucions de patrimoni.

Interventors

Els interventors són designats pel propi jutge. 2 d'ells són perits mercantils i el tercer un creditor triat entre ells

Les principals funcions dels interventors:

• Garantir als creditors que es pagaran els seus crèdits.

• Funció de vigilància i control de totes les operacions de l'empresari suspès.

• Inspecció dels llibres del suspès

• Informació al jutge respecte dels negocis del suspès

• Redacció de dictàmens sobre actiu / passiu de la societat /@

• Presentar el balanç definitiu a la junta definitiva de creditors. Aquesta llista ha de ser presentada al jutge 8 dies abans de que es celebri la junta de creditors en la qual s'haurà de discutir /deliberar / aprovar un conveni sobre com es posposen els pagaments dels deutes.

Jutges

• Dirigeix procediment de suspensió

• Convoca la junta de creditors

• Persona competent per determinar la situació real de l'empresa

Suspès

Part implicada. Durant el procediment de suspensió conserva la direcció dels seus negocis, l'administració dels bens...

Junta de creditors:

Es la reunió de tots els creditors del deutor suspès, juntament amb el seu propi deutor que, prèvia convocatòria del jutge, intentaran discutir/deliberar sobre la forma de pagament dels deutes pendents.

A la junta de creditors i poden concórrer tots els creditors que apareixen en la llista definitiva.

Si no hi ha un mínim exigit ( + 3/5 parts) del passiu de l'empresari no podran adoptar acords.

La concurrència es obligatòria pel suspès i pels interventors. [13 llei dels 22]

La no compareixença del deutor fa que el jutge arxivi el procediment de suspensió. En aquest cas, els creditors poden demanar la fallida de l'empresari o tornar a iniciar les demandes individuals contra el patrimoni de l'empresari.

Una vegada aprovat, el conveni vincula a tots menys als que han fet ús del dret d'abstenció.

Una vegada signat el conveni, si el deutor no compleix amb lo pactat implica la possibilitat de que els creditors puguin instar/sol·licitar la resolució del conveni.

Els tres tipus d'ineficiència d'un contracte tenien conseqüències diferents. En el cas de resolució el contracte es eficaç fins que el jutge en declara l'ineficiència.. L'incompliment es causa de resolució.

Si el contracte es declarat ineficaç, s'arxivarà l'expedient i novament deixarà la porta oberta als creditors be perquè continuïn les accions individuals o perquè sol·licitin la declaració d'estat de fallida.

FALLIDA [ 874-següents del Codi de comerç]

La fallida a igual que la suspensió és una situació legal d'insolvència que necessàriament ha de ser declarada per un jutge.

Aquest estat legal produeix conseqüències gravíssimes per l'empresari:

• Pèrdua de l'administració dels seus bens

• Restricció de la seva capacitat

• Inhabilitació per exercir el comerç

La fallida acaba amb l'execució del patrimoni de l'@ri /societat. Sovint davant d'un estat de fallida els creditors no cobren en la totalitat.

Hi ha tres tipus de fallida:

• Fallida fortuïta : Es produeix per causa no imputable a l'empresari.

• Fallida culpable: S'ha arribat a aquesta situació per l'actuació negligent/imprudent de l'empresari

• Despeses excessives

• No ha portat bé els llibres de comptabilitat

• Fallida fraudulenta: hi ha hagut una intencionalitat . L'empresari aixeca una part o la totalitat dels bens. L'aixecament de bens es una actitud delictiva pot tenir repercussions penals.

• Canvi en la titularitat dels bens per no respondre als creditors

• Simulació de determinades accions dins de l'empresa

• Abusar dels crèdits que té l'empresa

La qualificació d'una fallida li correspon al jutge que es pronuncia sobre l'estat legal de l'empresari.

Pressupòsits d'una declaració de fallida.

• Pressupòsit de fons: deutor ha de tenir la condició d'empresari i haver cessat els seus pagaments

• Pressupòsit de forma:

• La fallida com a estat legal serà habitualment sol·licitada pels creditors davant d'un jutge i hauran de manifestar quina es la situació actual de l'empresa. Normalment tots els creditors que s'agrupen per iniciar un procediment de fallida han inciat anteriorment accions individuals on s'intenta agredir el patrimoni del deutor. Això són proves perquè el jutge es pugui pronuncia en aquesta situació.

Una vegada sol·licitat l'estat de fallida se li haurà de comunicar al deutor la sol·licitud d'estat de fallida.

Instar la fallida no te com a pressupòsit instar la suspensió.

El deutor podrà o no exercir el dret d'oposició a l'acte d'estat de fallida.

Si el deutor exerceix el dret d'oposició haurà de provar qeu està al corrent de pagaments. En aquest cas el jutge hauria de revocar la resolució de fallida.

ORGANS DE LA FALLIDA

• Òrgan jurisdiccional

• Òrgan administratiu

• Òrgan de vigilància i inspecció

• Òrgan deliberant

Òrgan jurisdiccional =) És el jutge que declara l'estat legal de fallida i tramita tot el procediment. Tb desenvolupa algunes funcions de vigilància.

Òrgan administratiu =) està integrat pels síndics.

Òrgan de vigilància i inspecció. Comissari. Enllaç creditor jutge.

Tasques:

• Inspeccionar les accions dels síndics

• Informar puntualment al jutge

Es designat pel jutge i te condició d'empresari ( es un comerciant exercent)

Junta general de creditors o deliberant. Pren acords. Esta constituïda pels creditors de l'empresari fallit.

Funcions:

• Nomenar als síndics

• Examinar els creditors del deutor

• Aprovar els comptes realitzats pels síndics

• Discutir i aprovar ( en el seu cas ) un conveni amb el deutor.

Efectes que produeix la declaració de fallida definitiva:

• Efectes relatius al deutor

• Efectes relatius als creditors

• Efectes relatius al patrimoni

Efectes relatius al deutor ( empresari fallit)

• Restriccions en la capacitat d'actuar com empresari

• [828] inhabilitació: no és indefinit. El propi empresari podrà demanar al jutge la rehabilitació sempre i quant concorri una sèrie de requisits( provar que ja no existeix la raó d'inhabilitació) normalment s'aconsegueix si s'ha signat un conveni.

• No pot actuar com a tutor

• Es desposseït físicament dels bens de l'empresa ( tots els bens es posen ens mans d'un “ dipositari” nomenat pel jutge

Efectes pels creditors ( crèdits pendents )

• Tots els crèdits pendents queden sotmesos a la llei del dividend ( en ppi tots tenen les mateixes qualitats i s'intentarà satisfer-los de forma proporcional amb càrrec al patrimoni.

• Deixen de devengar ( generar interessos)

• Tots els crèdits que encara no hagin vençut en el moment de la declaració queden vençuts anticipadament [883 codi comerç]

• Es possible la compensació del crèdit del creditor i l'empresari fallit en cas que un creditor i un creditor i un deutor de l'empresari fallit es posessin d'acord i es compensessin mútuament.

• Els creditors de crèdits no dinenaris convertiran les obligacions en diners perquè les puguin cobrar.

Efectes en el patrimoni.

• Constitució de la massa activa de la fallida =) determinar amb quins bens es conten , amb qui contem per liquidar i desprès pagar. " massa passiva

Hi ha coses que han sortir del patrimoni i no haurien d'haver sortir i hi ha coses que estan en el patrimoni i haurien d'estar a fora:

• Actes de reintegració a la massa . Tornen al patrimoni bens que no haurien d'haver sortit

• Actes de reducció de la massa : surten del patrimoni bens que no haurien d'haver entrat.

Corregir actes que fa l'empresari poc abans de la declaració de fallida. . Són nuls per la declaració de fallida que fa el jutge=)retroacció

En el cas que sigui impossible restituir el be, s'hauran de restituir els diners.

Dret de l'empresa - 59 -

Tenen la facultat de crear normes perquè la constitució els hi concedeix aquesta facultat

Constitució 78

Lleis organiques/ordinaries

Costum

PPIS generals del dret

jurisprudència

Conjunt de totes les normes jurídiques

Aquests principis s'han positivitzat =) apareixen recollits en les lleis que estan impregnades dels ppis generals del dret.

Si una llei no esta impregnada de tots els principis que ordenen i inspiren el conjunt de normes del país, en la seva entrada en vigor serà impugnada x vulnerar la constitució espanyola.

Possibilitat que la llei s'apliqui a actes nascuts amb anterioritat.

Concebuts que encara no han nascut. Són considerats persones únicament x allò que els sigui favorable sempre i quant neixi amb les condicions de l'article 30

S'obliga a restituir la quantitat.

Pare mort i en testament deixa hereu universal al seu fill.. Hereta un dret de crèdit

Es converteix en deutor i creditor al mateix temps.

Art 1100-1101 del Codi Civil . Retardament en el compliment de les obligacions.

No és veritablement un error que invalida la declaració de consentiment. Aquest error dóna lloc a una rectificació.

Es + important en la contractació civil que en la mercantil.

L'han de tenir necessàriament les persones que acorden. ÉS un principi bàsic en el dret contractual. Sense llibertat no existeix contracte tampoc existeix contracte sense voluntat.

Són els mateixos que en el cas de negoci jurídic.

Que no es un contracte accessori. Contracte que pot existir x si col. Contracte de fiança es un contracte accessori xq necessita el contracte de préstec x poder existir.

Quan es concedeix a una persona el poder de gaudir d'una cosa aliena.

Son circumstàncies que produeixen el mateix efecte :

Impossibilitat de que una persona exerceixi d'empresari individual.

Tenen orígens diferents i poden tenir conseqüències diferents tot i que l'efecte immediat és el mateix.

Persona jurídica amb capacitat que s'ha de distingir de la capacitat o personalitat dels membres que com formen la societat.

Societat " socis.

S.L

Te una característica personalista només xl que fa a la divisió del seu capital.

S.A

En el mateix moment de constituir-se els socis compareixen davant de notari i adquireixen les seves participacions.

Integrat per aportacions dels socis els quals no respondran personalment dels deutes socials.

Relació de termes a tractar en una reunió d'accionistes.

Canvi no implica la pèrdua de la personalitat. Pot transformar-se en :

• Societat comanditària

• Societat col·lectiva

• SL

• Agrupació interès

Assumirà les competències dels administradors a més de competències pròpies dels liquidadors.

Conseqüència directa de la dissolució . últim tram de la dissolució es la substitució de l'òrgan administratiu pel liquidador.

Sèrie d'accions encarregades de fer el repartiment del patrimoni entre els accionistes previ pagament dels crèdits als creditors

Unanimitat en l'ordre del dia

És una part proporcional d'un crèdit en contra de l'entitat emissora e les obligacions.

Les obligacions tenen valor de títol mobiliari que representen un crèdit.

Persones que assumeixen la representació i administració de l'empresa en estat de fallida. Els síndics són 3 creditors de l'empresari fallit.

Són anomenats en la primera junta de creditors que es reuneixi. Facultats dels síndics:

• Administrar

• Gestionar

• Representar

• Conservar els vens

• Preparar operacions de venta