TEMA 1 ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

L'origen està a França a finals del s. XVIII amb la revolució francesa. Abans hi havia una monarquia absoluta, el rei dictava les normes. A partir de l'alliberació de l'Estat apareixen la divisió dels 3 poders:

• Poder legislatiu: s'encarrega d'elaborar les normes.

• Poder executiu: aplica les normes.

• Poder judicial: agaranteix la correcta aplicació de les normes i solucionar posibles confictes que puguin sorgir.

Les assamblees legislatives tenen el 1er poder. Aquí apareix un concepte important: la soberania nacional => la voluntat del poble. L'adm pública s'identifica amb el poder executiu. A vegades tb crea normes, p.ex: ora. Que han d'estar subordinades a les normes que emanen del poder legislatiu, no poden anar en contra d'elles. A vegades fa de poder judicial, p.ex: les multes, jutja la conducta del particular, incideix dins l'act propia del poder judicial.

CARACTERÍSTIQUES DE L'ADM:

• És una organització instrumental: org que tenen com a funció servir a l'interés general. Comunitat que s'expresa mitjançant normes. Quan pasa a servir a interessos particulars es quan intervenen els tribunals (poder judicial) els quals corretgiran l'actuació de l'adm. Hi ha una desviació de poder.

• L'adm té personalitat jurídica pròpia: el titular pot canviar però la personalitat de l'adm es manté. Això permet que l'adm perduri. L'adm respon amb el seu propi patrimoni. Això és una garantia per l'admx de que l'interes gral es satisfagui.

• L'adm pública es divideix:

1. Adm territorials: té com a base l'espai físic. Aquestes són les adm que tenen + poders, tenen els poders públics superiors.

2. EL DRET ADMINISTRATIU:

El dret adm no es defineix tant per l'objecte com pel subjecte, l'intervenció de l'adm. L'actuació de l'adm no la regula el dret adm, sino una altra branca del dret, pq el dret adm és molt restrictiu. El dret adm intenta establir un nivell entre el poder de l'adm i el particular. Estableix limitacions a l'actuació de l'adm.

TEMA 2 ORDENAMENT JURÍDIC ADMINISTRATIU I FONTS DEL DRET

Es la part de l'ordenament jurídic gral que fa referència a l'adm. L'ordenament jurídic és un conj de normes, té una vida pròpia (poden anar canviant) diferent de les normes que l'integren. Les normes són tals normes pq formen part de l'ordenax jurídic. Els ppis estructurals són els que li donen vida pròpia, 2 tipus de ppis:

• Jerarquia

• Competència

Les normes formen part d'un sist, les normes canvien els sist normatiu. P.ex: un equip de fútbol pot canviar els jugadors però baix unes normes. Les normes es lliguen entre sí formant un sist. L'ordenax jurídic no és només una suma de normes, hi ha uns vincles entre elles.

2. LES FONTS DEL DRET:

Formes o mecanismes de producció del dret que formen part de l'ordenax jurídic:

• Llei: art. 2.1 CC qualsevol norma escrita.

• Costum: normes no escrites, són usos que es segueixen en la convicció de que són obligatoris, p.ex: si un ct de lloguer no diu res s'ha d'anar a pagar al domicili de l'arrendador.

• Ppis grals del dret (PGD): són aquelles normes escrites o no escrites que permeten l'interpretació de l'ordenax jurídic i evitar que tengui buits. Són critèris grals.

Les fonts estan ordenades jerarquicax. Per davall d'aquestes fonts hi ha la jurisprudència: aquella doctrina derivada del tribunal suprem que va establint quan duu a terme la seva act d'aplicació del dret. No crea normes però si complementa l'ordenax jurídic, ens diu com interpretar-les.

En quant a l'aplicació de les normes sobre l'espai la regla gral és la vigència territorial (totalitat del territori de l'Estat espanyol). Les normes en ppi tenen una vida indefinida, però poden perdre vigència en qualsevol moment. Per regla gral les regles prenen vida a partir de la seva publicació en els bolletins pertinents, i deixen de tenir vigència quan una norma posterior les deroga. No necesarix la vida de les normes coincideix amb les situacions que duen a l'aplicació de la norma. Concepte de retroactivitat: aplicació d'una norma sorgida d'una norma anterior que ara ha desaparescut, a vegades una norma no pot ser retroactiva.

Les normes tenen una jerarquia:

CONSTITUCIÓ

NORMES DE RANG LEGAL

NORMES DE RANG REGLAMENTARI

La regla gral abans de la constitució era que les normes legals eren irretroactives, però era posible que la pròpia norma disposas del seu caràcter retroactiu. En el cas de les normes reglamentaris la regla gral era la irretroactivitat i l'imposibilitat d'introduir-la dins la pròpia norma. La retroactivitat => que es pugui aplicar a casos anteriors a l'entrada en vigor de la norma.

Art. 9.3 Const: mai podran ser retroactives les disposicions que siguin no favorables i les restrictives de drets individuals.

Les normes reglamentaries sancionadores favorables són una excepció, poden ser aplicades retroactivament.

3. PPI DE JERARQUIA I PPI DE COMPETÈNCIA:

PPI DE JERARQUIA: les diferents normes que formen l'ordenax jurídic tenen un det rang (ordenax vertical de les normes), el rang depen de l'órgan del qual provenen. Les normes inferiors no poden anar en contra de les superiors.

PPI DE COMPETÈNCIA: és un ppi complementari. És la posibilitat de reglamentar det matèries, s'atribueix a un det órgan de manera que exclou a altres órgans de regular aquella matèria.

4. LA CONSTITUCIÓ DE 1978:

És l'autèntica norma jurídica. És la 1ª de les normes. D'ella es deriven 2 idees importants:

Pot normativa Pot legislativa: òrgans legislatius

Pot reglamentaria: òrgans executius = administ

Pot executiva: òrgans executius = administratius.

• Drets fonamentals i llibertats públiques: estan recollits secció 1 cap II art. 15-29 i art 14. Són els que afecten a l'individu aïlladax.*

• Drets dels ciutadans: secció 2 cap II art. 30 -38. Afecten a l'individu respecte a la seva relació amb les altres persones. Individu entes dins una comunitat.*

• Ppis rectors de la política social i eco: secció 2 cap III art. 39-52. Objectius on l'actuació dels poders públics ha d'estar dirigida cap a ells.*

Característiques:

• Regulació d'exercici per llei, hi ha d'haver 1 llei

• Innovació directe davant el tribunal de justicia, mitjançant un procedix especial. Si se trata de vulneració d'aquets drets recurs d'emparax davant el tribunal constitucional (art. 30 recurs d'emparax). (1,2)*

• Poden ser regulats mitjançant normes regalmentaries, no poden fomentar un recurs d'emparax ni d'un procedix especial. Per poder ser invocats d'acord amb les lleis que les regulin. No poden invocar-se directax. (3)*

• Superlegalitat de la Constitució:

• Formal: per tal de modificar la Const s'estableixen uns procedix + específics i + completxes que qualsevol altre norma jurídica.

• Material: qualsevol altre norma jurídica que vagi en contra de la Const es conseqüentx nul·la.

Vies per anul·lar o cosiderar anticonst una norma:

• Nomes de rang de llei: recurs d'inconst davant el tribunal constitucinal, en conseqüencia de l'inconst es considera nul·la.

• Normes reglamentaries: correspon decidir si es const o no al tribunal contenciós adm, mitjançant 2 vies:

• Recurs directe: presentar un recurs contra la norma que es considera inconstitucional.

• Recurs indirecte: un òrgan adm aplica una norma que és inconst, que ningú presentat cap recurs, el particular podrà presentar davant el tribunal const un recurs en contra de l'aplicació de la norma. Quan es considera que la norma és inconst si s'ha eliminat la norma de l'acta podrà adoptar l'aplicació a una altre norma, es mantè l'eliminada si la norma no seria posible adoptar-la per l'adm l'acta seria nul·la

TEMA 3 LA LLEI

1. CONCEPTE I CLASSES:

Normes amb rang de llei: 1. Normes amb força i forma de llei: LLEIS

2. Normes amb força de llei.

• Normes amb força i forma de llei: LLEIS: es tracta d'un concepte formal, depen dels org dels quals provenen, es diferencien per això la seva procedència. Les lleis s'entenen com l'expresió de la voluntat popular. Tipus de lleis:

• Lleis estatals: provenen d'òrgans estatals (congrès i senat). Entre les lleis estatals i les autonòmiques hi ha una relació de competència, i no de jerarquia. Tipus de lleis estatals:

• Lleis ordinàries: tot el que no són les demés, residuals, art. 87 Const. Pases:

• Iniciativa legislativa: correspon al consell de gov presenta el projecte de llei. El pressupost i planificació eco només pot sorgir de l'iniciativa del consell de gov. El senat i le congrés tb poden fer una proposició de llei, els org autonòmics tb i l'inciativa popular recolçada amb + de 500 mil firmes, però tenen certes limitacions no poden fer referència temes internacionals, …

• Tramitació: es somet a votació en el congrès de diputats, una vegada aprovat el doc es remet al senat. El senat ho pot vetar o modificar-lo, o bé aprovar-ho. El senat o torna a remetre al congrés, el congrés decideix si ho aprova amb les modificacions, o ho rebutja. En en cas de que el senat ho vetas, és necessari la majoria absoluta del congrés.

• Sanció: és un acte purax formal per part del rei, manifesta la seva conformitat i expresa la seva voluntat de que pasi a formar part de l'ordenax jurídic.

• Promulgació: el rei encomana que es publiqui i que pasi a ser vinculant i obligatori per part dels ciutadans.

• Publicació de la norma: pq les normes puguin entrar en vigor han de ser publicades, sino no s'obliga al seu compliment. Si no es diu res entren en vigor als 20 dies de la seva publicació. Els efectes poden ser cap el futur o cap el passat. Es posible que entrin en vigor a un altre moment, a la disposició final es diu quan.

• Lleis orgàniques: art. 81 Const, hi ha det matèries que només es poden regular per lleis orgàniques: llibertats públiques i drets fonamentals, el règim electoral gral, estatuts d'autonomia i totes aquelles matèries que així ho indiqui la Const. El procedix és més reforçat que les lleis ordinàries, ja que s'han d'aprovar per majoria absoluta.

• Lleis de normació bàsica: p.ex: protecció del medi ambient, les lleis que pot dictar l'estat són lleis que regulen en una det matèria, el mínim comú a les CCAA. Després d'aquest mínim la CCAA el pot desenvolupar. S'aproven com les ordinàries per majoria simple.

• Lleis marc: art. 150 Const, autoritzen a les CCAA pq puguin dictar una norma amb rang i forma de llei en relació a una matèria on l'estat té la competència, o sigui, la potestat legislativa la té l'estat. Autoritizen i fitxen un marc legislatiu on les CCAA han de regular la matèria, són lleis ordinàries.

• Lleis de transferècia o delegació: atribueixen a les CCAA potestats en relació a matèries de competència estatal. No fitxen critèris, poden fitxar la potestat com vulguin. Les lleis marc només es en relació a la potestat legislativa dicta una norma per aquesta matèria quan la dictada s'acabat, les lleis de transferència s'atribueixen la potestat per regular la matèria. Atribueixen la titularitat a la CCAA, la delegació sols atribueix l'exercici de la potestat. Són lleis orgàniques.

• Lleis d'harmonització: art. 150 Const estableixen una serie de critèris, ppis dedicats a harmonitzar les lleis que puguin dictar les CCAA encara que tenguin exclusivitat en aquella matèria.

• Lleis de bases: art. 82 Const autoritzen al gov pq elaborin un texte articulat per una matèria, i fitxa les bases d'acord amb les quals el gov haurà d'elaborar aquest texte articulat.

• Lleis autonòmiques: vendrien a ser lleis ordinàries. A l'estatut d'autonomia (art 39) es preveu la posibilitat que les CCAA puguin transferir o delegar a favor dels consells insulars la potestat executiva d'aquelles matèries que tengui aquesta potestat. Fins i tot pot atribuir la potestat reglamentaria en aquets casos de transferència o delegació de la potestat executiva.

• Estatuts d'autonomia: són lleis estatals, mitjançant una llei orgànica. Aquest estatut dissenya les institucions bàsiques de la CCAA i les seves competències bàsiques d'acord amb la Const. Aquest estatut pasa a ser la norma ppal de la CCAA, de tal manera que qualsevol llei de la CCAA queda subordinada a l'estatut d'autonomia. Si es dicata una llei en contra de l'estatut és una llei inconstitucional.

• Normes amb força de llei: distingim 2 casos:

• Delegació legislativa (legislació delegada): en det ocasions les CCGG autoritzen al gov pq pugui dictar una norma en rang de llei, amb l'exigència que no afecti a matèries ordenades per la llei orgànica. Autoritzarà de 2 formes:

• Mitjançant una llei de bars quan lo que encarrega al gov es l'elaboració d'un text articulat. El gov quan ha fet el text s'aprova mitjançant un decret legislatiu.

• Mitjançant la llei ordinària s'autoritza al gov a realitzar un text refundit, es refundeixen varies normes en un texte. S'aprova mitjançant un decret legislatiu.

• Decrets llei: són normes amb rang de llei, en casos d'urgencia i extraordianaris el gov podrà dictar normes amb rang de llei que tendràn la forma de decrets, llei que no podrà afectar ni a les autoritats bàsiques del gov ni al règim autònomic o electoral, ni tampoc als drets o deures de la CE. En el plaç de 30 dies des de que es dicten, es remeteixen al Congrés de diputats i es podràn derogar o ratificar. Com tota norma serà controlada pels tribunals.

TEMA 4 EL REGLAMENT

1. CONCEPTE I JUSTIFICACIÓ:

REGLAMENTS: norma escrita dictada per l'adm de rang inferior a la llei. Es diferencien de les normes amb rang de llei en el seu nivell jerarquic, els reglaments no poden anar en contra de les lleis.

Les normes en forma de lleis són originaries, ja que provenen d'òrgans legislatius elegits mitjançant eleccions per lo que refletxen la voluntat popular. En el cas de les normes reglamentaries provenen directax de la soberania nacional llavors són secundaries.

Actes administratius = Norma regalmentaria

Els actes provenen de l'adm i són aplicacions de l'ordenax jurídic, mentres les normes formen part de l'ordenax jurídic. Critèris per diferenciar:

• Les normes en gral es dirigeixen a una pluralitat indet de persones, en tant que els actes tenen un destinataris concrets. A vegades succeix que existeixen normes singulars i actes dirigits a la pluralitat.

• La norma parteix com part de l'ordenax jurídic té vigència indefinid mentres que l'acte s'esgota amb la seva aplicació.

L'adm té la posibilitat de dictar normes degut a una qüestió d'eficàcia, la quantitat de matèries a regular és enorme, per això es permeteix a l'adm que reguli una part, ja que mitjançant normes amb rang de llei seria un proces molt llarg i no tendria resposta eficas i inmediata.

2. LÍMITS DE LES NORMES REGLAMENTARIES:

• LÍMITS FORMALS:

• Competència: no qualsevol òrgan de l'adm pot dictar normes, només aquells òrgans que tenen atribuida la potestat de llei.

• Jerarquia normativa: les normes reglamentaries són inferiors jerarquicax a les disposicions normatives que emanen del poder legislatiu. Per aquest motiu no podràn anar en contra.

• Procedix: la llei s'encarrega de determinar qui són els òrgans competents i tb de qual serà el procedix per dictar aquestes normes reglamentaries.

• LÍMITS MATERIALS:

• Reserva de llei: hi ha det matèries que només poden ser regulades per una llei i l'intervenció de les normes reglamentaries. Tb suposa una reserva formal de llei. Quan la llei preveu que el reglament reguli es produeix una deslegalització de la matèria.

• Irrectroactivitat: la norma reg són irretroactives i no poden disposar del cas contrari, amb una excepció: les normes sancionadores favorables les quals si poden det la seva retroactivitat.

Qualsevol reglament que vulneri els límits serà ilegal i en ppi nul, el particular podrà tb interposar recursos de 2 tipus: directes i indirectes contra la pròpia norma. Si la norma és nul·la => acte nul.

3. TIPUS DE NORMES REGLAMENTARIES:

• Classificació segons els efectes que produeixen:

• R normatius: regulen la soberania nacional, drets i deures a l'àmbit de les relacions entre adm i admx. Produeixen efectes cap a l'exterior (admx).

• R organitzatius: regulen l'organització interna de l'adm. Produeixen efectes cap a l'interior. Regula les relacions especials de poder.

• Classificació en funció de la relació amb les lleis:

• R executius: dº les disposicions de les lleis gràcies a l'habilitació que les dóna la llei.

• R independents: entren a regular una det matèria sense que existesqui previax una norma legal. Funcionen en temes organitzatius i de prestacions.

• R d'emergència: suposen que en det casos la llei autoritza a dictar disposicions reglamentaries que puguin anar + allà de lo que pugui anar la pròpia llei (casos de catàstrofes). Hi ha una previsió de llei com els recursos executius, però poden diferir de la regulació legal com els recursos independents.

• Classificació en funció de l'adm de la qual provenen:

• Reals decrets: normes reg + importants que dicta l'estat, que aprova en el Consell de gov.

• Decrets: normes reg que aprova el Consell de gov autonòmic.

Per davall d'aquestes normes hi ha tot una jerarquia de normes, igualx estructurades que els òrgans que les dicten.

TEMA 6 LES GRANS ESFERES ADMINISTRATIVES

ESTAT

ADM TERRITORIAL CCAA Municipi

ADM LOCAL Provincia

A Illa

D C.sectorials

M base privada

ADM BASE CORPORATIVA C.interadm

ADM NO TERRITORIAL C.territorials

(INTITUCIONAL) ADM DE BASE FUNDACIONAL

Cada adm té personalitat juridica única de cara a 3ers, però està delegada per la pluralitat d'òrgans adm (u funcionals) que dº una tasca o funció específica. Els òrgans adm a la vegada s'organitzen jeràrquicax. Dins cada òrgan hi ha un titular de l'organització funcional. Aquests òrgans es poden classificar de 3 tipus:

• Òrgans actius: emeten declaracions de voluntat.

• Òrgans consultius: no expresen declaracions d'opinió.

• Òrgans de control: encarregats de fiscalitzar l'actuació dels altres òrgans.

1. ADM TERRITORIAL:

Es caracteritza pq tots els seus poders es projecten sobre les persones que estan dins aquell territori. Es regeixen per la universalitat de fins. Té poders públics superiors.

• ESTAT:

Està regulat per una norma específica la llei 6/97 (14 Abr) LOFAGE, llei d'organització i funcionax de l'adm gral de l'estat. Els òrgans estàn ordenats jerarquicax, es classifiquen:

• ÒRGANS CENTRALS: extenen els seu àmbit d'actuació a la totalitat del territori de l'estat.

• Govern: llei 50/97, 27 nov LG. Està format per: president + (vicepresidents) + ministres. El gov es reuneix de 2 maneres: en consell de ministres i en comisions delegades de gov. La diferència és que en les com delegades només es reuneixen els que estan vinculats a la matèria que s'ha de tractar. El gov té una doble naturalesa, d'una banda és el màx òrgan de l'adm de l'estat, però a la vegada és un òrgan de naturalesa política => no tan sols pren decisions executives sino tb de caire polític. Les decisions polítiques no són controlables pels tribunals. Baix la direcció del gov l'adm de l'estat s'organitza funcionalx en una serie de departaments els quals tenen encarregats una funció adm de l'estat, dep ministerials, hi ha 3 nivells:

• Òrgans superiors: encarregats de dissenyar el pla d'actuació.

• Òrgans directius: encarregats de dº i executar el pla d'actuació.

• Òrgans inferiors: executen les actuacions del dep ministerial.

Ministre: titular i màx responsable

Òrgans superiors

Secretaris de l'estat

Subsecretaris Comisió gral de secretaris d'estat i subsecr.

Secretaris grals

Òrgans directius Secretaris grals tècnics Debaten tots els temes ques s'han de

Directors grals pasar al Consell de ministres, la

Subsecretaris grals decisió es del C ministres.

• ÒRGANS PERIFÈRICS: actuen sobre una det part del territori de l'estat.

• Delegat de gov: actua sobre les CCAA, hi ha 1 delegat per cada CCAA, p.ex: policia nacional.

• Subdelegats de gov: dirigeixen i coordinen els serveis de l'estat en el territori de la provincia. Excepció: en el cas de les CCAA uniprovincials es suprimeix el subdelegat i el delegat de gov asumeix les seves funcions.

• Director insular: dirigeix els serveis de l'estat al territori de les illes menors, p.ex: Menorca.

• CCAA O ADM AUTONÒMICA:

És conseqüència de la Const 78, les CCAA tenen autonomia política. Apareix el 3er nivell, nivell intermig de l'adm. Aquesta organització adm està culminada pel Consell de govern = president + (visepresident) + consellers. Cada conseller s'encarrega d'un det àmbit de la comunitat. El consell de gov tb té la doble naturalesa com el govern. És el que dirigeix la direcció política de la comunitat. S'organitza en una serie de departaments que són les conselleries. Al cap davant hi ha un titular que és el conseller, té doble càrreg al consell de gov i a la conselleria. Per davall dels consellers hi ha els secretaris grals tècnics. Les matèries de cada conselleria es subdivideixen en subdireccions grals. Tot això es regulat per la llei de règim jurídic de les CCAA, llei subordinada a l'estatut d'autonomia.

• ADM LOCAL:

Llei 7/1985, 2 Abr Reguladora de bases de régim local. És una llei bàsica, no de bases, això deriva de l'art 149 de la Const i a la vegada és una llei ordinaria. RD legilatiu 781/1986, 18 Abr el gov va aprovar el text refós de disposicions urgents de règim local. Són normes aprovades per l'estat, estableixen la regulació.

• MUNICIPI: organismes bàsics que es correspon amb l'ajuntament:

• Ple de l'ajuntax: està integrat per tots els regidors elegits pels veïns del municipi.

• Batle: president de la corporació local, elegit pels componets del ple.

• Tinent batle: sustitueix al batle i tenen det competències que el batle li pot delegar

• Comisió de gov: en aquells municipis de + 5.000 hab. Està formada pel batle + menbres del ple que no superi 1/3 dels regidors, són elegits pel batle. És un òrgan d'asitència al batle.

• PROVINCIA: Diputació provincial: estructura semblant a l'ajuntax. A les CCAA uniprovincials les competències són asumides per la CCAA. A les illes ha desaparescut la diputació provincial, tb part de les competències les ha asumides l'illa. Prestava col·laboració a l'ajuntax.

• ILLA: Consell insular: tenen una caract perculiar, em d'afegir a la llei 7/1985 i al text refós de l'estatut d'autonomia, la llei 8/2000, 27 Oct. Són adm territorials locals, però per altra banda l'estatut diu que són institucions de la CCAA, per això tenen competències peculiars de la CCAA. La llei 8/2000 i l'estatut tb regulen les competències dels consells insulars. Com a adm locals tenen competències de suport al municipi, però a la vegada l'estatut preveu la CCAA pugui delegar als consells insulars competències lligades a la funció executiva en relació a matèries en que la CCAA hagi asumit. Òrgans:

• Ple: integrat pels diputats elegits per l'illa (parlament de diputats), són els consellers.

• President: el ple l'eligeix.

• Vicepresident: asisteix al president.

• Comisió de gov: president + consellers (sense superar 1/3).

El consell insular té base corporativa, el ple està triat pels propis veïns de l'illa. La llei 8/2000 preveu la figura nova que és el consell executiu, format pels consellers executius. El problema és que són designats pel president del consell insular. Serien els responsables de les diferents act del consell. Preveu que aquest seria l'encarregat d'executar les competències trasferides per la CCAA. Dins cada conselleria hauria: direccions insulars (encarregats d'una àrea + específica). Això romp el caràcter corporatiu de l'adm local, són designades lliurement, això és lo que ha duit a dur el recurs d'incostitucionalitat.

2. ADM NO TERRITORIALS O INSTITUCIONAL:

Projeten els seus poders sobre les persones que entren dins els seu àmbit de competència. Només li interesa les coses relacionades amb aquella matèria, coses lligades directax amb la seva competècia.

• ADM DE BASE CORPORATIVA:

Conj de persones (membres) i que són titulars dels interessos que el grup intenta defensar, són el que det el funcionax del grup i el gestionen eco, p.ex: col·legi de farmacèutics.

• CORPORACIONS SECTORIALS DE BASE PRIVADA: p.ex: col·legi de farmacèutics.

• CORPORACIONS INTERADMISTRATIVES: els membres són adm per la gestió de serveis públics comuns, p.ex: mancomunitats.

• CORPORACIONS TERRITORIALS: adm local, pq compleix la definició de corporació tant com la de municipi, provincia o illa. Estan formades pels titulars dels interessos del grup. En canvi l'estat el poder executiu no està format per aquestes persones, no els eligeix el poble, són persones designades.

• ADM DE BASE FUNDACIONAL:

Conj de medis materials i personals creats per una adm territorial (fundador), pq pugui arribar a una finalitat. No tenen altre finalitat que hagilitzar els interessos subjectes a l'actuació de l'adm territorial. Existeixen 2 tipus d'org públics:

• ORGANISMES AUTÒNOMS: tant una com l'altre persegueixen un fi públic, per hagilitzar l'actuació de l'adm territorial. Tenen una certa autonomia de gestió. En el cas de les CCAA existeix aquest doble nivell. Els org autònoms estan regits pel dret adm.

• ENTITATS PÚBLIQUES EMPRESARIALS: p.ex: aena, estan regides pel dret privat.

TEMA 7 EL PRINCIPI DE LEGALITAT

1. EL PRINCIPI DE LEGALITAT:

Art 1 Const: Estat de dret, d'aquí deriva l'art 9, art 103 Const: amb sometiment ple a la llei i al dret. Tota l'adm ha de respondre a una previsió legal. Tota acció de l'adm és una vinculació a la previsió legal => vinculació positiva, només pot fer allò que l'ordenax jurídic li permet. Un particular por fer tot allò que no està a l'ordenax jurídic, l'adm només pot fer allò que està previst. Això és el ppi de legalitat.

En aquest poder que té l'adm per poder actuar s'el anomena potestat. És el poder jurídic que té l'adm per actuar que li dóna l'ordenax jurídic. Aquesta potestat s'ha de distingir del dret subjectiu. Diferències:

• Els drets subjectius deriven de les relacions jurídiques concretes, les potestats deriven directax de l'ordenax jurídic.

• Els drets subjectius recaven sobre l'objecte específic, les potestats no recauen sobre cap objecte en concret és un poder genèric.

• El dret subjectiu es correspon amb un deure del subjecte passiu d'aquest dret (venedor). No hi ha correlatiu en el cas de les potestats, no es correspon amb cap deure. Hi ha un dret i no un deure, en el cas de les potestats no hi ha deure, només drets.

• Les potestats no es poden mai renunciar. Els drets subjectius si es poden renunciar. La potestat tampoc es pot transmetre, es pot no exercir-la. Els drets subjectius són transmisibles.

• Les potestats no s'esgoten amb les seu exercici, els drets si que s'esgoten.

La potestat ha de venir atribuida per una llei. Es posible que l'atribució de potestats vengui per una norma reglamentaria => autoatribució. No serà posible l'autoatribució quan la matèria sigui reservada una llei orgànica. L'atribució de potestats ha de ser expresa. Excepció: tª dels poders explicits: poders que no estan explicits a l'ordenax jurídic, però s'entenen implicitax dins de les potestats, dins la coherencia del sist legal. L'atribució de potestat ha de ser específica, no s'admeten atribucions ilimitades i indefinides.

Clàusules grals d'apoderax: s'atribueixen les potestats en termes grals, però estan perfectax limitades.

2. POTESTATS REGLADES I DISCRECIONALS:

Respectant aquestes exigències és posible que l'ordenax jurídic det cada un dels elements que formen la potestat. O pot succeir que l'ordenax jurídic només det alguns d'aquests elements i deixi els demés a l'adm. En el 1er cas són les potestats reglades (p.ex: llicencies d'obres) i en el 2on potestats discrecionals (p.ex: el batle en cas de catastrofe podrà actuar amb les mesures adecuades i nec), es deixa un cert marge a l'apreciació de l'adm.

La potestat reglada l'ordenax jurídic defineix amb total detall l'exercici de la potestat, no té cap marge de discreció. La potestat discrecional té un cert marge de discreció, no ve totalx detallada i definida. Suposa la posibilitat d'opció entre mesures igualx justes.

Discrecional no => fer lo que un vulgui hi ha una sèrie d'elements reglats en tota potestat, aquets són controlat pel jutge. Aquets elements són:

• Existència de la potestat

• La competència

• El procedix

• La finalitat: tota actuació de l'adm ha d'anar encaminada a la satisfacció de l'interés gral.

El supòsit de fet també el pot controlar el jutjat, per discrecional que sigui sempre es correspon amb un supòsit de fet (la catastrofe). El problema està en que a vegades el supòsit de fet es defineixen amb conceptes jurídic indet, p.ex: bona fe. En aquets casos ho det els tribunals. No em de confondre els termes, els conceptes jurídics indet no tenen opció només tenen un sentit (s'actua o no de bona fe).

3. EL PPI DE AUTOTUTELA:

L'actuació dels tribunals es a posteriori, quan l'adm ja ha actuat, d'aquí es deriva l'autotutela: és la capacitat que té l'adm de forma unilateral de poder defensar les relacions jurídiques en les quals intervé. Aquesta autotutela no la tenen els particulars (excepte en cas de defensa pròpia). L'autotutela és la regla gral en l'adm, hi ha 2 tipus d'autotutela:

• Declarativa: sense comptar els òrgans jurídics pot crear una relació jurídica, p.ex: un deute amb l'adm. Això és per presumció de que els actes adm són vàlids.

• Executiva: l'adm pot de manera unilateral (sense tribunals) imposar la seva decisió i fer-la complir.

L'autotutela es fitxa amb la finalitat de que l'adm sigui efiças, ja que els tribunals són molt lents. Sino estassim d'acord amb la decisió de l'adm es pot recurrir als tribunals. Tb existeix l'autotutela de 2ona potència, quan el particular no està d'acord amb l'actuació de l'adm abans de recurrir als tribunals obligatoriax té que recurrir a l'adm, i sino en fa cas després si que poden recurrir als tribunals.

TEMA 8 ACTE ADMINISTRATIU

1. CONCEPTE:

Declaració de voluntat realitzada per una adm en exercici de una potestat, sempre que sigui diferent de la que és reglamentaria.

L'acte adm (aa) es diu que és una declaració de voluntat per diferenciar-la de l'actuació material. L'aa no pot ser produit per particulars sino deriva d'una adm. L'aa s'exerceix com una potestat diferent de la reglamentaria, l'aa es realitza en exercici d'una potestat que ve definida per una norma, però no d'una norma reglamentaria pq d'ella es despren una altra 2ona norma, i en canvi l'aa s'esgota amb el seu complix ja que la regalmentació provoca altres normes que no els agota.

ELEMENTS DELS AA:

• SUBJECTIUS: 1er l'adm, quedant els particulars excluits. En contret l'adm produirà els aa, els òrgans concrets (u funcionals) que siguin competents (sent competents en temps i matèria). P.ex: una llicència d'obres només la pot donar l'adm, i en concret el batle. Elem subjectius: adm/ òrgan/ competència.

• OBJECTIUS:

• Supost de fet: la norma que m'habilita a actuar, ho fa en funció d'un det supost de fet. S'ha de donar el supost de fet per poder actuar.

• Causa: adecuació de l'actuació adm amb la finalitat que preveu la norma. Els tribunals podràn a posteriori det si va ser adecuada l'actuació adm per arribar al fi que es previa a la norma, i si no va ser adecuada es parla de desviació de poder.

• Objecte: tot aa té que recaure sobre un det objecte, p.ex: expropiació d'una casa, i té que ser posible i lícit.

• FORMALS: tota actuació de l'adm es produeix en conseqüència d'uan det tramitació que és el procedix.

• Procedix: la manera de com es produeixen els aa.

• Els aa s'expresen amb una det forma (2on elment) que és la forma escrita per regla gral, aquesta forma escrita no té una norma rigurosa sobre com té que ser, però si que tenen que ser clars el motius o raons que han produit a l'adm aquesta decisió. Així estarà controlat si la causa s'ajusta al fi que ha de perseguir.

2. CLASSIFICACIÓ DELS AA:

• ACTES FAVORABLES - ACTES DE GRAVAMEN:

• Actes favorables: aquells que suposen el reconeixex de drets o facultats.

• Actes de gravamen: aquells que suposen l'imposició de deures o obligacions.

Sempre es mira des de el punt de vista del destinatari de l'acte. La distinció té una conseqüència important i és que els actes de gravamen poden ser revocats en qualsevol moment; en canvi, els favorables sols poden deixar-se sense efecte en aquells casos que tenguin vicis que els facin nul o anul·lables.

• ACTES QUE POSEN FI A LA VIA ADM I ELS QUE NO:

• Actes que posen fi a la via adm: són aquells que expresen la darrera decisió de l'adm, i en contra d'aquesta decisió es pot recurrir directax als tribunals de justicia (recurs contenciós- adm).

• Actes que no posen fi a la via adm: actes que no suposen la darrera decisió de l'adm de forma que si no estan d'acord tenim que recurrir a l'adm pq hi hagi un pronuciax (recurs d'alçada).

La llei que regula el procedix és la llei 30/92, 26 Nov LRJPAC (llei de règim jurídic i procedix adm comú). Aquesta llei està modificada per la llei 4/1999, 15 Gen, que lo que fa es introduir un tipus de recurs que es potestatiu de reposició que s'interposa contra actes que posen fi a la via adm, i que és voluntari (l'anterior era obligatori). R d'alçada era obligatori per arribar als tribunals, el R de reposició voluntari abans del tribunal.

• ACTES DEFINITIUS - DE TRÀMIT- FERMS:

• Definitius: aquells que posen fi al procedix i expresen l'opinió de l'adm davant una det qüestió.

• De tràmit: aquells que integren el procedix (durant el seu transcurs) són actes instrumentals al servei de la decisió final, aquests no es poden recurrir de manera separada a la decisió definitiva (excepció: actes de tràmit qualificat que poden recurrir-los separadax pq són actes que decideixen el final) però quan tenc la decisió final si que puc impugnar-la degut a un defecte en el tràmit.

• Fermes: actes que són impugnables pq totes les impugnacions posibles han estat desestimades, o bé, pq les impugnacions estan fora de plaç. Excepcionalx: existeix el recurs extraordinari de revisió que es pot imposar contra els actes fermes.

• ACTES REGULATS - DISCRECIONALS: *Tema 7, (2).

3. SILENCI ADMINISTRATIU:

El procedix es pot iniciar d'ofici per part de l'adm, o per part d'un particular. Qualsevol procedix té que ser resolt per l'adm de forma expresa; i té que fer-ho en un det plaç el qual està regulat per diferents normatives segons el procedix, però mai serà superior a 6 mesos excepte que s'amplii per llei o per una norma comunitaria. Si la norma no diu res s'entenen 3 mesos. El problema sorgeix en els casos que l'adm no respon i a la vegada l'admx no pot impugnar ni discutir, pq no hi ha res per això sorgeix el silenci adm i així si no contesta es donarà una resposta afirmativa o negativa segons els casos, s'asignarà un sentit de pronunciació favorable o desfavorable en cas de no haver-hi resposta. 2 tipus de procedix:

• Procediments iniciats a instancia de part (particular): si l'adm no resol en el plaç l'admx entendrà silenci +, es a dir, que s'estima la solicitut. Hi ha excepcions:

• La llei o norma comunitaria que regula en procedix estableix lo contrari.

• En el cas de dret de petició s'enten silenci - (art. 29 CE).

• Quan la solicitut fa referència a bens de domini públic el silènci -.

• Les impugnacions d'actes o disposicions serà silenci -. Excepció a l'excepció: si s'interposa un recurs d'alçada contra una desestimació per silenci, llavors en cas de no contestació per part de l'adm serà silenci +.

• Procediments iniciats d'ofici: són els que posen en marxa la pròpia adm. Hi ha 2 posibilitats:

• Si el procedix es pot derivar d'un acte desfavorable (sanció) en aquests casos la falta de resolució per part de l'adm indicarà la caducitat de l'expedient (s'arxiva).

• Si el procedix es pot derivar el reconeixex per part de l'admx de qualque dret o facultat en aquets casos el silenci serà negatiu, p.ex: subvencions.

Això no duu a que l'adm estigui obligaada a pronunciar-se, maldament sigui fora de plaç, en aquest cas una vegada pasat el plaç si l'adm decideix la llei 92 diu que si el silenci era + la decisió sols serà confirmatoria de la decisió per silenci, i si el silenci era negatiu l'adm pot variar el sentit de la seva decisió. És una regla en benefici de l'admx.

Els actes produits per silenci si se tracta de silenci + produeixen exactament els mateixos efectes que una decisió expresa de l'adm, i es poden fer valer front a 3ers o front a l'adm. Si fos per silenci - la conseqüència es habilitar a l'admx pq interposi els recursos que li pertoquen. Els plaços que es tenen inclouen la decisió de l'adm i la notificació de la decisió (llei 99). Els plaços es conten: quan es senyalen per dies s'enten que són dies hàbils com a regla gral, si es senyalen per mesos o anys com a dies naturals a partir del dia següent de la notificació. Pels procedix iniciats per part de l'adm, des de el moment que la solicitut entra pel registre de l'òrgan competent.

4. VALIDESA I EFICÀCIA DELS AA:

La validesa fa referència a la conformitat de l'aa. L'eficàcia fa referència a la det de conseqüències jurídiques. Actes vàlids no produeixen efectes, en canvi els actes no vàlids si en produeixen. Art. 57 llei 30/92 LPA. En ppi els aa es presumeixen vàlids, i produeixen efectes des del moment que es dicten per norma gral. Si no està conforme amb l'acte haurà d'impugnar l'acte => ppi d'autotutela. Excepcions: supòsits d'actes que no produeixen efectes, l'eficàcia de l'acte queda demorada:

• Quan el propi acte no ho disposi així.

• L'eficàcia vengui determinada pel propi contingut de l'acte.

• L'eficàcia de l'acte queda supeditada a la seva notificació o publicació.

A la notificació ha de tenir constància el dia de la notificació, pq només a partir d'aquest dia produeix efectes l'aa. Si no es notifica l'acte no produeix efectes. La notificació a vegades es sustituida per publicacions a bolletins oficials (art. 60).

Deixen de produir efectes els aa quan:

• Per complix.

• Per complix del termini, quan l'eficàcia de l'acte estigui subjecte a un termini.

• Per desaparició del supòsit de fet que det l'acte.

• En casos de revocació d'aa o en els supòsits d'anul·litat o nulitat. La revocació (art.105) els actes desfavorables poden ser revocats per l'adm en qualsevol moment. La nulitat quan en aquells casos l'aa infringeix a l'ordenax jurídic, sino a més l'infringeix d'una manera greu (art. 62 LPA, llei de procedix adm).

Hi ha 2 maneres per declarar els actes de nulitat:

• Mitjançant els corresponents recursos. Dependrà de quina via es prengui: l'administratica o recurs contenciós-adm davant el tribunal. En el cas dels recursos d'ofici és l'adm qui posa en marxa el procedix.

• Revisió d'ofici (art. 102) l'admx podra instar o impugnar a l'adm que declari nul l'acte. No hi ha termini per la revisió d'ofici, en qualsevol moment es pot instar. Si es considera nul => com si no hagués existit mai.

La nulitat afecta a actes favorables i desfavorables.

L'anul·lació d'actes afecta a aquells actes que no són conformes a l'ordenax jurídic, però no de forma tan greu com per ser nul. Tot acte que infringeix l'ordenax jurídic però no està recollida a l'art. 62 serà anul·lable. Tb s'arriba per 2 vies.

• Recurs: es presenta un recurs en contra de l'acte, impugna l'acte: recurs adm o recurs contenciós-adm davant els tribunals.

• Mitjançant un procediment de declaració lesivitat (art. 103) consisteix en que l'adm que ha dictat l'acte lo que fa és que el declara lesiu per l'interés gral i a continuació impugna l'acte davant el tribunal contenciós-adm. L'adm és part recurrent i part recurrida. Això pasa quan hi ha canvi de govern. Només es posible quan es tracta d'actes favorables. Hi ha un termini de 4 anys. Si l'acte fos desfavorable podriem anar a la revocació. La conseqüència de l'anul·lació es que deixa de tenir efectes a partir del moment de l'anul·lació.

5. EXECUCIÓ FORÇOSA DELS AA:

Implica que:

• Existeix un acte.

• Que aquell acte no sigui cumplit voluntariax.

• Hi ha d'haver un requerix per l'adm.

Es vincula amb l'autotutela executiva. Mecanismes per executar decisions adm que produeixen l'incumplix dels destinataris:

• Mecanismes ordinaris:

• Apremi sobre el patrimoni: embargax de bens.

• Execució subsidiaria: quan l'acte obliga al destinatari a una det obligació, p.ex: una demolició.

• Mecanismes extraordinaris:

• Multa coercitiva: no són multes sanció sino com a mecanisme per fer complir l'acte.

• Compulsió sobre les persones: violencia, força bruta de l'adm, p.ex: desallotjax per part de la policia.

TEMA 9 PROCEDIMENT ADMINISTRATIU

Els actes adm es produeixen com una conseqüència d'una serie de tràmits per arribar a una decisió adm, a tot això l'anomenam procediment. Està reglat per la llei 30/92 que estableix les regles que regulen els procedix, llei de procedix comú. Després cada procedix té una tramitació específica. El procedix té una doble funció:

• És un mecanisme per donar satifacció a l'interés gral. Permet l'act de l'adm dirigida a l'interés gral.

• És una garantia pels admx pq permet coneixer el modo en que es produiran els actes adm i prendre part d'ells.

Es distingeixen 3 fases:

• Iniciació: hi ha 2 maneres de començar:

• Instancia de la part interesada: la part interesada són de 2 tipus: titulars de drets subjectius i titulars d'interessos legitims. El dret subjectiu => poder que una norma jurídica dóna a un admx i li permet fer alguna cosa, p.ex: el propietari d'un solar té dret a edificar-lo. Els titulars dels interessos legítims sense ser titulars de drets subjectius són més que titulars de simples interessos, són totes aquelles persones que es veuran afectades per la decisió adm que posi fi al procedix, p.ex: veïnat d'un pub. En aquest cas el procedix s'inicia amb una solicitut.

• Procedix d'ofici: s'inicien en 1er lloc per decisió de l'òrgan competent, en 2on lloc en cas d'un ordre del competent superior jeràrquic per tramitar el procedix, i en 3er lloc per denúncia. Si només som titular de simples interessos l'adm no està obligada a dur el procedix, ha de comprovar els fets i després actuarà d'ofici. Quan denunciam posam en coneixex de l'adm uns fets, la única obligació de l'adm es comprovar aquests fets. Si fos titular subjectiu o legítim llavors l'adm té l'obligació de posar en marxa un procedix. El procedix d'ofici s'inicia amb un acord d'iniciació.

A partir d'aquí es comencen a contar els terminis per la comunicació de la decisió adm.

• Tramitació: està integrada per 2 tràmits diferents:

• Alegacions: la part interesada en el procedix pot formular alegacions davant l'adm. Del inici del procedix fins el tràmit d'audiencia, en qualsevol moment, exposa davant l'adm el seu punt de vista. El valor d'aquestes alegacions dependrà de la fase de prova, de lo que demostrin. Informació pública: hi ha procedix que s'han d'informar a tothom pq qualsevol persona pugui fer alegacions, es així quan la naturalesa del procedix ho exigeix. El que presenta alegacions en el tràmit d'informació púb no té el pq l'adm pren-lo com a part interesada del procedix, no tendrà dret a prova ni a audiencia, només ha de contestar-li correctax.

• Prova: dirigit a la posibilitat de demostrar o comprovar els fets. Es regeix pel ppi d'oficialitat, significa que l'adm en ppi si considera que no queda prou acreditats els fets l'adm d'ofici pot practicar totes les proves oportunes per verificar els fets. Quan l'adm té duptes pot obrir un periode de prova per convencer-se de la realitat. Els interesats tb poden solicitar periodes de prova, però l'adm no està obligada a dur-los a terme. Tb l'adm durant el periode de prova tendrà en compte aquests 2 ppis: ppi de valoració conjunta de la prova i ppi d'apreciació lliure no té apreciació det, valoració lliure de la prova. Abans de l'acabax del procedix hi ha un tràmit intermig tràmit d'audiència: recollit a l'art. 84 L 30/92 és com una conclusió, resum final, remarcant la meva posició inicial. No és nec el tràmit d'audiencia quan tot el material aportat ha estat aportat per la pròpia part interesada, p.ex: llicència.

• Acabament: la típica forma d'acabax és la resolució adm: decisió de l'adm que posa fi al procedix. Resolució que l'adm a de notificar dins el termini que fitxi la norma per cada procedix. Si l'adm dins el periode no ho fa entren els mecanismes de silenci segons els casos. Fins i tot fora de temps l'adm ha de resoldre. El contigut d'aquesta resolució ha de resoldre tots els punts però tb totes aquelles altres que es puguin conectar amb l'expedient. Formes anormals d'acabax:

• Caducitat: com a conseqüència de paralització de l'expedient, pasa el periode de temps de tramitació del procedix. No acaba amb una resolució expresa, l'expedient s'arxiva.

• Per imposibilitat material de confirmar-lo: quan es perd l'objecte del procedix, p.ex: es demana una reforma i la casa cau.

• Convencional o per conveni: l'adm i l'admx arriben a un acord sobre la decisió final, p.ex: expropiacions.

• Renunicia o desistiment: => la existència d'un dret, puc renunciar al meu dret, o bé, desisteix deix el procedix que he posat en marxa però puc tornar a posar-ho en un altre moment. Hi ha drets irrenunciables, però podem desistir del procedix.

TEMA 10 SISTEMA DE RECURSOS ADM

1. SISTEMA DE RECURSOS EN EL DRET AMD:

Mecanisme dirigit a impugnar actes adm, té una doble vesant: és una garantia a favor de l'admx, permet sometre a revisió la decisió de l'adm; tb es plantetja com un privilegi de l'adm pq obliga a sometre a valoració novament la decisió adm. Les causes que poden det l'impugnació d'un acte són causes de legalitat. L'adm a l'hora de decidir no només pren critèris de legalitat sino tb critèris d'oportunitat.

El procedix de recurs una vegada impugnat l'acte, aquesta impugnació det una 2ona decisió de l'adm, i aquesta 2ona decisió pot tenir un triple contingut:

• Desestimar el recurs.

• Estimar el recurs: tot o en part, i s'en dicta un de nou en sustitució del 1er.

• No admetre el recurs: no es donen els requisits per admetre el recurs.

Com a regla gral durant la tramitació dels recursos no se supendran la validesa dels actes impugnats. Hi ha 2 casos on es pot suspendre l'execució:

• Quan la decisió impugnada pot produir al perjudicat un perjudici que tengui difícil o imposible reparació, p.ex: demolició d'una casa.

• L'impugnació es fonamenta amb una causa de nulitat.

Hi ha diversos recursos adm, 2 categories:

• Recusos ordinaris.

• Recursos extraordinaris.

2. RECURS ORDINARI:

• Recurs potestatiu de reposició

• Recurs d'alçada

Aquests 2 recursos es poden fomentar amb qualsevol causa de nulitat i anul·labilitat, art. 62, 63 L 30/ 92.

S'interposen els recursos ordinaris contra:

• Actes definitius: l'acte que posa fi al procedix.

• Actes de tràmit qualificats: els que directa o indirectax decideixen sobre els fons de la questió, impedeixen la continuació del procedix o det la indefensió a l'admx. Els actes de tràmit per regla gral no són impugnables, si no la decisió definitiva. En det casos l'acte de tràmit es directax impugnable per no haver d'esperar a l'acte definitiu.

La diferència està en que el recurs d'alçada s'ha d'imposar contra actes que no posin fi a la via adm, com a regla gral. Els actes que posen fi són: decisió adm que resol una impugnació adm, actes que no tenguin superior jerarquic, actes que així ho determinin les lleis o normes jurídiques.

Terminis per interposar un recurs:

• 1 mes si l'acte és expres.

• 3 mesos en el cas dels actes presuntes (per silenci).

Terminis de l'adm per resoldre:

• 3 mesos pel recurs d'alçada.

Si durant aquest temps l'adm no respon es considera silenci negatiu, amb 1 excepció: quan el recurs està interposat contra un acte presumpte provocant silenci + el recurs es estimat.

El recurs d'alçada el resol el superior jeràrquic de qui ha dictat l'acte. Contra les resolucions de recurs d'alçada només es poden interposar recusos contenciosos-adm, els recursos ordinaris no es poden presentar. Per silenci no es poden dur accions no adecuades a l'ordenax jurídic.

El recurs de reposició es pot interposar contra els actes que posen fi a la via adm, pq es potestatiu (= a no obligatori). En el cas d'actes que resolen recurs d'alçada no es poden interposar recurs de reposició, no es posible interposar 2 recusos ordinaris. Els terminis són els mateixos que el recurs d'alçada. El termini de l'adm per resoldre es d'un mes. Si l'adm no resol expresax => silenci negatiu, no hi ha excepcions. El recurs de reposició el resol el mateix òrgan que ha dictat l'acte impugnat.

Per interposar un recurs contenciós-adm tenim 2 mesos i pel recurs de reposició 1 mes, el termini corre simultàneax comencen el dia de la notificació. Si interposam un recurs de reposició ha d'esperar a que es resolgui per interposar el recurs contenciós-adm, llavors contariem 2 mesos des de el moment de la resolució.

3. RECURS EXTRAORDINARI:

Només es pot fonamentar segons l'art 118 L 30/ 92 i tb per actes fermes, quan es donin unes circumstàncies. Terminis:

• Quan l'acte resulti d'una errada 4 anys.

• Quan siguin altres casos 3 mesos contats des de el coneixex dels documents que aportin qualque cosa nova o sigui ferma la sentència.

S'interposa davant la mateixa persona que va dictar l'acte impugnat. El plaç per resoldre són 3 mesos, si no es resol el silenci és negatiu en tots els casos de tal manera que si es dóna la causa es pot interposar un recurs contenciós-adm.

S'ha de valorar les causes de l'art 118, i després ha d'entrar en el fons de la qüestió si l'acte era ajustat o no al dret.

CAS PRÀCTIC: Infracció 1/1/01 amb una multa de 100.000 pts, plaç de preescripció 1 any, l'òrgan competent és la direcció gral, plaç per resoldre i notificar 1 any.

01/04/01 s'inicia el procedix sancionador i ens notifiquen l'acord.

01/06/01 presentam l'escrit d'alegacions.

10/08/01 tràmit d'audiència.

01/04/02 no s'ha notificat la decisió, com a procedix iniciat d'ofici, al ser l'acte desfavorable podem demanar la caducitat de l'expedient.

05/04/02 l'adm admeteix la caducitat i l'arxiva.

04/04/02 inicia una altra vegada el procedix i no notifica.

01/06/02 escrit d'alegacions diu que l'infracció ha preescrit (+ 1any sense sancionar pq habia caducat i no val).

04/08/02 l'adm admet que l'infracció ha preescrit però la DG ens imposa la multa.

04/09/02 recurs d'alçada pq és un acte que no posa fi (1 mes).

04/12/02 si no contesten silenci negatiu (3 mesos).

No podem posar un altre recurs de reposició pq hauria 2 recursos ordinaris i llavors acudirem al contenciós-adm. Haurà 6 mesos pq es per silenci:

04/06/03 recurs contenciós-adm surt la sentència i encara així ens imposen la multa. Suposam que agotam la via judicial. Podem demanar la nulitat instant a l'adm la revisió d'ofici i l'adm estarà obligad a iniciar-la, i haurà una decisió del consell consultiu, que és vinculant, i si es considera nul => nulitat i l'acte no haurà existit mai.

TEMA 11 CONTRACTE ADMINISTRATIU

1. CONCEPTE:

TRLCAP 16 de Juny 2000 (text refós de la llei de contratació de l'adm pública), és una llei que té força de llei però no té forma de llei.

Les raons que ens duu a haver creat unes normes específiques per la ct pública són: els motius particular li són indiferents al dret, i a més, som lliures de contratar amb qui volguem dins l'àmbit civil l'únic interés és el particular. El problema està quan intervé l'adm pq posa en joc l'interes gral => un régim especial. Estableix per una banda que la ct estigui agarantida, que l'actuació de l'adm vagi dirigida a l'interes gral. Per una altra banda, normes dirigides a que qualsevol persona pugui ct amb l'adm per donar satisfacciió al ppi d'igualtat. Aquest régim tb es preocupa per donar una serie de privilègis i prerrogatives que té l'adm i no els particulars per satisfer l'interes gral, p.ex: pot resoldre els ct.

2. CLASSES DE CT:

• CT ADMINISTRATIUS:

• Ct típics: ct que tenen per objecte la realització d'obra, la gestió d'un servei públic, prestació d'un suministre, ct de consultoria i asistència.

• Ct especials: tots aquells ct que tenent un objecte diferent dels típics tenen naturalesa adm, bé pq ho disposi directax una llei vinculats a una finalitat púb, o bé, pq l'objecte del ct s'integra dins l'act pròpia de l'adm contractant.

• CT PRIVATS DE L'ADM: els demes. L'importància d'aquesta distinció està en el régim aplicable, s'estableixen 4 fases fonamentals:

3. FASES DE LA CONTRATACIÓ ADM:

• PREPARACIÓ

• ADJUDICACIÓ

• EFECTES

• EXTINCIÓ

Els ct típics es regeixen per TRLCAP en les 4 fases, en defecte del TRLCAP es regeix per les normes de disposició adm i en defecte d'aquestes aplicam el dret privat. Davant qualsevol conflicte acudim al tribunal contenciós-adm.

Els ct especials en les 4 fases es regeixen 1er per les normes específiques que regulen aquets ct, després les disposicions comuns del TRLCAP, sino acudirem a l'ordenax jurídic i en darrer recurs al dret privat. Tb davant qualsevol conficte acudim al tribunal contenciós-adm.

Els ct privats de l'adm es regeixen en lo que es refereix a la 1 i 2ona fases igual que els ct especials, en quant a la 3 i 4t fase es regeixen pel dret privat. En cas de conflictes 1,2 acudiran al contenciós-adm i 3,4 al tribunal civil.

REQUISITS:

• Competència de l'òrgan que ha de fer efectiva la contratació.

• El contratista ha de tenir la capcitat tècnica i econòmica per asumir el ct, a vegades es sustituida per la classificació. Existeix un registre on s'inscriuen les emp interesades en ct amb l'adm s'estableix una serie de categories.

• Det de l'objecte del ct, s'ha de justificar a l'expedient que l'objecte resulta adecuat per l'interes gral.

• Fitxació del P, certificat del crèdit suficient per fer front al pagax del ct (per part de l'adm).

• Tramitar el corresponent expedient de ct.

Hi ha 3 tipus d'expedients:

• Procedix ordinari

• Procedix d'urgència: per interés púb no es pot retrasar la contratació, acursax dels terminis del expedient de ct.

• Procedix d'emergència: l'adm ha d'actuar inmediatax conseqüència d'una catastrofe o emergència.

PROCEDIX D'OFICI:

• Preparació: l'òrgan contractant haurà de justificar la vinculació del ct amb l'interes gral. Haurà tb de justificar l'existència de fons suficient per fer front al pagax. S'haurà d'incloure a l'expedient els plecs de:

• Clàusules adm: grals i particulars. Són les clàusules que fitxen cada una de les parts. Les grals són comuns a qualsevol tipus de ct, en canvi les particulars són específiques del ct en funció de l'objecte.

• Preescripcions tècniques: questions tècniques que em de seguir per la realització d'un ct.

Quan s'ha reunit tota la documentació l'òrgan competent dicta una resolució acordant aprovar l'expedient pasant a la 2ona fase.

• Adjudicació: es tracta de trobar l'altra part contractant existeixen 3 procediments d'ajudicació:

• P.obert: qualsevol persona interesada pot accedir a la ct formulant a l'adm la seva proposta.

• P.restringit: només poden optar a ct aquelles persones previament seleccionades per l'adm.

• P.negociat: l'adm ct directax amb un det empresari que escolleix una vegada a negociat amb varis empresaris, sempre i quan ho justifiqui.

Existeixen 2 formes d'ajudicació (2 primers casos):

• Subasta: referent a una quantitat de doblers s'adjudica al preu menor.

• Concurs: s'adjudicarà a aquell que en conjunt tengui una proposta + ventajosa. Els critèris que es seguiràn seràn els explicats en els plecs.

Una vegada s'adjudicat el ct es prefecciona l'acord sobre l'objecte i el preu, acord total de voluntats. Desprès es documenta el ct, amb document adm, llevat amb supòsits de procedix d'emergència on el ct pot ser verbal. I si el contratista ho exigeix amb escritura púb. A partir d'aquí comença a tenir efectes.

• Efectes o execució: en els procedix d'urgència es pot començar a actuar sense esperar a documentar-lo. Les parts queden obligades a complir el ct segons les clàusules del ct.

• Extinció: pot ser per 2 motius:

• Per complix del ct amb un acte formal per part de l'adm com mentre el ct s'ha complit correctax.

• Casos de resolució, els motius venen enumerats a l'art 11 TRLCAP:

• Incomplix d'alguna de les clàusules.

• L'acord entre les parts que decideixen resoldre.

• La mort del contratista.

• Supòsits d'insolvència del contratista (en aquest cas l'adm està obligada a resoldre).

4. PRERROGATIVES DE L'ADM:

• Poder de direcció i control: l'adm pot dictar ordres dirigides al contratista i aquestes són obligatories. Si les incumpis l'adm té la posibilitat d'imposar sancions.

• Interpretació unilateral dels ct: en cas de dupte de les clàusules del ct l'adm pot interpretar-les unilateralx.

• Posibilitat de modificar l'objecte del ct: quan l'interes gral ho justifiqui, aquestes modificacions han de ser aceptades pel contratista en un det %.

• Posibilitat d'ofici de declarar la nulitat dels ct o anular aquelle clàusules que no s'ajustin a la legalitat.

• Posibilitat de resoldre el ct sense que l'altra part s'hi oposi exigint el complix, indemnització.

Aquets privilègis només tenen la seva contrapart en el contratista en que aquest pot exigir la revisió del P, i a canvi pot asumir el risc de l'execució del ct. El contratista l'asumeix amb el ppi de força, risc i aventura.

TEMA 12 EXPROPIACIÓ FORÇOSA

1. CONCEPTE:

Està regulada per 16/12/1956 LEF, el 26/4/1957 REF. Art 1: privació singular de la propietat privada, sino tb de qualsevol dret o interés de contingut patrimonial de titularitat privada acordada impertivax per raons d'interes social o interes púb.

El dret de propietat no és un dret ilimitat, sino que estan delimitats per la funció social que ha de complir la propietat. Aquest interes gral pot a vegades => la privació d'aquest dret => expropiació. La expropiació no incideix sobre el contingut del dret però afecta a la titularitat, canvia el titular (particular públic). Això es lo que diferencia l'expropiació de la delimitació del dret.

S'ha de tractar de bens o drets de contingut patrimonial, no es poden expropiar drets personals. A més han de ser de titularitat privada, els bens públics no es poden expropiar.

2. ELEMENTS:

• Subjectes de la expropiació:

• Expropiant: qui expropia, qui priva del be, només poden expropiar les adm púb territorials (estat, CCAA, com locals).

• Beneficiari: destinatari dels bens o drets. Està obligat a pagar l'indemnització corresponent. Pot ser l'adm territorial, un particular o una altra adm.

• Expropiat: qui poseeix els bens o drets que s'han d'expropiar.

Les delimitacions no donen lloc a indemnitzacions pq no donen lloc a una privació.

• L'objecte: són bens, drets o interessos de contingut patrimonial, avaluables economicax.

• La causa: ha d'anar dirigida a donar satisfacció a l'interés gral. La causa és la destinació posterior dels bens, drets o interessos patrimonials a l'interes social o ultilitat púb. De tal manera que si no es així es pot tornar enrrera tornant a la titularitat particular.

• El contingut: privació singular de bens, drets o interessos de contingut patrimonial destinats a donar satisfacció a l'interés gral.

3. PROCEDIMENT:

1er Declarar l'utilitat púb o interes social, mitjançant una llei. Encara que a vegades les lleis tenen declaracions genèriques, p.ex: lleis de costes.

2on Expedient d'expropiació: declaració de la nec d'ocupació. Es fa una relació detallada dels bens o drets i es fa una valoració de l'indemnització.

3er Fase de discusió del P de l'expropiació: es pot fitxar de 2 maneres: de mutu acord, o bé, mitjançant el jurat provincial d'expropiació és un òrgan adm llavors si l'admx no està d'acord pot presentar un recurs contenciós-adm.

4t Pagax i ocupació.

Aquest és el procedix ordinari. Hi ha un procedix d'urgència que habilita a l'adm ocupar els bens abans de pagar. Normalx l'adm expropia per urgència, no empra el procedix ordinari.

TEMA 13 RESPONSABILITAT PATRIMONIAL

1. CONCEPTE:

Regulat per la llei 30/ 92, supòsits on l'adm ve obligada a indemnitzar als admx totes les lesions als seus bens o drets conseqüència de l'act de l'adm. La lesió no es produeix de forma voluntaria, com el cas de l'expropiació. Requisits:

• Que el particular sofresqui la lesió. Fent referència a un dany contrari a l'ordenax jurídic que l'admx no té obligació de soportar, per tant, que no tenen causa justificada.

• És nec que aquest dany es produesqui com a conseqüència de l'actuació de l'adm. És nec una relació causa-efecte entre els danys i l'actuació de l'adm. Pot ser conseqüència del funcionax normal o anormal de l'adm, per tant, la responsabilitat de l'adm és una responsabilitat objectiva pot sorgir independentx de l'actuació negligent de l'adm. Queda exclosa la responsabilitat de l'adm quan no hi ha lesió per culpa de l'adm sino que la culpa es exclusiva de l'admx, llavors no hi ha relació causa-efecte. Fora de l'anterior cas, aquí simplex em de mostrar aquesta relació, no ens ha de preocupar mostrar l'actuació negligent. L'adm ha de mostrar que ha estat per l'actuació de l'admx.

• Que aquesta lesió sigui avaluable econòmicax, i a més que es pugui individualitzar a una persona o varies. Tb són avaluables els danys morals.

Si es donen tots els requisits sorgeix la resposabilitat de l'adm, per tant, s'ha d'indemnitzar a la persona que ha sorfert el dany. És una responsabilitat directe, qui ve obligat a respondre de l'indemnització és l'adm, maldament sigui per culpa d'un funcinario o del personal. Queda exclosa tb la resposabilitat de l'adm quan el perjodici es degui a una causa externa a l'actuació de l'adm, i aquesta sigui impredecible o inevitable.

3. PROCEDIMENT:

Primer dirigim una reclamació a l'adm explicant que el dany és conseqüència de l'actuació de l'adm. El termini és d'un any des de que es produeix o des de que tenim coneixement del dany, o bé, des de el moment que és determina. Poden pasar 2 coses que l'adm respongui aceptant o no, o bé, no repongui en un periode de 6 mesos. En cas de que no respongui => s'ha desestimat la reclamació llavors només ens queda presentar el corresponent recurs contenciós-adm.

TEMES 14-15-16 TIPUS D'ACTIVITATS ADM

1. ACTIVITATS DE L'ADM:

A l'hora de classificar l'act de l'adm es segueix el critèri que té en compte l'incidència que té l'act adm sobre la llibertat d'acció de l'admx:

• ACT DE POLICIA O LIMITACIÓ: l'actuació de l'adm té com a conseqüència la limitació de llibertat d'acció de l'admx, pex: ordre demolició.

• ACT DE FOMENT: fa referència a tots aquells supòsits on l'act de l'adm es dirigeix a fomentar (estimular) l'acció de l'admx en un det sentit que considera l'adm que interesa socialx, pex: subvencions rehabilitació façanes.

• ACT DE PRESTACIÓ O SERVEIS PÚBLICS: fa referència als súposits en que l'act de l'adm es fomenta en el suministre d'algunes prestacions, es suprimeix l'act particular, pex: tpte.

• ACT SANCIONADORA: consiteix en sancionar algunes actuacions dels particulars quan suposi una infracció adm.

• ACT ARBITRAL O DE MEDIACIÓ: l'adm es dedica a fer de mediadora entre particulars en relació a la seva activitat, pex: empresaris-treballadors.

2. ACTIVITAT DE POLICIA O LIMITACIÓ:

L'adm condiciona l'act de l'admx, acota les posibilitats d'acció. Respon a una escala en funció de la mayor o menor incidència que l'acció adm té sobre l'admx:

• Nivell inferior: supòsits on s'estableix a càrreg dels admx de comunicar l'acció a l'adm, pex: questionari del INE.

• Supòsits on l'act de l'admx queda subjecte a la previa autorització de l'adm, mitjançant la qual l'adm controla que l'act s'ajusti a les normes establertes, pex: llicències.

• L'adm ja imposa directax l'obligació de fer o no alguna cosa a l'admx.

Mesures d'intervenció:

• Mitjançant les regalmentacions: dicta disposicions de caràcter gral que imposen als participants certes limitacions (1er nivell).

• Autoritzacions: habilita una certa act, funciona com tràmit previ per controlar que l'act s'ajusta a la legalitat (2on nivell).

• Ordres: acte adm que imposa a l'admx l'obligació de fer cert acte, quan obliga positivax mandants, i quan el contingut és negatiu prohibicions (3er nivell).

3. ACT O POTESTAT SANCIONADORA:

Fa referència als supòsits que imposen sancions, comisió d'infracció per part dels admx. Conducta contrari a l'ordenax jurídic. Jutjar aquestes conductes correspon en ppi al poder judicial, però els altres poders tb en ocasions han jutjat o jutjen aquestes conductes, per tant, s'han establit una serie de ppis per delimitar l'act sancionadora de l'adm:

• PPI DE LEGALITAT: necesariax ha d'existir una norma de rang legal que atribuiexi a l'adm la potestat sancionadora, i a la vegada ha d'existir una norma que digui quin és l'órgan competent per imposar la sanció.

• PPI DE TIPICITAT: únicax es poden considerar infraccions adm aquelles conductes que la norma def com a tals i aquesta norma no es susceptible d'aplicació analògica. Lo mateix pasa amb les sancions.

• PPI DE IRRECTROACTIVITAT: es lliga amb el ppi de tipicitat, s'ha d'aplicar la normativa sancionadora vigent en el moment de cometrer-xe l'infracció. Una norma sancionadora no es pot aplicar a fets anteriors a la seva entrada en vigor. Es podrà aplicar la retroactivitat quan sigui més favorable pel presumte infractor (art. 9.3).

• PPI DE PROPORCIONALITAT: la sanció que s'imposi haurà de ser ajustada a la conducta d'infracció adm. En cap cas aquesta sanció pot consistir en una privació de llibertat, pq seria desproporcionat. Tb imposa que al presumte infractor no li sigui + beneficiós no cumplir la norma i pagar la sanció que cumplir-la.

• PPI DE PRESUMCIÓ D'INOCÈNCIA: tots som inocents fins que es demostri lo contrari.

• PPI DE NON BIS IN IDEM: no es pot sancionar per uns fets ja sancionats. Es pot donar que una conducta sigui constitutiva de infracció adm i infracció penal, llavors només es pot sancionar o bé penalx o admx, pex: conduir begut.

Ningú pot sancionar sense previax haver tramitat el corresponent procedix sancionador. La instrucció i la resolució s'han de tramitar a órgans diferents, separació d'órgans per la fase d'instrucció i la fase de resolució, pq el que resolgui sigui imparcial.

L'acord que posa en marxa el procedix sancionador ha d'informar dels fets que si li atribueixen, la sanció, l'infracció i tb les persones que han d'instruir i resoldre el procés sancionador. Correspon a l'adm provar l'infracció. S'ha d'informar dins un det termini, si no es fa la conseqüència seria la caducitat. Les infracción preescriuen pel transcurs d'un det periode de temps, sino es posa en marxa el procedix preescriu. Les sancions tb preescriuen i la norma que imposa la sanció tb és la mateixa que imposa el plaç de preescripció de la sanció. Si l'adm no ha posat en marxa el procedix per l'ejecució de la sanció en el plaç previst ja no podrà fer-ho pq la sanció ha preescrit. Aquest plaç es conta des de el dia que es considera ferma l'imposició de la sanció.

4. ACTIVITAT DE FOMENT:

Consisteix amb una actuació de l'adm que dirigeix l'act dels admx cap una det finalitat d'interés gral, mitjançant estímuls o incentius de caire econòmic o honorífic, pex: subvenció, premi nobel.

Dins les mesures de caire eco es pot fer una classificació:

• Mesures que no impliquen per l'adm una despesa o una pèrdua d'un ingrés, pex: beneficis fiscals.

• Mesures que produeixen una despesa a l'adm que es destina als particulars o fins i tot a altres adm, dins aquest grup en funció dels destinataris i la finalitat tenim:

• Estímuls eco: el destinatari es l'admx, es preten incidir sobre la cojuntura eco, pex: ajudes als agricultors.

• Estímuls públics: el destinatari es una persona o entitat que té encomenada la prestació d'un servei púb, pex: concecions de tpte.

• Estímuls adm: es donen entre les diferents adm púb, pex: conveni entre el gov Balear i l'ajuntax.

Subvenció: retribució patrimonial que dóna l'adm a un particular pq aquest dº una act, són a fons perdut. Tota subvenció s'ha de regir per:

• Ppi publicitat: es fa nec publicar les bases les quals han de reunir els participants per otorgar les subvencions. Tb s'han de publicar les subvencions otorgardes.

• Ppi de concurrència: tota persona en les condicions a de concorrer en l'otorgax de les subv, i l'adm a l'hora de otorgar les subv ha de concorrer en forma de concurs.

• Ppi objetivitat: únicax a la persona que s'ajusta a les bases de la subvenció.

La persona que ha percebut la subv té l'obligació ppal de complir l'act per la qual li han otorgat la subv. Després ha de justificar els fons rebuts. A la vegada té el deure de sometrer-se als controls de l'adm per tal d'acreditar que la quantitat ha estat destinada a la finalitat. Si no es somet, l'incumplix de les obligacions => l'admx ha de retornar la quantia més interessos i a + pot iniciar un procés sancionador, mitjançant multes o bé privant de subv durant un cert temps.

L'obligació de l'adm és donar els fons otorgat a l'admx, es converteix amb un dret subjectiu de l'admx. L'admx podria exigir que li sigui satisfest l'import de la subv. Una vegada otorgada l'adm ja no pot revocar aquesta decisió. La subv és un aa favorable => no es pot revocar. Llavors l'adm pot revisar:

• Si l'acte d'otorgax tengués un vici podria ser considerat nul, revisió d'ofici art. 102 L 30/ 90 per actes nuls, o els pertinents recursos que tenen un termini per presentar-los. La revisió d'ofici poden ser actes favorables o desfavorables.

• Si els actes són anulables art 93 L 30/ 92 podem presentar els recursos pertinents o bé fer una declaració de lesivitat (art 103 L 30/ 92) està subjecte a un termini de 4 anys només quan els actes són favorables. L'adm declara l'acte lesiu pq es contrari a l'ordenax jurídic, i posa un recurs contra ella mateixa.

• Si els actes són revocables (art 105 L 30/ 92) revisió de l'acte per qüestions d'oportunitat. Només afecta als actes desfavorables. No està subjecte a terminis.

Per tant, les subv sent actes favorables no es poden revocar. Llavors l'únic que es pot fer es declarar-ho lesiu, o bé, fer una revisió d'ofici. Si el particular renuncia a la subv també quedaria sense efecte.

5. SERVEI PÚBLIC:

Tipus d'act adm que sustiueix l'act dels admx. Dirigint l'act de l'adm cap una nec pública. Actua directax amb la finalitat de donar satisfació a una nec pública, pex: sanitat.

L'act de servei púb no => act reservades a l'estat de poders sobirans, pex: defensa. El que det que una act estigui en mans de l'adm es per qüestions de rentabilitat, pex: tpte aèri, telefonia,…

Segons la const hi ha llibertat de emp, els particulars es poden dedicar a lo que vulguin art 38 C. L'adm tb té llibertat d'iniciativa d'act eco, art 128 C. Es podran reservar det recursos o serveis que es considerin esencials, pex: TV. Hi haurà llibertat d'emp menys els sectors que es reservi l'adm.

A vegades es posible que aquesta act que dº l'adm no sigui esencial, llavors concorrin les 2 iniciatives púb i privada. Això no lleva que a vegades tb pugui donar-se o permetre l'iniciativa privada serveis púb virtuals, pex: farmacies, escoles privades. Estan sotmesos a una forta reglamentació per part de l'adm en base al caràctes esencial que té però l'adm no s'ha reservat. No s'ha de confondre amb que qualcun serv púb sigui gestionat pels particulars, pex: una mina. Es de titularitat púb però es gestionada per un particular. Són serv de caire tècnic, pex: TV, educació, … d'una manera reglada i continua, i que s'han d'oferir al púb en gral, lliure accés als serv púb.

Com es gestiona i es presta aquest serv?

• Que l'adm titular del serv asumesqui ella mateixa la prestació del servv, o amb una emp creada a l'efecte.

• L'adm encomani la seva prestació a un particular => gestió indirecte del serv, mitjançant una concesió es formalitza amb un ct de prestació de serv púb.

Obligacións del concesionari:

• Prestar el serv amb la continuitat establerta.

• Cuidarse del bon funcionax del serv.

• Indemnitzar els danys i perjudicis que es puguin ocasionar a 3ers per la prestació dels serveis.

Drets:

• Contra perestació establerta.

• En aquesta relació l'usuari té el dret subjectiu d'accedir al serv púb.

• L'adm podrà deixar de prestar el serv quan la capacitat del serv no sigui capaç de atendre a la dda dels particulars.

ADM USUARI

CONCESIONARI

Aquesta relació s'articula mitjançant una solicitut del particular per accedir al serv, l'adm comprovarà els requisits que es compleixin i després dictarà un acte pq l'usuari faci ús del serv. Quan l'usuari ha accedit al serv es produeix una relació de subjecció especial relació especial de poder l'adm pot exigir una serie de obligacions a l'usuari

TEMA 17-18-19-20

• DRET AMD ECONÒMIC: és la part del dret adm que regula l'adm en el món de l'act económica. Abans el régim es basava en que l'estat proposava les regles bàsiques, reservant-se alguns sectors eco o regulant altres. Són els particulars qui dº la seva act eco. A partir de la IIGM el mod canvia ­­ Estat social: que sigui l'estat qui agaranteixi un det minims vitals pq tothom tengui una existència digna. L'estat pren un paper actiu per aconseguir aquest benestar. No es tracta de suprimit l'inciativa privada, coiniciativa econòmica. Amb això es fa necessari el dret adm económic. Caract de l'act administrativa que dº dins el dret adm eco:

• Act negociada: l'intervenció de l'adm al món eco es negociada. Tracta d'arribar a un concens => ser més eficaços.

• Act esencialx flexible: serà nec abandonar els mecanismes rígids de l'act adm.

• Derivació cap als mecanismes de l'àmbit del dret privat, mitjançant les societats de propietat mercantil de capital públic.

• Falta de garanties en conseqüència de la derivació cap al dret privat.

• LLIBERTATS ECONÓMIQUES: Tota aquesta act es produeix dins el nou mod eco derivat d'aquella evolució acaba derivant amb la const art 38, 128.

• ART 38 C, LLIBERTAT D'EMP => 3 manifestacions:

• Llibertat per accedir al mº: qualsevol persona es pot dedicar a qualsevol tipus d'act eco permesa.

• Llibertat de mantenirse en el mº.

• Llibertat de sortir del mº.

• ART 128 C, LLIBERTAT D'INICIATIVA DE L'ADM A L'ACT ECO: per altra banda la const estableix una serie d'art amb la posibilitat del sector púb d'intervenir amb l'act eco. No és cert que la const deixi tota l'acat eco en mans privades, amb la finalitat del estat social. La combinació de llibertat d'emp i la nec del poder púb d'intervenir en l'act eco det un mod d'estat social de mercat.

39