INTRODUCCIÓ

El valor del que vaig a parlar és el del dopatge en l'esport, en concret en el culturisme.

He triat el dopatge com a valor esportiu perquè trobo que és un tema interessant de l'esport, ja que va contra la competició justa. I encara que no es parli molt del tema, existeix. Molts de deportistes, de qualsevol esport, consumeixen substàncies estimulants per augmentar el rendiment en l'activitat física que van a realitzar.

He triat el culturisme perquè és un esport on la majoria que el practiquen es dopen. En el culturisme es consumeixen substàncies estimulants per augmentar la massa muscular i arribar a tenir un pes adequat per poder guanyar competicions o simplement per sentir-se millor amb el seu propi cos si és un aficionat i no competeix. Però això té graus conseqüències. Hi ha pocs que aconsegueixen tenir la massa muscular que desitgen de forma natural.

VISIÓ OBJECTIVA

Segons el diccionari, el dopatge és l'ús de fàrmacs o substàncies estimulants per potenciar artificialment el rendiment dels deportistes.

El consum de substàncies per guanyar múscul augmenta als gimnasos, sobretot entre aficionats que s'inicien cada vegada més joves. La Comissió Europea va estimar en maig que un 6% de les persones que acudeixen amb regularitat a un gimnàs consumeix alguna substància per a millorar el seu rendiment. L'estudi assegura que els consumidors pertanyen a tots els estats socials. Segons aquestes dades, a Espanya podrien 70.000 persones.

A internet és fàcil trobar fàrmacs fabricats a Turquia, Colòmbia o Rússia. El 80% dels fàrmacs és il·legal. L'altre 20% s'aconsegueix en farmàcies. La Comissió Europea va calcular que solament a Alemanya el mercat negre suposava 100 milions d'euros a l'any.

El principal mètode per revelar la presència de substàncies dopants en els esportistes és l'anàlisi de l'orina, però les substàncies endògenes no es detecten a aquests anàlisis. Degut als controls antidopatge, els esportistes que es dopen prefereixen utilitzar productes hormonals, ja que existeixen a l'organisme i és difícil saber la quantitat de la seva concentració.

• Avantatges del consum de substàncies estimulants

La seva consumició ajuda a millorar el rendiment mitjançant l'increment de la resistència física o per la disminució dels signes d'alerta (fatiga, dolor...) i també ajuda a augmentar la massa muscular sense necessitat d'esforçar-se tant com si la guanyares de forma natural. Per exemple, amb els esteroides cada cicle, que dura de dos a tres mesos, augmenta uns 10 quilos de múscul, i quants més cicles facis, més augmentes de pes.

• Inconvenients del consum de substàncies estimulants

La seva consumició pot afectar al fetge, pot donar lloc a una hipertensió molt alta, disminueix el nivell de testosterona i et pots quedar estèril. També es pot sofrir ginecomàstia, que es l'augment anormal de les glàndules mamaries de l'home.

No es coneix de forma individual el que pot passar, perquè la resposta i el tractament sempre és individual.

També hi ha efectes a llarg termini. Cada vegada hi ha més casos de morts súbites de deportistes anys després de deixar els anabolitzants.

També poden resultar molts cars segons el tipus de fàrmac, tenint en compte que es consumiran varies dosis. Continuant amb l'exemple dels esteroides, cada cicle pot costar entre 400 i 3.000 euros. Aquest darrer inclouria l'hormona del creixement, que arriba a costar fins 600 euros, i hormona tiroides.

Al acabar el cicle es comença a perdre pes i sobrevenen els problemes psicològics, com la depressió i l'ansietat.

Amb la consumició de diürètics, que s'utilitzen per eliminar el líquid baix els músculs, la sang s'espessa, al cor li costa més bombejar i es poden produir atacs cardíacs.

Els riscs de lesions augmenten.

Dada la toxicitat dels productes, es previsible el risc important de tumors i malalties cardiovasculars.

• Tipus de substàncies

• Estimulants: incrementen la concentració, l'atenció, redueixen el sentiment de fatiga i incrementen l'agressivitat. A més d'estimular el cervell, també estimulen el sistema respiratori i augmenten la despesa cardíaca. Els estimulants més utilitzats són l'amfetamina, la cocaïna, la cafeïna, l'efedrina i productes derivats. Els efectes adversos estan localitzats en els sistemes cardiovascular i neurològic i a llarg termini poden causar trastorns psicològics. El fet de excedir el límit fisiològic de la fatiga pot causar astènia secundària i dur fins l'esgotament.

• Narcòtics: utilitzats com analgèsics majors poden comportar molts efectes secundaris: risc de depressió circulatòria, habituació, dependència i disminució en la concentració i en la coordinació.

• Anabolitzants: són utilitzats per alguns atletes per a incrementar la seva massa muscular i l'energia física. El seu ús perllongat origina trastorns cardiovasculars, hormonals, modificació de la funció hepàtica, tumors hepàtics i freqüentment trencaments dels tendons. En l'home poden produir atròfia testicular, lesions prostàtiques, impotència i esterilitat. Les dones experimenten masculinització irreversible i important amb l'aparició de pèl, canvi de la veu i interrupció de la menstruació. Els anabolitzants també actuen a nivell psiquiàtric i poden originar trastorns del comportament molt seriosos. Poden causar canvis d'humor, irritabilitat, pèrdua de control...

• Diürètics: són fàrmacs que afavoreixen la excreció renal de sodi i aigua. Els efectes que es cerquen al consumir-los són: pèrdua de pes, dilució de les substàncies prohibides a través de la excreció ràpida d'orina amb la finalitat de disminuir el risc de detecció a les proves anti-dopatge. L'ús no mèdic dels diürètics pot ser molt perillós. Hi ha que ressaltar que la pèrdua de aigua pot causar fracàs renal i cardíac que pot conduir a la mort.

• Cànnabis: causa excitació i una fase d'exaltació sensorial que condueix a una desorientació temporoespacial, amb una fase de depressió que finalment condueix a la son. L'ús repetit i habitual de cànnabis condueix a un fenomen de apatia amb disminució de reflexes, desinterès i pèrdua de motivació. El cànnabis té efectes negatius a l'esport: incrementa la despesa cardíaca durant el repòs i durant l'esforç, això disminueix les facultats d'adaptació a l'exercici i es necessita més temps per a la recuperació. Es pot observar també una reducció d'atenció, concentració, coordinació i motricitat, que afecta a la toma de decisions i a les decisions tàctiques. En petites dosis, la pèrdua d'inhibició i els efectes tranquil·lizants poden atreure a alguns atletes.

• Alcohol: deprimeix el sistema nerviós central i causa deterioració de les capacitats psicomotores.

• Anestèsics locals: són substàncies que prevenen la liberació i/o transmissió de l'impuls nerviós. Són utilitzats en els esports per tomar part en la competició a pesar dels dolors. Una sobredosi pot conduir a trastorns de la consciència, nerviosisme, agitació, trèmols, mals de cap, nàusees i convulsions. També pot causar depressió respiratòria, trastorns de la conducció i del ritme cardíac.

• Corticosteroides: tenen efectes antiinflamatoris i psicoestimulants. Incrementen la tolerància al dolor i permeten als atletes continuar fent esforços que no podrien realitzar en condicions normals. El seu consum dona als tendons major fragilitat, això dóna lloc a laceració tendinosa i afavoreix les infeccions locals i generals. Els símptomes poden anar des de fatiga crònica fins a fracàs cardiovascular, que pot originar la mort. L'administració de corticosteroides a llarg termini condueix a un increment del risc coronari, a accidents vasculars i a fractures de fatiga. També poden tenir efectes diabetògens amb increment del risc cardiovascular.

• Betabloquejants: són fàrmacs que regulen i retarden el ritme cardíac. Disminueixen l'agitació i tenen un efecte antiestrès. La majoria de les vegades són utilitzats en esports de precisió i destresa. Entre els seus efectes adversos es troben trastorns del ritme cardíac, risc de depressions psíquiques i, si l'ús és habitual, pot originar impotència sexual.

• Hormones peptídiques i anàlegs: el seu ús repetit origina un increment de la massa muscular sense augmentar la massa grassa. El resultat és l'augment de la força i de la velocitat de la contracció muscular. Entre els seus efectes adversos està l'anormal creixement dels òrgans, que pot dur a malalties serioses, hipertròfia òssia i deformació irreversible de la cara i el cap amb un augment del volum dels ossos del crani. També pot originar hipertensió arterial i insuficiència cardíaca que pot ocasionar trastorns metabòlics o, fins i tot, conduir a la mort. L'eritropoyetina és una hormona renal natural que estimula a la medul·la òssia la producció de cèl·lules que originen glòbuls vermells. Això incrementa el transport i la captura d'oxigen a nivell muscular, millora l'energia aeròbica dels atletes i augmenta la viscositat sanguínia, augmentant el risc d'hipertensió i trombosis per obstrucció dels vasos pulmonars i cardíacs. Hi ha hagut casos de mort súbita pel consum d'eritropoyetina.

VISIÓ SUBJECTIVA

Jo no estic a favor del dopatge. Penso que els culturistes haurien de guanyar les competicions amb el físic que han aconseguit amb el seu esforç i no per haver consumit tot tipus de substàncies.

Pot ser que dopant-se aconsegueixin el físic que desitgen amb més facilitat i més ràpidament que de manera natural, però només veuen lo bo d'això i no pensen que poden produir efectes secundaris que sofriran amb el temps.

Les conseqüències poden ser molt greus. Pots patir malalties importants o, fins i tot, morir per haver-te dopat. I lo pitjor d'això és que no solament pot afectar al consumidor, sinó que els seus fills poden sofrir greus problemes: com, per exemple, la filla d'Arnold Schwarzenegger, que va tenir problemes cardíacs perquè el seu pare va consumir esteroides a la seva època de culturista.