INTRODUCCIÓ

La societat espanyola ha anant prenent consciència no només de la gravetat de la violència contra la dona, sinó també de la veritable dimensió que aquest problema comporta. Avui, la violència contra la dona ha superat la dimensió privada i ha passat a ser considerada com un atemptat cap a la pròpia societat, com un atac a l'essència de la democràcia.

A la IV Conferencia Mundial sobre les dones celebrada a Pequin (Xina), al Setembre de 1995, es reconeix que la violència contra les dones és un obstacle per la igualtat, el desenvolupament i la pau dels seus drets humans i llibertats fonamentals.

Aquest tipus de violència és un fet freqüent dintre de les famílies, el treball, l'escola i a la societat en general. La falta d'informació, el silenci, la por i la vergonya la perpetuen. També la mantenen, l'absència de les lleis adequades per eradicar-la, les imatges agressives en els mitjans de comunicació, l'explotació sexual de dones i nenes, l'ús de la violència contra elles com arma de guerra, tec...

A través de l'historia la violència contra les dones a la nostra societat s'ha tolerat i estimulat com una forma de resoldre les tensions i els conflictes.

Totes les dones vivim en major o menor intensitat formes de violència. Sofrim violència quan no reconeixen ni valoren el nostre treball, quan ens fan callar fer-nos creure que la nostra opinió no és important, quan s'utilitza un llenguatge sexista que no nombre a les dones, quan ens paguen menys que als homes per realitzar les mateixes funcions, quan tenim que conviure amb missatges publicitaris que ens tracten com objectes sexuals, quan sentim por per caminar soles...

La violència contra les dones és una expressió de la relació de desigualtat entre homes i dones. És una violència basada en l'afirmació de la superioritat d'un sexe sobre l'altre; dels homes sobre les dones. Afecta a tota l'organització de la nostra societat i, per tant, aquests actes violents hem d'analitzar-los dins del context social en el qual vivim.

El procés de socialització a través del qual les persones assumim regles i normes de comportament es produeix, en dos àmbits: la família i l'escola. En el procés de socialització intervenen, a més a més, les institucions polítiques, religioses i administratives, així com la por laboral.

Amb tots aquests mecanismes la societat pressiona, perquè les persones pensem i actuem de forma diferent segons siguem dones o homes. És a dir, s'espera que exercim el nostre rol sexual de manera “adequada”. No fer-ho, suposa trencar, enfrontar-te, canviar les normes fortament teixides al llarg de l'historia. Pel que fa als costos emocionals: culpa, por, inestabilitat... són molt alts i és important el recolzament grupal per no sentir-se sola.

La violència està incorporada en la identitat masculina. Des de petits els nens aprenen a respondre agressivament i s'entrenen en aspectes actius com guanyar, lluitar, apoderar-se, imposar, conquistar, atacar, vèncer, tec... Mentre que les nenes aprenen a cedir, pactar, cooperar, entregar, obeir, cuidar... aspectes que no porten a l'èxit ni al poder i que són considerats socialment inferiors als masculins.

Els homes han dominat l'espai públic i han exercit també el seu poder en el privat, sobre tot la seva família. Aquest poder ha donat origen a un sistema de jerarquies que es coneix com patriarcat. D'acord amb l'organització patriarcal de la societat, ambdós sexes hem desenvolupat sempre papers socials diferents. Així, els homes han predominat en totes les esferes de la vida, quedant les dones reduïdes a l'espai domèstic de la família.

Aquest repartiment de papers ha permès que les dones siguem considerades com una propietat de l'home, de la mateixa manera que ho són els fills i les filles. Afortunadament, aquesta situació està començant a qüestionar-se; les dones, cada dia en major proporció, ens integrem a altres esferes de la vida.

Fins fa pocs anys, no es considerava com un delicte la violència física o psíquica exercida dintre de l'àmbit familiar o de la parella, sinó com “coses privades” de les parelles o “cosa de dos”.

Mentre persisteixi la violència dins de la família, la nostra societat la toleri, moltes dones formaran part d'aquest ambient familiar de maltractacte que pot causar inseguretat, por i, en alguns casos, la mort.

La violència contra les dones no es dóna únicament dins de la parella. Les dones, també sofrim violència per part d'altres homes: parents, amos i companys, amants, estranys... Així, per exemple, les dones majors poden ser maltractades pels seus fills o altres parents. Les prostitutes solen sofrir la violència exercida pels seus “chulos” o clients.

La cultura militarista i bèl·lica porta amb ella mateixa formes de violència especialment dirigida a les dones: tortura i violacions sexuals, persecucions, pressió emocional, desaparicions, empresonaments i inclús la mort són practiques usades en els conflictes armats. Un dels èxits de la IV Conferencia Mundial sobre les dones ha sigut considerar com atemptats de guerra a les violacions que es produeixen en aquests conflictes.

S'ha de senyalar el paper negatiu que juguen els mitjans de comunicació, reforçant una imatge i un llenguatge marcadament diferents per cada sexe, fent aparèixer a les nenes en papers i situacions de clara desigualtat i subordinació. Les imatges de violència que apareixen contra les dones, en particular violacions o esclavitud sexual, així com l'ús de dones i nenes com objectes sexuals, incloent pornografia, contribueixen a perpetuar la violència contra les dones.

La pornografia té conseqüències ideològiques i polítiques sobre les dones. La seva forma d'entendre les relacions entre els sexes, és profundament violenta i humiliant. L'ús i la comercialització del cos i la sexualitat de les dones com a mercaderies disponibles en el mercat, utilitzable i rebutjable segons els desitjos dels seus amos, legítima una forma sexista i jeràrquica d'entendre les relacions entre homes i dones.

Menys visible és l'heterosexualitat forçada. Les lesbianes han de suportar una contínua situació de violència i discriminació en els diferents àmbits de la seva vida; familiar, laboral, política, religiosa, educacional, cultural, econòmica i legal.

La violència contra les dones és un fenomen complex i amb múltiples causes. A pesar del context cultural, social, econòmic i polític no s'ha d'oblidar el seu origen; per tant, per la seva total comprensió és necessari fer una anàlisi basat en la interpretació social de la diferencia sexual com un argument per la subordinació de les dones.

La violència contra les dones és un important problema social i polític de l'actualitat. Davant els nostres ulls només apareix la punta de l'iceberg d'un fenomen més ampli i complex que avarca múltiples i subtils formes a les que poc a poc anem tolerant i adaptant-nos fins límits insospitats.

TRETS PRINCIPALS SOBRE EL

MALTRACTAMENT DE DONES

DEFINICIÓ

Hi ha diferents formes de definir la violència de gènere.

Existeixen els maltractaments quan la violència que s'exerceix contra les dones es porta a terme en l'àmbit familiar o domèstic, per persones del seu entorn: marit, company, pare, fills o germans.

Tipologia dels maltractaments:

Psíquics: Són aquells actes o conductes que produeixen desvalorització o sofriment a les dones. Poden comprendre entre amenaces, humiliacions, exigències d'obediències, tractar de convèncer a la víctima que ella és la culpable de qualsevol problema com els insults. L'aïllament, el control de les sortides de casa, desqualificar o ridiculitzar la pròpia opinió, humiliacions en públic, així com limitar i retenir els diners són formes de maltractar.

ABÚS PSICOLÒGIC, EMOCIONAL O VERBAL

• Insults, anomenar-la amb sobrenoms o adjectius degradants.

• Amenaces (de mort, emportar-se els nens, fer-la fora, etc.).

• Criticar i trobar defectes en tot el que fa o diu.

• Obligar-la a fer coses sota amenaces.

• Torturar-la mostrant-li com castiga o maltracta les seves criatures.

• Terroritzar-la dient-li el que pensa fer amb ella i/o els seus fills/es.

• Escridassar-la i donar-li ordres.

• Humiliacions, burles o bromes feridores.

• Humiliar-la o avergonyir-la davant d'altres persones.

• Culpabilitzar-la per tot el que passa, i també per coses absurdes.

• Desconfiar de forma evident de tot el que fa o diu.

• Ridiculitzar sempre els seus gusts, opinions o sentiments.

• Exigeix que endevini el seu pensament, desitjos o necessitats.

• Es mostra cínic, prepotent i insolent amb ella i les criatures.

• L'acusa de traïdora i deslleial si explica el que li passa o ho denuncia.

• L'obliga a escoltar-lo durant hores.

• S'exhibeix desendreçat, mal vestit o brut per molestar-la.

• La fa sentir ximple, inútil, feble, ignorant i incompetent.

• Li manifesta menyspreu per ser dona.

• Li exigeix que mantingui el rol d'esposa i mare que ell imposa.

• La fa obeir amb gests, mirades, senyals amb el cap o sorolls.

• La ignora, no li contesta, no li parla, fa com si no existís.

• La mira amb menyspreu, amb sorna, amb burla.

• La té ocupada contínuament, no li deixa temps per ella mateixa.

• La confon amb arguments contradictoris.

• La rebaixa recordant-li successos del passat.

• Manifesta gelosia i sospita contínuament.

• Interroga els fills i filles sobre les activitats de la mare.

• Tergiversa les paraules o fets en contra d'ella.

• La deixa amb la paraula a la boca quan ella li parla.

• Es nega a discutir els problemes. No parla mai amb ella.

• Vol tenir sempre la raó, vol tenir sempre l'última paraula.

• Es nega a acompanyar-la a fer les coses que ella demana o necessita.

• No dóna mai explicacions, ni diu quan arribarà, i exigeix que ella sempre hi sigui.

• Dóna indicis que va amb altres dones.

• La indueix al suïcidi.

• Amenaça de suïcidar-se per controlar-la.

• No li passa els missatges que són per a ella.

• L'acusa d'infidelitat.

• Si estan separats, li truca per telèfon a cada moment durant la nit.

• No compleix les promeses, els pactes o els acords.

• Fa comentaris sobre la seva aparença o característiques físiques.

• Li demostra odi i amor alternativament.

• Exigeix submissió i obediència.

• Li exigeix atenció constant i competeix amb la resta de la família.

Físics: Aquest tipus de violència compren qualsevol acte, no accidental, que provoqui o pugui produir danys en el cos de la dona com: bufetades, cops, pallisses, ferides, fractures, cremades...

ABÚS FÍSIC

• Cops de puny i de peu.

• Prémer, retorçar o pessigar fort.

• Intent d'estrangulació o d'asfíxia.

• Estirar o arrossegar dels cabells.

• Llançar substàncies tòxiques, menjar o líquids al cos o la cara.

• Provocar cremades amb combustibles o amb objectes calents.

• Embrutar el cos de la dona.

• Aixafar la cara contra el plat del menjar.

• Obligar-la a prendre medicaments, psicofàrmacs, alcohol, drogues, etc.

• Fer-li menjar o empassar-se a la força aliments, escombraries, papers o altres elements.

• Tallar-la, ferir-la o punxar-la amb ganivets o altres objectes.

• Llançar objectes contra el cos o pegar-li amb ells.

• Immobilitzar-la contra la paret, els mobles o el terra.

• Tancar-la a la cambra de bany o al dormitori, deixant-la a les fosques.

• Apropar-se de manera intimidatòria, acusar-la amb el dit davant els ulls.

• Donar-li empentes o sacsejar-la.

• Fer-li la traveta amb el peu, perquè caigui.

• Desfigurar-la, perquè no pugui sortir.

• Arrencar-li o estripar-li la roba.

• Perseguir-la o assetjar-la tota l'estona.

• Fer-la fora de casa a la força.

• Arrossegar-la pel terra, llançar-la per les escales.

• Llançar-la des del cotxe.

• Abandonar-la en llocs desconeguts.

• Pegar o colpejar el ventre durant l'embaràs.

• Ferir-la als genitals o als pits.

• Colpejar-li el cap contra la paret o el terra.

• Despertar-la a cada moment per no deixar-la dormir.

• Terroritzar-la o amenaçar-la amb objectes o armes mentre dóna el pit al nadó.

• Tortures físiques: lligar-la o encadenar-la, cremar-la amb cigarrets, submergir-li el cap a l'aigua, etc.

• Qualsevol contacte físic no desitjat per ella.

• Tancar-la a casa.

• Assassinar-la.

Sexuals: Sempre que s'imposi a la dona una relació sexual contra la seva voluntat. Si bé, quan en aquesta relació es produeix una penetració forçada es considera violació.

Aquestes tres formes de violència física, psíquica i sexual solen combinar-se i és molt difícil separar o trobar solament un dels tres tipus en una parella on existeix violència.

Altres tipus de violència són:

Les agressions sexuals: que comprenen conductes sexuals on s'utilitza la força o intimidació.

La violació compren tota penetració, per la vagina, l'anus o la boca, usant la força o intimidació.

També es considera violació la penetració amb objectes. Quan una dona ha estat forçada a realitzar aquests actes per un amic, company o marit. Es considera violació.

Els abusos sexuals a menors fan referència a les actituds i comportaments que un adult realitza per la seva pròpia satisfacció sexual, amb una nena, nen o adolescent, emprant la manipulació emocional com enganys, amenaces, xantatges, tec... i en alguns casos, la violència física. Els abusos sexuals contra les nenes engloben comportaments com exhibir-se despullat davant de la menor amb la fi d'excitar-se sexualment, observar a la nena vestir-se o desvestir-se o quan està al bany, orina, tec...

L'abús sexual comprèn tot comportament sexual considerat ofensiu i no desitjat per la persona acostada desarrelant en l'àmbit laboral, docent o similar, utilitzant una situació de superioritat o companyonia i que repercuteix en les seves condicions de treball o estudi, creant un entorn laboral o d'aprenentatge hostil, intimidatori o humiliant.

ABÚS SEXUAL

• Exigeix tenir relacions sense importar-li els seus desitjos.

• No accepta les negatives.

• La viola.

• La fereix introduint-li objectes a la vagina o l'anus.

• L'obliga al coit anal.

• La toca sense miraments.

• No respecta ni satisfà els gusts d'ella.

• L'obliga a veure pornografia i a copiar-ne els models.

• Pren represàlies si no tenen relacions sexuals.

• La tracta com si fos una cosa sense sensibilitat.

• Li parla de manera insultant durant el coit.

• Li demana relacions en llocs i moments inoportuns.

• Utilitza el sexe per denigrar-la o iniciar discussions.

• La compara amb altres dones.

• No la sedueix ni espera que ella obtingui plaer.

• L'obliga a tenir relacions sexuals davant les criatures o altres persones.

• Vol fer-li fotos despullada sense el seu consentiment.

• L'obliga a vestir-se de manera excitant per a ell.

• L'obliga a realitzar gests o actituds que la humilien o la incomoden.

• L'acusa de frígida o de nimfòmana segons les circumstàncies.

• L'obliga a tenir relacions quan està deprimida, cansada, malalta, immediatament després del part o d'un avortament, després de la mort d'un ésser estimat, després d'una agressió, després d'un èxit laboral o social d'ella, etc.

• La utilitza com a descàrrega sexual hostil després d'un disgust laboral o familiar.

• No es mostra amorós, ni li parla, ni la besa durant l'acte sexual.

• L'obliga, amb armes, a tenir relacions.

• Pretén mantenir relacions quan està brut i pudent.

• Contagia a l'esposa infeccions i malalties voluntàriament

ABÚS ECONÒMIC O FINANCER

• Es gasta els diners de la família en ell mateix.

• Gasta grans quantitats de diners sense necessitat i en nega de petites per coses vitals.

• Amaga els guanys o inversions.

• Menteix sobre les possibilitats econòmiques d'ell.

• Lliura diners als fills i filles i no a la dona.

• Fa les compres ell per no donar-li efectiu.

• Nega diners per a medicaments o consultes mèdiques.

• Protesta contínuament per l'ús dels diners.

• Desqualifica la dona com a administradora de la llar.

• En cas de divorci no compleix amb les pensions alimentàries.

• Ven pertinences personals d'ella sense el seu consentiment.

• Li revisa el moneder o la cartera contínuament.

• Declara contínuament que tot és sèu.

• Oculta el patrimoni familiar.

• Es juga els diners de la família.

• Deixa que ella es faci càrrec de les despeses i ell es guarda el que guanya.

• Li pren la targeta de crèdit o els documents bancaris.

• No destina mai diners per sortides o vacances familiars.

• L'obliga a donar-li els diners que ella guanya.

• S'apodera il·legalment dels béns heretats per ella.

• L'obliga a vendre els seus béns i es queda amb els diners.

• Utilitza en el seu benefici estalvis prèviament destinats a vacances, tractaments mèdics, reformes de la llar, etc.

• L'obliga a sol·licitar préstecs o avals bancaris.

• L'obliga a treballar més o en el que ell vol per quedar-se els diners.

• L'obliga a endeutar-se per ell amb la família, amics o veïns.

ABÚS SOCIAL

• No permet que la dona l'acompanyi a activitats socials.

• Imposa la seva presència a la força en actes socials de la dona.

• La humilia en públic, criticant-la, rebaixant-la o actuant com si ella no hi fos.

• Boicoteja els aniversaris, les reunions nadalenques o les trobades familiars.

• Es mostra interessat per altres dones de manera oberta davant l'esposa.

• No permet que treballi o estudiï.

• L'obliga a maquillar-se o no ho permet.

• Prohibeix el contacte amb veïns, amics o familiars.

• Es mostra desconfiat, intolerant o desagradable amb les amistats o companys de feina d'ella.

• No es fa responsable dels fills.

• La tracta com una minyona o no col·labora quan hi ha convidats.

• En públic es mostra amable amb ella.

• Munta “espectacles” o la deixa plantada davant els altres.

• Tracta malament els familiars o amics d'ella.

• L'obliga a vestir-se com ell vol.

• No la deixa practicar la seva religió.

• Provoca que l'acomiadin de la feina.

• La desqualifica o es burla de les seves opinions.

• Impedeix que disfruti tranquil·lament de qualsevol situació.

• No la deixa participar de les festes familiars.

• No li permet parlar de segons quins temes.

• Es fa la víctima en públic, declarant que ella el maltracta.

• L'obliga a consultar metges o psiquiatres dient que està boja, trastornada

malalta.

• La fa internar, la denuncia a la policia o busca aliats en contra seva.

• Segresta els fills o filles.

• No compleix el règim de visites amb els infants.

• L'obliga a votar el partit polític que ell vol.

• Si estan separats, l'espera a la sortida de la feina, li truca per telèfon, la segueix pel carrer, vigila on va i amb qui.

• Apareix de sobte als llocs on ella va normalment (amics, família, feina) per molestar-la.

ABÚS AMBIENTAL

• Trenca coses o llença objectes.

• Mata els animals de companyia d'ella o els fa mal.

• Trenca o llença la roba o els objectes personals d'ella.

• Posa la ràdio o la televisió a volum molt fort per molestar-la quan està malalta, estudiant, dormint o quan està adormint el nadó.

• Colpeja les portes o les coses quan discuteixen.

• Desconnecta el telèfon quan marxa per tal que ella no pugui parlar.

• Desconnecta o trenca la ràdio o el televisor per tal que ella no els pugui utilitzar quan ell no hi és.

• No permet que ella vegi els seus programes preferits.

• Menja el que està destinat als fills o filles.

• Ensenya productes inflamables per indicar que pot cremar la casa en qualsevol moment.

• Corre a gran velocitat amb el cotxe, amenaçant d'estimbar-se amb tota la família.

• Fa malbé el cotxe d'ella.

• Omple la casa d'escombraries recollides del carrer.

• Trenca les portes i els vidres, estripa les cortines, estira de les estovalles tirant-ho tot per terra i mou els mobles.

• Trenca plantes, llibres, fotografies, cartes, documents, records o qualsevol

• Propietat afectiva d'ella.

• Embruta i desordena el que ella acaba d'endreçar, escampa les deixalles.

• Envaeix la casa amb materials o coses que a ella li desagraden o l'atemoreixen (armes de foc, pornografia, pertinences d'un familiar mort), etc.

• Revisa els calaixos o pertinences d'ella.

• Amaga o trenca elements de treball o d'estudi d'ella i dels fills.

• Obre les cartes o escolta els missatges telefònics d'ella.

• Parla malament d'ella o difon dades íntimes seves.

• Si estan separats intenta entrar a la força a casa d'ella.

• Toca el timbre o apareix a cada moment sense motiu per fer sentir el seu

• Control.

Relacionat amb:

Percepció de la realitat Conceptualització de la realitat.

DESCRIPCIÓ DEL NIVELL DE VIDA

D'UNA DONA MALTRACTADA

LA VIOLÈNCIA A LA PARELLA

Quan sens que no serveixes per res, tot et surt malament o la gent no valora el que fas, és fàcil que estiguis més predisposada a suportar una relació de submissió i humiliació per part dels homes.

Habitualment, se sol suportar bastant temps els mals tractes. Es tem denunciar i si es fa, a vegades hi ha penediment posant com excusa a les filles i fills. Des de fora, resulta difícil comprendre, perquè no s'abandona la violència o perquè algunes dones tornen una vegada que han marxat. L'absència de recursos econòmics propis, la falta de recolzament, l'aïllament en el que es viu, la falta de seguretat en una mateixa, i la gran necessitat d'afecte i valoració que en molts moments sentim les dones estan determinant que es prolonguen aquestes situacions.

En ocasions, s'arriba a estar molt pendent de les necessitats de la parella, negant les pròpies. Si ell diu que la maltracta, perquè és dolenta i inútil, ella arriba a creure-s'ho. D'aquesta manera perd totalment, i si el maltractador demostra alguna mostra d'amabilitat tendirà a oblidar la part dolenta i a sobrevalorar la bona d'ell.

A vegades, no es troba recolzament en demanar ajuda als familiars, o amistats ja que li treuen importància als fets i no ho poden entendre, perquè davant d'altres persones la parella té un comportament diferent. La manca de resposta solidaria augmenta la soledat, la depressió, l'aïllament i el sentit de la impotència.

Moltes dones que viuen maltractaments, de petites han patit violència o abusos sexuals sense ser, en alguns casos, conscients d'això, se senten brutes, marcades, atrapades en culpes inexplicables, tristes... Aquest aprenentatge d'indefensió les poden col·locar en el lloc de víctimes.

Una altra raó per la qual la violència es manifesta és, perquè succeeix d'una forma cíclica. Solen manifestar-se al llarg de tres fases, anomenades: fase de tensió, fase d'agressió i fase de conciliació o també anomenada “lluna de mel”.

A la fase de tensió comencen els insults i es mostra la violència. L'agressor expressa la seva hostilitat, però no de forma extrema. Llavors, la dona intentarà calmar-lo i no fer allò que el molesta. Però la tensió seguirà augmentant i es produirà agressió en forma d'abús físic, psíquic o sexual.

La descàrrega d'agressivitat allibera la tensió de l'home.

El maltractador “es penedirà”, demana perdó i li promet que no tornarà a passar. La dona li creu i a més a més, està convençuda que ella pot ajudar a canviar-lo.

Però en comptes d'això, cada dia els moments de tensió i agressió són més freqüents i l'agressor es penedeix cada vegada menys. A mida que passa el temps, la dona el reconeix més com un agressor i es dóna compte que ha d'afrontar el problema. Per això és important que busqui ajuda.

Moltes dones fins que es decideixen han aguantat violència durant molt temps, viuen una tensió permanent, esgotament, depressió i sensació d'estar tornant-se boja.

Pot sentir vergonya, creure que no passa en altres cases i evita parlar de la violència que viu. Mantenir aquesta situació de maltractaments la portarà a sentir-se més confusa, impotent, insegura, culpable, paralitzada i amb por a prendre qualsevol decisió.

El rendiment laboral pot veure's disminuït, degut que les tensions viscudes dificulten la concentració i produeix alteracions físiques o psíquiques i hem d'acudir a la consulta mèdica. També pot ser que hagin d'absentar-se del treball per presentar-se a citacions judicials.

A vegades, desprès d'una separació, s'ha d'afrontar la persecució del maltractador que no vol acceptar la situació. En els casos més extrems, poden arribar a cometre un homicidi.

AGRESSIONS SEXUALS

S'entén per agressió sexual, aquella conducta que atenta contra la llibertat d'un altre persona, amb violència o intimidació.

Es consideren violació, aquelles agressions sexuals en les que existeix penetració, per la vagina, l'anus o la boca, usant la força o intimidació. També és violació la penetració d'objectes.

Les agressions sexuals són més freqüents del que s'imagina i en un gran número de casos l'agressor és una persona coneguda. Generalment, no es concedís importància a aquest tipus de problema quan sorgeix dintre de la parella. Així doncs, per exemple, s'associa la violació com un acte entre persones desconegudes. Per altra banda, aquesta creença és errònies, perquè sabem que un gran nombre de dones són violades dins de la parella.

La violació és un dels delictes que més traumatitza i humilia a les dones, canvia el concepte a sí, mateixes i s'alteren les relacions amb els que l'envolten.

Cada dona pot viure de forma diferent aquesta situació, tot i que, en general, sembla existir una sèrie de reaccions comunes. Al principi es té una sensació de brutícia i fàstic que porta a rentar-se compulsivament, se sol estar atordida i confusa.

Durant un temps la sensació de malestar és tan profunda que es rebutja parlar del tema. S'experimenten diverses pors: a estar sol, a sortir de casa, tec... per por que es torni a repetir.

En una violació és pateix lesions, perill d'infeccions i malalties de transmissió sexual, risc d'embaràs no desitjats... També canvia la confiança en els homes, és sent culpa, com si fos la responsable del que ha passat. La vivència de la sexualitat es veurà afectada, tenint dificultats per mantenir noves relacions sexuals, sobre tot, aquelles dones que no han tingut experiències prèvies a la violació.

Un altre de les conseqüències és que les dones rebem missatges d'estar alerta amb els homes desconeguts. Sobre tot, que hem de cuidar-nos en llocs públics com parcs, subterranis, llocs apartats o en el propi habitatge, com és el cas dels ascensors. Aquesta situació fa que el món personal repercuteixi en les oportunitats. A vegades, por repercutir en les oportunitats laborals, ja que es poden rebutjar treballs que coincideixen amb horaris nocturns.

Molts homes creuen que pel fet d'haver begut o ballat amb ells tenen dret a tenir relacions sexuals amb les dones. En aquests casos és important tenir clar que ningú pot obligar-nos a fer una cosa que no volem.

Les nenes també estan exposades a sofrir abusos sexuals perquè els abusadors solen treure importància als seus actes o a negar els fets amb tanta vehemència que fa que dubtem del menor. Però s'ha de tenir en compte que les nenes no solen mentir sobre aquests fets.

MODEL DE SOCIALITZACIÓ MASCULINA

“Des de ben petit s'aprèn que un “home de veritat” s'ha de mostrar fort, segur d'ell mateix, competitiu, guanyador. Aquest model de masculinitat també inclou prohibicions: no plorar, no mostrar-se dèbil, temorós o insegur, no fracassar...

Totes les característiques excel·lents d'aquest model és el fet d'estar constituït per trets exteriors. En efecte, tots els mandats es refereixen a fer, mostrar, ocultar, aconseguir, etc... No sembla tenir molta importància la interioritat de l'home, aquella esfera que té a veure amb els seus sentiments, les seves emocions, les seves necessitats. Aquest model masculí tradicional es recolza en dos elements essencials que configuren un real perfil psicològic:

• Restricció emocional: no parlar dels propis sentiments, especialment amb els homes.

• Obsessió per èxits: la socialització masculina es recolza en el mite del “guanyador”. Això implica estar en un permanent estat d'alerta i competència.

Aquestes dues característiques bàsiques es tradueixen en un estil de relació amb el món caracteritzat per conducta afectiva i sexual restringida, actituds basades en models de control, poder incompetència, dificultats per a la cura de la salut.

En el marc d'una societat patriarcal, l'home es veu impulsat a construir la seva identitat per la negativa, evitant tot el que és culturalment definit com a “femení”. La por a la feminitat per a passar a ser l'eix al voltant del qual se'n va estructurant el masculí.

MITES I CREENCES QUE DONEN SUPORT A LA SOCIALITZACIÓ MASCULINA

La masculinitat en la forma més valorada de la identitat genèrica

El poder, la dominació, la competència i el control són essencials com a prova de masculinitat.

La vulnerabilitat, els sentiments i les emocions en l'home són signes de feminitat i deuen ser evitats.

L'autocontrol i el control sobre els altres i sobre el seu entorn són essencials per què l'home és senti segur.

Un home que demana ajuda o tracta de recolzar-se en altres mostra signes de debilitat, vulnerabilitat e incompetència.

El pensament racional i lògic de l'home és la forma superior d'intel·ligència per a enfocar qualsevol problema.

Les relacions interpersonals que es basen en emocions, sentiments, intuïcions i contacte físic són considerades femenines, i deuen ser evitades.

L'èxit masculí en les relacions amb les dones està associat a la subordinació de la dona a través de l'ús del poder i el control de la relació.

La sexualitat és el principal mitjà per a provar la masculinitat: la sensualitat i la dolçor són considerats femenins i deuen ser evitades.

La intimitat amb altres homes deu ser evitada, perquè:

• a) el torna a vulnerable i el posa en desavantatge en la competència per les dones

• b) pot implicar homosexualitat

L'èxit masculí en el treball i la professió són indicadors de la seva masculinitat.

L'autoestíma es recolza primàriament en els èxits obtinguts a la vida laboral i econòmica.

L'HOME AGRESSOR

L'home agressor no té una forma física o un comportament especial que els identifiquin; no són malalts mentals. Solen ser persones de valors tradicionals, per ells tot el masculí està per sobre del femení.

Als homes se'ls transmet la idea que ser home és ser important i una forma de demostrar-ho és exercint el seu poder, sobre la família o parella. Aquest tipus d'educació fa que es tendeixi a considerar a les dones com inferiors.

Quan preguntem, perquè els homes són violents ens adonem de la importància de l'educació. La violència s'aprèn, sobre tot, observant models significatius, és a dir, a pares, germans, persones properes, tec... El nen aprèn a agredir i ho veu com una forma de defensar els seus drets o de solucionar conflictes.

Moltes vegades, la família es converteix en el lloc de descàrrega de la tensió i frustracions que s'acumulen en altres àmbits com el laboral. Els homes haurien d'aprendre a expressar els seus sentiments negatius i a defensar els seus drets, davant de qui els ha fet sentir malament i no esperar a desfogar-se a l'arribà a casa.

L'afany de poder i de dominar són alguns dels motius principals dels violadors per agredir a les dones i no, al contrari del que es pensa, com descàrrega del seu instint sexual.

PERFIL

Aspectes comportamentals:

• Discrepàncies entre el comportament en l'àmbit públic i el seu espai privat

• Antecedents de violència

• Resistència al canvi

• Abús de substàncies

Aspectes cognitius:

• Ús de condicionals

• Definicions rígides de masculinitat i feminitat

• Minimització i justificació

• Negació

• Externalització de la culpa

• Afirmació de l'existència de violència en la parella

Aspectes emocionals:

• Baixa autoestima

• Restricció emocional. Inhabilitat comunicacionals. Racionalització dels sentiments.

• Dependència. Inseguretat.

Aspectes interaccionals:

• Aïllament

• Conductes de control

• Cels i actituds possessives

• Inhabilitat per a resoldre conflictes de forma no violenta

LES FASES DE LA VIOLÈNCIA

Quan la violència es desencadena per mitjà d'agressions físiques o sexuals, molt freqüentment, es distingeixen diferents fases que tendeixen a ser clíniques. S'inicia amb una etapa de tensió creixent, en la que s'incrementa la violència psíquica, que produeix a les dones sentiments ambivalents i desconcert. Va seguida per una altra fase de màxima tensió, en la que la dona perd en part o del tot el control de la situació. Finalment, es produeix un període durant el qual la tensió s'aplaça. És quan novament l'agressor dóna mostra de penediment, en un intent de recuperar el control perdut; i quan la dona reacciona de forma desconcertada (quan reacciona).

El caràcter repetitiu i cíclic d'aquestes fases de violència i penediment, amb violència psíquica i agressions físiques o sexuals, semblen atrapar definitivament a les dones en una ret de violència i agressió, i produeixen en les víctimes xocs, reaccions adaptatives molt disfuncionals, i indefensió.

Aquest cicle, pel seu caràcter tan clarament estructurat, es presta a una representació sistemàtica. Hi ha un model explicatiu que ha elaborat Walker (1984), i que serveix de base per l'esquema de continuació (pàgina següent).

FASES EPISODIS RESPOSTES DE

LES AGREDIDES

Canvis emocionals.

Es mostren descon-

centrades

Intents d'evitar

del conflicte i dels

enfrontaments

Mantenen encara

part del control de

la situació

Intent d'evitar la

Violència. Pèrdua

del control de la

situació

ROLS DE GÈNERE ESTEROTIPATS QUE DANYEN LA PERSONALITAT

HOMES

DONES

Actius, forts, aguntadors Independents, dominants Poc emotius, durs, revingut. Oculten sentiments, no ploren Sincers, frontals Poc susceptibles No els hi preocupa mostrar-se agressiu, violents, enfadats. Rebels, irritables, intolerants Indiferents, secs. Bruscos, grossers. No demanen ajuda ni protecció. Creatius, divertits. Desordenats, descuidats, sorollosos No els hi importa el seu aspecte Saben el que volen, constants, estables. Poc envejosos Fanfarrons, volen guanyar sempre Són elegants Tenen instints agressius Egocèntrics Madurs, profunds Voleados al món exterior Saben com és el món Hàbils pels negocis Aptes per a dirigir. No confonen idees amb sentiments Hàbils amb les eines Saben de tot S'orienten al propi èxit No entenen de feines domèstiques Volen guanyar molts diners Els hi interessen les matemàtiques, les ciències, els esports, la política i el sexe. Volen progressar, dedicats a la seva professió Parlen lliurement de sexe.

Passives, dèbils Dependents, submises Emotives, toves, manipuladores Expressen sentiments, ploren Hipòcrites, rebuscades, recargolades Molt susceptibles Les preocupa mostrar-se agressives, violentes Obedients, pacients, tolerants Compassives, amoroses Corteses, educades Demanen ajuda i protecció Rutinàries, avorrides, sense humor Ordenades, pulcres, silencioses Les importa molt el seu aspecte Capritxoses, inestables. Envejoses Modestes, cedeixen amb facilitat Són provocatives Tenen instints maternals Servicials Infantils, superficials Dedicades a la feina No saben com és el món Incompetents pels negocis No aptes per a dirigir. Confonen idees amb sentiments Prolífers No estan informades Recolzen l'èxit dels demés No entenen de qüestions socials Volen gastar molts diners Els interessa l'art, les modes, la cuina, la religió, els fills i els romanços Volen casar-se, dedicades al marit i als fills

AMB HOMES SÓN:

AMB HOMES SÓN:

Objectius, freds, no sentimentals No suggestiu, realistes Competitius, progressistes Lògics, racionals Prenen decisions. Són segurs Valents, audaços, aventurers Callats, seriosos Autoritaris, aspres, arrogants Puntuals, responsables Tenen autodomini, estoics Intel·ligents, tenen iniciativa Utilitzen la seva intel·ligència Autònoms, realitzen esforços Se senten guanyadors No consulten metges ni psicòlegs No accepten consells

Subjectives, càlides, sentimentals Suggestiva, idealistes Col·laboradores, conservadors Il·lògiques, irracionals Indecises, insegures Temoroses, tímides, poc arriscades Xerraires, exagerades, frívoles Sense autoritat, suaus, vanitoses Inpuntuals, irresponsables Es desesperen, queixoses Intuïtives, no tenen iniciativa Utilitzen el seu cos Complaent, és sacrifiquen És senten víctimes Consulten metges i psicòlegs Demanen consells a tothom

ESTEREOTIPS DE L'HOME MALTRACTADOR

I LA DONA MALTRACTADA

Les dones maltractades... Són dones ames de casa sense recursos propis Provoquen la violència Són amants de la violència No saben viure d'una altra manera No diuen la veritat Són passives i dependents Són incultes Són dones d'altres generacions Estan malaltes No volen separar-se No es deixen ajudar Busquen homes violents Maltracten psicològicament a l'home

Els homes violents... Són alcohòlics Estan malalts Perden el control amb facilitat No tenen cultura Pertanyen a grups marginals Són masclistes Són primaris No saben parlar Estan fets a l'antiga Són homes separats que han perdut els seus drets Són persones impulsives

MITES SOBRE LA VIOLÈNCIA FAMILIAR

Dones maltractades Provoquen la violència Busquen la violència Els hi agrada la violència Són masoquistes Són éssers biològics-pasius Són dolentes i s'ho mereixen No obeeixen al marit Són dèbils i beneites Es fan mantenir Són malaltes Són ignorants Són histèriques

Violència familiar No existeix al nostre país És una qüestió privada És tracta de gent malalta És culpa de l'alcoholisme Es deu a la crisi econòmica És gent primitiva e inculta Són de classe baixa Aquesta gent no té religió És, perquè no estan casats És un tema de moda És natural e instintiva No pot ser evitada

COM S'ARRIBA A SER DONA MALTRACTADA

Antecedents personals; víctima de maltractes infantils, testimoni del patiment passiu de la mare, ha estat a una família a on la violència era la forma d'interacció habitual, va estar obligada a obeir a ser una nena submisa, la mare va ser una figura dominat que va anular al pare, la nena va sentir llàstima per la figura del perdedor i es va identificar amb ella, els pares la van transmetre una imatge de debilitat, de passivitat, la van impedir manifestar tristesa, enfado, es va empassar les emocions,...

Desvalorització de la dona; inferioritat i marginalitat de la figura femenina, apressa de l'entorn familiar i en un contacte social determinat. Baixa autoestima.

Amor romàntic; idees imperants en la societat sobre el que deuria de ser l'amor; entrega total, fer de l'altre l'únic i fonamental de l'existència, dependre de l'altre, pensar que és impossible tornar a estimar amb aquella intensitat, pensar tot el temps en l'alta, etc...

La baixa autoestima i aquesta visió de l'amor, junt a una relació amb un home propens a conductes abusives, fa que la dona:

• Es paralitzi i no trobi l'actitud correcta al davant del que

diu o fa

• Es deprimeix i se sent culpable de les dificultats amoroses

• Té por a dir no a algú que pugui irritar

• Accepta i és sotmet a tot sense discutir

• Es desespera si creu que pot arribar a avorrir-lo

• Sent que l'estima i té confiança en què el pot convertir en

una persona millor

• Desitja ser perfecta e imprescindible, tota per ell.

• Etc...

• No es pot perdre l'autonomia ni els projectes personals per amor a l'altre.

PREVENCIÓ DE LA VIOLÈNCIA

Potenciar la prevenció a tots els nivells.

Si s'ensenya als joves o a la població en general que els abusos dels homes són inacceptables i no es toleressin, aquesta pot ser una forma de realitzar prevenció primària que vagi dirigida a evitar que es produeixin abusos ja per primera vegada.

Es pot realitzar prevenció secundària a partir d'activitats educatives, si s'anima a les dones i nenes que ho necessiten que busquin ajuda, si s'eleva la conscienciació dels professionals amb la fi d'aconseguir que la seva intervenció sigui més eficaç i si es qüestiona la conducta dels agressors, de forma que els assetjaments no es produeixin. Aquest nivell de prevenció cobreix virtualment tota la intervenció de la justícia penal, de la salut i del benestar social.

La prevenció terciària, dirigida a amortitzar l'impacte dels assetjaments, es pot porta a terme intentar aconseguir que els serveis i la comunitat en general siguin més receptius a les necessitats de les dones i els nens que han patit assetjaments o que viuen en un entorn abusiu. El treball directe amb dones i nens està dintre d'aquesta categoria.

Donar protagonisme als serveis d'assessorament psicològic és una altra manera de realitzar prevenció a aquest nivell. En l'estranger, per exemple a Canadà, tant els programes de grups per a dones com els de grups per a nens dediquen molta més atenció a aquesta fase de recuperació.

Les campanyes poden anar dirigides, per tant, a posar sobre la taula els problemes i les actituds generals cap a les dones maltractades i cap als homes que les maltracten, a educar a la comunitat sobre com respondre al davant d'aquesta situació, assenyalar als homes violents que no es toleraria la seva conducta i/o a animar a les dones a buscar ajuda quan la necessitin.

EL PAPER DE LA COMUNITAT EN DETERMINADES ACTITUDS

Les comunitats han participat tradicionalment en la regulació de les relacions entre els homes i les dones. Dobash i Dobash (1981) ofereixen detalls sobre les diverses formes en què, històricament, els marits que fracassaven en l'intent de dominar i controlar a les seves dones, i les dones que deien no acceptar un ordre de coses semblants, eren humiliats en desfiles públics i en altres cerimoniers, en les que intervenia tot el poble -a més, a les dones se les castigava, per exemple submergint-les el cap en aigua-. Apallissar als fills, o a les dones i als servents era una conducta normal en un home i s'esperava que les dones obeïssin les ordres dels seus marits i complaurien els seus capritxos. Resulta interessant saber que havien “límits en la tolerància de la comunitat” i que en el segle XIX, a Anglaterra, un home que simplement fos massa brutal podia ser avergonyit públicament per una processó que anava fins la seva porta, cantaven en veu alta i feien soroll glopejant paelles i altres utensilis. Aquesta intervenció pública en la violència privada va quedar soterrada sota les lleis establertes per la justícia, i les normes i sancions determinades institucionalment, el que va deixar a les dones relativament indefenses durant un llarg període en el qual la policia i els tribunals eren rebecs a intervenir.

És també interessant destacar que en un fullet contemporani editat per un programa sobre assetjaments domèstics indioamericà (de la Reserva Found du Lac, propera a Dulth) s'ofereix consells sobre què fer “si veus que peguen o ataquen una dona”; aquests inclouen intentar reunir el màxim possible de persones en el lloc a on es produeix l'assajament, si aquest és públic, o trucar a la porta de la casa si se senten des de fora els crits de la dona.

Recentment les comunitats, en general quasi sempre estimulades pels grups de dones o per unitats equivalents dels seus consells electes, sembla que, de nou, han començat a considerar la necessitat d'adoptar un punt de vista de la forma en què els homes tracten a les dones en el sinus de les relacions intimes. Això podria anar molt més lluny del que ha anat fins ara, si per exemple els empresaris adoptessin una postura contra els empleats que saben que són violents (un oficial de policia va deixar de maltractar a la seva dona de la nit al dia, quan el van amenaçar en despatxar-lo) i tot un conjunt d'associacions, podrien ajudar a les dones a portar endavant un pla de seguretat, per exemple impedint l'accés simultani (o absolut) als homes que abusen d'elles. Els veïns ja tenen un paper significatiu en quan a avisar a la policia dels indecents domèstics encara que la seva posició en aquesta esfera pública/privada és difícil i a vegades perilloses, a més de molt irregular (font d'aquesta informació: entrevistades d'investigacions). Les campanyes d'educació pública poden ajudar a les comunitats a sentir-se més justificades i més recolzades en el seu intent d'oferir ajuda a les dones que pateixen assetjaments.

Les respostes individuals a la violència com ocultar, patir o evadir-se, no han tingut resultats. Per això és necessari impulsar mides alternatives col·lectives que tenen més capacitat de transformar aquesta situació.

Per a reduir la violència contra les dones seria necessari canviar les normes i valors que la toleren i fomenten, així com tot allò que reforça actituds sexistes, és a dir la superioritat d'un sexe sobre un altre.

Una manera d'aconseguir aquests canvis seria mitjançant l'educació en igualtat dels nens i les nenes. Coeducar, tant en igualtats de drets com d'oportunitats, suposa que les actituds i valors tradicionalment considerats com a masculins o femenins poden ser acceptats i assumits per a persones de qualsevol sexe i que tant a l'escola com a la família es tinguin en compta els drets i les necessitats de les nenes.

Durant la infància convé que tant les nenes com els nens els ensenyen diferents rols i situacions, i que expressin sentiments com plorar, riure, mostrar afecte, ser dolços, reberlar-se així com ensenyar-les els habilitats domèstiques necessàries per a la' autonomia i el desenvolupament personal.

Les persones adultes ens podem reeducar. Qüestionar l'educació que hem rebut és una forma de començar el procés de canvi. Tant els grups de dones com les dels homes són un espai de reflexió i anàlisi per aconseguir-ho. Ningú està fóra d'aquestes situacions. Tots i totes hem de contribuir a eradicar aquest tipus de violència.

Per a prevenir l'agressió sexual s'ha de promoure una sexualitat diferent. Avui, s'està confonent sexualitat amb agressió, violència, dominació e, inclús, en millorar la posició social, en lloc d'unir-ho a l'afectivitat, tendresa i comunicació.

A alhora de plantejar alternatives, un altre element a tenir en compta és la pornografia ja que potencia la violència contra les dones.

També s'ha de canviar la idea equivocada que parlar de sexualitat suposa fomentar l'activitat sexual. Quan les persones adultes no responem a les preguntes dels menors de forma sincera i natural estem fomentant que busquin e inventin respostes pròpies, creant un món de fantasies ple de pors i errors. En definitiva, es tracta que les persones es coneguin a sí, mateixes, es respectin i respectin a les demés i fer que es visqui la sexualitat de forma sana i responsable.

Per prevenir els abusos sexuals a menor, és necessari que les nenes i els nens sàpiguen de la seva existència, això com que els agressors tractaran d'intimidar-les o forçar-les que guardin el secret. És precís ensenyar-les a dir que no quan algú els obliga a fer alguna cosa que no desitgen. Fer-les saber que confiem en ells i elles, que els creurem i els protegirem. Aquesta és una funció que deuen complir les persones de la família, l'escola i totes aquelles persones que estan educant a menors.

Quan es viu en parella també s'ha de valorar i defensar el dret a una relació d'igualtat, així com compartir decisions i responsabilitats ja que és un altre medi més per aconseguir una vida sense violència.

Repartir entre homes i dones els treballs domèstics i el compte de les persones de la família podria servir per aconseguir unes relacions interpersonals més placentàries i inclús, una nova concepció del món.

Els mitjans de comunicació deuen oferir models positius i evitar imatges violentes, ja que, avui, es presenten contínuament personatges que aconsegueixen els seus objectius utilitzant la força i l'opressió. S'ensenyen formes cada vegada més sofisticades d'agredir que utilitzen la violència per a resoldre les dificultats de la vida.

A més és significatiu el tractament que els mitjans de comunicació donessin sobre les noticies de violència conta les dones (morbós, sensacionalistes, sense anàlisi...) reforçant mites que perpetuen la violència contra les dones.

A més del canvi d'aquestes imatges violentes i el seu tractament, ha de produir-se una transformació en la imatge que ofereixen els medis de comunicació de les dones i, en especial la publicitat. Aquest mitjà, presenta a les dones a través de tòpics tradicionals o estereotipats basats en la joventut, èxit, bellesa... Que es converteix en models a imitar. És molt important que es transmeti una visió real del paper que les dones desenvolupen en l'actualitat.

Sensibilitzar i formar a totes aquelles persones professionals (policies, personal sanitari, pedagògic, assistents socials, lletrats i lletrades...) que atenen a les dones víctimes de maltractaments, violacions o qualsevol altre tipus d'agressions sexuals és necessari per a detectar aquests casos i actuar de forma que se sentin compreses i ajudades.

S'ha d'insistir en què les persones responsables del sistema judicial canvien també els mites prejudicis en torn a les dones que pateixen alguna situació de violència.

Un altre possible alternativa que algunes dones estan realitzant són els tallers d'autodefensa. L'objectiu és saber respondre a possibles agressions tenint en compta les característiques psicològiques dels que ataquen i de la pròpia participant. El mètode utilitat és defensiu i no agressiu. dóna molta importància les tècniques per a evitar el perill i fugir des potencials agressors.

Estan dissenyades per a dones amb o sense força física no agilitat. Aquest aprenentatge serveix per a sentir-se més segures i tranquil·les. Quan saps defensar-te pots caminar pel carrer sense por i confiar en què el teu cos i la teva ment respondran de forma adequada.

Si no ets objecte d'agressió, però ets testimoni d'alguna, ajuda a la persona que pateix amb el teu testimoni. Les dones hem de recolzar-nos, i sobre tot, no deixar que ningú ens agredeixi..

Si ets objecte d'agressió intenta trencar el silenci i denuncia aquesta situació.

COM ES POT PREVENIR LA VIOLÈNCIA?

Moltes vegades no es pot evitar la violència per la “naturalesa de l'agressor” (el seu caràcter agressiu i la seva major força física. No obstant, totes les dones, poden fer coses i les institucions també.

Començarem parlant de la prevenció en el cas d'una dona que ja està patint assetjaments.

S'han de mantenir del principi de la convivència actituds firmes. Mostrant-se fortes, però dialogants, controlant elles la relació i els afectes. Persistir en les actituds de subordinació per part de les dones, ni prevé ni evita la violència. “Al principio le contestaba y no me callaba y me pegaba. Luego decidí callarme y no responder a nada y me pegaba igual” . Són les declaracions d'una dona que va patir violència domèstica.

Si encara així la violència es desencadena, per evitar que es repeteixi, s'ha de sol·licitar ajuda terapèutica i rehabilitadora per l'agressor. I si aquest recurs no funciona, convé denunciar-lo i allunyar-se d'ell. “S'ha de sortir de la casa”. “Mai s'ha de tornar al domicili després de denunciar, perquè és molt perillós.”

Aquestes dones demanen a les Institucions que siguin més eficaços, millor coordinats i que prestin millors i més serveis d'atenció. “Fins ara han fet molt poc cas a les dones maltractades en aquests casos. Ara quan s'estan veient casos en la televisió és quan sembla que s'estan movent una mica les institucions, però només una mica”.

Perquè s'eradiqui la violència, a més dels aspectes puntuals ja mencionats, suggereixen altres, més estructurals. Consideren que s'ha d'educar a la societat promovent canvis de mentalitats. Alhora, creuen necessari endurir les lleis i aplicar-les amb rigor. S'ha de procurar que les dones tinguin independència: independència econòmica amb treballs estables; i independència en les preses de decisions que siguin de la seva vida.

D'altra banda i per tal de fer una prevenció general, hi ha tot un repertori de possibles accions que s'haurien de posar en marxa per acabar amb la violència. Aquestes són:

Educatives

• Prevenir

• Coeducar en valors igualitaris

• Educar en el respecte per la sexualitat del/l'altre.

• Canalitzar l'agressivitat del/la menor, no inhibir-la.

Formatives

• Donar més atenció a les persones que pateixen/produeixen maltractament: o que es trobin en situació de risc, amb personal relacionat directament amb la prevenció.

Socials

• Promoure acord, i resolucions internacionals.

• Sensibilitzar a la societat, aconseguir la reprovació prudent del maltracte.

• Propiciar models de relació i models familiars més democràtics.

• Augmentar “el cost” social per l'agressor.

• Redefinir el maltracte domèstic com assumpte públic i no només de la parella.

• Facilitar habitatges socials a les agredides que ho necessitin.

Culturals

• Promoure la transformació d'estereotips sobre els gèneres, difonent una nova articulació d'imatges.

• Desrolificar.

• Ús adequat dels medis audiovisuals, tant en la formació com en les programes que tracten aquests temes.

• Desenvolupament de grups d'homes que reflexionin sobre els continguts violents de la masculinitat.

Laborals

• Formar professionalment a les dones víctimes de maltractament.

• Crear per aquestes dones, borses de treball.

• Promoure cooperatives, i l'autotreball.

• Afavorir el repartiment equitatiu de treball i de salaris entre el dos sexes.

Jurídics

• Reformar l'article 104 de la legislació penal.

• Expulsió cautelar de l'agressor del territori local.

• Modificar la legislació per impagament de pensions.

• Major celeritat en els reconeixements de forenses.

• Major celeritat judicial en la resolució dels casos.

• Judicis ràpids per faltes.

• Canvi d'actituds per part de jutges i fiscals.

• Exigir sentencies justes, perquè les dones considerin que val la pena denunciar. Convèncer a les denunciants que no treguin les denúncies.

• Considerar com agreujant l'habitualitat, en els judicis per maltractament.

• Valorar amb més detalls la violència contra les dones en la memòria de la Fiscalia Generala de l'Estat.

• Crear una fiscalia específica.

• Justícia gratuïta especialitzada per a les dones que pateixen maltractament i no tenen recursos.

• Donar protecció policíaca a les víctimes.

Assistència

• Prosseguir amb la fundació i l'equipament de les Cases Refugi, i de Pisos Tutelats.

• Oferir Centres d'atenció especialitzats, durant les 24 hores.

• Creació d'instàncies intermitges no policíaques.

• Acords d'assistència a maltractades amb Associacions de dones, i amb altes xarxes socials.

Terapèutiques

Amb l'agredida.

• Ampliar el recurs a l'assistència grupal.

• Promoure estudis sociològics i investigacions.

• Promoure grups d'autoajuda.

• Fomentar la autoestima.

Amb l'agressor.

• Programa de recolzament per a homes violents, considerant les dificultats que porten.

• Aquestes accions haurien d'abastar l'eliminació dels prejudicis i de les creences sexistes: (desconstrucció d'aspectes dominants del rol masculí, que portin a l'aprenentatge de comportaments no violents).

• Promoure una ètica del compte com model referencial.

Per a la Fundación Mujeres (1998), les víctimes que es troben en situació de risc haurien de considerar les següents recomanacions:

Durant un incident imprevist,

• Quan una discussió sembla inevitable, portar-la a terme en una habitació amb sortida i on no hi hagi objectes perillosos. Tenir identificades totes les sortides possibles.

• Informar a una persona propera de la seva situació i sol·licitar-li que avisi a la policia en cas de perill.

• Inventar una paraula en clau per utilitzar amb familiars o coneguts en cas de petició d'ajuda policíaca.

• Tenir ubicat un lloc a on anar, en cas d'emergència.

• Utilitzar el sentit comú, protegir-se.

Si es prepara a deixar el domicili,

• Si es pensa en deixar el domicili, obrir un compte d'estalvis al seu nom i utilitzar tots els ressorts, per augmentar la seva independència.

• Deixar diners, un joc de claus, còpies de documents i les coses personals, a algú de la seva confiança, per si s'ha de sortir ràpidament.

• Saber d'algú a qui pot anar en cas de necessitat.

• Memoritzar o portar escrit el número de telèfon d'un Refugi o Cas d'Acollida.

• Tenir a ma, monedes i/o una tajeta per a trucades d'emergència.

• No oblidar que el moment que es deixa a l'agressor, és més perillós, i actuar amb molt de compte.

• Quan l'agressor ja no visqui a la casa, si la dona segueix en el domicili conjugal, convé canviar les ferradures de les portes, i si es pot, instal·lar dispositius de seguretat addicionals.

• Informar al col·legi dels fills/es sobre qui està autoritzat per a recollir-los.

• Cuidar la salut emocional, prevenint situacions de risc i procurant assistir a grups de recolzament.

RECURSOS

INTRODUCCIÓ

Posar fi als maltractaments a la nostra societat requereix, d'una banda, de respostes eficaces i eficients per a les dones que estan travessant una situació de violència dins l'àmbit de la llar i, de l'altra, requereix de canvis substancials en el camp de les mentalitats, la qual cosa només s'aconseguirà a través de la sensibilització i l'educació.

És per això que en el treball sobre la violència contra les dones en l'àmbit de la llar es plantegen tres objectius:

Garantir l'assistència a les dones víctimes de maltractaments a través d'un seguit de serveis i recursos socials que permetin el seu allunyament de la situació de la violència i la seva posterior reincorporació a la societat.

Reforçar les accions de caire sensibilitzador i educatiu per tal de crear un rebuig social generalitzat envers la violència contra les dones i per tal de transmetre models de relació entre homes i dones basats en la igualtat, el respecte mutu i el diàleg com a via de solució dels conflictes.

3. Com a resultat de la tasca assistencial i de sensibilització, aconseguir

l'erradicacció dels actes de violència contra les dones en l'àmbit de la llar.

Les causes que expliquen la violència domèstica són diverses i variades i cal actuar en totes les direccions (sobretot de manera preventiva, però sense oblidar la fase post delictiva) però sempre es precisarà d'una bona coordinació entre tots.

Pel que fa les institucions i Administracions cal revisar a fons l'actuació de totes per trobar una manera coordinada de treballar que permeti afrontar amb la màxima eficàcia, aquesta problemàtica.

Contra aquestes agressions freqüents, s'imposa la necessitat d'una actuació multidisciplinària (sanitària, social, judicial i policíaca) que actuï contra tots els factors que influeixen en aquests comportaments agressius.

Tot i cadascun dels agents socials i administratius que han d'intervenir en aquest problema dins l'àmbit de les seves competències, han d'unir els seus esforços d'una manera conjunta per donar una resposta unívoca.

FASES DEL CONFLICTE

Els organismes implicats han de poder actuar en diverses fases del conflicte.

Així es concreten tres fases: la primera, de detecció de les agressions; la segona d'intervenció policíaca, Social i Judicial; i la tercera de seguiment que es desenvoluparien d'acord amb l'esquema següent:

Indicis de maltractaments Metge APS Policia

Sanitària

Diagnòstic de maltractaments Metge forense J.Guàrdia

S.A. Víctima

Informació Jutjat de Guàrdia

Fase de Policíaca S.A Dona

Detecció

Protecció

Denúncia

Serveis Fiscalia

Socials

Jutjat de guàrdia

Informe tècnic: Mediació, ajuda psicològica o psiquiàtrica

(equip tècnic)

Privatives Presó

de llibertat Compareixença

apud acta

(control de l´E.

Tècnic)

Fase d'intervenció Adopció de mesures Internament

psiquiàtric

Judicial No privatives Assistència

psicològica

de llibertat Petició de

separació

Concessió de

l'habitatge

Retirada d'armes

Prohibició

d'apropament

Protecció policial

Control mèdic

Fase de seguiment Constitució de la taula de seguiment

Atenció a la víctima

ATENCIÓ A LA VÍCTIMA

Parteix d'un sistema únic i homogeni d'atenció a les víctimes per a tots els Departaments implicats en forma de circuit.

TIPOLOGIES DE CAS

Es distingeix, així mateix, entre diferents tipologies de cas. Hi ha diversos tipus de casos de dones maltractades, i cadascun d'ells demana o té unes limitacions i/o condicionats legals, procedimentals o ambientals- que exigeixen una atenció específica i la mida de les seves necessitats.

Les tipologies de dones maltractades identificades són dues: les que volen denunciar (tipus A, B) i les que no (tipus C).

• Tipus A

Correspon a aquells casos en què la víctima vol denunciar els maltractaments físics dels quals és objecte.

En aquests casos el procediment d'actuació diferencia entre maltractaments crònics i esporàdics. Els primers es produeixen quan la víctima és objecte de constants maltractaments. El segon són aquells casos de maltractaments que per primera vegada es produeix el maltractament o bé existeix un precedent llunyà en el temps.

Per aquests casos, diferenciant entre esporàdics i crònics, s'han dissenyat dos procediments diferents que garanteixen un seguiment continuat del cas i un servei d'assessoria legal i social.

• Tipus B

Correspon a aquells casos en què la víctima denuncia amenaces i/o maltractaments psíquics de difícil demostració.

En aquests casos el procediment preveu que s'informi amb profunditat a la víctima de les possibilitats que té el seu cas d'obtenir una condemna o d'arribar a judici, i del cost que aquesta decisió tindrà en la seva vida. I en funció de la decisió que prengui la víctima, se li garantirà assessoria legal i psicològica, la protecció corresponent i el seguiment del seu cas.

• Tipus C

Són casos en què la possible víctima demana informació sobre què pot fer i a on pot dirigir-se en cas de maltractaments, però en els quals no hi ha denúncia, ja sigui, perquè no vol admetre públicament els maltractaments o bé perquè té por.

La filosofia d'aquest procediment és la de garantir que la possible víctima rebi tota la informació que necessita, molt especialment aquella que fa referència a què pot fer i a qui pot adreçar-se i quan.

Per a cadascuna de les tipologies, el circuit estableix tres procediments d'actuació diferent en funció de les característiques del cas i/o de les possibilitats de poder ajudar a la víctima.

Cada procediment d'actuació està format per una xarxa de sistemes que interaccionen entre ells.

Definim sistema com un conjunt d'actuacions relacionades entre elles i/o interdependents que constitueixen un tot orgànic, el qual permet assolir una funció o un objectiu.

Cada sistema persegueix sempre el mateix objectiu independentment del tipus de procediment on sigui emmarcat. A la vegada, en un sistema poden intervenir un o més Departaments: En el cas que hi intervinguin més d'un és necessari definir un procediment que garanteixi la coordinació entre ells.

QUI FORMA EL CIRCUIT?

El circuit està format per deu sistemes:

A. Sistemes Marc

A.1. Sistema d'informació no formal

A.2. Sistema d'informació formal

A.3: Sistema de denúncia

A.4. sistema d'atenció social

A.5. Sistema sanitari

A.6. Sistema judicial

B. Sistemes Complementaris

B.1. Sistema d'assessoria legal

B.2. Sistema de protecció

B.3. Sistema d'acompanyament

C. Sistema de Prevenció

Aquests deu sistemes es relacionen de la manera següent:

A part d'aquests sistemes existeix també una xarxa informal constituïda per tots els suports que la dona rep de la família, els amics, els veïns, els grups de dones, etc.

El fet que la dona pugui comptar amb aquesta xarxa pot fer que un cas sigui molt més fàcil de resoldre. Si aquests suports familiars i socials estan deteriorats o no existeixen, l'envairà un sentiment de soledat quan hagi d'afrontar qualsevol problema, per petit que sigui (acompanyaments, cangurs per als nens, acolliment els caps de setmana, qui es farà càrrec dels nens si ella es posa malalta...).

DESCRIPCIÓ DELS SISTEMES

A. SISTEMES MARC

SISTEMA D'INFORMACIÓ NO FORMAL

Aquest és el pas previ comú a tots els procediments, i per tant en el circuit que es plasma en el protocol d'actuació té la funció de punt d'entrada.

Funcions del sistema

La funció principal és la d'adreçar a la persona interessada o a la víctima a les institucions competents.

Aquest sistema té les funcions de:

• Rebre i atendre a la persona interessada o a la víctima.

• Les entitats que conformen aquest sistema rebran informació on se'ls hi explicarà detalladament quina informació han de donar, com han d'atendre a la víctima i on han d'adreçar-la.

• Informar a la víctima d'on pot adreçar-se per tal de rebre una informació més exhaustiva i l'assistència que li calgui.

Entitats que formen part d'aquest sistema:

• Agrupacions comunitàries (associacions de veïns, centres cívics, etc.)

• Associacions de dones.

• Professionals (àmbit sanitari, jurídic. psicològic, etc.)

Temes que el departament ha de resoldre per posar en marxa el protocol:

• Cal dissenyar els instruments idonis per informar i explicar detalladament a les entitats i institucions, que formen part d'aquest sistema que han de fer en cada cas i quina informació han de donar.

SISTEMA D'INFORMACIÓ FORMAL

Funcions del sistema:

• Rebre i atendre a la persona interessada o a la víctima si s'adreça tant directament com si l'ha derivat el Sistema d'informació No Formal.

• Informar a la víctima d'on pot adreçar-se per tal de rebre una informació més exhaustiva i l'assistència que li calgui.

• Informar dels drets que l'assisteixen i dels procediments de la jurisdicció penal i civil.

• Activar el procediment d'actuació que correspongui en funció del tipus de cas que la persona que atengui a la víctima hagi intuït què és.

• Sistema d'atenció telefònica les vint-i-quatre hores del dia.

Entitats que formen part d'aquest sistema:

• Institut Català de la Dona

• Serveis d'atenció a la víctima

• Serveis Bàsics d'atenció Social Primària

• SOJ

• Serveis d'atenció sanitària

Segons el tipus de cas, realitza les funcions següents:

Quan una dona vol denunciar maltractaments físics (tipus A):

En cas de què la víctima arribi amb lesions físiques, la persona que l'atengui haurà d'enviar-la al Sistema Sanitari per tal que rebi assistència mèdica i que se li expedeixi el Certificat Mèdic de Lesions, necessari per interposar la denúncia.

Si la víctima no té lesions físiques, aquesta posarà a la víctima en contacte amb el Sistema de Denúncia, per tal que pugui interposar la denúncia i activar el procediment d'urgència previst per aquests casos.

Quan una dona vol denunciar amenaces o maltractaments físics (tipus B):

La persona que atén una dona en aquesta situació, ha d'enviar-la al Sistema de Denúncia per a què sigui atesa correctament, donada la dificultat de la seva situació.

Quan una dona vol demanar informació, però no vol denunciar (tipus C):

La persona que atén una dona en aquesta situació, ha de donar-li la informació bàsica d'on pot anar per rebre informació més completa i assessorament sobre el seu cas.

I, si la víctima ho vol, haurà de posar-la en contacte amb el sistema d'atenció Social.

Temes que s'han de resoldre:

• Elaborar i distribuir els protocols d'informació que permetin poder donar en cada cas la informació adequada i la derivació correcta.

SISTEMA DE DENÚNCIA:

Funcions del sistema:

• Rebre i atendre la víctima

• Informar a la víctima dels drets que l'assisteixen i del què ha de fer segons sigui la seva situació

• Tramitar la denúncia

• Avaluar el cas i determinar quin procediment d'actuació caldria seguir per tractar la víctima

• En funció del tipus de cas activar el procediment d'actuació que correspongui.

Segons el tipus de cas, el Sistema de Denúncia té les següents funcions:

Quan una dona vol denunciar maltractaments físics (tipus A):

Quan la víctima arribi amb lesions físiques sense haver passat prèviament per un centre mèdic, se l'enviarà al Sistema Sanitari per tal que rebi l'assistència mèdica necessària i que obtingui el certificat mèdic de lesions.

Posteriorment, si la víctima pot tornar a la comissaria, es continuarà allà amb la tramitació de la denúncia.

Si la víctima queda ingressada a l'hospital, el funcionari corresponent es

desplaçarà a veure-la per tal que la víctima pugui interposar la denúncia i iniciar així el procediment.

El pas següent serà tramitar la denúncia

Avaluat el tipus de cas, el funcionari activarà i derivarà la víctima als sistemes corresponents:

• En el cas de maltractaments crònics: Sistema Judicial, Sistema d'assessoria Legal, Sistema d'atenció Social, i si ho vol la víctima, Sistema d'acompanyament.

• En el cas de maltractaments esporàdics: Sistema d'assessoria Legal, per tal que s'informi a la víctima sobre quina és la seva situació actual i quines són les millors alternatives per solucionar-la. I a partir de la seva decisió es procedirà (algunes mesures es poden adoptar en l'actualitat si la víctima realment interposa la denúncia).

4. En els supòsits en què existeixi un elevat risc per a la integritat física de la persona s'establiran els sistemes de protecció que determini l'autoritat competent.

Quan una dona vol denunciar amenaces o maltractaments psíquics (tipus B):

Quan es consideri que les amenaces greus per la integritat física tenen versemblança o poden ser portades a terme, a la vista dels antecedents de les persones implicades, s'establiran els sistemes de protecció que determini l'autoritat competent.

A la resta de supòsits, el funcionari tramitarà la denúncia i derivarà a la víctima al Sistema d'informació Formal, per tal que sigui informada correctament de la seva situació i de les seves alternatives.

Temes a resoldre:

• Cal que tots els cossos policíacs existents sàpiguen com atendre a la víctima de maltractaments. Caldrà, per tant, incidir en la formació especialitzada de tots els cossos policíacs per atendre-les correctament.

Així mateix, caldrà assegurar la relació i la coordinació entre totes les policies, d'acord amb el model d'assistència pel qual optin.

• Atès que es pot donar el cas de què la policia rebi una trucada telefònica directament de la víctima o des dels altres sistemes, demanant el seu ajut, cal definir com s'atendran aquestes trucades telefòniques i com es durà a terme la seva actuació.

• Caldria potenciar sistemes d'acumulació de denúncies, o bé, un sistema que permeti comprovar l'existència de denúncies anteriors per facilitar la identificació del tipus de víctima.

SISTEMA D'ATENCIÓ SOCIAL

És el responsable a través dels Serveis Bàsics d'atenció Social Primària de donar informació i fer assessorament especialitzat del cas, excepte en matèria legal, amb l'objectiu d'ajudar a la víctima en els seus problemes més quotidians.

Funcions del sistema:

• Rebre i atendre a la víctima

• Donar informació general sobre maltractaments a la dona que ho sol·liciti, informant sobre quines opcions té la víctima i, en cas que sigui necessari, adreçar-la a altres sistemes (legal, de denúncia, sanitari, etc).

• Assessoria i ajudar a la víctima en els tràmits que hagi de realitzar, i contactar amb el Sistema d'Assessoria Legal per resoldre els dubtes legals que sorgeixen, i fer-los entenedors a la víctima.

• Donar acolliment a la víctima en els casos necessaris mitjançant el recurs que es cregui més adient.

• Oferir o derivar a recursos que permetin superar la situació de la víctima.

• Realitzar un seguiment continuat del cas fins que quedi tancat.

Segons el tipus de cas, es realitzen les següents funcions:

Quan una dona vol denunciar maltractaments físics (tipus A)

Es distingeixen dos casos:

• Quan els maltractaments que pateix són crònics, és a dir, duren des de fa temps i són més freqüents.

• Quan els maltractaments són esporàdics, és a dir, són recents o es donen amb baixa freqüència.

En el cas de maltractaments crònics, aquest sistema s'activa automàticament quan el Sistema de Denúncia tramita la denúncia i funciona paral·lelament amb el Sistema Judicial.

El professional que s'encarregui del cas, haurà de fer un seguiment del mateix, i donar una assistència especialitzada a la víctima.

En el cas de maltractaments esporàdics, aquest sistema és activat pel Sistema d'assessoria Legal, en cas que la víctima no vulgui denunciar.

La persona que s'encarregui haurà de fer un seguiment del mateix.

Quan una dona vol denunciar amenaces o maltractaments psíquics (tipus B)

Aquest sistema és activat pel Sistema d'assessoria Legal.

La persona que s'encarregui del cas, haurà de fer un seguiment del mateix per tal de controlar la seva evolució i poder actuar quan sigui necessari.

Quan una dona vol demanar informació, però no denunciar (tipus C)

És activat per qualsevol dels sistemes que formen el pas previ comú a tots els procediments d'actuació.

Aquest sistema és activat per qualsevol dels sistemes que formen el pas previ comú a tots els procediments d'actuació.

Aquest sistema s'encarregarà de donar a la víctima tota la informació que demana entorn al tema de maltractaments.

Si la víctima acaba admetent els maltractaments i vol denunciar-ho, se l'enviarà al Sistema de Denúncia.

Si admet els maltractaments, però no vol denunciar-los, la persona que s'encarregui del cas, haurà de fer un seguiment del mateix per tal de controlar la seva evolució i poder actuar quan sigui necessari.

Temes que el Departament ha de resoldre

• Per garantir que la víctima tindrà un accés senzill a aquest sistema serà convenient que els serveis bàsics d'atenció social primària siguin els responsables d'assumir les funcions d'aquest sistema.

Cal establir: com s'organitza, cercar els millors instruments per mantenir al dia als professionals que es facin càrrec dels casos, etc.

• Degut a la interrelació entre les funcions del Sistema d'atenció Social i les del Sistema d'assessoria Legal, cal establir un sistema de connexió entre ambdós sistemes.

SISTEMA SANITARI

Està format per tots els serveis sanitaris a on la víctima pugui adreçar-se per demanar assistència sanitària.

Funcions del sistema:

• Rebre i atendre la víctima de maltractaments que arriba a qualsevol dels serveis que formen part del sistema sanitari.

• Expedir el certificat mèdic de lesions i donar-ne trasllat al jutjat de guàrdia.

• Informar a la víctima d'on pot anar per rebre una informació més completa i l'assistència que li calgui.

Segons el tipus de cas, el Sistema Sanitari realitza les següents funcions:

Quan una dona vol denunciar maltractaments físics (tipus A):

Haurà de prestar l'assistència sanitària necessària.

Tramitarà l'expedició del Certificat Mèdic de Lesions, necessari per interposar la denúncia.

Informarà al Sistema de Denúncia per a què es faci càrrec del cas, per tal que la víctima pugui interposar la denúncia.

Quan una dona vol denunciar amenaces o maltractaments psíquics (tipus B):

La persona que atén una dona en aquesta situació, un cop feta la revisió mèdica pertinent, l'enviarà al Sistema de Denúncia per què sigui atesa, donada la dificultat de la seva situació.

Quan una dona vol demanar informació, però no vol denunciar (tipus C):

Haurà de prestar l'assistència sanitària necessària.

La persona que atén una dona en aquesta situació ha de donar-li la informació bàsica d'on pot anar per rebre informació més completa i assessorament sobre el seu cas.

Temes que el Departament ha de resoldre:

• Per tal de garantir que la víctima sigui atesa d'una manera homogènia, el Departament responsable ha d'assegurar la coordinació i la correcta informació de tots els centres, serveis i establiments vinculats al sistema sanitari públic.

• Impulsar els mecanismes necessaris per evitar la duplicitat d'exploracions i optimitzar els recursos existents.

La majoria de dones que arriben als professionals d'atenció primària no demanen ajuda immediata, només volen ser escoltades després d'anys de viure en aquesta situació límit amb un gran sentiment de soledat.

Només comencen a obrir-se si el professional que tenen al davant presenta una actitud receptiva i de recolzament, mai si intueixen que la resposta pot ser culpabilitzar la víctima.

Sovint darrera d'ansietats, depressions, disfuncions sexuals, baixa autoestima,... existeix una història llarga de maltractaments físics i més sovint de maltractaments psíquics, el paper d'aquests serveis és anar més enllà dels símptomes i malalties i esbrinar el rerefons (tot i la dificultat de recollir dades fiables d'una qüestió encara tan amagada), a Europa la violència domèstica és la principal causa d'atenció per lesions.

El gran repte és la prevenció i la detecció precoç del problema, i que és urgent coordinar els esforços dels diferents sectors implicats creant un circuit ràpid i eficient.

SISTEMA JUDICIAL

Quan el Sistema de Denúncia tramita la denúncia i la fa arribar al jutjat de guàrdia, el sistema judicial entra en funcionament.

Funcions del sistema:

• És l'encarregat de dur a terme tots els tràmits i actuacions que tenen a veure amb el procés judicial per a l'enjudiciament de les conductes antijurídiques.

Temes que el Departament ha de resoldre:

Existeixen alguns temes a debat entorn als tràmits judicials que cal analitzar i estudiar si són viables.

Aquests temes són:

• Estudi de mesures cautelars

• Coordinació dels aspectes civils i penals del procediment

• Judicis ràpids

• Justícia gratuïta

• Mecanismes d'acumulació de faltes

• Proposta de mesures penals alternatives pels agressors

B. SISTEMES COMPLEMENTARIS

SISTEMA D'ASSESSORIA LEGAL

Aquest sistema té la funció de donar a la víctima tota la informació legal que li calgui per al seu cas i si s'escau assistència lletrada.

Funcions del sistema:

• Donar en els supòsits legalment previstos assistència lletrada.

• Donar suport i informació en els tràmits del procés judicial o en les qüestions legals.

Segons el tipus de cas, realitza les següents funcions:

Quan una dona vol denunciar maltractaments físics i/o psíquics (tipus A i B):

• Des del sistema es donarà en primer lloc la informació legal del cas i s'informarà dels supòsits que es tingui dret a assistència jurídica gratuïta.

• En el supòsit legal de justícia gratuïta es donarà assistència lletrada.

• Prestar suport i donar informació en els tràmits del procés judicial

Temes que el Departament ha de resoldre:

• Cal definir com es prestarà aquest servei.

• Seria interessant analitzar si cal o no crear un servei d'assessoria telefònica (telèfon 900)

SISTEMA DE PROTECCIÓ

Quan una dona necessita protecció, perquè existeix un risc elevat per a la seva integritat física, l'agent de policia que atengui a la víctima haurà d'establir les mesures de protecció necessàries d'acord amb la urgència i les característiques dels fets denunciats i, alhora donarà coneixement dels fets al Jutjat de Guàrdia per tal que aquest a la vista de les circumstàncies, estableixi les mesures de protecció que consideri adients.

Funcions del sistema:

• La seva funció és posar en marxa les mesures de protecció adequades per evitar que l'agressor agredeixi la víctima.

Temes que el Departament ha de resoldre:

• Cal delimitar quina serà l'actuació de cada un dels departaments responsables del sistema.

• Cal que el Departament de Justícia potenciï la participació dels òrgans judicials en el sistema.

• Cal que el Departament de Governació faci intervenir en el sistema a tots els cossos policíacs existents.

• Cal donar a tots els cossos policials especialitzada per atendre a les dones víctimes de maltractaments.

SISTEMA D'ACOMPANYAMENT

Aquest sistema portarà a terme l'assistència en els tràmits i donarà suport personal a la víctima.

Funcions del sistema:

• Donar suport emocional i contenció a la víctima durant els actes judicials

• Situar la víctima respecte de les diferents persones que intervenen en el procés judicial, la funció que hi desenvolupen, la seva ubicació física i la mecànica de l'actuació judicial.

Segons el tipus de cas realitza les següents funcions:

Quan una dona vol denunciar maltractaments físics i/o psíquics (tipus A i B):

Quan la víctima interposa la denúncia o sol·licita ajut sense interposar denúncia, el funcionari que l'atengui li haurà de demanar si vol ajut i l'acompanyament i li explicarà el tipus de servei que presta aquest sistema.

En cas afirmatiu, el funcionari l'haurà de posar en contacte amb el Sistema d'acompanyament que serà l'encarregat de prestar-li aquest servei.

C. PREVENCIÓ

SISTEMA DE PREVENCIÓ

El Sistema de Prevenció s'ha de potenciar dins els àmbits educatius i de convivència social (família, escola, centres cívics, de lleure, etc.) amb la participació o col·laboració de les associacions i reforçat per actuacions de l'Administració encaminades a la prevenció i sensibilització de la societat.

Funcions del Sistema:

• Impulsar campanyes informatives i de sensibilització que promoguin els valors de la convivència, la no violència i la col·laboració en la resolució de conflictes i el rebuig social de les conductes agressives.

• Utilitzar les possibilitats que afavoreixin els mitjans de comunicació per informar a les víctimes i per sensibilitzar la societat i crear un estat d'opinió que reprovi i rebutgi les conductes agressives.

• Establir un diàleg permanent amb els mitjans de comunicació per tal que, a més del compromís de comunicar correctament la informació dels fets delictius comesos envers les dones, els propis mitjans de comunicació col·laborin a pal·liar el problema.

MAPA DEL CIRCUIT

QUÈ MANCA EN TOT AQUEST CIRCUIT?

Primer de tot coordinació i tenir els objectius clars, i aparti de les necessitats de la dona, començar a actuar de forma àgil.

Omplir els buits que té la xarxa. Què passa quan un cas necessita ajuda un cap de setmana o a la nit? Els professionals que el reben saben on l'atendran? Els nostres ajuntaments han previst què s'ha de fer amb les urgències? Qui porta la dona, en un primer moment, a la pensió? Qui l'acompanya on hagi d'anar? Qui fa el seguiment més personal quan surt d'una casa d'acollida (preparar el pis, transportar mobles, aconseguir cangurs o voluntaris per atendre els fills, fer l'acompanyament personal, aconseguir tractament psicològic, grups d'ajuda mútua?

Centres d'informació, assessorament, ajuda psicològica, orientació laboral per atot tipus de dones. Hi ha dones que necessiten orientació no per anar a un Centre, sinó potser només per resoldre problemes amb la separació, custòdia dels fills, patrimoni comú, pensions que tenen dret a rebre i la seva reinserció laboral.

Tots aquests aspectes fan que, a vegades, per desconeixement, una dona no faci els passos per deixar una situació de maltractament.

En aquests moments des dels ajuntaments, serveis a les dones, fiscalies... s'ha iniciat una tasca per rendibilitzar els recursos ja existents, creant sistemes de coordinació entre els diferents professionals que intervenen en cada cas i posant els mitjans perquè s'agilitin els tràmits que la dona necessita per ser atesa.

De la mateixa manera que en el cas de dones violades es fa un treball en equip entre el metge, el psicòleg i la policia per tal d'evitar que la dona hagi d'explicar el que ha viscut a tres professionals diferents perquè puguin fer el seu informe, els professionals que treballen amb dones o dones i infants haurien de facilitar que els circuits fossin tan àgils com fos possible, per tal que la dona tingués la vivència que s'estan posant tots els mitjans per resoldre o iniciar la resolució del seu cas.

ACTITUD DELS PROFESSIONALS

Cal un canvi d'actitud de tots els professionals.

S'ha d'aprendre a escoltar, perquè el primer que necessita aquesta dona és comprensió.

Cal que tots els professionals estiguin més ben preparats i que deixin d'una banda les opinions pròpies i prejudicis quan treballin amb una dona maltractada.

Cal aplicar la llei amb més coherència, pensant sobretot en els nens i en la seguretat de la dona.

També cal reflexionar molt més seriosament, a partir de les investigacions d'altres països i del nostre, sobre quines mesures s'han de prendre amb els agressors i fins a quin punt han estat positives les d'ingressar a la presó.

PRINCIPIS GENERALS EN EL TRACTAMENT AMB VÍCTIMES DE LA VIOLÈNCIA DOMÈSTICA

• Acceptació sense reserves de la dona maltractada i validació de la seva experiència.

Un marc de treball sense judicis de valor evita reforçar l'estigma i la culpa que la dona pugui sentir.

• Proporcionar recolzament immediatament i aliança.

Quan la dona maltractada busca ajut necessita recolzament i aliança. El recolzament pot venir d'altres dones maltractades i d'altra gent de la comunitat.

• Optar per la seva seguretat i crear alternatives per a aconseguir-ho.

La seguretat de la dona té que ser la consideració principal del nostre treball. El/la terapeuta ha de reconèixer l'habilitat que té la dona per reconèixer el perill. Crear diferents alternatives per la seva seguretat proporciona a la dona maltractada la llibertat de prendre decisions.

• Disposició per a escoltar la història de maltractaments i les seves seqüeles.

Quan es treballa amb víctimes és inevitable que no es produeixi una exposició traumàtica a nivell vicari. Un/a terapeuta que és rebec a escoltar els detalls dels incidents d'abusos i maltractes falla en proporcionar un context on sigui possible la recuperació.

• Assumir que les respostes o reaccions posttraumàtiques han sigut causades pels esdeveniments traumàtics.

La teràpia d'estrès posttraumàtic amb dones maltractades assumeix que les reaccions posttraumàtiques han sigut causades per la victimització en exclusiva o en combinació amb experiències traumàtiques anteriors, no pressuposa l'existència de psicopatologies no relacionades amb el trauma.

• La informació o educació sobre la violència i abusos és terapèutica.

És útil informar a les dones maltractades sobre el que es defineix com abús i maltractaments, així com sobre les reaccions traumàtiques comuns que aquests produeixen. Per exemple, explicar que els sentiments de ràbia que sent són normals i que són causats per la victimització l'ajudarà, ja que pot creure que és “dolenta” o que està “malalta”.

• Les estratègies d'enfrontament utilitzades són qualificades com habilitats o punts forts, no com a patologia.

Moltes dones per poder afrontar els traumes de maltractaments necessiten sovint utilitzar estratègies d'enfrontament cognitiu i emocional com la negació, evitació, dissociació o canviar el seu estil de personalitat. Aquestes estratègies són valorades com estratègies de supervivència.

• És molt comú que les víctimes de traumes abusin de substàncies tòxiques com forma d'automedicació.

Degut a la intensitat de les reaccions posttraumàtiques algunes dones utilitzen drogues, l'alcohol, el menjar, l'activitat, el treball i el sexe com a mitjà per evitar sentir dolor.

• La transformació del trauma pot resultar en un canvi positiu.

El procés de supervivència, la fugida i la transformació del trauma pot portar que la dona tregui de tot això quelcom positiu com, per exemple un sentiment de vàlua personal, unió a persones capaces de donar afecte i recolzament... Reconèixer que existeixen “èxits” potencials, sovint ajuda a equilibrar, encara que no compensin les pèrdues relacionades amb l'abús i els maltractaments.

• L'acció social i explicar la seva experiència als demés facilita el procés de recuperació.

Això ho poden assolir participant en grups de recolzament, en activitats polítiques per reformar qüestions socials i legals o fent voluntariat en cases d'acollida.

• La transformació del trauma és un procés que porta tota una vida.

Les experiències traumàtiques com els maltractaments i l'abús sexual deixen

Un llegat psíquic que requereix anys de transformació, inclús després d'haver-ho resolt en teràpia o a través d'un altre mitjà d'enfrontament. Events normals de vida poden provocar sentiments de vulnerabilitat relacionats amb el trauma.

• El trauma pels abusos i la victimització produeix pèrdues incomprensibles. El que si és possible aconseguir és plorar/lamentar les pèrdues resultants amb la fi de crear un espai emocional per poder “seguir endavant”.

• És important comunicar-li a la dona maltractada que té el nostre respecte i el dret a prendre les seves pròpies decisions (inclús quan aquestes són contràries a les nostres recomanacions).

• És essencial que els terapeutes que treballen amb víctimes s'involucren en ambients que brindin recolzament i que rutinàriament facin activitats d'auto-cures (per exemple: supervisió de casos, teràpia personal, grups d'ajut...)

ORIENTACIONS

AVALUAR EL RISC

• Tipologia i anys d'abusos: psicològics, físics, sexuals, econòmics i socioambientals.

• Gravetat dels efectes psicològics emocionals: depressió, angoixa, sentiments de culpabilitat i por paralitzant.

• Existència del cicle de violència física (tensió-agressions-perdó).

• Característiques del cicle: freqüència i durada del cicle, existència o no de la tercera fase (reconciliació) i membres de la família implicats.

• Lesions físiques.

• Efectes directes o indirectes sobre la dona i les criatures: salut, seguretat, educació i món laboral.

PREVENIR ELS ATACS

• Identificar la fase de tensió del cicle.

• La millor prevenció és no ser-hi.

• Per evitar els atacs, marxar encara que sigui temporalment.

• Recollir documentació bàsica (DNI, llibre de família, llibreta o targetes del banc, claus i diners).

• Demanar ajut.

• Evitar implicar els fills i les filles en l'intent de controlar els atacs: l'abús només pot controlar-lo qui l'exerceix.

• Recollir per escrit les dades dels atacs (dies, hores, etc.).

• No prendre tranquil·litzants, alcohol o drogues: disminueixen les defenses i dificulten la identificació dels senyals d'alarma.

DESPRÉS DE L'ABÚS O L'AGRESSIÓ

• Atenció a les ferides externes i internes (cops al cap, etc.).

• Ser clara i directa, no amagar la causa als serveis sanitaris.

• Identificar el dany psicològic i/o emocional.

• Demanar ajut.

• Demanar un informe de lesions.

• Evitar venjances familiars.

• Identificar la fase del perdó o reconciliació.

PLANIFICAR LA SORTIDA

• En un moment en què estigui tranquil·la.

• Tenir documents bàsics o fotocòpies.

• Tenir adreces i telèfons importants.

• Fer inventari dels béns (propietats, objectes de valor, etc.).

• Obrir un compte bancari que ell no conegui i anar fent estalvi.

• Anar buscant feina si no en té o demanar permís a la feina i avisar del que passa.

• Decidir el millor lloc per marxar, en funció del perill, dels objectius de la marxa, dels recursos disponibles, etc.

• Demanar ajut.

DECIDIR SEPARAR-SE

• Parlar amb els fills i filles amb claredat.

• Fer-los entendre el que passa posant l'emfàsi en el que ella vol i sent, més que no pas en el pare.

• Evitar parlar malament del pare.

• No renunciar a res. No cedir a les amenaces. Renunciar o cedir no servirà per evitar el perill.

• Demanar ajut.

• Demanar assessorament legal especialitzat.

• La separació física i legal és un pas important per a la recuperació.

DESPRÉS DE LA SEPARACIÓ

• La separació física i legal no ho resoldrà tot immediatament.

• Avaluar el perill. Demanar legalment mesures de protecció.

• Evitar el risc: canviar el pany de la porta i el número de telèfon (tenir telèfon si no en té) o tenir telèfon mòbil que ell no conegui.

• Parlar amb els fills i filles sobre les mesures de precaució: no obrir la porta, no donar el número de telèfon al pare, etc.

• Evitar trobar-se amb ell (sols o en un lloc públic). És molt perillós.

• Si el troba al carrer o li truca: no discutir, marxar, penjar el telèfon i, si pot, enregistrar les trucades (tenir contestador pot ser útil per evitar les trucades d'ell o enregistrar-les).

• Mantenir les mesures de precaució malgrat que sembli que ell ha canviat. Després de la separació pot utilitzar estratègies diferents per “seduir-la”.

• Prevenir els abusos als fills i filles en les visites al pare i denunciar-ho.

• Demanar ajut per a la recuperació.

XARXA DE RECURSOS

ITINERARI ADMINISTRATIU

SERVEIS SOCIALS D'ATENCIÓ PRIMÀRIA

• Identificació i diagnòstic de la problemàtica presentada i recerca de solucions, derivació o seguiment.

• Són la porta d'entrada a diferents recursos específics, com per exemple les cases d'acollida.

• Facilitar i tramitar ajudes específiques: prestacions econòmiques, alimentació i vivenda.

ATENCIÓ SANITÀRIA (centres d'atenció primària, àrees bàsiques de salut, plannings, centres hospitalaris, centres de salut mental, etc.)

• Diagnòstic i tractament de lesions i danys físics i psicològics.

• És important efectuar una revisió mèdica quan es constata o se sospita que hi ha hagut agressions, encara que la dona no tingui la intenció d'interposar una denúncia.

• Alguns d'aquests centres elaboren l'informe de lesions i altres protocols sanitaris.

• És important que la dona sàpiga que pot exigir l'informe de lesions, que ha de ser detallat, en previsió de processos judicials futurs o presents.

• Punts d'orientació, informació i atenció a la dona

• Els que depenen de les administracions acostumen a ser municipals. Són serveis que poden tenir anys de funcionament o bé ser de creació recent. Hi ha diversitat entre els programes oferts, des d'informació general fins a atenció específica.

• És important saber si n'hi ha algun que cobreixi el territori en què treballem i si ofereix serveis específics (suport psicològic, assessorament jurídic, grups de suport, etc.).

URGÈNCIES

• Fora de l'horari d'atenció dels altres serveis, la dona es pot adreçar a serveis complementaris que facin la tasca de contenció i derivacions possibles. Poden cobrir l'allotjament. És important poder facilitar a la dona un telèfon d'urgència que pugui fer servir quan el necessiti.

• A Barcelona hi ha el telèfon d'urgències socials i a altres poblacions són els cossos policials els que moltes vegades fan aquesta tasca, en coordinació amb els serveis socials.

• Els serveis d'urgències hospitalàries s'han de contemplar per fer front a l'estat psico-físic de la dona en situacions de crisi.

CASES D'ACOLLIDA

• Són recursos específics. La seva funció és oferir refugi a les dones que estan en situació de risc. L'equip professional de la casa s'encarrega d'acompanyar les dones i els seus fills i filles durant l'estada i treballa en la identificació de la situació patida, el risc actual i les iniciatives encaminades a la reinserció. En alguns casos tenen programes orientats a la recuperació.

• L'estada varia en funció de cada casa i de cada cas concret, però acostuma a tenir un límit de sis mesos. En el cas d'adolescents hi pot haver un límit d'edat.

• La seva ubicació és confidencial per raons de seguretat. L'ingrés a la casa es realitza mitjançant els serveis d'atenció primària i en moltes ocasions no és immediat.

REFUGIS

• Sostres facilitats pels municipis en situacions d'extrema urgència o risc. L´estada pot ser de dos o tres dies mentre es valora l'ingrés en un recurs més adequat (casa d'acollida) o es prenen altres mesures de protecció (estranyament). No són sempre espais municipals, també poden ser habitacions llogades, pensions…

COSSOS DE SEGURETAT

• Policia Nacional, Guàrdia Civil, Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana i Policia Local.

• Interposar denúncies per maltractaments. Les denúncies es poden interposar també al jutjat o a la fiscalia, i en alguns casos serà més adient.

• Abans de posar una denúncia és important sempre assessorar-se en un servei jurídic, el més específic que tinguem disponible. La denúncia es pot portar preparada o escrita des d'un servei d'orientació jurídica. És interessant saber quin serà el procediment que es posarà en marxa i valorar la utilitat de posar la denúncia (aspectes jurídics, seguretat de la víctima, significat per a la dona).

• Barcelona disposa d'una comissaria especialitzada en la denúncia dels delictes contra les dones. Altres poblacions poden tenir programes o agents especialitzades, com els serveis d'atenció a la víctima. Fiscalia i jutjats també tendeixen a tenir serveis especialitzats.

• En algunes poblacions es pot aconseguir protecció, sobretot si hi ha protocols d'atenció específica.

• Serveis d'orientació i assistència jurídica dels jutjats

• Ofereixen orientació legal. Faciliten l'accés a justícia gratuïta prèvia aportació de documentació acreditativa. Es poden trobar a través dels jutjats o col·legis d'advocats.

• És important conèixer si aquests professionals estan formats en violència domèstica per tal d'evitar la victimització secundària, o si el jutjat té un torn d'ofici especialitzat.

SERVEIS D'ATENCIÓ A LA VÍCTIMA

• Ofereixen orientació legal sobre els drets i la possibilitat de denunciar.

• Alguns faciliten acompanyament en els tràmits del procediment jurídic.

• Són serveis de creació recent i hi ha diversitat entre els programes oferts.

FISCALIA I JUTJATS

• Tramitació de les denúncies i inici del procediment legal (civil o penal).

• Obtenció de mesures provisionalíssimes, provisionals i cautelars, i ordres d'estranyament per als agressors.

• La tendència actual és la creació de fiscalies i torns d'ofici especialitzats.

PUNTS DE TROBADA

• Vinculats als jutjats de família. Són espais tutelats per professionals amb l'objectiu de facilitar la trobada entre els pares i els fills i filles en un espai neutre i amb menys risc per a la dona, quan hi ha sentència.

ITINERARI D'ENTITATS D'INICIATIVA PRIVADA

RECURSOS ESPECÍFICS

CENTRES D'ACOLLIDA

• N'hi ha de diferents tipus i tenen funcions diverses en cada cas. Cal saber quines són les possibles vies de derivació, a més de les dels serveis d'atenció primària. Les cases d'acollida, a Catalunya, són totes de gestió privada, encara que algunes són de titularitat pública.

SERVEIS DE RECUPERACIÓ

• La seva funció és oferir suport a les víctimes per tal d'identificar el dany, i treballar en el procés de recuperació de les seqüeles de la violència.

• Grups d'ajuda mútua o suport psicosocial.

CENTRES D'ATENCIÓ A LES DONES

• Són inicitavies de grups i associacions de dones que poden tenir o no suport per part d'alguna administració. Hi ha diversitat entre els programes oferts a cada lloc, des d'informació general a atenció específica. Moltes vegades poden ser el punt des d'on fer créixer programes o xarxes d'acció més àmplies.

ASSESSORAMENT JURÍDIC

• Equips i professionals especialitzats en el procediment judicial en situacions de violència i sensibilitzats en el tema de gènere i justícia. Habitualment vinculats als grups de dones.

RECURSOS GENERALS

Associacions i grups de dones

• Espais de trobada de dones que ofereixen activitats. Poden oferir informació i orientació. Constitueixen en si mateixos una font de suport per a les dones.

• Molta diversitat en la composició i les activitats.

SERVEIS D'ATENCIÓ TELEFÒNICA

• Poden oferir informació i contenció.

SERVEIS PSICOTERAPÈUTICS

• Intervenció psicoterapèutica de suport i acompanyament en el procés de recuperació.

• És important conèixer si aquests professionals estan formats en violència domèstica per tal d'evitar la victimització secundària.

CENTRES DE SALUT

• Detecció, diagnòstic i tractament de danys físics i psicològics.

• Poden ser un punt de suport per a la dona.

SECRETARIA DE LA DONA DELS SINDICATS I PARTITS POLÍTICS

• Interlocutores per fer arribar a l'àmbit públic les necessitats, denúncies o propostes de professionals i de les dones.

SERVEIS D'ORIENTACIÓ I INSERCIÓ LABORAL PER A DONES

• La seva funció és donar suport a la inserció o millora laboral de les dones que ho necessitin.

• Poden oferir formació ocupacional específica.

LEGISLACIÓ

TRACTAMENT QUE FA L'ONU SOBRE EL MALTRACTAMENT A L'ÀMBIT DE LA LLAR.

Declaració sobre l'eliminació de la violència contra la dona. Resolució de l'assemblea General 48/104 de 20 de desembre de 1993

Queda pales que l'ONU per ser una organització no governamental, de caire universalista, que està composat per la majoria de governs del món, ha de tenir un caire de consens, i que la majoria de les declaracions que fa no són vinculants pels estats, però quan aquests les firmen llavors tenen un tractament vinculant, i d'obligatorietat, encara que ningú no vigila que es compleixin.

És un bon punt de partida per a qualsevol país que vol legislar sobre les dones, i que els hi vol donar drets i llibertats.

Art. 1

Als efectes de la present Declaració, per “violència contra la dona” s'entén tot acte de violència basat en la pertinença al sexe femení que tingui o pugui tenir com a resultat un dolor o sofriment físic, sexual o psicològic per la dona, així com les amenaces de tals actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeix a la via pública com en la vida privada.

Aquest article fa menció del que entenen ells com a violència de gènere, i serveix com a punt de partida molt vàlid per poder començar a legislar sobre el tema.

Art. 2

S'entendrà que la violència contra la dona engloba els següents actes, encara sense limitar-se a ells:

La violència física, sexual i psicològica que es produeixi a la família, inclosos els maltractaments, l'abús sexual de les nenes a la llar, la violència relacionada amb el dot, la violació pel marit, la mutilació genital femenina i altres pràctiques tradicionals novícies per la dona, els actes de violència perpetrats per altres membres de la família i la violència relacionada amb l'explotació.

La violència física, sexual i psicològica perpetrada dintre de la comunitat en general, inclòs la violació, l'abús sexual, l'assetjament i la intimidació sexual en el treball, en institucions educacionals i en altres llocs, el tràfic de dones i la prostitució forçada.

La violència física, sexual i psicològica perpetrada o tolerada per l'Estat, onsevulga que passi.

Aquest article té molt present que en la majoria de violència domèstica encara hi ha molt present l'abús sexual, i tant és sobre el membre de la família que es produeixi, simplement per abusar d'un altre ser dintre del nucli familiar ja s'entén com a violència de gènere.

Art. 3

La dona té dret, en condicions d'igualtat, el gaudiment i la protecció de tots els drets humans i llibertats fonamentals en les esferes política, econòmica, social, civil i de qualsevol altre forma. Entre aquests drets figuren:

El dret a la vida.

El dret a la igualtat.

El dret a la llibertat i la seguretat de la persona.

El dret a igual protecció davant de la llei.

El dret a veure's lliure de tota forma de discriminació.

El dret a major grau de salut física i mental que es pugui aconseguir.

El dret a condicions de treball justes i favorables

El dret as no ser sotmesa a tortura, ni a altres penes cruels, inhumanes o degradants.

Explica els drets que ha de tenir la dona, són simplement punts de partida, que llavors els estats haurien d'anar ampliant de manera progressiva, per poder donar a la dona el reconeixement que es mereix.

Art. 4

Els Estats han de condemnar la violència conta la dona i no invocar cap costum, tradició o consideració religiosa per eludir la seva obligació de procurar eliminar-la. Els Estats han d'aplicar per tots els mitjans apropiats i sense demora una política encaminada a eliminar la violència contra la dona. Amb aquest fi, deuran:

Considerar la possibilitat, quan encara no ho hagi fet, de ratificar la Convenció sobre l'eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, d'adherir-se a ella o de retirar les seves reserves a aquesta Convenció.

Abstenir-se de practicar la violència contra la dona.

Procedir amb la deguda diligència a fi de prevenir, investigar i, conforme a la legislació nacional, castigar tot acte de violència contra la dona, ja es tracti d'actes perpetrats per l'Estat o per particulars.

Establir en la legislació nacional, sancions penals, civils, laborals i administratives, per castigar i reparar els agreujaments infligits a les dones que siguin objecte de violència; s'ha de donar a aquestes accés als mecanismes de la justícia i, amb el disposat en la legislació nacional, a un rescabalament just i eficaç pel dolor que ha patit; els Estats hauran a més d'informar a les dones dels seus drets a demanar reparació per mitjà d'aquests mecanismes.

Considerar la possibilitat d'elaborar plans d'acció nacionals per promoure la protecció de la dona contra tota forma de violència o incloure disposicions amb aquesta finalitat en els plans existents, tenint en compte, segons procedeixi, la cooperació que puguin proporcionar ONG, especialment les que s'ocupen de la qüestió de la violència conta la dona.

Mesures d'índole jurídic, polític, administratiu i cultural que puguin fomentar la protecció de la dona contra tota forma de violència, i evitar eficaçment la reincidència en la victimització de la dona com a conseqüència de lleis, pràctiques d'aplicació de la llei i altres intervencions que no tinguin en compte la discriminació contra la dona.

Esforçar-se a garantir, en la major mesura possible a llum dels recursos que disposin i, quan sigui necessari, dintre del marc de la cooperació internacional, que les dones objecte de violència i, quan correspongui, els seus fills, disposin d'assistència especialitzada, com serveis de rehabilitació, ajuda per la cura i manutenció dels fills, tractament, assessorament, serveis, instal·lacions i programes socials i de salut, així com estructures de suport i, així mateix, adoptar totes les demés mesures adequades per fomentar la seva seguretat i rehabilitació física i psicològica.

Consignar en els pressupostos de l'Estat els recursos adequats per les seves activitats relacionades amb l'eliminació del la violència contra la dona.

Adoptar mesures perquè les autoritats encarregades de fer complir la llei i els funcionaris que han d'aplicar la política de prevenció, investigació i càstig de la violència contra la dona rebin una formació que els sensibilitzi respecte les necessitats de la dona.

Adoptar totes les mesures apropiades, especialment en el sector de l'educació, per modificar les pautes socials i culturals de comportament de l'home i de la dona i eliminar els perjudicis i les pràctiques consuetudinàries o d'una altra forma basades en la idea de la inferioritat o la superioritat d'un dels sexes i en l'atribució de papers estereotipats a l'home i la dona.

Promoure la investigació, recollir dades i complimentar estadístiques, especialment en l'apartat de la violència a la llar, relacionades amb la freqüència de les diferents formes de violència contra la dona, i fomentar les investigacions sobre les causes, la naturalesa, la gravetat i les conseqüències d'aquesta violència, així com sobre l'eficiència de les mesures aplicades per impedir-la i reparar els seus efectes; s'hauran de publicar aquestes estadístiques, així com les conclusions de les investigacions.

Adoptar mesures orientades a eliminar la violència contra les dones especialment vulnerables.

Incloure, en els informes que es presenten en virtut dels instruments pertinents a les Nacions Unides relatius als drets humans, informació arran de la violència contra la dona i les mesures adoptades per posar en pràctica la present Declaració.

Promoure l'elaboració de directrius per ajudar a aplicar els principis enunciats a la present Declaració.

Reconèixer l'important paper que desenvolupa a tot el món el moviment en pro de la dona i les ONG en la feina de despertar la consciència arran del problema de la violència contra la dona i alliberar el problema.

Facilitar i promoure el treball dels moviments en pro de la dona i les ONG, i cooperar amb ells en els apartats local, regional i nacional.

Encoratjar a les organitzacions interguvernamentals regionals a les que pertanyin a que incloguin en els seus programes, segons convingui, l'eliminació de la violència conta la dona.

Aquest extens article ens dóna a conèixer les recomanacions que fa l'ONU als Estats, perquè es compleixin les lleis a favor de les dones, i de la mateixa manera dóna pistes de com poder començar a treballar amb elles.

Art. 5

Els òrgans i organismes especialitzats del sistema de les Nacions Unides hauran de contribuir, en les seves respectives esferes de competència, al reconeixement i exercici dels drets i a l'aplicació dels principis establerts en la present Declaració i, a aquesta fi, hauran, entre altres coses:

Fomentar la cooperació internacional i regional amb vistes a definir estratègies regionals per combatre la violència, intercanviar experiències i finançar programes relacionats amb l'eliminació de la violència contra la dona.

Promoure reunions i seminaris encaminats a despertar i intensificar la consciència de tota la població sobre la qüestió de la violència contra la dona.

Fomentar, dintre del sistema de les Nacions Unides, la coordinació i l'intercanvi entre els òrgans creats en virtut de tractats de drets humans amb la finalitat d'abordar amb eficàcia la qüestió de la violència contra la dona.

Incloure en les anàlisis efectuats per les organitzacions i òrgans del sistema de les Nacions Unides sobre les tendències i els problemes socials, per exemple, en els informes periòdics sobre la situació social en el món, un examen de tendències de la violència contra la dona.

Encoratjar la coordinació entre les organitzacions i els òrgans del sistema de les Nacions Unides a fi d'integrar la qüestió de la violència contra la dona en els programes en curs, fent especial referència als grups de dones particularment vulnerables a la violència.

Promoure la formulació de directrius o manuals relacionats amb la violència contra la dona, prenent en consideració les mesures mencionades en la present Declaració.

Considerar la qüestió de l'eliminació de la violència contra la dona, quan procedeixi, en el compliment dels seus mandats relatius a l'aplicació dels instruments de drets humans.

Cooperar amb les ONG en tot el relatiu a la qüestió de la violència contra la dona.

Aquest article ens explica les obligacions que té l'ONU com a organisme oficial sobre les dones, la feina que pot fer, i de la manera que l'ha de fer.

Art. 6

Res de l'enunciat a la present Declaració afectarà a alguna disposició que pugui formar part de la legislació d'un Estat o de qualsevol convenció, tractat o instrument internacional vigent en aquest Estat i sigui més conduent a l'eliminació de la violència contra la dona.

L'últim article d'aquesta declaració ens explica una mica que tots els estats poden treure'n la bona voluntat de la mateixa, però que al que tots han de tendir és a eliminar la violència de la llar per tots els mitjans possibles que tinguin a l'abast.

Comissió dels drets humans de les Nacions Unides a Ginebra, Suïssa.

DRETS FONAMENTALS QUE PODEN VEURE'S AFECTATS SEGONS LA CONSTITUCIÓ

Quan es parla de violència contra la dona és evident que determinats drets recollits com a fonamentals a la constitució es veuen afectats. Tenint en compte que parla de drets fonamentals els ciutadans són el subjecte actiu de la relació jurídica i els poders públics constitueixen el subjecte passiu.

La constitució per ser la base de totes les lleis de l'estat, inclou tots els apartats de tolerància, llibertat,...

Títol preliminar

Art. 1.1

Espanya es constitueix en un Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític.

En reconèixer l'estat com a social, denota una interacció entre l'estat i la societat, que produeix diverses conseqüències.

Són valors que es contradiuen amb la realitat d'una falsa concepció de superioritat o de possessió de certs homes sobre qui són o han estat les seves dones o companyes, que estan al fons dels maltractaments.

Art. 9.2

Correspon als poders públics de promoure les condicions per tal que la llibertat i la igualtat de l'individu i dels grups en els quals s'integra siguin reals i efectives; remoure els obstacles que n'impedeixin o en dificultin la plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

Aquest principi d'igualtat vincula a tots els poders públics i els imposa determinades obligacions.

Els poders públics han de realitzar les actuacions necessàries per promoure les condicions idònies perquè la llibertat i la igualtat de les dones siguin reals i efectives.

Títol I Dels drets i dels deures fonamentals.

Art. 10.1

La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l'ordre polític i de la pau social.

Art. 10.2

Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats de la Constitució reconeix s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal de Drets Humans i els Tractats i els Acords Internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.

La dignitat de la persona ha de romandre inalterada a qualsevol que sigui la situació en què la persona es trobi, constituint així un mínim invulnerable.

El dret a la integritat física i psíquica de la dona pertany, com no podia ser d'altre forma, a aquells drets fonamentals als que la constitució reconeix una importància especial, formant part de la dignitat de la persona.

Capítol II Drets i llibertats.

Art. 14

Els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social.

A la constitució s'ha destacat entre les causes de no discriminació, aquelles que s'originen en funció del sexe de les persones.

La discriminació per raó de sexe constitucionalment prohibida fa referència tant a la que es produeix directa com indirectament

Secció I Dels drets fonamentals i de les llibertats públiques.

Art. 15

Tothom té dret a la vida i a la integritat física i moral, sense que, en cap cas, ningú no pugui ser sotmès a tortura ni a penes o tractes inhumans o degradants. Resta abolida la pena de mort, llevat d'allò que puguin disposar les lleis penals militars en temps de guerra.

El dret a la vida en el seu doble significat moral i físic, és la projecció d'un valor superior de l'ordenament jurídic i constitucional i és el dret fonamental del que depèn l'existència dels restants drets i llibertats.

Íntimament unit al dret a la vida, es troba, la dignitat de la persona i els dos conceptes suposen el punt de partida per l'existència dels altres drets, tenint els poders públics l'obligació de protegir-los.

Secció II Dels drets i deures dels ciutadans.

Art. 32.1

L'home i la dona tenen dret a contraure matrimoni amb plena igualtat jurídica.

Art. 32.2

La llei regularà les formes de matrimoni, l'edat i la capacitat per a contraure'l, els drets i els deures dels cònjuges, les causes de separació i dissolució i els seus efectes.

Aquest article conté també una previsió igualitària entre els sexes encaminada a acabar amb la situació de desigualtat en què es trobava la dona dintre del matrimoni.

Aquesta igualtat s'ha estès també al llarg del matrimoni fins a la seva extinció, de manera que home i dona tinguin els mateixos drets, obligacions i càrregues.

TRACTAMENT QUE ATORGA L'ORDENAMENT ESPANYOL A LES LESIONS I MALTRACTAMENTS A L'ÀMBIT DOMÈSTIC

CODI CIVIL

Quan parlem de maltractament sobre les dones ens trobem amb uns articles a dintre del Codi Civil, que intenten donar una millor convivència entre les persones, i dintre de la unitat familiar, i és el cas de la llei del divorci, i de la tutela dels fills, tot això aplicat conjuntament amb altres lleis d'altres Codis, pot ajudar a sentenciar a una persona, o a guanyar drets alguna altra.

Llibre I De les persones, Títol IV Del matrimoni, Capítol X De les mesures provisionals per demanda de nul·litat, separació i divorci.

Art. 102

Admesa la demanda de nul·litat, separació o divorci, es produeixen, per ministeri de la Llei, els efectes següents:

1) Els cònjuges podran viure separats i acabar la presumpció de convivència conjugal.

2) Queden revocats els consentiments i poders que qualsevol dels conjugues hagués atorgat a l'altra.

Així mateix, excepte pacte en contra, acaba la possibilitat de vincular els béns privatius de l'altre cònjuge en l'exercici de la potestat domèstica.

A aquests efectes, qualsevol de les parts podrà instar l'oportuna anotació en el Registre Civil i, en el seu cas, en els de la Propietat i Mercantil.

En aquest article, ens explica que a partir de ser admesa la demanda de divorci, tota vinculació de les dues persones quedarà trencada, i cap tindrà deures ni obligacions sobre l'altre persona, i així la persona maltractadora quedarà desvinculada de la maltractada; el problema és que si s'aplica s'aplica tard, tal com funciona actualment la justícia.

Art. 104

El cònjuge que es proposi demanar la nul·litat, separació o divorci del seu matrimoni pot sol·licitar els efectes i mesures que es refereixen els dos articles anteriors.

Aquests efectes i mesures solament substituiran si, dintre dels trenta dies següents a contar des que varen ser inicialment adoptats, es presenta la demanda davant del Jutge o Tribunal competent.

Combinat amb l'article 13 de la Llei d'enjudiciament criminal, podria ser una bona resposta eficaç pels jutges de guàrdia davant de situacions reals de perill, oferint una sèrie de mesures que evitarien situacions com les que s'estan vivint actualment, en què un tant per cent molt elevat de les dones mortes havien denunciat la situació anteriorment.

Art. 105

No incompleix el deure de convivència el cònjuge que surt del domicili conjugal per una causa raonable i en el termini de trenta dies presenta la demandada sol·licitud que es refereixen els articles anteriors.

Si la persona està absenta de la casa, per algun motiu, pot tornar sempre, encara que aquest motiu sigui per compliment de penes degut a un maltractament vers la seva parella. A vegades és pitjor el remei que la malaltia, ja que encara què algunes lleis intentin ser justes, n'hi ha d'altres, que és utilitzada pels advocats defensors del maltractador per poder tornar ell a casa, i perquè tot segueixi com fins aquell moment.

Títol VII De les relacions paterna-filials, Capítol I Disposicions generals

Art. 158

El Jutge, d'ofici o a instància del propi fill, de qualsevol parent o del Ministeri Fiscal, dictarà:

3) En general, les demés disposicions que consideri oportunes, a fi d'apartar el menor d'un perill o d'evitar-li perjudicis.

Totes aquestes mesures podran adoptar-se dintre de qualsevol procés civil o penal o bé en un procediment de jurisdicció voluntària.

Si alguna persona del seu entorn denuncia que hi ha una situació de risc sobre el menor, el jutge el podrà apartar de la seva família, i pot ser degut per qualsevol causa, en aquest cas, si a casa hi ha una situació de maltractaments, el fill també pot sortir-ne perjudicat.

Art. 159

Si els pares viuen separats i no decideixen de comú acord, el Jutge decidirà, sempre en benefici dels fills, la cura de quin progenitor quedaran els fills menors d'edat. El Jutge escoltarà, abans de prendre aquesta mesura, als fills que tinguessin suficient seny i, en tot cas, als que fossin majors de dotze anys.

S'entén que el fill ha de viure amb un dels dos pares, i quasi sempre amb la mare, però el jutge no sap que en pensa el fill dels dos, i a vegades és millor viure amb una nova família que amb la seva pròpia, perquè es pot trobar amb un rebuig dels dos, i ser una nosa per ells.

CODI PENAL

Aquest codi, ens permet imposar penes de caràcter general, si bé és cert que no n'hi ha cap que parli sobre el maltractament a la llar o dintre de la unitat familiar, ens podem acollir en penes que van des de tortura, abusos sexuals, fins a violència amb acarnissament, però s'han d'anar buscant, i muntant a la bona manera de l'advocat que tinguem en aquell moment.

També s'ha de considerar que hi ha altres lleis a dintre d'aquest codi, que conjuntament amb el Codi civil, poden alleugerir la condemna per la persona.

Llibre I Disposicions generals sobre els delictes i les faltes, les persones responsables, les penes, mesures de seguretat i demés conseqüències de la infracció penal, Títol III De les penes, Capítol I De les penes la seva classe i efecte, Secció I De les penes i les seves classes.

Art. 33.1

En funció de la seva naturalesa i duració, les penes es classifiquen en greus, menys greus i lleus

Art. 33.2

Són penes greus:

F) La privació del dret a la tinència i portar armes per temps superior a sis anys.

G) La privació del dret a residir en determinats llocs o acudir a ells o la prohibició d'aproximar-se a la víctima, o aquells familiars seus o altres persones que dictamini el Jutge o Tribunal, o de comunicar-se amb ells per temps superior a tres anys.

Dintre de les penes greus hi ha l'allunyament de la persona i la privació del dret a tenir armes, és un descans per a la dona afectada tenir aquestes mesures per poder-se acollir, el problema és que no sempre s'apliquen, i que tampoc es vigila suficientment l'agressor perquè es compleixin.

Secció III De les penes privatives de drets.

Art. 39

Són penes privatives de drets:

F) La privació del dret a residir en determinats llocs o acudir a ells o la prohibició d'aproximar-se a la víctima, o aquells familiars seus o altres persones que dictamini el Jutge o Tribunal, o de comunicar-se amb ells per temps superior a tres anys.

És la prohibició a acostar-se a la víctima, a la seva família o amics, i així poder-los donar una seguretat que fins llavors no tenien.

Art. 48

La privació del dret a residir en determinats llocs o acudir a ells impedeix al penat tornar al lloc en què s'ha comès el delicte, o a aquell que residia la víctima o la seva família, si fossin diferents.

La prohibició d'aproximar-se a la víctima, o aquells dels seus familiars o altres persones que dictamini el Jutge o Tribunal, impedint el penat acostar-se a ells en qualsevol lloc a on es trobin, així com acostar-se al domicili de dites persones, als seus llocs de treball o qualsevol altre que sigui freqüentat per ells.

La prohibició de comunicar-se amb la víctima, o amb aquells dels seus familiars o altres persones que determini el Jutge o Tribunal, impedeix el penat establir amb ells, per qualsevol mitjà de comunicació o mitjà informàtic o telemàtic, contacte escrit, verbal o visual.

Igual que l'article 33 i 39, però aquest, ja inclou la impossibilitat de la comunicació tant és de la forma que sigui, i acostar-se al seu domicili, és una manera més que l'agressor no pugui intimidar tant.

El que falta a aquest article és la manera que tindran de vigilar que això no passi, ja que és molt difícil vigilar a una sola persona, i més si envia cartes, telefona o envia correus electrònics.

Secció V De penes accessòries.

Art. 57

Els Jutges o Tribunals, en els delictes d'homicidi, avortament, lesions, contra la llibertat, de tortures i contra la integritat moral, la llibertat i indemnitat sexual, la intimitat, el dret a la pròpia imatge i la inviolabilitat del domicili, l'honor, el patrimoni i l'ordre socioeconòmic, atenent a la gravetat dels fets o al perill que el delinqüent representa, podran acordar en les seves sentències, dintre del període de temps que els mateixos senyalin, que en cap cas, excedirà als cinc anys, la imposició d'una o vàries de les següents prohibicions:

A) La d'aproximació a la víctima, o aquells familiars seus o altres persones que determini el Jutge o Tribunal.

B) La que es comuniqui amb la víctima, o amb aquells dels seus familiars o altres persones que determini el Jutge o Tribunal.

C) La de tornar al lloc en què s'hagi comès el delicte o d'acudir a aquell en què residia la víctima o la seva família, si fossin diferents.

També podran interposar-se les prohibicions establertes en el present article, per un període de temps que no excedeixi als sis mesos, per la comissió d'una infracció classificada com a falta contra les persones en els articles 617 i 620.

En l'article ens detalla una mica les penes que podrà tenir l'acusat, però en cap cas se li dóna temps de condemna, simplement se li diu a on no podrà anar.

Aquest article no inclou de forma expressa entre els delictes que són susceptibles de rebre penes accessòries previst a l'article 153 d'aquest text legal.

Títol VII De l'extinció de la responsabilitat criminal i els seus efectes. Capítol I De les causes que extingeixen la responsabilitat criminal.

Art. 130.4

Pel perdó de l'ofès, quan la Llei així ho previngui.

El perdó haurà de ser atorgat de forma expressa abans que s'hagi iniciat l'execució de la pena imposada. A tal efecte, declarada la fermesa de la sentència, el Jutge o Tribunal sentenciador escoltarà a l'ofès pel delicte, abans d'ordenar l'execució de la pena.

Aquest perdó moltes vegades arriba per mitjà de coaccions de la parella, per fer-li falses promeses, o per un període de “lluna de mel”, però la majoria de vegades el perdó no ha servit per gran cosa, i es torna a reincidir en el cas.

Llibre II Delictes i penes, Títol III De les lesions

Art. 147.1

El que per qualsevol mitjà o procediment, causi a un altre una lesió que menystingui la seva integritat corporal o la seva salut física o mental, serà castigat com a autor del delicte de lesions amb la pena de presó de sis mesos a tres anys, sempre que la lesió requereixi objectivament per la seva curació, a més d'una primera assistència facultativa, tractament mèdic o quirúrgic. La simple vigilància o seguiment facultatiu del curs de la lesió no es considerarà tractament mèdic.

Art. 147.2

No obstant, el fet descrit a l'apartat anterior serà castigat amb la pena d'arrest de set a vint-i-quatre caps de setmana o multa de tres a dotze mesos, quan sigui de major gravetat, atès el mitjà utilitzat o el resultat produït.

En aquest article surt l'apartat de les lesions que han hagut de produir, però perquè hi hagi un bon arrest, o pena, ha hagut d'haver-hi una ferida oberta, o com a mínim una anada a un servei d'urgències, amb el paper acreditatiu que han hagut de curar unes lesions.

Art.148

Les lesions previstes en l'apartat 1 de l'article anterior podran ser castigades amb la pena de presó de dos a cinc anys, atenent al resultat causat o risc produït.

1) Si durant l'agressió s'haguessin utilitzat armes, instruments, objectes, mitjans, mètodes o formes concretament perilloses per la vida o salut, física o psíquica, del lesionat.

2) Si hi hagués hagut acarnissament.

Augmenta una mica més la pena si la persona s'hi ha acarnissat, i tenia ganes de fer mal a consciència, i en premeditació, que no és el mateix, que si de tant pegar a l'altre l'acabes matant.

Art.153

El que habitualment exerceix violència física o psíquica sobre el que sigui o hagi sigut el seu cònjuge o doble persona que hagi estat lligada a ell de forma estable per anàloga relació d'afectivitat, o sobre els fills propis o del cònjuge o convivents, ascendents o incapaços que amb ell convisquin o que es trobin subjectes a la potestat, tutela, cautela, acolliment o guarda d'un a l'altre, serà castigat amb pena de presó de sis mesos a tres anys, sense perjudicis de les penes que pugessin correspondre als delictes o faltes en què s'haguessin concretat els actes de violència física o psíquica.

És l'article principal de condemna en aquests casos de delictes, ja que defineix molt bé el que és la unitat familiar, i proposa unes penes de presó, que aniria bé que es complissin

L'article està inclòs entre els delictes de lesions, però la doctrina coincideix a considerar bé jurídic protegit no tant sols la integritat física sinó més enllà, la integritat moral o el dret a no ésser sotmès a tractes inhumans o degradants, així com la pau i l'ordre familiar.

També exclou els maltractaments psíquics, tant o més perjudicials que els físics, és a dir aquelles amenaces o coaccions reiterades, que degraden la persona i la seva autoestima.

Recull que al marge de les penes per lesions causades, existeix una pena afegida per fet de produir-se amb habitualitat a l'àmbit familiar.

Títol VII De les tortures i delictes contra la integritat moral.

Art. 173

El que infringeix a una altra persona un tracte degradant, menystenint greument la seva integritat moral, serà castigat amb pena de presó de sis mesos a dos anys.

De la mateixa forma que el maltractament físic entre familiars o persones que conviuen entre si es tipifiquen expressament de forma independent, el maltractament psíquic no ha sigut considerat pel legislador amb l'entitat suficient per ser tipificats pel legislador.

Títol VIII Delictes contra la llibertat i indemnitat sexual. Capítol I De les agressions sexuals.

Art. 178

El que atempti contra la llibertat sexual d'una altra persona, amb violència o intimidació, serà castigat com a responsable d'agressió sexual amb la pena de presó d'un a quatre anys.

Aquest article és en el que es basen tots els altres articles de les agressions sexuals, d'aquest en deriven tots, fent-los més greus o lleus.

Art. 179

Quant l'agressió sexual consisteixi en accés carnal per via vaginal, anal o bucal, o introducció d'objectes per alguna de les dues primeres vies, el responsable serà castigat, amb penes de presó de sis a dotze anys.

Aquest article ja correspon més quan l'agressió està feta mitjançant la força, i en contra la voluntat de l'altra persona.

Art. 180.1

Les anteriors conductes seran castigades amb penes de presó de quatre a deu anys per les agressions de l'article 178, i de dotze a quinze anys per l'article 179, quan concorri qualsevol de les següents circumstàncies.

1) Quan la violència o intimidació exercides tinguin un caràcter particularment degradant o vexatori.

2) Quan els fets siguin comesos per l'actuació conjunta de dues o més persones.

3) Quant la víctima sigui una persona especialment vulnerable, per raó de la seva edat, malaltia o situació, i en tot cas quan sigui menor de tretze anys.

4) Quan per l'execució del delicte, el responsable s'hagi prevalgut d'una relació de superioritat o parentesc, per ser ascendent, descendent o germà per naturalesa, per adopció o afins a la víctima.

5) Quan l'autor faci ús d'armes o altres mitjans igualment perillosos, susceptibles de produir la mort o qualsevol de les lesions previstes en els articles 149 i 150, sense perjudici de la pena que pugues correspondre per la mort o lesions causades.

Art. 180.2

Si concorrin dues o més circumstàncies, de les penes previstes en aquest article s'imposaran en la seva meitat superior.

Fixa les circumstàncies en què la realització agreuja la pena per les infraccions contra la llibertat sexual i recull com a quarta circumstància la realització del delicte prevalent-se de la relació de parentesc, per ascendent, descendent o germà, per naturalesa, per adopció o afins a la víctima, sense al·ludir directament per tant el cònjuge.

Capítol II Dels abusos sexuals

Art. 181.1

El que sense violència o intimidació i sense que hi hagi consentiment, realitzi actes que atemptin contra la llibertat o indemnitat sexual d'una altra persona, serà castigat, com a responsable d'abús sexual, amb la pena de presó d'un a tres anys o multa de divuit a vint-i-quatre mesos.

Art. 181.2

Als afectes de l'apartat anterior, es consideren abusos sexuals no comesos els que s'exerceixin sobre els menors de tretze anys, sobre persones que es trobin privades de sentit o de que el trastorn mental s'abuses.

Art. 181.3

La mateixa pena es posarà quan el consentiment s'obtingui prevalent-se el responsable d'una situació de superioritat manifesta que contrau la llibertat de la víctima.

Més difícil de concretar i de provar en l'àmbit de la parella, és el delicte d'abusos sexuals en què l'abusador està atemptant contra la llibertat sexual que es comet sense violència o intimidació, ben senzillament sense consentiment, sobre persones amb que no conten amb el consentiment, o amb consentiment viciat per prevaler-se l'autor d'una situació de superioritat.

Llibre III Faltes i les seves penes, Títol I Faltes contra les persones

Art. 617.1

El que, per qualsevol mitjà o procediment, causi a l'altre una lesió no definida com a delicte en aquest codi, serà castigat amb la pena d'arrest de tres a sis caps de setmana, o multa d'un a dos mesos.

Art. 617.2

El que colpeixi o maltracti d'obra a un altre sense causar-li lesions serà castigat amb la pena d'arrest d'un a tres caps de setmana o multa de deu a trenta dies.

Quant l'ofès sigues alguna de les persones a les que es refereix l'article 153, la pena serà la d'arrest de tres a sis caps de setmana o multa d'un a dos mesos, tenint en compte la possible repercussió econòmica que la pena imposada pugues tenir sobre la pròpia víctima o sobre el conjunt dels integrants de la unitat familiar.

S'ha de destacar la previsió de sancionar els maltractaments sense causar lesió, fet que no es trobava en l'antic codi penal.

Al ser sancionats aquest tipus de comportaments amb penes de multa, aquesta sanció repercuteix de manera negativa a la víctima, a l'abonar-se l'import d'aquesta multa amb patrimoni de la pròpia unitat familiar.

Art. 620

Seran castigats amb la pena de multa de deu a vint dies:

1) Els que, de manera lleu, amenacin a l'altre amb armes o altres instruments perillosos, o els treguin en una baralla, com no sigui en justa defensa, i excepte que el fet sigui constitutiu de delicte.

Les faltes recollides en aquest article solament podran ser persegibles a instància de l'afectat o el seu representant legal, amenaces lleus, coaccions lleus, injuries o vexacions de caràcter lleu.

Títol V Disposicions comuns a les faltes

Art. 639

L'absència de denúncia no impedirà la pràctica de diligències a prevenció.

Però si la víctima es nega a fer la denúncia no es podrà procedir a la investigació o descobriments.

LLEI D'ENJUDICIAMENT CRIMINAL

Aquesta llei, és molt la manera de portar una persona davant de la justícia, i les persones que han de compondre el jurat, o la taula de la presidència. Si es volen posar penes, hauran de ser tretes del Codi Penal, i en combinació de les dues llavors es podran aplicar penes més importants.

Llibre I Disposicions generals, Titol III De les competències dels jutges i tribunals en el criminal, Capítol I De les regles per on es determina la competència

Art. 13

Considerant-se com a primeres diligències: Les de donar protecció als perjudicats, consignar les proves del delicte que puguin desaparèixer, recollir i posar en custòdia quan condueixi a la seva comprovació i a la identificació del delinqüent i detenir-lo en el seu cas.

El contingut d'aquest article fa que a la pràctica no s'adoptin les mesures cautelars que són necessàries per evitar que es produeixin conseqüències greus per les dones que pareixen aquests actes

Aquest article són solament mesures cautelars, i combinat amb l'article 57 del Codi Penal, es poden augmentar les penes.

Títol IV De les persones a qui correspongui l'exercici de les accions que nèixen dels delictes i faltes

Art. 103

Tampoc podran exercir accions penals entre si:

1) Els conjugues, a no ser per delicte de faltes comeses per l'un contra la persona de l'altre o la dels seus fills, i pels delictes d'adulteri, amistançament i bigàmia.

2) Els ascendents, descendents i germans consanguinis o uterins i afins, a no ser per delicte o falta comeses pels uns contra les persones dels altres.

Aquesta llei encara conserva una referència anacrònica a l'adulteri i amistançament, tot i les reformes que hi han hagut actualment, això ens denota com està encara avui dia la justícia.

També es pot aclarir que no serà possible obrir accions penals entre els cònjuges per delictes d'abandonament de la família o sostracció de menors, quan el cònjuge surti del domicili familiar per una causa justificable.

Art. 104

Les accions penals que neixen dels delictes de calúmnia i injúria, tampoc podran ser exercitats per altres persones, ni de manera diferent que les prescrites en els respectius articles del Codi Penal.

Les faltes consistents en l'anunci per mitjà de la impremta de fets falsos o relatius a la vida privada amb el que es perjudiqui o ofengui a particulars, en mals tractaments inferits pels marits a les seves dones, en desobediència o mals tractes d'aquest cap a ells, en faltes de respecte i submissió dels fills respecte dels seus pares o dels pupils respecte als seus tutors i en injúries lleus, solament podran ser perseguides pels ofesos o pels seus legítims representants.

Es fa encara al·lusió al dret de correcció del marit i a la obligatorietat d'obediència de la dona. Igualment es fa referència als maltractaments inferits pels marits a les seves dones i a la desobediència i maltractaments d'aquestes, amb supòsits en què les faltes corresponents solament puguin ser perseguits a instàncies dels ofesos o dels seus representants legítims.

Totes aquestes expressions són contraris a l'article 32 de la constitució.

Llibre VI Del procediment pel judici sobre faltes

Art. 962

Desprès que el Jutge competent tingui noticia d'haver-se comès alguna de les faltes en el Llibre III del Codi Penal o en les lleis especials que pugui perseguir-se d'ofici o prèvia denúncia del perjudicat, demanarà convocar a judici verbal el Fiscal, al querellant o denunciant si n'hi hagués, al presumpte culpable i als testimonis que poden donar raó dels fets, senyalant dia i hora per la celebració del judici. Així mateix s'indicarà en la citació que les parts poden ser assistides per un Advocat.

A la citació que es faci dels presumptes culpables s'acompanyarà copia de la querella si s'hagués presentat, o una relació succinta dels fets en què consisteixi la denuncia i, en dita citació, s'expressarà que el citat ha d'acudir al judici amb les proves que tingui. Sempre haurà de transcórrer, al menys, un dia entre l'acte de citació del presumpte culpable i el de la celebració del judici, si el citat resideix dintre del terme municipal, i un dia més per cada cent quilòmetres de distància si resideix fora d'aquest.

Aquest article ens explica les primeres presentacions de l'acusat davant de la justícia, i de la forma que ho ha de fer. Sempre hi ha d'haver una denuncia del perjudicat, i ell mateix haurà d'aportar les proves i els testimonis corresponents dels fets que està denunciant.

Art. 969

El judici serà públic, donant principi per lectura de la querella o de la denúncia, si les hagués, seguint a aquest l'examen dels testimonis convocats, i practicant-se les demés proves que proposi el querellant, el denunciant i Fiscal, si assisteix, sempre que el Jutge les consideri admissibles. La querella haurà de reunir els requisits de l'article 277, excepte que no necessita firma d'Advocat ni Procurador.

Seguidament s'escoltarà l'acusat, s'examinaran els testimonis que presenti en el seu descàrrec i es practicaran les demés proves que ofereixin i fossin pertinents, observant-se les prescripcions d'aquesta Llei en quan siguin aplicables. Acte continuat exposaran de paraula les parts el que creguin convenient en suport de les seves respectives pretensions, parlant primer el Fiscal, si hi assisteix; desprès, el querellant particular o el denunciant i, per últim, l'acusat.

El Fiscal assistirà als judicis sobre faltes, sempre que a ells sigui citat en condició de l'article 962. El Fiscal General de l'Estat impartirà instruccions sobre els supòsits en què, en atenció de l'interès públic, els Fiscals podrien deixar d'assistir al judici, quan la persecució de faltes exigeixi la denúncia de l'ofès o perjudicat. En aquests casos la denúncia tindrà valor d'acusació, sense perjudici d'entendre, si el denunciant no qualifica el fet denunciant o no senyala la pena amb que ha de ser castigat, que deixi aquests extrems al criteri del Jutge, excepte que el Fiscal formuli per escrit les seves pretensions.

El fet de no ser obligatori la presència dels membres del Ministeri fiscal en els judicis de faltes ocasiona, a la pràctica, que aquests comportaments quedin sense sancionar.

Aquest article ens explica una mica com és un judici, i les persones que han de formar part d'ell.

DRETS FONAMENTALS I COMPETÈNCIES, SEGONS L'ESTATUT DE CATALUNYA.

L'Estatut de Catalunya és la nostra eina més fonamental dintre de les fronteres del nostre principat, però també s'hi pot veure que a l'acatà la Constitució, hi ha una colla de drets i deures dels ciutadans que ja queden allà englobats.

Per un altre cantó també es pot veure que les competències que hi ha traspassades són poques en comparació a les que han de traspassar, i que el nostre nivell d'autonomia és limitat mentre els altres vulguin que continuem així.

Títol primari Disposicions generals.

Art. 8.2

Correspon a la Generalitat de Catalunya, com a poder públic i en l'àmbit de la seva competència, promoure les condicions per tal que la llibertat i igualtat de l'individu i dels grups en què aquest s'integra siguin reals i efectives, remoure els obstacles que impedeixin o dificultin llur plenitud i facilitar la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social.

És una mica una copia de la Constitució, en el que se'ns explica que tothom ha de viure en igualtat i llibertat, i que la Generalitat és qui ha de vetllar aquí perquè això es compleixi.

Art. 9.27

La Generalitat de Catalunya té competència exclusiva sobre les matèries següents:

Promoció de la dona.

Ens dóna entendre clarament que la Generalitat té competències clares sobre la promoció de la dona, i tot el que això comporta al seu darrera, ja que hi ha també la protecció, i alguna manera de donar-li les avantatges que sempre li han estat negades.

FUNCIONS ATORGADES AL SISTEMA CATALÀ DELS SERVEIS SOCIALS RESPECTE A LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE.

Es tracta de la nova ampliació de la llei de Serveis Socials decretada 284/1996 de 23 de juliol, adaptada a la realitat que es viu actualment, i en el cas del maltractament a les dones, ara s'han fet esforços per decretar unes cases d'acollida i uns pisos de suport, enlloc de les residències d'estada limitada.

S'ha ampliat una mica el coneixement del personal tant intern com extern, es dóna més importància a l'atenció psicològica de la dona que ha sofert els maltractaments.

2 Serveis socials d'atenció especialitzada, característiques generals

2.1 Àrea d'actuació Atenció a la família, a la infància i a l'adolescència.

2.1.4. Serveis residencials d'estada limitada per a dones maltractades

Cases d'acolliment

Definició:

Són serveis residencials tendents a suplir temporalment la llar familiar i proporcionar una atenció integral a les seves destinatàries.

Objectius:

Acolliment residencial temporal.

Proporcionar una atenció integral a les seves necessitats.

Funcions:

Atenció social i psicològica.

Assessorament jurídic.

Acolliment i convivència.

Allotjament i menjador.

Descans i lleure.

Higiene.

Destinataris:

Dones que hagin sofert agressions en el seu entorn familiar i als seus fills menors.

Personal:

Han de tenir cobert el suport social, psicològic i l'assessorament jurídic.

Es regula de primera instància com han de ser les cases d'acollida, i es deixa molt clar qui hi pot anar i qui no, així mateix, també es donen a conèixer les funcions que ha de tenir per un correcte funcionament.

És el primer pas per començar una nova vida per la dona, aquí li intenten donar una atenció integral a les seves necessitats, per poder passar desprès als pisos amb suport.

Pisos amb suport

Definició:

Són habitatges que ofereixen la substitució de la llar, amb caràcter temporal, com a continuació del procés iniciat en les cases d'acolliment d'estada limitada.

Objectius:

Acolliment temporal.

Continuar amb el pla de treball iniciat a les cases d'acollida.

Facilitar la integració sociolaboral.

Funcions:

Suport personal i social.

Acolliment i convivència.

Allotjament.

Descans i lleure.

Destinataris:

Dones que hagin sofert agressions en el seu entorn familiar i als seus fills menors que surtin de les cases d'acollida.

Personal:

Han de disposar de la cobertura del suport personal i social extern.

Són pisos en què la dona, juntament amb els seus fills, pot començar a fer un simulacre del que serà la seva vida lluny de la llar que sempre havia tingut, també hi ha que ara haurà de ser ella qui tiri endavant amb la família, i d'aquesta manera sortir del rol en què estava posada abans, en què l'home li deia com ho havia de fer tot.

És l'últim pas abans de poder tornar a fer vida normal al carrer, ja que aquí hi vindrà desprès d'haver sortit de les cases d'acollida.

TRACTAMENT I SOLUCIONS DONADES PER ALGUNS AJUNTAMENTS DEL PRINCIPAT.

Les ciutats s'han adonat que hi ha un problema, i que tothom hi ha de posar molt de la seva part, perquè desaparegui el problema. Hi ha solucions molt enginyoses, en les que s'ha trobat solució a una manca de feina d'altres persones, i d'aquesta manera es fan dues feines a l'hora, protegir a la dona i donar feina a la persona que n'està mancada.

AJUNTAMENT DE GRANOLLERS

Des d'una ciutat mitjana de Catalunya podem veure com s'està començant a fer una legislació per promocionar a la dona, i fer que el seu nivell comenci a ser superior, tant de vida, com de drets.

Pla Integral per a les Dones.

Hi ha propostes que engloben tots els àmbits de la dona des d'una perspectiva de transversalitat. La creació d'una àrea que abasta un segment de població amplíssim ajuda a constituir una ciutat des del respecte a la diferència.

El seguiment de l'aplicació d'aquest pla s'ha de fer a totes les àrees on es planifica. Així, dins de l'organització municipal la regidora de Drets de la Persona, responsable del Pla Integral per a les Dones, coordina l'actuació de totes les àrees del govern per tal de vetllar pel bon funcionament d'aquest.

Explica una mica quines han de ser les persones que coordinin totes aquestes propostes, i com són les línies generals del pla.

Educació

Vetllar per l'eliminació de la utilització de material sexista (jocs, llibres, imatges) a les escoles públiques.

Impulsar el coneixement de la història de les dones en les diverses activitats escolars: itineraris pel barri, vida de les dones avantpassades, etc.

Programa per a eradicar el llenguatge sexista en les publicacions i

comunicacions públiques.

S'està posant èmfasi en l'educació de la dona, perquè s'ha vist que sense una bona educació, la dona moltes vegades queda soterrada en el pou en què està posada.

Salut

Planificació familiar.

S'intenta donar una mica d'estabilitat a la dona, amb una planificació familiar correcta, i començar a evitar el paper que es té en alguns llocs de la dona com a ser reproductiu.

Formació ocupacional i treball

Incentivar i impulsar mesures concretes que corregeixin la segregació de les dones al mercat de treball, a nivell de salaris, contractació, atur, tipus de contractes i assetjament sexual,...

Per intentar ajudar a la dona, se li dóna una ocupació digna, desprès d'haver patit alguna situació desagradable, i així tornar a formar part de la societat, i agafar els rols que elles mateixes vulguin.

Serveis socials

Evitar la progressiva feminització de la marginació, potenciar la creació de recursos que permetin a la dona la seva integració social i laboral.

Adequar, d'acord amb altres administracions, els serveis imprescindibles per atendre les dones amb problemes de maltractaments.

Establir prioritats d'atenció específica en els serveis municipals per a dones en situacions greus i amb problemes de reinserció social: dones soles, mares joves, dones grans, dones maltractades, prostitutes,...

Realització de campanyes per prevenir el maltractament de dones.

Suport a la casa d'acollida de dones maltractades.

Assessorament jurídic, per a casos de maltractaments.

És l'apartat més carregat de tots, i dóna a entendre que és també el que més s'ha d'aprofundir, o al que més feina hi ha per fer.

També s'hi pot veure que molts d'aquests serveis són bàsics per a elles, i que també els hi poden servir molt bé de protecció vers a ells.

ALTRES AJUNTAMENTS

És una manera molt més pràctica que simplement legislar, ja que l'última paraula de tot sempre la tenen els ajuntaments, i sense ells no hi ha solucions.

Sant Boi de Llobregat

Els serveis socials de dit ajuntament han iniciat un programa pilot que suposa l'acompanyament de dones que han d'interposar una denuncia d'agressió. Les acompanyants són treballadores socials que es troben en situació d'atur.

El Circuit Local d'Atenció a les Dones Víctimes de Violència Familiar és una iniciativa que pretén unificar esforços. S'aconsegueix que treballin amb certa coordinació l'Associació de Dones, els Serveis Socials, la Policia Municipal, el Centre de Salut Mental, l'Hospital, el metge forense, i l'Associació per l'Atenció a Víctimes.

Aquestes mesures també s'han adoptat a Sant Feliu de Llobregat, Castelldefels, Sant Adrià del Besòs i Girona.

És un ajuntament que ha vist un problema, i s'ha dedicat a corregir-lo amb unes solucions prou enginyoses, i que a més ha servit, perquè altres ajuntaments en prenguessin exemple, i treballessin de la mateixa manera en alguns aspectes.

Santa Coloma de Gramenet

Ha iniciat al gener una sèrie de mesures com ara que les dones maltractades d'alt risc portin telèfon mòbil connectat directament amb la policia. A més la ciutat ha engegat el seu propi telèfon d'atenció per a les víctimes de la violència domèstica. Aquestes mesures inclouen programes de reeducació per als maltractadors.

Ha aprofitat les noves tecnologies per començar a posar pals a les rodes als maltractadors, i d'aquesta manera donar més protecció a la dona que se sent assetjada.

VOCABULARI

ASSETJAMENT: Perseguir sense treva, importunar.

ABÚS: Tracte indigne a una persona de menor experiència o força. Fer mal ús de la confiança dipositada. Abús de superioritat i aprofitar-se de la desproporció entre agressor i víctima.

ABÚS EMOCIONAL: Quan l'abús és dóna com a única forma, sense antecedents d'abús físic. Són tres les formes que caracteritzen l'abús emocional de l'home cap a la dona: desvalorització, hostilitat (retrets, acusacions, insults,...), e indiferència. Els homes tenen enormes dificultats per a reconèixer aquestes conductes com abusives.

ASSERTIVITAT: Capacitat d'afirmar-se a si mateix, responent a les situacions d'acord amb les pròpies necessitats, idees, possibilitats i sentiments.

AMOR ROMÀNTIC: Idealització de les relacions de parella que, segons l'estereotip tradicional, permet que la dona es realitzi només amb la família.

CONDUCTA VIOLENTA: Ús de la força per a resoldre conflictes interpersonals, com un intent de doblegar la voluntat de l'altre, d'anul·lar-lo precisament en la seva qualitat de “l'altre. La violència implica la recerca de l'eliminació d'obstacles que s'oposen al propi exercici de poder.

FASE DE LLUNA DE MEL: Fase de manipulació emocional. L'agressor manifesta el seu penediment, demana perdó, involucra a la dona en l'incident de la violència, i argumenta la necessitat que té d'ella. Promet que mai més tornar

GÈNERE: És la manifestació dels trets socials i culturals que diferencien els rols masculins i femení.

SEXE: Són els trets físics que diferencien els homes de les dones.

VIOLÈNCIA: Ús de la força (poder) per a produir un mal. Forma d'exercici del poder mitjançant la força (física, psicològica, econòmica, política), i implica l'existència d'un “a dalt” i un “a baix”, reals o simbòlics, que adoptin habitualment la forma de rols complementaris; pare-fill, home-dona, mestre-alumne, amo-empleat.

VIOLÈNCIA DE GÈNERE: Les agressions contra les dones i les nenes per part dels homes són una manifestació de la violència de gènere. Aquesta és el resultat d'unes relacions d'abús de poder i de domini, conseqüència de la desigualtat entre els sexes en l'estructura social.

VIOLÈNCIA DOMÈSTICA: Totes les formes d'abús que tenen lloc en les relacions entre els que sostenen o han sostingut un vincle afectiu relativament estable. Els dos eixos de desequilibri de poder dintre de la família estan donats pel gènere i l'edat. Les dones, els nens i els avis són els grups amb major risc de patir violència, ja que han sigut definits culturalment com sectors de menys poder.

BIBLIOGRAFIA

• Las violencias cotidianas cuando las victimas son mujeres

Esperanza Martín Serrano

Manuel Martín Serrano

Ministerio de trabajo y asuntos sociales (instituto de la mujer)

1999

Madrid

• Vivències silenciades, estudi d'opinió sobre la victimització de la dona a Catalunya

Xavier Altarriba i Mercader

Institut Català de la Dona

1992

Barcelona

• La violencia doméstica, una nueva versión de un viejo problema

Andrey Mullender

Paidós Ibérica, S.A.

2000

Barcelona

• Plan de acción contra la violencia doméstica 1998-2000

Instituto de la Mujer

Ministerio de trabajo y asuntos sociales

1999

Madrid

• Assajament sexual i violència de gènere

Esperança Bosch

Victòria A. Ferrer

Documenta Balear

2000

Palma

• Como separarse de su pareja abusadora

Catherine Kirkwood

Granica

1999

Barcelona

• L'assetjament moral

Marie-France Hirigoyen

Edicions 62

2000

Barcelona

• Vivències silenciades, entrevistes a dones victimitzades

Xavier Altarriba i Mercader

Institut Català de la Dona

1992

Barcelona

• Vincula't, materials per treballar amb dones maltractades

Equip interdisciplinar de TAMAIA

Diputació de Barcelona

2000

Barcelona

• Legislació civil Catalana

Diversos autors

EUB, S.L.

1998

Barcelona

• Código penal, leyes penales especiales

José Manuel Valle Muñiz

Aranzadi

1998

Irruña

• Respuesta penal a la violencia familiar

Asociación de mujeres juristas THEMIS

Consejo de la Mujer de la Comunidad de Madrid

1999

Madrid

• Estatut d'Autonomia de Catalunya

Assemblea de parlamentaris

Publicacions del Parlament de Catalunya

1993

Barcelona

• Constitució Espanyola

Assemblea de les corts generals

Publicacions del Parlament de Catalunya

1994

Barcelona

• Código Civil

José Carlos Erdozain López

Rodrigo Bercovitz Rodríguez-Cano

Tecnos

2000

Madrid

• Código Penal

Enrique Gimbernat Ordeig

Esteban Mestre Delgado

Tecnos

2000

Madrid

• Ley de enjuiciamiento criminal

Victor Moreno Caterna

Tecnos

2000

Madrid

ADRECES D'INTERNET

• Centre municipal d'informació i recursos de dones de Barcelona

http://www.cird.bcn.es/catala/cbcndon/cbcndon9.htm

• Protocol d'actuació en casos de violència domèstica

http://www.cityandequality.org/violencia/protocol_ct.pdf

• Telèfons d'urgència a les dones maltractades

http://www.vocesmujer.com/tdu.htm

• Programa social d'ERC a l'ajuntament de Granollers

http://www.vallesnet.org/~ercgra/program/socials.htm

• Definició de violència domèstica segons una psicòloga

http://www.labisbal.org/elmundial/marc99/violencia.htm

• Campanya de les Nacions Unides pels drets de les dones

http://wwwpub4.ecua.net.ec/

• Què ha de fer una dona maltractada

http://www.arrakis.es/~mcfm/apamm/amm.htm

• Text aprovat per l'ONU sobre la violència domèstica

http://nodo50.org/mujeresred/violencia-onu-texto.html

• Text original de l'ONU sobre el maltractament a les dones

gopher://gopher.un.org/00/esc/cn6/1986-93/e1993-27.en

• Informe del defensor del poble sobre la violència domèstica

http://www.defensordelpueblo.es/informes/domes.pdf

• Estadística de dones maltractades

http://www.gua.es/violencia/#

• Què es pot fer? programa emès el 17-2-2001

http://www.rtve.es/tve/b/gran_angular/franteriors.htm

• Femenino plural 28-5-1999 Paper de les dones a diferents llocs del món

http://www.rtve.es/tve/program/arte/emitido.htm

• Dones i violència 27-11-1999

http://www.tvc.es/millennium/passat.htm

• Programa de dones maltractades

http://www.antena3tv.com

• Institut Català de la Dona

http://www.gencat.es/icdona

• Pàgina sobre maltractaments

http://www.malostratos.com/contenido/ayudate

• Consell general del poder judicial

http://195.55.151.10

• Associació de dones juristes

http://themis.matriz.net/home.html

• Educació contra la violència domèstica

http://www.pntic.mec.es/temporal/violencia_domestica/educacion.htm

• Sensibilització contra la violència domèstica

http://www.pntic.mec.es/temporal/violencia_domestica/sensibilizacion.htm

• Nova llei dels Serveis Socials

http://www.inforesidencias.com/docs/d284mcat.PDF

ADRECES

• Institut Català de la Dona

Fontanella 21-23, 3er

08010 - Barcelona

Tel: 93.4121773

• Instituto de la Mujer

Almagro, 36

28010 - Madrid

Tel: 91.3478000

• TAMAIA

Casp, 38 principal

08010 - Barcelona

Tel: 93.4120883

• Centre Municipal d'informació i recursos per les dones

Diagonal 233, 5è

08013 - Barcelona

Tel: 93.4132722

1

25

FASES, EPISODIS I RESPOSTES MÉS FREQÜENTS DE LA DONA MALTRACTADA

TENSIÓ LATENT

PRACTIQUES DE VIOLÈNCIA QUOTIDIANA

TENSIÓ CREIXENT

VIOLÈNCIA PSÍQUICA

EPISODIS VIOLENTS

MÀXIMA TENSIÓ

VIOLÈNCIA FÍSICA

TENSIÓ APLAÇADA

PENEDIMENT

• Amb promeses de canvi per part de l'agressor.

• Amb busca d' aliats.

Desconcertades, desmotivades.

La dona té manca de control de la situació

Dedica els seus esforços a la supervivència.

Dedica els seus esforços a l'adaptació.

Queda bloquejada.

D

Els models culturals.

Els estils de vida.

C

Els sistemes de creences.

Les ideologies de gènere.

B

L'organització del treball

A

L'organització social /sexual

NIVELL DE MACRO SISTEMA

E.

Els models familiars

F

Les relacions de parella

NIVELL PERSONAL D'AGRESSORS I AGREDIDES GÈNESIS DE LA PERSONALITAT INDIVIDUAL

G

A NIVELL COGNITIU

H

A NIVELL AFECTIU

I

A NIVELL NIOPSICOLÒGIC

NIVELL DE MACRO SISTEMA

ATRAPAMENT EN CICLE DE VIOLÈNCIA I AGRESSIÓ.

NIVELL DES D'ON S'ORIGINA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Sistema

d´Atenció

Social

Sistema

d´Acompanyament

Sistema

d´Assessoria

Legal

Sistema

d´Informació

No Formal

Formal

Sistema

De Denúncia

Sistema de

Tràmits

Judicials

Sistema Sanitari

Sistema de protecció