1. Introducció

En aquest treball he volgut tractar el tema dels discapacitats psíquics i la seva inserció social i laboral. Aquest col·lectiu està estretament vinculat a l'educació social, pel fet que està en situació de desavantatge sociolaboral i en risc d'exclusió social.

He escollit aquest tema perquè penso que és un col·lectiu molt interessant, amb moltes necessitats i, alhora, és un gran desconegut.

Només els graus de deficiència mental mitjana i lleugera estan capacitats per treballar, per la qual cosa he centrat el treball en aquest subgrup.

En primer lloc, he fet una introducció en el concepte de discapacitat psíquica, la classificació segons la gravetat, etc. I seguidament ja he aprofundit dins la problemàtica del desavantatge sociolaboral, els beneficis que comporta la inserció laboral i finalment en les opcions laborals i de suport que té la persona amb disminució psíquica.

2. Tipus de discapacitats psíquiques i característiques

La Organització Mundial de la Salut fa una classificació internacional de deficiències, discapacitats i minusvalies, aquesta classificació s'elabora tenint en compte la incidència d'aquesta afectació per a la persona en la seva vida quotidiana.

• Deficiència: Tota pèrdua o anormalitat d'una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica, és a dir, es refereix a aspectes mèdics.

• Discapacitat: Tota restricció o absència, deguda a una deficiència, de la discapacitat de realitzar una activitat dins el marge que es considera normal. La discapacitat defineix l'activitat, el comportament i té en compte la persona i el seu entorn.

• Minusvàlida: Situació desavantatjosa per un individu determinat, conseqüència d'una deficiència o discapacitat que limita o impedeix el desenvolupament normal, és a dir, la minusvàlida defineix una situació social d'inferioritat que es produeix quan el medi no ofereix les ajudes necessàries per a la participació social en igualtat de condicions.

La classificació del grau de deficiència mental es basa en 3 característiques principals:

• Una intel·ligència inferior a la mitjana

• Limitacions en almenys dues àrees adaptatives de la vida quotidiana

• S'ha de distingir abans dels 18 anys

La classificació és fa en 4 graus:

• Deficiència mental lleugera: no se'ls hi nota físicament, poden portar a terme la major part de les àrees adaptatives tot i que amb més dificultat. Poden treballar.

• Deficiència mental mitjana: tenen l'àmbit motor bastant desenvolupat, poden fer algunes frases, poden aprendre a escriure i a calcular (simple). Poden exercir alguna feina molt pautada i molt controlada.

• Deficiència mental severa: tenen l'àmbit motor una mica desenvolupat, sempre necessitaran l'ajuda d'un adult i poden portar a terme alguna part de les àrees adaptatives (diuen alguna paraula, mengen sols...)

• Deficiència mental profunda: normalment estan institucionalitzats, necessiten ajuda per tot i assistència continuada. Tenen limitació gairebé total en les àrees adaptatives.

El retard mental no és tan sols el nivell intel·lectual de la persona, ni les habilitats d'adaptació que té; sinó que són totes dues coses, iniciades en el transcurs del desenvolupament que, dins l'entorn físic, social i cultural on viu aquesta persona, suposen una limitació important del seu funcionament

3. Què significa el concepte de “desavantatge social i laboral”?

Els conceptes de desavantatge social i laboral, com s'anirà palpant al llarg del treball, van estretament lligats, ja que un dels principals factors que influeixen en la integració social és la inserció laboral.

Aquest concepte engloba a totes les persones amb discapacitat intel·lectual que es troben en una situació de risc social, de manca de suport familiar, de marginalitat sociolaboral o de necessitat d'un ajut especialitzat que va més enllà de les demandes habituals que pot absorbir el sector.

L'observació de la realitat laboral actual evidencia que és necessari actualitzar els esquemes i el marc normatiu que defineixen la integració sociolaboral de les persones amb disminució. En aquest sentit, penso que s'hauria d'aconseguir un pas qualitatiu en el tractament de la inserció laboral en els diferents àmbits d'actuació que fan referència a: l'accés a l'empresa ordinària, l'accés al treball protegit i el reforç de la seva funció de pas cap al treball ordinari.

Aquest pas qualitatiu ha de permetre desenvolupar estructures econòmiques i productives que afavoreixin la incorporació laboral del discapacitat psíquic, sense perdre la perspectiva de que treballem amb persones que tenen limitacions, però sense caure en l'error d'utilitzar sistemes i estructures de gestió i producció que no siguin rentables. Considero que és un gran error plantejar llocs de treball no competitius, poc o no rentables i amb dependència dels beneficis socials, això seria no considerar al disminuït com a treballador, amb els seus drets i obligacions; i consolidaríem, a llarg termini, la situació que ha anat posicionant a les persones amb deficiències psíquiques com a ciutadans de segona classe.

4. Perquè és positiva la inserció al món laboral de les persones amb disminució psíquica?

La persona que té una deficiència mental sovint té l'autoestima molt dèbil. Sobretot en els primers anys de vida, ha de suportar doblement el fracàs, ja que per una banda viu les conseqüències particulars de les limitacions que té i per l'altra banda es constitueix el centre sobre el que gira la seva família. Aquest entorn sociofamiliar està ple de sentiments i prejudicis que, inconscientment, provoquen un entorn educatiu deficient.

Per altra banda, tots sabem el valor social que se li atorga al treball, no només com a activitat física o intel·lectual, sinó com a element generador de riquesa social. Avui en dia en el nostre context sociocultural, té valor qui produeix, per això, al deficient psíquic se l'ha catalogat com a no productiu tant laboral com socialment, ja que no aporta riquesa, ni té fills, etc.

La integració de les persones a la societat, pot presentar camins molt diversos, que es mouen entre la inclusió i l'exclusió: per la banda de la inclusió, augmenten la qualitat de vida i el sentiment de realització personal i professional; i per la banda de l'exclusió, s'accentuen la precarietat econòmica i els sentiments de fracàs i marginació social.

L'ocupació laboral, des de una perspectiva global, està constituït per un conjunt de factors beneficiosos dels quals destacaré els següents:

• Educatius: manteniment i desenvolupament de les aptituds i habilitats personals.

• Terapèutics: relació i interacció que es produeix en el grup de treball i els individus que el componen.

• Integradors: adaptació i socialització del disminuït, ja que li proporciona independència econòmica i contacte amb d'altres persones.

Per tant, tot indica que tant la inserció laboral com la inserció social de les persones disminuïdes psíquiques és fonamental per a la seva total integració dins la societat i per disminuir el seu desavantatge social.

4.1 Canvis concrets que fa una persona disminuïda arran de la seva inserció laboral

• Caràcter laboral: millora en les habilitats i competències necessàries per a una bona qualitat en el treball, és a dir, progressió en l'execució de les tasques concretes, augment de la polivalència en la feina a realitzar, millora de la organització. També cal destacar com a canvi important l'augment de l'autonomia laboral, és a dir, la millora de la capacitat de resoldre problemes, així com una major motivació per aprendre.

• Caràcter relacional: millora de la capacitat de relació i comunicació amb els companys de feina, en l'ampliació del nombre de persones amb les que es relaciona, en un augment del nombre d'amistats, etc

• Caràcter personal: millora en l'autoconfiança, l'autoestima i en la autonomia i seguretat personals. També, en alguns casos, es percep una millora en els aspectes relacionats amb l'aparença física (higiene, forma de vestir...)

Aquests canvis evidencien que s'ha de considerar el treball com a una eina de gran valor per la inclusió social de les persones, però no com una eina igual per a totes les persones. Lluny de voler treure rellevància al treball dins la vida de les persones amb discapacitat intel·lectual, s'ha de ser molt realistes, ja que el món laboral és cada cop més dur i més exigent per tothom, el mercat demana una forta competència entre les empreses i els propis treballadors, i les dificultats per desenvolupar-se en el món laboral s'agreugen per a aquells col·lectius amb menys capacitat.

És per això que s'han d'intensificar els esforços per desenvolupar, ampliar i fer més flexibles totes les accions encaminades a aconseguir la integració laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual, accions que van des de la creació i manteniment de les alternatives laborals de caràcter especial (centres especials de treball, CET) fins al treball amb suport a l'empresa ordinària.

5. Els serveis SSIL i SCAPS

Abans d'explicar concretament que són els serveis SSIL i SCAPS, voldria aclarir que la integració social no és possible sense un lloc de treball digne i estable, per això és del tot fonamental garantir una bona preparació de la persona, en funció de les seves necessitats i aptituds, i d'acord amb les demandes del mercat de treball; com també garantir un seguiment escrupolós de l'adaptació laboral del treballador disminuït.

Els SSIL (Serveis socials de suport a la integració laboral de persones amb disminució) són, com el seu nom indica, serveis socials de suport a la integració laboral de les persones amb disminució, i tenen com a tasca principal l'adaptació a l'entorn laboral, en particular, i a l'entorn cívic, en general. Actuen potenciant especialment el pas dels treballadors amb disminució des dels centres especials de treball (CET) cap al sistema ordinari de treball i, un cop aconseguit aquest pas, vetllen perquè l'activitat laboral es realitzi sense discriminacions.

El SCAPS (Servei Complementari d'Ajustament Personal i Social) intervé de forma paral·lela a l'activitat laboral diària realitzada en el CET (Centre Especial de Treball) i té com a objectiu primordial donar el suport necessari per tal de facilitar als treballadors amb disminució, la integració i adaptació al món laboral, així com potenciar i donar suport a la seva integració social. Les actuacions de l'equip interprofessional que hi treballa, van des de la formació en hàbits i habilitats laborals, fins a l'ajustament personal i social que comprenen totes aquelles activitats dirigides a fomentar l'adquisició d'hàbits d'autonomia personal i social.

Aquest servei ha realitzat una classificació segons el nivell de suport que requereix cada persona:

• Suport intermitent: quan la persona necessita ajuda esporàdicament.

• Grau de suport d'intensitat limitada: quan el suport que necessita la persona és concret en el temps, com per exemple en el moment d'incorporació en una nova feina, ja que s'ha de realitzar el procés d'aprenentatge de les tasques a desenvolupar.

• Grau de suport d'intensitat extensa: quan la persona necessita ajuda continuada, com a mínim, en dues àrees de les habilitats adaptatives.

• Grau de suport complet: quan la persona necessita un suport global i constant.

Aquests dos serveis esmentats treballen bàsicament dins dels Centres Especials de Treball.

6. Els Centres Especials de Treball (CET)

Els centres especials de treball (CET) són empreses però amb la particularitat que com a mínim el 70% dels seus treballadors i treballadores són persones amb discapacitat. El seu objectiu, com el de qualsevol empresa, és productiu però tenen una funció social.

Dins la funció social dels centres especials de treball, es poden diferenciar 3 finalitats:

• Proporcionar feina a persones amb discapacitat

• Prestar serveis d'ajustament personal i social

• Ser un mitjà per la integració laboral al mercat ordinari

Els CET reben una doble consideració:

• Com plataforma des de la qual les persones amb discapacitat poden accedir al món laboral ordinari, sent majoritàriament el cas de les persones amb un alt nivell d'autonomia i amb necessitat de formar-se en hàbits laborals o bé adquirir habilitats específiques per aprendre un ofici.

• Com a única realitat laboral per a les persones que necessiten un suport intermitent però continuat en el temps (que s'ofereix mitjançant els equips de suport consolidats en els centres especials de treball) i per aquelles persones que tot i tenir capacitat per desenvolupar-se a l'entorn ordinari, no hi troben feina.

Els centres Especials de treball (CET) són l'estructura on s'integren sociolaboralment les persones disminuïdes psíquiques i/o amb trastorns mentals que, anteriorment, han participat en els cursos de formació ocupacional. Aquí continuen l'aprenentatge d'un ofici i, mitjançant un contracte laboral en el mateix centre, se'ls ofereix una ocupació digna i segura.

A més, els treballadors compten amb diversos serveis de  seguiment, recolzament i capacitació complementaris, que els ajuden a superar les dificultats personals que poden sorgir en tot aquest procés. La tasca de capacitació però, no es detura i, si és possible, es tracta de facilitar la seva inserció en empreses ordinàries, assolint d'aquesta manera, el principal objectiu: la seva total integració en el món laboral.

Aquest centre està especialitzat i equipat per a prestar tot tipus de serveis personalitzats a les empreses. La seva flexibilitat, així com la capacitat de les persones i les instal·lacions de que disposen, li permeten oferir a les empreses una gran varietat de possibilitats i tractaments, i per tant, ser capaços d'adaptar-se a les noves necessitats que van sorgint.

Els CET poden ser de titularitat pública o privada. Entre els primers hi ha els impulsats per les administracions públiques de forma directa o en col·laboració amb altres entitats; entre els segons es troben els promoguts per organitzacions privades amb o sense ànim de lucre.

6.1 Centres ocupacionals per a persones amb disminució

Els centres ocupacionals per a persones amb disminució poden ser establiments independents o serveis ubicats, amb organització autònoma, en un centre especial de treball (CET), en un centre laboral ordinari o en un establiment de serveis socials.

Aquests centres faciliten als seus destinataris, que per la seva discapacitat no poden desenvolupar activitats productives, mitjançant una atenció diürna de tipus rehabilitador integral, els serveis de teràpia ocupacional, a fi que puguin assolir, dins les possibilitats i limitacions de cada un, així com a través d'un programa individual de rehabilitació, la seva integració social.

7. Ampans

Va començar com a associació de pares i per tal de d'aconseguir un millor funcionament es va crear una empresa d'iniciativa social que té com a objectiu millorar la qualitat de vida dels disminuïts psíquics del Bages. Per tal d'assolir aquest objectiu tant global, han dividit l'entitat en diferents centres i serveis:

• Centre ocupacional

• Escola

• Residència

• Llars residències

• Esplai

• Fundació privada tutelar

• Servei de respir i d'acolliment temporal en famílies

• Taller Bages i Floriplant

7.1 Centre Ocupacional

Com ja he esmentat, l'objectiu principal dels centres ocupacionals és proporcionar a través d'una atenció de tipus rehabilitador integral, els serveis de teràpia ocupacional i d'ajustament personal, per tal de que cada persona pugui assolir la seva màxima integració social. En aquest cas, les persones que hi participen són adultes i tenen deficiències severes i mitges, i que necessiten suport en el seu desenvolupament personal en general.

Els serveis i activitats que porten a terme són per millorar l'autonomia personal, l'autonomia social, els sistemes alternatius de comunicació...

7.2 Taller Bages i Floriplant

És un centre especial de treball (CET), per tant, la plantilla de treballadors està formada per persones amb disminució psíquica principalment lleu, formades i especialitzades en els seu ofici i per personal tècnic especialitzat.

L'objectiu d'aquesta integració és aconseguir, a través d'un treball remunerat, la seva realització personal, laboral i econòmica.

Com ja he explicat, els CET són totalment capaços d'adaptar-se a les necessitats canviant del mercat, actualment en aquest centre s'ofereix una gran diversitat de serveis, com poden ser: d'impremta, manipulats, manteniment, jardineria, garden, neteja, quiosc...

8. Conclusions

Les conclusions que extrec d'aquest treball són que amb relació al col·lectiu de discapacitats psíquics hi ha una quantitat important d'iniciatives per part d'associacions, fundacions i també per part de l'administració. De totes maneres, soc de la opinió que sempre és bo que hi hagi iniciatives d'aquest estil, per tal de que entre tots els esforços es pugui aconseguir la màxima integració social del col·lectiu de discapacitats.

Per altra banda, és primordial la inserció laboral d'aquestes persones ja que és el primer pas cap a la integració social i aporta uns beneficis personals demostrats per al disminuït, com la millora de l'autoconfiança, de les habilitats físiques i psíquiques en la mesura del possible en cada individu.

En el passat, per la societat del moment, la discapacitat era motiu d'exclusió social total, de reclusió de l'individu, de retallada total de llibertats personals, etc... Aquest col·lectiu, fa relativament pocs anys que ha sortit a la llum, i això ha fet ressorgir una sèrie de necessitats, de les quals ningú en parlava ni hi donava importància, i que s'estan demostrant en els estudis i informes, que no tots els discapacitats són iguals i que n'hi ha que tenen capacitats totalment vàlides per a treballar. Estem aprenent que aquest col·lectiu també pot aportar el seu granet d'arena personal a la nostra societat, i junts construir-la millor per demà, i en la mesura del possible, millorar el dia a dia de tots i totes.

És important crear possibilitats laborals i serveis adaptats a les seves necessitats, com són els centres de treball, els centres ocupacionals, el suport... però també és imprescindible fomentar la inserció laboral en empreses ordinàries, i finalment com a nota utòpica que les empreses i la societat en general canviïn la mentalitat cap a una de més oberta, igualitària i integradora de la diferència. Cal fomentar l'educació en valors de la nostra societat que, amb l'estendard de la competitivitat, tendeix a excloure les persones que no poden seguir el mateix ritme social, laboral... La informació és vital en aquests casos. Mostrar la diversitat d'individus del col·lectiu de discapacitats ajuda a identificar-los com les persones que són, tant vàlides com qualsevol altra que tingui la sort de no patir cap disminució de facultats psíquiques o físiques. Sovint les persones necessitem identificar-nos amb l'homònim per entendre els seus problemes, acceptar-lo tal i com és, i trencar barreres mentals arcaiques que entorpeixen l'avançament de la societat. Cada pas és important, i la tasca d'entitats, com AMPANS a la comarca del Bages, és importantíssima per avançar cap a un món millor per tots, més igualitari, amb més oportunitats de realització personal per tots.

9. Bibliografia

CANALS, Glòria; DOMÈNECH, Montse. Projecte Aura, una experiència d'integració laboral. Barcelona: Ediciones Milan, 1990

GARCIA, Carmen. Integracion sociolaboral del deficiente psíquico. Salamanca: Amarú Ediciones, 1995

PALLISSERA, Maria; FULLANA, Judit; SOLER, Pere; VILÀ, Montserrat. La incorporació de les persones amb discapacitat intel·lectual límit, al món del treball. Lleida: associació catalana Naviu, Impremta Provincial de la Diputació de Lleida, 2001

PEREDA, Carlos; PRADA, Miguel Àngel de; ACTIS, Walter. La inserció laboral de les persones amb discapacitats. Col·lecció Estudis Socials, num 14. Barcelona: Fundació “La Caixa”, 2003

Sense autor. La capacitat laboral del deficient mental adult. Generalitat de Catalunya, Institut Català d'Assistència i Serveis Socials, 1990

VAQUER, Marta. Inserció laboral de persones amb disminució psíquica. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2000

www.femarec.es aquesta web parla del projecte social Femarec que va dirigit a col·lectius en risc de marginació. Dins d'aquest projecte hi ha inclòs un Centre Especial de Treball (CET)

www.federacionsapps.com La Federació Catalana Pro Persones amb Retard Mental, agrupa entitats d'iniciativa social que treballen per la millora de la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel.lectual i de les seves famílies a Catalunya, també fa de plataforma informativa sobre aquesta discapacitat i les seves xarxes de suport.

www.gencat.net/benestar aquesta web conté informació detalla sobre les diverses opcions laborals dels discapacitats, el pla inserció sociolaboral, centres ocupacionals, centres especials de treball, etc.

www.sid.usal.es és el servei d'informació sobre la discapacitat del Ministeri de Treball i Assumptes Socials i proporciona informació tant general com específica del col·lectiu tractat.

Ampans es mou! , 2005, num 9. Hi ha una entrevista amb el coordinador de Manipulats del centre especial de treball (CET) i una altra amb Consellera d'Educació Marta Gil.