DEFINICIONS

1.1 Didàctica

Concepte: Del grec , que vol dir ensenyar.

Objectiu: preocupar-se de l'ensenyança

Definicions:

• Blazquez: “La didàctica és la ciència que estudia i elabora teories sobre l'ensenyament”

• Benedito: “La didàctica és la ciència que es construeix desde la teoria i desde la pràctica en uns ambients organitzats de realció i comunicació, on es desenvolupen processos d'ensenyament i aprenentatge”

• Rius: “La didàctica és la ciència que s'ocupa essencialment dels processos d'ensenyament però que no es complerta si no hia ha aprenentatge”

Els autors que només defensen la teoria es recolzen dient que poden produir art didàctic independentment de que hi hagi aprenentatge o no.

1.2 Ensenyament

Concepte: Activitat que produeixi el seu efecte en algú diferent a qui la realitza, sempre que es doni una col·laboració.

Ensenyar, però, és diferent a:

• Ensinistrar promoure destreses operatives de resposta en una situació limitada.

• Adoctrinar Introduir doctrines sense buscar ni comprensió ni acceptació personal.

• Informar transmetre missatges, donar noticies.

• Habituar aconseguir tipus de respostes constants o anàlogues a estimuls similars.

1.3 Aprenentatge

Concepte: Activitat a través de la qual qui aprèn adquireix determinats sabers que abans no tenia.

Requisits:

• Maduració discen situació materialment apta.

• Activitat intencional i sistematica sobre continguts d'aprenentatge

• Força motivadora

• Modificació de la conducta

Nivells:

• Interiorització = adquisició del saber

• Assimilació = estructuració del saber

• Grau d'integració = processos de transferència

REFORMA EDUCATIVA

Pla actual:

- Ed. infantil 1er cicle / 0-3 / NO obligatori

2on cicle / 3-6 / “obligatori”

- Ed. Primaria Cicle inicial / 6-8

Cicle mitjà / 8-10

Cicle superior / 10-12

- Ed. Secunadria 1er cicle / 12-14

2on cicle / 14-16

- Programa de garantia social (curs d'especialització per qui no te el graduat)

Ed. Tecnico-profesional de Grau Mitg

Batxillerat

- Ed. Tecnico-profesional de Grau Superior

Estudis universitaris

TEORIES DE LA DIDÀCTICA

L'edat Mitja és el moment mé antic en el que apareix per primer moment l'escola com a escoles monàstiques i catedralístiques, en les quals s'ensenyaven 3 o quatre matèries (trivium, quatrivium).

Teories:

• Precientífiques ensenyar el coneixement sense causa

• Científiques

Fins 1970 Neix al s.XIX-XX (Ferrer i Guardia)

Importancia continguts 1r Docent, 2on Discent, 3er Cont.

Poc racional

+imp. mestre que alumne

Vol informar i donar coneixements Formació total: eixos transversals

Lògica i moral Psicologia i sociologia

NOVES PERSPECTIVES DE LA DIDÀCTICA

Com mestres que som hem de reflexionar sobre la didàctica i hem d'adequar-nos als canvis de la societat

La INVESTIGACIÓ ens ajuda a millorar la nostra didàctica pluralitat de metodologies que donen lloc a que el coneixement cientific i humà tingui diverses formes de ser comunicat

Trobem 3 grans grups d'investigació:

D'origen positivista

Autors que defensen una posició només de teoria de l'ensenyança.

Que la realitat és sempre la mateixa

Separació teoria - pràctica

Unidireccional el mestre comunica

D'origen interpretatiu

Realitat canviant, cada escola es un mon diferent, esta en un context.

Treball de camp per provocar un canvi

Observacions, entrevistes, analisis de documents

Falta de rigor científic

D'origen crític

Guia de decisions i processos que seguirem

Teoria i pràctica inseparables

Enquestes, resolució de problemes, observacions...

Objectiu de la tª resoldre el problema

4.1 Profesionalització docent

Funcions

Professor = generador de curriculum

Noves orientacions

Professors = protagonistes investigació educativa

Relació entre investigació i aplicació de l'ensenyança

Per portar-les a terme:

Formació permanent

- S'inicia

- No s'acava mai

- Precisa constancia

MODELS Formació individual (lectura...)

Observació - evaluació (retroacció sobre la propia pràctica)

Desenvolupament - millora (implicació professor i treball en grup)

Entrenament (interiorització i modificació d'estrategies)

Investigació - indagatiu (reflexió sobre la propia didàctica)

Desenvolupament professional i didàctica

- Requereix una participació d'estrategies de formació

- Unió innovació - desenvolupament professional

- Reflexió centrada en la propia activitat professional

- Orientada desde la perspectiva d'innovacoó didàctica i desde la investigacióL'escola

	DIDÀCTICA TECNOLÒGICA	AUTODIDÀCTICA
Tipus de tª que elabora	Tecnològica	Socio - político - didàctiques
Elements bàsics	Objectius: Programació Realització Avaluació	Revolució que vol provocar: reflexió dinàmica (acció) conscienciació ruptura
Finalitat	Objectivització de l'ensenyança Racionalització (reflexió de l'alumne sobre allò que li comuniquem) Optimització (intentar que sigui el millor posible)	Canvi d'estructures Revolució política, social i didàctica
Materies nutritives	Tª de sistemes models a escollir Tª de la organització Tª de la comunicació Cibernetica Conductisme Lingüística...	Marxisme societat igualitaria Pedagogia llibertaria
Enfocs existents	Tecnologia en l'ensenyança utilització de la tecnologia Tecnologia de l'ensenyança tecnificada

5. DESDE ELS ENSENYAMENTS MINIMS FINS A LA PROGRAMACIÓ D'AULA

En primer lloc tenim el 1er nivell de concreció que ve donat per la generalitat de catalinya. Aquest dona pas al 2on nivell de concreció, que és el projecte curricular de centre fet pel claustre o pel centre. Es obligatori. Per últim trobem el 3er nivell de concreció que consta de la programació d'aula a través de les unitats de programació. Haurà d'adaptar-se i contextualitzar-se a cada centre.

5.1 Què ensenyar? Com? Quan?

Objectius

Han d'estar sempre formulats en temps infinitiu (punt on volen arribar):

*1er nivell: 2 tipus Generals

Terminals

*2on nivell: referencials

*3er nivell: per les areas pertinents ... objectius didàctics

Continguts

• de coneixement

• de la propia area

• procedimentals

• aptitudinals (aptitud=disposició persona en funció del treball), valors i normes

S'ha de fer una selecció (mínima) d'alló que trobem al curriculum segons el que el mestre veritablement explicarà.

Metodologia

L'escola determina quins mestres fará servir. Avui dia hi ha una barreja de metodologies, en funció del centre.

Divisió

Dividim el curs en trimestres i així obtenim 3 avaluacions

La periodització es fa per quinzenes (3 setmanes) i 2 quinzenes ens donen una avaluació.

Avaluarem els continguts a partir de l'observació, les proves i els diferents treballs, fent una possada en comú, precedida pel tutor,entre tots els professors que intervenen en una aula.

Haurem de tenir en compte aspectes com:

- avaluació inicial coneixements previs

- avaluació formativa

- avaluació final

6. ELEMENTS BÀSICS DEL CURRÍCULIM I CARACTERÍSTIQUES

6.1 Components

• Objectius generals de l'etapa (infantil, primaria...)

• Objectius terminals de l'etapa (ex. Coneixement linguistic català a 4rt ESO)

• Objectius generals d'area

• Continguts, en funció de les àreas i objectius, especificatius de l'area

• Orientacions didàctiques d'avaluació

6.2 Elements

• Definir uns objectius generals de cicle

• Seleccionar un conjunt de continguts

• Seqüenciar els continguts per cicles

• Establir criteris d'avaluació final del cicle

• Definir la metodologia

• Establir criteris d'organització espai-temps

• Establir materials didàctics a emprear

• Definir especialitat (a secundaria)

6.2 Continguts

• Tot el que afecti al carácter propi de centre ha de venir del projecte educatiu de centre

• Curriculum propiament detallat

• Contextualització sociocultural del centre

S'ha de tenir en compte la metodologia, l'organització i l'ambient de l'aula

7. APRENENTATGE SIGNIFICATIU

Al curriculum de primaria hem de partir del que anomenem aprenentatge significatiu. No partim de zero.

Quines tasques afavoreixen l'aprenentatge significatiu?

• Accions naturals (no es artificial)

• El joc (provocar aprenentatges diversos)

• La manipulació (tantes pren com sentints)

• L'explicació directa del que l'envolta

8. FONTS DEL CURRÍCULUM

Trobem 4 grans bases:

1)Font sociocultural:

La contextualització del centre

Es nutreix de: - l'ambient social que envolta l'escola

- els valors socials

- el desenvolupament tecnològic

2)Font epistomològica:

Intenta analitzar l'origen de les ciències

La lògica interna de les disciplines

3)Font apistològica:

L'ajudarà a coneixer les característiques dels subjectes

Ens dona la base per facilitar les relacions amb l'alumnat

4)Font pedagògica:

Finalitat de l'educació. Tot mestre s'ha de preocupar de la formació integral (ensenyar a ser persones) dels seus alumnes (coneixements + valors + comportament).

Ens ajuda també la pràctica educativa.

El mestre ha de coneixer les característiques psicològiques.

9. PARAMETRES DE LA FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

• Els aspectes culturals i especifics de la nostra societat.

• Els aspectes científics que ens aporten els tècnics que han reflexionat sobre aquests nivells, partint de la premisa que la teoria es valora en la mida que es pràctica coneixement dels aspectes científics que es desenvolupen sempre que la teoria la fem pràctica.

• Els aspectes professionals (qualitats i característiques diferents d'altres professions).

• Els continguts de sociologia, psicologia, pedagogia i epistomologia necessaris per adaptar la seva pràctica a les necessitats de la comunitat educativa.

• Les metodologies necessaries per a una correcta aplicació de les didàctiques especials.

• Una adquisició i compromís d'actituds, normes i comportaments coherents emb un plantejament d'escola progressiva i democràtica.

• Una capacitació que possibiliti l'exercici de la pràctica docent responsable.

10. MODEL DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT

Tenir un conjunt de competències genèriques que facilitin l'execució d'un rol i d'unes funcions.

Intentar l'adquisició de destresses no conductuals que fagin possible l'elecció, per part del professor, del comportament més adequat en cada situació. Es tracta d'adquirir la capacitat de decidir que fer en situacions reals i concretes. Proporcionar al professor una cultura que el capaciti per prendre les seves pròpies decissions amb un fonament per fer-ho.

Capacitar al professor per poder actuar com un investigador de la dinàmica organizativo-didàctica institucional a l'aula.

11. PERFIL DE L'EDUCADOR DE 0 A 12 ANYS

• Cordial, observador, estable i madur emocionalment. Una persona autorealitzada, empatica i creativa.

• Capaç d'establir un “rapport” i un clima de participació i confiança en la classe per a que els nens puguin integrar-se facilment i aprofitar, al màxim, la seva estancia en el centre escolar. Obert a noves idees i motivador de l'prenentatge.

• Responsable i capaç de planificar, executar, orientar i evaluar el procès d'ensenyament-aprenentatge dels seus alumnes.

• Pacient en el seguiment de l'evolució i tentatives inicials que hauran de realitzar els seus alumnes per la integració dels continguts.

• Capaç d'ajudar a l'interrelació de les families del centre educatiu a partir de la positiva rel·lació que s'ha d'establir entre professors i pares per així comprendre i ajudar a les situacions educatives d'aprenentatges complexes que han de ralitzar els seus fills.

• Coneixedor de cadascun dels membres del seu grup-classe, tant a nivell individual com amb la interrel·lació que te aquest amb el col·lectiu.

• Capaç de sel·leccionar aquelles estratègies d'ensenyança-aprenentatge que siguin més coherents amb els objectius, les àreas curriculars i les característiques dels seus alumnes.

• Capaç de revisar els objectius generals de l'etapa de l'educació infantil i primaria i el·laborar els continguts i objectius de les àreas curriculars, realitzant conjuntament amb el segon nivell de concreció.

• Capaç de crear i organitzar una escola de formació de pares.

• Capaç de seguir les directrius el·laborades en el projecte educatiu i en el projecte curricular per poder adequar la programació a la voluntat col·lectiva.

• Capaç d'estructurar les unitats de programació, que fagin possible l'asunció dels continguts propossats en la programació o 3er nivell de concreció.

• Reconeixer la necessitat de que cada individu desenvolupi un concepte saludable de si mateix i que contribueixi al benestar social i psicològic del grup-classe.

• Sentir-se membre actiu d'una col·lectivitat educativa, que te la funció d'educar.

• Conscient de la importancia i la complexitat de la socialització i la formació de la personalitat.

• Responsable de la individualització dels mètodes d'aprenentatge per respondre a les necessitats individuals de cada nen.

• Coneixedor dels mètodes, les tècniques i els recursos didàctics propis de l'educació infantil i primària.

• Coneixedor dels aspectes organizatius, legislatius de les institucions escolars que acullen als nens de 0 a 12 anys.

• Posseidor de les informacions necessaries per coneixer el context social i històric del seu entorn.

• Serr capaç d'aplicar el mètode científic en el procés educatiu infantil i primaria i en la seva pràctica quotidiana.

12. DIFICULTATS EN EL CURRICULUM FORMATIU

• No hi ha aprofundiment en els coneixements del mestre.

• Insuficients pràctiques

• Falta de vincles entre la formació inicial i la continuada.

• Falta d'unes bases prèvies abans de la formació universitaria.

• Pes de tradició culturalista que considera aquest ambit formatiu com accessori.

Què hem de transmetre?

- Sabers, actituds i aptituds.

- Potenciar una formació més enllà de les aules.

- Aprenentatges significatius i funcionals

- Institució científica basada en la reflexió, discusió, analisis i activitat.

- Participació dels alumnes potenciant la creativitat i el pensament divergent.

- No solament el curriculum explicitat sino, també l'ocult Tot allò que no escrivim però que si fem.

Nivell de les assignatures

- Importancia i situació en el conjunt.

- Els medis temporals.

- El temps d'agrupament.

- Els recursos

- El professorat

- Perfil del professor

Ha d'oferir la possibilitat d'una organització funcional, espacial i temporal, i la possibilitat d'aprendre fent i oferint l'art d'una bona funció i acció tutorial.

Mestres educadors

- Artifices d'ambients estimulants.

- Actitud de respecte.

- Formació permanent diaria a través de la pràctica.

- Experiències com a marc.

- Ha d'implicar-se en ser responsable, reflexiu, critic, flexile, en constant renovació i experimentació.

13. REQUISITS PER SER MESTRE

• Previsió.

• Coherència amb si mateix.

• Objectivitat al màxim.

• Creatiu, amb iniciativa, inventiva.

• Sentit de la responsabilitat.

• Esperit científic.

DISCENT

DOCENT

CONTINGUTS

ESCOLA

DIDÀCTICA TRADICIONAL

ESCOLA NOVA

SOCIETAT

ESCOLES

Demana

DISCENT

DOCENT

OBJECTIUS

APRENENTATGE

ENSENYANÇA

QUÈ?

COM?

QUAN?

PROGRAMACIÓ

REALITZACIÓ

AVALUACIÓ

Conflictes epistomològics (sobre l'origen)

de la didàctica

Objecte (ensenyança) y/o subjecte (alumne) de investigació

Problemes

Relació Teoria - pràctica

Emprear mètode cientific

Concepte ciència