TEMA 10 : DESENVLUPAMENT D' HABILITATS

-Aspecte corporal: representació mental que cada individu.(esquema.)

Té del seu propi cos. Es una representació simbolica. Aquesta construccio es fa de forma gradual i s'acaba de constitruir tambe als 5 anys.

L'esquema corporal en informa de que el cos no es estatic sino que es mou en l'espai. Ens informa de les nortres extremidats, que poden cominar pero no volar. Ens informa del lloc fisici que ocupam. De que els objetes fisics son diferents.

Tot l'esquema corporal esta a favorit per llenguatge (aixó comença als 15 messos aproximadament).

Tambe ens dona informació del nostre cos. Des, altura,a specte facial i estructura corpora.

L'esquema corporal s'acepta molt bé a la infancian però si poden surtir problemes a l'adolescencià . despres depèn de si cada individu s'accepta comès. Problemes que poden derivar en malalties con l'anorexia i la bulimia. Aquí està alterat l'aspecte cognitiu. Falta d'autoestima.

Habilitats motores: la tendència dins la primera infancia es adquirir habilitats motores. Ja s'adquirit bè la locomoció i es comença a caminar enrera, corre, botar, peu coix... (periode preescolar).

Tambe s'ha adquirit el domini de beure amb tassó. Mejar tot sol. Als 30 messos es serveixen aigua ells mateixos. Habilitat d'embodtonar-se, comencen a desvertir-se .

Als 4 anys ja ho fan tot sols. Els ensenyan a acordar-se ses sabates.

Entre els 2 - 3 anys s'ha de controlar els esfinters. Primer les eces i despres l'orina.

Escritura: procés gradual. Als 2 anys fan “burataxos”. Entre els 3 i 4 anys fan linees horizontals i vertical.

Entre 5 i 6 anys fan símbols i lletre que els poden reconeixer.

Jocs. A partir dels 2 anys no construeixen res (jocs de construcció). Als 3 anys ja fan files o torres. Poden començar a fer ponts.

Entre els 4 -5 anys fan treus (simulen), barcos, camions,...

Als 5 - 6 ja fan estructures mes complicades: reals.

Durant l'etapa escolar va augmentat les habilitats motrius. Tot aixó demostra una major riquesa emocional.

Canvis que es produeixen:

- Aument de la força - Velocitat

- Exactitud i precisió. - Uniformitat d'execució

- Altura i llarg dels salts - Manteniment d'equilibri.

- Augmentar les habilitats motores fines

- Progrés continu de l'escritura ( no serà fins als 9 anys un domini total de l'escritura).

No hi ha diferencies entre les nines i els nins. Tot depen que els hi permeten fer i de les juguetes que lis donan. Els factor intel.lectuals, emocionals i de persionalitat influeixen en el desenvolupament motor.

• nivell d'agressivitat, persistència, temeritat i energia.

Aquestes caracteristiques estan molt relacionades amb l'extroversió i agressivitat. Aixó correlaciona amb nins / es hàbils, habilitats socials. Metre que si són tímids no cooperen tant.

Les habilitats motores tenen que vore amb una baixa tolerencia frustació o tenen ansietat, tenen mes dificultats amb les habilitats motores.

A partir dels 6 - 7 anys sorgeix el llenguatge social amb funció intercomunicativa. Intenció de poder establir un diàles amb un altre. Intercanvi d'ideas.

1. Gran imitació del llenguatge de la famiília (2 - 7 anys).

Influència de la familiar. Tambe influirà el mestre/a que tenguem.

La tasca de l'educador ès euriquir el contexte comunicatiu, el vocabulari i corretgir totes les adquisicions incorrectes que haguen fer de la parla.

El gup d'iguals tambe és un contexte que ens ajudarà a ampliar el contingut lingüista. (Aixó continua tota la vida).

3. Interlització de l'acció. Podria mentalment, amb eld qual podrà passar a l'acció directament.

A través de jocs i qualgunes proves observà que havia dos tipus de llenguatge.

-egocèntric. -social.

Pensava que entre els 2 - 5 anys el llenguatge no tenia una intenció comunicativa, no tenia una propòsit de comunicar-se amb altres persones. Només fan monòlogs, no tenen en compte als demés.

Amb els jocs colectius passava el mateix llenguatge egocèntric.

ECOLALIA el fet de repetir les paraules per que dpler de repertir.les. es un llenguatge repetitiu.

A partir dels 6 - 7 anys es quan sorgeix el llenguatge social.

Un llenguatge qaue ja té una clara acció intercomunicativa. Aquí ja hi ha una interacció de poder establir un diàleg amb altres persones, intercanvi d'ideas.

En aquestes edats també hi ha una gran imitació de la familia. La inflència familiar está present, per el mestre el que influència en el desenvolupament del llenguatge. El seu treball és d'anar actuant de forma que enriqueix tot el contexte comunicatiu. Per altre banda també té la funció de corregir totes les adquisicions incorrectes del treball. També el grup d'iguals els companys serà un context que els ajudarà a desenvoluparse tota l'habilitat lingüístic.

3 T10