RENÉ DESCARTES:

• Vida:

Va néixer a La Haye l'any 1596. Era fill d'una família noble amb poder econòmic. Va estudiar en un col·legi de jesuïtes, La Flèche, un dels més importants d'Europa. L'influencia religiosa d'aquesta època el marcarà tota la vida. Després va estudiar dret a Paris. Quan va acabar va viatjar molt i va ser soldat. Un dia d'hivern, en un quarter, va somiar el sistema per fer avançar les ciències. Més tard es va apartar, es va aïllar i es va dedicar a pensar. No va voler problemes, tenia un caràcter acomodatiu (No es va voler enfrontar a la Inquisició ni a altres pensadors). Va morir el 1650 a Suècia d'una pulmonia.

És l'iniciador de pensament racional i la seva obra va influenciar d'una manera o altra tota la filosofia posterior. Se'l considera el pare de la filosofia moderna.

Obra: Meditacions metafísiques, El discurs de mètode, ... i altres que no va publicar per estalviar-se problemes.

• Filosofia:

Amb aquests 4 arguments dubta de tot, per tant tot el coneixement és refutable.

Si dubta ! Pensa, si pensa ! Existeix ! És una substància pensant

Amb aquesta veritat demostra l'existència del “jo” pensant, de la substància pensant o Res cogitans. No fa referència a l'home o al cos.

• Idea clara: És aquella idea que està present i es manifesta en la ment humana, que la considera atentament.

• Idea diferent: És aquella idea que, sent clara, està separada i limitada de les altres.

La veritat que ha trobat li serveix per pocs coneixements (mates i pocs més). No li serveix per el món que està fora de la nostra ment. Per això, l'única cosa que li falta és demostrar l'existència de Déu. No ho fa per fe sinó per demostrar l'existència d'un món exterior. Per demostrar l'existència de Déu utilitza els arguments de St. Agustí i de St. Anselm.

A partir de la demostració de l'existència de Déu queda demostrada una segona substància: la Res infinita, que l'identifica amb Déu.

Déu és infinitament veraç, no ens pot enganyar, per tant si nosaltres veiem una realitat exterior es perquè hi és. Aquesta és la tercera substància: la Res extensa (perquè la seva característica fonamental és la extensió)

Res Cogitans ! “Jo”

Tres tipus de substàncies Res Infinita ! Déu

Res extensa ! Món exterior a la ment

Així doncs, Descartes va trobar un mètode mitjançant el dubte. Ell no dubta, només utilitza el dubte com a mètode (és metòdic). És realista, no cau en l'idealisme. L'idealisme diu que la única realitat és la de les idees, la de la nostra ment. Per tant si tot el que hi ha en la nostra ment és real, si jo penso que una vaca passa volant, passa una vaca volant. Molts racionalistes cauen en l'idealisme, però Descartes no perquè demostrant l'existència de Déu, demostra que hi ha una realitat exterior.

Problemes:

• Perquè l'home s'equivoca?

• Problema de la comunicació de la matèria: En l'home conviuen dos tipus de substàncies diferents, la res cogitans i la res extensa.

Substància (segons Descartes): Aquella realitat que de tal manera existeix i no necessita de cap altra cosa per existir.

Aleshores apareix el dubte de com pot ser que dos substàncies independents funcionin al uníson. Descartes ho soluciona dient que es connecten per la glàndula pineal (que no existeix) i que segons ell se situa a la nuca.

SPINOZA:

Era un jueu, de família portuguesa i que vivia a Holanda. És el que soluciona el problema de la comunicació de la matèria.

Spinoza redueix les substàncies a només una, així no hi ha cap problema de comunicació.

És una deducció panteista (una doctrina que diu que Déu i l'Univers són una mateixa realitat) feta a partir del que Spinoza entén per substància: “Allò que existeix en si i és per si concebible”

En definitiva, que la única substància és Déu i tots som part de Déu.