En el gràfic podem distingir dues línies diferents: la de color blau, que representa el nombre de Paramecium caudatum per unitat de volum en funció dels dies; i la de color vermell, que representa el nombre de Didinium nasutum per unitat de volum en funció també dels dies.
La primera observació clara és que des del primer moment en que els primers Paramecis són introduïts en el cultiu aquests comencen a augmentar moderadament en nombre, però a partir del primer dia la multiplicació augmenta exageradament fins que al cap de dos dies els Paramecis han arribat gairebé als 120 individus per unitat de volum. Però en aquest moment són introduïts en el cultiu els didinium, i això causa una devallada espectacular del nombre de Paramecis, que en només 12 hores passen dels casi 120 individus als 40; en canvi el nombre de didinium s'estabilitza entorn als 20 individus. Deixem passar dos dies i observen que al cap d'aquests la població de Paramecis s'ha gairebé extingit, i en el moment que aquests s'extingeixen, la població de didinium, que mantenia una certa estabilitat baixa gairebé fins al 0.
Quines de les dues espèciesés la presa? Quina és el depredador? Raona la teva resposta.
En el gràfic es veu molt clar que la presa és el Paramecium caudatum, i el depredador és el Didinium nasutum; això es justifica amb el fet de que en la gràfica queda clarament representat que els Paramecis (que son les preses) van augmentant en individus fins que s'introdueixen els Didinium en el cultiu (que són els depredadors), llavors els Paramecis “desapareixen literalment del mapa” per la simple raó de que els Didinium se'ls mengen. La segona raó que justifica aquest fet és que just en l'instant en que els Paramecis s'extingeixen del cultiu les Didinium també es van morin, ja que s'han quedat sense preses, i per tant sense menjar.
Exercici 3, pàgina 63:
Els gràfics mostren el creixement d'una població de Paramecium caudatum i el dels seus depredadors, el protozou Didinium nasutum. Comenta que succeeix en el cas:
A: no hi ha lloc per amagar-se:
Situació ja comentada en l'exercici anterior.
B: Sí que hi ha lloc per amagar-se:
Quan es dona el cas que els Paramecis tenen un lloc per amagar-se i així refugiar-se dels seus depredadors el gràfic ens mostra que els Paramecis tenen en un primer moment una petita davallada a causa dels Didinium, per en el moment que troben els amagatalls, el seu nombre d'individus es multiplica ràpidament, ja que els Didinium són incapaços de capturar-los, a més, com que els Didinium no poden caçar les seves preses s'acaben extingint.
C: es permet que hi hagi migracions.
En el cas que es permeten immigracions obtenim (mitjançant el gràfic) uns resultats curiosos i interessants: durant les dues primeres immigracions els Paramecis aguanten bé l'atac dels Didinium i creixen bastant en nombre; aquests últims no es multipliquen gaire fins a la meitat de la segona immigració; en aquest moment els Paramecium baixen en nombre i els Didinium augmenten considerablement. A partir de la meitat del tercer període els Paramecis gairebé desapareixen i els Didinium també baixen molt (per un fenomen ja comentat anteriorment). A partir de la meitat de la cinquena immigració hi ha una revifada dels paramecis, però de seguida es torna a repetir la història: els paramecis són menjats pels depredadors i aquest acaben també baixant a causa de la falta de preses.
Aquests curiosos resultats tenen una fàcil explicació: els Paramecis tenen, segurament la capacitat per reproduir-se més ràpidament que els seus depredadors, això explica que a l'inici del procés aquests augmenten de pressa i poden protegir-se bastant dels Didinium gràcies a la seva superioritat numèrica; però quan hi ha suficients depredadors aquests cacen als Paramecis fent-los disminuir casi fins a 0. Com que ja no hi ha preses i els depredadors també baixen molt, els poc Paramecis que queden aprofiten això per a revifar i tornar a augmentar, però la història es torna a repetir i quant hi tornen ha haver Paramecis els depredadors també revifen i els tornen a caçar.