Cada sagrament representa un significat simbòlic diferent:

Baptisme; néixer a la vida nova, morir amb Crist i Ressuscitar amb Ell.

Confirmació; acceptació, compromís i testimoni.

Eucaristia; alimentació espiritual.

Matrimoni; donació mútua per amor, unió de l'home i la dona, orientat a la procreació i educació dels fills.

Ordre Sacerdotal; Anunci de l'evangeli, consagrar el pa i el vi, ministres de Crist.

Penitencia; perdó de Déu, reconciliació amb la comunitat i conversió.

Unció als malalts; donar un sentit al patiment, patir amb Crist i esperar la curació.

El sagraments són set i el seus signes corresponents són:

Baptisme; s'utilitza l'aigua, la paraula i la llum

Penitència; és semblant al baptisme però desprès d'haver pecat i es fa amb la invocació de l'Esperita Sant per aconseguir el penediment.

Eucaristia; s'utilitza el pa i el vi, a més de la Paraula i el Sagrament

Confirmació; s'utilitza oli consagrat

Matrimoni; els signes són els anells, les Arres, el pa i el vi.

Ordre Sacerdotal; s'utilitza la Paraula del Senyor per comunicar l'Evangeli als cristians.

Unció als malalt; oli consagrat

2.1. Explicació dels sagraments de curació

Hi ha dos sagraments corresponents a la curació que són:

La Penitència; La confessió és un sagrament que ens perdona els pecats comesos després del baptisme. És la nostra taula de salvació. Déu ens perdona i vol que ens corregim.

Tant Joan Baptista com Jesús van iniciar la seva caritat dient als seus oients que es convertissin.

Jesús es comunica als apòstols la potestat de perdonar els pecats quan els envia, després de ressuscitar, l'Esperit Sant.

El sacerdot administra el perdó que Crist concedeix als homes i dones que adquireixen al sagrament de la penitència amb penediment de cor i desitgen la reconciliació i la renovació de la seva vida. El sacerdot ha d'entendre que és servidor de Crist i de l'Església quan dóna l'absolució als penitents. La confessió és l'acció de l'Esperit Sant. Se l'invoca per rebre el perdó i es dóna l'absolució en nom de la Trinitat.

La confessió és semblant al baptisme perquè ens regenera després d'haver pecat. El perdó el rebem dins de l'Església de Jesús, no al marge. És Crist qui perdona els pecats.

Cal també que cerquem la reconciliació amb els Germans.

La Unció als Malalts; L'home, des de l'origen de la seva existència ha constatat una realitat molt negativa. El pecat, la malaltia i la mort. Aquesta no és un accident a la nostra vida sinó que en forma part. Hi ha persones que es veuen venir la mort i ho diuen als del seu voltant. La mort és un fet de la mateixa naturalesa. Jesús té una sol·licitud especial per als malalts al llarg de tot l'Evangeli. Les persones ens esforcem per millorar la qualitat de vida. Volem fer desaparèixer la malaltia i, si poguéssim, també la mort. Els sofriments físics i morals són moments per contemplar la passió de Crist. El cristià que està malalt rep la unció dels malalts com a signe d'esperança. També pot rebre el viàtic, què és la comunió en el darrer moment de la vida en la Terra i la confessió com a signe de reconciliació amb Déu i els Germans.

2.2. Nou Testament

Jesús es trobava a Sicar, a la Samaria, a prop del pou de Jacob quan una dona de la ciutat s'apropa i Jesús li demana aigua i ella li respon que com sent ell jueu li demana aigua a una dona i samaritana. Ell li respon que si sabes qui es li donaria de beure perquè el Pare li hauria donat una aigua viva. Ella, incrèdula li diu que si no te galleda d'on la traurà l'aigua viva que sigui millor que el pou de Jacob. Ell li explica que qui begui d'aquell pou tornarà a tenir set però qui begui de la seva aigua no tindrà set mai més. Ella li demana d'aquesta aigua.

Llavors Jesús li diu que cridi al seu marit i que torni de seguida ella li diu que no en te i Jesús endevina que ha tingut cinc de marits i ella li du que Ell és profeta. Jesús li parla dels autèntics oradors i ella li comenta que vindrà un Messies anomenat Crist o Ungit. Llavors Jesús li diu que ell mateix és el Messies.

Llavors van venir els deixebles, que estaven fora i es van estranyar que Jesús parles amb una dona però no li dugueren res. En aquests moments la dona arrencà a córrer i cridant que ha vist el Messies mentre tota la gent sortia al carrer en direcció a Jesús.

Mentre la dona era fora, el deixebles volien que Jesús menges però ell deia que el seu aliment era el designi del qui l'envia a dur la seva obra. Jesús ha fet que es sembri i es segui a la vegada i tota la gent pot treballar i tenir aliment. Mentrestant el samaritans van començar a creure en Jesús i el demanaren que es quedes amb ells uns dies.

Jesús es quedà dos dies fins que partí cap a Galilea. Ell creia que no era benvingut però el van rebre molt bé i ja havien vist el que Jesús havia fet a Jerusalem durant aquells dies.

En aquests versicles hi ha un clar simbolisme de l'aigua que fa de vida. L'aigua representa la vida, el néixer, la puresa, el lliurament del pecat, etc.

Jesús dirà als de la seva esquerra que aniran a l'infern que els castigarà perquè no han dinat de menjar als afamats, ni de beure, no han vestit als nus ni han visitat als malalts de la presó encara que amb ell si li han tingut cura bé ja que Jesús, vol que ho facin amb totes les persones perquè ell és cada una d'aquestes persones i fer-li mal amb elles és fer-li mal a ell. Per finalitzar diu que un càstig rebran els pecadors i els justos tindran una vida eterna.

Jesús proclama que tot el món es converteixi perquè ha arribat el moment en que Déu es posarà a regnar. Jesús insta a tothom a que es converteixin i es facin així cristians.

3.1. Explicació dels sagraments per servir

Hi ha dos sagraments que corresponen a servir:

El matrimoni; El signe sagramental del matrimoni és l'aliança. El contracte o manifestació única del consentiment mutu entre els dos esposos. El matrimoni és el sagrament que santifica la unió de l'home i de la dona i els proporciona gràcia perquè tinguin fills per al cel i visquin santament.

El matrimoni té dues qualitats: la unitat i la indissolubilitat.

Un home i una dona que es casen ho fan per tota la vida. La indissolubilitat, és a dir, el matrimoni vàlidament concret ratificat i consumat no es pot dissoldre, ha de durar tota la vida.

L'home i la dona casats ni que se separin i es tornin a casar, davant de Déu seran sempre un matrimoni. En un matrimoni ben constituït són molts els avantatges:

• hi ha una comunió entre els esposos

• s'atén al creixement i l'educació dels fills

La labor educativa dels pares és indissoluble per als fills.

El divorci no és acceptat per Crist i l'Església manté el que diu Jesús.

L'ordre Sacerdotal; Els dirigents de la comunitat cristiana són els sacerdots. L'ordre sacerdotal és un sagrament que fa a alguns cristians ministres de Déu. Jesús va cridar uns responsables per guiar l'Església, eren els seus apòstols a qui instruí de com han d'exercir la autoritat dintre d'aquesta comunitat.

El bisbe de Roma i el successor de Sant Pere a la càtedra. Pastor universal, vicari de Jesucrist a la Terra que té la preeminència per a tota l'Església. Els bisbes de tota l'Església han d'escoltar al Sant Pare perquè té la jurisdicció sobre tota l'Església.

3.2. Nou Testament

Jesús diu a Simó i al seu germà Andreu que els farà pescadors d'homes tots fent una aplicació al seu ofici ja que ell dos eren pescadors. El que Jesús vol dir és que els ensenyarà a portar la paraula de Déu a tot els pobles, a tota la humanitat.

Jesús explica que no és la humanitat ni els seus deixebles el que l'han escollit amb ell sinó que ha estat Ell el que els ha triat per anar a donar el fruit que dura, portar la paraula de Jesús i del Pare i a canvi, el Senyor us donarà tot el que vulguin.

Jesús està parlant amb Simó Pere i aquest últim endevina que Ell és el Messies, el Fill de Déu viu. Jesús queda molt complagut i li explica que això no li ha dit ningú sinó que el Pare s'ho ha rebel·lat i que, a partir d'aquell moment, Simó s'anomenarà Pere i que damunt d'aquella Pedra edificaria la seva Església. Li diu que amb ell li donarà les claus del Regne de Déu i, amb això, Déu tindrà per lligat al cel allò que Pere lligarà a la terra, i allò que ell deslligui a la terra, Déu ho tindrà per deslligat al cel.

4.1. Representacions artístiques de la Trinitat

La Llei de Moisès prohibia qualsevol imatge representativa de Déu. Déu com a tal mai pot ser representat visiblement però Déu Pare és representat per mitjà de símbols:

L'ull

Una mà que surt d'un núvol

En la Edat Mitjana se'l representava com un ancià però sovint representem a Déu Pare a partir de la Trinitat. Així trobem al pare assegut al Tron de Gràcia que té entre els seus braços al fill crucificat i, en mig o damunt, es veu el colom de l'Esperit Sant.

4.2. Representacions monogràfiques de l'Esperit Sant

Les escenes on apareix l'Esperit Sant són moltes i molt variades:

un home; és representat com a home en certes escenes de la Trinitat.

com a foc; una segona manifestació artística de l'Esperit Sant és en forma de foc una escena paradigmàtica és la pentecosta. Quan va arribar la diada de la pentecosta es trobaren els deixebles reunits tots junts i, de sobte, com si es girés una ventada impetuosa se sentí del cel una remor que omplia tota la casa i llavors, se'ls va aparèixer unes llengües de foc que es distribuïen i es posaven sobre cadascun d'ells. Tots van quedar plens de l'Esperit Sant i començaren a parlar en diverses llengües tal com l'Esperit els concedia d'expressar-se (Actes 2, 1-4). Maria la Mare de Déu també hi era present. En general constitueix el centre de la composició. Tots ells eren constants en la pregària conjuntament amb altres dones.

un colom; el colom és el símbol cristià de l'Esperit Sant inspirat en les paraules de Joan Baptista.

L'Esperit Sant s'expressa en forma de colom en moltes escenes, per exemple: en l'anunciació de Maria, en el baptisme de Crist i en la seva relació amb els Sants.

Conjunt iconogràfic de Sant Climent de Taüll

Tapís de la creació

L'Eucaristia va ser creada a partir de l'últim àpat on Jesús prengué el pa, dóna gràcies i el partí i després el donà als seus deixebles dient-los que el mengeu pensant que allò era el seu cos. El mateix va fer amb el vi i digué que aquella era la seva sang de l'Aliança; vessada per tots els homes en remissió dels pecats.

Ama això volia dir que qui no pregues el seu cos en forma de pa i no begués la seva sang en forma de vi, no obtindria la vida eterna i, a més a més, Jesús viurà en ell i ell viurà en Jesús.

6.1. Opinió personal

Aquest treball m'ha agrada molt. Crec que es molt important saber de que s'està parlant a l'hora de tractar els sagraments, és a dir, pensar que no només és una celebració en la que es donen regals y es fan banquets sinó que s'ha de pensar en la vertadera raó d'aquestes celebracions.

Crec que es un bon mètode per saber més coses sobre els sagraments i també com relacionar-los amb l'art ja que la religió té una participació molt important en l'art, sobretot al romànic, al gòtic i al barroc.

Així doncs, crec que com a mínim aquest treball servirà per augmentar una mica la nostra cultura general i a més a més a saber en que consisteixen realment el sagraments i quins són els seus signes i simbolismes.

1