Després de la dimissió de Primo de Rivera, el gener de 1930, el rei Alfons XIII encarrega la formació d'un nou govern al general Dámaso Berenguer, l'objectiu del qual fos restaurar el sistema parlamentari, considerant el sistema de la dictadura com un parèntesi per a restablir el funcionament. Aquest període se'l coneix com a Dictablanda.

El retorn a la normalitat constitucional fou impossible per:

• La població va identificar a Alfons XIII amb la dictadura i el rei va esdevenir molt impopular.

• Els partits dinàstics havien perdut la seva estructura organitzativa (cacics) i estaven molt desprestigiats.

• Les forces antidinàstiques es van unir en el Pacte de Sant Sebastià (17 d'agost de 1930) on acorden que quan arribin al poder faran:

• Supressió de la monarquia i instauració de la República

• Seran un govern provisional i convocaran eleccions

• Donaran estatut d'autonomia als nacionalistes

L'estratègia per a enderrocar la monarquia preveia fer coincidir, el dia 15 de desembre, la insurrecció d'algunes unitats de l'exèrcit i una vaga general per a accentuar l'agitació social.

Però tres dies abans, dos generals de l'exèrcit es van avançar a la revolta i van proclamar la República a Jaca (Osca). El govern de Dámaso Berenguer va vèncer ràpidament la revolta i els dos generals foren fusilats.

El 14 de febrer Dámaso Berenguer va dimitir i va ser nomenat president del gobern l'almirall Juan Bautista Aznar, que va convocar unes eleccions municipals que es van convertir en un plebiscit popular sobre la continuïtat de la monarquia o la instauració de la República. Van guanyar els partits signants del Pacte de Sant Sebastià. Així, el 14 d'abril de 1931 es va formar el govern provisional de la República presidit per Niceto Alcalá Zamora.

El mateix dia el rei Alfons XIII s'exilia.

A Catalunya les eleccions municipals van donar el triomf a ERC. Portats per l'eufòria, Lluís Companys proclama, també el 14 d'abril de 1931, la República des de l'Ajuntament de Barcelona.

Hores més tard, des del Palau de la Diputació Francesc Macià proclama la República Catalana dins de la Federació Ibèrica.

La IIª República neix en un context mundial de crisi. Al 1931 comencen a arribar a Europa els efectes de la crisi financera provocada per la caiguda de la Borsa de Nova York l'any 1929 (Crack de 1929).

Pel que fa a la política, és una etapa de triomf dels sistemes totalitaris: nazisme a Alemanya, feixisme a Itàlia, stalinisme a la URSS.

Es produeix un descens de la natalitat i de la mortalitat, el creixement vegetatiu és menor però encara hi ha increment de la població.

Els corrents migratoris disminueixen i es produeix una repatriació d'immigrants a causa de la crisi financera.

A Catalunya, però, es segueixen rebent immigrants.

La crisi mundial a Espanya tindrà una importància menor que en altres països ja que el comerç exterior era poc important per a l'economia espanyola i a que la pèrdua de valor de la pesseta va afavorir la competitivitat de productes espanyols a l'estranger.

De totes maneres, les conseqüències de la Gran Depressió es varen notar especialment en:

• Descens de les exportacions (en productes agrícoles i minerals)

• Reducció de les inversions estrangeres.

• Disminució de la corrent migratòria exterior i repatriació d'immigrants que va significar un augment de l'atur.

Van aparèixer activitats més diversificades (electricitat i petroli), però Espanya seguia sent un país majoritàriament agrícola i el problema principal del camp seguia sent la propietat de la terra: els jornalers tenien salaris baixos i poca estabilitat laboral, i els rabassaires havien de pagar rendes molt elevades per a poder treballar la terra.

A Catalunya no es va notar la crisi durant el primer període gràcies als ingressos que els agricultors van tenir a causa d'unes bones collites, però durant els últims anys de la República va haver un descens en els salaris al camp.

Època de conflictivitat social. Va augmentar l'atur i les mobilitzacions protagonitzades per sindicats, ja que no es complien les esperances posades en la proclamació de la República.

En la societat espanyola hi havia un alt índex d'analfabetisme i un gran desequilibri en la distribució de la renda. Per altra banda, la proclamació de la República va provocar desconfiança entre la oligarquia terratinent i els empresaris, les classes de mentalitat més tradicional. Tot plegat, a més, tenia lloc en un moment en què a Europa hi havia el comunisme i el feixisme com a referents oposats.

PARTITS D'ESQUERRA

Partits republicans:

• Izquierda Republicana: Partit de petitburgesos, intel·lectuals i professionals liberals (advocats, professors, metges...) Volien reformar el país, però sense mesures violentes ni revolucionàries. El seu líder era Manuel Azaña.

• Partit Republicà Radical-Socialista (Marcel·lí Domingo)

• Unión Republicana (Diego Martínez Barrio)

Partits autonomistes o nacionalistes:

• Esquerra Republicana de Catalunya (Francesc Macià i Lluís Companys)

• Organització Republicana Gallega Autònoma (Santiago Casares Quiroga)

Partits obreristes:

• PSOE: Partit obrer, que tenia el suport del seu sindicat, la UGT. De mentalitat marxista. Estava format per dues tendències: els que volien reformes amb ordre i mesura (representats per Indalecio Prieto, Juan Besteiro), i els que volien reformes ràpides encara que fossin revolucionàries (Francisco Largo Caballero “Lenin espanyol”)

• Partido Comunista de España (José Díaz, Dolores Ibárruri)

• Partit Obrer d'Unificació Marxista - POUM (Andreu Nin, Joaquim Maurín)

• Partit Sindicalista (Ángel Pestaña)

PARTITS DE CENTRE

Partits republicans:

• Partit Republicà Radical (Alejandro Lerroux)

• Derecha Liberal Republicana (Niceto Alcalá Zamora, Miguel Maura)

Partits autonomistes:

• Lliga Catalana (Francesc Cambó)

• Partit Nacionalista Basc (José Antonio de Aguirre)

PARTITS DE DRETA

Partits Republicans

• Partido Agrario

• Acción Nacional, després Acción Popular, i després integrada a la CEDA

• Confederación Española de Derechas Autónomas - CEDA: va ser el partit més fort de la dreta. Encara que es mantinguin dubtes, el partit es declarava republicà. Era confessional i partidari de mantenir el paper de l'Església a l'Estat. El seu líder era José María Gil-Robles, que tenia idees molt autoritàries i havia assistit a la pujada al poder d'Adolf Hitler a Alemanya.

Partits monàrquics

• Renovación Española, després Bloque Nacional (José Calvo Sotelo)

• Comunión Tradicionalista, antics carlins (Manuel Fal Conde)

• Acción Española (Ramiro Maeztu)

Partits autoritaris i feixistes:

Partits d'extrema dreta, partidaris de governs autoritaris amb un sol partit sense discussió parlamentària ni eleccions. Es van fusionar, però durant la República no van tenir gaire infliència.

• Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista - JONS (Ramiro Ledesma, Onésimo Redondo)

• Falange Española: el seu líder era José Antonio Primo de Rivera, fill de l'antic dictador.

Després que les forces republicano-socialistes guanyessin les eleccions del 14 d'abril de 1931, els signants del Pacte de Sant Sebastià van formar un govern provisional, que estava presidit per Niceto Alcalá Zamora.

La primera acció que van dur a terme va ser convocar eleccions a Corts Constituents pel 28 de juny.

Les eleccions del 28 de juny del 1931 van ser les eleccions més honrades i democràtiques d'Espanya que s'havien fet mai. Van donar el triomf a les forces d'esquerra (PSOE, Partit Republicà Radical, ERC). En canvi la dreta, que es va presentar desorganitzada, va esdevenir minoritària.

El govern provisional es va haver d'enfrontar també a la situació de Catalunya, ja que Francesc Macià havia proclamat la “República Catalana dins de la Federació Ibèrica”, que significava un problema, perquè els acords signats en el Pacte de Sant Sebastià determinaven que fos la nova Constitució la que establís un nou model d'organització estatal.

Com que el govern de Niceto Alcalá Zamora no podia admetre aquesta proclamació, va enviar a tres ministres a Barcelona que van fer que els dirigents nacionalistes renunciessin a la sobirania nacional i a l'Estat Federal a canvi de un règim provisional autonòmic, la Generalitat i el compromís per part del govern que s'iniciaria el procés per a redactar un Estatut d'Autonomia que seria aprovat per les Corts Espanyoles.

Alhora, començaren a actuar per tal de solucionar alguns dels problemes més urgents. Van actuar per decret en quatre fronts: el camp, l'educació, l'exèrcit i l'Església.

Camp

• Jornada laboral en 8 hores

• Obligació de donar prioritat als jornalers d'un municipi per a treballar a les finques del seu municipi.

• Obligació de treballar totes les terres si no es volia que el usdefruit passés a mans dels treballadors.

Educació (per a millorar l'índex d'analfabetisme)

• Pla per a la creació de 7000 escoles per any.

• Increment del sou dels mestres

• Supressió de l'ensenyament religiós obligatori

• Establiment d'una xarxa de biblioteques

Exèrcit

Manuel Azaña vol modernitzar i reorganitzar l'exèrcit. També vol assegurar-se la lleialtat a la República dels militars. Per això ofereix la possibilitat de jubilar-se amb unes molt bones condicions a tots els càrrecs més importants.

Gairebé la meitat dels possibles beneficiaris es van adherir a la llei, i així el govern republicà va resoldre dos problemes: el nombre excessiu de càrrecs i s'assegurava la lleialtat de l'exèrcit.

També va prendre altres mesures:

• Va tancar l'Acadèmia Militar General de Saragossa, dirigida pel General Francisco Franco

• Va anul·lar tots els mèrits i ascensos obtinguts durant la Dictadura

• I va crear la Guàrdia d'Assalt, un cos de policia armada moderna i de fidelitat republicana.

Església

El govern de la República volia una Espanya laica, ja que considerava que l'Església era un fre per a la modernització del país.

Al principi l'actitud de l'Església fou prudent, però aviat sorgiren els enfrontaments:

En primer lloc, una pastoral del Cardenal Segura, bisbe de Toledo que expressava el seu elogi a la monarquia i el seu rebuig a la República. Quan el govern va demanar la destitució de Cardenal Segura, els bisbes van donar suport al Cardenal..

Després, algunes associacions catòliques van dur a terme moviments antirrepublicans, que van provocar la crema de convents per part de grups incontrolats de gent.

Es va aprovar el dia 9 de desembre de 1931. La dreta no va aprovar mai aquesta constitució ja que no va participar en la votació.

Reflectia valors laics i esquerrans:

• Sobirania popular

• Estricta divisió de poders

• Legislatiu: corts unicamerals (Congrés dels Diputats) que serien elegides cada 4 anys

• Exectuiu: bicèfal. Amb un president de la República i un cap de govern (Primer Ministre)

• Judicial: format per tribunals, entre els quals destaquen el Tribunal Suprem i el Tribunal de Garanties Constitucionals.
  Per primer cop apareix el jurat popular.

• Aconfessionalitat de l'Estat: que va dissoltre la Companyia de Jesús (jesuïtes)

• Garanties individuals: sufragi universal (també femení), matrimoni civil, divorci, equiparació dels drets dels fills legítims i il·legítims, igualtat en el dret a l'educació i al treball, dret a la propietat privada però subordinada a l'interès públic, és a dir que l'Estat podia expropiar.

• Possibilitat d'autonomia a les regions que ho sol·licitessin: es garantitza l'autonomia de les Regions dins d'un Estat Integral. Punt mig entre un Estat Federal i un Estat Centralitzat.

El dia següent a l'aprovació de la Constitució, fou elegit president de la IIª República Niceto Alcalá Zamora, i com a cap de govern Manuel Azaña.

Aquest govern tenia com a objectiu aconseguir la reforma social i política del país. Per això Azaña va continuar amb les reformes començades pel govern provisional.

• Reforma agrària

• Reforma militar

• Qüestió religiosa

• Reforma educativa

• Concessió de l'estatut a les regions autònomes

REFORMA AGRÀRIA

Sota els objectius de millorar l'economia agrària espanyola i de millorar les condicions de vida dels pagesos, es va implantar la Llei de la Reforma Agrària, que consistia en expropiar els grans latifundis mal explotats i en repartir les terres entre comunitats de pagesos. Les terres expropiades passaven a ser propietat de l'Institut de Reforma Agrària (IRA) i després passaven a les Juntes Provincials.

Els resultats de la reforma van ser bastants limitats, ja que es van expropiar molt poques terres i molt pocs pagesos es van convertir en propietaris.

Les causes del fracàs van ser:

• Llei massa complicada amb excés de tràmits burocràtics

• Manca de pressupost per als propietaris de terres expropiades

• Mala organització de l'IRA i incompetència de l'Estat

• Resistència per part dels propietaris

A Catalunya els arrendataris es van unir en la “Unió de Rabassaires”, i van aconseguir que el Parlament català aprovés una llei per tal de millorar els contractes d'arrendament. Però a l'any 1934, quan el govern de dretes va pujar al poder, es va rebutjar.

REFORMA MILITAR

Seguia amb el mateix objectiu que el govern provisional: crear un exèrcit professional i democràtic, fidel a la República.

Finalment, els resultats de la reforma militar foren limitats:

• El nombre d'oficials retirats va ser inferior al previst

• Es van reduir despeses militars, però la reducció del pressupost de Defensa va dificultar la modernització.

• Hi havia un gran malestar en una part important de l'exèrcit: els africanistes. Els grups de dretes aprofitaran aquest descontent per a animar qualsevol reforma de l'exèrcit contra al gover, com ara el Cop d'Estat del general Sanjurjo l'any 1932.

QÜESTIÓ RELIGIOSA

Al atacar l'Església, el govern de la República, estava atacant la classe dominant, ja que la societat espanyola era molt creient. Això va provocar un rebuig envers la República per part de una gran part de la població.

Els acords del govern, recollits en la Constitució de 1931, que s'oposaven a la religió eren:

• Separació Església-Estat

• Aconfessionalitat de l'Estat

• Reglamentació laica sobre el divorci, matrimoni civil i la jurisdicció sobre els cementiris.

• El sistema educatiu laic

• La llibertat religiosa

• La “llei de congregacions” segons la qual es limitava a l'església la possessió de béns i se l'obligava a pagar impostos

• Dissolució de la Companya de Jesús.

REFORMA EDUCATIVA

Promovia una educació liberal, mixta, laica, obligatòria i gratuïta. Garantitzant el dret a l'educació.

La reforma continuava com havia començat amb el govern provisional.

Finalment, per problemes de pressupost i a causa de la crisi econòmica no es varen poder dur a terme totes les reformes previstes.

CONCESSIÓ DE L'ESTATUT A LES REGIONS AUTÒNOMES

Tal com havien pactat en el Pacte de Sant Sebastià, el govern concedia la possibilitat d'autonomia de les regions. Així va fer Catalunya amb l'Estatut d'Autonomia l'any 1932.

Per altra banda, el PNB també va reclamar el seu, que no va ser concedit fins al 1936 a causa de:

• El PNB no havia participat en el Pacte de Sant Sebastià

• Discussió sobre la inclusió o no de Navarra

• Caràcter confessional catòlic del PNB, que dificultà les relacions amb un govern d'esquerres.

LA GENERALITAT PROVISIONAL

El govern de la República Catalana, proclamada per Francesc Macià, només va durar del 14 al 18 d'abril de 1931. Quan el govern central va anul·lar la República Catalana, Catalunya va rebre a canvi la possibilitat de redactar un Estatut. Per això una comissió es va reunir el mes de juny del mateix any 1931 per a redactar l'Estatut de Núria.

ESTATUT D'AUTONOMIA

L'estatut de Núria, era incompatible amb la Constitució Republicana, per això el dia 6 de maig de 1932 començà, a les Corts espanyoles, la discussió de l'Estatut. Durant aquesta tramitació, els partits dretans i alguns sectors del govern d'Azaña llançaren atacs duríssims contra l'Estaut. Els atacs van anar acompanyats d'una campanya anticatalanista.

Motivat per l'oposició a l'Estatut, el general Sanjurjo va fer un intent de Cop d'Estat.

Però després d'un brillant discurs de Manuel Azaña, els republicans votessin a favor de l'Estatut, i així, finalment, s'aprovà el dia 9 de setembre de 1932.

De totes maneres, el text definitiu quedà molt retallat respecte de l'original.

El govern de Manuel Azaña va caure el mes de setembre de 1933, com a conseqüència de les desavinences polítiques entre els partits que li donaven suport a propòsit dels fets de Casas Viejas (Cadis), on a causa d'un aixecament camperol van morir 22 civils i 3 guàrdies d'Assalt. Aquest incident desacredita i debilita el govern. A més dels fets de Casas Viejas també hi ha aixecaments com els enfrontaments de Castilblanco, els de Arnedo, o els fests de l'Alt Llobregat.

Davant les dificultats de formar un nou govern, Niceto Alcalá Zamora va dissoldre les Corts i va convocar eleccions per al 19 de novembre.

Durant el Bienni Reformador la dreta va tenir temps de reorganitzar-se. Dins els partits de dretes s'hi distingien dos grups:

• Els que s'oposaven obertament a la República i eren integrats per monàrquics, tradicionalistes, carlins o grups feixistes. Eren partits com les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista) o la FE (Falange Española)

• Els que acceptaven la República per a transformar-la en sentit dretà i no es pronunciaven obertament sobre la forma de l'Estat (República o Monarquia). Entre aquests grups destacava la CEDA (Confereración Española de Derechas Autonómas).

La dreta censurava l'antic govern d'Azaña i presentava un programa amb 3 punts clau:

• Revisió de la Constitució pel que fa els seus punts laics

• Supressió de la Reforma Agrària

• Amnistia per a les persones acusades de delictes polítics (com ara el general Sanjurjo)

El resultat de les eleccions va ser favorable a les candidatures de centre i de dreta i va suposar una derrota per als partits d'esquerra.

Alejandro Lerroux, líder del partit de centre “Partido Republicano Radical” va esdevenir cap de govern, mentre a Catalunya va guanyar la coalició de partits que encapçalava la Lliga Catalana.

En una primera fase, el nou govern tenia el suport de la CEDA. Però l'entesa era lògicament difícil, ja que el partit de Gil-Robles era d'ideologia catòlica i antirrepublicana mentre que el partit de Lerroux era laic i republicà.

Pocs mesos després del triomf de la dreta, els sectors del PSOE i de la UGT van preparar una insurrecció armada. La iniciativa va ser de Francisco Largo Caballero.

El context europeu explica, en part, la situació ja que el gener de 1933 havia pujat al poder alemany Adolf Hitler i per altra banda, els socialistes havien estat sotmesos a una persecució a Àustria.

De totes maneres, el motiu de la revolta va ser l'entrada de membres de la CEDA (que els partits d'esquerres identificaven amb el feixisme) en el govern de Lerroux. Així, per por de que Gil-Robles fes un cop d'Estat des del govern, el dia 5 d'octubre la UGT convocà una vaga general. Els miners armats van allargar la insurrecció durant dues setmanes, fins que un exercit aficanista liderat pel general Francisco Franco va controlar la situació. La repressió fou molt dura. La insurrecció, doncs, va fracassar.

Després de la mort de Francesc Macià, el desembre de 1933, Lluís Companys fou elegit president de la Generalitat.

Catalunya vivia una situació de tensió social: a la indústria amb l'aixecament de l'Alt Llobregat, al camp amb el conflicte dels rabassaires, i en la política, ja que la Lliga Catalana abandonà el Parlament durant un període de temps en desacord amb la política que s'hi feia.

Durant l'any 1934 es va proposar al Parlament de Catalunya la “Llei de contractes de conreu” que pretenia impedir que els rabassaires fossin expulsats de les terres i preveia que algun dia en poguessin esdevenir propietaris. Malgrat el to moderat d'aquesta llei, el govern de la República l'anul·là al·legant la incompetència del govern català per a legislar en matèria social. De totes maneres, les negociacions amb el govern central i alguns retocs van permetre l'aplicació d'aquesta llei.

La vaga del 5 d'octubre i l'entrada al govern dels ministres de la CEDA van provocar la reacció del president Companys, que el vespre del 6 d'octubre proclamà l'Estat Català dins de la República Federal Espanyola. La seva crida no va ser seguida i l'endemà Companys i el seu govern es van rendir a les forces de l'exèrcit.

Es va suspendre l'Estatut d'Autonomia i el govern de la Generalitat va ser empresonat i condemnat.

El tarannà ultraconservador del nou govern va servir per a que les forces d'esquerra s'unissin de nou.

Però el setembre de 1935 el govern de Lerroux es va veure implicat en un seguit d'escàndols de corrupció, com ara la corrupció de l'estraperlo (mercat negre, especialment de queviures), i va haver de dimitir.

Es van anar succeint governs breus: Gil-Robles va intentar ser nomenat president però Alcalá Zamora s'hi va negar i va convocar noves eleccions per al febrer de 1936.

A les eleccions del febrer de 1936 els partits s'hi van presentar units en una coalició: els partits d'esquerres van formar el Front Popular i els de dretes, el Front Nacional

A Catalunya també es va notar aquesta bipolarització:

• Front d'Esquerres, organitzat al voltant d'ERC

• Front Català d'Ordre, al voltant de la Lliga Catalana.

A les eleccions generals el Front Popular va obtenir la majoria al Congrés. El seu programa electoral es basava en:

• Recuperació de la legislació del primer bienni republicà

• Amnistia política per als empresonats des d'octubre de 1934

• Restauració de les autonomies, de l'estatut de 1932 i del govern de la Generalitat

• Recuperació dels llocs de treball per als despedits per a causes polítiques

• Aplicació de la “Llei de contractes de conreu”

S'anomena a Manuel Azaña com a president de la República i a Santiago Casares Quiroga com a cap de govern.

Per a evitar un possible aixecament militar, es traslladen els generals més directament implicats a altres destinacions: Franco a Canaries, Mola a Navarra i Goded a Balears.

De totes maneres, el triomf de les esquerres provoca un ambient d'elevada tensió social.

A Catalunya, el mes de setembre de 1935 es forma el POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista) liderat per Andreu Nin i Joaquim Maurín, neix com a unificació del Bloque Obrero y Campesino (BOC) i d'Esquerra Comunista. Mentrestant, la CNT i la FAI s'aniran reforçant.

A part d'aquest panorama polític radical, l'exercit també estava dividit en la UME (Unión Militar Española) i la UMRA (Unión Militar Republicana Antifascista).

Encara que el govern del Front Popular exilia a un grup de generals per haver planejat un cop d'estat la nit de les eleccions, aquesta part de l'exèrcit segueix conspirant, així com grups polítics com la Falange Española o Comunión Tradicionalista (carlistes).

El mes d'abril el general Mola aglutina tots els moviments antirrepublicans i prepara un cop d'Estat, que estava previst per a finals de juliol però que l'assassinat de Calvo Sotelo (líder del Bloque Nacional) avança al 18 de juliol de l'any 1936.