Curial i Güelfa és un llibre de cavalleria escrit en el segle XV per un autor que ha conservat l'anonimat fins el moment encara que es fan algunes suposicions. Els llibres de cavalleria són obres narratives en prosa, en general, plenes de fantasia, que tracten assumptes cavallerescs i descriuen la vida i les aventures dels cavallers errants.

És una novel·la cavalleresca Catalana , un relat verosimil, amb protagonistes forts i valents, però en mida humana, i la seva acció es desenvolupa en temps pròxims i en terres conegudes, i amb personatges que posseeixen noms històrics contemporanis de la novel·la, és un relat inventat clarament però que s'acomoda molt bé a la realitat contemporània , i per això es diferencien poc de les biografies de grans cavallers d'aquell segle.

Aquesta novel·la ens conta com un noi nascut en la misèria anomenat Curial, d'una societat feudal medieval, busca una sortida per a poder sobreviure i canviar la seva forma de viure. Per això siguent un xiquet encara, va al duc de Montferrat i es posa al seu servei. Curial és el típic cavaller de les novel·les cavalleresques del segle XV, és extremadament bell, pacient, valent, fort, intel·ligent, enamora a totes les donzelles, es guanya els favors de tots els prínceps, reis, ducs i emperadors.

Güelfa quan queda vídua del seu marit, coneix en Curial i s'enamora d'ell, el fa seu, ell és el seu servidor, i amb els seus favor i diners farà que el Curial pugi i que es faça “home”.

La Güelfa és la germana del marqués de Montferrat; és una senyora de la noblesa, sàvia i intel·ligent. Com a membre de la noblesa no es pot casar amb el Curial, ja que suposaria un gran deshonor.

El Curial i la Güelfa viuran moltes adversitats abans de poder casar-se i estimar-se lliurement i sense cap tipus d'impediment.

És un llibre bastant interessant que ens permet conèixer una societat feudal molt jerarquitzada, i també les enormes diferències socials i els estaments que hi han en aquesta època. Al mateix temps podem viure la història d'amor entre el Curial i la Güelfa, i les complicacions a causa d'aquesta societat i de la distància que els separarà, que potencia la separació d'aquesta parella.

El que més m'ha agradat del llibre és que ens mostra una societat totalment canviada i diferent a la nostra, i que la història del Curial i la Güelfa és molt romàntica.

El que menys m'ha agradat de la novel·la es que al final les batalles i les justes entre els cavallers es fan molt monòtones i repetitives. I n'han introduït més de les que haurien sigut necessàries per a ficar-nos en el context del llibre i conèixer suficientment bé aquesta societat.

Com escriu l'autor de la pròpia novel·la:

“Aquesta és la història de quan costà a un gentil cavaller i a una noble dama amar-se l'un a l'altre, i com amb gran treball i pena, i seguits de molts infortunis, després de molt de temps, aconseguiren la recompensa als seus treballs”.