ÍNDEX

1. Definició

La física ens defineix la velocitat com l'espai recorregut en una unitat de temps.

La velocitat es classifica en 2 grans grups

Qualitats o capacitats motrius : Condicionals/Coordinatives

Condicionals: Determinades per processos metabòlics.

Coordinatives: Determinades per els processos de direcció central.

Per tan direm que és una qualitat neuromuscular.

En l'àmbit esportiu, però, el terme velocitat resulta molt genèric. Necessitem parlar de 3 conceptes diferents, els quals en alguns casos es poden sobreposar.

Els tipus de velocitat que veurem són:

• La velocitat de reacció

• La velocitat de moviment

• Velocitat gestual

• Velocitat de desplaçament

VELOCITAT DE REACCIÓ

Des de la posició estàtica en que iniciem el desplaçament fins que el cos inicia la translació hi ha també un temps que estarà determinat per el que anomenem velocitat de reacció: Suma del temps de latència i el temps de reacció.

Si als conceptes velocitat de transmissió de l'impuls nerviós i la velocitat de contracció del múscul hi afegim el temps necessari per captar un estímul o grup d'estímuls estem parlant de temps de reacció.

El temps que triga el sistema nerviós a rebre el senyal i enviar-lo al cervell l'anomenem temps de latència.

El temps mínim entre rebre l'estímul i aparèixer la resposta en diem velocitat de reacció.

En l'esport podem entendre que la velocitat de reacció es fonamental i que es la majoria de vegades el principi de la velocitat de translació o desplaçament.

LA VELOCITAT DE MOVIMENT

La capacitat de realitzar un moviment determinat en el menor temps possible.

LA VELOCITAT GESTUAL

Ens referim a quan el moviment és d'un segment o una part del cos. És el temps que invertim en la reacció d'un gest tècnic qualsevol.

Influirà per tan en la velocitat de reacció i en la de desplaçament, en el gest si hi fossin, i fonamentalment en l'eficaç aprenentatge de la tècnica del gest.

VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT

Ens referim al moviment de tot el cos. És la translació per desplaçar-nos a una velocitat determina.

Dos grans components de la velocitat de desplaçament són l'amplitud i la freqüència.

L'amplitud depèn de la capacitat d'impuls, la longitud de palanca, la flexibilitat i la relaxació del múscul i la correcta execució tècnica.

I en la freqüència de la correcta execució tècnica (al igual que l'amplitud) que elimini tot gest superficial o ineficaç i d'altres factors que afecten directament el sistema nerviós del esportista. Sumant tots aquests factors aconseguirem l'amplitud i la freqüència òptimes. És a dir les més bones i recomanades, del qual el seu resultat serà la màxima velocitat de desplaçament.

PER A LA VELOCITAT DE REACCIÓ

• El tipus i la intensitat de l'estímul.

• La quantitat d'òrgans estimulats.

• La concentració-

• El grau d'entrenament.

• Les característiques neuromorfológiques de l'individu.

• El sexe i l'edat.

PER LA VELOCITAT DE MOVIMENT

• La longitud dels braços de palanca.

• Dificultat tècnica del moviment

• Altres factors:

• La trajectòria del moviment

• El pes de la massa que s'ha de moure.

• Sèries curtes

• Velocitat facilitada

• Factors de la velocitat de desplaçament

• Amplitud de gambada

• Freqüència

SERIES CURTES

Córrer a la màxima velocitat (100%) una distància determinada entre 20 i 60 metres. En una mateixa sessió es poden fer entre 3 i 7 repeticions existent entre elles una pausa que permeti la recuperació completa. Tant de reserva energètica com de la fatiga acumulada en el sistema nerviós (el que és sotmès a esforços màxims.

VELOCITAT FACILITADA

Amb les mateixes característiques que les sèries curtes, però es fa en un pla inclinat aconseguint pujar la intensitat de treball per sobre del 100%. El corredor podrà portar durant uns metres una velocitat superior a la que pot portar en una mateixa distància en un terreny pla. Normalment en aquest sistema es necessita un ritme progressiu per poder abastar a la supermàxima velocitat en un espai de 10 a 15 metres. És important que la inclinació no sigui excessiva i que el terreny no tingui irregularitat.

FACTORS DE LA VELOCITAT DE DESPLAÇAMENT

Hem dit que dins la velocitat de desplaçament s'hi inclou l'amplitud de gambada i la freqüència.

L'amplitud màxima de gambada s'aconsegueix a dintre d'un marc d'una tècnica depurada i es necessitarà una bona predisposició de flexibilitat.

En els treballs en progressió havent-hi gambada es manté la màxima velocitat durant un temps mínim. Coincidint en el moment amb la màxima amplitud de gambada es necessari per tant la correcció tècnica abans de demanar el màxima esforç.

En la freqüència hi influeixen, la coordinació neuromuncular, la tècnica de moviment i la relaxació.

TREBALLAR LA VELOCITAT DE REACCIÓ

Sortides

Formant jugades

Situacions esportives reduïdes

SORTIDES

Davant l'aparició d'un estímul la reacció serà immediata. Les distàncies a córrer són mínimes. Es precisa exclusivament una reacció i posada en acció d'una màxima promptitud. No és recomanable aturar la velocitat a poc a poc per evitar lesions musculars en una violenta acció de frenat.

A la sortida serà fonamental un grau màxim d'atenció i concentració per que l'esportista discrimini i seleccioni l'estímul acordat se n'hi poden barrejar d'altres.

FORMAR JUGADES

Ens servirà per desenvolupar la velocitat de reacció. No només el desplaçament en l'inici precisa la velocitat de reacció. Les formules poden ser molt senzilles i amb la resposta inequívoca o més complexa i amb accions variades. Aquesta reacció no cal fer-la amb els peus en contacte amb el terra, es pot realitzar en vol. És una fase que exigeix moltes vegades adaptacions i respostes immediates davant l'aparició d'un estímul imprevist.

SITUACIONS DEPORTIVES REDUIDES

Inclouen la velocitat de reacció no com a principi del treball sinó com adaptació dins d'aquest.

TREBALL DE LA VELOCITAT DE MOVIMENT (GESTUAL)

Porta amb ell obligatòriament l'aparició del gest però en un temps no superior a 6 o 7 segons, del contrari es qüestiona la màxima velocitat d'execució. Es indispensable conèixer la tècnica gestual. Un recurs interessant és el gest facilitat. Ara bé amb reducció del pes de l'artefacte o bé amb desenvolupaments menors.

D'una forma global el joc és un element ric en desenvolupar la velocitat sempre i quan es respectin els següents principis:

Màxima atenció i concentració

Intensitat màxima (100%)

Distància i esforços curts.

Recuperació completa entre un estímul i un altre.

A mesura que fem activitat física d'una manera moderada i regular, el nostre cos es va adaptant a l'esforç, de manera que podem anar incrementant la pràctica esportiva. Aquesta capacitat d'adaptació i de resistència a l'esforç ens evitarà patir lesions, però tanmateix sotmetre el múscul al màxim esforç de manera sobtada sempre pot causar lesions. Si realitzem durant 10 o 15 minuts un escalfament muscular a base d'estiraments, petites curses, etc. es garanteix que el múscul s'escalfi i no pateixi cap mal.

Podem definir l'escalfament com a un conjunt d'exercicis efectuats per un esportista abans d'un esforç físic, destinats a aconseguir un estat físic òptim.

Podem parlar de dos tipus d'escalfament:

• General

• Específic

L'escalfament general és obligatori que es realitzi sempre que es desitgi practicar un esport o d'altre activitat que sotmeti l'organisme a un mínim esforç físic.

D'altre manera, l'escalfament específic es basa en practicar alguns moviments característics d'una activitat determinada. Els quals dependran de l'esport que es realitzi en cada ocasió.

• PROA. Diccionari enciclopèdic de la Gran enciclopèdia catalana.

• Educació física. Batxillerat. Ed. Serval

• Dossier d'educació física de 3r d'ESO.

• Dossier d'educació física de 4rt d'ESO.

El cos en moviment. de Jordi de Manuel/ Sergi Sabater. Col·lecció: La biblioteca de la classe i Ed. Graó.

- 1 -