Kant

Coneixement

• Hi ha dos facultats:

• Sensibilitat: pasiva. Es limita a rebre impresions que provenen de l'exterior (colors, so...)

• Enteniment: actiu. Produeix de forma espontànea conceptes i idees sense arxivar-los en la experiència (conceptes...)

• Somni dogmàtic:

• En un principi, Kant fou seguidor del racionalisme. Pensava que a través de la raó es podia arribar a un coneixement total. Defensava l'existència de idees innates, les quals tenen l'origen en la raó i no tenen res a veure en l'experiéncia.

• Impresionat per la filosofia de Hume, l'abandonà. Hume el despertà del seu "somni dogmàtic" i arriba a la conclusió de que tot coneixement no pot pretendre anar més allà de la experiència.

• Aleshores fa una síntesis del empirisme i racionalisme. Defensarà l'existència de unes "idees innates", de uns conceptes que no precedeixen de la sensibilitat (racionalisme), però aquests conceptes sols ens proporcionen coneixement quan són aplicats a l'àmbit de la experiència. Per tant, el límit del coneixement humà el marca la experiència (empirisme).

• Conclusió: el coneixement és una composició del que rebem mitjançant els sentits i del que la propia facultat produeix a partir de la mateixa.

Metafísica

• Kant s'interesa per la posiblilitat de la metafísica, la qual té 3 rames:

• Psicologia racional: coneixement de l'anima per la pura raó.

• Teologia racional: coneixement de Déu per la pura raó.

• Cosmologia racional: coneixement del Món per la pura raó.

• Deficiències de la metafísica:

• La ciència progresa, mentre que la metafísica no.

• Hi ha un gran desacord entre metafísics.

• Conclusió: Kant diu que la metafísica no ens dona coneixement, és una total farsa. El seu error més greu és que pretén coneixer purs conceptes i açò és imposible, necesitem la experiència. No es pot coneixer per la pura raó. La metafísica cau en l'error quan supera el límit de la sensibilitat. Malgrat açò, les qüestions metafísiques són inevitables per exigència de la màxima completud del coneixement, que mai es pot conseguir.

Gir Copernicà

• Fins ara, s'havia suposat que allò fonamental era l'objecte, però desde aquesta perspectiva, tos els intents de estrableixer el "a priori" han sigut un fracàs.

• Ara bé, si a estes intuicions a priori les vull convertir en coneixements, necesite referir-les a algo com objecte seu. Per tant, de nou ens veem cóm la experiència torna a marcar el límit.

• Ara va a ser l'objecte el que es regeisca per la nostra facultat d'intuició.

Priori - Posteriori

• Coneixement "a posteriori": sinònim de coneixement empíric, el que sols es posible per la experiència.

• Coneixement a "priori": independent de la experiència, no provenen d'ella, sinó que pensem la experiència amb ells. Són universals i necesaris.

• Purs: No se'ls ha afegit res de empírics.

• No-purs: Se les ha afegit algo de empírics.

• Condicions transcendentals: previes a la experiència. Són necesaries del coneixement, posibiliten el coneixement i la experiència.

Classificació dels judicis

• La diferència està en la relació entre subjecte i predicat.

• Judicis analítics: Són explicatius, no afegeixen res al subjecte, sinó que sols l'expliquen. No amplien el nostre coneixement.

• Judicis sintètics: El predicat no està contingut en la noció de subjecte i afegeixen al subjecte un predicat no pensat en ell.

• Judicis a priori: Es pot coneixer sense la experiència.

• Judicis a posteriori: Es basa en la experiència.

• Els judicis sintètics a priori suposaran una ruptura amb Hume i una novetat Kantiana, dient ademés que aquestos judicis són fonamentals en les ciències.

• ex: "la recta és la distància més curta entre dos punts". És sintètic (predicat no contingut al sb) i a priori (no necesita experiència, universal i necesari).

Crítica a la raó pura

Estètica trascendental

• Analisis de la sensibilitat.

• És la ciència de tots els principis de la sensibilitat a priori.

• El coneixement es intuició + conceptes = sensibilitat + enteniment.

• "Els pensaments sense contingut estan buits; les intuicions sense conceptes són cegues", per això són necesari:

• Fer sensibles els conceptes: afegir-los el objecte de la intuició.

• Fer inteligibles les intuicions: sometre-les a conceptes.

• Tipus de sensibilitat:

• Externa: es percebeixen al espai i temps (colors, so...)

• Interna: Sols somesa al temps (records, vivences...)

• Kant, en la estética transcendental s'ocupa del coneixement matemàtic, el qual depén de que l'espai i el temps siguen intuicions pures:

• Geometria: s'ocupa de les relacions espacials.

• Aritmètica: s'ocupa de les succecions temporals.

• Fenómeno: és l'objecte de la intuició empírica. Es composa de materia i forma:

• Materia: correspón a la sensació. Sol estar donada a posteriori

• Forma: organitza al fenòmen que fa que allò divers del mateix puga ser ordenat en distintes relacions. Sol estar donada a priori.

• Nóumero: Coses o objectes més allà de l'espai i del temps. És un concepte límit. No podem saber res d'algo que no estiga en l'espai i en el temps. El nostre coneixement es limita als fenòmens. La metafísica tractarà de traspasar la barrera dels fenòmens per coneixer els noumeros (ànima, Déu, Món), però és una falacia. No podem coneixer-lo.

Lógica trascendental

• Analisis del enteniment

• Ciència de tots els principis del pensar pur.

• Es divideix en analítica i dialèctica trascendental.

Analítica trascendental

• És la lògica de la veritat.

• Analisis del enteniment.

• Mostra les condicions que fan posible els judicis sintètics a priori en la física: categories.

• Judjar: unificar la diversitat baix un concepte.

• La facultat de entendre es realitza mitjançant conceptes. Quan veem una cosa, els nostres sentits ens mostren una serie de impresions sensibles (colors, formes...) El concepte de la cosa constitueix la clau que ens permet comprendre i interpretar eixes percepcions sensibles.

• Dos tipus de conceptes: empírics o purs (categories).

• Conceptes empírics: Provenen de la experiència (casa, gos...)

• Conceptes purs ó categories: no provenen de la experiència = a priori (necesitat, existència...)

Tabla de categories

• La facultat fonamental de l'enteniment és formular judicis, jutjar implica una sintesis de conceptes. Haurà tants conceptes purs o categories com formes de jutjar.

Deducció trascendental

• És la justificació de la funció que tenen les categories en el coneixement.

• Funció de les categories: Fer posible la experiència.

• El enteniment no pot pensar els fenomens si no és aplicant aquestes categories, i viceversa.

• Ara bé, les categories estàn buides i hi ha que plenar-les de dades procedents del coneixement sensible, al igual que li ocorre al espai i temps. Açò implica que elles són sols font de coneixement aplicades als fenomens.

Dialèctica trascendental

• La lógica de la il·lusió.

• Analisis de la raó.

• La ciència somesa en aquest analisis és la metafísica, la qual va ser una crítica que té com a finalitat la falsa pararença de les pretensions de la metafísica: coneixer amb simples conceptes sense aplicar-los a la intuició.

La raó

• És la facultat de sintetitzar judicis.

• Per a arribar a una ciència, necesitem una conexió entre judicis. Al conectar uns amb altres, formem raonaments.

• Els més simples són els silogismes: A B CA |- CB

• Però la raó busca cada vegada encontrar judicis cada vegada més generals que abarquen i expliquen un nombre major de fenomens. Així es construeix una ciència.

Imposobilitat de la metafisica com a ciència

• L'error fonamental de la metafísica és que és un conjunt de proposicions sobre realitats que estàn més allà de la natura.

• Pretén aplicar les categories fora de la experiencia i açò és un ús totalment ilegítim que dona errors i il·lusions. Malgrat açò, la metafísica, al estar regida per la raó, va a tindre una tendencia inevitable, ja que ve a buscar la completud del coneixement.

• La metafísica és un impuls cap a allò incondicionat, pretensió d'arribar a la ciència absoluta, impuls natural de l'home.

• Aquesta facultad de la raó ens porta a les 3 idees.

Les 3 idees: errors de raonaments

• La tendencia a la completud ens condueix a 3 idees que són pensades a través de 3 raonaments.

• Silogisme categòric que ens porta a la idea del JO/ÀNIMA

• És una relació entre subjecte i predicat. Ampliant-lo arribem al subjecte que no pot ser predicat.

• Silogisme hipotètic que ens duu a la idea de MÓN

• Analitzem condicions. Arribem al conjunt de fenomens units per relació causa efecte: Món

• Silogisme Disjuntiu que ens porta a la idea de DÉU

• Ampliant la disjuntiva, arribem a un conjunt de membres d'una disjunció en la que no es pot afegir res més: Déu. Esta afirmant que Déu és tan perfecte que no es pot afegir res al seu ser.

• L'intent d'aplicar les categories més allà dels fenomens condueix a errors:

• Paralogismes: Error comès al intentar demostrar la idea de ànima. Apareix un terme mig que serveix de unió, que apareix en les premises però no en la conclusió. L'error es produeix quan el terme mig aparenta ser el mateix, però en realitat no ho és.

• Antinòmies: Error al voler demostrar la idea d'ànima. Consisteix en fer un raonament que pareix correcte i després fer un altre afirmant el contrari: tesis i antítesis.

• Els 3 arguments: Ontològic, cosmològic, fisico-teològic.

Argument ontològic

· Afirma que a partir de la essencia de Dèu es demostra la seua existència (Déu perfecte)

· Problema: Kant diu que la existència no és ningún predicat que puga afegir ni llevar res al concepte de Déu.

Argument Cosmològic

· Es partix de la experiència per a desmostrar a Déu. Ha de existir una causa incausada (motor inmovil).

· Problema: Kant diu que si hi ha una primera causa, esta no pot ser coneguda.

Argument fisico-teològic

· Tracta de demostrar a Déu dient que ha d'haver un ordenador del Món.

· Problema: No podem coneixer sense aplicar la experiència.

• Conclusió: No hi ha raonaments racionals per demostrar la existència de Déu, pero tampoc hi ha que ho neguen.

Funció regulativa de les idees

• La funció de les idees és regulativa, ens serveix de guia, regula la nostra activitat.

• Fer un ús il·legítim de les idees seria pensar que tenen un ús constitutiu.

Ús pràctic de la raó

• Amb la raó s'uneixen l'ús teoric i l'ús pràctic.

• En aquest últim tractarem el fet moral, on no produim judicis, sinó imperatius (deure).

• Imperatius Hipotètics: Tenen forma condicional (si açò, aleshores l'altre)

• Imperatius Categòrics: Fonamentals en la moralitat. No tenen forma condicional. Un imperatiu és categòric quan actúa respecte a una llei moral, no amb vistes de conseguir un fí, sinó per un valor propi.

Ex: Dir la veritat.

"Si no dic la veritat sempre tindré que estar recordant les mentires" Hipotètic.

"Si dic la veritat és perque crec que en la seua valideça" Categòric.

• Els 3 postulats de la raó pràctica són: llibertat, inmortalitat de l'ànima i existència de Déu.

• L'ànima i Déu donen esperança de ser virtuós i feliç: objectius de la moral.

• La ètica de Kant és una ética:

• Formal: la moralitat d'un acte ve donat per la forma de l'imperatiu categòric.

• Autònoma: el subjecte té autonomia, es dicta les lleis a sí mateixa.