Crisi de les democràcies liberals

Introducció

El període de entre guerres (1919-1939) va ser una etapa molt inestable políticament, van sorgir i triomfar moviments totalitaris degut a certs factors:

• La fragilitat de les democràcies

• Èxit del comunisme a Rússia

• Influència del comunisme en l moviment obrer europeu

• Difícil recuperació postbèl·lica

• Depressió dels anys trenta

A majoria dels Estats sorgits de la desintegració del grans imperis després de la I Guerra Mundial van instaurar repúbliques i van adoptar sistemes democràtics. No obstant això aquest sistema es veu afectat per diversos factors.

D'una banda, van sorgir partits d'esquerres i de dretes, que defensaven sistemes de gover autoritaris. El triomfde la revolució bolxevica a Rússia fou l'apogeu del comunisme com a forma de govern alternativa a la democràcia liberal burgesa, es van formar agrupacions antidemocràtiques conservadores i nacionalistes que consideraen la democràcia com a responsable de la feblesa de la propia nació.

La inestabilitat política també va proveir del gran pes que estaen adquirint les organitzacions sindicals i patronals, que van formar grups de pressió per tal de reivindicar els seu interessos social i econòmics al marge de la via parlamentària.

L'adopció del sufragi universal va provocar el recel de les classes dominants, que van veure en ls posicions autoritàries una manera de preservar els seus prvilegis.

Als països de llarga tradició democràtica, els regims parlametaris van sobreviure:

Als països on les democràcies estaven poc consolidades, es van instaurar règims totalitaris:

1.2 Fonaments teòrics dels moviments totalitaris.

1921. Causes que faciliten la creació del Partit Nacionalista Feixista

• Els acords de pau posteriors a la I Guerra Mundial no van satisfer les aspiracions territorials italianes, la qual cosa va crear un forts sentiment nacionalista reivindicatiu.

• La incidència de la crisi econòmica va originar nombrosos conflictes socials que el govern democràtic liberal no va ser capaç de solucionar, agreujats per les reivindicacions per part de la classe obrera.

• Això va afavorir que Benitto Mussolini fundés els fasci de combattimento o esquadres de combat el 1919. Era grups paramilitars destinats a frenar les reivindicacions de socialistes i comunistes, i alhora, expulsar-los dels governs locals i de les fàbriques. Per aquest motiu, van ser finançats per la burgesia que, davant la crisi socail temia l'esclat d'una revolució bolxevic.

1922. Una vaga general promoguda perls grups d'esquerra va servir de pretext a Mussolini per preparar l'ascens al poder. Mussolini va llançar un ultimàtum al govern amb una marxa sobre Roma (pacífica), per tal de convencer el rei (Victor Manuel de Savoia) que només el feixisme podia estabilitzar la situació italiana.

Octubre 1922. Victor Manuel III, que compatava amb el suport de l'exèrcit, el va nomernar cap de govern. Mussolini respectarà de forma aparent les formes democràtiques.

1924. Eleccions a itàlia. Els feixistes (liderats per Mussolini) van obtindre la majoria absoluta gràcies al frau i violència contra l'oposició. Les denúncies van ser silenciades amb l'assassinat del diputat socialista Matteoti. Marca l'INICI DE LA DICTADURA FEIXISTA.

ITÀLIA, UNA DICTADURA FEIXISTA

• S'inicia l'organització d'un Estat totalitari segons els ideals feixistes.

• Mussolini es nomenat Il Duce, cabdill absolut.

• Els òrgans del Partit Feixista es converteixen en òrgans suprems de l'Estat i de l'administració local.

• Es prohibeixen els sindicats, els partits polítcis i les llibertats polítiques

• Creació d'una policia política.

• Es va depurar l'exèrcit, l'administració i l'ensenyament.

Economia

• Es busca l'autosuficiència, es dur la pràctica d'una política econòmica autàrquica

• S'inicien les batalles econòmiques smb l'objectiu d'incrementar la producció i autoproveir-se evitant les importacions.

• S'intenta absorbir l'atur amb la construcció de nombroses infraestructures (autopistes, preses...)

Política social

• Es caracteritza pel corporativisme. L'Estat obliga als empresaris i treballadors a integrar-se en una mateixa organització això priva de sindicats els treballador, per tant, l'Estat pot controlar les reivindicacions socials.

• Es formen organitzacions que eduquen l'individu en la doctrica feixista, des dels quatre anys a la fi de la seva vida.

• Es van crear institucions recreatives i de lleure per las treballadors

• Les organitzacions dedicades al lleure i la creació d'un sistema de seguretat social van ser utilitzades per l'Estat per a proporcionar popularitat al règim.

9 de Novembre de 1918. S'instaura una República Democràtica (República de Weimar).

Nova poder consolidar un sistema democràtic.

El govern socialdemòcrata es va veure obligat a fer front:

1919. Es crea el Partit Obrer Alemany (DAP). Té una ideologia d'extrema dreta contrària al sistema democràtic, anticapitalista, antimarxista, defensava un nacionalisme xenòfob i racista. Fundador: Drexler

Aviat passarà a ser comandat per Adolf Hitler

1920. El partit passa a nombrar-se Partit Obrer Nacionalsocialista Alemany (NSDAP).

Durant els anys 20 va ser un període de relativa estabilitat econòmica per a la República de Weimar, gràcies al suport financer d'USA (Pla Dawes).

Durant aquests anys el partit nazi va conseguir un elevat nombre d'afiliats, encara que no tenia una nombrosa representació parlamentària.

En aquest període, el partit es va estructurar basant-se en una forta jerarquització i en la creació de seccions paramilitars com a mitjà de pressió.

1921. Es van fundar les Sturmabteilunge (S.A). Eren tropes d'assalt. Un exèrcit vigilància i repressió del poble.

1928. Es van fundar les Schutzstaffeln (S.S). Dirigits per H.Himmler, guàrdia personal de Hitler com a brigades de protecció.

ARRIBADA AL PODER

El partit nazi va començar a obtenir resultats favorables arran de la crisi econòmica dels anys trenta que les bases socials que donaven suport a la República es van desestabilitzar i el govern democràtic no va saber donar-hi una resposta eficaç.

El partit nazi va aconseguir el suport de (1) les classes mitjanes i (2) dels obrers i pagesos en atur, mitjançant la culpabilització dels marxistes i els jueus, i (3) dels sectors financers i (4) militars, que veien en Hitler l'únic defensor de l'orde social.

Enmig d'un fort clima de vioència i desordres provocats per grups paramilitars, el partit nazi va obtenir el seu primer éxit electoral. Any 1930. No aconsegueix la majoria Parlamentària però gran pujada de vots.

En les eleccions posteriors, el nombre d'escons va anar augmentant, sense arribar a la majoria absoluta, que van aconseguir l'any 1993, gràcies a l'ajut dels partits conservadors i nacionalistes, davant la por a l'ascens comunista. Hindebur va nomenar Hitler canceller de la República.

Entre 1933 i 1934, el partit es va anar refermant en el poder i es va anar allunyant cada cop més de la legalitat democràtica.

• Es va crear la Geheime Staatspolizei (Gestapo), polícia política destinada a controlar i elminar l'oposició política.

• Es van prohibir els partits polítcis,

• es van limitar el dret de reunió i la llibertat de prensa

• es va multiplicar el clima de violència.

• El NSDAP es va convertir en partit únic, l'estructura del qual va ser transferida a l'Estat

• Hitler va reforçar el seu poder al partit i va eliminar els elements més crítics, dirigents de les SA la nit dels llargs clotells, 30 de juny de 1934.

2 d'Agost de 1934, després de la mort del president Hideburg, Hitler acumula totes les funcions presidencials, es va proclamar Führer (cabdill) i va instaurar el III Reich, una dictadura.

Característiques de l'estat nazi: