Tema 11. La Crisi de la Restauració (1899-1931)

Un sistema polític en dificultats
-L'impacte de la guerra de Cuba

La pèrdua de Cuba, Puerto Rico i Filipines comporta  “Desastre” (1898). Va fer que el sistema polític quedés desacreditat davant l'opinió pública.

El terreny econòmic es perden les exportacions i dels mercats segurs “captius”, que afecta la indústria tèxtil catalana i els productes agraris espanyols. La guerra va comportar forces despeses públiques.

A partir del “Desastre”, sorgeixen crítiques (d'escriptors, periodistes...), que demanen regenerar la vida nacional (REGENERACIONISME). Demanen reformes en l'ensenyament i en el pla econòmic desitgen crear més riquesa amb obres públiques i protecció de la indústria natural.  

Es crea el Foment del Treball Nacional, que va demanar per Catalunya, un tractament econòmic com les terres baixes.

S'hi suma la diputació de Bcn més l'ajuntament de la província.

S'envia un correu a Maria Cristina  on es demana la necessitat de reformar el sistema parlamentarista (no van fer res).  

L'oposició

-Regionalisme

Després del Tancament de Caixes, un sector de catalans dirigits per Enric Prat de la Riba, trenca aquest grup amb la Unió Catalanista (apolítica) i funden el Centre Nacional Català, que disposa d'un diari “La veu de Catalunya”. Paral·lelament va sorgir la Unió Regionalista que fusionada amb el Centre Nacional català dona lloc a la Lliga Regionalista de Catalunya que dominarà el panorama polític fins 1923.

La Lliga Regionalista era conservadora, representa els interessos de la burgesia industrial com les classes mitjanes. També comptava amb el suport dels propietaris rurals i de l'Església. Dins la Lliga també hi havia sectors que havien col·laborat amb el caciquisme (Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch...).

El 1901, els regionalista presenten a Bcn una candidatura tancada, anomenada “Candidatura dels 4 Presidents”.  (els 4 elegits diputats).

- Bartomeu Robert (Doctor)<< va ser ex-alcalde de Bcn i ex-president de la societat d'amics del País>>.

- Albert Rusinyol << ex-president del foment del treball>>

- Lluís Domènec i Montaner (arquitecte) << ex-president de l'Ateneu Barcelonés>>.

- Sebastià Torres <<president lliga industrial i comercial>>.

A les eleccions municipals, la Lliga Regionalista obté molts regidors igual que els republicans.  A Bcn l'alternança entre liberals i conservadors, és substituïda per la lluita entre regionalistes i republicans.

La visita d'Alfons XIII i d'Antoni Maura a Bcn, van esclatar tensions internes en la lliga (manifestacions).

El sector esquerrà, volia boicotejar els actes de l'estada Reial, mentre que els dretans volen aprofitar l'ocasió per exposar al rei les peticions del catalanisme. Cambó va llegir un discurs al rei en que li demana autonomia municipal. Els catalanistes més radicals i els republicans (Domench Montaner) abandonen la Lliga funden el seminari “El Poble Català” i formen el Centre Regionalista Republicà.

-Republicanisme

S.XX és un moviment dividit en diferents grups (46 centres republicans).

1908, Alejandro Lerroux, funda el Partit Republicà Radical (<<Los radicales>> anticatalanistes).

Aquest Partit comptava amb diaris i les “casas del pueblo” on es donaven serveis mèdics, etc.  El Partit Radical presenta iniciatives a favor de les reivindicacions obreres, demana repressió de govern, fa peticions d'indults i amnisties i defensa els treballadors jurídicament.

El Lerrouxisme va tenir influències entre les classes mitjanes i el proletariat barceloní. Llerrouxisme utilitzava un discurs anticatalanista i anticlerical. Els seguidors van acabar sent de l'Ajuntament barceloní i més endavant el Lerrouxisme s'estendrà per tota Espanya amb plantejaments més moderats.

El 1910 diferents grups van constituir la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR) que disposava del “Poble Català” (Diari). 

1914 s'estableix una aliança electoral amb el Partit Radical, serà un fracàs: la UFNR desapareix.

1917 Francesc Layeret, Marcelí Domingo i Lluís Companys funden el Partit Republicà Català. Al país Valencià destaca V.Basco Ibañez que va fer una crítica radical del sistema polític (monarquia) que va establir un ampli ressó popular. S'anomena “Blanquisme”.

Evolució Política (I)

-La llei de jurisdiccions

1905, governa el Partit Liberal. 1a crisi política important, a conseqüència d'un acudit publicat al setmanari humorístic el “Cut-Cut”, on es ridiculitza l'exèrcit pels seus fracassos al Marroc.

Un grup d'oficials de les casernes militars de Bcn, assalta la redacció del setmanari i el diari de la Lliga Regionalista “La veu de Catalunya”.

El govern (Madrid) dona a conèixer la llei de jurisdiccions per la qual, es posen sota jurisdicció militar les ofenses orals o escrites a la unitat de la pàtria la bandera i l'honor de l'exèrcit.

Aquesta interferència militar en els afers polítics, trenca un principi bàsic de tot Règim Democràtic.  Subordinació del poder militar al polític.

-La solidaritat catalana

La llei de jurisdiccions va aixecar una protesta popular que es va materialitzar i traduir en una aliança de totes les forces polítiques de Catalunya van quedar fora de l'aliança els partits dinàstics i els seguidors de Lerroux. Aquesta aliança va derivar en una coalició electoral.

Derogació d'una llei (anul·lar) aconseguien una autonomia per Catalunya.

1906 es celebra a Bcn una manifestació que és la concentració política més important fins aleshores.  El catalanisme s'havia convertit en un moviment de masses.

1907 es fan eleccions per renovar les diputacions provincials i els candidats de solidaritat les van guanyar i, en canvi, els partits dinàstics van perdre la diputació.

Prat de la Riva és elegit President de la diputació de Bcn. Al mateix any,

Solidaritat Catalana, obté 41 escons de 44 i això suposa el final del caciquisme.

Sorgeixen diferències amb motiu del recolzament de Cambó, els regionalistes donen a un projecte de llei d'administració local, presentat per Maura.

A l'Ajuntament de Bcn, hi ha diferències perquè la Lliga afavoreix l'Església.

La Setmana Tràgica i les seves conseqüències

-Setmana Tràgica

Els orígens de la Setmana Tràgica (1409) estan en l'endarreriment de l'exèrcit espanyol al nord d'Àfrica (Barranco del Lobo).

Al Port de Bcn, anarquistes i socialistes i republicans imposen un moviment d'oposició contra la guerra del Marroc.

1909 juliol, s'inicia una vaga general.

El govern decreta l'Estat de Guerra i els guàrdies disparen contra els manifestants, es desencadena un motí popular (aixecament) que origina incendis d'edificis religiosos. La vaga s'estén a altres ciutats de Catalunya. A Bcn s'omple de “Barricades”, es repeteixen incendis i hi ha els primers morts. Els Partits Polítics es mantenen al marge per no barrejar-se amb una revolta antimilitar i anticlerical.  L'exèrcit comença a controlar i tot torna a la “normalitat”. Resultat: 87 morts, ferits i 70 edificis religiosos cremats.

Després de la revolta es tanquen centres obrers, publicacions, escoles laiques...

Centenar de detencions de dirigents anarquistes i republicans que són desterrats i afusellats a conseqüència del consell de guerra. Entre aquest afusellats hi ha el pedagog Francesc Ferrer i Guàrdia fundador de l'escola moderna que no havia participat de manera directa als esdeveniments, però va ser acusat de ser-ne l'inspirador intel·lectual.

Aquesta repressió va ser aprovada per la burgesia catalana i pels partits polítics de dreta, mentre els republicans la van criticar i això va produir el final definitiu de la solidaritat catalana.

Repressió forta, el govern i la monarquia van quedar desprestigiats davant d'Europa. Els liberals (oposició) es van sumar a la 1a protesta i Maura va haver de dimitir. La col·laboració dels liberals amb els partits d'esquerra, suposa el trencament del bipartidisme vigent.

La Mancomunitat de Catalunya

-La formació

La diputació de Bcn (president Enric Prat de la Riba) amb el suport de tots els partits polítics menys Lerrouxistes van fer una declaració en que es demana un organisme comú que aplegui totes les diputacions i la van presentar a Mardid, Canalejas la va acceptar.  Aquest mor, i Eduardo Dato fou qui va possibilitar la creació de la MANCOMUNITAT (Federació de diputacions) de Catalunya.

1a vegada des dels Decrets de Nova Planta de Felip V que Catalunya disposa de poder regional autònom. La presideix Enric Prat de la Riba. La lliga amb el suport dels carlins i els monàrquics ho van dirigir.

1917 mor Prat de la Riba i és substituït per Josep Puig i Cadafalch (arquitecte modernista).

-Realitzacions

A la Mancomunitat hi van col·laborar molts professionals i intel·lectuals d'ideologies diferents. Tenia limitacions financeres però va dur a terme importants actuacions encaminades a modernitzar el país i millorar serveis públics.

L'educació: es creen Escoles Normals (formació de profes) i una xarxa de biblioteques populars. Es fan ensenyaments artístics amb l'Escola d'Arts i Oficis, l'Escola Catalana d'Art Dramàtic i l'institut Català d'Arts del Llibre; es funden escoles per a dones (Escola de Tall, Escola Superior de Bibliotecàries...).

Prioritats de la Mancomunitat formació professional que plasma la creació de l'Escola del Treball i dels estudis científics amb la Universitat Industrial.

Es desenvolupa una tasca de protecció i divulgació del patrimoni cultural. Es constitueixen: la Junta de Museus i el Servei de Conservació i Catalogació de Monuments.

Esment de l'Institut d'Estudis Catalans, fundat per la Diputació de Bcn 1907 per encarregar-se dels serveis de conservació d'arxius i biblioteques.

Mancomunitat , amplia les seves funcions i va tenir un paper destacat en els àmbits científic i cultural.

Institut Historicoarqueologia

            Ciències

            Filologia

Des d'aquesta acció es va impulsar: la Unificació Ortogràfica, engegada per Pompeu Fabra.

Científic: Funda l'Observatori Fabra, Acadèmia i el Laboratori de ciències Mèdiques, el servei Geogràfic de Catalunya i el servei del Mapa Geològic i Topogràfic.

Sanitat: creació de Laboratoris Provincials d'Higiene.

Mancomunitat fomenta l'agricultura i ramaderia  creació de camps

D'experimentació

De conreus, granges

Models, serveis

D'assistència tècnica

I escoles de tècnics

Agraris com: Escola

Superior d'Agricultura.

 important tasca de construcció de carreteres i de camins.

 va impulsar l'extensió de la xarxa telefònica i electrificació del país.

Creació de l'Escola de Funcionaris d'Administració Local.

 El moviment obrer

 -La vaga de la Canadenca (1919)

1919 s'inicia a Bcn una vaga a l'empresa Barcelona Traction Light Power Company  coneguda com “La Canadenca”.

La CNT aconsegueix aturar les empreses industrials que depenien del subministrament elèctric, aigua, gas... Principis de març, la vaga era general.

El comitè de vaga i la patronal van signar un acord pel qual es readmetien els treballadors acomiadats; s'aconseguien millores salarials i jornada laboral de 8h.

El capità general no va alliberar tots els detinguts i els obrers van tornar a la vaga.  es declara Estat en guerra.

Les autoritats van ressuscitar el sometent per restaurar l'ordre. La Federació Patronal amenaça amb el tancament de fàbriques si no es tornava a la feina.

A l'abril la vaga s'havia acabat amb la derrota dels treballadors.

-El pistolerisme

Neutralitat d'Espanya en el conflicte europeu crea una situació econòmica que tingué conseqüències:

-  Increment activitat productiva (agrària, industrial) perquè la indústria produïa articles per als dos bàndols enfrontats i l'agricultura proveïa d'aliments les potències en guerra.

-  L'activitat econòmica va fer disminuir l'atur i els empresaris obtenien beneficis.

-  Es genera un procés inflacionari.

-  Situació conjuntural, en acabar la guerra, s'inicia un procés d'acomiadaments massius i els obrers queden en una situació delicada.

Dins la CNT hi ha dues tendències:

1)       Anarcosindicalistes (partidaris d'una estratègia gradualista, aconseguir millores a través del diàleg).

2)       Anarquistes (volien un trencament amb el sistema capitalista).

La situació d'acomiadaments i de repressió sobre els treballadors, en alguns sector de l'anarquia <<Los solidarios>>, inicien uns atemptats en nom de la CNT contra autoritats, patrons i empresaris. Van matar el president del govern Eduardo Dato.

Els empresaris no van cedir i van refusar totes les peticions obreres. Van utilitzar el “locaut” (paro industrial) i van crear el “Sindicat Lliure”, que tenia per objecte trencar vagues i utilitzar bandes de pistolers per eliminar dirigents obrers.

Els governadors civils protegien el terrorisme del sindicat lliure. Entre els dirigents obrers hi havia: Francesc Layret i Salvador Seguí.

La repressió sobre la classe obrera va ser assumida per l'Estat espanyol fins al punt que policies, guàrdies civils, podien disparar contra els detinguts en cas d'intent de fugida.

La guerra del Marroc. El cop d'Estat de Primo de Rivera

-Annual

1920 es produeix l'enfrontament en una cabila, el cop era

d'Abd- el Krim que va proclamar la guerra santa contra espanyols i francesos.

El general Silvestre avança fins l'interior del Rif i els marroquins ataquen l'expedició de Silvestre i les tropes espanyoles fan una retirada a Annual (1921). Moren 12.000 soldats i es perd material bèl·lic.

Abd- el Krim proclama l'Emirat del Rif.

Aquest desastre militar deixa traumatitzada la població espanyola i crea un clima com el de la crisi del 98.
El govern dimiteix , això s'anomena una comisió al congres dels diputats per restablir-ne les responsabilitats.

El cop d'Estat de 1923: el capital general de Catalunya, Miguel Primo de Rivera, du a terme un cop d'estat que suspèn el règim constitucional. Aquest fet és important perquè significa el final del sistema polític de la Restauració, i significa també l'inici de la primera dictadura espanyola.

Conseqüències: - Agitació social, protagonitzada per la classe treballadora (inquieta molt els empresaris)

• Incapacitat dels successius governs per fer front a la recessió econòmica a partir de l'acabament de la primera guerra mundial.

• Desprestigi del règim polític

• Major capacitat operativa dels republicans i socialistes i també del catalanisme polític

• Intent d'investigació de les responabilitats en el desastre del nord d'Àfrica, va topar amb un fet documentat: la responasabilitat del propi monarca

El monarca, l'exèrcit, la burgesia i els sectors més conservadors de la societat van donar suport al cop d'estat. La cobertura que dóna el rei a aquest cop d'estat tindrà una importància molt gran amb la posterior caiguda de la monarquia. Alfons XIII nomena Primo de Rivera president del govern, i aquest forma un govern exclusivament per a generals (Directori Militar). Es fa un manifest titulat “Al País y al ejército español”, es du a terme la dissolució del Congrés de Diputats i queden prohibits els partits polítics amb l'excusa de que el vell sistema municipal era molt corrupte, i van dissoldre ajuntaments i diputacions. Els alcaldes són nomenats pel govern, i d'aquesta manera la majoria d'alcaldes eren militars. La dictadura del general Primo de Rivera s'inscriu dins un moviment de reacció política i social que ultrapasa les fronteras españolas. La revolució Russa del 1917 i la conseguent agitacio social ke segueix el seu exemple te lloc a diferents paissos del continent ( italia ,hongria, alemania, ...)Alarma fins a tal extrem ke les classes benestants recorren a l'autoritat per tal de readreçar la situacio.

 - Moviment obrer - els sindicats: entre els treballadors predominaven ls societats dofici eren agrupacions dobrers dun mateix ofici k practicven un sindicalismo moderat i pilitic per aconseguir millores laborals i salarials. Hi havia tamb un sindicalisme catolic basat en lesglesia. El 1906 es van crear els primers sindicats agraris, el 1912 es va constituir la federacio nacional de sindicats catolics. Al pais basc es va fundar la solidaritat dobrers bascos dorientacio nacionalista i catolica. A catalunya es va fundar el centre dautonomia de dependents del comerç i de la industria k es basava en el catalanisme i el reformisme social. De la solidaritat obrera a la CNT evolucio de la UGTM es de 50: societats obreres van crear una federacio sindical amb el nom de solidaritat obrera. Confederacio general del treball espanyol hi predominava lanarcosindicalisme i lany 1911 va anomenarse confederacio nacional del treball (CNT) i va celebrar el congres regional de catalunyai es va acordar la creacio dels sindicats unics. El sindicat va prendre una orientacio clarament anarcosindicalista. El 1919 va ingresar a la CNT la federacio nacional de agricultores. La CNT va esdevenir el sindicat mes important despanya. Unio general de treballador (UGT) va continuar estretamen vincuat al PSOE, es va organitzar en federacións dofici, pero va adoptar el mateix sistema k la CNT les federacions dindustria La UGT va anar creixent ente els miners i els jornales del camp. La UGT i la CNT va protagonitzar les vagues generals de desembrede 1916 i agost 1917.la vaga de la canadenca El febre de 1919 es va inciar a Barcelona una vaga a lempresa electrica anomenada com la canadenca i la CNT va aconseguir aturar a les empreses k depenient de lelectricitat i axi la aga seria general. El comité de vaga i la patronal van signar un acord pel k es readmetien els treballadors acomiadats i saconseguien millores salarials i la reivindicacio historia de la jornada de vuit hores, pero el capita general no va alliberar tts els detinguts k era una de les condicions pactades i els obrers van tornar a la vaga. Les autoritats van resucitar el sotament. La federacio patronal va amenazar amb el tancament de totes les fabriles si no es tornava a la feina. El pistolerime  En la CNT coexistien dues tendencies, els anarcosindicalistas i els anarkistes. Alguns grups van atemptar en nom de la CNT contra autoritats, patrons i encarregats i van matar el president del govern Eduardo dato. ELs empresaris des de la federacio patronal es van mostrar intransigents davan les demandes dobrers i van emprar el locaut i van pagar a bandes de pistolers perque eliminesin els dirigents obrers. Per la llei de fugues la policia i la guardia civil podien disparar contra els detinguts en cas dintent de fugida. La patronal va fomentar els anomenats Sindicats lliures dels Kuala empraven la violencia contra els cenetistes.

Mancomunitat de catalunya: la formacio: la diputacio de Barcelona sota la direccio politica de la lliga regionalista i am el suport de tots els altres partits  menys el de lerroux, havia aprovat una declaracio en que demanava un organismo comu am les altres diputacions catalanes. Despres dun intens proces de negociacions, el govern de canalejas va aceptar la proposta de mancomunitat de diputacions. Va ser aprovada la llei  loctubre de 1912 en un congres de majoria liberal, xo no va ser votada pel senat. La mancomunitat era una federacio de diputacions q donava a catalunya un poder regional. Enric Prat de la Riba va ser elegit per unanimitat primer president del nou organisme, pero va morir i va pasa a seru Joseph Puig i cadafalch. Les realitzacions: La mancomunitat va dur a terme una important obra de coordinacio dels serveis existents i en va crear de nous, van colabora molts intelectuals d'ideologies diferents. La mancomunitat numes disposava dels pressupostus i les competencias de les diputacions (cultura i obres publiques) la nova institucio va du a terme actuacions encaminades cap a modernitzacio del pais i millorar els serveis publics. Quan a leducacio es van crear escoles nurmals, adresades a la formacio de mestres i una zarza de biblioteqes populars. Una de les prioritats de la mancomunitat va ser el fonament de la formacio professional. Tambe es va desenvolupar una tasca de proteccio i divulgacio del patrimoni cultural. La mancomunitat va fomentar lagricultura i la ramaderia amb la creacio de camps desperimentacio de conreus, granges model..tambe es va fer importan la tasca de construccio de noves carreteres i camins i van impulsar decisivament lextensio de la xarxa telefonica i lelectrificacio del pais.

Les principals forces politiques: Els partits de dreta: el principal partit politic de dretes era la CEDA. Agrupava un ampli ventall de forces conservadores com poden ser Accion popular( maria gil robles), Derecha regional valenciana( lluis lucia ). La CEDA era una organitzacio politica de carácter catolic q es va oposar a les mesures reformistas dels governs desquerres, especialmen a la reforma agraria. Dins la dreta tmb i avien partits monarquics com Renovación española o comunión tradicionalista i accion española. que tot i la seva petita presencia a les corts van adoptar una actitud claramen beligeran contra la republica. Pel que fa a lambit de la dreta mes autoritaria era minoritaria i va ana adoptan cada vegada posicions mes radicals, Partido nacionalista español la JONS.. i entre aqets i avia la falange española am primo de rivera com a fundador, era la principal organitzacio feixista del pais. El centre polític: En el centredreta politic podem situari partits com Derecha liberal republicana ( nieto alcala Zamora), el partit radical de lerroux, q aqet era el mes important. De la defensa de posicions progresistas durant letapa de ka constitucio de la republica va anar derivant cap a posicions mes conservadores. Lerroux, que havia signat el pacte de san sebastia i havia participat en els primers governs de la republica aviat trencà la relacio am els grups desqerres i va pactar am la dreta despres de les eleccions de 1933. En el centreesquerra trobem el partit de Manuel azaña ( izquierda republicana )  q depenia del fet q la republica aconseguis superar vells problemas com la reforma de lexercit la supresio de privilegis de lesglesia, la reforma agraria. Les forces d'esquerra: El partit mes important era el PSOE i els seus liders mes importants com Largo Caballero, Julian Basteiro q mantenien series discrepancias sobre la linea politica del partit. El PSOE tenia mes força sobretot a Asturias, biscaia,Madrid..La divisio entre  el sector reformista i el sector revolucionari va fer que el PSOE nes de la colaboracio am els republicans de centroesquerra i la ruptura revolucionaria. El partit comunista despanya era un aprtit minoritari 5000 afilats, era dideologia marxista revolucionaria, va centrar la lluita contra lavenç del feixisme. Regionalistes i nacionalistas: partits de carácter autonomista i nacionalista com el PNB q al llarg del periode q al llarg de la republica va anar derivant cap a una posicio mes progresista. A catalunya cal destacar la lliga regionalista i Esquerra republicana q es va anar consolidan com el principal partit catalanista.