Qui son els glosadors?

Els glosadors mallorquins i menorquins, els cantadors eivissencs i formenterencs, els corrandistes del Principat de Catalunya, els "cantaors d'albaes" dels País Valencià, els troveros de Múrcia, els repentistes canaris, els bertzolaris bascos, etc., representen una deixa joglaresca que ha pervingut fins als nostres dies. És veritat que el sentit original no és el mateix, ni tampoc no hi ha la temença cap a l'agressivitat dialèctica que els feia ésser temuts i respectats. Glosar, improvisar cantant sobre qualsevol tema, amb una composició que té rima i ritme, és una tècnica, i com a tal es pot aprendre. Molts de glosadors mallorquins no saben llegir ni escriure, però tenen una capacitat memorística i un domini de la llengua popular immens; són àgils mentalment, capaços de contestar qualsevol enviat.
Ara bé, aquests glosadors, que des de ben joves ja cantaven cançons populars, que en saben mils i mils, apreses mentre treballaven al camp, no tenen successors: avui ningú no canta al camp. És necessari introduir la tècnica del glossat a les escoles ja que es poden treballar els continguts altitudinals (respecte pel torn de paraula, ordre, etc.), els procedimentals (saber compondre, amb totes les tècniques que això suposa saber jugar amb les paraules, etc.) i conceptuals (aprendre lèxic, refranys, girs, etc.) Es pot aprendre jugant.
El context a través del qual tenien sentit aquells glosadors, avui ja ha desaparegut, però hi ha gloses, cançons, que han esdevingut tradicionals, que el poble s'ha fet seves i de les quals ha oblidat l'autor, n'ha canviat les paraules i, fins i tot, el sentit. És per això que cal recordar-les i aprendre-les, perquè també conformen el bagatge cultural, lingüístic i històric que ens ha pervingut i ens ha ofert una visió particular del món que ens envolta.

Com varen desaparèixer les tradicions més antigues?

El segle XX, en nom del progrés, ha acabat amb la majoria de manifestacions populars europees d´origen agrari. Mallorca, en la seva transformació d´illa pagesa a illa turística, tampoc se n´ha escapat d´aquesta pèrdua cultural. No podíem, ni volíem quedar-nos de mans plegades davant la desaparició d´un patrimoni tan important com és la tradició musical de la nostra illa. En la comarca del llevant mallorquí, es va recuperar el ball mallorquí, l ´anomenat ball de bot. Als anys setanta la cultura popular estava ferida de mort. Dormia un malson de dècades. Les causes d´aquesta desaparició es troben en la desfeta de la guerra civil i la postguerra, en l´entrada de noves modes musicals i de balls forans més llépols. Però sobretot, la dictadura franquista i el poder de l´església l´ època varen apostar per arraconar la cultura viva del poble i transformar el ball popular en una manifestació “graciosa” i controlada, que només podia ser exhibida dalt un escenari, amb noves coreografies morals i pudoroses i amb vestimentes recreades en l ´anticor, com pertocava a tot espectacle digne i virtuós. Tal com havien començat a fer les primeres agrupacions folklòriques dels anys vint davant l´arribada del turisme.

Resum de qualques festes mallorquines:

El 16 de gener, a Muro i a Sóller se celebra la festa des foguerons, ja per el vespre s´encenen els foguerons , a on es balla, es canta i es beu al voltant seu . Al dia següent, desfilaran per Muro carrosses i tota mena de animals.

A Muro hi ha una casa

A sa moda de Cuitat:

A baix està enrajolat

I a damunt, endomassat

I enmig hi tenen s´ase.

També aquest dia es celebra en quasi tota l´illa la festa de Sant Antoni. Es podria dir que és la més típica. Aquest dia surten els dimonis de l´infern hi surten per el poble o la cuitat. El poble amb més tradició de la festa de Sant Antoni Abad es Sa Pobla, altres de gran fama son Artà, Sóller i Muro. Destaca també la de Pollença, que se celebra a la Plaça Vella, amb la tala i pujada al pi. Aquest dia també son molt conegudes les Beneïdes, les quals es beneeixen als animals que la gent del poble o de la barriada du a la plaça a on es el capella.

Sant Antoni Abat

Sant Antoni gloriós,

¿no mos dureu un Ignasi?

Oh, Mare de Déu de Gràcia,

Jo vendria a veure-vos!

San Antoni va per mar

Sonant una campaneta;

i sa seva porcelleta

Es peixos vol agafar.

Senyor Batle i ets obrers

Del gloriós San Antoni:

Déu vos conservi sa memori

I una cadira a la glòria

Que no puc demanar més.

El 20 de gener se celebren a Palma les festes de San Sebastià, patró de Palma, en les quals també es fan foguerons i tornetjos de tir amb fona. Hi ha festa a la nit per totes les places de la cuitat, encara que, antigament no se com ho celebraven.

A Setmana Santa es de gran interès gaudir de les processons del dijous i divendres Sant a Sineu, que es allà a on són més espectaculars, ancara que a tots els pobles de l´illa es fan les seves processons. A Felanitx és conegut el seu divendres Sant per el devallament del Crist del Sant enterrament. A ciutat es típica la processó del diumenge de Rams i del dijous Sant, el dia el cual surt el sant Crist de la Sang. També es molt típic menjar panades el dia de pasqua o el diumenge del Àngel

Bon Jesús, com vàreu néixer

Portàveu corona d´or

Ara la portau d´espines

Qui em travessen lo meu cor.

Es dia del Ram, la Pàssia

Cada any la solen cantar;

A s´estimada vaig dar

Aigua beneita dins Gràcia.

Es dijous Sant de la cena,

Cristo va fer testament;

Va deixar l´esglesia plena

D´un arbre que s´anomena

El santíssim Sacrament.

I tu, pecador dolent,

Sempre li gires s´esquena.

Es divendres a migdia

Enclavaren el Senyor:

Que de pena i dolor

Que degué sentir Maria

Vinent son Fill que moria

A la creu pel pecador!

Alabem primerament a Jesús

A Jesús, fill de Maria

Diguent tots: ”alabat sia"

El Santíssim Sacrament.

Després de Pasqua, a Sa Pobla fan un concurs de glossadors, en el qual els participants solen ser els padrins del poble.

De cançons si en vols cantar,

N´hauras de dur de ca teva;

¿Què m´has de venir a robar

aqueixa cançó que es meva?

Estimada, com tu cantes,

Tot Algaida resplendeix,

Sa teva veu se coneix

Enmig de cent mil i tantes.

Ara veig per cosa certa

Que vós no sou glosador,

Perquè un cavall corredor,

En tocar-lo d´esperó,

Ja és partit carrera oberta.

Una cançó de dos mots

Està ben prest acabada;

Racona´t d´una ruixada,

Si tens mosques, pos-t´hi brots.

La setmana després del diumenge de resurrecció, se li diu diumenge del Àngel, aquest dia se menjaven ses panades que havien sobrat de pasqua.

Jo som en Toni Lleó,

S´homo d´aquella rattada,

I no vull donar panada

Enguany a cap cantador.

Noltros som quatre i només

Qui no havíem cantat mai.

Si voleu venir a n´es ball,

dau-nos panada i no més.

El segon diumenge de Maig es celebra a Sóller, la vistosa escenificació de la batalla dels moros contra els habitants de l´illa, acabant amb la victòria dels darrers anomenats . En aquest temps , aquest dia es representa tal hi com s´imaginen com va ser la batalla.

La nit de San Juan es una nit màgica, es celebra dia 23 de juny, diuen que es la nit mes curta de l´any. Es fan foguerons i rituals a la platja, al parc de la mar es on es més gran la festa, es tradicional l´aiguafoc a mitja nit. Després cada poble ho celebra a la seva manera segons les tradicions.

Es dia de San Juan

Ses Joanaines fan festa;

es dia de Sant Silvestre,

ses Colomes també en fan.

Es dia del corpus, També festa de San Joan Pelós, es fa festa a molts de pobles de manera diferent. A Palma per exemple es fa una processó per la catedral, i és l´unic dia que sona la campana més grossa del campanari de la Seu, n´Eloi. A Felanitx fan festa i a Pollença també, per en San Joan Pelós.

San Joan pelut

San Joan pelat!

Feis sortir ses eines

De s´enamorat!

San Joan pelós

Va vestit de seda

amb una candela,

Agenoiem-mos!

San joan Pelut,

Carraegat de banyes

Amb unes castanyes

Fa tu-ru-ru-rut!

Demà és el dia del corpus,

Sa millor festa de l´any

Noltros segam a Ariny

I tot són serrals i costes.

EL 20 de juliol es Santa Margalida, patrona de Felanitx, es fa festa a pobles com Santa Margalida i a Felanitx, no es fa res amb especial, son només les festes de aquest pobles.

El 2 d´Agost, es de gran curiositat a Pollença la festa de Nostra Senyora dels Àngels, on s´escenifica la lluita de Joan Mas contra els pirates invasors.

Ja acabant s´estiu, es celebra la festa de la Verge de la Salut que es conserva a la església de San Miquel. Segons conta s´ història, en Jaume I quan arribar amb els seus vaixells la va deixar aquí ja que la havia trobada a la mar.

La beata, es celebra damunt es novembre. Es fa una processó amb grups de ball folklòric de tota l ´illa i una nineta, cada any una diferent, representa la beateta i va pujada al carruatge reial acompanyada de angelets. Es recorda la vida de Santa Catalina Tomàs. A ón més es celebra és al poble de Valldemossa, que es ón es conserva el cos de Sta. Catalina.

Vull és Santa Catalina,

Diada de fer bunyols;

Es blat va a catorze us

No és de plànyer sa farina.

En Novembre se celebra la Fira d´Inca, coneguda per la seva duració; tres diumenges seguits de festes i celebracions. Just al diumenge següent se celebra la festa de Santa Maria la Major, i al dijous següent la Fira de Dijous Bo de maquinaria i ganaderia.

El 31 de Desembre se celebra la Festa de l´Estandart a Palma, tradició que du la benvinguda a l´any nou. També es fa perquè segons conta l ´historia va ser quan el Rei Jaume I va arribar a Palma, passant per ara actualment el carrer 31 de Desembre. A la plaça de cort es posa l´estantart i una pageseta conta la historia de quan en Jaume I conquerir Mallorca.

Gloses de temes variats:

Margalida,Margalida,

Mai me cans de mirer-te;

En es meus ulls vens a esser

Com la murtera florida.

Oh carrer de m´alegria!

Si no ets, ja ho ets estat

Com jo estava enamorat,

D´un cap a l´altre corria.

Diumenge vespre,amor mia

Era com vos vaig deixar.

Es dilluns no vaig menjar

Ni talent que no tenia;

Es dimarts ja m´hi emprenia

Com qui està a sa cadira

I l´han d´arcabussetjar;

Es dimecres,de plorar

Un corrent d´aigua corria;

Es dijous ja vaig campar

Així com millor poria;

Es divendres, vida mia,

Quants d´ossos damunt tenia,

Tots los porien comptar;

Dissabte vaig arribar

Que la gent no em coneixia.

I així de vós voldria

Que em dàsseu tanta alegria

Com tristor en vàreu causar.

Qui barata es cap se grata,

Mon pare el se va gratar

Perqué volgue baratar

Es cavall amb una vaca.

A sa casa sempre ve

Un sonador de guiterra;

Jo m´en ric si no té terra,

Si no tenc pa, ballaré.

Es dissapte de Nadal

Quan vaig sortir de matines

Me varen pagar un jornal

Per jeure amb dues fradines

M´ho deien i ho repetien:

Disfurta i no facil mal!

Mon pare me decantau

De lo que a mi més m ágrada,

Perque estic enamorada

D´en Rafel i me´n privau.

Es dotze mesos de l´any (glosat)

Fred sol fer dins es gener

I es febrer per lo semblant;

Es març plou de tant en tant,

Dins es “bril” s´aigua cau bé;

Pes maig m´aparellaré

I juny ja segaré;

De juliol, si cau bé;

De reculls aplagaré;

Per anar a vermar es setembre

I a s´octubre i es novembre

Anar a sembrar me´n “niré”

I es desembre acabaré.

I gràcies a Déu daré

Si em deixa acabar s´any,

I si no teng algun dany,

Un altre en començaré.

Índex.

Qui son els glosadors? 1

Com varen desaparèixer les tradicions més antigues? 1

Resum de qualques festes mallorquines 2

Gloses de temes variats 5

Bibliografia.

-Llibre, “Cançons populars mallorquines” (arreglades per Joan Mòjer, classificades i ordenades per Sebastià Cardell) Govern de les illes Balears.

-CD, “No dóna gran cosa més l´agre de la terra”, Consell de Mallorca.

• per internet:

www.google.com

www.mallorcaservice.com

www.malloca.balearics.com

...

Margalida Cerdà Mas 1º BSA-H