Index

Resum …………………………………………………………………………………………………………………… 03

Biografia de Josep Pla …………………………………………………………………………………………… 04

Vocabulari ……………………………………………………………………………………………………………… 07

Esdeveniments ……………………………………………………………………………………………………… 09

Personatges …………………………………………………………………………………………………………… 10

Bibliografia …………………………………………………………………………………………………………… 09

Resum

Victor es un home vinculat al mar, i per raons que deconeixem va haver de vendre al Mestral, la seva embarcació. Lloga una casa a Cadaqués, i en un primer moment només ens descriu la casa. Aleshores des del seu sofà pot tornar a conteplar el seu estimat Mestral i el seu patró, en Baldiri, amb el seu cunyat, en Saldet. Aquest home a vingut a buscar al protagonista per proposar-l'hi fer un viatge cap a França, per conseguir productes de contraban.

Al acceptar, els personatges inician el viatge a Cadaqués i es dirigeixen al Golf de la Selva passant a prop de Roses. Una vegada allà, es troben amb un amic, Quimet de la Selva, que els dóna unes recomanacions per poder entrar al estany de Salses. Aleshores s'encaminen cap a Cervera, on Baldiri fa venta de dotze mallals d'oli. Seguidament a Banyuls, on s'estàn un dia. Passen per Portavendres, també per quedar-se un dia. Allà coneixen a Monsieur Forgas. Han acabar arriban a Cotlliure per arribar després als estanys de Salses.

El seu viatge es fa en va, perquè amb l'home amb qui debien fer negocis no aparegué i tornaren sense res; però pel Victor, si que va tenir valor, perquè va gaudir amb els paisatges i també perquè el Mestral el va fer reviure molts records, ja que el relat està basat en una vivència real del mateix Pla.

Josep Pla i Casadevall

(Palafrugell, Baix Empordà 1897 - Llofriu, Baix Empordà 1981)

Escriptor. Fill d'una família de petits propietaris rurals, estudià el batxillerat a Girona i, després de començar medicina, estudià dret a la Universitat de Barcelona.

De precoç vocació, debutà en revistes comarcals i redactà nombrosos escrits de creació literària que no foren publicats. Com a periodista professional, començà el 1918 a "Las Noticias" i passà després a "La Publicidad" on continuà com a corresponsal a "La Veu de Catalunya". Col·laborà també en els diaris de Madrid "El Sol" i "Fígaro", i a moltes altres publicacions, entre les quals "La Revista de Catalunya".

Els anys compresos entre el 1919 i el 1939 treballà fora de Catalunya com a corresponsal de premsa. França, Itàlia, Anglaterra, Alemanya, la Unió Soviètica, Madrid, etc, foren les seves residències habituals o l'objecte de viatges especials per tal de trametre cròniques periodístiques, la major part polítiques però algunes de caràcter cultural. D'aquesta etapa són els primers llibres: Coses vistes (1925) és —després d'Enric Casanovas (1920) i Negre i Taronja (1924)— el descobriment d'un gran escriptor. A continuació, Rússia (1925), Llanterna màgica (1926), Relacions (1927), Vida de Manolo (1928), Cartes de lluny (1928), D.Carles (1928), Cartes meridionals (1929), Madrid (Un dietari) (1929), Francesc Cambó (1928-30), El sistema de Francesc Pujols (1931), Vint-i-cinc anys de política catalanista (1931), Madrid (L'adveniment de la República) (1933) i Viatge a Catalunya (1934) demostren la varietat temàtica que continuaria tractant: narració pura, llibres de viatges, biografies, cròniques periodístiques, etc.

Polèmic i bel·ligerant en els escrits polítics, sense participar activament en la vida pública —treta la curta etapa en què fou diputat provincial de Girona pel districte de la Bisbal (1921)—, fou un propagandista de la Lliga i de Cambó. Arribada la guerra, marxà de Catalunya i féu llargues estades a l'estranger i a l'Espanya franquista. L'any 1939 s'instal·là definitivament a Catalunya, sense moure's pràcticament de l'Empordà. La postguerra significà, en primer lloc, una temptativa de justificació política —Historia de la Segunda República Española (1940-41), molt criticada i, fins i tot, rebutjada posteriorment pel mateix autor— i, després, una llarga meditació sobre la guerra civil, que condemnà repetidament. Escriví en castellà alguns llibres i, setmanalment, col·laboracions a la revista "Destino". D'aquesta etapa són Guía de la Costa Brava (1941), Las ciudades del

mar (1942), Viaje en autobús (1942), Humor honesto y vago (1942), La huída del tiempo (1945), així com Rusiñol y su tiempo (1942), El pintor Joaquín Mir (1944) i Un señor de Barcelona (1945), versemblantment escrites en català i publicades en traducció castellana. A partir del 1947 publicà normalment els seus llibres en català i inicià la darrera i més fecunda etapa de la seva vida d'escriptor.

Fins el 1956 publicà Cadaqués (1947), Bodegó amb peixos (1950), L'illa dels castanyers (1951), Pa i raïm (1951), Un senyor de Barcelona (1951), El carrer estret (Premi Joanot Martorell 1951), Llagosta i pollastre (1952), El vent de garbí (1952), Girona (1952), Els pagesos (1952), Nocturn de primavera (1953), Els anys (1953), Les hores (1953), Contraban (1954), Peix fregit (1954), L'Empordanet (1954), Cartes d'Itàlia (1955), Santiago Rusiñol i el seu temps (1955), Els moments (1955), Week-end d'estiu a New-York (1955) i De l'Empordanet a Barcelona (1956).

El 1956 féu, d'acord amb Editorial Selecta, una primera temptativa de recollir les seves Obres completes, que s'interrompé a la mort de l'editor, després de publicats vint-i-nou volums. Comprenia l'edició alternada d'obres inèdites i de reimpressions. Entre les primeres cal destacar la continuació d'algunes sèries —De l'Empordanet a Andorra (1959)— i la publicació d'obres originals —Un senyor de la Terra del Foc (1961)—, però l'aportació més important fou la publicació de nou volums d'Homenots (1958-62). L'any 1965 publicà La Catalunya vella, i el 1966 inicià, amb El quadern gris, la recopilació de l'Obra completa, d'acord amb Edicions Destino. Dins la línia d'El quadern gris caldria afegir Notes disperses (1969) i Notes per a Sílvia (1974).

L'Obra completa comprèn quaranta-cinc volums —prop de trenta mil pàgines— i no recull, encara, tots els seus escrits periodístics ni l'obra escrita en castellà. Entre els llibres inèdits que comprèn hom pot esmentar El que hem menjat (1972) i la novel·la L'herència, inclosa a l'Àlbum de Fontclara (1972) i algunes de les obres dels darrers anys com Articles sense cua (1975, premi Crítica Serra d'Or 1977), Notes del capvesprol (1979, premi Crítica Serra d'Or 1980) i Notes per a un diari: 1967-68 (publicades en el volum El viatge s'acaba). Fora de la seva Obra completa publicà altres títols com Veure Catalunya (1979), El geni del país i altres proses (1981), Obres de museu (1981), en col·laboració amb Salvador Dalí, Un amor de Josep Pla al Canadell (1985), Notes per a un diari (1986), etc. La grandesa d'aquesta obra resideix essencialment en l'escriptura, la qual uneix a la utilització d'un llenguatge popular una riquesa imaginativa verbal extraordinària. La precisió en la descripció de la natura l'obliga a forçar les imatges basades en olors, colors,

sons, etc, creant un univers que, més que una recreació, és un descobriment sensual del món.

El pas del temps, palpable al llarg de tota la seva obra, li atorga una dimensió transcendental i el lliga a la gran tradició literària dels humanistes de

tot el temps. La crítica social i el retrat psicològic l'emparenten amb l'obra d'alguns dels seus autors predilectes, dins la línia dels moralistes dels ss XVI, XVII i XVIII.

Finalment, però, els seus mestres indiscutits són els grans memorialistes que uneixen a la voluntat de donar testimoniatge d'una època una personal concepció del món. En aquest darrer sentit, les seves obres poden considerar-se com unes vastes memòries que cobreixen mig segle de vida catalana, vista pels ulls —a estones, irònics, i a estones adolorits— d'un home que lamenta l'esfondrament del món rural, dominat pels grans cicles de la natura, i no sap adaptar-se a l'adveniment de l'era industrial i urbana. El 1968 fou instituït el Premi Josep Pla en honor seu. A partir del 1969, en ocasió de l'atorgament del Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, s'inicià una llarga polèmica sobre la concessió del guardó a l'autor entre sectors enfrontats del país, premi que no arribà a guanyar. El 1980 rebé la Medalla d'Or de la Generalitat.

Vocabulari

• Arjau: maneta del timó en una embarcació petita

• Atzagaiada: Cop d'atzagaia. Llança curta usada per llançar.

• Balder: Dit d'una cosa que no ajusta exactament dins o entorn d'una altra.

• Bergantí: Vaixell de vela de dos pals, major i trinquet, ultra el bauprès.

• Bonior: Remor sorda i contínua que mou un abell, una multitud de persones.

• Calafatejar: Calafatar, tapar amb estopa els coments de les posts o taules dels vaixells i de les embarcacions menors de fusta i cobrir-les després amb una capa de brea a fi d'impedir el pas de l'aigua.

• Canyís: teixits, reixats, fet de canyes, vímets, etc.

• Cinta: Vorada de fusta que volta tot el buc de les embarcacions, per la seva exterior, a l'alçadade la coberta. Reforça el buc.

• Coi: Hamaca de lona usada pels mariners per a dormir.

• Costella: Quaderna

• Devessall: Pluja torrencial

• Dogues Qualsevol de les fustes que formen el cos d'una bóta, d'un barril, etc., i es mantenen unides amb cèrcols.

• Embat: Cop que dóna l'onada contra les roques, contra la nau, etc.

• Enxubada: Dit d'un lloc tancat, d'on l'aire es renova difícilment.

• Estai: cap o cable que subjecta tot pal masteler perquè no caigui vers la popa.

• Gormad: Llèpol, dit d'aquell a qui agrada de menjar bé.

• Governall: Aparell o dispositiu que serveix per governar una nau.

• Grau: Boca o petit canal que posa en comunicació un estany i la mar

• Gussi: Llagut petit, de pesca o d'esbarjo

• Idolatria: Culte, amor excessiu, a una persona o cosa.

• Impàvid: Sense por

• Incipient: Que comença a manifestar-se, a fer els seus efectes.

• Jonc: Planta herbàcia de fulles amb bases embeinadores i de limbre cilíndric i de fruits capsulars.

• Lacustre: Relatiu o pertanyent als llacs.

• Llibant: Corda gruixuda d'espart

• Llicorella: Roca pissarrenca, situada a l'inici del metamorfisme, que prové de la consolidació i la laminació de sediments argilosos.

• Mostela: Mamífer carnívor amb el cap allargat, potes curtes i fortes i pèl bru rogenc.

• Nedants: Quadernes o costelles del centre de la quilla

• Orla: Part del costat d'una embarcació que sobresurt del pla de la coberta, tot fent barana.

• Orsat: Anar a l'orsa, navegar en contra del vent.

• Plafó: Pla inferior d'una cornisa.

• Quaderna: Nom de cadascuna de les peces de fusta arquejades, inserides pel centre a la quilla. Són les peces fonamentals i les que donen forma a un bastiment

• Quarters: Tapes de fusta destinades a tapar la banyera de la coberta i fer-la més ampla en la seva part coberta

• Quilla: Peça longitudinal, la primera que hom col·loca en la construcció d'una embarcació, que és disposada de proa a popa, a la part inferior del buc, i que pot ser considerada la base de tota l'estructura de la nau i el seu eix longitudinal.

• Redós: Recer. Lloc protegit de la pluja, el vent, etc.

• Somes De poca fondària.

• Somort: Mancat de vitalitat, de força.

• Trainyera: Barca emprada per a pescar amb traïnya, ormeig de pesca constituït per una xarxa de grans dimensions, de forma aproximadament resctangular, amb surada i ploms i unes anelles per les quals passa un cap que, en estirar-lo, converteix la xarxa en una bossa dins la qual resta empresonat el peix.

• Xarbotant: La superfície d'un líquid sacsejat, agitar-se dins l'atuell, batent les parets o vessant-se en part.

Esdeveniments

“Contraban” es el relat d'un viatge que es realitza en una semana justament, començà i acaba en diumenge.

Al primer dia, está en la casa del pianc, a Cadaqués, i ens fa una descripció de la casa i dels objectes que hi ha en ella. Desde el balcó veu la arribada del Mestral i té la visita de Baliri Cremat i Pau Saldet.

Al dia següent, el diumenge salpan de Cadaqués, en el Mestral, i passen per Portlligat, la badia de Guillola, el Cap de Creus, pel Golf de la Selva, la Cala Prona, i es troban amb Quimet de la Selva, qui els ensenyà com arribar a l´estany de Salses. Anaren cap Cervera on venen oli i finalment salparen cap a Banyuls

Els dilluns arriban Banyuls. En Víctor veu una una noia que li agrada i l'anomenà la Venus. Baldiri compra vi de Banyuls i el carrega al vaixell. I surten cap Portvendres.

El dimarts arriben a Portvendres, on es queden a passar el dia, fins al dimecres, on Baldiri carrega un gramòfon al Mestral i salpan cap a Cotlliure.

Arriben a Cotlliure, el dijous. Allà el Victor coneix un home d´un restaurant i parlen sobre anxoves (quines son de qualitat, les del país o no)

El divendres salpen de bon matí per arribar al estant de Salses. Passen per Canet, Salanca i el Bacarès. Al arriba a l´estany, passen per la gorja que Quimet de la Selva els havia indicat. Passen la nit a l´estany i troben una barca de color negre d´un caçador per transportar la mercaderia.

El dissabte fa molt mal temps, encar i això en Baldiri fins a la platja per reunir-se amb el seu contacte per a fer negocis , però no va apareixer i surtiren com poden de l´estany. I fan el mateix recorregut per poder tornar a casa.

Arribaren a Cadaqués el diumenge i el Victor després d´haver dormit tot el viatge se´n va cap casa seva.

Personatges

• Baldiri Cremat; és un antic amic de Roses, és una persona molt obert i xerraire. És un home extrovertit a qui li agraden molt les dones i la beguda. El narrador ens explica que potser com amic no és gaire de fiar, però com a mariner és excel·lent .

• Pau Saldet; és el cunyat de Baldiri Cremat, i és una persona més aviat reservat i sense personalitat.

• Monsieur Forgas; és un home vell, baixet amb uns ulls rogencs, sortits i treballats, que porta un jaqué amb una gran roseta de la Legió d'Honor al trau. És el farmacèutic de la vila i l'alcalde des de temps immemoriables

• Victor Rahola; és un personatge de mitjana edat, al voltant dels 65 anys, amb un caràcter amistós i molt viu d'esperit.

• Quimet de la Selva: és un home d'edat, blanc de cabells, d'un color de pell olivaci, mal afaitat. Es un home alt corpulent i porta un bigoti gros i caigut, de gavatx. Ell els explicarà els diferents perills que es poden trobar pel camí i com poder evitar-los.

• Senyor Pous: aquest es l'amo del bar de Cotlliure, amb el que discuteix el protagonista. Finalment s'acaben fent amics l'un de l'altre.

Bibliografia

• Contraban, Josep Pla. (Edició Proa)

• Internet

• www.google.es

• www.altamira.es