AMÈRICA

CONITNENTS:

- Amèrica - Àfrica - Antàrtida - Àsia - Europa - Oceania

Amèrica es considera sola però es dividida en{nord, central i sud.

Nou continent!fa referència a Amèrica perquè va ser descobert l'últim, el mes recent. Te dues unitats o sub-continents, l'Amèrica central es considera l'istme.

LIMITS:

Nord! oceà glacial àrtic

Sud! oceà glacial antàrtic OCEANS

Est! oceà atlàntic

Oest! oceà pacífic

Nord! mar de Beaufort

Nord! mar de Bering

Amèrica central! mar del Carib MARS

Nord! mar del labrador

EL RELLEU D'AMÈRICA:

Amèrica en general té una extensió aproximadament de 42.000.600 km2. Al 1982 ja en tenia 628.032.000 habitants. El formament d'Amèrica es va iniciar al final de l'era secundaria concretament al final del terciari que es va unir però la zona de Panamà. La part occidental de tot el continent esta formada per una alienació muntanyosa, desde Alaska fins a la Terra Del Foc. Al nord i a consecuencia de les glaciacions es van formar una gran quantitat de llacs. Al mont més alt es el MACKINLEY de 6.236m que esta situat en el monts d'Alaska i li segueix el LOGAN amb 6.050m. Al sud, Perú, els volcans CHIMBORAZO de 6.257m, i després al sud també a Perú Aconcagua de 6.959m. Nord d'Amèrica, en la serralada, destaquen la SERRALADA ROCOSSA y a Amèrica del sud la SERRALADA DELS ANDES. Es l'únic continent del mon que te tota les varietats climàtiques.

HIDROGRAFÍA:

La major part de les aigües d'Amèrica van a parar a l'Oceà Atlàntic. Tres de les quatre conques mes grans del mon es troben a Amèrica i son les de l'Amazona, Ucayala, Riu de la Plata-Paranà i Mississipi-Missurï. La longitud dels rius es de:

- Amazones 6.280 km.

- Mississipi 5.970 km, el riu mes llarg del mon I mes gran del mon.

- Riu de la Plata 4.700 km.

-Mackenzie 4.241 km.

LLACS:

Els llacs mes grans quasi be tots es troben a Estats Units i Canadà. El llac que s'anomena llac superior amb 84.131 km2, es el segon mes gran del mon.

HURÓN 61.797 km2.

MICHIGAN 58.O16 km2.

EIRE 26.612 km2.

ONTAIRO 18.841 km2.

OSSOS 31.792 km2.

ESCLAUS 28.438 km2.

NICARAGUA 8.430 km2.

TITICACA 8.300 km2.

CLIMA, FLORA I FAUNA

CLIMA:

Al extrem nord el clima pot ser en mitjanes anuals però sota dels 10ºC. La resta de clima es majoritàriament continental. La part occidental, litoral del pacífic, clima oceànic. A la banda atlàntica el clima es temperat, calent i humit, al sud hi ha clima chinés. A la zona de Califòrnia hi ha una petita franja de clima mediterrani. Amèrica del sud hi ha un àrea molt extensa de clima equatorial humit, situat principalment a la zona de l'Amazona. Els climes tropicals amb estacions seques i plujoses alternativament s'extenen al nord i sud de la zona equatorial. També hi ha una zona de clima desèrtic al costat del pacífic fins a Xile. Al centre de Xile el clima es mediterrani i mes al sud oceànic.

FLORA:

La riquesa de flora d'Amèrica del Nord es molt similar a la d'Europa però amb més varietat d'espècies. Ala zona Nord predomina la Tundra amb molses i líquens. La fauna d'aquesta zona es per tant molt pobre. Hi predomina la fauna marina amb foques, morses i l'ós polar. Amar obert hi ha cetacis. Ales zones de l'interior hi ha les guineus àrtiques blaves i llebres polars. En domesticats està el gos esquimal.

Més al sud hi predomina la Taigà. Amb boscos les coníferes. Els son animals de pell fina com el castor, marta, l'ós, el llop, els linx i els cérvols.

Per sota del bosc de coníferes trobem boscos caducifolis amb Faig, Roure i Castanyers. La fauna es la mateixa que en els llocs on hi ha el bosc de coníferes.

Al centre d'Amèrica del Nord hi ha una gran zona de praderias amb estepes. La fauna que hi predomina es el: el talp, el coiot i els llops. A la zona de la franja de Califòrnia hi ha una vegetació semblant a la zona mediterrània per tant trobem alzines. La zona del Carib té una vegetació tropical combinant la sabana i la selva humida. En aquesta zona predominen els mamífers, insectívors, rosegadors, ocells i rèptils.

Amèrica del sud hi trobem selva equatorial, es la massa forestal més extensa del món. La fauna d'aquesta regió es la més rica d'Amèrica tropical. Hi ha també tucans, colibrís, entre els ocells, els caimans, el peix gat, l'angula elèctrica i la piranya entre moltes altres espècies. Passada la selva tropical tornem a trobar la sabana rica en boscos caducifolis. Allà hi trobem el puma i el jaguar més al sud hi ha estepes. A la zona dels Andes hi ha animals característics com les llames i el còndor. Al extrem sud del continent la flora i fauna es pròpiament de l'Antàrtida.

RECURSOS ECONÓMICS:

• Agricultura: Cacauets, dàtils, cautxú, soja, tabac, cacau, blat, cotó, fruits, patates, raïm, te i arròs.

A Canadà els boscos ocupen el 40% de la superfície del país. Hi ha moltes zones dedicades al conreu farratgeres. A la zona tropical hi ha cafè, canya de sucre i plàtans.

• Ramaderia: Bovina, ovina i porcí.

• Mineria: Petroli, ferro, carbó, diamants, or i bauxita.

POBLACIÓ:

Amèrica del nord es la regió del món que ha rebut més immigrants, els habitants autòctons no arribaran al mig milió de persones hi com a consecuencia de les colonitzacions a principis del segle 20 només en quedaven la meitat.

Amèrica llatina l'arribada dels colonitzadors va provocar una gran mortalitat entre la població. Entre els segles 16 i 18 van arribar al continent un total de 10.500.000 d'esclaus negres. A partir de la segona meitat del segle 18 van arribar 12.000.000 d'europeus a causa de les migracions.

RACES:

Els primers habitants, fa entre 10.000 i 20.000 anys, eren asiàtics. Van travessar l'estret de Bering, a la zona hi havia els indis americans, a la zona nord els esquimals. Els indis tenen la pell més fosca hi a vegades groguenques. El mestissatge ha estat molt intens principalment a les Antilles y a l'Amèrica Central i l'Amèrica del Sud. El total de la població indígena en el moment de la descoberta d'Amèrica es calcula en 30.000.000 dels quals el 90% vivien a l'Amèrica equatorial. Al nord hi ha rasa esquimal, a la zona del golf de Mèxic hi havia els Asteques. Al centre hi habitaven els Apatxes, els Iowa i Sioux. A la zona de Califòrnia hi havia els Xoixons i els Painte, més al sud, els Inques.

Ales planes d'Argentina hi havia els Ahovo i els Pueltxe. Al nord hi trobem els Mascoi, Tupí - guaraní entre un total de 50 ètnies. Ala zona del Brasil hi trobem també els Tupí o Arawak i al Carib tropical que també els trobem a la zona de Centre Amèrica.

LLENGÜES:

El nombre de llengües de l'època de la invasió, es diu que era al voltant d'un miler. Es poden recargolar en sis famílies:

• Esquimo - aleuta

• Allongui - Wabash

• Ha - atené

• Penutí

• Noka - sioux

• Asteca

Al centre les anomenades Andino - Equatorial i la Ge - Pano - Carib.

Les llengües indígenes estan amenaçades d'una extinció més o menys propera com per exemple la Maia, al sud d'Amèrica la Quetxua i el Guarantí son les llengües més estables.

Actualment les llengües principals son:

L'Anglès, Francés, Castellà i el Portuguès. Hi han moltes zones Bilingües.

RELIGIÓ:

Un 91% PERTANY AL CRISTIANISME I ES DIBIDEIX EN CATOLICS->

->73% / Protestants i Anglicans ->19% i Ortodoxos ->1%.

També trobem la religió Jueva, Monometana i la Hindú.

PAIS	CAPITAL	RELIGIO	LLENGUES	MONEDA
CANADÀ	OTTAWA	CATÓLICA, PROTESTANT	ANGLÈS, FRANCÈS	DOLAR CANADENC
EE.UU.	WASHINTONG	PROTESTANTS, CATÓLICS, JUEUS	ANGLÈS , CASTELLÀ	DOLAR AMERICÀ
MÈXIC	CIUTAT DE MÈXIC	CATÓLICS	CASTALLÀ, DIALECTES MAIAS	PESO
GUATEMALA	GUATEMALA	CATÓLICS, PROTESTANTS	CASTELLÀ, DIALECTES MAIAS	QUETZAL
BELIZE	BELMOPAN	CATÓLICS PROTESTANTS	ANGLÈS, CASTELLÀ, CRIOLLO	DOLAR DE BELIZE
SALVADOR	ST.SALVADOR	CATÓLICS	CASTELLÀ	COLOM
HONDURAS	TEGUCIGALPA	CATÓLICS	CASTELLÀ, ANGLÈS, ÍNDI	LEMPIRA
NICARAGUA	MANAGUA	CATÓLICS PROTESTANTS	CASTELLÀ, ÍNDI	CORDOBA
COSTA RICA	ST.JOSÉ	CATÓLICS PROTESTANTS	CASTELLÀ, ANGLÈS, CRIOLLO	COLOM DE COSTA RICA
PANAMÀ	PANAMÀ	CATÓLICS PROTESTANTS	CASTELLÀ, ÍNDI, ANGLÈS	BALBOA
BAHAMES	NASSOU	CATÓLICS PROTESTANTS	ANGLÈS, CRIOLLO	DOLAR DE LES BAHAMES
CUBA	HABANA	CATÓLICS	CASTELLÀ	PESO CUBANO
JAMAICA	KINGSTON	CATÓLICS PROTESTANTS	ANGLÈS, CRIOLLO JAMAICA	DOLAR JAMAICA
HAITÍ	PORT-OU-PRINCE	CATÓLICS PROTESTANTS	FRANCÈS, CRIOLLO	GOURDA
REP.DOMINICANA	ST.DOMINGO	CATÓLICS	CASTELLÀ, FRANCÈS, CRIOLLO	PESO DOMINICÀ
PUERTO RICO	E.U.A.	CATÓLICS	CASTELLÀ, ANGLÈS	DOLAR AMERICÀ
SAINT CRISTOPHER I NEVIS	BASSETERRE	ANLICANS, MATUDISTES, CATÓLICS	ANGLÈS, CRIOLLO	DOLAR CARÍBIC
ANTIGUA I BARBUDA	SAINT. JOHN'S	ANGLICANS	ALGLÈS, CRIOLLO	DOLAR CARÍBIC
DOMINICA	ROSEA	CATÓLICS PROTESTANTS	ANGLÈS, FRANCÈS, CRIOLLO	DOLAR CARÍBIC
SAINT LUCIA	CASTRIES	CATÓLICS PROTESTANTS	ANGLÈS, FRANCÈS, CRIOLLO	DOLAR CARÍBIC
BARBADOS	BRIDGETOWN	ANGLICANS, PROTESTANTS	ANGLÈS, BAIJAN	DOLAR BARBADOS
SAINT VINCENT I GRANADINES	KINGSTOWN	PROTESTANTS, CATÓLICS	ANGLÈS, CRIOLLO	DOLAR CARÍBIC
GRERNADA	SAINT. GEORGE'S	CATÓLICS PROTESTANTS	ANGLÈS, CRIOLLO	DOLAR CARÍBIC
TRINITAT I TOBAGO	PORT OF SPAIN	CRISTIANS, INDÚS, MUSULMANS	ANGLÈS, FRANCÈS, CASTELLÀ	DOLAR TOBAGO
COLOMBIA	BOGOTÀ	CATÓLICS PROTESTANTS	CASTELLÀ, ÍNDI	PESO COLOMBIÀ
EQUADOR	QUITO	CATÓLICS	CASTELLÀ, ÍNDI	SUARE
PERÚ	LIMA	CATÓLICS	CASTELLÀ	NUEVO SOL
XILE	SANTIAGO DE XILE	CATÓLICS PROTESTANTS	CASTELLÀ, ÍNDI	PESO XILÉ
ARGENTINA	BUENOS AIRES	CATÓLICS PROTESTANTS	CASTELLÀ, ÍNDI	PESO
URUGAI	MONTE-VIDEO	CATÓLICS	CASTELLÀ	PESO URUGAIÀ
PARAGUAI	ASUNCIÓN	CATÓLICS	CASTELLÀ, GUARANÍ	GUARANÍ
BOLIVIA	LA PAZ	CATÓLICS	CASTELLÀ, QUETXUA	PESO BOLIVIÀ
BRASIL	BRASILIA	CATÓLICS PROTESTANTS I ALTRES	PORTUGUÉS	CRUCEIRO
GUAYANA	GEORGETOWN	PROTESTANTS CATÓLICS	ANGLÈS, FRANCÈS	DOLAR GUAYANÀ
GUAYANA FRANCESA	CAYANE	PROTESTANTS CATÓLICS	ANGLES, FANCES	DOLAR GUAYANÀ
SURINAM	PARAMARIBO	INDÚ, CATÓLICS, MUSULMANS, PROTESTANTS	NEHERLANDÉS, ANGLÈS, ÍNDI	FLORÍN DE SURINAM
VENEÇUELA	CARACAS	CATÓLICS	CASTELLÀ, ÍNDI	BOLIVAR

ANTARTIDA

L'Antàrtida te una superfície de 140.000 km2. La plataforma flotant de glaç es de 1.160.000 km2. El volum de glaç esta entre el 23 i 33 milions i això representa més del 90% de glaç del mon.

Amb una mitjana de espessos de entre 2.200 i 2600 metres i un màxim de 4335 metres.

Les glaceres aboquen al mar masses de gel que donen origen als icebergs. El més gran va ser a l'any 1556 amb unes dimensions de 97 km per 335 km. Hi ha llacs a l'interior que estan per sota del nivell del mar. El mont més alt es el Vinson amb 5140 metres. El volcà Eribus, amb 3754 metres, situat a l'illa de Ross esta actiu. L'illa de Ross es una massa de gel de 1000 km d'amplada amb penya-segats de 75m d'alçada.

El clima es polar i no supera el 0ºC i per tant te les temperatures més baixes del mon. Per exemple a la costa la temperatura ocila entre els - 140ºC, - 25ºC.

Al l'interior la temperatura mitjana es de - 55ºC i el mínim registrat va ser al 1960 amb - 88ºC. Les precipitacions són molt escasses entre 200 i 500 mil·límetres a la costa anuals i a l'interior entre 50 i 100. Els vents poden arribar a assolir el 330 quilòmetres per hora.

La flora i la fauna son extremadament pobres. Els mamífers que hi trobem son marins com per exemple pingüins; de plantes hi trobem les molses i líquens i viuen alguns ocells i alguns insectes àcars que donen vida a les plantes.

El francès Bouverrt de Lozier va descobrir l'any 1739 l'illa del seu nom.

James Cook va descobrir l'any 1772 les illes Sandvitx i el Pol Sur va arribar per primera vegada però el noruec Amudeges al 1911 va adelantar A el Scott.

Els recursos naturals principals son el petroli i el gas.

Al 1961 es va firmar el Tractament de l'Antàrtida segons el qual ecsisteix la prohibició de fer experiments nuclears així com desmilitarització.

Al 1934 va tenir lloc una conferencia internacional per dividir-hi l'Antàrtida entre Gran Bretanya, Nova Zelanda, Noruega, Austràlia i França.

En aquesta divisió no es va tenir en conta ni els Estats Units ni Rússia la part de l'Antàrtida que mira cap a Amèrica te moltes illes.

L'Antàrtida es el continent més alt del món. L'Alçada mitjana passa dels 2000 metres.

L'Antàrtida va estar unida a Amèrica i Austràlia. Les anomenades terres de Granma son una continuació dels Andes. A la zona de terra Victoria sobra una filera de con volcànics.

Aquesta huracans o vents tant forts ( els anglesos els anomenes Blizzards ) son molt violents i bufen principalment a la zona de la terra de l'emperador Guillem II on poden durar fins un mes. No hi ha població nativa i el seu clima fa impossible un futur desenvolupament econòmic. Al 1991 es va renovar aquell tractat de l'Antàrtida segons el qual durant 50 anys explotar els seus recursos minerals. A l'actualitat Argentina i Xile posseeixen part de l'Antàrtida.

ASIA

És el continent més extens. Ocupa el 8,6% de la superfície del globus terraqui i el 32,5% de totes les terres del continent. El punt més septentrional es el cap de Cheliuskin que esta més enllà del cercle polar y el punt més meridional es el cap Bulus o en l'extrem de la península de Malaca. El tròpic de Càncer passa per la China a prop de Cantón(Índia) i també per l'Aràbia junt el golf de Oman. En longitud s'exten desde el cap de Baba, a Turquia, fins el cap de Dezhnera en el estret de Bering.

El continents més continental, es a dir, hi ha punts que estan a 3000 km del mar. Europa el punt que està més lluny es de 900, Amèrica es de 1300.

Esta unida a Àfrica per l'istme de Suez de 120 km de llarg. La linea dels monts Urals les separa d'Europa. Àsia esta separada d'Amèrica per l'estret de Bering que té 100 km es vincula que esta unit a Àsia tot el cinturó d'illes que formen el cinturó de foc.

Aquestes illes són: Kuriles(arxi. de Japó); Formosa(arxi. Filipines); Cèlebes; Moluques; Borneo; Sonda; Sri Lanka, que tanquen els mars interiors de Ojotsk; Japó; China Oriental i la China Meridional.

RELLEU:

Segons el seu origen podem distingir quatre elements:

1º -> Una enorme conjunt muntanyós al centre.

2º -> Els altiplans primaris d'Aràbia i del Dekan.

3º -> Dins del bloc muntanyós les planes del nord-oest de Mesopotàmia i de China.

4º -> Illes en forma de cercle a la costa.

El resultat d'aquesta disposició del relleu d'Àsia dels moviments que van afectar al continent a l'era terciària.

Una amplia franja marina a l'actual Àsia Menor, Iran, Himàlaia i el Tibet posaven en comunicació el Mediterrani i el Pacífic. Aquesta franja estava bordada pels altiplans d'Aràbia i del Dekan al nord i al sud-est per un sistema muntanyós primari que cobria la part central i oriental de Sibèria i el sud de la China.

Aquests moviments estan confirmats per la presencia de fòssils d'animals marins a més de 600 metres d'altitud a l'Himàlaia i això explica l'abundància de roques volcàniques als volcans estinguits l'activitat a les illes i la frecuencia de terretremols. L'erosió a retallat en pics i crestes aquest aixecament posant al descobert les conques més antigues. Avui dia la part central d'Àsia es presenta amb l'aspecte d'altiplans molt elevats bordats per sistemes muntanyosos molt alts.

Tal es cas del Tibet amb més de 4000 metres d'altitud que esta rodejant al sud per l'Himàlaia on el mont Everest té una alçada de 8.848 metres i al nord per les muntanyes de Kuenlun, Altin-Tagh.

Un altre, la messeta de Pamir i la depressió de Dzhungarria per on van estar les invasions mongoles. Les quatre-quintes parts d'Àsia estan a mes de 500 metres d'altitud.

CLIMA, VEGETACIÓ I FAUNA:

La immensa extensió d'Àsia proporciona una gran gamma de climes que va desde el polar fins els equatorials.

1º: Nord de la Sibèria les temperatures mitjanes del mes més càlid es de 15 ºC i la mitjana del mes més fred de - 51ºC. Encara que s'ha registrat temperatures mínimes per sota dels 70ºC.

La influencia de la latitud esta corregida per la de l'alçada per exemple a Lhasa (Tibet) les temperatures mitjanes són de 0ºC al gener i 16ºC al mes de juliol.

D'altra banda la massa continental d'Àsia determina un factor molt important del clima, els Monzons. De novembre a Febrer les masses d'aire fred i secs provinents del nord van en direcció sud - oest i es el que s'anomena el Monzó d'hivern. Desprès aquest vents freds i secs o anticicló puja a poc a poc cap al nord i aleshores masses d'aire calent procedents de l'hemisferi sud es dirigeixen cap el nord-est carregant-se d'humitat el seu pas per sobre dels mars: Es el Monzó d'estiu. Com a consecuencia de les comunicacions d'aquest elements es dirigeixen a Àsia varies zones climàtiques.

2º: El nord es una zona de clima àrtic el que correspon la Tundra i una zona de clima polar amb un immens bosc de la Taiga.

3º: Àsia Central i Àsia del Oest ocupen les zones de clima arit en quasi bé gens d'hivern o bé amb un hivern suau o bé amb un hivern fred. Això dona lloc a un peculiar regim floral. Aquí s'extenen deserts com el d'Aràbia, Iran, Mongòlia(desert de Gobi) amb estepes.

4º: Al sud i al sud -est pertanyen a la zona dels monzons la indiana al sud la Península Indo-China i Insulildia tenen un clima monzonic sense hivern son les regions més humides Cherrapunji, nord del golf de Bengala, les precipitacions arriben als 12 metres cúbics d'aigua de pluja a l'any. Les barreres muntanyoses estan cobertes d'una zona de selva espessa anomenada jungla. Les parts menys humides son el domini de la sabana. La China meridional i el sud del Japó tenen un clima monzonic amb hiverns suaus. A les altures es troben els boscos d'arbres de fulles perennes i l'arbust característic es el té. Per últim a la China Septentrional, Corea i Nord del Japó el clima monzonic implica hiverns freds i la vegetació esta constituïda per boscos d'espècies frondoses o per praderas. En quant a la fauna la regió de clima àrtic es avitada pel ren i el de la Taiga per animals molt apreciats per les seves pells com son: Les guineus, les martes, castors, etc.

A la zona del clima arit predomina el camell, el dromedari, les ovelles, les cabres i el yak a la zona del Tibet.

A la zona dels monzons concretament a la jungla tenim els elefants, tigres, mones, lloros, chacals, lleopards, rèptils , els més perillosos som son: la vivora negra i les cobres.

MARS, COSTES I RIUS:

L'Oceà Glacial te costes baixes i pantanoses cobertes de gel durant una part de l'any desemboquen el rius siberians: Ob, Yenisei a través d'un llarg estuari i el Lena mitjançant un extens delta. També esta glacelat durant varios mesos les costes del Pacífic el llarg de la península de Kancachatka i del mar Ojotsk. El mar del Japó en profunditats de 3050 metres té costes rectilínies i la baia de la Vladivostok. Les costes del mar groc amb una profunditat de només 100m i les del mar de la China Oriental estan formades pels eluvions, dels grans rius chinesos.

El Huan-he i el Yangtsé-kiang son baixes excepte a la península de Shandong. Les del mar de la China meridional molt profund al nord i amb menys de 100 metres al sud dibuixen nombroses baies com les de Fuzhou, Macao, Along, Singapur, Els rius de Sikiang, Riu Vermell, Mekong, desemboquen en aquest mar mitjançant deltes. En la proximitat de les illes que borden el continent, el Pacífic arriba a grans profunditats marines com per exemple de 8500 metres al arxipèlag Japonès de 7840 metres en l'arxipèlag Riu Kiu de 11515 metres en el de les Filipines. L'oceà Índic forma el golf de Bengala, amb costes molt abruptes amb els deltes del riu Irawadi, Ganges, Brahma Putra, el golf de Oman amb la prolongació del golf Pèrsic que els eluvions dels rius Tigres, Eufrates; excepte en el delta del Indo la costa es rocosa i amb bones cales el golf de Aden porta Mar Vermell mitjançant, l'estret de Bab - al- Mandab a Turquia, les costes molt retallades del mediterrani han afavorit una intensa activitats meridional desde l'antiguitat. Les costes del mar Negre estan igualment provistes, només profund al sud on la seva costa es rocallosa. Les costes del mar del Aral són planes i pantanoses. Alguns rius no van a parar al mar, si no que formen grans depressions i no arriben a morir.

RECURSOS NATURALS:

La varietat de ferres i climes permet que ha Àsia es practiquin tota mena de cultius. Tant alimentius com industrials. Blat de Moro, Blat, Centec, Cebada, La Avena, L'Arròs, La Soja, La Patata, Fruites, Espècies, Té, Cafè, Cacauet, Canya de Sucre, Cotó, Vi, La Morera i el Cautxú.

Els seus immensos boscos proporcionen també tot tipus de fusta els seus rius i costes abunden moltes varietats de peixos, el salmó. Es practica la cria de cavalls, mules, ovelles, cabres, bous, utilitzen l'elefant, el camell i el ren. Els animals de la Taiga siberiana proporcionen pells als seus recursos minerals son abundants destaquen el petroli, el ferro, el coure, el plom, l'estany, mercuri, níquel, magnesi i l'urani. Amb tot les produccions agrícoles no sempre arriben amb tots a satisfer les necessitats de la població ni tan sols per alliberar-ne la fam degut sobretot a la seva gran densitat demogràfica de la Índia i la China. La indústria es troben encara en els començaments excepte meridionals, al Japó, la Índia i desde fa poc la China. Els mitjans de comunicació estan poc desenvolupats.

POBLACIO:

Es calcula en cuasi 3.200 milions d'habitants la població distribuïda de manera molt desigual. Per exemple: els països de la zona de clima monzonic estan molt poblats. La China té només més de 1100 milions d'habitants. La Índia uns 850 habitants. Indonèsia 180 milions d'habitants i al Japó 124 milions d'habitants. En cambi a les zones de clima polar i àrtic la densitat de població es molt baixa, inferior a un habitant per km2 que pertany a Mongòlia i Sibèria.

Una segona característica de la població es el fort creixement demogràfic en països i de països superpoblats. A la China la població augmenta cada any més de 12 milions d'habitants. Tot hi que hi ha una taxa de mortalitat encara molt elevada. Aquests augments considerables de població i el fet del que el 42% tingui menys de 18 anys plantegen difícils problemes a les autoritats que el control de la natalitat no es suficient per resoldre. Els habitants d'Àsia son en la majoria de raça groga. Són els mongols, turcs, japonesos, chinesos, annamites, tibetans, birmans, camboians i la raça blanca esta representada a més dels russos de Sibèria tenim els àrabs. Armenis, Afganis, Caucasians i els pobles de la part septentrional de la Índia es a dir els indoafgans.

A la raça negra pertanyen els Dràvides, que aviten al Sud- est de l'Índia, cingalesos de la illa de Ceilan es el que avui es diu Sri Lanka.

Per últim els malaies i els indonesis de la península de Malaca tenen la pell morena però els cabells llisos. Es parlen llengües molt diverses i les principals son: Indi, Àrab, Chines i Japonès.

Asi també a representat totes les religions i el nombre més important de fidels.

L'animisme entre els pobles nòmades del centre i del Nord. El sintoisme a Japó. El brahamanisme a la Índia. El budisme a la China. L'Islamisme que va néixer a Aràbia, però, es va estendre per Àsia menor i Cacaucaso, Iran i Paquistan. El cristianisme que va penetrar per tot arreu.

OCEANÍA

Oceania es una illa que esta en mig del no res i molt “desperdigada”. Més de 10.000 illes la componen.

Els primers pobladors amb pell fosca provenien d'Àsia, amb costum antigues com ara tatuar-se tot el cos i que es conserva encara avui dia.

Oceania es el continent més petit, té una extensió aprox. De 9.000.000 milions de km2 dels quals més de 7.500.000 milions pertanyen a Austràlia. La resta del territori el formen unes 10.000 illes molt més petites. Es classifiquen segons la seva etnografia(segons les seves races) i la distribució geogràfica. Oceania es pot dividir en 4 parts.

1ª-> Australàsia: esta formada per Austràlia, Nova Zelanda i Tasmània. Ocupa un 85% del territori. Les altres estan al nord d'Austràlia i són d'una mateixa base subjecte a moviments que formen el cinturó de foc del Pacífic i són d'origen volcànic.

Altres menors són d'origen coral·lí amb litoral baix i arenós. Els climes són el tropical i l'equatorial, influenciats pels monzons excepte el sud d'Austràlia i Nova Zelanda amb clima temprat.

2ª-> Malanèsia: formada per les illes de Nova Caledònia, Salomó, Nova Guinea i altres més petites. Les illes de la Melanesia son les anomenades illes dels negres, pels seus habitants de pell negre, Melanesia que ve de “melas” que en grec significa negre. Són sobretot els papués, pigmeus(habitants).

A la Melanesia varen arribar els primers pobladors procedents d'Àsia. La formen els arxipèlags Bismark, les illes Salomó, Nova Caledònia, les illes Fiji y Nova Guinea, situades entre l'equador y el tròpic.

3ª-> Miconesia: formada per les illes Carolines, Marianes, Marshall, Gilbert també anomenades Kiribati. Són petites illes situades al nord de la Melanesia.

4ª-> Polinèsia: Són moltes i en són més disperses pel Pacífic Oriental. Està formada per els arxipèlags de Hawaii(EE.UU),Samoa, Tonga, Marqueses, Societat(Tahití), Tuamotu, Gamben, Pascua... naturalment moltes d'altres.

POBLACIÓ:

Oceania té una població de més de 27 milions d'habitants. Es el continent amb menys densitat de població després de l'Antàrtida. Això fa una mitjana de 3 habitants per km2. Les àrees més poblades són les zones costaneres y les grans ciutats com Sidney, Melbourne, Pertch i Brisbane. L'estructura de la població té les següents característiques:

Austràlia i Nova Zelanda es produeix un envelliment de la població com a consecuencias de la reducció de natalitat. També es produeix la reducció de la població activa que treballa en el sector primari i predomina la població activa dedicada als serveis.

Ala Melanesia, Micronesia i Polinèsia hi ha una població predominant jove amb una taxa més elevada de població activa en el sector primari.

HISTORIA:

La teoria més ferma que el poblament de les illes del Pacífic es el resultat de les migracions que arribaren de Malasia, especialment el que fa referència els polinesis que amb els seus dialectes i maneres de viure s'assemblaven als malasis. Hi ha la teoria de Thor - Heyerdahl segons la qual els pobladors van arribar d'Amèrica del sud amb piragües. El descobriment de les illes pels Europeus es remunta a Magallanes al 1522. Els seus successors Espanyols i Portuguesos varen fer a escala a les Carolines, a les Marqueses i a Vanuatu.

L'holandès Tasman descobrí Tasmània i Nova Zelanda al 1642 i les illes Tonga i Fiji, però, la expedició més metòdica( a fons) no fou fins la segona meitat del segle XVIII amb els viatges del capitan Cook, Bourgainville i la Pérouse.

L'establiment dels europeus traficant la seva majoria provoca la disminució de la població autòctona a més de les sanguinolentes lluites tracta d'esclaus i epidèmies degudes a les malalties portades pels nous vinguts. Els indígenes es varen adaptar poc a poc als costums occidentals sobretot a la vestimenta i la vivenda, però les plantacions i les explotacions mineres per la duresa dels seus treballs era mà d'obra Asiàtica i al mateix temps nombrosos comercials chinesos i japonesos es van establir a les illes.

La presencia d'aquesta població que desbordava a l'autòctona va plantejar difícils problemes humans. Abans de la 1ª Guerra Mundial les illes estaven repartides entre Gran Bretanya, EE.UU i Japó. Els Alemanys van perdre les seves possessions al 1919 i Japó fou expulsada al 1945, actualment els arxipèlags estan repartits entre Gran Bretanya, França i EE.UU, mentre que Xile conserva la illa Pascua. Durant la 2ª Guerra Mundial van haver-hi grans batalles navals desde les hores les seves extensions han servit de camp de proves nuclears pels Americans i Europeus i per assetjos dels coets intercontinentals soviètics.

RACES:

La raça blanca es la majoritària encara que no es originaria de Oceania. La població originaria la formen: els Melanesi, s'assemblen pel que fa el color de la pell als negres africans i el polinesis de pell groguenca o bronzejada. Els melanesi són majoritàriament Papús o Canacos. Poblen les illes Salomó, Vanuatu, Fiji i Nova Caledonia. Els Polinesis o Maories del sud-est d'Àsia.

Els micronesis són polinesis però de estatura més baixa i rasgos mongòlics més accentuats.

LLENGUES:

La llengua més parlada es l'Anglès encara que hi ha moltes llengües i dialectes a la polinèsia hi a la Malanesia. Són llengües d'origen Europeu i Asiàtic per les colonitzacions d'anglesos que es la més estesa, es parla a Austràlia i son aprox. 16.000.000 persones que la parlen i a Nova Zelanda 3.000.000 persones.

El japonès es parlat o es parla a Hawaii i es parlat per 250.000 persones hi a quasi desaparegut de les illes Marianes i a les Palau. El francès es parla a Nova Caledonia hi ha Tahití. El chinés també es parla a Hawaii. L'Indi es parla a les illes Fiji. Les llengues indigenes les trobem:

1º. Les llengües polinèsies son parlades a polinèsia, Nova Zelanda i en algunes illes de la Micronesia i de la Malanesia. D'aquestes llengües cal destacar la Maorí, Samoa, el Tahitià i el hawaià.

2º. Les llengües malanesies són parlades per pobles de raça malanesia; son: Fiji, Sasak, Tayiriki, Mota, Malu, Vateuranga, Patpatan, Motu, Tavera i Djabem. La majoria d'aquestes llengües no arriben als 10.000 parlants. La llengua més parlada d'aquesta zona es l'anomenada Beach - la - mar, que es una barreja de l'anglès, castellà, francès i llengües indígenes.

3º. Les llengües microneses son el Marshallèss, Gibertès, Turques, El Ponapea, Carolingi, Yapeà. També trobem el Chamorro i Palanà.

4º. Les llengües papues es divideixen en unes altres zetcentes i son parlades per 2.500.000 indígenes de Nova Guinea.

5º. Les llengües Australianes en un nombre aprox. De 260.000 i són parlades actualment per 50.00 persones.

RELIGIÓ:

La religió catòlica protestant es majoritàriament a Austràlia i Nova Zelanda. A les restes de les illes es mantenen religions aborigen. Més properes a la Indonèsia, predomina l'islamisme.

CULTURA:

A Oceania hi ha cultures aborígens sobretot a les illes que han tingut poques influencies estrangeres, hi ha tribus papús i polinesiques que viuen en un estat de desenvolupament semblat al que hi havia a Europa a l'edat de pedra.

COMERÇ:

Les exportacions de primeres matèries com la llana, el blat i els minerals, son mes importants que les importacions de bens d'equip i productes manufacturats.

TRANSPORTS:

L'aïllament dels petits estats d'Oceania i el desequilibri de la xarxa de transports. El transport més destacat es el transport aeri.

TURISME:

Molt important a les illes Inter - tropicals d'Oceania. Gairebé la totalitat dels ingressos a Hawaii, Fiji i Tahití, provenen del turisme.

MONEDA:

La principal moneda es el dòlar Australià.

RELLEU:

Segons els seus orígens les illes es classifiquen en volcànics també anomenades illes baixes o planes. Formen part del cinturó de foc del Pacífic i el vulcanisme, a sigut molt actiu en elles, alguns dels quals encara estan actius com ara el de Maura Kea a les illes Hawaii, 4025m. Altres son intermitents com per exemple el Benbow (Vanuatu) o el Nukualofa (Tonga) la majoria estan estinguits.

CLIMA:

Aquestes illes estan situades a la zona equatorial o tropical tenen un clima permanent càlid. Per exemple a Tahití la mitjana del mes de gener, el més calorós, es de 27º C i la del més fred es de 25º C. La calor s'atemperaper la brisa del mar i els alisis, vents constants que bufen dels tròpics cap a l'equador i que es arruguen d'humitat al passar sobre l'oceà i només produeixen pluja quan xoquen contra les darreres muntanyes que condensen l'humitat. D'aquí les considerables diferencies que existeixen entre les vertents exposades al vent i les contraries menys plujoses. Quan els alisis es debiliten arriba l'estació de les pluges tant a les illes baixes com en les volcàniques però en general es bastant curta, excepte, a les pròximes de l'equador. Aquesta es la causa de la forma de eterna primavera del bonic cel dels tròpics d'aquestes illes. Durant l'estació de les pluges les illes del sud - oest pateixen avegades els afectes devastadors del pas d'un cicló.

FLORA, FAUNA I RECURSOS MINERS:

La flora indígena es pobre a causa de la direcció dels vents els aports de les regions continentals son escassos i moltes illes son de formació relativament recent. Durant molt de temps la base de l'alimentació dels habitants a estat constituïda pel: nyam, batata, mango, plàtan, coco, fruit de l'arbre del pa i els productes de la pesca. L a fauna també es redueix a unes quantes espècies el panique o bemejizo, rat - penat, que arriba a medir fins a un metre, porcs, aus de corral, gossos i rates. L'inovació d'homes procedents d'altres parts del món a enriquit la flora en: blat, tabac, blat de moro, arròs i han introduit altres animals com: cervols, bovins, ovelles i cavalls. També a modificat el paisatge vegetal mitjançant l'explotació d'essències com ara son: el sàndal i pal de rosa.

Els europeus especialment van establir plantacions de cocoters. Per obtenir-hi la copra. La pinya tropical, la caña de sucre i el cafè. A Nova Caledonia varen realitzar també plantacions de hereva o de l'arbre del causo, pel que fa al sud només algunes illes tenen recursos miners.

Per exemple els fosfats de Makatea a les illes Tuamotu i Nauru a la Polinèsia i sobretot níquel i cromo a Nova Caledonia.

PAIS	CAPITAL	PROCEDENCIA
AUSTRALIA	CABERRA	GRAN BRETANYA
FEDERACIO MICRONESIA	PONAPÉ	GRAN BRETANYA
FIJI	SAVA	GRAN BRETANYA
GUAM	AGANA	EEUU
ILLES COOK	AVARUA	NOVA ZELANDA
ILLES MARIANES	GARAPAN	EEUU
ILLES MARSHALL	MAJURO	GRAN BRETANYA
ILLES SALOMÓ	HONICARA	GRAN BRETANYA
KIRIBATI	BAIRIKI	GRAN BRETANYA
NAURU	YONGOR	GRAN BRETANYA
NOVA CALEDONIA	NOUMÉS FRANÇA	GRAN BRETANYA
NOVA ZELANDA	WELLINGSTON	GRAN BRETANYA
PAPUA NOVA GUINEA	PORT MOREBY	GRAN BRETANYA
POLINESIA FRANCESA	PAPEETE	FRANÇA
SAMOA NORD AMERICANA	PAGO-PAGO	EEUU
SAMOA OCCIDENTAL	APIA	GRAN BRETANYA
TONGA	NUKU'ALOFA	GRAN BRETANYA
TUVALU	FUNAFUTI	GRAN BRETANYA
VANUATU	VILA	GRAN BRETANYA
HAWAII	HONOLULU	EEUU
PALA	KOROR	GRAN BRETANYA
IRAN JAYA	JAYAPURA	GRAN BRETANYA
NINE	ALOFI	NOVA ZELANDA
NORFOLK	KINGSTON	AUSTRALIA
WALLIS I FUTUNA	MATA UTU	FRANÇA