Introducció pàg. 2

Contaminació lluminosa pàg. 4

Contaminació acústica pàg. 11

Contaminació aquàtica pàg. 15

Contaminació atmosfèrica pàg. 19

Contaminació per RSU pàg. 23

Les energies renovables pàg. 28

Què podem fer? pàg. 33

Glossari pàg. 35

Algunes dades sobre medi ambient a Gavà pàg. 37

Conclusions pàg.39

Bibliografia pàg.40

I

Aquest treball de recerca tracta sobre la contaminació a la ciutat on visc: Gavà. El tema principal del treball és l'estudi de l'estat medi ambiental de la meva ciutat, així com propostes per corregir els defectes en el seu tractament de la contaminació i també comentar si el que fa l'ajuntament és el més convenient o no.

He utilitzat un mètode de treball bibliogràfic, però també, molt de recerca, ja que encara que hi ha molta informació bibliogràfica, el meu material informatiu l'he trobat principalment a l'ajuntament de Gavà, a webs d'informació medi ambiental del Baix Llobregat, a llocs de reunió de grups polítics de Gavà interessats pel medi ambient i demanant informació per e-mail als fabricants i empreses que es dediquen al manteniment de la ciutat, així com Carandini (fabricant d'enllumenat de Gavà), l'EDAR ( depuradora de Gavà i Viladecans) etc.

L'objectiu del meu treball és conèixer tots els tipus de contaminació que existeixen, els efectes que produeixen i les solucions que es poden portar a cap i també, fer una anàlisi de la situació medi ambiental de Gavà en quant a la contaminació i les propostes que fa l'ajuntament per prevenir i/o solucionar el problema.

He escollit aquest tema de treball principalment perquè és un tema que em motiva el suficient com per a realitzar un treball i perquè en general m'interessa tot el que estigui relacionat amb el medi ambient i l'ecologia. Per això, penso que la nostra vida i la de les nostres generacions futures pot ser millor si tots hi col·laborem. Amb aquest treball penso demostrar a tots els que el llegeixin, que la vida sense un abús d'energia i amb la substitució d'uns productes contaminants per uns altres ecològics, pot repercutir unes molt bones conseqüències a curt, mitjà i llarg plaç, i només cal que, com he dit abans, que tothom col·labori i que, a més, els polítics que són els que ens representen, tinguin més en compte aquest tipus de proposicions, i estic segura que no sóc l'única que pensa així, i que de fet, poden ser un benefici per a tots.

Tanmateix, crec que la gent es preocupa més aviat pels diners que pot costar una renovació de lluminàries, o la instal·lació de contenidors de recollida selectiva d'escombreries o crec que el pitjor i més freqüent, és que la gent no vol canviar els seus hàbits, o potser, per comoditat i egoisme per part de les properes generacions, no col·laboren amb el medi ambient. Crec, però, que la culpa de que ens estiguem carregant el nostre planeta és de les grans empreses i dels polítics, ja que són els responsables de que molta gent no conegui molts aspectes sobre la contaminació i l'estat medi ambiental del planeta Terra.

Així doncs, només he de dir que si portem a cap moltes propostes d'aquest treball i altres idees de moltes persones, que segurament siguin moltes i molt bones, no arribarà el moment en què als nostres fills, néts i futures generacions entregarem aquest planeta fet un desastre, crec que ells, com nosaltres, tindran el mateix dret a gaudir d'uns boscos i platges netes i gaudir també de la bellesa que aporta el fet d'admirar el cel ple d'estels.

1.1 Què és la contaminació lluminosa?

Li diem contaminació lluminosa al resplendor o brillantor del cel nocturn, produït per la difusió de la llum artificial. Com a resultat d'això, la foscor de la nit disminueix i desapareix progressivament la llum dels estels i dels altres astres. Les neblines i el cel enrarerut potencien l'efecte fins a l'extrem de formar-se una capa de color gris que adopta la forma d'un núvol lluminós sobre les ciutats. L'abundància de partícules en suspensió augmenta la dispersió de la llum, de manera que, contra més contaminat estigui l'aire de la ciutat, més intens és el fenomen. Si la llum dispersada procedeix de lluminàries amb un ample espectre d'emissió, l'efecte és molt pitjor, perquè les radiacions lluminoses d'aquells astres que tinguin idèntica longitud d'ona deixen ser visibles i no poden ser captats pels aparells d'observació.

Exemples de un cel afectat per la contaminació lumínica

1.2 Causes que origina la contaminació lluminosa

La causa principal és sens dubte, l'ús a la xarxa elèctrica pública de lluminàries que no tenen pantalles correctament dissenyades amb la finalitat d'enviar la llum on es necessiti i impedir la dispersió de la llum cap al cel per sobre del nivell de l'horitzó. La utilització indiscriminada de les lluminàries de tipus globus, sense cap classe de pantalla, que s'ha convertit en pràctica habitual a les noves urbanitzacions els últims anys, ha fet incrementar el problema enormement fins a extrems que avui ja són intolerables en molts llocs. En alguns casos, la falta de control sobre l'horari de tancament de la il·luminació d'edificis d'interès artístic, suposa també una contribució important a l'augment d'aquest tipus de contaminació. Tanmateix, la preferència per la utilització de Llampares de Vapor de Mercuri (LVM) en amplis sectors urbans és també responsable d'aquesta, ja que la banda d'emissió coincideix, pràcticament, amb la de les nebuloses, cosa que les fa quasi o totalment invisibles a les àrees urbanes. A més s'emeten fora de l'espectre visible, a l'ultravioleta, essent aquesta longituds d'ones, doncs, les que més s'espargeixen i difonen a l'atmosfera.

1.3 Quins efectes té?

Els efectes sobre el consum

La contaminació lluminosa repercuteix directament sobre el consum d'energia elèctrica. Hem de tenir en compte que, en una lluminària, si es dibuixa una línia vertical des de la bombeta fins al terra, només s'aprofita plenament la llum que queda dins del con determinat per un angle de 70° a partir de la vertical. Des dels 70° fins als 90° és llum que més aviat desmembra, i des dels 90° fins als 180° és llum absolutament perduda. Com que la majoria de les lluminàries urbanes no tenen pantalles còniques i la seva inclinació no és paral·lela al nivell de l'horitzó, en el millor dels casos, un 22% de la llum produïda no s'aprofita plenament. En el cas d'un globus sense pantalla, la quantitat d'energia desaprofitada supera el 50% del total.

La preferència per les LVM té també efectes importants sobre el consum, gasten un 70% més que les de Vapor de Sodi d'Alta Pressió (LVSAP) i un 140% més que les de Vapor de Sodi de Baixa Pressió (LVSBP). A més el rendiment que ofereixen disminueix a mesura que envelleixen, en cinc anys descendeix a la meitat i en deu a un terç. El consum, en canvi, sempre és el mateix.

b) Els efectes ecològics

La producció d'energia elèctrica no és un procés net des del punt de vista ecològic. Les centrals nuclears generen residus radioactius que es precisen tractar i emmagatzemar, i les centrals tèrmiques que consumeixen carboni o petroli, emeten gasos a l'atmosfera que causen la pluja àcida que destrueix els boscos, i el CO2( diòxid de carboni), que origina l'escalfament global del planeta (l'efecte hivernacle) Això sense tenir en compte els perills suplementaris que la utilització d'aquests combustibles comporta: contaminació de l'aire, marees negres, risc d'accidents nuclears...

Però malgrat això he de dir que combatre aquests efectes secundaris implica una inversió econòmica suplementària que incrementaria el valor de la factura de la llum. Les companyies elèctriques carreguen al consumidor amb el cost de la seva pròpia ineficiència en la producció d'electricitat.

Les dades de Greenpeace diuen que si seguim amb l'actual ritme creixent de consum energètic, a l'any 2020 serà precís gestionar 5000 tones de residus radioactius d'alta activitat i 243.000 metres cúbics de residus de baixa i mitjana activitat. Pel que fa als càlculs relatius a les emissions de SO2 i CO2 en les tèrmiques de carboni, calculen que, amb un estalvi del 30% al 50% en el consum, evitaríem emetre a l'atmosfera entre el 2,3 i el 3,8 milions de tones de SO2 i entre 38 i 64 milions de tones de CO2. L'excés de il·luminació té també efectes negatius sobre certes espècies d'animals. En alguns casos, produeix canvis de conducta imprevisibles i en altres pot causar la seva mort.

Un altre aspecte important són els residus tòxics de les llampares. Les úniques amb residus innocus són les de vapor de sodi a baixa pressió (VSBP). Un estudi recent d'en Jordi Coves (Universitat Politècnica de Catalunya) mostra que a l'estat espanyol es llencen de forma no controlada uns 800 Kg. de mercuri a l'any procedents de les llampares.

c) Els efectes sobre la seguretat vial i ciutadana

L'excés de il·luminació dificulta la visió dels conductors i suposa, per tant, un augment de la inseguretat vial; també l'ús excessiu de llampares de vapor de Hg en àrees urbanes no incrementa la seguretat ciutadana. Un enllumenat públic amb pantalles còniques i bombetes de vapor de Na de baixa pressió, és el més segur dels sistemes que es poden utilitzar actualment.

1.4 Com es pot acabar amb la contaminació lluminosa?

A nivell individual, això depèn del grau de conscienciació de cadascú. Hem de procurar disminuir el cost elèctric en la vivenda, utilitzant electrodomèstics de baix consum i evitar tenir llums enceses innecessàriament. També podem utilitzar llampares de baix consum (fluorescents compactes) i, en enllumenats de seguretat, de vapor de Na de baixa pressió.

A nivell col·lectiu, les iniciatives depenen de la voluntat de les distintes administracions que tinguin competència en l'àrea energètica: central, autonòmica i local. S'hauria de imposar una política d'ajuda i foment de les energies alternatives, per la qual no sembla apostar l'Ajuntament de Gavà, ja que encara que no estiguin d'acord amb la meva opinió, l'enllumenat és d'un nivell mitjà-alt de contaminació ( sobretot el més recent) Totes les administracions haurien d'aprovar reglaments de control de les instal·lacions futures i dissenyar plans de remodelació de les actuals ( tot això sota el principi de que les inversions en remodelació s'amortitzin amb l'estalvi de consum). Convindria, a més, acompanyar els canvis amb certes campanyes d'informació ciutadana la qual tindria un caràcter didàctic i sensibilitzador, a part de donar a conèixer una mica més a la gent en què consisteix aquest tipus de contaminació.

1.5 Mesures aplicables per a corregir la contaminació lluminosa

Existeix un pla d'eficiència municipal creat per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el qual inclou un Programa d'Assessorament Municipal (PAM) en el que es determinen mesures d'estalvi de llum que, en determinats casos, permeten arribar a una reducció del 50% en el preu del consum. Amb independència d'això, caldria que es fessin unes comissions d'estudi d'aquest tipus de contaminació, la funció de les quals seria realitzar mapes de la contaminació lumínica a la ciutat o comarca corresponent , en els quals existirien diferents tipus de lluminàries: d'ús vianant ( vehicles i vianants), d'ús vial, d'ús només vianant(només vianants), d'us ornamental.

Hi ha també un concepte que cal esmentar, el Fluix a l'Hemisferi Superior del total Eficaç ( FHS) que és el tant per cent de la llum produïda per la lluminària que es projecta cap al cel a partir del nivell de l'horitzó i que, per tant, és llum perduda. L'Institut d'Astrofísica de Canàries, ha determinat un tant per cent de FHS tolerable per cada tipus de lluminària:

Lluminàries d'ús vial % FHS<0,2>

Lluminàries d'ús vianant % FHS<1,5>

Lluminàries d'ús només vianant % FHS<2>

Lluminàries d'ús ornamental % FHS<5>

En l'enllumenat de superfícies horitzontals amb projectors (polisportius, aparcaments, etc.) es podrien utilitzar projectors asimètrics, sense inclinació, que així permetin utilitzar, en general, un 25% més de l'energia lluminosa que amb respecte els simètrics normalment utilitzats, o també, usar projectors simètrics però amb reixetes.

Tanmateix, s'haurien de suprimir progressivament les llampares de vapor de Hg (LVM) a les àrees urbanes en les quals això sigui possible i, potenciar també, l'ús de llampares de vapor de Na de baixa pressió (LVSBP) en aquells llocs on aquest tipus de bombetes resulti adequat, en cas contrari, s'utilitzarien LVSAP.

A curt plaç seria convenient, doncs, aplicar els següents criteris:

• La il·luminació d'ús ornamental es converteix en innecessària en el moment en que quasi no hi ha vianants, a altes hores de la nit. Per tant és necessari l'implantament d'un horari fix del tancament d'aquest tipus d'enllumenat. Proposo que aquesta hora sigui a les 23 h a l'hivern i a les 24 hores a l'estiu.

• Fixar a les mateixes hores la baixada de tensió en la xarxa pública de l'enllumenat.

• No autoritzar cap projecte urbanístic que inclogui l'ús de lluminàries del tipus globus. Exigir que s'utilitzin sempre pantalles en les que la bombeta no surti del seu interior, que no s'utilitzin refractors que dispersin la llum cap al cel i que la inclinació de la lluminària sigui paral·lela a l'horitzó, excepte els d'ús ornamental, els quals tindrien un horari màxim de funcionament.

• Exigir en tot projecte urbanístic de futur que el disseny del sistema d'enllumenat sigui el més estalviador i mínim de contaminant possible. No es pot acceptar en cap cas que s'utilitzin lluminàries d'alt consum i rendiment baix ( els globus) per fer baixar els preus del cost del projecte urbanístic.

A mitjà plaç, proposo el següent:

• Iniciar la substitució progressiva de llampares de vapor de Hg per altres com les de vapor de Na de baixa pressió o les de vapor de Na d'alta pressió depenent el seu ús.

• Modificar ( en el cas que sigui possible) la inclinació de les lluminàries fins a situar-les paral·leles al nivell de l'horitzó.

• A les lluminàries, internament es podrien fer opaques al 50% com les que utilitzen globus de plàstic o similars.

A llarg plaç proposo:

• Fomentar campanyes de conscienciació ciutadana sobre la necessitat d'utilitzar racionalment energia, del tipus de la que ha realitzat recentment l'Ajuntament de Barcelona.

• Estudiar la possibilitat de modificar els fanals històrics dels nuclis urbans antics, incorporant-los una LVSBP sota del “barret”, la qual s'encendria a partir de les hores anteriorment mencionades.

• Estudiar el progressiu canvi de les pantalles inadequades.

1.6 La contaminació lluminosa a Gavà

Segons les dades de l'ajuntament, la ciutat de Gavà consta amb un enllumenat públic bastant ecològic. En primer lloc, he de comentar que el principal subministrador de lluminàries públiques és CARANDINI , el qual, segons les meves dades, empra normalment bombetes de vapor de sodi. Això, crec que és molt important pel fet de què no s'utilitzen les làmpades de vapor de mercuri, que són les més contaminants i menys energètiques. En segon lloc, he de comentar les mesures preventives que proposa l'ajuntament per a aquest tipus de contaminació les quals són principalment dues:

• Dirigir la llum de les bombetes exclusivament cap al terra, impedint d'aquesta manera que la llum sigui projectada cap al cel.

• Disminuir la intensitat de les lluminàries a partir de certa hora de la nit, en què es considera que la llum no és tan necessària.

Però, malgrat aquestes dades, he de comentar algunes observacions que he realitzat i que són, bastant contràries a la opinió de l'ajuntament, com per exemple poden ser:

• Una utilització massiva de lluminàries de tipus globus sense cap pantalla protectora en les noves construccions i projectes urbanístics realitzats per l'ajuntament, com per exemple les que hi ha al carrer Sant Lluís, remodelat l'any passat o les que han instal·lat al nou barri de Les Bòbiles.

• Poca o gairebé res de disminució de la intensitat dels fanals a altes hores de la nit, el que comporta un cost d'energia innecessari, ja que quasi no hi ha gent pels carrers.

• Hi existeix una mena de incultura general dels ciutadans en quant a aquest tipus de contaminació. Molta gent no sap ben bé què és ni en què consisteix, i això crec que pot ser per molts motius els quals un pot ser la manca d'informació. I amb això, vull proposar que pot ser seria bona idea fer campanyes informatives per a la prevenció de la contaminació lumínica. Les quals encara no han estat realitzades en cap moment.

2.1 Què és la contaminació acústica?

El soroll és un so o conjunt de sons mesclats i desordenats. Si veiem les ones d'un soroll observarem que no posseeixen una longitud d'ona, freqüència ni amplitud constants i que es distribueixen aleatòriament unes sobre altres.

La contaminació acústica és el conjunt de sorolls i sons que són considerats com a contaminants i circulen a nivell aeri pels carrers d'una població. Com generalment les ciutats posseeixen gran quantitat d'elements generadors de soroll, com el trànsit i les indústries, es produeix en conjunt, un alt nivell sonor que pot arribar a perjudicar la integritat física i psíquica de l'habitant urbà. El soroll com a agent contaminant es diferencia dels altres ja que és molt difícil el seu control i la seva correcció.

La oïda humana només pot suportar certs nivells màxims de soroll, tanmateix, el nivell que s'acumula a les regions centrals de les ciutats en reiterades ocasions, supera aquest màxim. Alguns d'aquests sorolls es troben per sobre dels 120 dB, és a dir, per sobre del “ Umbral del dolor”. Aquests sorolls han d'estar restringits i controlats per les autoritats ja que són contaminants i a més afecten a la salut pública, perquè a més poden tenir efectes crònics sobre els vasos arterials i capil·lars.

2.2 Principals fonts de contaminació acústica

Les principals fonts de contaminació acústica per soroll són els centres urbans, amb un efecte a nivell personal i general de repercussió més destructora del que pugui semblar al principi. Així, per tant, el soroll està considerat com un factor de contaminació ambiental, que disminueix la qualitat de vida i està fortament lligat al desenvolupament econòmic, ja que amb aquest augmenta el nombre d'emissió.

El 80% del nivell mig de soroll és degut a vehicles de motor, el 10% a les indústries, el 6% a ferrocarrils i el 4% a bars, locals públics, pubs, tallers industrials... encara que l'actual canvi de vida social de la joventut, porta a cap alts nivells de soroll a certes hores del dia no laborables i en determinades àrees geogràfiques de les ciutats, que estan ocasionant la revisió de lleis permissives o no aplicades com expressió d'un problema medi ambiental que incideix sobre la salut i que generen les pròpies poblacions.

Aquests són alguns dels exemples de la quantitat de soroll que produeixen alguns elements aproximadament:

Ocells 10 dB

Clàxon automòbil 90 dB

Moviment de les fulles dels arbres 20 dB

Clàxon autobús 100 dB

Zones residencials 40 dB

Interior discoteques 110 dB

Conversació normal 50 dB

Motocicletes sense silenciador 115 dB

Ambient d'oficina 70 dB

Taladradors 120 dB

Interior fàbrica 80 dB

Avió sobre la ciutat 130 dB

Trànsit rodat 85 dB

Umbral del dolor 140 dB

2.3 Conseqüències que produeix la contaminació acústica a nivell personal

La exposició continuada produeix la pèrdua progressiva de la capacitat progressiva, de la capacitat auditiva i especialment dels exposats industrialment així com també en persones que utilitzen habitualment “walkmans” i motocicletes o els que acudeixen regularment a discoteques. Ens afecta a:

Sistema cardiovascular: amb alteracions del ritme cardíac, risc coronari, hipertensió arterial, i excitabilitat vascular per efectes del caràcter neurovegetatiu.

Glàndules endocrines: amb alteracions hipofisiàries i augment de la secreció d'adrenalina.

Aparell digestiu: amb increment de malaltia gastroduodenal per dificultar el descans.

Altres afeccions per increment inductor d'estrès, augment d'alteracions mentals, tendència a actituds agressives, dificultats d'observació, concentració, rendiment i facilitació dels accidents.

Sordesa per nivells superiors o iguals a 90 dB.

2.4 Solucions i mesures preventives

Avui dia, la millor solució pot consistir en incorporar un estudi de nivells acústics a la planificació urbanística, amb la fi de crear illes sonores, és a dir, espais amb el menor soroll possible i altra solució pot ser insonoritzar els edificis propers als punts on hi ha uns nivells més elevats de contaminació acústica, però comporta un cost econòmic molt alt. Per tant, és més eficaç adoptar mesures preventives ja que són més rentables, tant econòmicament com socialment. S'han de potenciar les campanyes d'educació medi ambiental, per a que tots hi contribuïm.

Per aquest motiu exposo:

a) Que el màxim de soroll emès per algunes institucions i llocs públics sigui:

Hospitals 25 dB

Biblioteques i museus 30 dB

Cinemes, teatres i sales de conferència 40 dB

Oficines públiques 45 dB

Grans magatzems, restaurants i bars 55 dB

b) En vivendes privades no podran existir aparells o màquines que superin els 80 dB. Es prohibeix el treball nocturn si el nivell sonor sobrepassa els 30 dB

c) Els vehicles estaran sotmesos a nivells d'emissió de sorolls.

2.5 Contaminació acústica a Gavà

Sobre la contaminació acústica no he pogut aconseguir cap informació per part de l'ajuntament ni per part de cap institució ecologista, així que només podré comentar molt per sobre la situació de Gavà en quant a nivells sonors.

El centre urbà de Gavà, no està molt afectat pels efectes negatius de l'acústica, si el comparem sobretot amb la zona de Gavamar, que actualment concentra uns 1000 veïns de la ciutat i uns 2000 residents més no empadronats. Aquests veïns ja fa més de dos anys que es mobilitzen per exigir a les administracions la solució als seus problemes, per a que aconsegueixin canviar la direcció d'entrada i sortida dels avions a l'aeroport i, per consegüent així no patir el soroll que provoquen els avions a aquests barris,( que posteriorment no seran molèsties sinó conseqüències greus com les que he comentat a l'apartat 2.3) que van ser incrementats a partir de 1998, data en que van començar a superar-se totes les normatives europees. L'Estat espanyol s'ha negat a transcriure i aprovar aquestes normatives.

En quant a la situació al centre urbà de Gavà pel que fa al soroll, crec que no està malament, simplement pel fet que Gavà no és una ciutat molt gran i no hi ha una notable acumulació de transports els dies feiners. Les zones d'oci no solen ser molt sorolloses ja que Gavà, precisament, escasseja de discoteques i bars musicals que poden incrementar el soroll a la ciutat.

Crec que seria convenient la instal·lació de pantalles insonoritzades a l'autovia A-16 que passa per Gavà, ja que aquest tipus de sistema evitaria les molèsties que provoca el pas dels automòbils pels afores de la ciutat i baixarien notablement els nivells sonors. Aquest sistema “anti-soroll” ha estat aplicat a països com Holanda i les conseqüències han estat

extraordinàriament favorables tant per a la població com pel medi ambient.

3.2 Principals contaminants de l'aigua

Els principals contaminants de l'aigua són els següents:

a) Aigües residuals i altres residus que demanen oxigen ( la seva major part és matèria orgànica, la composició de la qual és produïda per la dexosigenació de l'aigua)

b) Agents infecciosos

c) Nutrients vegetals que poden estimular el creixement de les plantes aquàtiques; aquestes interfereixen en els usos als que es destina l'aigua, i en descomposar-se, esgoten l'oxigen dissolt i produeixen olors desagradables.

d) Productes químics, incloent els pesticides, diversos productes industrials, les substàncies tensioactives contingudes en els detergents i, els productes de la descomposició d'altres compostos orgànics

e) Petroli, especialment el procedent dels vertits accidentals

3.3 Efectes de la contaminació de l'aigua

Els efectes de la contaminació de l'aigua inclou els que afecten a la salut humana. La presència de nitrats(sals d'àcid nítric) a l'aigua potable, pot produir una malaltia infantil que en ocasions pot ser mortal. El Cadmi (Cd), present en alguns fertilitzants, pot ser absorbit per les collites, i en ser ingerit, els metalls poden produir un trastorn agut a l'aparell digestiu, així com també lesions al fetge i als ronyons. Fa temps que es sospita de la perillositat de substàncies inorgàniques, com el Hg, l' As i el Pb.

Els llacs són especialment vulnerables a la contaminació. Hi ha un problema, la eutrofització, que es produeix quan l'aigua s'enriqueix de mode artificial amb nutrients, el que produeix un creixement anormal de les plantes. Els fertilitzants químics arrastrats per les aigües des dels camps de cultiu poden ser els responsables. El procés d'euforització pot ocasionar problemes estètics com mal gust i olor, i, un cúmul d'algues verdes desagradables a la vista, així com un creixement dens de les plantes amb arrels, l'esgotament de l'oxigen a les aigües més profundes i l'acumulació de sediments als fons dels llacs i més canvis com la precipitació del carbonat de Ca a les aigües dures. Altre problema encara més preocupant és el de la pluja àcida, que ha deixat molts llacs del nord i de l'est d'Europa i del nord-est d'Amèrica del Nord totalment sense vida.

3.4 Fonts i control

Les principals fonts de contaminació aquàtica, poden classificar-se com urbanes, industrials i agrícoles.

La contaminació urbana està formada per les aigües residuals de les llars i dels establiments comercials. Durant molts anys, el principal objectiu de la eliminació de residus urbans fos tan sols reduir el seu contingut en matèries que demanen oxigen, sòlids en suspensió, compostos inorgànics dissolts, i bacteris danyins. Pel contrari, actualment s'estan millorant els medis d'eliminació dels residus sòlids produïts pels processos de depuració. Els principals mètodes de tractament de les aigües residuals urbanes tenen tres fases: El tractament primari, que inclou la eliminació de sorra, la filtració, la floculació ( agregació dels sòlids) i la sedimentació; el tractament secundari implica la oxidació de la matèria orgànica dissolta per medi de fang biològicament actiu que seguidament és filtrat; i el tractament terciari en el que s'empren mètodes biològics avançats per a l'eliminació del nitrogen, i mètodes físics i químics, tals com la filtració granular i absorció per carboni activat. La manipulació i eliminació de residus sòlids representa entre un 25 i un 50% del capital i dels costos operatius d'una planta depuradora.

Les característiques de les aigües residuals industrials poden diferir molt

en les empreses. L'impacte dels vertits industrials depèn no només de les seves característiques comunes, sinó també del seu contingut en substàncies orgàniques i inorgàniques específiques. Hi ha tres opcions per controlar els vertits industrials; el control pot tenir lloc allà on es generin dins de la planta, poden tractar-se prèviament i descarregar-se en el sistema de depuració urbana o poden depurar-se completament en la planta i ser reutilitzades o llençades en masses d'aigua.

L'agricultura, la ramaderia comercial i les granges avícoles, són la font de molts contaminants orgànics i inorgànics de les aigües superficials i subterrànies. Aquests contaminants inclouen tant sediments procedents de l'erosió de les terres de cultiu com compostos de P i N que, en part, procedeixen dels residus animals i dels fertilitzants comercials. Les mesures de control, poden incloure l'ús de dipòsits de sedimentació per a líquids, el tractament biològic limitat a llacunes, i tota una sèrie de mètodes addicionals.

3.5 La contaminació aquàtica a Gavà

Al terme municipal de Gavà es poden trobar aigües continentals superficials i subterrànies, les quals són:

Aigües continentals superficials:

• Estany de la Murtra, situat al SE del terme municipal, entre el límit amb Viladecans i l'autovia de Castelldefels. És el braç fluvial més meridional del Llobregat i forma part de l'Espai d'Interès Natural del delta del Llobregat. L'Agència Catalana de l'Aigua en fa controls periòdicament, però no és una informació accessible.

Estany de la Murtra

• Corredores, situades a la zona agrícola (el delta del Llobregat), i que transcorren més o menys paral·leles a la línia de costa. Són les veritables artèries de les que s'alimenten els horts i estan unides per les valls travesseres. L'Ajuntament fa les gestions oportunes per a què diferents organismes públics les netegin amb una certa periodicitat.

• Rieres, que només transporten aigua en moments de pluges més o menys intenses o continuades. La seva gestió correspon també a l'Agència Catalana de l'Aigua.

Aigües continentals subterrànies:

• Aqüífer superficial , que forma part del sistema hídric deltàic, situat entre els 9 i els 0 metres, aflorant a la superfície mitjançant les corredores. Està afectat en diferents graus per la salinitat del mar.

• Aqüífer confinat, situat entre la capa d'argiles impermeables del sistema deltàic i la roca mare terciària; arriba fins a una fondària d'uns 60 metres. La seva salinitat és més baixa que la de l'aqüífer superficial

• També existeixen al terme municipal diferents fonts com la del Ferro, la del Camp de Tir, la de Can Ros o La Milagrosa

L'aigua que és utilitzada per tota la població de Gavà, és depurada per l'EDAR , la depuradora de Gavà i Viladecans. Aquesta està situada al costat de la Llacuna de la Murtra, pràcticament tota dintre del terme municipal de Viladecans. Part de l'aigua depurada per l'EDAR, és reconduïda aigües amunt per a la realimentació del sistema de corredores. Actualment està en fase d'estudi un projecte per a l'aprofitament més intensiu d'aquestes aigües, així com de les aigües fluvials.

4.1 Què és la contaminació atmosfèrica?

Denominem atmosfera a la massa d'aire que envolta la Terra. Aquesta capa gasosa, té una altura aproximada de 10.000Km. la seva part inferior està composta per una mescla de gasos, alguns dels quals són permanents ja que es manté constant en qualsevol punt. Altres, però, varien la seva proporció en les distintes zones, en funció de la latitud, la temperatura, el repartiment de mars i continents, la presència de boscos o nuclis de població, etc.

La contaminació atmosfèrica, per tant, és la contaminació de l'atmosfera per residus o productes secundaris gasosos, sòlids o líquids, i que a més poden posar en perill la salut de l'home i la salut i benestar de les plantes i animals, atacar a diferents materials, reduir la visibilitat o produir olors desagradables. Entre els contaminants atmosfèrics emesos per fonts naturals, només el radó, un gas radioactiu, és considerat un risc important per a la salut.

A més existeixen en l'aire partícules en suspensió: pols, fum, pol·len, petits cristalls de sal marina, etc.

4.2 Fonts contaminants

Fonts naturals:

- Volcans: aquests elements naturals expulsen del fons de la terra, productes sòlids, líquids i gasosos, com vapor d'aigua (H2O), diòxid de carboni, anhídrid sulfurós, nitrogen, hidrogen, òxid de carboni, sofre i clor.

- Incendis: Expulsen CO2 i cendra

- Erosió eòlica: és la produïda pel vent i aquesta, en actuar sobre les superfícies arrossega pols i altres substàncies acollides per l'atmosfera.

Fonts antropogèniques:

• Processos de combustió, hi ha una producció excessiva de SO2 i SO3 a causa d'una utilització de carbonis de baixa qualitat i menor preu, i aquests són els principals responsables de les pluges àcides. També són alliberats òxids de nitrogen, monòxid i diòxid de carboni, partícules en forma de pols, cendres i altres.

• Mitjans de transport: aquest és el major focus d'emissió de contaminants, i aquests , principalment són CO, òxids de nitrogen, hidrocarburs, SO2 i SO3, partícules i alguns metalls com el Pb que s'empra com a antidetonant de la benzina.

• 
  Processos industrials, les indústries amb processos més contaminants són les refineries i indústries del petroli, indústries químiques, metal·lúrgiques, de ceràmica, d'explosius i pictòriques.

• Fonts domèstiques com les calefaccions, generen òxids de sofre i de nitrogen i els incineradors de deixalles, com els dels abocadors (les tracto aquí perquè les escombraries principals de els incineradors tenen procedència domèstica). Aquests incineradors expulsen HCl i partícules

Imatge d'una ciutat amb un baix nivell de contaminació atmosfèrica

Imatge de la mateixa ciutat un dia diferent i amb un nivell més alt de contaminació atmosfèrica

4.3 Agents contaminats

Partícules

• Aerosols; són un conjunt de partícules sòlides i líquides que es troben en suspensió. Generalment són innòcues però també poden ser perjudicials per al medi i per a la salut.

• Fums; provenen de processos de combustió i expulsen molta quantitat de cendres i microgotes de combustible sense cremar

• Partícules de pols; provenen de la manipulació de materials com les activitats agrícoles, obres, o de forma natural com la erosió de la Terra

• Metalls pesats; són elements químics de massa atòmica elevada, presents en l'atmosfera en concentracions molt petites. Els més coneguts són el Pb, Cd, Hg, Ni, Fe, Cr, Cu, Mn i As. Són considerats com a perillosos perquè no són biodegradables i s'acumulen en la cadena alimentària.

b) Gasos

• Compostos de sofre. Els òxids de sofre provenen majoritàriament de la combustió de combustibles fòssils en les centrals tèrmiques, el trànsit automobilístic i algunes calefaccions. Els òxids de sofre més importants el SO2 i el SO3.

• Òxids de nitrogen. Hi ha una gran varietat d'òxids de nitrogen, els més importants dels quals són( pels seus efectes en el medi) el NO i el NO2. la major font de producció d'aquests gasos són els motors de combustió interna

Els òxids de carboni. Els més importants són el CO i el CO2. El monòxid de carboni es produeix per la combustió incompleta de combustibles orgànics (petroli i derivats, carbó, fusta...) El diòxid de carboni es troba normalment en l'atmosfera ja que es produeix durant la espiració dels éssers vius. Aquest s'elimina mitjançant la fotosíntesi dels vegetals (verds), però la indústria i els incendis pugen el nivell considerablement sense que aquests vegetals puguin reduir la seva concentració

El CO2 absorbeix la radiació infraroja, provocant el calentament del planeta també anomenat efecte hivernacle.

• Els oxidants són el producte de les reaccions fotoquímiques entre òxids de nitrogen i hidrocarburs. Són considerats contaminants secundaris. El principal oxidant és l'ozó (O3), però existeixen altres com els derivats dels hidrocarburs. Acostumen a aparèixer en zones amb smog ( zones urbanes amb un alt grau automobilístic)

• Els compostos orgànics, hidrocarburs, la font més gran de producció d'hidrocarburs és la natural. El metà (CH4) representa la major part d'aquesta producció.

• Els compostos halogenats són compostos de fluor i clor i són emesos per les indústries. Aquests gasos es combinen amb el vapor d'H2O formant així àcid fluorhídric i /o clorhídric.

4.4 La contaminació atmosfèrica a Gavà

A Gavà hi ha un control municipal que vigila totes les activitats que posseeixen un sortida de fums. Aquests controls, exigeixen unes certes mesures preventives per evitar la contaminació del medi atmosfèric i les possibles molèsties a la població. Les mesures preventives són:

• Sol·licitar l'alta en el CAPCA (Catàleg d'Activitats Potencialment Contaminants de l'Atmosfera) a les que correspongui. Un cop s'hi ha donat d'alta, és la mateixa administració de la Generalitat la que s'encarrega de dur a terme els controls periòdics que calguin en funció del potencial contaminant de l'activitat.

• Col·locar filtres entre la producció i la sortida de fums, per tal de retindre-hi la càrrega contaminant.

• Situar les sortides dels conductes a prou alçada i distància de qualsevol obertura (portes i finestres) que es pugui trobar afectada.

Hi ha una cabina de control atmosfèric, que quantifica les concentracions de NOx, SO2, partícules en suspensió o O3; està situada al c/ Progrés, 27, a la zona industrial.

5.1 Diferència entre deixalla i residu

Les deixalles o escombraries, són tots els objectes que no tenen ús, el que significa per a nosaltres un desig d'eliminació, de desfer-nos d'ells, ja que no tenen cap valor per a conservar-los. Les deixalles ens suggereixen brutícia, falta d'higiene, mala olor, contaminació, impuresa, etc., mentre que pel contrari, el residu, és el resultat de la descomposició o destrucció d'una cosa.

5.2 La eliminació dels residus sòlids

La eliminació dels materials sòlids o semisòlids sense utilitat que generen les activitats humanes i animals, és realitzada per mitjà de la classificació d'aquests materials en quatre categories: Residus agrícoles, industrials, comercials i domèstics. Els residus comercials i domèstics solen ser materials orgànics, ja siguin combustibles, com poden ser el paper i la tela, o no combustibles, com metalls, vidre i ceràmica. Els residus industrials poden ser cendres procedents de combustibles sòlids, runes de la demolició d'edificis, matèries químiques, pintures, etc.; els residus agrícoles, solen ser adobs i restes de collites.

5.3 Mètodes d'eliminació

La eliminació de residus mitjançant els vertits controlats és el mètode més utilitzat. La resta dels residus s'incineren i una petita part s'utilitza com a fertilitzant orgànic. La selecció d'un mètode o altre d'eliminació es basa sobretot en criteris econòmics, el que reflexa circumstàncies locals. En quant al reciclat, es va preveure que cap a l'any 2000, ja passat, es reciclaria la meitat dels residus domèstics.

Vertit controlat. El vertit controlat és la manera més barata d'eliminar residus, però depèn de la existència dels emplaçaments adequats. En general, la recollida i transport dels residus suposen el 75% del cost total del procés. Aquest mètode consisteix en emmagatzemar residus en capes en llocs excavats. Cada capa es premsa amb màquines fins a arribar a una altura de 3 metres; llavors, es cobreix amb una capa de terra i es torna a premsar. És fonamental escollir el terreny adequat per a què no es produeixi contaminació ni a la superfície ni a aigües subterrànies. Per a això, es nivela i es cultiva el sòl damunt dels residus, es desvia el drenatge de les zones més altes, se seleccionen sòls amb poques filtracions i s'eviten zones exposades a inundacions o properes a aqüífers subterranis. La descomposició anaeròbica dels residus orgànics genera gasos. Si es concentra una quantitat considerable de metà, poden produir-se explosions, per aquest motiu, l'abocador ha de tenir un bona ventilació.

Unes tècniques més recents, aposten per l'aprofitament d'aquests gasos procedents de la descomposició com a recurs energètic.

5.4 La incineració

Els incineradors convencionals, són forns o càmares refractàries en els que es cremen els residus; els gasos de combustió i els sòlids que es resisteixen, es cremen en una segona etapa. Els materials combustibles es cremen en un 90%. A més de generar calor, utilitzable com a font energètica, la incineració genera diòxid de carboni, òxids de sofre i nitrogen i altres contaminants gasosos, cendres volàtils i altres partícules, es controlen amb filtres, rentadors i precipitadors electrostàtics.

5.5 El reciclatge dels residus

La pràctica del reciclatge de residus sólids és molt antiga ja que els utensilis de ferro i altres metalls eren fosos i remodelats de nou per a una nova utilitat. Actualment, els materials reciclables es recuperen de moltes maneres, com per exemple les tècniques de desfibrat, la separació magnètica de metalls, separació de materials lleugers i pesats etc. Altre mètode de recuperació, és l'anomenat Reducció a Polpa. Els residus es mesclen amb aigua i es converteixen en una pasta en passar-los per una trituradora. Els trossos de metall i altres sòlids s'extreuen amb dispositius magnètics i la polpa s'introdueix a una centrifugadora. Aquí se separen els materials pesats com trossos de cristall, i s'envien a sistemes de reciclatge; els materials més lleugers s'envien a plantes de reciclatge de paper i fibra i el residu restant s'incinera o es diposita a un abocador. Però, tot aquest procés ara ja s'està evitant una mica ja que els contenidors de recollida selectiva ajuden a seleccionar aquests residus que es poden reciclar.

5.6 Els residus especials

Un residu especial és un residu que per la seva naturalesa potencialment contaminant requereix un tractament específic i un control periòdic. Existeixen uns dipòsits per a emmagatzemar aquests tipus de residus, els quals anomenem Dipòsits Controlats de classe 111, aquests han de ser segellats per a assegurar el seu aïllament definitiu de la infiltració de les aigües de pluja, s'ha d'integrar la instal·lació en el medi i s'ha de garantir un ús futur del lloc compatible amb la presència d'aquest tipus de residus. El dipòsit de residus especials més proper a Gavà és el de Can Palà, al municipi de Castellolí (Anoia) i és gestionat per l'empresa ENVILAND.

Alguns residus especials:

• Frigorífics: Són residus especials perquè contenen CFCs en el seu circuit generador de fred i en les escumes aïllants de la carcassa. Gairebé tots els frigorífics fabricats abans de 1995, porten CFCs. Aquests són portats a un dipòsit de residus on s'extreuen els CFCs i se separen tots 4els altres components d'aquests aparells per tal de reciclar-ne el material. També es fa el mateix amb els aparells d'aire condicionat.

• Piles: Són residus especials perquè contenen Mercuri, Cadmi i plom, que són metall potencialment perillosos per a la salut i el medi ambient. Les piles s'han de dipositar als contenidors que hi ha a les botigues i supermercats

• Olis usats: Són els olis minerals que s'han tornat inadequats per a l'ús indicat inicialment(excepte els olis vegetals i els sintètics). Els derivats del petroli són reutilitzats per a olis de motor, hidràulics, lubricants, de transformadors, de mecanització; però el seu període de vida és bastant limitat. Han de ser tractats ja que afecten a rius i aqüífers, i si es cremen en condicions inadequades provoquen emissions de gasos contaminants a l'atmosfera, a més, són rics en metalls, sulfurs i clor. Les empreses generadores d'olis usats han d'emmagatzemar-los fins als 400 litres i trucar al servei de recollida.

• Fluorescents i làmpades de descàrrega: Les làmpades de descàrrega especials s'utilitzen principalment en l'enllumenat públic. Per a la producció d'aquestes s'empren substàncies tòxiques com mercuri i altres metalls pesants. Si es disposen en un abocador, la pluja arrossega els metalls cap als cursos d'aigua subterranis i aquests cap als rius i mars; si es cremen en un incinerador inadequat, els metalls s'evaporitzen, es dispersen a l'aire i quan plou, s'arrosseguen cap al terra i al cursos d'aigua. Els fluorescents domèstics es poden dipositar als contenidors específics que ara es comencen a distribuir a Catalunya a les botigues d'electricitat i enllumenat.

• Residus sanitaris: Hi ha de diferents tipus:

Grup 1- Són no especials

Grup 2- Són no especials

Grup 3- Poden provocar algunes malalties(còlera, diftèria, àntrax, tuberculosi...) Inclouen la sang i hemoderivats en forma líquida, agulles i material tallant usat, vacunes vives i cultius i reserves d'agents infecciosos.

Grup 4- Residus especials no inclosos en el grup 3, com poden ser medicaments caducats, restes de substàncies químiques, residus radioactius i altres. També inclou els residus citotòxics (materials que han estat en contacte amb medicaments per al tractament del càncer).

5.7 La contaminació per RSU a Gavà

A Gavà no hi ha cap planta de compostatge, però els residus provinents de la recollida selectiva domiciliària de matèria orgànica, es porten a la planta de compostatge de Castelldefels, anomenada METROCOMPOST i que es troba situada a la carretera de La Sentiu.

Al terme municipal de Gavà, hi ha distribuïts 110 contenidors de recollida selectiva de vidre, 99 per al paper, 97 per als envasos lleugers, 33 per a la matèria orgànica i 86 per a les piles. Tanmateix, em sembla que no són suficients per a una ciutat que creix cada cop més com és Gavà, i que, segons alguns ciutadans, no reciclen perquè no tenen contenidors de reciclatge a prop de casa seva com pot ser la zona més comercial del casc urbà (Illa del Centre, Rambles...). Els contenidors de matèria orgànica només estan repartits per una zona de la ciutat, i segons l'ajuntament, no els han repartit encara per tot arreu perquè encara estan fent proves, mentre que altres municipis disposen dels contenidors de matèria orgànica quasi des del mateix temps que el paper o el vidre.

En quant a residus especials, Gavà no disposa de cap contenidor de fluorescents i làmpades de descàrrega i crec que hi ha molt poca informació sobre aquest tipus de residus.

Per als residus domiciliaris, la forma de gestió triada, és formar part en la implantació del Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals, on la gestió dels residus depèn de les mesures adoptades conjuntament amb l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus. Es caracteritza principalment per diferenciar la recollida segons el tipus de residu i donar-hi els tractaments oportuns per tal de minimitzar-ne la quantitat de rebuig i maximitzar el reciclatge. Però com es pot comprovar, encara no formem part de la implantació.

En quant als residus industrials, tots ells són produïts per activitats sotmeses a llicència municipal, essent condició per a la seva concessió que es donin d'alta com a Productors Permanents a la Junta de Residus, passant a ser controlats, doncs, per la Generalitat.

L'Energia és una propietat abstracta de caràcter immaterial que es manifesta en els canvis (natura, forma, posició, temperatura, llum, so) de la matèria. Per aquest motiu, només tenim percepcions sensorials de l'energia quan es revela en un alguna cosa o en algú, però mai com un fenomen en si mateix.

L'energia és classificada segons els canvis que produeix en els objectes o els éssers vius, per tant, existeixen diverses formes d'energia entre les quals hi han:

· L'energia tèrmica o calorífica, produeix canvis de temperatura.

· L'energia mecànica, produeix canvis de forma(potencial elàstica), de moviment(cinètica) i de situació respecte a la Terra(potencial gravitatòria).

· L'energia química, produeix canvis en la naturalesa de la matèria.

· L'energia elèctrica, produïda per la interacció de les càrregues elèctriques, la qual cosa té a veure amb la seva posició relativa, i, produeix canvis en la posició d'aquestes partícules.

· L'energia radiant del Sol o d'un cos incandescent, són ones electromagnètiques de freqüències distintes que es propaguen en el buit o en el medi, generant d'aquesta manera canvis quan contacten amb altres cossos.

L'energia, ha d'arribar de fora transferida per un altre objecte o ésser viu, per tant, així experimentem que l'energia no desapareix, sinó que es conserva i com a molt es transforma. Els éssers vius necessitem energia per viure, però, el problema és que no totes les formes són aprofitables per a tots els propòsits, però l'aprofitament de l'energia que ens dóna la natura ens ha permès viure cada cop més confortablement i més segurs; en aquest sentit, el desenvolupament tecnològic encaminat a millorar l'obtenció, l'emmagatzematge, el transport i el consum d'energia ha estat un repte primordial al llarg de la història que ens ha permès consumir-ne cada cop més, de formes més variades i amb millors resultats.

Tanmateix, el consum i l'obtenció d'energia pot provocar problemes greus, en funció de la substància d'on la traiem i com la transformem, podem perjudicar la qualitat de vida de la població i alterar els sistemes naturals, però a més, també estan el cost econòmic, la qualitat de les reserves existents i el temps que triga en renovar-se. A partir d'això, l'energia la podem classificar com:

· D'acord amb el temps que triga en renovar-se. Algunes fonts d'energia un cop consumides, es renoven dins l'escala de temps humana i s'anomenen fonts renovables. Les fonts d'energia que necessiten més temps, i per tant, no es poden renovar dins l'escala de temps humana són les anomenades fonts no renovables.

· D'acord amb el nivell de contaminació ambiental i de risc social. Les fonts d'energia que durant la seva obtenció i el seu consum perjudiquen menys el medi ambient i la societat són les anomenades fonts netes. N'hi ha d'altres que contaminen més i que produeixen més danys a la societat.

En resum, podem dir, que les energies més importants es classifiquen:

NETES I RENOVABLES	Solar, Eòlica, Biomassa, Hidràulica
BRUTES I NO RENOVABLES	Petroli, Gas natural, Carbó, Urani

Producció d'electricitat en algunes centrals:

CENTRAL NUCLEAR:

	Energia primària	1a transformació	2a transformació	Energia final
Forma d'energia	NUCLEAR	TÈRMICA	CINÈTICA	ELÈCTRICA
Element amb energia	URANI	AIGUA	VAPOR	ELECTRONS
Màquina transformadora	-------------------	REACTOR I CALDERA	TURBINA	GENERADOR
Sistemes de transport	VAIXELLS, AVIONS, CAMIONS	CIRCUIT CANALITZAT	EIX CONNECTAT A UN GENERADOR	TRANSFORMADOR, LÍNIES D'ALTA TENSIÓ
Impacte sobre el medi i la població	-------------------	RISC DE FUITES RADIOACTIVES, RESIDUS RADIOACTIUS QUE S'EMMAGATZEMEN SOTA TERRA DURANT SEGLES	CANVIS ECOLÒGICS AL MEDI AQUÀTIC PER ESCALFAMENT DE L'AIGUA DURANT LA REFRIGERACIÓ	RISC D'INCENDIS IMPACTE PAISATGÍSTIC DE LES LÍNIES D'ALTA TENSIÓ

CENTRAL TÈRMICA:

	Energia primària	1a transformació	2a transformació	Energia final
Forma d'energia	QUÍMICA	TÈRMICA	CINÈTICA	ELÈCTRICA
Element amb energia	PETROLI, CARBÓ O GAS NATURAL	AIGUA	VAPOR D'AIGUA	CÀRREGA D'ELECTRONS
Màquina transformadora	FOSSILITZACIÓ NATURAL	CREMADOR	TURBINA	GENERADOR
Sistemes de transport	OLEODUCTES, VAIXELLS PETROLERS	CIRCUIT CANALITZAT	EIX CONNECTAT A UN GENERADOR	TRANSFORMADOR I LÍNIES D'ALTA TENSIÓ
Impactes sobre el medi i la població	CONTAMINACIÓ DE MARS I TERRES PER ACCIDENTS DE VAIXELLS I OLEODUCTES	EMISSIÓ DE GASOS QUE CONTAMINEN L'AIRE, L'AIGUA I EL SÒL I QUE PODEN MATAR ELS ECOSISTEMES	CANVIS ECOLÒGICS AL MEDI AQUÀTIC PER ESCALFAMENT DE L'AIGUA EN EL PROCÉS DE REFRIGERACIÓ DE LA CENTRAL	RISC D'INCENDIS I IMPACTE PAISATGÍSTIC DE LES LÍNIES D'ALTA TENSIÓ

CENTRAL HIDRÀULICA:

	Energia primària	1a transformació	Energia final
Forma d'energia	POTENCIAL GRAVITATÒRIA	CINÈTICA	ELÈCTRICA
Element amb energia	AIGUA	AIGUA	CÀRREGA D'ELECTRONS
Màquina transformadora	PRESA	SALT D'AIGUA I TURBINA	GENERADOR
Sistemes de transport	ACUMULACIÓ D'AIGUA EN UNA PRESA	CANALITZACIÓ D'AIGUA A LTA PRESSIÓ, EIX DE LA TURBINA CONNECTAT A UN GENERADOR	TRANSFORMADOR I LÍNIES D'ALTA TENSIÓ
Impacte sobre el medi i la població	PÈRDUA DE CAMPS PER INNUNDACIONS, ACUMULACIÓ DE SEDIMENTS QUE ALTEREN L'EQUILIBRI ECOLÒGIC AQUÀTIC	---------------------------	TECNOLOGIA FORÇA NETA PERÒ AMB RISCS D'ACCIDENTS A LES PRESES. RISC D'INCENDIS I IMPACTE PAISATGÍSTIC DE LES LÍNIES D'ALTA TENSIÓ

CENTRAL SOLAR:

	Energia primària	1a transformació	2a transformació	Energia final
Forma d'energia	SOLAR	BIOMASSA	QUÍMICA	TÈRMICA
Element amb energia	RADIACIONS	PLANTES I ANIMALS	GAS NATURAL	AIGUA O VAPOR
Procés de transformació	FOTOSÍNTESI	METABOLISME	FOSSILITZACIÓ	COMBUSTIÓ
Sistemes de transport	RADIACIÓ SOLAR	SEDIMENTACIÓ I FOSSILITZACIÓ MARINES	GASODUCTES, LIQÜIFACCIÓ EN VAIXELLS I REGASIFICACIÓ PER AL CONSUM	---------------------
Impactes sobre el medi i la població	---------------------	---------------------	ACCIDENTS DE VAIXELLS I GASODUCTES QUE CONTAMINEN MARS I TERRES	ÉS L'ENERGIA FÒSSIL MÉS NETA PERÒ LA SEVA COMBUSTIÓ TAMBÉ CONTAMINA L'ATMOSFERA.

Per acabar amb tots els efectes de la contaminació, és necessari que coneguem les petites coses que podem fer per defensar el nostre entorn, ja que el benestar de tothom depèn d'una labor diària de tots. Això fa que sigui prioritari canviar els nostres hàbits de consum cap a actituds més respectuoses amb el medi ambient.

Hem de ser responsables amb el nostre consum, comprant productes que la seva fabricació, consum i posterior eliminació generi un mínim impacte ambiental. A aquest consum intel·ligent hem de sumar-li accions que cadascú de nosaltres pugui realitzar diàriament, contribuint a la millora.

Aquí enumero algunes de les coses que podem fer per millorar les activitats de la nostra vida quotidiana de manera que produïm el menor impacte possible al medi ambient:

Residus: Utilitza la llei de les tres R : REDUIR, REUTILITZAR i RECICLAR.

Reduir: evita al màxim la compra de productes d'usar i llençar, envasos plàstics i llaunes, escull productes de llarga durabilitat, utilitza aparells solars(per exemple calculadora)Tingueu en compte que l'alumini i els Tetra-Bricks són difícils de reciclar i que els recipients de carn i peix que venen als supermercats de suro blanc, són molt contaminants i no són reciclables. Utilitzeu envasos retornables sempre que pugueu.

Reutilitzar: Intenta donar-li nous usos als utensilis o mobles que ja no necessitis o doneu-los igual que amb els medicaments, utilitza piles recargables.

Reciclar: Separa el contingut de les teves deixalles per a dipositar-lo en contenidors independents, així com les piles usades i el paper, diposita els tubs fluorescents en contenidors especials que poseeixen alguns establiments.

Contaminació acústica: Eviteu el soroll innecessari, sobretot en entorns naturals. Mantingueu el motor del vostre vehicle a punt, de manera que faci el menor soroll possible. Utilitza la bicicleta: a més de silenciosa és sana i neta.

Contaminació atmosfèrica i escalfament del planeta: Utilitza el transport públic sempre que puguis, per així evitar al màxim la emissió de diòxid de carboni i altres compostos contaminats.

Energia: Aprofita la llum del dia, apaga els llums i els aparells elèctrics quan no els utilitzis, utilitza bombetes fluorescents (gasten la tercera part de les normals). Un bon aïllament de casa vostra evita gastos innecessaris de calefacció.

Capa d'ozó: No utilitzis productes que continguin CFC, ja que contenen àtoms de clor que s'alliberen i s'uneixen a l'oxigen de l'ozó, trencant la seva estructura i destruint així la capa d'ozó.

Aigua: Modera el teu consum d'aigua:
· Dutxa't en lloc de banyar-te, gastaràs 100 litres menys d'aigua
· Utilitza un capçal de dutxa de pressió i reduiràs a la meitat el gast d'aigua

· No deixis córrer l'aigua de l'aixeta quan t'ensabones i no estiguis utilitzant l'aigua. Les aixetes “monomando” eviten el gotejament constant

· Utilitza la rentadora i el rentaplats només quan estiguin plens
· Col·loca una ampolla plena a la cisterna; estalviaràs 2 litres en cada ús.

· No contaminis l'aigua: substitueix els típics productes de neteja (amoníac, lleixiu) per vinagre, llimona, aigua calenta i sabó, bicarbonat sòdic.

Recursos naturals: No llencis el paper i recicla'l un cop estigui usat o ja no et serveixi. Vigila la procedència de la fusta dels mobles que compris, que no sigui d'espècies ni zones forestals en perill.

Respecta el medi ambient: Procura que les teves visites a zones naturals deixi la menor marca possible. Recull les deixalles que produeixis, no facis foc, respecta els camins existents i no alteris la coberta vegetal.

Incendis: No facis foc a la muntanya ni en zones costaneres amb vegetació; utilitza els paradors amb barbacoes. Si detectes un incendi avisa als bombers forestals (085); si ells ja estan allà procura no molestar-los i col·laborar en el que et sol·licitin. Si desitges implicar-te més en aquest tema, pots fer-te voluntari d'una de les moltes associacions que hi ha per a la prevenció d'incendis.

Però, no obstant, no hem d'oblidar que la conservació del medi ambient és a les nostres mans, podem fer molt pel simple fet d'anar modificant les nostres actituds quotidianes i dels nostres coneguts, ja que l'actuació per a impedir el deteriorament del nostre planeta ha de ser conjunta.

CFC (cloro fluorocarbonis): Compost organoclorat de gran estabilitat i escassa toxicitat, que, des de 1930 han tingut un gran èxit comercial per a múltiples usos(refrigerants, espansors d'escumes, propulsors d'esprais,...)La major part dels CFCs pertany a dos tipus: CFC R11 i el CFC R12. Aquests compostos, si arriben a l'estratosfera, amb l'impacte dels raigs ultraviolats del sol, provoquen la destrucció de la capa d'ozó.

Biomassa: Es la quantitat de matèria que pertany a organismes vius que hi ha a un ecosistema. En cremar-se, la biomassa constitueix part de la energia solar, absorbida per les plantes i altres organismes.

Impacte Ambiental: Modificació de l'ambient ocasionada per l'acció de l'home o de la natura.

Manifestació de l'impacte ambiental: És el document el qual es dóna a conèixer, amb la base d'estudis, l'impacte ambiental, significatiu i potencial que genera una obra o activitat, així com la forma d'evitar-ho o alterar-ho en cas de que sigui negatiu.

Efecte hivernacle: L'efecte hivernacle consisteix en l'elevació de temperatura que experimenta l'atmosfera a causa de la presència de gasos hivernacle, que deixen passar la radiació visible però absorbeixen la infraroja (calor) emesa per la Terra.

Els nivells naturals d'aquests gasos permeten la vida a la Terra, doncs mantenen la temperatura 30° més elevada del nivell que tindria habitualment, però l'excés d'aquests podria tenir efectes sobtats i imprevisibles. La major part d'aquest excedent de gasos està constituïda per CO2, que es desprèn en la combustió dels combustibles fòssils en la seva majoria.

Organoclorats: Són substàncies orgàniques (és a dir, que contenen carboni i oxigen) que tenen algun àtom de clor. La immensa majoria d'aquestes substàncies són d'origen antropogènic (fetes per l'home) i moltes d'elles són substàncies tòxiques que, com que són molt poc biodegradables, s'acumulen al llarg de les cadenes alimentàries i arriben a l'home. A més aquests compostos romanen al medi durant molts anys, com, per exemple, el DDT.

Pluja àcida: Els òxids de sofre i de nitrogen són contaminants perillosos. Es barregen amb l'HO2 de l'atmosfera formant àcids sulfúric i nítric. Després cauen en forma de pluja, neu o deposició seca. Aquesta pluja afecta pantans, impossibilitant-hi cap mena de vida, i als boscos, facilitant la lixivació.

Boires fotoquímiques: Són cúpules d'aire calent carregades de partícules de fum dels cotxes i de les centrals tèrmiques que es creen sobre les ciutats degut a la invasió tèrmica i a la falta de vent. Aquestes boires afecten a la vegetació, a la vida animal i a la vida humana.

Contaminació radioactiva: Les centrals nuclears generen residus radioactius perillosos i emissions radioactives. Aquests fenòmens estan força controlats i no passen de ser un perill potencial.

Biodegradable: O degradació biològica, susceptible a podrir-se descomposar-se com a matèria orgànica. En el cas de les deixalles la que té aquesta característica és la d'origen biològic i orgànic.

Compost: Producte negre, homogeni i de forma granulada sense restes massa grans. Al mateix temps, és un producte càlcic i un fertilitzant químic. En aportar oligoelements al sòl, el seu valor és molt apreciat. S'obté a partir d'una fermentació de la escombraria orgànica més coneguda com a humus.

He de comentar una notícia que va sortir al diari El Periódico ja que com tracta de Gavà, crec que és convenient comentar-la. Aquesta notícia ens comunicava que s'havia presentat una querella al tinent d'alcalde i regent de Medi Ambient de Gavà en Diego Jiménez Escámez, a l'Àrea Metropolitana de Barcelona i al departament de medi Ambient de la Generalitat, pel motiu que com explicava a dita notícia, al barri de Ca n'Espinós, hi ha ubicada una depuradora d'aigües residuals. Aquest barri és un petit nucli de població aïllat del casc urbà, el clavegueram del qual no està connectat a la xarxa general. Aquesta depuradora va ser construïda per l'Ajuntament, gestionada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona i amb subvenció econòmica de la Generalitat. Quan plou, les aigües negres del barri baixen pel torrent de Ca n'Espinós i la riera dels Canyars, fins al mar. El curs d'aquest torrent està ple de basses d'aigua putrefacta i insalubre. Per aquest motiu, va ser presentada una querella per part del grup polític local d'ERC per delicte ecològic contra aquestes tres institucions davant de la fiscalia del Medi Ambient del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a finals de 1998. La fiscalia va admetre a tràmit la denúncia i actualment s'estan practicant les diligències oportunes per depurar les responsabilitats pertinents.

El Pla de Queralt és un espai lliure, part qualificat d'urbanitzable i part de zona forestal, situat entre els nuclis urbans de Gavà i Castelldefels. Actualment és l'únic espai que garanteix la connectivitat entre els espais naturals del garraf i del Delta del Llobregat. Actualment, a la zona, hi ha diverses masies dels segles XIV, XV i XVI, una de les quals és Bé Cultural d'Interès Nacional, es desenvolupa l'agricultura i la floricultura, i hi ha importants masses boscoses. També hi ha restes romanes (una vila) i ibèriques (un poblat), a més de diversos enterraments i restes altmedievals. L'empresa VERTIX, té previst en aquesta zona la propera construcció de 1800 vivendes d'alt estànding, a més d'un camp de golf de gran superfície. Un ampli moviment popular a Gavà a l'any 1993, va aconseguir paralitzar momentàniament el procés urbanitzador, però, ara, a començaments d'aquest any 2001, es va preveure tornar a plantejar les obres.

L'ampliació de l'aeroport d'El Prat i la construcció de la tercera pista, comportarà greus afectacions a les Reserves Naturals del Delta del Llobregat i a la seva Zona d'Especial Protecció per a les Aus. Entre aquestes zones protegides es troba l'estany gavanenc de La Murtra. L'increment de trànsit aeri i les direccions d'enlairament i aterratge farà encara més inhabitables el barri de Gavà Mar.

Existeix una pedrera situada a l'interior del Parc Natural del Garraf; aquesta pedrera de l'empresa Piedras y Derivados S.A. es troba en procés de tancament.

L'Abocador del Garraf va sorgir el 1972, quan l'abocador de Barcelona, situat a Montjuïc, va quedar saturat. Va ser aleshores quan es va presentar un projecte d'abocador a la Vall de Joan del massís del Garraf, entre els termes de Gavà i Begues; deien que seria un abocador controlat i amb un impacte ambiental mínim. Tot i això, els veïns mantingueren les protestes, tals com una manifestació que es va organitzar a Gavà de més d'un miler de persones i amb una recollida de signatures que superava les 3000 i que enviaren al Governador Civil; tenint en compte l'època en que es va realitzar, la reacció es pot considerar multitudinària. El Gener de 1973, a Vilanova, es recolliren 3000 signatures més en contra. L'abocador s'enquadrava en una idea metropolitana que assignava a cadascun dels municipis integrants la funció de ser ciutats-dormitori, zones residencials, espais d'aglomeració industrials i com ha passat en realitat, territoris especialitzats en l'eliminació dels residus urbans. Per això, es pot dir que l'abocador del Garraf, subordina els interessos locals a les necessitats de Barcelona. El fet que el Garraf sigui un massís amb una geologia única a Catalunya Central, i amb una fauna i flora característiques, fa que l'abocador no respecti els acords de la Convenció Internacional de Protecció dels Massissos Càrstics , de la qual l'Estat espanyol n'és signatari i en la que el Massís del Garraf era considerat el segon en importància d'Europa. Amb això, puc dir que des d'abans que comencés a funcionar l'abocador, ja demanaven el seu tancament, i això és un tema de polèmica des de llavors. Ara per ara, els intents de tancament de l'abocador del Garraf, han estat inútils, però, des del 31 de desembre de 1999, no poden abocar-se residus orgànics, encara que aquesta data era pel seu tancament, evidentment, no complit. L'abocador està gestionat actualment per l'empresa TIRSA.

No he aconseguit tota la informació desitjada i demanada, ja que alguns documents són inaccessibles (com anàlisis d'aigües, de xemeneies de sortida de fums, etc.) per a personal no autoritzat. Això m'ha limitat més el desenvolupament del treball i la realització de l'estructura inicial, que era la desitjada; per tant, amb això vull dir que el tractar més a fons la situació medi ambiental del municipi, m'ha resultat bastant difícil. Un dels motius més importants i que crec convenient comentar, va ser que, per a que la Conselleria de Medi Ambient de l'ajuntament de Gavà em contestés les meves preguntes, vaig haver d'insistir molt, i, finalment, vaig realitzar una instància, la qual va ser contestada, però amb escassa informació.

Hi ha, doncs diferents objectius que no he pogut aconseguir, els quals són els següents:

• Estudi del pla municipal al problema de la contaminació acústica.

• Estudi de l'aprofitament de nous materials com poden ser electrodomèstics, CD Roms, llaunes...

• Estudi de les dades del biodeteriorament dels béns culturals de Gavà (cases i edificis més antics, com el Castell de l'Eramprunyà, Casa Gran o altres.) i del grau d'afecció que pateixen els edificis per causes de la contaminació com l'embrutiment de les façanes i el deteriorament per causa dels residus àcids dels coloms.

Els tipus de contaminació que més afecten a Gavà són la contaminació aquàtica i per residus sòlids, i per suposat, a la zona de Gavà mar l'acústica. En el cas de l'aquàtica, les zones de protecció natural del Delta del Llobregat com la Llacuna de la Murtra o altres, estan bastant contaminades, les diferents fonts que hi ha repartides pel terme municipal ja no són potables perquè han estat afectades, i també pel tema de la depuradora de Ca n'Espinós que ja he comentat en un apartat anterior (el 9). La contaminació donada pels RSU també crec que és important ja que hi ha massa pocs contenidors de recollida selectiva i estem patint i patirem més encara les conseqüències de l'abocador del Garraf. La zona de Gavà mar, per suposat, pateix més la contaminació acústica que la resta de Gavà; això ho he explicat més àmpliament als punts 2.5 i 9. La resta de problemes medi ambientals, Gavà no els pateix molt, però espero que tractin de posar mesures aviat perquè si no és així, seran un problema de igual o pitjor nivell que el de la contaminació acústica, o les altres que tant ens perjudiquen com potser sigui el cas de la lluminosa, pel simple motiu de que les úniques làmpades que s'estan instal·lant ara per ara al nou barri de Les Bòbiles són del tipus globus.

Crec que Gavà, en conclusió, no és una ciutat bruta i afectada massivament pels efectes negatius dels contaminants, però, per aquest motiu, no és una ciutat que es preocupa massa pels problemes medi ambientals. Pot ser sigui culpa de tots els que hi vivim aquí, però més aviat diria que és perquè els encarregats de l'ajuntament de Gavà i altres autoritats prefereixen invertir els diners dels impostos en publicitat ciutadana, bona imatge de Gavà i “festes majors”, que no pas en canviar l'enllumenat o instal·lar més contenidors de recollida selectiva.

Atlas de ecología

D. Heinrich, M. Hergt

Ed. Alianza Editorial, Madrid, 1997

Dinàmiques metropolitanes a l'àrea i la regió de Barcelona

Servei d'estudis territorials de la MMAMB

Ed. Grafos, Barcelona

La contaminació del sòl

Mª Teresa Felipó, Mª Antònia Garau

Ed. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1987

La contaminació, avui

Eusebi Casanelles

Ed. Teide, Barcelona, 1983

La contaminació atmosfèrica

Xavier Domènech

Ed. Barcanova, Barcelona, 1991

La contaminación atmosférica

Derek Elsom

Ed. Cátedra, Madrid, 1990

Ingeniería ambiental: contaminación y tratamientos

R. Sans Fonfría, J. De Pablo Ribas

Ed. Boixareu editores, Barcelona 1989

La contaminació

J. Manuel González. i Cabré

Ed. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1987

Estudio sobre la gestión de los residuos sólidos urbanos en la provincia de Barcelona

Diputación de Barcelona, Barcelona, 1977

Medio Ambiente

Ministerio de obras públicas y urbanismo

Secretaría general de medio ambiente, Madrid, 1993

La fiscalitat ambiental a l'àmbit urbà: aigua i residus a la regió metropolitana de Barcelona

J. Esquerrà, E. Oltra, J. Roca, E. Tello

Ed. Universitat de Barcelona, Barcelona, 1999

Eines per a una gestió municipal cap a la sostenibilitat

Varis autors

Ed. Diputació de Barcelona, Barcelona, 1998

50 coses senzilles que tu pots fer per a salvar la Terra

The Earth works group

Ed. Naturart, Barcelona, 1992

Estat del litoral català 1998/1999 (Coastwatch Europe)

Varis autors

Ed. Greenpeace, Barcelona, 1999

Fem biogàs

Varis autors

Ed. Ajuntament de Barcelona, Barcelona, 1999

Jornades sobre perspectives de medi ambient als municipis del litoral

Ed. Diputació de Barcelona, Sitges, 1990

Libro verde sobre el medio ambiente urbano

Comisión de las comunidades europeas. Bruselas, Luxemburgo, 1990

Revista Aquí

Revista gratuïta del Baix Llobregat

Diari Guia Express

Gratuït per al baix Llobregat

Diari Brugués

Gratuït per a Gavà

Diari La ciutat de Gavà

Gratuït per a Gavà

Diari Clàxon

Gratuït per a Gavà, Viladecans i Castelldefels

Algunes webs medi ambientals

www.junres.es

www.gencat.es

www.mediapark.es

www.pangea.es

www.quercus.org

www.greenpeace.es

www.ecologistasenaccion.org

Agraïments

Gràcies a la Conselleria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Gavà, a Greenpeace España, a José Manuel Pérez de EUiA, a Alejandro de la Cueva del Fons de Documentació del Medi Ambient, a Miquel Macies i Arau de Bioma/Pangea, a Maria Elena Bonafonte de la Junta de Residus i a l'Ajuntament del Prat de Llobregat per la informació facilitada. A la botiga Ami's per l'enquesta dels electrodomèstics, a la meva tutora d'aquest treball de recerca na Rosa Hermida, i, en general, a tots els que han col·laborat.

25

Tram de l'A-16 en el seu pas per Gavà

Pas d'un avió a la zona de Gavamar

Deixalleria de Gavà