L'efecte hivernacle consisteix en l'elevació de temperatura que experimenta l'atmosfera a causa de la presència de gasos hivernacle, que deixen passar la radiació visible però absorveixen la infraroja (calor) emesa per la Terra.

Els nivells naturals d'aquests gasos permeten la vida a la Terra, doncs mantenen la temperatura 30º més elevada del nivell que tindria habitualment, però l'excés d'aquests podria tenir efectes sobtats i imprevisibles. La major part d'aquest excedent de gasos està constituida per CO2, que es desprèn en la combustió dels combustibles fòssils en la seva majoria.

Els òxids de sofre i de nitrògen són contaminants perillosos. Es barregen amb l'HO2 de l'atmosfera formant àcids sulfúric i nítric. Deprés cauen en forma de pluja, neu o deposició seca. Aquesta pluja afecta pantans, impossibilitant-hi cap mena de vida, i als boscos, facilitant la lixivació.

Són cúpules d'aire calent carregades de partícules de fum dels cotxes i de les centrals tèrmiques que es creen sobre les ciutats degut a la invesió tèrmica i a la falta de vent. Aquestes boires afecten a la vegetació, a la vida animal i a la vida humana.

Les centrals nuclears generen residus radioactius perillosos i emissions radioactives. Aquests fenòmens estan força controlats i no passen de ser un perill potencial.