2. LA DIFÍCIL CONSTRUCCIÓ DE L'ESTAT LIBERAL (1844 - 1868)

derrota Espartero moderats consolidar model d'Estat liberal censatari

va deixar l'acció del govern i el poder legislatiu als sectors + conservadors

Partit moderat control de l'Estat quasi sense interrupció entre 1844 - 1868

Bienni Progressista (1854 - 1856)

excepcions:

parèntesis Unión Liberal a partir de 1858

2.1. L'obra política dels moderats (1844 - 1854)

Control polític amb suport monàrquic potenciar uniformització de base castellana

racionalització

Resistències regionals neutralitzades

eficàcia

ordre social

Resistències socials neutralitzades

pau social

2.1.1. La construcció del sistema

- llibertat d'impremta limitat per voluntat censora i restrictiva

prohibició d'informar de les disputes reials

- Donoso Cortés contrari a participació d'elements populars

- recollia fonaments bàscis del moderantisme

substitució de la sobirania nacional x la conjunta del rei

Constitució 1845 restricció a la participació en la vida política

promulgada no+ 1% població dret al vot polític

- competència política poder monàrquic

control poder legislatiu

designació membres del Senat

culte

- compromís de l'Estat a mantenir

ministres

La reforma politicoadministrativa

racionalització

Moderats continuar treball uniformització estructures de l'Estat iniciat a principis s.XVIII

centralització

- José Pidal impulsar llei que permitia al govern controlar políticament els ajuntaments

- llei sobre províncies governadors civils

1845 País Basc & Navarra conveni de Bergara (1839) peculiartitats administratives "

- reforma de la Hisenda pública

Alejandro Mon directes propietat territorial + activitat econòmica

definia 2 tipus d'impostos

indirectes circulació + consum de béns

1848 nou codi penal autoritari

1851 projecte de codi no prosperà no respectar particularitats territoris històrics amb dret civil

propi la llegítima

dret civil català l'emfiteusi

la rabassa morta

1852 Bravo Murillo intent de Reforma administrativa

objectiu: homogeneïtzar i estabilitzar el funcionament de

l'Administració

cada canvi de govern canvi de funcionaris

L'organització del sistema educatiu

Pla general d'estudis = Pla Pidal 1845

completava la Llei d'instrucció Primària (1838)

Educació Secundària x les classes mitjanes preparació x la Universitat

existència d'instituts provincials // centres privats d'ensenyament col·legis

Escolarització molt baixa

Catalunya extenció de l'escolarització = castellanització lingüística (en classes mitjanes)

Les forces de seguretat de l'Estat

moderats desconfiança de la milícia nacional com a força encarregada de l'ordre públic

molts batallons integrats x classes populars participat en alderulls revolucionaris

1844: febrer força revolucionària ordenà desarmament + dissolució de la milícia nacional

març creació força pública alternativa Guàrdia Civil arraconar cossos vigilància rural

organització & disciplina militar

fundada pel Duque d'Ahumada obediència autoritats civils

antic militar català finalitat - mantenir l'ordre públic

organització Guàrdia Civil - defensar propietat privada

fonamentada en

!

Mossos d'Esquadra fundats entre 1719 - 1721

va continuar actuant sempre fidels al règim borbònic

2.1.2. L'impacte de la Revolució de 1848

oposició si volia triomfar insurrecció

Montemolín pretendent carlí fracassat projecte matrimonial amb Isabel II insurrecció 1846

!

Catalunya Guerra dels Matiners

efectes Revolució Francesa escassos + reprimits x Narváez disturbis/aixecaments ! magintut

creació Diputació General Catalunya carlins (opositors Isabel II)

propòsit: autonomia del Principat progressistes (opositors moderats)

republicans (opositors a la monarquia)

procés revolucionari 1848 - 1849 a Europa reacció de caràcter autoritari

repressió política Bravo Murillo tanca Corts

!

objectiu: restricció sist. Polític

1851 Concordat entre l'Estat i l'Església

Església acceptava desamortitzacions

Estat: - reconeixia la religió catòlica com única en l'estat espanyol

- ensenyament caràcter catòlic

- retribució econòmica al culte i als eclesiàstics

1853 - 1854 moderats no surtir crisi

enfrontaments interns + escàndols polítics forta inestabilitat + crítica sist.

desplaçament cap a l'esquerra dels sectors liberals més radicals

2.2. El Bienni Progressista (1854 - 1856)

sector moderats pronunciament militar O'Donnell enfrontar tropes govern Vicalvarada

redreçar: - escàndols financers !

- corrupció generalitzada no guanyador clar

- divisions internes

intent d'atracció progressistes Manifest de Manzanares escrit x Cánovas del Castillo

incorporava reivindicacions progressistes

insurrecció ciutats contra govern + formació juntes revolucionàries

BCN, València & Sant Sebastià

Isabel II va cridar a Espartero (ja retirat) x presidir nou govern [*]

general O'Donnell nomenat Ministre de Guerra

masses populars

[*] popularitat Espartero utilitat estratègica controlar

sectors més radicals progressistes

Pronunciament moderat O'Donnell + col·laboració progressistes

FI Dècada Moderada INICI Bienni Progressista

2anys de tímida obertura del sist. polític

conjuntura de llibertats (1854) protesta treballadors

planteig reinvindicacions en ambient + tolerant i + lliure

confrontacions entre empresaris - treballadors

BCN esclatar conflicte de les máquines de filar

fenomen antimaquinista

Pascual Madoz nou governador BCN gestions x fer possible acord entre fabricants - treballadors

1855 vaga general conflictes socials

• substitució progressistes en el govern associacions obreres tornen a la clandestinitat

Bienni Progressista petit parèntesi en la llarga tasca de govern dels moderats

constitució no promulgada (1856) + desamortització civil & eclesiàstica de Madoz + llei de ferrocarrils

• Constitució no promulgada de 1856

Corts constituents document reproducció d'alguns ideals progressistes de 1837

ampliava la declaració de drets

limitava el poder reial

obria la composició de les Corts

Però Constitució NO aprovada Isabel II, a petició d'O'Donnell Sept. 1856 tanca Corts

• Desamortització de Madoz - 1855

Pascual Madoz ministre d'Hisenda projecte de desamortització

afectava béns de mans mortes: civils & eclesiástics

sist. venda subhasta pública

preu final efectiu en metàl·lic

sanejament d'Hisenda pública NO resolució al repartiment desigual de la terra

SINO que els terratinents nº & dimensions propietats

- afavorir grans propietaris & especuladors

- perjudicar ajuntaments & Església

interrupció relacions amb Santa Seu

• Llei general de ferrocarrils - 1856

1848 1ª línia de ferrocarril a la Península BCN ! Mataró

retard respecte els països + desenvolupats

impulsar la construcció de la xarxa ferroviària no+ 500km de línia

x possibilitar la construcció disseny estructura radial: centre Madrid

1860 Espanya: 1649km de xarxa

1865 4828km

Govern d'Espartero & O'Donnell 1856 fracassar

Espartero dimitir // O'Donnell controlava la situació

• incapacitat partits x trobar solució a crisis de govern manifest rigidesa del sist. polític

x canviar situació recórrer força militar predomini poder militar sobre poder civil

espadones generals capdavanters dels pronunciamientos

2.3. La Unión Liberal i la descomposició del sistema (1856 - 1868)

1856, juliol O'Donell restaurador del règim moderat (el que ell mateix havia enderrocat - 1854)

addició de 16 articles que modificaven en sentit liberal la Constitució de 1845

Isabel II el va substituir x Narváez

enfrontar una important crisi econòmica 1857

!

Llei Moyano "

Estat assumia el control del sist. educatiu, però establia xarxa doble:

" pública i privada.

Definició dels programes + autorització dels llibres Ministeri

moderats carques

Unión Liberal partit polític sorgit durant Bienni Progressista integrat

! progressistes radicals

O'Donnell, Ríos Rosas & Posada Herrera intent de govern des de plantejaments liberalconservadors

impulsar desenvolupament econòmic

descentralització administrativa de l'Estat

Però tencions polítiques de sist. massa rígid & crisi economicosocial fracàs projecte U.L.

lleis centralitzadores llei del notariat, 1862 / llei hipotecària, 1863

1859 O'Donnell implicar tot el país en aventura colonial nord-africana

• guerra del Marroc 1859 - 1860

“fue una paz chica para una guerra grande”

participació del general Prim

Aplicació política de prestigi sota l'empenta de França Espanya no prous diners

campanyes colonials, operacions de prestigi + propaganda patriòtica “tapadera” problemes

Mèxic (1861 - 1862) econòmics, polítics i

Cotxinxina (1861) expedició francoespanyola socials del país

Santo Domingo (1863 - 1866)

1864 - 1868 crisi econòmica contradiccions polítiques & problemes socials

escassetat de cotó a causa de la guerra de Secessió nor-americana (1861-1865)

crisi en sector tèxtil

companyies de ferrocarrils sist. financer

pèssimes collites descontentament classes populars castigades x atur

1865 manifestacions d'estudiants a Madrid 9 morts & quasi 200 ferits Nit de St. Daniel

substituir Narváez x O'Donnell

Desgast executiu = desgast monarquia

abdicació Isabel II començava a plantejar-se com a única solució x superar la incapacitat

del sist. x obrir-se a la participació de "s forces polítiques

progressistes oposició a participar en les eleccions retraimiento

Insurreció armada - 1866 fracàs 1000 presoners deportats a les 60 insurrectes

sergents d'artilleria de San Gil // Catalunya assessinats xls Mossos d'Esquadra

!

O'Donnell no " de Narváez

1866 assumia presidència fins la seva mort

el va substituir González Bravo septembre 1868

intensificació de la política repressiva

1866 pacte d'Ostende oposició demòcrates & progressistes

objectiu: FI regnat Isabel II unionistes també s'hi uniren

formació govern provisional + convocació assamblea constituent

eligida x sufragi universal directe