La Condició Física

La Condició Física: és la capacitat que té el nostre aparell locomotor per realitzar les activitats físiques d' una millor manera. I, per tant, tenir una bona condició física és “estar en forma”, per “estar en forma” es treballa molt millor i augmenta la qualitat de vida i, en general, tenir una bona salud.

¿És el mateix concepte per a tothom?: depèn, perquè la condició física d'una persona està marcada pels esforços diaris o un entrenament concret que pot influir sobre les facultats físiques de cadascú i millorar la seva condició física.

¿Es neix amb una bona Condició Física i es fa?: Les dues coses ja que quan naixem, tenim unes certes coses determinades relacionades amb al condició física, per exemple el nostre aparell respiratori, el sistema nerviós, el sistema muscular i el sistema ossi. Tots aquests sistemes ens ajuden a tenir una bona condició física, però si des de que naixem tenim un problema respiratori això no ens ajuda gens a tenir una bona condició física i no ho podem canviar de cap manera.

En canvi, per tenir una millor condició física també depèn molt de la nostra alimentació, de l'edat, del sexe, del nivell d'entrenament, de l'escalfament, etc., si nosaltres no tenim gaire nivell ens els esports si els practiquem i ens entrenem, amb el temps podem arribar a millorar molt la nostra capacitat per poder córrer més, jugar, o fer qualsevol esport.
A partir d'una certa edat, les capacitats físiques comencen a disminuir, però mitjançant l'activitat física podem augmantar-les a qualsevol edat i disminuir-ne el ritme de regressió.
En conclusió, que quan naixem tenir una certa condició física, però que si anem entrenant, etc. la podem millorar.

La Salud

La Salud: és un complet estat de benestar físic, mental i social sense tenir cap enfermetat.

Un dret: La salut l'entenem com una actitud enfront la vida. Hem de tenir la responsabilitat de vetllar per la nostra salut i la de la comunitat. Cadascun de nosaltres pot millorar la salut en dues vessants:

Respecte del comportament amb el medi: Les repercussions ambientals afecten en gran mesura el nostre organisme. Ser respectuós amb el medi ambient suposa una inversió per al nostre benestar, ja que el nostre organisme treballarà en millors condicions ambientals.

- S'han d'evitar les agressions acústiques, que provoquen una gran part de la contaminació ambiental.
- Lluitar per un respecte a la naturalesa, no contaminan l'aire, l'aigua, etc.
- No malmetre els recursos naturals, reciclant els materials, envitant els incendis o estalviant energia.

Respecte de la pròpia conducta:
- Combinar les activitats professionals, d'estudi, etc., amb altres activitats culturals, esportives...
- Vigilar que les nostres activitatsd'oci, professionals, etc. s'adeqüen a les nostres necessitats i possibilitats.
- Controlar l'estat de casnsament del cos.
- Seleccionar la manera d'alimentar-nos perquè sigui adequada a les necessitats del cos.
- Mantenir una conducta sana en tots els aspectes, però sobretot envitant els elements tòxics i les conductes de risc.

Constitució Espanyola del 6 de desembre de 1978 Art.43

Components de la Condició Física

Les qualitats físiques

·Bàsiques:

- Força: capacitat que té el nostre cos a oposar-se a una resistència. (F= m·a).
Tipus de força:
1. Força màxima [m]: o força bruta és defineix com la força més gran que el sistema neuromuscular és capaç de fer en una sola contracció muscular màxima. En conseqüència determinarà el rendiment en aquells esports ens els que s'hagi de controlar o superar una gran resistència, per exemple: l'aixecament de peses.

2. Força explosica (potencia)[a]: La capacitat del sistema neuromuscular per superar resistències amb una alta velocitat de contracció, es defineix com força ràpida. El sistema neuromuscular accepta uan ràpida a alta velocitat mitjançant la coordinació de reflexes i dels components elàstics i contràctils del múscul. La força explosiva determina el rendiment en tots els esports anomenats “explosius”, és a dir, saltar, llençar,esprintar, golpejar, etc. Per exemple el llançament: capacitat de llençar a màxima velocitat i distància una determinada pesa.
3. Força Resistència [m · a]: és la habilitat o capacitat de tot l'organisme per soportar la fatiga. Es caracteritza per una capcitat relativament alta per expressar la força, amb una facultat per perseverar. Determina principalment el rendiment quan hi ha que superar una considerable resistència durant un periòde bastant prolongat de temps. Per exemple: remar.

-Velocitat: Capacitat del nostre organisme en fer un moviment o diversos, en el menor temps posible. El desplaçament es medeix en metres per segon. La velocitat pot ser un factor determinant directament, com per exemple, en el desenvolupament de l'energia cinètica al saltar. La diferència entre directa i indirecta es que, amb la primera, es busca la velocitat màxima mente que amb l'última es requereix alguna velocitat òptima per permetre una expressió màxima de la força adequada.

Tipus de velocitat:
1. Velocitat de reacció: temps que triga el nostre sistema nerviós en dornar-li una ordre al múscul que té que posar-se a funcionar. Des de que rep l'estímul fins al moviment per exemple un atleta que espera a k soni el pito.
2. Velocitat de moviment: gestual i desplaçament.
Gestual: ejecutar una acció concreta (gestos) el més rapit posible.

Desplaçament: es recorrer un espai en el menor temps possible. Per exemple: xutar una pilota.
Curiositats:
La Velocitat mental: es la capacitat de donar una resposta o realitzar alguna cosa.

-Resistència: capacitat de soportar el cansanci d'un treball físic en el màxim temps possible i una recuperació ràpida.

Tipus de Resistència:

1.Resistència aeròbica: és la capacitat de l'organisme de mantenir un esforç durant el qual l'obtenció d'energia es produeix amb la presència d'oxigen i sense un deute d'aquest. Un exemple molt clar pot ser realitzar una cursa de 45 minuts x ritme molt suau, fent “footing”.

2. Resistència anaeròbica: és la capacitat de l'organisme per mantenir un esforç durant el qual l'energia obtinguda es produeix sense oxigen; en aquest cas si que hi ha deute d'oxigen a nivell muscular . Per exemple, una cursa de velocitat de 100 o 200 metres realitzada al màxim de possibilitats.

Aquestes situacions s'esdevenen en esforços de molta intensitat, on es produeix deute d'oxigen, i es poden mantenir, com a màxim de dos o tres minuts; passat auqest temps, s'ha de produir de manera automàtica de desminució de la intensitat del treball i una fase de recuperació per tal de regenerar el deute d'oxigen i restablir l'equilibri a nivell muscular.
Curiositats: Els velers utilitzen la força del vent x a fer força a les veles i aixi el veler es desplaça.

- Flexibilitat: és la capacitat de realitzar moviments amb la màxima amplitud articular, per ells mateixos o mitjançant una força externa. Es produeix gràcies a la mobilitat articular i a l'elasticitat dels músculs i lligaments que hi intervenen directament amb la seva prolongació.
Un persona és flexible si és capaç de doblegar-se sense trencar-se.
1. movilidad: propietat que posseeixen les articulacions de realitzar determinats tipus de moviment, depenen de la seva estructura morfològica. Articular tendons lligaments...
2. elasticitat: propietat que posseeixen alguns components músculars de deformar-se per l'influència d'una força externa. Teixits músculs.
Tipus:
· estàtica: al final de la sessió.
· dinàmica: abans de la sessió.

· Derivadas:

- Coordinació: és una capacitat muscular ordenada i controlada pel sistema nerviós.

Tipus:
1. Coordinació dinàmica general: són moviments que necessiten una acció conjunta de totes els parts del cos. Per exemple: pujar-se a un arbre, fer una voltereta, etc.
2. Coordinació manual: són els moviments en que s'estableix una relació entre un element i els nostres membres superiors. Per exemple: fer malabarisme, jugar al golf, etc.
3. Coordinació “óculo-pie”: els moviments en que s'estableix una relació entre un element i els nostres membres inferiors. Per exemple: atletisme, saltar una valla, etc.

- Equilibri: és la capacitat de controlar qualsevol moviment del cos contra la llei de la gravetat. És la qualitat coordinativa que depèn del sistema nerviós central.













- Agilitat: és la capacitat de canviar ràpit i efectivament la direcció d'un moviment executat a la velocitat. Per a desarrollar l'agilitat és indispensable treballar la movilitat articular i la flexibilitat corporal.

- Habilitats motrius: és l'habilitat de dominar accions de moviments concrets, resolvent problemes amb eficacia, economia d'esforç i rapidesa. Això s'aconsegueix emmagatzeman un gran nombre de moviments que es realitzen automàticament, el moviment concret necessitat per a realitzar una acció motriu determinada.