RESUM Y VALORACIÓ DE DEU CAPÍTOLS

PRIMERA PART: DE COMUNICACIÓ ORAL I ESCRITA

CAPÍTOL 1: ” UNA IMATGE VAL MÉS QUE MIL PARAULES.”

En aquest primer capítol, l'autor ens parla de la falsetat de la sentència “una imatge val més que mil paraules”, ja que les imatges no serveixen quasi mai per a expressar el que nosaltres volem comunicar i ens és necessària la parla. Aquesta és un dels distintius de la humanitat, cosa que les imatges no ens aporten res significatiu a la nostra condició humana.

Les imatges poden ser útils quan dos persones que parlen llengües diferents volen coneixer-se i la comunicació oral és impossible o també poden ser útils per a indicar en determinades circunstàncies, com per exemple en una autopista, que hi ha a vint quilòmetres una àrea de servei , que no es pot circular a més de cent vint quilòmetres per hora, etc., però no serveixen per a molt més.

Amb elles no podriem expressar la idea de condicionalitat, de finalitat, de consecutivitat , de causa ,etc., i es tracta d'estructures que les persones utilitzem diàriament. A més a més, no podríem parlar d `altres entitats abstractes com poden ser la corrupció, l'amistat, la bondat, la sinceritat, etc., conceptes dels quals els humans parlem sovint, valorem molt en les altres persones i que formen part de la convivència diària.

• VALORACIÓ PERSONAL:

Jo, a l'igual que Jesús, pense que una imatge pot reflexar coses més prompte elementals i pot també informar i donar ordres (com en el cas de l'autopista) però poc més, ja que, com diu Tuson en aquest capítol, les que tenen la capacitat sintàctica que construix la realitat són les llengües, mentre que una imatge només mostra fragments d'aquesta.

A més a més, amb les imatges no podem expressar, entre altres coses, els sentiments, ja que no tenen color ni forma. Aquests formen part de la nostra convivència diària i sense ells seria molt díficil conviure amb altres persones.

CAPÍTOL 2: “AVIAT DESAPAREIXERÀ L'ESCRIPTURA.”

En aquest capítol l'autor ens diu que l'escriptura és impossible que desapareixca, ja que aquesta ens a ajudat a alleugerir la nostra existència i es tracta d'un guany consolidat, ja que seria imposible que desapareixquera l'escriptura i mantenir intactes els guanys i les complicacions de la nostra societat perquè seria impossible emmagatzemar en el nostre cervell tot el que ens és indispensable per a viure en ella.

Aleshores hauriem de canviar de vida i tornar a viure com ho feien els nostres avantpassats del paleolític superior, adaptant-nos a l'entorn i prenent cada día de la natura el que necessitarem per sobreviure. Però és evident que la nostra vida no és aquesta i que la vida se'ns ha complicat tant que ens és indispensable l'escriptura per poder organitzar la societat.

• VALORACIÓ PERSONAL:

Crec que l'escriptura és molt important, y ara ho crec més que mai.

A més ara pense que és impossible que desapareixca ja que és, a l'igual que la parla, un sistema de signes que ens permet comunicar-nos, tant si una persona està present com si es troba a llarga distància.

L'escriptura tambe ens organitza la nostra societat i sense aquesta la societat seria un desastre, ja que no hi hauria documents que demostraren, com per exemple, els bens que té una persona i hi hauria moltes persones que s'aprofitarien de la situació i intentarien fer-se amb aquests i aço produiria una sèrie de discursions i pelees entre uns i altres, que a la fi seria impossible viure en societat.Per tant, necessitem l'escriptura per a conviure tranquilament.

CAPÍTOL 3: “FER LITERATURA ÉS COSA DE POCS, BEN DOTATS PER LA NATURA”

En aquest capítol l'autor fa una reflexió sobre aquesta falsa sentència.

Jesús diu que fer literatura no és cosa de pocs dotats per la natura, perquè fa literatura aquella persona que té unes bases escolars, és a dir, una persona que com a mínim sàpia llegir i escriure, que s'esforça, posa interés i les circunstàncies de l'entorn li són favorables.

• VALORACIÓ PERSONAL:

Jo també pense que les coses s'aconsegueixen a base d'esforç i de treball, ja que fa més qui vol que qui pot, però també s'ha de tenir en compte que hi haurà gent que per la seua genètica tindrà més facilitat i gràcia per a fer literatura. Però, també és clar que, encara que a aquesta li coste menys sacrifici que a altres persones, si no treballa, s'esforça i les condicions li són favorables, no aconseguirà res.

CAPÍTOL 4: “ ELS JOVES PARLEN MALAMENT I ELS PERIODISTES ESCRIUEN MALAMENT.”

L'autor ens diu que aquesta dita és falsa ja que els joves no és que parlen malament sinó que la seua forma d'expressar-se és diferent a la de les persones adultes (varietat generacional), perquè les llengües van canviant poc a poc degut a que els parlants no segueixen del tot els models de les generacions anteriors i cadascú modifica la seua llengua heredada, ja que aquesta es pot modificar seguint unes normes mínimes, perquè les llengües són espais de coincidència i de convivència i les hem fetes per a entendre'ns.

També cal dir que aquesta idea és falsa perquè els joves encara que utilitzen un vocabulari un poc diferent, posen els articles, noms, adjectius, i els verbs on toca; fan les concordances necessàries; controlen l'ordre de les paraules a la frase; introdueixen les subordinades adjetives i construeixen finals, concessives i consecutives sense cap problema. Tenen el control del sistema i deixaran de parlar com adolescents quan siguen més majors, però ara és normal que parlen entre ells una llengua que caracteritza la seua generació.

Juntament amb tot aço, l'escriptor també ens parla de la falsa idea de que els periodistes escriuen malament, ja que tots com a humans cometem equivocacions i és normal que una persona, en un text de dos o tres folis, puga haver posat dues otres expressions que no expliquen ben bé el que en realitat vol expressar, ja que ningú és perfecte.

• VALORACIÓ PERSONAL:

Jo pense que aquesta sentència es falsa, ja que no es que els joves parlen malament, sinó que la parla a l'igual que totes les coses que ens envolten, també va evolucionant i va canviant i és normal que siguen les noves generacions de joves les que la introduixquen, perquè la gent major ja està acostumada a parlar d'una forma concreta durant anys i és llògic que no canvien la seua manera de parlar. A més, la gent adulta quan era jove segur que també modificava la parla, el que passa és que com ara ells estan acostumats a una en concret, no s'adonen de que ells feien el mateix.

En quan a que els periodistes escriuen malament, jo crec que és molt normal que després d'haver escrit un text ampli, una persona puga escriure alguna cosa incorrecta, ja que tots som humans i cometem errors.

CAPÍTOL 5: “EL LLENGUATGE ÉS UN MITJA DE COMUNICACIÓ.”

L' autor en aquest capítol ens vol demostrar que el llenguatge és algo més que un mitjà de comunicació.

Les persones solen definir les llengües com a un mitjans de comunicació, ja que permeten l'intercanvi d'informació, però també podriem definir-les com a mitjans per a la divisió del treball, de manera que el fet de que uns manin i els altres obeeixin seria possible gràcies a les llengües. Però les llengües tot i servir per a aquestes coses, són el suport del pensament, fan possible el diàleg interior, ens permeten acompanyar els altres i són el lligam de la comunitat.

Jesús en aquest text també ens diu que encara que la llengua és una de les coses que més uneix els éssers humans, que cadascú ha de mantenir la seua i que no s´ha d'obligar ningú ha abandonar la pròpia.

A més encara que tots no parlem la mateixa llengua, tothom s'ha de sentir membre de l'espècie humana, ciutadà del món, solidari amb tots els pobles i cultures.

Finalment ens diu que les llengües ens ordenen el món i ens permeten classificar els objectes de l'entorn d'acord amb amb uns criteris de semblança, ja que si haguerem de donar un nom per a cada objecte seria impossible recordar-los tots.

• VALORACIÓ PERSONAL:

Jo estic totalment d'acord amb l'escriptor, ja que les llengües són algo més que un mitjà de transport o que un sistema per a donar ordres.Les llengües són un mecanisme que ens permet el suport del pensament i el diàleg interior, a més de poder conviure i relacionar-se amb les altres persones.

També pense que tothom ha de mantenir la pròpia llengua i que ningú s´ha de sentir diferent als altres per no parlar la mateixa.

A més també he de dir que és normal que intentem classificar els objectes per la forma, la utilitat o la funció que tenen, perquè si donarem un nom per a cadascún, seria necessari posseïr memòries infinites i això és impossible.

SEGONA PART:DE MITES INNOCENTS

CAPÍTOL 6: “ El IORUBA ÉS UNA LLENGUA RARA, EXÒTICA.”

L'escriptor ens diu que aquesta idea és falsa. El que passa és que hi ha gent que pensa que sols és normal alló que ell és, alló que fa i, en aquest cas la llengua que ell parla. I això és una idea falsa perquè sinó totes les llengües que existeixen al món serien rares, menys la seua, cosa que no és certa, ja que a l'igual que la d'aquest individu, totes les altres també tenen la seua gramàtica i les seues normes, és a dir, tenen sistema i estructura.

Aixó significa que qualsevol llengua és normal i vàlida, i és, a més a més, l'instrument del diàleg interior i el mitjà de comunicació dels parlants.

• VALORACIÓ PERSONAL:

J o pense que no existeix una llengua que siga més rara que una altra, ja que, per a mi, totes les llengües són igual de vàlides, ja que totes tenen una mateixa finalitat que és la comunicació entre les persones.

És clar, que per a cada persona la llengua més corrent és la propia, però no per aquest motiu les altres tenen que ser despreciades i considerades rares.

CAPÍTOL 7: “ LA MEVA LLENGUA ÉS LA MÉS FÀCIL DE TOTES.”

L'autor ens parla de la falsetat d'aquesta sentència, dient que totes les llengües són igual de fàcils, ja que quan una persona naix està oberta a qualsevol de les sis mil llengües existents al món, sense cap restricció i dificultat.

Tardarà el mateix temps a apendre una llengua o una altra, i acabarà parlant la que parle la gent que l'envolta.

• VALORACIÓ PERSONAL:

Jo pense que per a un xiquet que acaba de nàixer no hi ha una llengua més fàcil que una altra, ja que aquest s'acostumarà a la llengua que parle la gent que l'envolta i l'aprendrà a parlar amb la mateixa facilitat que n'aprendria qualsevol altra.

CAPÍTOL 9: “ VAL MÉS DEDICAR LES HORES DE CATALÀ A L'ESTUDI DE L' ANGLÉS.

L'autor diu que aquesta idea és falsa perquè tot el que una persona puga apendre és útil, ja que qualsevol coneixement contribueix en la construcció personal de cada individu, i si anarem pel món simplificant-ho tot, desapareixeria el concepte de diversitat i la humanitat seria clònica, tota la gent parlaria una única llengua, en aquest cas l'anglés,tots menjariem una única clase de menjar, tots tindriem els mateixos objetius, les mateixes idees, etc., i la convivencia es faria insuportable perquè tots voldriem el mateix.

Per ha que açó no ocorrega, i fent referència en aquest cas a les llengües, hem de passar per tres vies per a la seua conservació: la primera és la transmisió familiar, la segona, la presència de la llengua en l'entorn, en els mitjans de comunicació i en la vida laboral, i la tercer i última, l'existència de la llengua a l'escola.

• VALORACIÓ PERSONAL:

Jo estic totalment d'acord amb Jesús, ja que tot el que una persona puga aprendre és útil i l'enriqueix aportant-li nous coneixements. A més jo pense que és bó saber un poquet de tot per a poder defendret en qualsevol àmbit temàtic i no tindre que quedar-te de vegades callat per tenir por a dir una cosa fòra de lloc i quedar en ridícul.

També pense que no és pot anar pel món intentant eliminar tot alló que no interesa a certes persones, ja que si anarem simplificant-ho tot a la fi, en el cas de les llengües al igual que en totes les altres coses, sols existiria una, i tot el món té dret a parlar la seua llengua i no ha d'estar obligat a abandonar-la.

TERCERA PART:DE MITES PERVERSOS

CAPÍTOL 13: “ ¿ ON ANIREM A PARAR AMB AQUESTES LLENGÜES LOCALS?.”

Jesús ens diu que totes les llengües,siguen locals o internacionals, mereixen el mateix respecte, ja que totes les persones tenen dret a parlar i a cultivar les seues llengües locals, rebutjant la falsa idea de que per a cada estat sols es necessària un llengua, ja que aquesta idea implicaria la destrucció de moltíssimes cultures i també la violència contra milions de persones que tenen dret a utilitzar la seua llengua local.

A més a més, totes aquestes llengües considerades internacionals també foren en la seua època primerenca llengües locals formades en petits territoris, però degut a certes circunstàncies polítiques, militars, culturals o històriques, aquestes han adquirit molts més parlants i, en conseqüència, més territori i prestigi, encara que en realitat no en tenen més perquè totes les llengües són igual d'importants.

• VALORACIÓ PERSONAL:

Jo pense que unes llengües no tenen que ser considerades superiors a altres i que tant els parlants de les llengües nacionals com els de les llengües locals tenen dret a parlar la seua pròpia llengua, perquè, com ja ha ditTuson al text, açó significaria la destrucció de moltes cultures i la violència de moltes persones per defensar el seu dret ha parlar la llengua de la seua localitat, i que durant moltes generacions han parlat els seus familiars.

CAPÍTOL 14: “ UN ESTAT PLURILINGÜE ÉS MOLT CAR DE MANTENIR.”

Si ferem cas a aquesta idea tornariem a l'utilització d'un única llengua, i tothom té dret a parlar la pròpia, que forma part de la diversitat lingüística i de la diversitat del món en que vivim.

L'autor del text ens diu que hem de ser més exigents pel que fa les llengües, ja que, entre altres coses, paguem impostos i tenim dret ha exigir que ens tornen tots els diners que paguem, ja que part d'ells han d'estar destinats al manteniment de la diversitat lingüística i a mitjans per a millorar-la, mentre que la resta són per a altres coses imprescindibles com l'educació, la sanitat, les obres públiques,etc.

• VALORACIÓ PERSONAL:

Jo crec que un estat plurilingüe no és car de mantenir, el que passa és que l'estat gasta els diners dels nostres impostos en les coses que a ells els interesa i no inverteixen diners en el manteniment de la diversitat lingüística, cosa que una part dels diners que paguem tindria que estar destinada a aquest fi.

ÍNDEX

• Índex.......................................................................... pag. 1

• Resum del capítols i opinió personal:

• Una imatge val més que mil paraules..... pag. 2-3

• Aviat desapareixerà l'escriptura............... pag. 3

• Fer literatura és cosa de pocs, ben dotats per la natura...................................................... pag. 4

• Els joves parles malament i els periodistes escriuen malament................................................ pag. 4-5

• El llenguatge és un mitgà de comunicació............................................ pag. 5-6

• Segona part;

• El ioruba és una llengua rara, exòtica...... pag. 6-7

• La meua llengua és la més fàcil de totes. pag. 7

• Val més dedicar les hores de català a l'estudi de l'anglès..................................................... pag. 7-8

• Tercera part;

• ¿On anirem a parar amb aquestes llengües locals?...................................................... pag.8-9

• Un estat plurilingüe és molt car de mantenir.................................................... pag. 9