TEMA 8: COMPTES D'EXISTÈNCIES

8.1. PROCÉS DE COMPRA-VENDA D'EXISTÈNCIES.

8.2. CLASSIFICACIÓ I VALORACIÓ.

8.3. COMPTES ASSOCIATS A LA COMPRA-VENDA D'EXISTÈNCIES.

8.3.1. COMPRES D'EXISTÈNCIES.

8.3.2. VENDES D'EXISTÈNCIES.

8.4. LES VARIACIONS D'EXISTÈNCIES.

8.5. LES PROVISIONS.

8.1. PROCÉS DE COMPRA-VENDA D'EXISTÈNCIES.

Baix el nom d'existències repleguem el conjunt d'elements tangibles i emmagatzemables que:

• L'empresa adquireix de l'exterior amb la finalitat de revendre'ls o d'utilitzar-los en un procés de transformació per a l'obtenció dels seus productes.

• Elabora la pròpia empresa.

Nosaltres anem a centrar el nostre estudi en els comptes de les existències que l'empresa compra, ja que qui s'encarrega del seu estudi és la Comptabilitat Financera o Externa que és la pròpia d'aquest mòdul. En una empresa, la secció d'aprovisionament és l'encarregada de portar a terme tot el procés que envolta l'adquisició dels diversos materials de l'empresa. Entre d'altres podem destacar les següents funcions:

• Determinar les necessitats de materials en cada període. Aquestes necessitats es formularan en base als plans de vendes.

• Calcular el nivell òptim d'existències emmagatzemades. La gestió de stocks té com a objectiu assegurar d'una manera continua el subministrament de materials al procés de producció, adequant-se en tot moment a les possibilitats financeres de l'empresa. Una correcta gestió de stocks tendeix a optimitzar dos aspectes: el moment en què cal realitzar la comanda i el volum d'aquesta. Amb aquesta optimització s'aconseguirà d'evitar problemes de desabastiment, de saturació en el magatzem o de tresoreria.

• Determinar el cost dels materials. Com després estudiarem, les existències es valoren pel preu d'adquisició, en el qual estan integrats totes les despeses ocasionades fins que la mercaderia es troba en el magatzem. L'empresa tindrà que realitzar un exhaustiu estudi del mercat per tal d'aconseguir els millors preus.

• Tramitar les comandes.Es cursa l'ordre de compra als proveïdors i s'estableixen les condicions de lliurament i pagament de les mercaderies.

• Rebre i controlar la qualitat dels materials. S'efectua una comprovació de què els materials rebuts es corresponen en quantitat i qualitat amb els sol·licitats.

• Emmagatzemar els materials. Compren la col·locació i custòdia d'aquests de manera que es facilite al màxim la seua disponibilitat quan siguen requerits i s'eviten els desperfectes.

El procés pròpiament de compra-venda compren els següents passos:

• Realització de la comanda. El comprador demanda per escrit el subministrament d'una determinada mercaderia i es marquen les condicions de l'operació.

• Recepció de l'albarà amb el lliurament de la mercaderia, el qual s'emet per duplicat i és signat pel comprador com a mostra de la seua conformitat.

• Acceptació de la factura, també emesa per duplicat, en la qual figura la valoració de les mercaderies lliurades amb l'IVA corresponent i les condicions de pagament acordades.

• Assentament de l'operació en el Llibre Diari i, de manera voluntària, en un llibre de registre auxiliar.

• Pagament de l'operació realitzada.

8.2. CLASSIFICACIÓ I VALORACIÓ.

D'acord amb la definició d'existències les podem dividir en:

• Bens adquirits per l'empresa de l'exterior. D'entre elles destaquem:

• 300. MERCADERIES. Són les matèries adquirides per l'empresa i destinades a la venda sense cap transformació. Exemple: un perfum.

• 310. MATÈRIES PRIMES. Aquelles que mitjançant transformació es destinen a formar part dels productes fabricats. Exemple: essència de plantes.

• 321. COMBUSTIBLES. Matèries energètiques susceptibles de ser emmagatzemades. Exemple: fuel.

• 326. EMBALATGES. Cobertes o embolcalls destinades a resguardar les mercaderies. Exemple: una caixa de cartó.

• 327. ENVASOS. Recipients que es venen conjuntament amb el producte que contenen. Exemple: l'ampolla de vidre.

• Bens elaborats o en fase d'elaboració per l'empresa. Cal resenyar:

• 330. PRODUCTES EN CURS. Aquells que es troben en fase de transformació al moment de tancar l'exercici. Exemple: un moble inacabat en qualsevol moment del procés.

• 350. PRODUCTES ACABATS. Els elaborats per l'empresa i destinats a la venda. Exemple: el moble que passa del taller al magatzem per a la seua distribució.

• 360. SUBPRODUCTES. Aquells que són de caràcter secundari a l'activitat principal. Exemple: trossos de fusta sobrant que poden ser utilitzats per a fer figures escultòriques.

• 365. RESIDUS. Els que s'obtenen al mateix moment que la fabricació dels productes o els subproductes de manera involuntària i que són susceptibles de venda.Exemple: la serradura.

Pel que fa a la valoració de les existències, la norma 13 del PGC dicta que tenen que valorar-se al preu d'adquisició (per a les empreses comercials) o al cost de producció (per a les industrials).

El preu d'adquisició compren l'import de la factura més totes les despeses addicionals que es produeixen fins que els bens entren al magatzem. Els impostos indirectes (IVA) sols s'inclouran al preu d'adquisició quan el seu import no siga recuperable directament d'Hisenda.

El cost de producció es determinarà afegint al preu d'adquisició de les matèries primes i dels altres materials consumibles els costos directament imputables al producte, així com la part que raonablement els corresponga de costos indirectes.

Respecte de la valoració de les eixides de les existències i de les que resten al magatzem quan hi ha diversos preus d'adquisició o de producció, el PGC estableix en aquesta mateixa norma 13 que s'adoptarà amb caràcter general el mètode del preu mitjà o cost mitjà ponderat. Els mètodes FIFO, LIFO o altre anàleg són acceptables i poden adoptar-se, si l'empresa els considera convenients per a la seua gestió. Aquests mètodes seran estudiats en altres mòduls.

8.3. COMPTES ASSOCIATS A LA COMPRA-VENDA D'EXISTÈNCIES.

Prèviament a aquest estudi caldria indicar que les existències es poden dur pels procediments administratiu i especulatiu, a més a més del que utilitza el PGC basat en la utilització de comptes de compres i vendes, però nosaltres sols estudiarem aquest.

8.3.1. COMPRES D'EXISTÈNCIES.

El P.G.C. replega en el subgrup 60. COMPRES la comptabilització de totes les adquisicions de mercaderies i altres bens magatzenables fetes per l'empresa amb la finalitat de revendre-les, així com de les diverses circumstàncies que aquestes operacions comporten. D'entre els comptes que l'integren anem a estudiar els següents:

600. COMPRES DE MERCADERIES.

Aquest compte presenta els següents moviments:

• Es carrega per l'import de les compres més totes les despeses originades en l'operació i restant les rebaixes, descomptes i bonificacions replegades en factura, amb abonament a comptes del subgrup 40. Proveïdors o del 57. Tresoreria.

• S'abona al tancament de l'exercici pel valor del seu saldo amb càrrec al compte 129. Resultats de l'Exercici.

Exemple: Una empresa compra mercaderies per valor de 3.000 €, amb unes despeses de transport de 100 € i d'assegurances de 70 €, havent un descompte per volum de comanda inclòs en factura de 120 €.

________________ _______________

3.050 (600) Compres de Mercaderies

(3.000 + 100 + 70 - 120 = 3.050)

488 (472) H.P. IVA Suportat (3.050 · 0'16) a (400) Proveïdors 3.538

________________ _______________

Un cas particular que apareix reconegut en el nou PGC és el de la compra amb pagament ajornat, en la qual l'empresa paga interessos per aquest endarreriment. El PGC diu quan es tracta de dèbits per operacions comercials amb venciment inferior a un any i que no tinguen un tipus d'interès contractual ... que es poden valorar pel seu valor nominal, quan l'efecte de no actualitzar els fluxos d'efectiu no siga significatiu. És a dir, que si l'empresa ha fet una compra per 1.000 € però -com que va a pagar-la dins de 90 dies (per exemple)- s'acorda que al venciment abonarà 1.015 €, l'import de la factura que rep és de 1.015 € i per tant, s'ha de valorar per aquesta xifra que és el seu valor nominal -i si hagueren més despeses en la compra, caldria afegir-les també-. No sols aixó, sinò que si hi ha una valoració posterior -per exemple, en un balanç quan encara no ha vençut el dèbit- també es permet valorar aquest pel seu nominal.

Com que en aquest cas el venciment del dèbit és inferior a un any, el registre comptable de l'operació seria el següent:

Si no hi ha un tipus d'interès contractual, o dit d'una altra manera, si els interessos no aparèixen desglossats explícitament en la factura, anotarem -tal com hem dit- l'import total d'aquesta al compte 600. Compres de Mercaderies:

________________ _______________

1.015 (600) Compres de Mercaderies

162'40 (472) H.P. IVA Suportat (1.015 · 0'16) a (400) Proveïdors 1.177'40

________________ _______________

Si, per contra, els interessos apareguèren de manera separada dins de la factura, tindria un caràcter de despesa financera que caldria registrar al compte 662. Interessos de Deutes:

________________ _______________

1.000 (600) Compres de Mercaderies

15 (662) Interessos de Deutes

160 (472) H.P. IVA Suportat (1.015 · 0'16) a (400) Proveïdors 1.177'40

________________ _______________

Observem que no carreguem l'IVA pels interessos, per estar exents pel seu caràcter financer.

602. COMPRES D'ALTRES APROVISIONAMENTS.

Replega les adquisicions que fa l'empresa dels bens inclosos al grup 32. Altres Aprovisionaments; en particular, la utilitzarem amb les compres de combustibles, envasos, embalatges i material d'oficina (si bé en aquest cas sols per a aquell material que no es vaja a consumir al mateix exercici). El moviment de càrrec i abonament d'aquest compte es idèntic al del 600. Compres de Mercaderies.

(606) DESCOMPTE SOBRE COMPRES PER PROMPTE PAGAMENT.

S'utilitza quan a l'empresa li fan una rebaixa per fer el pagament en un curt període de temps, si la bonificació no està inclosa en factura. Els moviments que registra són:

• Es carrega al tancament de l'exercici pel valor del seu saldo amb abonament al compte 129. Resultat de l'Exercici.

• S'abona pel valor de les rebaixes obtingudes per aquest concepte fora de factura, amb càrrec a comptes dels subgrups 40. Proveïdors.

Exemple: Fora de la factura de la compra figurava un descompte per prompte pagament de 150 €.

________________ _______________

174 (400) Proveïdors a (606) Descompte s/. Compres per p.p. 150

a (472) H.P. IVA Suportat 24

________________ _______________

608. DEVOLUCIONS DE COMPRES I OPERACIONS SIMILARS.

• Es carrega al tancament de l'exercici pel valor del seu saldo amb abonament al compte 129. Pèrdues i Guanys.

• S'abona per l'import de les compres que torna l'empresa, així com pel valor de les rebaixes concedides després de rebre la factura per exemple com a conseqüència de defectes de qualitat o per incompliment en els terminis de lliurament, amb càrrec a comptes del subgrup 40. Proveïdors i del 57. Tresoreria.

Exemple: L'empresa torna gèneres per valor de 400 €, i accepta quedar-se la resta amb una rebaixa de 200 € per la seua mala qualitat.

________________ _______________

696 (400 ) Proveïdors a (608) Dev. Compres i Oper. Similars 600

(400 + 200 = 600)

a (472) H.P. IVA Suportat 96

________________ _______________

Cal remarcar que també es fa un abonament al compte 472. H.P. IVA Suportat, ja que el valor del gènere comprat ha disminuït en 600 €, i per tant, també es té que reduir els impostos que recauen sobre l'operació.

609. RÀPELS PER COMPRES.

• Es carrega al tancament de l'exercici pel valor del seu saldo amb abonament al compte 129. Resultat de l'Exercici.

• S'abona pels descomptes sobre el valor de les compres que es fan a l'empresa posteriorment a rebre la factura amb motiu del volum de les comandes realitzades, amb càrrec a comptes del subgrup 40. Proveïdors i del 57. Tresoreria.

Exemple: Li fan un descompte per volum de comanda de 100 €.

________________ _______________

116 (400) Proveïdors a (609) Ràpels per Compres 100

a (472) H.P. IVA Suportat 16

________________ _______________

8.3.2. VENDES D'EXISTÈNCIES.

Les vendes de mercaderies i altres materials que són objecte de tràfic en l'empresa s'integren en el P.G.C. al grup 70. VENDES DE MERCADERIES, DE PRODUCCIÓ PRÒPIA, DE SERVEIS, ETC., a l'igual que les diverses problemàtiques presentades en aquestes operacions. A les pàgines següents anem a estudiar els comptes més importants.

700 VENDES DE MERCADERIES.

Els moviments que contempla aquest compte són els següents:

• Es carrega a la fi de l'exercici pel seu saldo, amb abonament al compte 129. Resultat de l'Exercici.

• S'abona per l'import de les vendes menys els descomptes, rebaixes i bonificacions inclosos en factura, amb càrrec a comptes del subgrup 43. Clients i 57. Tresoreria. Al contrari del que passa amb les compres, totes les despeses que s'originen no s'acumulen al valor de la venda, ja que cal comptabilitzar-les en comptes del grup 6.

Exemple: Ven mercaderies per 4.000 €, amb una rebaixa de 100 € inclosa en factura i unes despeses de transport de 50 € que paga en efectiu.

________________ _______________

4.524 (430) Clients a (700) Vendes de Mercaderies 3.900

a (477) H.P., IVA Repercutit 624

________________ _______________

50 (624) Transports

8 (472) H.P., IVA Suportat a (570) Caixa, € 58

________________ _______________

Altrament, respecte als crèdits per vendes de mercaderies amb cobrament ajornat i venciment inferior a un any (als altres ja ens referirem en temes posteriors) el PGC estableix les mateixes normes de valoració que les dels dèbits, i a més a més, en la norma 14 determina que els ingressos procedents de la venda de béns i de la prestació de serveis s'han de valorar pel valor raonable de la contrapartida .. que ... és el preu acordat ... deduït l'import de qualsevol descompte ... , així com els interessos incorporats al nominal dels crèdits. No obstant això, s'hi poden incloure els interessos incorporats als crédits comercials amb venciment no superior a un any que no tinguen un tipus d'interès contractual, si l'efecte de no actualitzar els fluxos d'efectiu no és significatiu. En una valoració posterior, també es podrà fer pel nominal si així s'ha fet en la valoració inicial.

Exemple: Ven mercaderies per 2.000 €, acordant que es cobrarà dins de 120 dies per un import de 2.050 €.

Si els interessos no aparèixen desglossats separadament en la factura -és a dir, no té un tipus d'interès contractual- anotarem l'import total d'aquesta al compte 700. Vendes de Mercaderies:

________________ _______________

2.378 (430) Clients a (700) Vendes de Mercaderies 2.050

a (477) H.P., IVA Repercutit (2.050x0'16) 328

________________ _______________

Si, per contra, els interessos estigueren desglossas dins de la factura, tindria un caràcter de despesa financera que caldria registrar al compte 762. Interessos de Crèdits:

________________ _______________

2.370 (430) Clients a (700) Vendes de Mercaderies 2.000

a (762) Interessos de Crèdits 50

a (477) H.P., IVA Repercutit (2.000x0'16) 320

________________ _______________

704. VENDES D'ENVASOS I D'EMBALATGES.

Replega les vendes d'aquestes existències, amb iguals motius de càrrec i abonament que els del compte anterior.

(706) DESCOMPTES SOBRE VENDES PER PROMPTE PAGAMENT.

S'aplica pel valor dels descomptes que efectua l'empresa per cobrar les vendes en un breu període de temps, si no està inclòs en factura.

• Es carrega pel valor de les bonificacions fetes per l'empresa fora de factura per aquest concepte, amb abonament a comptes del subgrup 43. Clients.

• S'abona a la fi de l'exercici pel seu saldo amb càrrec al compte 129. Resultat de l'Exercici.

Exemple: L'empresa concedeix una rebaixa per prompte pagament de 100 €.

________________ _______________

• (706) Descompte s/. Vendes per p.p.

16 (477) H.P., IVA Repercutit a (430) Clients 116

________________ _______________

(708) DEVOLUCIONS DE VENDES I OPERACIONS SIMILARS.

• Es carrega pel valor de les vendes tornades i per l'import de les rebaixes concedides després de rebre la factura a causa de defectes de qualitat o per incompliment en els terminis de lliurament, amb abonament a comptes del subgrup 43. Clients i del 57. Tresoreria.

• S'abona a la fi de l'exercici pel saldo amb càrrec al compte 129. Resultat de l'Exercici.

Exemple: Li tornen mercaderies per valor de 300 € i accepten quedar-se la resta amb una rebaixa de 100 € per incompliment en els terminis de lliurament.

________________ _______________

• (708) Devolucions Vendes i Op. Similars

64 (477) H.P., IVA Repercutit a (430) Clients 464

________________ _______________

Com veiem, es fa un càrrec pels impostos repercutits prèviament al client i que després d'aquesta operació no li corresponen, ja que la venda real no ha estat de 3.900 €, sinó per 400 € de menys.

(709) RÀpels sobre vendes.

• Es carrega pel valor dels descomptes no inclosos en factura i que realitza l'empresa a aquells clients que arriben a un determinat volum de comandes, amb abonament a comptes del subgrup 43. Clients i del 57. Tresoreria.

• S'abona a la fi de l'exercici pel seu saldo amb càrrec al compte 129. Resultat de l'Exercici.

Exemple: L'empresa fa un descompte per volum de comanda de 150 €.

________________ _______________

• (709) Ràpels sobre Vendes

24 (477) H.P., IVA Repercutit a (430) Clients 174

________________ _______________

8.4. LES VARIACIONS D'EXISTÈNCIES.

Les existències dels diversos materials de l'empresa estan en continu moviment, ja que constantment hi ha entrades i eixides d'ells del magatzem. Per tant, un primer problema que se li presenta a la Comptabilitat és determinar la quantitat de materials de què disposa l'empresa, per a la qual cosa cal fer periòdicament l'inventari corresponent.

El segon problema no resulta menys difícil, ja que té que efectuar la valoració d'aquestes existències. Ja hem comentat els criteris que dicta el P.G.C. per a determinar l'import de les adquisicions i de les eixides d'existències, així com per a valorar les existències finals. És evident que el valor de les existències inicials i finals en un període d'un determinat material difícilment coincidiran, si bé també és clar que el valor de les existències inicials d'un període és el mateix que el de les existències finals del període anterior, donat que l'inventari amb el qual s'obri un període és una copia de l'inventari amb el qual es va tancar el període anterior.

Per tot allò, per a ressenyar les variacions produïdes en la valoració de les existències d'un material al llarg d'un mateix període, la Comptabilitat registra en un assentament el valor de les seues existències inicials i en un altre el de les finals. Així, per al cas de les mercaderies es crea el compte 610. Variació d'Existències de Mercaderies amb els següents moviments:

• Es carrega al tancament de l'exercici per l'import de les existències inicials, amb abonament al compte 300. Mercaderies. Amb això el que fem és anul·lar el valor inicial de les existències, el qual no coincideix amb el que tenim ara que estem tancant l'exercici.

• S'abona també al tancament de l'exercici pel valor de les existències finals, amb càrrec al mateix compte 300. Mercaderies. Amb aquest assentament registrem les existències pel seu valor actual (que és el que tenen a la fi de l'exerici).

El compte 610. Variació d'Existències de Mercaderies es tanca pel valor del seu saldo -que tant pot ser deutor com creditor- amb càrrec o abonament respectivament al compte 129. Resultat de l'Exercici. Iguals moviments per al compte 612. Variació d'Existències d'Altre Aprovisionaments.

Exemple: Les existències de mercaderies d'una empresa al principi d'un exercici econòmic es valoren en 5.000 €. A l'acabament de l'exercici presenten un valor de 3.000 €.

Caldrà fer dos anotacions:

Pel valor de les existències inicials:

________________ _______________

5.000 (610) Variació d'Exist. de Mercaderies a (300) Mercaderies 5.000

________________ _______________

Pel valor de les existències finals:

________________ _______________

3.000 (300) Mercaderies a (610) Variació d'Exist. Mercaderies 3.000

________________ _______________

(610) Variació d'Existències Observem que el compte presenta un saldo deutor de 2.000 € que

5.000 3.000 tindrem que tancar fent un abonament amb càrrec al compte 129.

Sd: 2.000 Resultat de l'Exercici.

8.5. LES PROVISIONS.

Com es va explicar al tema 1, les provisions es doten amb la finalitat de cobrir pèrdues possibles de l'empresa, per la qual cosa tenen un caràcter de reversibilitat, és a dir, que poden ser anul·lades si desapareix el motiu pel qual van ser creades.

En relació a les existències, el P.G.C. obliga a l'empresa a dotar provisions quan el seu valor de mercat és inferior al resultant de la valoració que d'elles s'ha fet seguint qualsevol dels mètodes esmentats en punts anteriors.

Com que hem circumscrit el nostre estudi a les mercaderies, el compte que cal emprar és el 390. Provisió per Depreciació de Mercaderies, el qual presentarà els següents moviments:

• Es carrega pel valor de la dotació que es va efectuar en l'any anterior, amb abonament al compte 793. Provisió d'Existències Aplicada, amb la qual cosa l'anul·lem.

• S'abona per l'import de la dotació corresponent al present any, amb càrrec al compte 693. Dotació a la Provisió d'Existències (amb la qual cosa registrem el valor de les provisions que ara estem dotant).

Els comptes 793. Provisió d'Existències Aplicada i 693. Dotació a la Provisió d'Existències es tancaran amb l'abonament i càrrec respectiu al compte 129. Resultat de l'Exercici.

Aquests mateixos comptes els utilitzarem igualment amb la resta de provisions per depreciació d'existències del subgrup 39, aplicant també la mateixa mecànica comptable.

Exemple: La dotació en concepte de provisió per depreciació de mercaderies de l'any anterior fou de 2.500 €, mentre que a la fi del present exercici es decideix anotar una provisió pel mateix concepte de 1.000 €.

Farem dos registres comptables:

Per l'anul·lació de la dotació de provisió efectuada l'any anterior:

________________ _______________

2.500 (390) Provisió Depreciació Mercaderies a (793) Provisió d'Existències Aplicada 2.500

________________ _______________

Pel registre de la dotació corresponent a enguany:

________________ _______________

1.000 (693) Dotació Provisió d'Existències a (390) Provisió Depreciació Mercader. 1.000

________________ _______________

SUPOST Nº 11

L'empresa Andrés Papolp, S.A. ha realitzat les següents operacions:

Compra mercaderies per 4.000 €, suportant unes despeses de 100 € de transport i havent un descompte per prompte pagament de 200 €, tot inclòs en factura.

Torna part de la compra anterior per valor de 300 €, i accepta quedar-se amb la resta amb una rebaixa de 250 € per incompliment en els terminis de lliurament.

Compra envasos per 5.000 €, acordant pagar 5.040 € a 60 dies.

Ven mercaderies per 6.000 €, amb unes despeses de 200 € de transport que paga amb taló.

Fa un descompte per volum de comanda del 2%.

Ven embalatges per 10.000 €, figurant per separat 100 € més per cobrar la factura dins de 30 dies.

Compra mercaderies per 5.000 €, obtenint una rebaixa del 3% i amb unes despeses d'assegurances de 100 € incloses en factura.

Ven mercaderies per 8.000 €. Al cap d'uns dies fa un descompte per prompte pagament de l'1,5%.

Per defectes de qualitat, fem una rebaixa de 300 €.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Liquidació de l'I.V.A.

SUPÒSIT Nº 12

Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: Diners en efectiu per 15.000 €; prèstec concedit a Gaizka Vendeta per 6.000 € (6 mesos); camió per 40.000 €; factures pendents de cobrament per la venda de mercaderies documentades amb lletres per 5.000 €; saldo a favor amb la Seguretat Social per 10.000 €; diners en c/c. per 60.000 €; factures pendents de pagament per la compra d'un terreny documentades amb lletra per 8.000 € (15 mesos); terreny per 90.000 €; mercaderies per 60.000 € i provisió per depreciació de mercaderies de 2.000 €.

Realitza les següents operacions:

Es canvia el termini de les lletres del terreny a 12 mesos.

Cobra el saldo amb la Seguretat Social.

Compra mercaderies per 20.000 €, amb unes despeses de transport de 300 € i un descompte comercial de l'1 %. Paga 15.000 € en efectiu i accepta lletra per la resta.

Per incompliment en els terminis de lliurament, obté un descompte de 1.000 €.

Ven mercaderies per 40.000 €, amb un descompte per prompte pagament de 1.000 € fora de factura i unes despeses de transport de 100 € que paga en efectiu. Cobra 30.000 € al comptat i queda pendent de cobrament la resta.

Li tornen mercaderies de la venda anterior per 2.000 €.

Fa un descompte per volum de comanda de 800 €.

Compra mercaderies per 2.000 €, amb una despesa d'assegurances de 100 € i figurant en factura de manera separada 50 € d'interessos per pagar a 60 dies.

Ven el terreny pel seu valor comptable, a cobrar la meitat dins de 15 mesos i la resta amb lletra a 3 mesos.

La CAM li fa un prèstec per 20.000 € (12 mesos) que ingressa en el seu compte corrent.

Rep factura de reparació del camió per 300 €.

Cedeix una patent per 2.000 €, a cobrar mitjançant lletra a 12 mesos.

A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

Les mercaderies es valoren en 50.000 €.

Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 4.000 €.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

SUPÒSIT Nº 13

Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: Diners en efectiu per 25.000 €; préstec rebut de Zidan Lezdoy per 12.000 € (18 mesos); factures pendents de cobrament per la venda de mercaderies per 15.000 €; deute amb Hisenda per 20.000 €; diners en c/c. per 40.000 €; factures pendents de cobrament per la venda d'un baix comercial documentades amb lletra per 35.000 € (12 mesos); mobles per 10.000 €; magatzem per 80.000 €; mercaderies per 22.000 € i provisió per depreciació d'aquestes per 3.000 €.

Realitza les següents operacions:

Paga amb taló el deute amb Hisenda.

Es canvia el termini del préstec a 10 mesos.

Ven mercaderies per 20.000 € més 200 € d'interessos per cobrar en 90 dies (no desglossat), fent un descompte comercial del 2%, i pagant amb taló 200 € de transport. Cobra 12.000 € en efectiu i queda pendent de cobrament la resta.

Fa un descompte per volum de comanda del 3%.

Compra mercaderies per 10.000 €, amb unes despeses de transport de 100 € incloses en factura i un descompte per prompte pagament del 3% fora de factura. Paga la totalitat de la factura en efectiu.

Torna mercaderies per 2.000 €, enviant-li el proveïdor un taló per l'import corresponent.

Compra equipament informàtic per 2.000 €, acceptant lletra per 400 € (6 mesos) i quedant pendent de pagament la resta (3 mesos).

Té pendent de pagament les següents despeses: manteniment del muntacàrregues per 200 €, lloguer per 500 € i publicitat per 300 €.

Té pendent de cobrament els següents ingressos: lloguer d'una part del magatzem, 2.000 € i per deixar temporalment maquinària a una altra empresa, 4.000 €.

A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

Les mercaderies es valoren en 30.000 €.

Es dota una provisió per depreciació de mercaderies de 2.000 €

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

TEMA 9: CREDITORS I DEUTORS PER OPERACIONS DE TRÀFIC

9.1. CONCEPTE I COMPTES UTILITZATS.

9.2. COMPTES DE PERSONAL.

9.3. BESTRETES EN LES OPERACIONS DE COMPRA-VENDA.

9.4. ENVASOS I EMBALATGES A TORNAR.

9.5. INSOLVÈNCIES DE TRÀFIC.

9.6. COBRAMENT D'EFECTES PER MEDIACIÓ BANCÀRIA.

9.6.1. EFECTES COMERCIALS DESCOMPTATS.

9.6.2. OPERACIONS DE FACTORING.

9.6.3. EFECTES COMERCIALS EN GESTIÓ DE COBRAMENT.

9.1. CONCEPTE I COMPTES UTILITZATS.

En la pràctica quotidiana és usual acordar un ajornament en el cobrament (i conseqüentment, en el pagament) de les operacions de compra-venda comercial de les empreses, originant els corresponents assentaments comptables. D'alguns d'ells ja ens hem ocupat (p.ex., proveïdors; clients, efectes comercials a cobrar; deutors, proveïdors d'immobilitzat a curt termini; ...).

Tanmateix, hi ha altres problemàtiques referides al tràfic comercial que encara no han estat objecte d'estudi (p. ex.., les bestretes, els envasos i embalatges i els clients de dubtós cobrament). El P.G.C. agrupa tots aquests comptes dins del grup 4 baix el nom genèric de CREDITORS I DEUTORS PER OPERACIONS DE TRÀFIC, incloent també en aquest grup els comptes de personal i els de les Administracions Públiques. En els punts següents anem a analitzar el tractament comptable que realitza el P.G.C. de les operacions esmentades.

9.2. COMPTES DE PERSONAL.

L'empresa com a unitat econòmica de producció que és no sols està integrada per un immobilitzat o unes mercaderies. El principal factor que li dona vida és el factor humà, amb tota la diversitat d'interessos que comporta. A canvi dels serveis que presten, els treballadors/es reben de l'empresa una retribució, constituint les despeses de personal per a la Comptabilitat Financera unes de les de major complexitat i volum. Seguidament, anem a analitzar l'assentament de la nòmina de l'empresa fent diversos exercicis i explicant els comptes que hi intervenen.

El compte 460. ACOMPTES DE REMUNERACIONS és un compte d'actiu que reflexa un dret de cobrament que té l'empresa per un diners que ha avançat a un/a treballador/a.

EXEMPLE: L'empresa avança a una treballadora 500 € del seu salari.

________________ _______________

500 (460) Acomptes de Remuneracions a (570) Caixa, € 500

________________ _______________

EXEMPLE: A l'acabament del mes l'empresa es cobra els diners avançats del sou de la treballadora, el qual era de 1.200 €.

________________ _______________

1.200 (640) Sous i Salaris a (460) Acomptes de Remuneracions 500

a (570) Caixa, € 700

________________ _______________

El compte 640. SOUS I SALARIS és un compte de despeses que reflexa el cost que suposa per a l'empresa les remuneracions del personal, amb independència de que aquestes es paguen o no. Per altra banda, anul·lem el compte 460. Bestretes de Remuneracions per cobrar-se l'empresa el diners avançat anteriorment.

EXEMPLE:Al següent mes l'empresa no pot pagar la nòmina del personal,per valor de 10.000 €.

________________ _______________

10.000 (640) Sous i Salaris a (465) Remuneracions Pendents de Pag.10.000

________________ _______________

El compte (465) REMUNERACIONS PENDENTS DE PAGAMENT és de Passiu, i fa referència al deute que té l'empresa amb els seus treballadors/es pels salaris no abonats.

EXEMPLE: A la fi del mes següent l'empresa paga la nòmina corresponent al mateix i a més a més la del mes anterior.

________________ _______________

10.000 (640) Sous i Salaris

10.000 (465) Remuneracions Pendents Pag. a (570) Caixa, € 20.000

________________ _______________

Hem anotat les despeses de personal corresponents al mes i hem anul·lat el compte 465. Remuneracions Pendents de Pagament, ja que l'empresa satisfà el deute del mes anterior.

Fins ara no hem considerat ni les retencions a compte del I.R.P.F. que realitza l'empresa ni les quotes de la Seguretat Social que tenen que pagar tant el/la treballador/a -descomptant-les del sou- com l'empresa. El compte 642. SEGURETAT SOCIAL A CÀRREC DE L'EMPRESA replega l'import de la cotització que li correspon pagar a l'empresa a la Seguretat Social.

Altrament, el compte (476) ORGANISMES DE LA SEGURETAT SOCIAL, CREDITORS és un compte de Passiu que es refereix al deute que té l'empresa amb la Seguretat Social, tant de les cotitzacions pròpies com de les dels treballadors.

El compte (475) HISENDA PÚBLICA, CREDITORA PER CONCEPTES FISCALS també és de passiu, i replega les quantitats que es deuen a Hisenda, i que en la problemàtica de les nòmines es referirà a l'import de les retencions fetes als treballadors i no abonades a aquella.

EXEMPLE: L'empresa paga als treballadors/es la nòmina del més, quedant pendent de pagament les quotes de la Seguretat Social i les retencions de l'I.R.P.F.. Valor de la nòmina, 15.000 €; Seguretat Social, 5.000 € a càrrec de l'empresa i 1.000 € com a quotes dels treballadors/es; retenció a compte de l'I.R.P.F., 2.000 €.

________________ _______________

15.000 (640) Sous i Salaris

5.000 (642) Seguretat Social a càrrec empresa a (476) Organismes Seg. Social Creditors 6.000

(5.000 + 1.000)

a (475) H.P., Creditora per Conc. Fiscals 2.000

(Per les retencions)

a (572) Bancs i ... € (Per diferències) 12.000

________________ _______________

EXEMPLE: S'assenta la nòmina del mes i es deixen d'ingressar les quotes de la Seguretat Social i les retencions de l'I.R.P.F.. Valor total de la nòmina, 25.000 €; Seguretat Social, 8.000 € quota empresarial i 2.000 € quota dels treballadors; retenció per I.R.P.F., 3.000 €. Recupera a més a més una bestreta de 1.000 € i deixa pendent de pagament sous per valor de 4.000 €.

________________ _______________

25.000 (640) Sous i Salaris

8.000 (642) Seguretat Social a càrrec empresa a (476) Organismes Seg. Social Cred. 10.000

(8.000 + 2.000)

a (475) H.P., Creditora per Conc. Fiscals 3.000

(Pel valor de les retencions)

a (460) Bestretes de Remuneracions 1.000

(Per l'anul·lació del diners avançat)

a (465) Remuneracions Pendents Pag. 4.000

(Pels salaris no pagats)

a (572) Bancs i ... € 15.000

(Per diferències)

________________ _______________

EXERCICI: Nòmina del mes per valor total de 20.000 €; Seguretat Social, 7.000 € a càrrec de l'empresa i 1.500 € a càrrec dels treballadors; Retenció pel I.R.P.F., 2.500 €. Queda a deure la Seguretat Social, a l'igual que les retencions pel I.R.P.F.. L'empresa deixa 2.000 € de salaris sense pagar.

9.3. BESTRETES D'OPERACIONS DE COMPRA-VENDA.

En aquest punt ens anem a ocupar de les quantitats avançades per l'empresa als proveïdors prèviament a la realització d'una compra o de les rebudes dels clients abans d'efectuar una venda.

Començarem amb l'estudi del compte 407. ACOMPTES A PROVEÏDORS. Es tracta d'un compte d'Actiu, ja que indica un dret de cobrament perquè si finalment l'empresa no realitza la compra el proveïdor tindrà que tornar-li la quantitat avançada. Cal assenyalar que als exemples i exercicis que en farem s'entendrà sempre que en l'import de les bestretes no està inclòs l'IVA, a efectes de facilitats operatòries. Vegem amb exemples quines són les anotacions comptables que cal efectuar:

EXEMPLE: Una empresa lliura 8.000 € en concepte de futures compres.

________________ _______________

8.000 (407) Acomptes a Proveïdors

1.280 (472) H.P. IVA Suportat a (570) Caixa, € 9.280

________________ _______________

Com hem dit, les quantitats lliurades d'exemples i exercicis s'entenen sense IVA. Ací caldrà gastar el compte (472) H.P. IVA Suportat, ja que es tracta d'un import avançat sobre futures compres i el Reglament de l'IVA inclou específicament com a concepte sotmet a gravamen les bestretes de compres i vendes.

EXEMPLE: L'empresa compra mercaderies per 50.000 €, aplicant-se la bestreta realitzada.

________________ _______________

50.000 (600) Compres de Mercaderies

(472) H.P., IVA Suportat

(50.000 - 8000) x 16% a (407) Acomptes a Proveïdors 8.000

(Pel saldo)

a (400) Proveïdors (Per diferències) 48.720

________________ _______________

De l'assentament cal destacar el següent:

• L'import del compte (472) H.P., IVA Suportat es calcula aplicant el 16 % sobre la diferència entre el valor de la compra realitzada (50.000 €) i el de la bestreta que l'empresa va fer al seu dia (8.000 €), doncs en aquell moment ja ens carregaren l'IVA sobre els vuit mil euros. Si no ho férem així i calcularem l'IVA sobre 50.000 € l'empresa estaria pagant dos voltes l'IVA corresponent als vuit mil euros avançats.

• Tanquem el compte (407) Acomptes a Proveïdors pel seu saldo, una volta s'aplica a la compra.

• L'import del deute que reflexa el compte (400) Proveïdors eixirà de restar Deure i Haver.

Anem a analitzar ara el compte (438) Acomptes de Clientes. Aquest és un compte de Passiu perquè si posteriorment no venem al client, li tindrem que tornar la quantitat que ens ha avançat.

EXEMPLE: Una empresa rep d'un client 5.000 € en concepte de bestreta de futures vendes.

________________ _______________

5.800 (570) Caixa, € a (438) Acomptes de Clients 5.000

a (477) H.P., IVA Repercutit 800

________________ _______________

Ara cal utilitzar el compte (477) H.P., IVA Repercutit per tractar-se d'una bestreta que més tard s'aplicarà sobre una venda de l'empresa.

EXEMPLE: Ven mercaderies al client anterior per 20.000 €, aplicant la bestreta anterior.

________________ _______________

5.000 (438) Acomptes de Clients (Pel Saldo)

17.400 (430) Clients (Per diferències) a (700) Vendes de Mercaderies 20.000

a (477) H.P., IVA Repercutit 2.400

(15.000 x 16%)

________________ _______________

Sobre aquest assentament cal fer les següents consideracions:

• Una volta efectuada la venda cal tancar el compte (438) Acomptes de Clients pel seu saldo.

• El compte (430) Clients s'anota com a diferència entre les partides del Deure i de l'Haver.

• L'import del compte (477) H.P., IVA Repercutit eix d'aplicar el 16% sobre 15.000 €, que és la diferència resultant de restar al valor de la venda (20.000 €) la bestreta rebuda (5.000 €).

EXERCICI

Una empresa lliura 40.000 € com a bestreta de successives compres.

Compra Mercaderies per 60.000 €, aplicant-se la bestreta realitzada.

Rep d'un client una bestreta de futures vendes per 6.000 €.

Ven mercaderies al client anterior per 24.000 €, aplicant-se la bestreta rebuda.

9.4. ENVASOS I EMBALATGES A TORNAR.

Aquesta problemàtica es presenta quan conjuntament amb les mercaderies que compra o ven l'empresa s'aplica en la factura el valor dels envasos i embalatges utilitzats. Pel que fa al compte 406. ENVASOS I EMBALATGES A TORNAR A PROVEÏDORS cal dir que es tracta d'un compte d'Actiu que reflexa el valor dels envasos i embalatges facturats pels proveïdors alhora que les mercaderies que contenen o protegeixen i que tenen la facultat de ser tornats a aquests. Cal dir que al Balanç figurarà al Passiu disminuint el compte 400. Proveïdors.

Anirà al Deure al moment d'efectuar la compra de les mercaderies que acompanyen, amb abonament al compte 400. Proveïdors. Per contra, l'anotarem a l'Haver en dos situacions: al tornar els envasos i embalatges, amb càrrec a aquest compte; i quan decidim quedar-nos-en amb una part i/o s'han trencat o perdut, amb abonament al 602. Compres d'Altres Aprovisionaments.

EXEMPLE: Una empresa compra mercaderies per 10.000 €, i el proveïdor li factura també 2.000 € en concepte d'envasos a tornar.

________________ _______________

10.000 (600) Compres de Mercaderies

2.000 (406) Envasos i Embalatges a Tornar

als Proveïdors

1.920 (472) H.P., IVA Suportat

(12.000 x 16%) a (400) Proveïdors 13.920

________________ _______________

D'aquest assentament destaquem que el compte 472. H.P. IVA Suportat es calcula sobre una base de 12.000 €, que és la suma de la compra (10.000 €) i els envasos a tornar (2.000 €), ja que ambdós suporten IVA.

EXEMPLE: Es tornen envasos per valor de 1.500 €, es trenquen per valor de 200 € i la resta queda en poder de l'empresa.

Realitzarem dos assentaments: un per la devolució dels envasos, i l'altre pels restants conceptes.

Pels envasos tornats:

________________ _______________

1.740 (400) Proveïdors a (406) Envasos i Emb. Tornar Prov. 1.500

a (472) H.P., IVA Suportat 240

________________ _______________

El nostre deute amb els Proveïdors disminueix amb l'import dels envasos tornats més l'IVA corresponent.

Pels envasos que no es tornen:

________________ _______________

500 (602) Compres d'Altres Aprvts. a (406) Envasos i Emb. a Tornar Prov. 500

(2.000 - 1.500)

________________ _______________

Els comptes 602. Compres d'Altres Aprovisionaments i 406. Envasos i Embalatges a Tornar als Proveïdors s'anoten per 500 €, que és la suma de l'import dels envasos trencats (200 €) i el dels que es queda l'empresa (300); o el que és el mateix, el valor dels envasos que l'empresa no torna, és a dir, la resta entre el valor dels envasos facturats (2.000 €) i els que sí que ha tornat (1.500 €).

Per una altra banda, cal remarcar que no es fa cap anotació referent a l'IVA, doncs ja es va carregar en el moment d'efectuar la compra de les mercaderies a les quals contenien.

En referència al compte (437) Envasos i Embalatges a Tornar per Clients, la mecànica comptable és la mateixa, si bé de signe contrari. Es tracta d'un compte de Passiu que indica l'import dels envasos i embalatges facturats per l'empresa al produir-se una venda de les mercaderies que contenen o resguarden i que poden ser tornats pels clients. Tanmateix, al Balanç figurarà a l'Actiu disminuint el saldo del compte 430 Clients.

L'anotarem a l'Haver al moment de la venda d'aquestes mercaderies, amb càrrec al compte 430 Clients. Per contra, es registrarà al Deure en dos moments: quan els clients ens tornen els envasos i embalatges, amb abonament al 430. Clients; i quan transcórrega el termini donat a aquests per a tornar-los, amb abonament al compte 704. Venda d'Envasos i Embalatges.

EXEMPLE: Ven mercaderies per 20.000 €, facturant a més a més 1.000 € en concepte d'embalatges amb facultat de devolució dins d'un termini.

________________ _______________

24.360 (430) Clients a (700) Vendes de Mercaderies 20.000

a (437) Env. i Emb. a Tornar per Clients 1.000

a (477) H.P., IVA Repercutit 3.360

(20.000 + 1.000) x 16%

________________ _______________

L'IVA repercutit es calcula tant sobre les vendes de les mercaderies com sobre els embalatges.

EXEMPLE: El client sols torna en el termini fixat embalatges per 600 €.

Ací també caldrà fer dos assentaments:

Per la devolució dels embalatges realitzada pels clients.

________________ _______________

• (437) Env. i Emb. a Tornar per Clients

96 (477) H.P., IVA Repercutit a (430) Clients 696

________________ _______________

Com que els clients tornen una part dels embalatges, el nostre dret de cobrament disminuirà en aquest import més l'IVA corresponent imputat amb anterioritat.

Pels embalatges no tornats:

________________ _______________

400 (437) Env. i Emb. a Tornar per Clients a (704) Vendes d'Envasos i Embalatges 400

(1.000 - 600)

________________ _______________

L'import dels envasos no tornats (1.000 € del total d'envasos facturats menys 600 € dels que han tornat els clients) es considerarà a tots els efectes com una venda d'aquests.

EXERCICIS

Una empresa compra Matèries Primes per 8.000 €, facturant el proveïdor 2.000 € per embalatges a tornar.

Es tornen embalatges per valor de 300 €, es trenquen per 250 € i s'adquireixen la resta.

Ven Productes Acabats per 6.000 €, facturant 500 € per envasos a tornar.

El client torna envasos per 100 €, quedant-se amb la resta.

9.5. INSOLVÈNCIES DE TRÀFIC.

Dissortadament, l'empresa es troba freqüentment en situacions que li fan sospitar d'una dificultat per a cobrar saldos pendents de determinats clients o deutors, bé perquè no li paguen als terminis establerts, bé perquè es declaren en concurs voluntari de creditors (abans suspensió de pagaments) o bé per altres causes. En aquests casos l'empresa cal que registre eixe deteriorament (o com es deia en l'anterior nomenclatura comptable, dote la provisió) amb el compte 490. DEPRECIACIÓ DEL VALOR DE CRÈDITS PER OPERACIONS COMERCIALS. Aquest compte és de passiu, però figurarà al Balanç a l'Actiu minorant els comptes adients dels subgrups 43 i 44.

L'empresa pot provisionar de dues maneres: pot fer una dotació global amb caràcter anual per tots els clients i deutors en què es troba en aquesta situació o bé pot dotar individualment cada problemàtica en el moment en què es presente. Vegem com actuarem en aquestes situacions:

ESTIMACIÓ GLOGAL.

En aquest cas, tots els clients i deutors amb els quals l'empresa té problemes de cobrament són tractats com a un únic conjunt, per la qual cosa les dotacions a les provisions per insolvències de tràfic es fan a la fi de l'exercici, amb una mecànica comptable idèntica a la ja estudiada en les provisions per depreciació de mercaderies.

EXEMPLE: Una empresa decideix registrar el deteriorament dels seus drets de cobrament amb dificultats per 6.000 €. El deteriorament de l'any passat va ser per 4.000 €.

Per la dotació de l'any anterior:

________________ _______________

4.000 (490) Depreciació del Valor de Crèdits a (794) Reversió de la Depreciació de 4.000

per Operacions Comercials Crédits per Operacions Comercials

________________ _______________

Anul·lem la provisió de l'any anterior passant-la al Deure (com el compte 490. Depreciació del Valor de Crèdis per Operacions Comercials és de Passiu, figurava a l'Haver a l'assentament d'obertura). Com a contrapartida s'utilitza el compte diferencial 794. Reversió de la Depreciació de Crèdits per Operacions Comercials (el qual tancarem posteriorment carregant-ho amb abonament al 129. Pèrdues i Guanys).

Per la dotació de l'any actual.

________________ _______________

6.000 (694) Pèrdues per Depreciació de Crédits a (490) Depreciació del Valor de Crèdits 6.000

per Operacions Comercials per Operacions Comercials

________________ _______________

Registrem el deteriorament dels crèdits per operacions comercials d'enguany amb càrrec a un altre compte diferencial (en aquest cas de despeses, el 694. Pèrdues per Depreciació de Crèdits per Operacions Comercials, el qual es tancarà també amb el compte 129. Resultat de l'Exercici).

ESTIMACIÓ INDIVIDUALITZADA.

Si l'empresa opta per un seguiment individualitzat dels saldos dels clients i deutors, el P.G.C. estableix un procediment a efectuar en el mateix moment en què es coneix algun fet que va a dificultar un cobrament. Més tard, tindrem que assentar bé el cobrament d'aquest dret o bé la seua pèrdua definitiva. Anem a estudiar el procés acompanyant-ho d'uns exemples.

EXEMPLE: Un client que ens devia 7.000 € es declara en suspensió de pagaments.

El primer que cal fer es canviar de nom el compte que reflectia el dret de cobrament (430. Clients), ja que ara cal la possibilitat de que no ho cobrem, i per a això utilitzarem el compte 436. Clients de Dubtós Cobrament, que a l'igual que el 430. Clients és també d'Actiu.

________________ _______________

7.000 (436) Clients de Dubtós Cobrament a (430) Clients 7.000

________________ _______________

Alhora, cal dotar la provisió adient, ja que l'empresa té una possible pèrdua en eixe dret de cobrament, per a la qual cosa utilitzarà el compte explicat anteriorment 490. Depreciació del Valor de Crèdits per Operacions Comercials.

________________ _______________

7.000 (694) Pèrdues per Depreciació de Crèdits a (490) Depreciació del Valor de Crédits 7.000

per Operacions Comercials per Operacions Comercials

________________ _______________

A partir d'ara es poden produir dos situacions:

Que el client finalment faça front al crèdit que li havíem concedit i ens el pague.

EXEMPLE: El client anterior paga el seu saldo:

________________ _______________

7.000 (570) Caixa, € a (436) Clients de Dubtós Cobrament 7.000

________________ _______________

Tanquem el compte 435 al produir-se el cobrament, amb càrrec al 570. Caixa, €, i seguidament:

________________ _______________

7.000 (490) Dep. Valor Cdts. per Op. Comerc. a (794) Reversió Dep. Cdts. Op. Comerc. 7.000

________________ _______________

Igualment tanquem el compte 490. Depreciació del Valor de Crédits per Operacions Comercials, ja que ha desaparegut el motiu pel qual va néixer.

El client es declara insolvent i, conseqüentment, l'empresa no cobra el saldo pendent.

En aquest cas, també anul·larem en primer lloc el compte 436. Clients de Dubtós Cobrament però ara posarem com a contrapartida el compte 650. Pèrdues de Crèdits Comercials Incobrables, ja que l'empresa dona per perdut eixe saldo.

EXEMPLE: Anem a suposar que el client que estem utilitzant d'exemple no paga el seu crèdit com hem assentat en l'apartat a), sinó que es declara insolvent:

________________ _______________

7.000 (650) Pèrdues de Crèdits Comercials

Incobrables a (436) Clients de Dubtós Cobrament 7.000

________________ _______________

Acte seguit, també tancarem el compte 490. Depreciació del Valor de Crédits per Operacions Comercials, ja que es va crear quan la pèrdua era possible i no certa com finalment ha resultat:

________________ _______________

7.000 (490) Depreciació del Valor de Crédits a (794) Reversió Depreciació Crédits 7.000

per Operacions Comercials per Operacions Comercials

________________ _______________

En el cas de que aquestes problemàtiques es presentaren en el compte 440. Deutors en lloc del compte 430. Clients, actuaríem de la mateixa manera i amb els mateixos comptes, utilitzant el compte 446. Deutors de Dubtós Cobrament en volta del 436. Clients de Dubtós Cobrament.

EXERCICIS

Una empresa ven mercaderies per 4.000 €, girant lletra que es acceptada per al seu cobrament.

Es considera al client de dubtós cobrament, dotant-se la provisió corresponent.

El client paga l'import que devia.

Ven productes acabats per 8.000 €.

El client es declara en suspensió de pagaments, dotant-se la provisió corresponent.

El client es declara insolvent.

9.6. COBRAMENT D'EFECTES PER MEDIACIÓ BANCÀRIA.

La utilització de les lletres de canvi és molt habitual en la pràctica empresarial i es fa amb la intencionalitat de servir-se per al seu cobrament de les entitats bancàries. Vegem l'assentament ja conegut d'una venda amb efecte canviari com a medi de cobrament:

EXEMPLE: Una empresa ven mercaderies per 3.000 €, girant lletra a 60 dies que és acceptada per al cobrament de la factura.

________________ _______________

3.480 (431) Clients, Efectes Comercials Cobrar a (700) Vendes de Mercaderies 3.000

a (477) H.P., IVA Repercutit 480

________________ _______________

Una volta efectuada la venda i elegida com a forma de cobrament la lletra de canvi, se li presenten a l'empresa dos maneres de fer ús dels serveis bancaris:

• El banc es carrega únicament de cobrar la lletra, probablement a causa d'una xarxa comercial insuficient de l'empresa, amb la qual cosa tenim que utilitzar el compte 4312. EFECTES COMERCIALS EN GESTIÓ DE COBRAMENT.

• El banc, a més a més de fer-se càrrec del cobrament de la lletra, avança el seu import a l'empresa, si bé disminuït en els interessos i comissions corresponents. En aquest cas farem ús del compte 4311. EFECTES COMERCIALS DESCOMPTATS. Anem a començar estudiant la problemàtica que envolta aquest compte.

9.6.1. EFECTES COMERCIALS DESCOMPTATS.

Per a l'anàlisi de la mecànica comptable del compte 4311. EFECTES COMERCIALS DESCOMPTATS anem a servir-nos de la resolució d'exemples:

EXEMPLE: L'empresa porta la lletra al banc per a descomptar-la, carregant-li el banc 100 € en concepte d'interessos de descompte, i 20 € de diverses comissions.

Tenim que fer dos assentaments:

Pel canvi de condició de la lletra (doncs ja no la tenim, sinó que l'hem descomptada al banc).

________________ _______________

3.480 (4311) Efectes Comercials Descomptats a (431) Clients, Efectes Com. a Cobrar 3.480

________________ _______________

Pel descompte bancari i el corresponent ingrés en el compte corrent.

________________ _______________

3.360 (572) Bancs i ..., € (Per Diferències)

120 (665) Interessos per Descompte d'Efectes i

Operacions de Factoring (100+20) a (5208) Deutes per Efectes Descomptats 3.480

________________ _______________

Analitzem l'assentament:

• Encara que hi ha llibres que continuen registrant les comissions bancàries per descompte d'efectes al compte 626. Serveis Bancaris i Similars, o al compte 769. Altres Ingressos Financers, el PGC indica explícitament com a contrapartida del compte 5208. Deutes per Efectes Descomptats únicament al compte 665. INTERESSOS PER DESCOMPTE D'EFECTES I OPERACIONS DE FACTORING (pels interessos i despeses suportats).

• El compte 5208. DEUTES PER EFECTES DESCOMPTATS reflexa el fet de què quan l'entitat financera ens avança els diners en realitat és com si ens fera un préstec, i per tant tenim un deute amb ella. El deute serà pel total de l'efecte (la norma 9ª 3.1 indica que els dèbits comercials amb venciment no superior a 12 mesos podran valorar-se pel seu nominal).

• En canvi, l'import que ingressarem en el nostre compte corrent utilitzant el compte 572 Bancs i ..., €, serà el resultant de restar-li al valor de l'efecte l'import dels interessos i comissions que ens carrega l'entitat financera.

Una volta realitzades aquestes anotacions, poden presentar-se dos casos: que el client pague l'efecte o que no ho faça. Vegem quins seran els registres comptables en aquestes situacions:

El client paga la lletra al seu venciment.

Procedirem a anul·lar el compte 4311 Efectes Comercials Descomptats, doncs la lletra ja no es troba en poder de l'entitat financera. Anul·larem també el compte 5208. Deutes per Efectes Descomptats, ja que quan l'entitat financera cobra la lletra al client desapareix el nostre deute amb ella. En el cas de l'exemple que ens ocupa:

________________ _______________

3.480 (5208) Deutes per Efectes Descomptats a (4311) Efectes Comercials Descmpts. 3.480

________________ _______________

El client no paga la lletra. El banc ens carregarà les despeses de devolució de l'efecte.

EXEMPLE: Suposem que en l'exercici que estem treballant com a exemple, el client no pagara la lletra i el banc ens carregara 70 € de despeses de devolució.

Caldrà fer dos assentaments:

Pel canvi de condició de la lletra.

Anul·larem el compte 4311. Efectes Comercials Descomptats i crearem el 4315. EFECTES COMERCIALS IMPAGATS, ja que ara l'efecte passa a formar part de la nostra cartera de lletres impagades.

________________ _______________

3.480 (4315) Efectes Comercials Impagats a (4311) Efectes Comercials Descmpts. 3.480

________________ _______________

Pel càrrec que ens fa el Banc en el nostre compte corrent de l'efecte impagat i les comissions.

________________ _______________

(5208)Deutes per Efectes Descomptats

70 (626) Serveis Bancaris i Similars a (572) Bancs i ..., € 3.550

________________ _______________

Fem les següents consideracions en aquest assentament:

• Anul·lem el compte 5208. Deutes per Efectes Descomptats, ja que el banc està cobrant-se el préstec que ens va fer (en aquest cas del nostre compte corrent i no del client).

• Anotem les despeses de devolució en el compte 626. Serveis Bancaris i Similars (tampoc suporten IVA).

• El total de l'efecte més les despeses ocasionades ho lleven del compte corrent de l'empresa (572. Bancs i ..., €).

Posteriorment, podria donar-se el cas de què el client pagara la lletra -i les despeses ocasionades en la devolució- en dades posteriors al seu venciment. Vegem-ho:

EXEMPLE. El client anterior realitza una transferència a l'empresa per l'import del nominal més els 70 € de despeses.

________________ _______________

3.550 (572) Bancs i ..., € a (4315)Efectes Comercials Impagats 3.480

a (769) Altres Ingressos Financers 70

________________ _______________

Cal fixar-nos en què l'import de les despeses que ara recuperem vé registrat al compte 769. Altres Ingressos Financers (hi ha llibres de text que utilitzen el 778. Ingressos Excepcionals).

També caldria la possibilitat de què en lloc de pagar-nos l'efecte tornat, el client ens demane que li lliurem una nova lletra. Aquesta tindria que ser per un import que contemplara el nominal de l'anterior lletra, les despeses de devolució i fins i tot els interessos de demora pel nou finançament de la lletra (en aquest cas, caldrà imputar l'I.V.A.). Observem l'exemple:

EXEMPLE. Lliurem al client que ens tornà la lletra un nou efecte pel nominal de la lletra, les despeses hagudes i 80 € d'interessos de demora.

________________ _______________

3.642'80(431) Clients, Efectes Comercials Cob. a (4315)Efectes Comercials Impagats 3.480

a (769) Altres Ingressos Financers 150

(70 + 80)

a (477) H.P., I.V.A. Repercutit 12'80

(80 x 16 %)

________________ _______________

En aquest assentament cal ressenyar:

• El compte 769. Altres Ingressos Financers replega tant l'import de les despeses com dels interessos de demora.

• L'I.V.A. sols es calcularà sobre els interessos de demora.

EXERCICIS

Una empresa ven embalatges per 5.000 €, girant lletra que és acceptada per al pagament de la factura.

Porta la lletra a negociar al banc, el qual li carrega 50 € d'interessos del descompte, i 40 € de comissions.

El client paga la lletra al seu venciment.

Ven mercaderies per 9.000 €, girant lletra que es acceptada per al pagament de la factura.

Porta la lletra a la caixa d'estalvis per al seu descompte, carregant-li 80 € d'interessos del descompte i 40 € de comissions.

El client no paga la lletra al seu venciment, i l'entitat li carrega en el compte corrent 100 € de despeses de devolució.

L'empresa gira nova lletra pel nominal, les despeses i 120 € d'interessos de demora.

9.6.2. OPERACIONS DE FACTORING.

Les empreses de factoring -moltes d'elles filials d'entitats financeres- s'encarreguen d'analitzar, administrar i gestionar la cartera de clients d'una empresa, així com d'avançar el cobrament dels crèdits corresponents a canvi de cobrar-li uns diners. A més a més, es pot contractar en la modalitat “sense recurs”, en la qual l'empresa de factoring assumeix el risc d'insolvència del deutor.

Si es tracta d'aquesta modalitat, caldrà anul·lar el dret de cobrament corresponent i registrar la despesa corresponent i els diners ingressats de l'empresa de factoring a la qual se li ha trasmés aquest dret.

EXEMPLE: Una empresa traspassa a una altra de factoring drets de cobrament de clients per 50.000 € en la modalitat “sense recurs”, amb una despesa de 1.000 €.

________________ _______________

49.000 (572) Bancs i ..., €

1.000 (665) Int. Descte. Efectes i Op. Factoring a (430) Clients 50.000

________________ _______________

Per contra, si és una operació de factoring “amb recurs” la mecànica comptable és molt similar a la del descompte d'efectes que acabem d'estudiar. Veiem-ho:

EXEMPLE: Una empresa cedeix a una empresa de factoring drets de cobrament sobre clients seus per 30.000 € en la modalitat “amb recurs”, ocasionan-li una despesa de 600 €.

Cal fer dos assentaments:

Pel canvi de situació de la cartera de clients afectada per l'operació:

________________ _______________

30.000 (432) Clients, Operacions de Factoring a (430) Clients 30.000

________________ _______________

Pels diners ingressats, la despesa pagada i el deute corresponent:

________________ _______________

29.400 (572) Bancs i ..., €

600 (665) Int. Descte. Efectes i Op. Factoring a (5209) Deutes Operacions Factoring 30.000

________________ _______________

EXEMPLE: A l'empresa de factoring li tornen crédits per valor de 2.000 €.

També hem de registrar dos problemàtiques:

Caldrà qualificar-los com a crédits de dubtós cobrament

________________ _______________

2.000 (436) Clients de Dubtós Cobrament a (432) Clients, Operacions de Factoring 2.000

________________ _______________

I acte seguit, assentarem la depreciació del crèdit patida per l'empresa:

________________ _______________

2.000 (694) Pèrdues per Depreciació de a (490) Depreciació del Valor de 2.000

Crèdits per Operacions Comercials Crèdits per Operacions Comercials

________________ _______________

Per la cancel·lació del deute i el pagament dels 2.000 € no cobrats per l'empresa de factoring:

________________ _______________

30.000 (5209) Deutes Operacions Factoring a (432) Clients, Operacions de Factoring 28.000

(Saldo = 30.000 - 2.000)

a (572) Bancs i ..., € 2.000

________________ _______________

EXERCICIS

Una empresa ven productes acabats per 3.000 €.

Traspasssa el crèdit a una empresa de factoring en la modalitat “sense recurs”, la qual li carrega 60 € d'interessos.

Ven mercaderies per 15.000 €.

Traspassa el crèdit a una empresa de factoring en la modalitat “amb recurs”, carregant-li aquesta 300 € d'interessos.

El client paga la lletra al seu venciment.

Ven envasos a diversos clients per 6.000 €.

Traspassa aquest crèdit a una empresa de factoring en la modalitat “amb recurs”, carregant-li aquesta 120 € d'interessos.

Un client dels anteriors amb un crèdit per un import de 1.000 € no paga la lletra al seu venciment.

9.6.3. EFECTES COMERCIALS EN GESTIÓ DE COBRAMENT.

Com ja està dit, en aquest cas l'empresa sols encarrega a l'entitat financera el cobrament d'un efecte canviari, per a la qual cosa utilitzarem el compte 4312. EFECTES COMERCIALS EN GESTIÓ DE COBRAMENT. Anem a estudiar la mecànica comptable d'aquest compte servint-nos per als exemples de la mateixa lletra de 3.480 € dels efectes comercials descomptats, per a visualitzar millor les diferències amb aquests.

EXEMPLE: L'empresa remet la lletra a l'entitat financera per a que aquesta s'encarregue del cobrament.

Primerament, tan sols tenim que fer l'assentament corresponent al canvi de nom de la lletra, ja que ara no es troba en poder de l'empresa, sinó que l'ha portada a l'entitat financera per a que la cobre:

________________ _______________

3.480 (4312) Efectes Comercials en Gestió de

Cobrament a (431) Clients, Efectes Com. a Cobrar 3.480

________________ _______________

Quan l'entitat presente la lletra al cobrament pot passar, a l'igual que amb la problemàtica ja estudiada dels efectes descomptats, que el client la pague o no. Anem a vore com actuaríem:

El client paga la lletra al seu venciment.

EXEMPLE: El client anterior fa front a les seues obligacions amb l'empresa i paga la lletra, cobrant l'entitat financera les comissions de cobrament per valor de 50 €.

________________ _______________

3.422 (572) Bancs i ..., € (Per diferències)

50 (626) Serveis Bancaris i Similars

8 (472) H.P., IVA Suportat a (4312) Efectes Com. en Gestió Cob. 3.480

________________ _______________

En l'assentament observem el següent:

• El compte 626. SERVEIS BANCARIS I SIMILARS l'utilitzem per les comissions de cobrament que ens imputa l'entitat.

• L'operatòria d'efectes en gestió de cobrament és una de les poques operacions bancàries que està gravada amb l'IVA, per tant caldrà utilitzar el compte 472. H.P., IVA Suportat.

• Anul·lem el compte 4312. Efectes Comercials en Gestió de Cobrament, ja que l'efecte ja no obra en poder de l'entitat financera (com que era d'Actiu figurava al Deure, i ara per tancar-lo caldrà canviar-lo de costat).

• Registrem l'ingrés corresponent (l'import de la lletra menys les despeses i impostos ocasionats) al compte 572. Bancs i ..., €.

El client no paga la lletra al seu venciment.

EXEMPLE: El client no atén la lletra presentada pel banc,i aquest ens remet l'efecte sense cobrar i ens carrega 50 € de comissions per gestions i 70 € més en concepte de despeses de devolució.

Cal que fem dos assentaments:

Per l'anul·lació del compte 4312. Efectes Comercials en Gestió de Cobrament.

Una volta la gestió de cobrament de l'entitat financera ha resultat infructuosa ens torna la lletra, la qual engrossirà la nostra cartera d'impagats i nosaltres tindrem que registrar-ho utilitzant com a contrapartida el compte 4315. Efectes Comercials Impagats:

________________ _______________

3.480 (4315) Efectes Comercials Impagats a (4312) Efectes Com. en Gestió Cob. 3.480

________________ _______________

Per la comptabilització de les despeses.

L'entitat no ingressa els diners en el nostre compte corrent, doncs no ha cobrat la lletra; tampoc no ens els llevarà, ja que no ens els havia avançat. Tanmateix, cal comptabilitzar les comissions i les despeses que s'han originat, les quals sí que seran cobrades del nostre compte corrent.

________________ _______________

120 (626) Serveis Bancaris i Similars

19'20 (472) H.P., IVA Suportat [(50+70)x0'16] a (572) Bancs i ..., € 139'20

________________ _______________

D'aquest assentament es desprèn:

• Tant les comissions de gestió de cobrament com les despeses de devolució s'assenten al compte 626. Serveis Bancaris i Similars.

• Ací també cal pagar l'IVA, si bé ara es calcularà sobre la suma de comissions i despeses de devolució.

Per una altra banda, i d'igual manera que als efectes descomptats, les despeses de devolució poden ser imputats al client així com els interessos de demora en cas de girar nova lletra.

EXEMPLE. El client anterior accepta nova lletra pel nominal, les despeses de devolució i 80 € d'interessos de demora.

________________ _______________

3.654 (431) Clients, Efectes Comercials Cob. a (4315)Efectes Comercials Impagats 3.480

a (769) Altres Ingressos Financers 150

(70 + 80)

a (477) H.P., I.V.A. Repercutit 24

(150 x 16 %)

________________ _______________

EXERCICIS

Una empresa ven productes acabats per 8.000 €, girant lletra que és acceptada per al seu pagament.

L'empresa remet la lletra al banc per a que gestione el seu cobrament.

El client paga la lletra i el banc ens carrega 80 € per les gestions realitzades.

Una empresa ven envasos per 7.000 €, girant lletra que es acceptada per al seu pagament.

L'empresa porta la lletra a la caixa d'estalvis per a que s'encarregue del seu cobrament.

El client no paga la lletra i la caixa d'estalvis li carrega 100 € per les gestions realitzades, i 50 de despeses de devolució.

El client ordena una transferència a favor de l'empresa per l'import de la lletra més les despeses de devolució.

SUPÒSIT Nº 14

Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: Diners en c/c. per 15.000 €; factures pendents de cobrament per la venda de mercaderies per 8.000 €; camió per 20.000 €; préstec concedit al treballador Salva Nostà Nistarà per 3.000 € (6 mesos); mercaderies per 20.000 €; factures pendents de pagament per la compra del camió documentades amb lletra per 6.000 € (18 mesos); diners en efectiu per 10.000 €; maquinària per 8.000 €; deute amb la Seguretat Social per 2.000 € depreciació de mercaderies per 1.800 €.

Realitza les següents operacions:

Lliura lletra per les factures pendents de cobrament.

Paga el deute amb la Seguretat Social.

Li tornen gèneres per 600 €, i accepten quedar-se amb la resta amb una rebaixa de 400 € per defectes de qualitat.

Compra mercaderies per 10.000 €, amb unes despeses de duanes de 200 € i una bonificació del 2 %. Paga 3.000 € amb taló i accepta lletra per la resta.

Li fan un descompte per volum de comanda de 300 €.

Ven la maquinària pel seu valor comptable, lliurant lletra per 3.000 € (15 mesos) i quedant pendent de cobrament la resta (5 mesos).

Rep un préstec de CajaDuero per 6.000 € que ingressa al seu compte corrent (8 mesos).

Ven mercaderies per 15.000 €, amb unes despeses de transport de 150 € que queda a deure i fent un descompte per prompte pagament del 4% fora de factura. Cobra 10.000 € al comptat i queda pendent la resta.

Compra diverses ferramentes per 2.000 €, acceptant lletra per la meitat a 6 mesos, i la resta queda pendent a 3 mesos.

Rep factura de la gestoria per 300 €, pagant la meitat en efectiu i quedant pendent la resta.

Per un servei de mediació en una operació comercial rep 3.000 €.

Es paga amb càrrec al c/c. de l'empresa la nòmina del mes, i queda pendent de pagament la quota de la Seguretat Social i la retenció pel I.R.P.F.: valor total de la nòmina, 20.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 6.800 € i dels treballadors per 2.000 € i retencions per I.R.P.F. per 3.000 €.

A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

Les existències de mercaderies es valoren a la fi de l'exercici en 18.000 €.

Les mercaderies s'han depreciat en 2.200 €.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

SUPÒSIT Nº 15

Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: préstec rebut de Caixa Ontinyent per 12.000 € (10 mesos); solar per 48.000 €; diners en efectiu per 20.000 €; saldo a favor amb Hisenda per 5.000 €; diners en c/c. per 70.000 €; factures pendents de cobrament per la venda de mercaderies documentades amb lletres per 18.000 €; camió per 36.000 €; mercaderies per 9.000 €; salaris avançats a un treballador per 800 €; lletra per la compra del camió per 8.000 € (12 mesos) depreciació de mercaderies per 600 €.

Realitza les següents operacions:

Cobra mitjançant taló el saldo a favor amb Hisenda.

Paga amb taló 2.000 € en concepte de bestreta de futures compres.

Compra mercaderies per 32.000 €, amb unes despeses de transport de 100 € i un descompte comercial del 3%. S'aplica la bestreta feta i accepta lletra per la resta.

Ven mercaderies per 20.000 €, fent un descompte comercial del 1'5% i pagant 100 € de transport. Cobra la totalitat amb taló.

Per incompliment dels terminis de lliurament de les mercaderies, fem un descompte de 400 €.

Ven mercaderies per 15.000 €. Al cap d'uns dies fa un descompte per prompte pagament del 2%. Es cobra mitjançant taló.

Es paga amb càrrec al c/c. de l'empresa la nòmina del mes, recuperant el diners avançat al treballador i quedant pendent de pagament la quota de la Seguretat Social i la retenció pel I.R.P.F.: valor total de la nòmina, 30.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 10.000 € i dels treballadors per 2.500 € i retencions per I.R.P.F. per 4.000 €.

Ven el solar pel seu valor comptable, cobrant 10.000 € al comptat, 20.000 € mitjançant lletra a 18 mesos i la resta queda pendent de cobrament a 6 mesos

Les mercaderies a la fi de l'exercici es valoren en 8.000 €.

Les mercaderies s'han depreciat en 1.200 €.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

SUPÒSIT Nº 16

Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: préstec realitzat a un treballador per 8.000 € (12 mesos); diners en efectiu per 40.000 €; diners en c/c. per 100.000 €; factures pendents de pagament per la compra de mercaderies documentades amb lletres per 5.000 €; diners avançats a un treballador per 3.000 €; mobles per 6.000 €; mercaderies per 12.000 €; salaris pendents de pagament per 2.000 €; deute per la compra de mobles per 8.000 € (15 mesos) i depreciació de mercaderies per 1.300 €.

Realitza les següents operacions:

Accepta lletra a 8 mesos pel deute pendent per la compra de mobles.

Paga 3.000 € en concepte de bestreta de futures compres.

Compra mercaderies per 50.000 €, amb un descompte per prompte pagament del 2% i amb 100 € de transport. S'aplica la bestreta feta i paga la resta amb taló.

Ven mercaderies per 60.000 €, amb unes despeses de transport de 200 € i facturant en concepte d'embalatges 10.000 €.

El client torna embalatges per 3.000 €, se li han trencat per 1.000 € i es queda amb la resta.

Es paga amb càrrec al c/c. de l'empresa la nòmina del mes i el deute pendent per aquest concepte, i es recupera els diners avançats. Queda a deure la quota de la Seguretat Social i la retenció pel I.R.P.F.: valor total de la nòmina, 50.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 18.000 € i dels treballadors per 5.000 € i retencions per I.R.P.F. per 7.000 €.

Compra mobles per 3.000 €, a pagar la meitat amb lletra a 12 mesos i la resta queda pendent a 4 mesos.

Compra mercaderies per 80.000, facturant-li embalatges per 12.000 €, i pagant 15.000 € amb taló i acceptant lletra per la resta.

Torna embalatges per 5.000 €, s'han deteriorat per 3.000 € i es queda amb la resta.

Les mercaderies a la fi de l'exercici es valoren en 70.000 €.

Les mercaderies s'han depreciat en 600 €.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

SUPÒSIT Nº 17

Una empresa presenta al principi de l'exercici econòmic el següent patrimoni: préstec rebut del BBVA per 12.000 € (15 mesos); diners en efectiu per 50.000 €; diners en c/c. per 80.000 €; factures pendents de cobrament per la venda de mercaderies documentades amb lletres per 10.000 €; diners avançats a una treballadora per 1.000 €; baix comercial per 60.000 €; mercaderies per 20.000 €; deute per la compra del baix comercial documentat amb lletra per 14.000 € (18 mesos) i depreciació de mercaderies per 1.500 €.

Realitza les següents operacions:

Es sustituix per lletra a 9 mesos el deute pendent per la compra del baix comercial.

Compra mercaderies per 20.000 €, rebent un descompte comercial del 1'5%, facturant-li 3.000 € en concepte d'envasos a tornar i acceptant efecte per al cobrament.

Torna envasos per 1.000 € i indica que s'han trencat per valor de 200 € i que accepta quedar-se amb la resta.

Ven el baix comercial pel seu valor comptable, cobrant la meitat amb taló i la resta queda pendent a 90 dies.

El valor total de la nòmina puja a 45.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 16.000 € i dels treballadors per 4.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 6.000 €. Recupera els diners avançats, paga per valor de 25.000 € i queda pendent de pagament la quota de la Seguretat Social, les retencions pel I.R.P.F. i la resta de salaris.

Deixa sense pagar la factura del telèfon per valor de 500 € i la reparació d'una màquina per 1.000 €.

Rep 5.000 € en concepte de bestreta de futures vendes.

Ven mercaderies per 30.000 €, fent un descompte per prompte pagament fora de factura del 2% i aplicant la bestreta rebuda.

Les mercaderies a la fi de l'exercici es valoren en 15.000 €.

Les mercaderies s'han depreciat en 1.200 €.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

• Balanç de Situació.

SUPÒSIT Nº 18

Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:

8.000 (401) Proveïdors, Ef.Comerc. Pagar (406) Envasos i Emb. a Tornar a Proveïdors 6.000

40.000 (570) Caixa, € (173) Proveïdors d'Immobilitzat a LL.T. 5.000

5.000 (216) Mobiliari (438) Acomptes de Clients 3.000

6.000 (465) Remuneracions Pendents Pagam. (252) Crèdits a Llarg Termini 8.000 50.000 (572) Bancs i ..., € (431) Clients, Efectes Comercials a Cobrar 6.000

15.000 (300) Mercaderies (390) Depreciació del Valor de Mercaderies 2.000

Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:

El client es declara en suspensió de pagaments.

Finalment, el client paga el seu saldo.

Torna als proveïdors el 60% dels envasos al seu poder, s'han trencat el 20% i es queda amb la resta.

El préstec que va fer passa a tindre un venciment de 12 mesos.

Ven els mobles pel seu valor comptable, cobrant la meitat a 2 mesos i la resta amb lletra a 18 mesos.

Compra altres mobles per 8.000 €, a pagar 3.000 € a 3 mesos i la resta mitjançant lletra a 15 mesos.

Ven mercaderies per 10.000 €, aplicant la bestreta rebuda i amb unes depeses de transport de 50 € que paga en efectiu.

Posteriorment, fa un descompte per volum de comanda del 2%.

Compra mercaderies per 9.000 €, acceptant lletra a 30 dies. Posteriorment li fan un descompte per prompte pagament del 3%.

Posteriorment, torna mercaderies per 600 € i accepta quedar-se amb la resta amb un descompte de 400 € per defectes de qualitat.

Avança diners a una treballadora amb taló bancari per 500 €.

El valor total de la nòmina puja a 20.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 7.000 € i dels treballadors per 2.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 3.000 €. Recupera la bestreta feta, paga els salaris pendents i sols queda pendent de pagament les quotes de la Seguretat Social i les retencions pel I.R.P.F. .

Cobra 2.000 € per la cessió temporal d'una part del seu personal a una altra empresa.

A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

Les existències de mercaderies es valoren en 12.000 €.

Les mercaderies s'han depreciat en 1.800 €.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

SUPÒSIT Nº 19

Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:

55.000 (300) Mercaderies (436) Clients de Dubtós Cobrament 5.000

5.000 (521) Deutes C.T. (490) Deprec. Valor Crèdits Oper. Com. 5.000

70.000 (570) Caixa, € (572) Bancs i ..., € 42.000

2.000 (407) Acomptes a Proveïdors (390) Deteriorament Valor Mercaderies 5.000

5.000 (437) Env.+Emb. Tornar Clients (1141) Reserves Estatutàries 9.000

8.000 (218) Elements de Transport (544) Crèdits a C.T. al Personal 10.000

3.000 (460) Acomptes de Remuneracions (465) Remuneracions Pendents Pagament 5.000

Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:

Ven la furgoneta pel seu valor comptable, a cobrar a 12 mesos.

Es declara insolvent el client del qual no es tenia la certesa de cobrar.

Els clients tornen el 20% dels envasos, s'ha trencat un 40% i es queden amb la resta.

Ven mercaderies per 6.000 €, amb unes despeses de transport de 100 € que paga i girant lletra per al cobrament de les mercaderies que és acceptada.

El client es declara en suspensió de pagaments.

Ven mercaderies per 2.000 €, fent un descompte per prompte pagament del 5% incluit en factura i cobrant amb lletra.

Porta la lletra a negociar al banc, el qual li carrega 60 € d'interessos i 44 € de comissions.

El client no paga la lletra al seu venciment, i l'entitat li carrega 30 € de despeses de devolució.

L'empresa gira nova lletra pel nominal, les despeses de devolució i 66 € d'interessos de demora.

Torna el préstec rebut.

Compra mercaderies per 10.000 €, aplicant la bestreta rebuda. Posteriorment li concedeixen un descompte per volum de comanda de 300 €.

El valor total de la nòmina puja a 40.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 12.000 € i dels treballadors per 5.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 6.000 €. Paga els salaris pendents, recupera la bestreta realitzada i sols queden pendents de pagament la quota de la Seguretat Social, les retencions pel I.R.P.F..

Ha pagat en efectiu:

• 1.000 € de lloguer del local comercial.

• 500 € per l'elaboració d'un catàleg dels productes de l'empresa.

A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

Les existències de mercaderies es valoren en 60.000 €.

Les mercaderies s'han depreciat en 6.000 €.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

SUPÒSIT Nº 20

Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:

5.000 (437) Env.+Emb. Tornar Clients (430) Clients 10.000

2.000 (390) Depreciació Valor Mercaderies (401) Prov. Efectes Com. Pagar 7.000

4.000 (175) Efectes a Pagar a Ll.T. (300) Mercaderies 15.000

6.000 (490) Deprec. Valor Crèdits Oper. Com.(570) Caixa, € 25.000

4.000 (431) Clients, Efectes Com. Cobrar (1141) Reserves Estatutàries 4.000

2.000 (217) Equips Processament Informació (170) Deutes a Ll. T. amb Entitats Crèdit 5.000

1.000 (173) Proveïdors Immob. a LL.T. (436) Clients Dubtós Cobrament 6.000

15.000 (572) Bancs i ..., € (543) Crèdits a C.T. per Alienació Immob. 3.000

Es canvia el venciment del préstec amb al banc a 8 mesos.

Els clients tornen el 40% dels envasos, s'han trencat un 20% d'ells i es queden amb la resta.

Paga el client del qual no es tenia la certesa de cobrament.

Porta la lletra al banc per a descomptar-la, el qual li cobra 80 € d'interessos i 30 € de comissions,

El client paga la lletra al seu venciment.

Ven mercaderies per 10.000 €, amb despeses d'assegurances de 100 € que paga i lliurant lletra que és acceptada per al seu pagament. Després fa un descompte per prompte pagament del 2%.

Porta la lletra al banc per a que li gestione el seu cobrament.

El client no paga la lletra, i el banc li carrega 50 € de comissions i 20 € de despeses de devolució.

L'empresa gira nova lletra per l'import de la lletra, les despeses de devolució i 150 € d'interessos de demora.

Ven mercaderies per 10.000 €, desglossant apart 150 € d'interessos per cobrar a 60 dies.

Traspassa aquest saldo a una empresa de factoring, en la modalitat “amb recurs”, la qual li cobra 80 € per interessos. Posteriorment, el client no paga.

Compra mobles d'oficina per 12.000 €, a pagar la meitat dins de 3 mesos i la resta amb lletra a 15 mesos.

Ven l'equipament informàtic pel seu valor comptable, a cobrar 800 dins de 6 mesos i la resta amb lletra a 14 mesos.

El valor total de la nòmina puja a 12.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 4.000 € i dels treballadors per 1.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 1.500 €. quedant pendent de pagament la quota de la Seguretat Social, les retencions pel I.R.P.F. i salaris per 3.000 €.

Ha cobrat en efectiu:

• 2.000 € d'activitats d'intermediació fetes de manera eventual en la venda d'un solar.

• 3.000 € de la cessió d'una patent.

A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

Les existències de mercaderies es valoren en 8.000 €.

Les mercaderies s'han depreciat en 1.400 €.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

SUPÒSIT Nº 21

Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:

3.000 (490) Deprec. Valor Crèdits Op. Com. (431) Clients, Efectes Com. Cobrar 2.000

1.000 (543) Crèdits a C.T. per Alien. Immob. (300) Mercaderies 6.000

2.000 (525) Efectes a Pagar a C.T. (572) Bancs i ..., € 15.000

8.000 (406) Env.+Emb. Tornar Proveïdors (401) Proveïdors, Ef. Com. a Pagar 5.000

10.000 (213) Maquinària (252) Crèdits a Ll. T. 8.000

2.000 (173) Proveïdors Immob. a LL.T. (465) Remuneracions Pendents Pagament 1.000

3.000 (436) Clients Dubtós Cobrament (390) Depreciació Valor Mercaderies 300

20.000 (570) Caixa, € (440) Deutors 5.000

Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:

Es dona per perdut el saldo del client del qual no es tenia la certesa de cobrar.

Porta la lletra al banc per a descomptar-la, carregant-li el banc 60 € d'interessos i 20 € de comissions.

El client no paga la lletra al seu venciment, i el banc li carrega 60 € de despeses de devolució.

El client anterior ordena transferència a favor de l'empresa per l'import de la lletra i les despeses de devolució.

Torna el 50% dels envasos, s'han trencat un 30% i es queda amb la resta.

Compra mercaderies per 10.000 €, amb unes despeses de transport de 300 €, acceptant lletra per al seu pagament. Fora de factura fa un descompte per prompte pagament de 300 €.

Ven mercaderies per 6.000 €, amb unes despeses de transport de 100 € i un descompte comercial del 2%. Lliura efecte per al seu cobrament.

Porta la lletra al banc per a gestionar el seu cobrament.

El client paga la lletra al seu venciment, i el banc li carrega 50 € de comissions.

El valor total de la nòmina puja a 30.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 9.000 € i dels treballadors per 3.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 3.500 €. Paga els salaris pendents i sols queden pendents de pagament la quota de la Seguretat Social i les retencions pel I.R.P.F.

Ha pagat pel banc:

• 300 € de telèfon.

• 150 € de gas.

• 500 € del despatx d'advocats Disputes i Desavinences Associades.

A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

Les existències de mercaderies es valoren en 5.000 €.

Les mercaderies s'han depreciat en 500 €.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

SUPÒSIT Nº 22

Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:

8.000 (430) Clients (572) Bancs i ... 10.000

1.000 (390) Depreciació Valor Mercaderies (411) Creditors Efectes Com. Pagar 7.000

2.000 (525) Efectes a Pagar a C.T. (437) Envasos i Embal. Tornar Clients 15.000

3.000 (436) Clients de Dubtós Cobrament (570) Caixa, € 10.000

5.000 (431) Clients, Efectes Com. Cobrar (112) Reserva Legal 4.000

3.000 (216) Mobiliari (520) Deutes a C. T. amb Entitats Crèdit 5.000

3.000 (460) Acomptes de Remuneracions (490) Depreciació Valor Crèdits Op. Com. 3.000

9.000 (300) Mercaderies (254) Crèdits a LL. T. al Personal 4.000

Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:

Es cobra amb taló el saldo del client del qual no es tenia la certesa de cobrar.

Porta la lletra al banc per a que gestione el seu cobrament.

El client paga la lletra al seu venciment, i el banc li carrega 30 € de comissions.

Li tornen el 60% dels envasos, s'han trencat un 25% i es queden amb la resta.

Traspassa el saldo dels clients a una empresa de factoring en la modalitat “amb recurs”, la qual li carrega 160 € d'interessos. Posteriorment, no paga un client amb un saldo de 1.500 €.

Compra una màquina per 5.000 €, a pagar 2.000 € a 12 mesos i la resta mitjançant lletra a 18 mesos.

Ven mercaderies per 20.000 €, amb unes despeses de transport de 300 € i un descompte comercial del 2%. Lliura efecte per al seu cobrament.

Porta la lletra al banc per a descomptar-la, carregant-li el banc 100 € d'interessos i 40 € de comissions.

El client no paga la lletra al seu venciment, i el banc li carrega 90 € de despeses de devolució.

Gira nova lletra pel nominal de l'anterior, les despeses de devolució i 60 € d'interessos de demora.

Compra mercaderies per 15.000 €, amb unes despeses d'assegurances de 200 € i uns interessos desglossats en factura de 300 € per pagar a 120 dies, acceptant lletra per al seu pagament. Posteriorment, li fan un descompte per volum de comanda del 3%.

El valor total de la nòmina puja a 60.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 21.000 € i dels treballadors per 6.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 8.000 €., recupera la bestreta realitzada i queden pendents de pagament la quota de la Seguretat Social, les retencions pel I.R.P.F. i els salaris.

Ha pagat en efectiu:

• 500 € per la reparació de diverses avaries de la maquinària.

• 400 € de l'Impost de Bens Immobles.

• 100 € de material d'oficina.

A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

Les existències de mercaderies es valoren en 12.000 €.

Les mercaderies s'han depreciat en 800 €.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

SUPÒSIT Nº 23

Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:

25.000 (572) Bancs i ..., € (113) Reserves Voluntàries 1.000

15.000 (570) Caixa, € (490) Depreciació Valor Crèdits Op. Com. 6.000

6.000 (436) Clients Dubtós Cobrament (112) Reserva Legal 5.000

20.000 (213) Maquinària (253) Crèdits a Ll.T. per Enaj. Immob. 7.000

5.000 (431) Clients, Efectes Com. Cob. (440) Deutors 3.000 12.000 (300) Mercaderies (390) Depreciació Valor Mercaderies 1.000

4.000 (406) Envasos i Emb. Tornar Prov. (438) Acomptes de Clients 2.000

3.000 (465) Remuneracions Pendents Pagam. (410) Creditors per Prestació de Serveis 3.000

Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:

Porta la lletra al banc per a que gestione el seu cobrament.

Torna embalatges per 3.000 €, s'han trencat per 200 € i es queda amb la resta.

El client no paga la lletra i el banc ens carrega 40 € de comissions i 20 € de despeses de devolució.

El client anterior paga amb taló l'import de la lletra més les despeses de devolució.

Paga el client del qual no es tenia la certesa de cobrar.

Ven la màquina pel seu valor comptable, cobrant la meitat a 6 mesos i la resta mitjançant lletra a 12 mesos.

Ven mercaderies per 10.000 €, aplicant la bestreta rebuda i amb unes despeses de transport de 30 €. Posteriorment, fa un descompte per volum de comanda del 2%.

Traspassa aquest crédit a una empresa de factoring, en la modalitat “amb recurs”, pagant 250 € d'interessos. Posteriorment, el client no paga.

Compra diversos mobles d'oficina per 600 €, a pagar la meitat a 15 mesos i la resta amb lletra a 6 mesos..

Fa un préstec a Manu Xenorio per 3.000 € amb taló bancari, a tornar a 9 mesos.

El valor total de la nòmina puja a 35.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 10.000 € i dels treballadors per 4.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 5.000 €., paga els salaris pendents i sols queden per pagar la quota de la Seguretat Social i les retencions pel I.R.P.F..

Deu les següents despeses:

• Dret d'ús de la marca Mola-Cola per 2.000 €.

• Rebut de la llum per 300 €.

• Gestoria per 200 €.

Ha ingressat pel banc:

• Cessió d'ús d'una patent per 3.000 €.

• Transport del personal de l'empresa per 500 €.

• Lloguer d'un local per 2.000 €.

A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

14. Les existències de mercaderies es valoren en 10.000 €.

15. Les mercaderies s'han depreciat en 2.000 €.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

SUPÒSIT Nº 24

Una empresa presentava el següent balanç de situació inicial:

7.000 (216) Maquinària (543) Crèdits a C.T. per Enaj. Immob. 8.000

30.000 (570) Caixa, € (572) Bancs i ..., € 50.000

4.000 (390) Deteriorament Valor Mercaderies (430) Clients 20.000

3.000 (520) Deutes a C.T. amb Entitats Crèdit (525) Efectes a Pagar a C.T. 5.000

12.000 (437) Env.+Emb. Tornar Clients (1141) Reserves Estatutàries 4.000

5.000 (173) Proveïdors Immob. a LL.T. (465) Remuneracions Pendents Pagament 2.000

4.000 (436) Clients Dubtós Cobrament (490) Deterior. Valor Crèdits Op. Comerc. 4.000

3.000 (407) Bestretes a Proveïdors (400) Proveïdors 10.000

Ha realitzat, entre d'altres, les següents operacions:

Cobra en efectiu del client del qual no es tenia la certesa de cobrar.

El client torna el 50% dels envasos, s'han trencat un 10% i es queda amb la resta.

Compra mercaderies per 15.000 €, amb unes despeses d'assegurances de 200 € que paga i un descompte per prompte pagament del 2% fora de factura.

Ven la maquinària pel seu valor comptable, cobrant la meitat al comptat i la resta amb lletra a 15 mesos.

Ven mercaderies per 50.000 €, amb unes despeses de transport de 100 € i un descompte comercial del 3%. Gira lletra per al seu cobrament.

Porta la lletra al banc per a que li gestione el seu cobrament. Posteriorment, el client no paga la lletra i el banc li carrega 100 € de comissions i 50 € de despeses de devolució.

Gira nova lletra pel nominal, les despeses de devolució i 60 € d'interessos de demora.

Li tornen gèneres per 2.000 €, i accepten quedar-se amb la resta amb una rebaixa de 1.000 € per defectes de qualitat.

Compra ferramentes per 2.000 €, a pagar 500 € en 3 mesos i la resta amb lletra a 8 mesos.

Ven mercaderies per 20.000 €,amb un descompte per volum de comanda del 3% i girant lletra.

Descompta la lletra al banc, pagant 200 € d'interessos i 150 € de comissions. Posteriorment, el client no paga la lletra, i el banc carrega 100 € de despeses de devolució.

El valor total de la nòmina puja a 30.000 €; quota de l'empresa a la Seguretat Social per 5.000 € i dels treballadors per 3.000 €, i retencions pel I.R.P.F. per 2.400 €. Paga els salaris pendents, recupera la bestreta realitzada i sols queden pendents de pagament la quota de la Seguretat Social i les retencions pel I.R.P.F..

Deu les següents despeses:

• Lloguer del magatzem. 3.000 €.

• Rebut del gas natural. 1.000 €.

Ha ingressat pel banc:

• Intermediació en una venda d'un solar. 4.000 €.

• Economat per als treballadors. 2.000 €.

A la fi de l'exercici es disposa de la següent informació:

Les existències de mercaderies es valoren en 15.000 €.

Les mercaderies s'han depreciat en 600 €.

ES DEMANA:

• Anotacions en el Llibre Diari.

• Liquidació de l'I.V.A.

• Determinació de Pèrdues i Guanys.

Comptabilitat i Fiscalitat, 67